| 164v | |
![]()
|
Al dous nou termini blanc. Del pas][ccor ne la
elesta. Don lo nous temps ses contenta. Quan la saso es plus genta. Eplus auine(n)z eual mais. Et hom deuri esser plus gais. Emeiller sabors mi aiais. Per que(m) pesa quar me stanc. Quieu ades no(n) pas la festa. Cuns soiornz mi sembla* entra. P(er) una promessa genta. Don misors trebails et esglais. Eno(n) uoil sia mieus doiais. ses la soispeison del canbrais. Postellen son oil ocran. Qui iamais len a- monesta. Que ia maluestatz dolenta. Nol ua- lra mession genta. Ni soiorns ni estar adais. Tan con guerre trebaill efais. So sapchal seigner de roais. Ni anc no(n) uibras ni flanc. Troncat ni ca(n)- ba ni testa. ferit de plaia dolenta. Ni ab gra(n) ost ni ab genta. Nol uiarom ni asais. Eme(n)bres li co(m) li retrais quanc en escut lansa n(on) frais. Guerra ses fuoco eses sanc. De rei ni de gra(n) poesta. Cui coms laidis ni desmenta. No(n) es ges paraula gente. Quel puois se soiorn ni sen grais. Eioues qui guerra no(n) pais- Nes deuen leu flac esauais. Reis de francha ieus tenc per franc. Car hom acors no(n) fai questa. Ni de guiortz nos presenta. Pas ne fin que sia genta. Et uos la guerra ela pais. Edomentre com sies lais. Non er sos pretz fins ni uerais. Gens den oc eno nom planc. Queiu sai be(n) qen lui no resta. La guerra ni no salenta. Quanc patz ni fins nol fon genta. Ni hom plus voluntier no(n) trais. Ni no(n) fes cocha ni assais. Ab pauc de genz et ab gran fais. Lo reis felips ama la pais. Plus quel bons hom de talantais. Enoc eno(n) uol guerra mais. Plus que no(n) fes us dels algais.
|

