Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  bernard dauetadorn.   Bernard da Vetadorn.
  I   I
  
  AMors enqeraus p(re)ge
  ra. qem fosses plus
  amorosa. quns paucs
  bes de sa dolora. qe ren de mal
  noi paregra. sera nageses m(er)ce.
  mas de me no uos soue. mas
  iem pens qen aissim preinha.
  co(n) fes al comenzamen. qa(n) me
  uis al cor la fla(m)ma. de leis q(ue)m
  fe estar len. qanc nom me(n)des
  iausimen.
  
  
  Amors, enqera·us pregera
  qe·m fosses plus amorosa,
  q’uns paucs bes desadolora
  qe ren de mal no i paregra
  s’era n’ageses merce.
  Mas de me no vos sove?
  Mas ie·m pens q’enaissi·m preinha
  con fes al comenzamen,
  qan me vis al cor la flamma
  de leis que·m fe estar len,
  q’anc no·m m’en des iausimen.
  
  II   II
  
  MOn uiu agran alischera e a
  dolor angoissosa. cell qi tot
  lor aseinhora. mala domna
  qieu mestegra. iausentz mas
  aissi maue. qe cell cui desir no(n)
  cre. qieu la(m)]n[ tan qa mi coue
  inha. lonor nil ben qieu na-
  ten. e an tort qals no(n) reclama.
  mos cors mas leis solamen.
  e so qa leis es plasen.
  
  
  Mon viu a gran alischera
  e a dolor angoissosa
  cell qi tot l’or aseinhora
  mala domna; q’ieu m’estegra
  iausentz, mas aissi m’ave
  qe cell cui desir, non cre
  q’ieu l’am tan q’a mi coveinha
  l’onor ni·l ben q’ieu n’aten;
  e an tort, q’als non reclama
  mos cors mas leis solamen
  e so q’a leis es plasen.
  
  III   III
  
  TOtz temps de leis me lausera.
  se lam fos plus amorosa. qa
  mors qil cor enamora. men
  det mais nomescasegra. non
  plasers mas sabes qe. ieu uei
  e desir anc se. e sa leis plais
  qem reteinha. far pot de me
  son talen. mielhs no(n) fal reis
  dal(a) rama. qen aissi uai leis
  seqen. con la fueilha sec lo uen.
  
  
  Totz temps de leis me lausera,
  s’ela·m fos plus amorosa,
  q’amors, qi·l cor enamora,
  m’en det (mais no·m escasegra):
  non plasers, mas sabes qe?
  Ieu vei e desir ancse!
  E s’a leis plais qe·m reteinha,
  far pot de me son talen,
  mielhs non fa·l reis da la rama,
  q’enaissi vai leis seqen
  con la fueilha sec lo ven.
  
  IV   IV
  
  TAnt es frescha e bellesera. qa
  mors mes uas me duptosa.
  qar de beutat alegora. bel
  iorn eclarzis nueg negra.
  non dic laus mas mors ma ue-
  inha. sieu non lam de tot mo(n)
  sen. mas domnamors menli-
  ama. qem fai dir souen e gen.
  de uos mant uer auinen.
  
  
  Tant es frescha e bell’e sera
  q’amors m’es vas me duptosa,
  qar de beutat alegora
  bel iorn e clarzis nueg negra.
  No·n dic laus, mas mors m’aveinha
  s’ieu non l’am de tot mon sen;
  mas, domn’, Amors m’enliama,
  qe·m fai dir soven e gen
  de vos mant ver avinen.[1]
  

  [1] Mancano i versi quinto e sesto della cobla.
  V   V
 
  DOusa res coindete uera. humils
  franc e ergueilhosa. gençer
  es qe ops non fora. domna p(er)
  merceus qeregra. qar mais
  uos am daltra re. e qer uos m(er)
  ce de me. qamors tem p(er) uos
  me steinha. si pietatz nousen
  pren. e sieu mor qaramors
  ama. uos cui res no(n) mi deffe(n)-
  ]den[. tem qe fassas failhimen.
  
  
  Dousa res coind’et e vera,
  humils, franc’e ergueilhosa,
  gençer es qe ops non for a,
  domna, per merce·us qeregra,
  qar mais vos am d’altra re,
  e q’er vos merce de me,
  q’amors tem per vos m’esteinha,
  si pietatz no·us en pren.
  E s’ieu mor qar amors ama
  vos, cui res non mi deffen,
  tem qe fassas failhimen.
  
  VI   VI
  
  SOuen plor tan qe la clera. mai
  destreiça e uergoinhosa. el uis
  sen desacolora. qar nous don
  iausir me degra. part ]me[ qe
  de me nous soue. e nom don
  dieus de uos be. sieus sai ses
  uos qom capteinha. qaitan
  dolorosamen. uiu co(n) sel q(ui) mor
  en flamma. e si tot no(m) fatz
  paruen. nulls hom mens de
  iois no sen.
  
  
  Soven plor tan qe la clera
  m’ai destreiça e vergoinhosa,
  e·l vis s’en desacolora,
  qar no·us don iausir me degra,
  part qe de me no·us sove.
  E no·m don Dieus de vos be,
  s’ieu ssai ses vos q’om capteinha,
  q’aitan dolorosamen
  viu con sel qui mor en flamma;
  e si tot no·m fatz parven,
  nulls hom mens de iois no sen.