Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Ara no vei luzir soleill > Tradizione manoscritta > CANZONIERE a1

CANZONIERE a1

  • letto 644 volte

Edizione diplomatica

                                     
                                     bernartz del uentador.
             Era nouei luzir soleil. tant me son escurzat li rai. e ges
             p(er) aisso no(n) mesmai. cuna clartatz. me ]soll[[1] soleilha dam/[2]
             qinz el cor me raia. e (c)[3]ant autra genz sesmaia
             ieu meillur enanz qe sordei. p(er) qe motz chantz no sordeia.
 
 
 [1] Cancellato dal copista.
 [2] L’immagone è tagliata.
 [3] Il copista scrive inizialmente tant, poi espunge t e corregge con c. 
 
 
             Paor me fan maluais conseil. p(er) qel seg les mor e decha/[4]
             qera sa iusto(n) li sauai. e luns ab lautre conseilha. con 
             fin amors dechaia. ai maluaza genz sauaia. qi uos ni
             uostre cosseil cre. domi deu perdedescreia.
 
 [4] L’immagine è tagliata.
 
 
             Prat semblon uert e uermeil. eissament comal temps
             de mai. sim te fin amors condegai. neus mes f(lo)[5]rs blanq/
             uemeilha. e liueins calenda maia car la genzers e
             la plus gaia. ma mandat qa samor mautrei (f)[6]a(n)qer
             nolo·m des autreia.
 
[5] Il copista scrive inizialmente fiers, poi espunge ie e corregge con lo.
[6] Il copista scrive inizialmente saqer, poi espunge s e corregge con f. La n è aggiunta successiva in interlinea.
 
 
             Nueg e iorn penz consir. eueil plor e sospir e pueis ma
             pai. (et) on penz en plus mal trai. mas bons respeigz
             mi reueilha. don mos coratges sapaia. ai fol cai dig
             qeu mal tra(i)[7]a. pos tan ric coratgem uei. rics
             soi ab sol qe la ueia.
 
 [7] Il copista scrive inizialmente trata, poi espunge t e corregge con i.
 
 
             Daqest me rancur em qereil. qeras men fan dol des
             mai. e peza lur lo iois qieu ai. e pos chascus sen
             q(ue)reilha. delautrui ioi esesmaia. ia ieu meilhor e dreg
             non aia. cab sol de port uenz egu(e)[8]rrei celui qui pl(us)
             mi guerreia.
 
 [8] Aggiunto in interlinea.
 
 
             Ges ma do(m)na nos merauil. siel qier qem don samor nim
             bai. contra la foudat qeil retrai. fora leu granz mera
             uilha. si ia ma coilha nim baia. ai ser(i)[9]a com me retraia
             ai cal uos ui. e cal uos uei. p(er) benananza qem ueia.
 
 [9] Il copista scrive inizialmente serra, poi espunge r e corregge con i.
 
 
             fin amors abuos ma pareil. pero non conuen nimeschai.
             mas car p(er) uostra merceus plai. dieus cug q(ue) mo apareilha
             qe tant ricamors meschaia. ai do(n)na p(er) merceus plaia. aias
             de uostre amic merce. pos aitant gen uos merceia.
  
  • letto 541 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernartz del uentador.  Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Era nouei luzir soleil. tant me son escurzat li rai. e ges
 p(er) aisso no(n) mesmai. cuna clartatz. me ]soll[ soleilha dam/
 qinz el cor me raia. e (c)ant autra genz sesmaia
 ieu meillur enanz qe sordei. p(er) qe motz chantz no sordeia.
 
 
 Era no vei luzir soleil,
 tant me son escurzat li rai;
 e ges per aisso non m’esmai,
 c’una clartatz me soleilha
 d’am/, q’inz el cor me raia;
 e cant autra genz s’esmaia,
 ieu meillur enanz qe sordei,
 per qe motz chantz no sordeia.
 
  II   II
 
 Paor me fan maluais conseil. p(er) qel seg les mor e decha/
 qera sa iusto(n) li sauai. e luns ab lautre conseilha. con
 fin amors dechaia. ai maluaza genz sauaia. qi uos ni
 uostre cosseil cre. domi deu perdedescreia.
 
 
 Paor me fan malvais conseil,
 per qe·l segles mor e decha/;
 q’era s’aiuston li savai
 e l’uns ab l’autre conseilha
 con fin’amors dechaia.
 Ai! malvaza genz savaia;
 qi vos ni vostre cosseil cre,
 Domideu perd’e descreia.
 
  III   III
 
 Prat semblon uert e uermeil. eissament comal temps
 de mai. sim te fin amors condegai. neus mes f(lo)rs blanq/
 uemeilha. e liueins calenda maia car la genzers e
 la plus gaia. ma mandat qa samor mautrei (f)a(n)qer
 nolo·m des autreia.
 
 
 Prat semblon vert e vermeil
 eissament com al temps de mai;
 si·m te fin’amors cond’e gai:
 neus m’es flors blanq/ vemeilha
 e l’iveins calenda maia,
 car la genzers e la plus gaia
 m’a mandat q’a s’amor mautrei.
 Fanqer no lo·m desautreia.
 
  IV   IV
 
 Nueg e iorn penz consir. eueil plor e sospir e pueis ma
 pai. (et) on penz en plus mal trai. mas bons respeigz
 mi reueilha. don mos coratges sapaia. ai fol cai dig
 qeu mal tra(i)a. pos tan ric coratgem uei. rics
 soi ab sol qe la ueia.
 
 
 Nueg e iorn penz, consir e veil,
 plor e sospir, e pueis m’apai.
 Et on penz, en plus mal trai;
 mas bons respeigz mi reveilha,
 don mos coratges s’apaia.
 Ai, fol, c’ai dig q’eu mal traia!
 Pos tan ric coratg’emvei,
 rics soi ab sol qe la veia.
 
  V   V
 
 Daqest me rancur em qereil. qeras men fan dol des
 mai. e peza lur lo iois qieu ai. e pos chascus sen
 q(ue)reilha. delautrui ioi esesmaia. ia ieu meilhor e dreg
 non aia. cab sol de port uenz egu(e)rrei celui qui pl(us)
 mi guerreia.
 
 
 D’aqest me rancur e·m qereil
 q’eras m’en fan dol d’esmai
 e peza lur lo iois q’ieu ai.
 E pos chascus s’en quereilha
 de l’autrui ioi e s’esmaia,
 ia ieu meilhor e dreg no·n aia,
 c’ab sol deport venz’e guerrei
 celui qui plus mi guerreia.
 
  VI   VI
 
 Ges ma do(m)na nos merauil. siel qier qem don samor nim
 bai. contra la foudat qeil retrai. fora leu granz mera
 uilha. si ia ma coilha nim baia. ai ser(i)a com me retraia
 ai cal uos ui. e cal uos uei. p(er) benananza qem ueia.
 
 
 Ges ma domna no·s meravil
 si·el qier qe·m don s’amor ni·m bai.
 Contra la foudat qe·il retrai,
 fora·l eu granz meravilha
 si ia m’acoilha ni·m baia.
 Ai! Seria c’om me retraia
 (ai! Cal vos vi e cal vos vei!)
 per benananza qe·m veia?
 
  VII   VII
 
 fin amors abuos ma pareil. pero non conuen nimeschai.
 mas car p(er) uostra merceus plai. dieus cug q(ue) mo apareilha
 qe tant ricamors meschaia. ai do(n)na p(er) merceus plaia. aias
 de uostre amic merce. pos aitant gen uos merceia.
 
 
 Fin’Amors, ab vos m’apareil;
 pero non conven ni m’eschai,
 mas car per vostra merce·us plai
 (Dieus cug que m’o apareilha!),
 qe tant ric’amors m’eschaia.
 Ai, donna! Per merce·us plaia,
 aias de vostre amic merce,
 pos aitant gen vos merceia!
 
  • letto 538 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 436 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-a1-0