

Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
AB ioi mou lo uers el comens. (et) ab ioi reman efenis. e sol que bona fos la fis. bos cre qer lo comenssamens. per la bona comenssanssa. Mi uen iois et alegranssa. ep(er)so dei la bona fin grazir. car totz bons faitz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comens et ab ioi reman e fenis; e sol que bona fos la fis, bos cre q’er lo comenssamens. Per la bona comenssanssa mi ven iois et alegranssa; e per so dei la bona fin grazir, car totz bons faitz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si mapodera iois em uens. Merauil- las fauc car soffris. Q(ue) non chan enon esbruis. cella don sui gais e iauzens. mas greu ueiretz finamanssa. Ses paor e ses doptanssa. cades tem hom uas so cama faillir. p(er) qieu nomaus de prei ar en ardir. |
Si m’apodera iois e·m vens: meravillas fauc car soffris, que non chan e non esbruis cella don sui gais e iauzens; mas greu veiretz fin’amanssa ses paor e ses doptanssa, c’ades tem hom vas so c’ama faillir, per q’ieu no·m aus de preiar enardir. |
III | III |
Ben estai a dompna ardimens. entra- uols gens emals uezis. car sarditz cors no la fortis. greu pot esser pros ni ualens. p(er) qieul prec naia me(m)branssa. la bella en cui ai fianssa. Q(ue) nois camie p(er) paraulas nis uir. Qenemics qai faz denueia morir. |
Ben estai a dompna ardimens entr’avols gens e mals vezis; car s’arditz cors no l’afortis, greu pot esser pros ni valens; per q’ieu·l prec n’aia membranssa la bella en cui ai fianssa, que no·is camie per paraulas ni·s vir, q’enemics q’ai, faz d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillimens. ni uila- nia somes uis. Mas dome qan se fai de uis. datrui amor ni conoissens. eno ios eqeus enanssa. car faitz enoi epe- sanssa. chascus se deu de son mestier formir. Mi confondetz e uos non uei gauzir. |
Non es enois ni faillimens ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, qan se fai devis d’atrui amor ni conoissens. Enoios! E qe·us enanssa, car faitz enoi e pesanssa? Chascus se deu de son mestier formir; mi confondetz, e vos no·n vei gauzir. |
V | V |
Duna ren maonda mos sens. Qanc nuills hom mon ioi nomenquis. Q(ue)u uolontiers nolen mentis. car no(m) par bos enseignamens. anz es foillia (et) enfanssa. Qui damor a benananssa nin uol son cor ad autre descobrir. Si no len pot o ualer o seruir. |
D’una ren m’aonda mos sens: q’anc nuills hom mon ioi no·m enquis, qu’eu volontiers no l’en mentis; car no·m par bos enseignamens, anz es foillia et enfanssa qui d’amor a benananssa ni·n vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Anc sa bella bocha rizens. non cuiei baisan me trahis. car ab un doutz baisar maucis. Si ab autre no mes guirens. catretal mes p(er) semblansa. cum de pelahus la lanssa. Q(ue) del sieu colp non podia hom guerir. Si autra uetz no sen fezes ferir. |
Anc sa bella bocha rizens non cuiei, baisan me trahis, car ab un doutz baisar m’aucis, si ab autre no m’es guirens; c’atretal m’es per semblansa cum de Pelahus la lanssa, que del sieu colp non podia hom guerir, si autra vetz no s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella dompna uostre cors gens. ell uostre beill huoill mant conquis. ell beill esgart elo clars uis. el uostre bons enseignamens. Q(ue) qan be men pren esmanssa. de beutat nous trob eganssa. la gensser etz del mon al mieu albir. o noi uei clar dels oills ab qeus remir. |
Bella dompna, vostre cors gens e·ll vostre beill huoill m’ant conquis, e·ll beill esgart e lo clars vis, e·l vostre bons enseignamens, que qan be m’en pren esmanssa, de beutat no·us trob eganssa: la gensser etz del mon al mieu albir, o no i vei clar dels oills ab qe·us remir. |
VIII | VIII |
Bels uezers senes doptanssa. Sai q(ue)l uostre pretz auanssa. Q(ue) tans sabetz de plazers far e dir. de uos amar nois pot nuills hom sofrir. |
Bels Vezers, senes doptanssa sai que·l vostre pretz avanssa, que tans sabetz de plazers far e dir: de vos amar no·is pot nuills hom sofrir. |