Bel m'es quan la rana chanta
E· l sucs pueja per la rusca,
Per que·I flors e·l fueilhs e·l busca
E·l frugz reviu en la planta,
E·l rossinhols crid' e brama
Sa par qu'a per joi conquisa,
Ples d' orgueilh car el no sen
Freg ni gel ni glaz ni bisa.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
Bel m’es qan li rana chanta
e·l sucs pueia per la rusca,
per qe·l flors e·l fueilhs e·l busca
e·l frugz reviu e la planta,
e·l rosinhols crid’e bram’a
sa par q’a per joi conqisa,
ples d’orgueilh qar il no sen
freg ni gell ni glaz ni bisa.
II.
16
Non aus so que m'atalanta
Dir d'una gen que·s fa cusca,
Cui Malvestatz franh e frusca;
Qu'entre mil no·n trueh quaranta
De cells cui Proeza ama.
Qu'en un castell l'an assiza
E trazon i ben ab cen
Peiriers cill qui l'an revisa.
Non aus ço qe m’atalanta
dir d’una gen qe·s fa chusca
cui malvestatz pren e frusca,
q’entre mil non trueb qaranta
de cells cui proeza ama;
q’en un chastell l’an azisa,
e trazon i ben a cen
peiriers cill qi l’an reqisa.
III.
24
Pres es lo castells e· l sala,
Mas qu'en la tor es l' artilla
On Jois e Jovens e silla
Son jutjat a pena mala;
Qu'usquecs crida « fuec e flama !
Via dinz e sia prisa !
Degolem Joi e Joven
E Proeza si' aucisa. »
Pres es le castells e·l sala;
macan la tor e l’artilha,
on joys e jovens essilha;
son jujat a pena mala,
q’us qecs crida: «Fuec e flamma!
Via inz e sia prisa!
Degolem joi e joven,
e proeça sia aucisa!»
IV.
32
Senher, ben hi a gran tala
Si mor ses fill o ses filha !
Retengam per meravilha
Lo bec o l'ongl' o l'ala,
Quar de pauc albr' eis grantz rama
Quan bona pugn' i es misa,
Per qu'ieu n'esper e n'aten
Lo frut aprop la semisa.
Seinhor, ben hi a gran tala
si mor ses fill o ses filha!
Retengam per meravilha
lo bec o l’ongla o l’ala,
qar de pauc albr’eis grantz rama,
qan longa pugn’i es misa,
per q’ieu n’esper e n’aten
lo frut aprop l’a[r]semisa.
V.
40
Non vueilh far paraula lonja :
Preza es la francha causa
E non troba fin ni pauza
Si no·s met reclus' o monja,
E pos chascus la derama
E las denz li franh e brisa,
leu non i trueb mas paren
De Portogal tro en Friza.
No·n vueilh far paraula lonia:
preza es li francha causa,
e non troba fin ni pauza
si no·s met reclus’o monia.
E pos chascus la derama
e las denz li frainh e briça,
ieu no·l trueb mas un paren
de Portogal tro en Friza.
VI.
48
Duc e rei senes messonja
Ll'an primier la boca clausa,
Qu'ill fan de pauc fag gran nauza
Quar Donars lur fai vergonha;
Tan tem quecs que falha trama
Per qu'en lur cortz non es visa
Copa ni enaps d'argent,
Mantells vairs ni pentt griza.
Duc e rei senes menssonia
ll’an primier la boca clausa,
q’ill fan de pauc fag gran nauza,
qar donars lur fai vergoinha:
tan tem qecs qe failla·l trama
per q’en lurs cortz non es visa
copa ni enap d’argen,
mantells vairs ni pena griza.
VII.
56
Maritz qui l'autrui con grata
Ben pot saber que· l sieus pescha
E mostra com hom li mescha,
Qu'ab eis lo sieu fust lo bata,
Et aura·n tort si s'en clama,
Car drech e raços deviza
Que qui car compra car ven,
Ar, segon la lei de Piza.
Moilheratz q’autrui con grata
ben pot saber qe·l sieus pescha
e mostra con hom li mescha
q’ab eis lo sieu fust lo bata;
e aura·n tort si s’en clama,
qe drech e raços deviza:
car deu comprar qi car ven,
asegon la lei de Piza.
VIII.
64
D'aqui nais l'avols barata,
Ric cui mortz e Dicus descrcsca !
Qu'us non fai condug ni tresca;
Non sia lauzenja plata
Cell qui sa maisnad' afama;
Cest vest la blancha camiza
E fai son seinhor sufren
E ten si dons a sa guiza.
D’aissi nais l’avols barata,
ric viu-mort-qe Dieus descresca! –
q’us no·n fai conseilh ni tresca.
Non sia lauzenia plata
cell qe la mainad’afama.
Cest vest la blancha camiza
e fai son seinhor sufren,
e ten si dons a sa giza.
IX.
67
Alegretz, folls, en qual quiza
Cujas far d'avol valen
Ni de gonella camiza?
Alegretz, folls, en qal giza
cuias far d’avol valen,
ni de gonella camisa?
X.
69
(Dans M seulement.)
Antz co·s pot? levan cazen
Qual gonella quai camiza.