

[c.239]
![]() |
Peire raimon de tolosa. xi. S ens alegrage. Chant per agradage. Folage fas. Qar mon corage. S eg lai on ses mes. Qanc plus saluage. R eclus ni estage. Del meu segnorage. N on ag nuls hom pres. Caissi fos preza. D el mal qe madesa. Mamia cela cui paug pesa. Q ar mi fai languir. Mais on er qesa. M erces ni franqesa. Pos la plus cortesam. U ol ses tort aucire. Per meils aucire. M e tornet en lai. Del lonc consire. P ois tornet lesmai. Souen marbire. Q e toz men partrai. Pois sol me uire. E n trob mon cor lai. Seria qeu laia. G reu qen deschaia. Sagremens sens paia. P er fals mot escur. Ai belle gaia. P lazens non ueraia. Uoillaz qeus desplaia. G reu mals don endur. Longen dura. |
[c.240]
![]() |
M en aura auentura. Tals sim dura. P ar mesura. Me peiura. L o mals qe mauci si. Qe drechura. N i falsura. Ni segura. Fes coniura. N on meillura. Anz sadura. Q ant la preg de mi ri. Sens uolria. S ols qe mia. Fos un dia. En ma uia. N on daria. Ma folia. Per qa torzes sens. C re qe sia. Qem nenbria. M ais zom lia. Seu podia. C om uencuz sofrez uenz. Bien (1) tan ueza. B en ualenza. Floris (et) uerai iai. M aintenensa. Ab temensa. Q er do(m)pna seus plai sai. Q ar tel gensa. Conoisenza. Q eus los seus desmai itai. D el mal traire. Merceaire. S ons (et) fins leials amaire. Q e non uaire. De bon faire. C ui sapcha grazir. D ir nous aus gaire. M on ueiaire. Qel gran (2) beutaz. D on es maire. Men fan taire. M on cor laire. En aqest cossim uir. P ois uol (et) uire. Enaqest consire. D on mais am martire. Q e daltrel gazaing. G en gazagna. Ni qes plagna. M idonz na mil en romagna. U alor magna. En qe bagna. S on gai cors plazen gen. Belle genta. M atalenta. Plus camerge fals mal. |