Be volgr’esser ten beneventuros

Versione stampabilePDF version
Ed. Martí de Riquer, 1954.  
I.  

Be volgr’esser ten beneventuros

que·m [des] Amor de midons ben voler;

mas ab tot ço, ella sab tant valer
que, si no·m val, no m’haura menys joyos;
que·ls sieus pretz tany del mon cavallers cen,
e d’escuders mil e tants quants vos playa.

Per que·l seray franch ez humil serven;
e si·m fay mal no·s pes que me n’ straya,
car on plus l’am, e plus gaug me repren.

Ben vorrei essere così fortunato

che Amore mi dia il benvolere della mia signora;

ma di tutto ciò, lei conosce tanto il valore

che, se non mi stima, non mi avrà meno gioioso;

perché il suo merito è cento volte quello dei miei cavalieri,

e mille volte quello dei miei scudieri e tanti quanti piace a voi.

Per cui le sarò onesto e umile servitore;

e se mi farà male ciò non sarà un peso che me ne allontanerà,

perché la amo di più, e più gioia ne traggo.