LA douza uoiz ai auzida. Del rossi- gnolet saluage. Et es minz al cor saillida. Si q(ue) tot lo conssirer. Els ma- ls traiz camors midona. Madolza emasa- zona. Et auria(m) ben mester. Lautrui iois al meu da(m)pnatge. Ben es toz hom dauol uida. Qen ioi no(n) a son estage. Equi uers amor no(n) gui- da. Son cor eson desirer. Quar tot q(ua)nt es sabandona. De ioi erefrim e(s)[1]ona. Prat e defes eu(er)ger. Landas eplan eboscage. Eu las cui amors oblida. Qe sui fors del dreit uiage. Agra de ioi ma partida. Mas iram fai destorber. Eno sai on me re- pona. Pos mos iois me desazona. Enom teignaz p(er) leugier. Seu dic alcun uillana- ge. Una falsa deschausida. Tracheriz demal li- gnage. Matrait (et) es traida. Eill coil lora(m) ab qes fer. Eq(ua)nt autre la razona. Deus lo seu tort mochaisona. Etanran en mais lide- rreier. Qe eu qai fait lonc badage. [1] Il copista scrive edona, poi espunge la d e corregge in s.
|