|
Arnat daniel. A Nc eu no laic masela ma. Toç temps en son poder amors. Efai mirat let saui fol. Cum celui quen renos torna. Com nos de fen qui ben ama. Camors comanda. Quom la serua la blanda. p(er) queu naten sofren. bona par tida. Can mer escarida. |
|
ON dic pauc quinç el cor me sta. Estar mi fai temers paor(s). Lalenga]s[ plang. Mas locors uol. Ço don dolen se soiorna. Gen languis mas no sen cla ma. Quen tan aranda. Cum mars t(er)ra garanda. Non atan gen pre sen. Cun lacausida. Queu ia encobida. |
CAn sai somprez fin ecerta. per que non pos uirar ai lor s. per ço fasç eu quel cor(s) men dol. Can so leinç clau ni saiorna. Eunon aus \dir/ qui ma flama. Lo cors ma bran da. Eloill nan lauianda. Ca(n) sola me ueçen. Me]i[ stai aiçi da. Veus quam tem auida. |
|
PEro iameu me ten esa. Abun placer de que masors. Mas mi non passara tal col. Per paor quill me fos mor na. Can que ram sint dela flama. Damor quim man da. Queu mon cor non es pa(n) da. Sifaz souen temen. Que u uei per crida. Magndage(n) delida. |
|
|
FOls es qui per par lar enua. Quer cum sos iors sia dolors. Queil lau sen ger cui deus afol. Non anges. lenga ta dorna. Lus cosse ille laltre brama. Per ques des manda. amors tal fora granda. Mas em de fen. Fegnen. Delur brugida. Et am ses faillida. |
Maignt bon cantar leuet e pla. Na greu puis faig sem fis setors. Cil]li[ qem dona ioi el mi]d[\t/ol. Er soi leç er mo tra storna. Car ason uol me(n) li ama. Re noill de manda. Mos cors ni noil fai ganda. Anç franca men lim ren. Donc si moblida. Merces esperida. |