Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  B. de ue(n)tadorn.   B. de Ventadorn.
  I   I
  
  AB ioi ]comens[ muou lo uers el comens. (et) ab ioi
  reman e fenis. (et) ab que bona sia la fis. bos crey quer lo co-
  mensamens. p(er) la bona comensansa. mi don ioi (et) alegransa.
  p(er) so deu hom la bona fin grazir. car totz bos faitz. aug lau-
  zar al fenir. 
  
  
  Ab ioi muou lo vers e·l comens
  et ab ioi reman e fenis;
  et ab que bona sia la fis,
  bos crey qu’er lo comensamens.
  Per la bona comensansa
  mi don ioi et alegransa;
  per so deu hom la bona fin grazir,
  car totz bos faitz aug lauzar al fenir. 
  
  II   II
  
  Sim apod(er)a iois em uens. m(er)auilhem co(m)z o
  ]pot[ sufris. q(ui)eu no(n) cha(n) mim(e) esbaudis. mas p(er) leis
  do(n) soi ta(n) iauzens. mas greu ueiretz finaima(n)sa.
  ses paor e ses duptan sansa. cades tem hom uas so(n) amic falhir.
  p(er) q(ui)eu nom aus del preiar e(n)ardir.
  
  
  Si m’apodera iois e·m vens:
  meravilh’em comz o sufris
  qu’ieu non chan mi me esbaudis
  mas per leis don soi tan iauzens;
  mas greu veiretz fin’aimansa
  ses paor e ses duptansansa,
  c’ades tem hom vas son amic falhir,
  per qu’ieu no·m aus del preiar enardir. 
  
  III   III
  
  Duna res mao(n)da mos  
  sens. canc nulhs hom mo(n) ioi nom enquis. q(ui)eu uolo(n)tiers no(n)
  loi me(n)tis. e no(m)z par bos ensenhame(n)s. ans es folie efansa. q(ui)
  damors a be(n)anansa. ni uol ad ho(m)z so(n) tala(n) descubrir. si no lin pot
  o ualer o s(er)uir.
  
  
  D’una res m’aonda mos sens:
  c’anc nulhs hom mon ioi no·m enquis,
  qu’ieu volontiers non lo·i mentis;
  e no·mz par bos ensenhamens,
  ans es foli’e efansa,
  qui d’amors a benanansa
  ni vol ad homz son talan descubrir,
  si no li·n pot o valer o servir.
  
  IV   IV
 
  No(n) es enuetz ni falhime(n)s. ni uilania so
  mes uis. mas dome can se fay deuis. dautramor ni (de) conoissens.
  e(n)ueyos e q(ue)us enansa. sim faitz enueg ni pezansa. cascus se deu
  de so(n) mestier formir. mi cofo(n)detz e uos no uei iauzir. 
  

 
  
  Non es envetz ni falhimens
  ni vilania, so m’es vis,
  mas d’ome, can se fay devis
  d’autr’amor ni de conoissens.
  Enveyos! E que·us enansa,
  si·m faitz enveg ni pezansa?
  Cascus se deu de son mestier formir;
  mi cofondetz, e vos no vei iauzir. 
  
  V   V
  
  Be(n)
  estai adonardime(n)s e(n) trauols gens e mals uezis. e sarditz cors e
  no(n) la fortis. greu pot esser pros ni uale(n)s. p(er) q(ui)el prec naya me(m)
  bransa. la bele(n) cuy ai fiansa. q(ue) nos camie p(er) paraulas nis
  uir. q(ue)ls e(n)ueios fas de(n)ueia murir. 
  
  
  Ben estai a don’ardimens
  entr’avols gens e mals vezis;
  e s’arditz cors e non l’afortis,
  greu pot esser pros ni valens;
  per qu’ie·l prec n’aya membransa
  la bel’en cuy ai fiansa,
  que no·s camie per paraulas ni·s vir,
  que·ls enveios fas d’enveia murir. 
  
  VI   VI
  
  Anc sa bela boca rie(n)s.
  no(n) cugey baizan me trais. cab u(n) dos bais q(uem) det mausils. et
  sab autre no me(n) gueris. tot aisim ue(n) p(er) se(m)blansa. com de pel-
  aus salansa. q(ue) de son colp no(n) podiom guerir. tro p(er) eus loc si
  era faitz ferir. 
  
  
  Anc sa bela boca riens
  non cugey baizan me trais,
  c’ab un dos bais que·m det, m’ausils,
  et s’ab autre no m’en gueris,
  tot’aisi·m ven per semblansa
  com de Pelaus sa lansa,
  que de son colp non podi’om guerir,
  tro per eus loc si era faitz ferir. 
  
  VII   VII
  
  Bona donal uostre cors ge(n). els uostres bels
  huelhs ma(n) co(n)quis. el bel semblan el(o) dos ris. ela fresca bocca ri
  ze(n)s q(ue) o(n) pus me(n) pre(n) esmansa. de beutat nous truep e(n)gansa. la
  ge(n)s(er) es co(m)z puesca ia chauzir. e noi uei clar dels huelhs ab
  q(ue)us remir.
   
  
  Bona dona, ·l vostre cors gen
  e·ls vostres bels huelhs m’an conquis,
  e·l bel semblan e lo dos ris
  e la fresca bocca rizens
  que, on pus m’en pren esmansa,
  de beutat no·us truep engansa:
  la genser es c’omz puesca ia chauzir,
  e no i vei clar dels huelhs ab que·us remir. 
  
  VII   VII
  
  En uers ses tota doptansa. creys uostres
  pretz et ena(n)sa. car ta(n) sabetz de plazers far e dir. p(er) co(m)z nos pot
  de uos amar sofrir.
  
  
  En vers ses tota doptansa
  creys vostres pretz et enansa,
  car tan sabetz de plazers far e dir:
  per c’omz no·s pot de vos amar, sofrir.