Chiarini

Versione stampabilePDF version

I.
Qui no sap esser chantaire,
braire
deu quant aug lo ver sonar
clar                      
e qant son per tot mesclat
prat                      
e·l rozal del mati s’espan
blan                      
sobre l’erba josta·l sauza.

II.
Non aus semblan ni vejaire 
faire                      
q’eu l’am, ni l’aus desamar
ar                         
q’en amor son drut mirat   
fat                        
e·il fals amador ab engan  
van                        
cui amor engann’ e bauza.  

III.
Non es reis ni emperaire   
gaire                      
qe l’ause·l mantel drechar 
var,                       
ni far q’agues acatat      
grat.                      
Ric me fai la noig en somnian,
tan                           
m’es vis q’en mos bratz l’enclauza.

IV.
Lai n’irai el seu repaire,
laire,                    
em peril qom de passar    
mar;                      
si de mi no·il pren pitat,
bat                       
fer freg. Las! Tan la vau pregan
qan                             
ni ja ren de leis no m’en jauza.

V.
Si no·m vol amar m’amia,  
dia,                      
pos eu l’am, s’il m’amara 
ja:                       
q’eu sui al seu mandamen, 
gen                       
li serai, si·m vol retener, 
ver                         
li dirai q’autres i menta.