

bernard dauetadorn. | Bernard da Vetadorn. |
I | I |
AMors enqeraus p(re)ge ra. qem fosses plus amorosa. quns paucs bes de sa dolora. qe ren de mal noi paregra. sera nageses m(er)ce. mas de me no uos soue. mas iem pens qen aissim preinha. co(n) fes al comenzamen. qa(n) me uis al cor la fla(m)ma. de leis q(ue)m fe estar len. qanc nom me(n)des iausimen. |
Amors, enqera·us pregera qe·m fosses plus amorosa, q’uns paucs bes desadolora qe ren de mal no i paregra s’era n’ageses merce. Mas de me no vos sove? Mas ie·m pens q’enaissi·m preinha con fes al comenzamen, qan me vis al cor la flamma de leis que·m fe estar len, q’anc no·m m’en des iausimen. |
II | II |
MOn uiu agran alischera e a dolor angoissosa. cell qi tot lor aseinhora. mala domna qieu mestegra. iausentz mas aissi maue. qe cell cui desir no(n) cre. qieu la(m)]n[ tan qa mi coue inha. lonor nil ben qieu na- ten. e an tort qals no(n) reclama. mos cors mas leis solamen. e so qa leis es plasen. |
Mon viu a gran alischera e a dolor angoissosa cell qi tot l’or aseinhora mala domna; q’ieu m’estegra iausentz, mas aissi m’ave qe cell cui desir, non cre q’ieu l’am tan q’a mi coveinha l’onor ni·l ben q’ieu n’aten; e an tort, q’als non reclama mos cors mas leis solamen e so q’a leis es plasen. |
III | III |
TOtz temps de leis me lausera. se lam fos plus amorosa. qa mors qil cor enamora. men det mais nomescasegra. non plasers mas sabes qe. ieu uei e desir anc se. e sa leis plais qem reteinha. far pot de me son talen. mielhs no(n) fal reis dal(a) rama. qen aissi uai leis seqen. con la fueilha sec lo uen. |
Totz temps de leis me lausera, s’ela·m fos plus amorosa, q’amors, qi·l cor enamora, m’en det (mais no·m escasegra): non plasers, mas sabes qe? Ieu vei e desir ancse! E s’a leis plais qe·m reteinha, far pot de me son talen, mielhs non fa·l reis da la rama, q’enaissi vai leis seqen con la fueilha sec lo ven. |
IV | IV |
TAnt es frescha e bellesera. qa mors mes uas me duptosa. qar de beutat alegora. bel iorn eclarzis nueg negra. non dic laus mas mors ma ue- inha. sieu non lam de tot mo(n) sen. mas domnamors menli- ama. qem fai dir souen e gen. de uos mant uer auinen. |
Tant es frescha e bell’e sera q’amors m’es vas me duptosa, qar de beutat alegora bel iorn e clarzis nueg negra. No·n dic laus, mas mors m’aveinha s’ieu non l’am de tot mon sen; mas, domn’, Amors m’enliama, qe·m fai dir soven e gen de vos mant ver avinen.[1] [1] Mancano i versi quinto e sesto della cobla.
|
V | V |
DOusa res coindete uera. humils franc e ergueilhosa. gençer es qe ops non fora. domna p(er) merceus qeregra. qar mais uos am daltra re. e qer uos m(er) ce de me. qamors tem p(er) uos me steinha. si pietatz nousen pren. e sieu mor qaramors ama. uos cui res no(n) mi deffe(n)- ]den[. tem qe fassas failhimen. |
Dousa res coind’et e vera, humils, franc’e ergueilhosa, gençer es qe ops non for a, domna, per merce·us qeregra, qar mais vos am d’altra re, e q’er vos merce de me, q’amors tem per vos m’esteinha, si pietatz no·us en pren. E s’ieu mor qar amors ama vos, cui res non mi deffen, tem qe fassas failhimen. |
VI | VI |
SOuen plor tan qe la clera. mai destreiça e uergoinhosa. el uis sen desacolora. qar nous don iausir me degra. part ]me[ qe de me nous soue. e nom don dieus de uos be. sieus sai ses uos qom capteinha. qaitan dolorosamen. uiu co(n) sel q(ui) mor en flamma. e si tot no(m) fatz paruen. nulls hom mens de iois no sen. |
Soven plor tan qe la clera m’ai destreiça e vergoinhosa, e·l vis s’en desacolora, qar no·us don iausir me degra, part qe de me no·us sove. E no·m don Dieus de vos be, s’ieu ssai ses vos q’om capteinha, q’aitan dolorosamen viu con sel qui mor en flamma; e si tot no·m fatz parven, nulls hom mens de iois no sen. |