| Autra | Autra |
| I | I |
| Ab joy mou lo uerç el començ Aneb joy roman e finis E sol que bona fos la fis Bos cresi als comensaments Aneb bona comensança Mi ue joy ez alegrança E per ço dey la bona fi gresir Car tots bos fayis uey lausar al finir |
Ab joy mou lo verç e·l començ, An eb joy roman e finis; e sol que bona fos la fis, bos cresi als comensaments. An eb bona comensança ni ve joy ez alegrança; e per ço dey la bona fi gresir, car tots bos fayis vey lausar al finir. |
| II | II |
| Sim apodera joy em uent Quem marauelh cosil soffris Car nom argulh e nom embris So don son tants richs e iausens Mas greu ueyretz fins amança Ses pahor e ses dubtança Anades tem hom uas samor felhir Per quyeu nom aus de perlar en ardir |
Si m’apodera joy e·m vent: que·m maravelh co si·l soffris car no·m argulh e no·m embris so don son tants richs e iausens; mas greu veyretz fins amança ses pahor e ses dubtança, an ades tem hom vas s’amor felhir, per qu’yeu no·m aus de perlar enardir. |
| III | III |
| Duna re mahonda mos sens Ananch nulhs homs mon joy non enquis Anc uolentiers uoliey mentirs Car nom par bos ensenyamens Ans folhia ez enança Am de amor ha benenança E uol asautre son cor descobrir Si no lien pot o ualer o seruir |
D’una re m’ahonda mos sens: an anch nulhs homs mon joy non enquis, anc volentiers voliey mentirs; car no·m par bos ensenyamens, ans folhia ez enança, am de amor ha benenança e vol as autre son cor descobrir si no li en pot o valer o servir. |
| IV | IV |
| Ben sescay adona ardimens Entrauols gens e mals uesis Ez arditz cor no lanfortis Grieu pot cer pros ne ualens Donc de prech la nayen membrança La belhancuy hay fiança Que nos camie per paraules nes uir Quenamichs quay fay denueye morir |
Ben s’escay a dona ardimens entr’avols gens e mals vesis; ez arditz cor no l’anfortis, grieu pot cer pros ne valens; donc de prech la, n’ayen membrança la belha’n cuy hay fiança, que no·s camie per paraules ne·s vir, qu’enamichs qu’ay, fay d’enveye morir. |
| V | V |
| Anch sa bela boca risens Nom cuehe baysan me trasis Car amb un dolç baysar maucis Si ab autra no mes guirens Anatrestal ses per semblança Com de peleus la lança Que del sieu colp no podien garir Si per eus loch no sen ueses ferir |
Anch sa bela boca risens no·m cuehe, baysan me trasis, car amb un dolç baysar m’aucis, si ab autra no m’es guirens; An atrestal s’es per semblança com de Peleus la lança, que del sieu colp no podien garir, si per eus loch no s’en veses ferir. |
| VI | VI |
| Belha domna u(ost)re cors gens E uostra belh huelh man conquis Esi douç baysar el gen ris Ela belha boca risens Que quan yeu men pren smanca De beutat no(us) trop egua(n)ça La iançer es com pusch almon causir Ho no uey clar los olhs ab quey remir |
Belha domna, vostre cors gens e vostra belh huelh m’an conquis, e si douç baysar e·l gen ris, e la belha boca risens, que, quan yeu m’en pren smanca, de beutat no·us trop eguança: la iançer es com pusch al mon causir, ho no vey clar los olhs ab qu’ey remir. |
| VII | VII |
| Tornada Non es anuig ni falhime(n)ts Ne uilania com es auis Mais domes qua(n) se fay deuis Dautruy amor e conoysens Enugos e que(us) enanca Sim faytz anuigs e pesança Cascun se uol de son mester fornir Mi confondetz e uos no uey iausir |
Tornada Non es anuig ni falhiments ne vilania, co m’es a vis Mais d’omes, quan se fay devis d’autruy amor e conoysens. Enugos! E que·us enanca, si·m faytz anuigs e pesança? Cascun se vol de son mester fornir; mi confondetz, e vos no vey iausir. |