Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
   peire vidal   Peire Vidal
  I   I
  
  […]Mors enqeraus preiera. Quem fos
  setz plus amorosa. Cus paucs de
  be desalora. Gran re de mal e pa
  regra. Sera naguesses merce. Qe
  de mi nous en soue. Mas eu pes
  qen aissim pregna. Con fetz al
  comensamen. Can me mis el cor
  la flama. Deleis qem fetz estar
  len. Canc mou en desiauzimen.
  
  
  […]mors, enqera·us preiera
  que·m fossetz plus amorosa,
  c’us paucs de be desalora
  gran re de mal; e paregra
  s’era n’aguesses merce.
  Qe de mi no·us en sove?
  Mas eu pes q’enaissi·m pregna
  con fetz al comensamen, 
  can me mis el cor la flama
  de leis qe·m fetz estar len,
  c’anc mou en des iauzimen.
  
  II   II
  

  Mout uiu agran aliscara. et ab do 
  lor angoissosa. Cel qi totz temps
  aseignora. Mala dompna qeu me
  egra. Iau zens mas aissi maue.
  Qe leis qe dezir nom cre. Queu
  lam tan qamen soueigna. lonors
  nil be qeu naten. Qan tot qals
  non reclama. Mos cors mas leis
  solamen. E ço qa leis es plazen.
  

  
  Mout viu a gran aliscara
  et ab dolor angoissosa
  cel qi totz temps aseignora
  mala dompna; q’eu me egra
  iauzens, mas aissi m’ave
  qe leis qe dezir, no·m cre
  qu’eu l’am tan q’a m’en soveigna
  l’onors ni·l be q’eu n’aten;
  Qan tot q’als non reclama
  mos cors mas leis solamen
  e ço q’a leis es plazen.
  
  III   III
  
  [t]otz temps de…me…auzera. Se
  tan ges plus…Camors
  qil cors en amora Men det mais
  nom nescalegra. No plazers mas
  sabetz qe. Enueia edezir anc se.
  E sa lei platz qem reteigna. far
  pot de mi son talen. Meilz nol fail
  uens de la rama. Qen aissi uau
  lei seguen. Con la fueilla sec lo
  uen.
  
  
  Totz temps de…me…auzera,
  se tan ges plus…
  c’amors, qi·l cors enamora,
  m’en det (mais no·m n’escalegra):
  no plazers, mas sabetz qe?
  Enveia e dezir ancse!
  E s’a lei platz qe·m reteigna,
  far pot de mi son talen,
  meilz no·l fa·il vens de la rama,
  q’enaissi vau lei seguen
  con la fueilla sec lo ven.
  
  IV   IV
    
  Tant es franchae blancae clara. Ca
  mors nes uas mi doptoza. Car sa
  beutatz tot iorn colora. E clareis
  iaut segra. Tuit sei fait on mielz
 
coue. Son fi e de beutatz ple. No
  dis qals ma mort mi ueigna. Seu
  nous am de tot mon sen. Dompna
  amor men liama. Em fai dir so
  uen e gen. De uos tanz uers aui
  nen.
 
  
  
  Tant es francha e blanca e clara
  c’amors n’es vas mi doptoza,
  car sa beutatz tot iorn colora
  e clareis iaut segra.
  Tuit sei fait on mielz cove
  son fi e de beutatz ple.
  No dis q’als ma mort mi veigna,
  s’eu no·us am de tot mon sen;
  dompna, Amor m’enliama
  e·m fai dir soven e gen
  de vos tanz vers avinen.
  
  V   V
  
  [d]ouza res coindetre uar(i)a. Humils
  franca et orguoilloza. Bella gen
  ser qops no fora. Dompna per
  merce qeill segra. Queu uos
  am mais qautra re. Quieus
  prenses de mi merce. Car tem
  camors mi destreigna. Se pietatz
  nous en pren. E si muor quant
  mos cors ama. Uos uei cui res nom
  deffen. Tem qei fatz faillimen. 
  
  
  Douza res coind’et re varia,
  humils, franca et orguoilloza,
  bella, genser q’ops no fora,
  dompna, per merce qe·ill segra,
  qu’eu vos am mais q’autra re,
  qui eus prenses de mi merce,
  car tem c’amors mi destreigna,
  se pietatz no·us en pren.
  E si muor quant mos cors ama
  vos vei, cui res no·m deffen,
  tem qe i fatz faillimen.