Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  bernartç deuentador.   Bernartç de Ventador.
  I   I
  
  Abgioi mou louers elcomentç. eamgioi reman efe
  nis. esol cebona fos lafis. bona cre cer lacomenca
  menç. p(er) labona comensança. miuen gioi et alegra
  sa et p(er)o deu hom labona fin grasir. car tutç bon
  faitç uei lausar alfenir.
  
  
  Ab gioi mou lo vers e·l comentç, 
  e am gioi reman e fenis; 
  e sol ce bona fos la fis, 
  bona cre c’er la comencamenç. 
  Per la bona comensança 
  mi ven gioi et alegrasa; 
  et per o deu hom la bona fin grasir, 
  car tutç bon faitç vei lausar al fenir.
  
  II   II
  
  Sim apodera gois em uenç. merauigllas mer con
  cor soffris. car non cant enon es brois. sell p(er)cui 
  son gais et giausentç. mas greu ueires finamansa.
  ses paur oses dutansa. cades tem om uesso cama
  faillir. p(er) qieu no maus deparar en ardir.
  
  
  Si m’apodera gois e·m venç: 
  meravigllas m’er con cor soffris 
  car non cant e non esbrois 
  sell per cui son gais et giausentç; 
  mas greu veires fin’amansa
  ses paur o ses dutansa, 
  c’ades tem om ves so c’ama, faillir, 
  per q’ieu no m’aus de parar enardir.
  
  III   III
  
  Nones enuoi nifaglimentç. niuilania sancs auis 
  mas dom canse fai deuis. dautrui amor mai
  noisentç. enue(i)os eceus enansa. carfatç  enuois
  ni pesança. cascuns siuol desun mestier formir.
  mican fodetç enuos non uei giausir.
  
  
  Non es enuoi ni faglimentç 
  ni vilania, s’anc sa vis, 
  mas d’om, can se fai devis 
  d’autrui amor mai no i sentç. 
  Enveios! E ce·us enansa, 
  car fatç  enuois ni pesança? 
  Cascuns si vol de sun mestier formir;
  mi canfodetç, en vos no·n vei giausir.
  
  IV   IV
  
  Duna ren maonda mos sentç. canc nuillç hom mon
  gioi nomencis. ceuolontirs nollen mentis. carnom par
  bon nisegnamentç. antç esfolia eenfanssa cidamor
  abeninança. cenuoll soncor adautre descobrir se
  nolin pott ualer osserruir.
  
  
  D’una ren m’aonda mos sentç: 
  c’anc nuillç hom mon gioi no·m encis, 
  ce volontirs no ll’en mentis; 
  car no·m par bonn isegnamentç, 
  antç es folia e enfanssa, 
  ci d’amor a beninança 
  ce·n voll son cor ad autre descobrir, 
  se no l’in pott valer o sserrvir.
  
  V   V
  
  Madesabella bocca riesentç. non cugiei baisan metrais
  caranbun doutç baisart mausis. si ab autre nomes ga
  irentç caltretall mes p(er) seblansa. com depelaus salansa
  che deson collp nopott nuls garir. siautra ues nose
  fessei ferir.
  
  
  Ma de sa bella bocca riesentç 
  non cugiei baisan me trais,
  car anb un doutç baisart m’ausis, 
  si ab autre no m’es gairentç;
  c’altretall m’es per seblansa 
  com de Pelaus sa lansa,
  che de son collp no pott nuls garir, 
  si autra ves no se fessei ferir.
  
  VI   VI
  
  Bella domna uostre corgientç. euostre bell iogll m
  an concis. eldoltç esgart eloclar uis. eluostre bo
  ns esegnamentç. qe qant ben men prent esmansa.
  debeutat nous trop egansa. lagensor es delmon al
  mieu albir. oeu nouei del uogllz amceus remir.
   
  
  Bella domna, vostre cor gientç 
  e vostre bell iogll m’an concis, 
  e·l doltç esgart e lo clar vis, 
  e·l vostre bons esegnamentç, 
  qe, qant ben m’en prent esmansa,
  de beutat no·us trop egansa: 
  la gensor es del mon al mieu albir 
  o eu no vei del uogllz am ce·us remir.