Al prim comens de l'ivernaill
Qand plovon del bosc li glandutz,
Vuoill c' om s' engaill
De Proeza, que non tressaill,
E que n'esti' amanoïtz
Aissi cum s'era·l temps herbutz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
Al prim comenz de l’invernailh
can plovon del bosch li glandus
vueil c’om s’esgailh
de proeza – qe non tressailh –
e qe n’esti’ amanoïtz,
aissi com s’era·l temps herbutz.
II.
12
Ladoncs quecs avols hom se plaing
Qand ve· l temps frei e las palutz,
Contra· l regaing,
Que·is avil' e met en bargaing
Qu'en estiu que non es vestitz.
Pot anar d'una peilla nutz.
Ladoncs qecs avols hom se plaing
can ve·l temps frei e las palutz
contra.l regaing,
q’el s’avil’ e met en bargain,
q’en estiu, qe non es vestitz,
pot anar d’una peilla nutz.
III.
18
Aquist fant semblan a tahi
Al ser quan son plen e pagutz,
Apres lo vi(n),
E no lor ne soue· l maiti(n),
Anz jura·l senros acropitz
C'anc tan lagz temps non fo vehutz.
Aqist fan semblan ataïn
al ser, can son plen e pagutz
apres lo vin,
e no lor ne sove·l matin,
anz jura·l senros acropiz
c’anc tan lagz temps non fon veütz.
IV.
24
Joves homes de bel semhlan
Vei per Malvestat deceubutz;
Que van gaban
Dizo, mil essais encogan:
« Farem qan lo temps er floritz »,
Mas lai reman lo gabs e·l brutz.
Joves homes de bel semblan
vei per mal vestit deseubutz
qe van guaban.
Dizo: ‘mil esais encoguan
farem cant lo temps er fluritz’.
Mas lai rema lo gaps e·l brutz.
V.
30
Cill ant l'usatge del gosso
Que ditz qand sera a la lutz
Fara maio,
Puois qand es lai qui l'en somo,
Non er escoutatz ni auzitz,
Anc per lui non fo dolatz fustz.
Sil an l’usatge del gozo
qe ditz cant sera a la lutz
fara maio;
pueis cant es lai qui l’en somo
non er escoutatz ni auzitz.
Anc per lui non fo dolatz fustz.
VI.
36
Moillerat, li meillor del mon
Foratz, mas chascus vos faitz drutz,
Que vos confon
E son acaminat li con
Per qu'es Jovens forabanditz
E vos en appell'om cornutz.
Moilleratz, li meillor del mon
foratz, mas chascus vos faitz drutz,
qe vos cofon,
e son acaminat li con,
per q’es jovenz a fro[n] bauditz
e vos en apel’ on cornutz.
VII.
42
Pos vei qe d’ambas las partz nems
bauzatz per lauzengiers becutz,
an pur ensems
– mas mai no·n puesc – la merd’ e·l fems,
qu’en la sima e·n la raïtz,
vei c’avoleza co’ e clutz.
VIII.
48
Lo pretz del dan e del barat,
De calque part sia vengutz,
Ant moillerat;
Et ieu ai lo lor autreiat,
E Jois es entr' els esbauditz
E Donars alqes mantengutz.
Lo pretz del dan e del barat
davas on qe sia vengutz
an moillerat
et ieu ei lor o autreiat,
per zo car i es jois jauzitz
d’aqels, e donar mantengutz.
IX.
54
A tort o a dreig vant dessus
E Jovens se clama vencutz ;
Li mais e· l plus
A penas trobo qui· l[ s] gratus;
Capel s'a levat d'avols critz
Uns per un bou que n'a agutz.
C’a tort e adrei van desus
per jovenz qe·s clama vencutz:
lo mais e.l plus
a penas a de qe·s gratus:
capel a vestit d’avol critz,
de mil de bos qe·n a agutz.
X.
60
Poestatz non pot esser pros
Qui noi·s sap guerrir de sanglutz
O d'una tos.
Li orfanel van garaingnos
Segon so que Marcabrus ditz
Trian los grans mest los menutz.
Pozestatz non pot esser pros
si non sap guerir d’un sanglot
o d’una tos:
li orfanel van guaran nos
segon zo qe Marchabrus ditz,
trian los granz mest los menutz.
XI.
66
En Castell 'et en Portegal
Non trametrai autras salutz,
Mas Dieus los sal !
Et en Barselon 'atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
E neis la valor son perdutz.
En Castella e·n Portegal
voil trametre aqestas salutz –
mas Dieus los sal –
et en Barselona atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
e neis la valor son perdutz.
XII.
69
En Gascoingna, sai, ves Orsaut,
Me dizo qu'en creis uns petitz,
O·m trobarez s'ieu sui perdutz.
En Gascognha sai, vas Orsal
me dizon q’encreis uns petitz
on trob azesc se soi perdutz.