Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MARCABRU > EDIZIONE

EDIZIONE

Edizione di riferimento:  J.-M.-L. Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse 1909

  • A l'alena del ven doussa [1] Tm [2]
  • A la fontana del vergier [3] Tm [4]
  • Al departir del brau tempier [5] Tm [6]
  • Al prim comens de l'ivernaill [7] Tm [8]
  • Al so desviat chantaire [9] Tm [10]
  • Amic Marcabrun, car digam [11] Tm [12]
  • Ans que·l terminis verdei [13] Tm [14]
  • Assatz m'es bel del temps essug [15] Tm [16]
  • Aujatz de chan com enans'e meillura [17] Tm [18]
  • Bel m'es quan la foilla fana [19] Tm [20]
  • Bel m'es quan la rana chanta [21] Tm [22]
  • Bel m'es quan s'azombra·l treilla [23] Tm [24]
  • Bel m'es quan s'esclarzis l'onda [25] Tm [26]
  • Bel m'es quan son li frug madur [27] Tm [28]
  • Contra l'ivern que s'enansa [29] Tm [30]
  • Cortezamen voill comensar [31] Tm [32]
  • D'aisso laus Deu [33] Tm [34]
  • D'un estrun [35] Tm [36]
  • Dirai vos en mon lati [37] Tm [38]
  • Dirai vos senes doptansa [39] Tm [40]
  • Doas cuidas ai, compaignier [41] Tm [42]
  • Emperaire, per mi mezeis [43] Tm [44]
  • Emperaire, per vostre pretz [45] Tm [46]
  • En abriu / s'esclairo·ill riu / contra·l pascor [47] Tm [48]
  • Estornel, coill ta volada [49] Tm [50]
  • Ges l'estornels no s'oblida [51] Tm [52]
  • L'autrier jost'una sebissa [53] Tm [54]
  • L'autrier, a l'issida d'abriu [55] Tm [56]
  • Lanquan cor la doussa biza [57] Tm [58]
  • Lanquan foillon li boscatge [59] Tm [60]
  • Lo vers comens, quan vei del fau [61] Tm [62]
  • Lo vers comensa [63] Tm [64]
  • L’ iverns vai e·l temps s’aizina [65] Tm [66]
  • Oimais dei esser alegrans [67] Tm [68]
  • Pax! in nomine Domini [69] Tm [70]
  • Per l'aura freida que guida [71] Tm [72]
  • Per savi·l tenc ses doptansa [73] Tm [74]
  • Pos l'iverns d'ogan es anatz [75] Tm [76]
  • Pos la foilla revirola [77] Tm [78]
  • Pos mos coratges s'esclarzis [79] Tm [80]
  • Pos ses foilla son li vergan [81] Tm [82]
  • Quan l'aura doussana bufa [83] Tm [84]
  • Seigner n'Audric [85] Tm [86]
  • Soudadier, per cui es jovens [87] Tm [88]
  • Vida [89] Tm [90]

    

            Dubbie attribuzioni
            Mout dezir l'aura doussana [91] Tm [92]

 

  • - Tr = Testo e traduzione - Com = Commento - Tc = Testo critico a nostra cura - Ed = Edizioni a cura di altri - Col = Collazione - Tm = Tradizione manoscritta - St = Stampe antiche - Not = Trascrizione melodia - Mus = Esecuzione musicale
  • letto 34261 volte

A l'alena del ven doussa

BdT 293,1

Mss: C 173

Metrica: a8 b8 b8 c8 d8 vers di 7 coblas di 5 versi e tornada di 4 versi

Edizioni: Dejeanne 1909, p. 6; Ricketts 1968, pp. 109-115; Lazzerini 1990, pp. 47-87; Perugi 1995, p. 41-52; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 47 

  • letto 3903 volte

Edizioni

  • letto 880 volte

Dejeanne

      I.
      A l'alena del vent doussa
      Que Dieus nos tramet, no sai d'on,
      Ai lo cor de joy sazion
      Contra la dou[s]sor del frescum
5    Quant li prat son vermelh e groc.

      II.
      Belh m'es quan son ombriu li mon
      E l'auzel desotz la verdon
      Mesclon lur(s) critz ab lo chanton,
      E quascus, ab la votz que a(n),
10  Jauzis son parelh en son loc.

      III.
      De sai sen un pauc de feton
      Que lai torno·l pel al bussa,
      Qu'encarit(z) son li guasta-pa,
      Quais per els son gardat li don,
15  Qu'estrayns mas lo senher no·y toc.

      IV.
      Si·l gilos s'en van seguran
      E li guardador jauzion,
      Ges egual no chant e respon;
      Qu'ilh van a clardat e ses lum,
20  Quan vols t'en pren ab eis lo broc.

      V.
      D'aquestz sap Marcabrus qui son,
       Que ves luy no van cobeitan
      Li guandilh vil e revolum:
      Gilos que·s fan baut guazalhan
25  Meton nostras molhers en joc.

      VI.
      Greu cug mais que ja lur don
      Aquist soldat uay qu'estraitz pla;
      Seguon la natura del ca,
      Pus lo guos ro e·l lebriers gron
30  Desus ves del plat bufa·l foc

      VII.
      Qu'entr'els non a clau ni meia
      Qu'el(s) non aion del plus preon
      E del frug lo prim e·l segon,
      Cist fan la malveslat[z] rebon
35  Quan nos fan donar non per oc.

      VIII.
      Gilos pus de sa foudat bon
      Enfla, ades, enfla e refon;
      Saber deu qu'a·l vet(z) a puta,
      Si non, digua que mays non poc.
  • letto 689 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4719 volte

CANZONIERE C

  • letto 3109 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [93]

 

  • letto 619 volte

Edizione diplomatica

Edizione multimediale a cura di Silvia Conte
 

[c. 173rA]  
                  Marcabru
  A Lalena del uent doussa.
     que dieus nos tramet
     no sai don. ai lo cor de
     ioy sazion. contra la dou-
  sor del frescum. quan li prati son

[c. 173rB]  

  uermelh e groc.


  B elh mes quan son ombriu li
  mon. els auzels de sotz la uer-
  don. mesclon lurs critz ab lo
  chanton. e quascus ab la uotz
​  que an. iauzis som parelh en


  D e say sen um pauc     son loc.
  de 
feron. que lai tornal pel al
  bussa. quencaritz son li guasta-
  pa. quais per elh son gardat li
  don. questrayns mas lo senher


  S ils gilos sen uan se   noy toc.
  guran. e li guardador iauzion.
  ges egual no chant e respon.
  quilh uan a clardat e ses lum.
  quan uols ten pren ab eis lo broc.

  D a questz sap marcabrus qui
  son. que ues luy no uan cober-
  tan. li guandilh uil e reuolum.
  gilos ques fan baut guazalhan.
  meton nostras molhers en ioc.

  G reu cug mais q(ue) ia lur don. a-
  quist soldat uay questraitz pla.
  seguon la natura del ca. pus lo
  guos ro el lebriers gron. de sus
​  ues del plat bufal foc.


  Q uentrels non a clau ni meia.
  quels non aion del pl(us) preon. e
  del frug lo prim el segon. cist
  fan la maluestat rebon. quan
  nos fan donar non per oc. 

  G ilos pus de sa foudat bon. en-
  fla ades enfla e refon. saber deu
  qual uetz a puta. si non digua q(ue)
  mays non poc.
  • letto 3666 volte

A la fontana del vergier

BdT 293,2

Mss: C 173

Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 c8 vers di 6 coblas di 7 versi

Edizioni: Dejeanne 1909,  p. 3; Crescini 1926, p. 170; Pirot 1973, pp. 621-642; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 40 

  • letto 4311 volte

Edizioni

  • letto 823 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

A la fontana del vergier,
On l'erb' es vertz josta·l gravier,
A l'ombra d'un fust domesgier,
En aiziment de blancas flors
E de no.velh chant costumier,
Trobey sola, ses companhier,
Selha que no vol mon solatz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

A la fontana del vergier,
on l’erb’es vertz josta·l gravier,
a l’ombra d’un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors
e de novelh chant costumier,
trobey sola, ses companhier,
selha que no vol mon solatz.
II.
 
 
 
 
 
14
 
So fon donzelh'ab son cors belh
Filha d'un senhor de castelh;
E quant ieu cugey que l'auzelh
Li fesson joy e la verdors,
E pel clous termini novelh,
E quez entendes mon favelh,
Tost li fon sos afars camjatz.
So fon donzelh’ab son cors belh,
filha d’un senhor de castelh;
e quant ieu cugey que l’auzelh
li fesson joy e la verdors
e, pel dous termini novelh,
qu’ela entendes mon favelh,
tost li fon sos afars camjatz.
III.
 
 
 
 
 
21
 
Dels huelhs ploret josta la fon
E del cor sospiret preon.
« Ihesus », dis elha, reys del mon,
Per vos mi creys ma grans dolors,
Quar vostra anta mi cofon,
Quar li mellor de tot est mon
Vos van servir, mas a vos platz.
Dels huelhs ploret josta la fon
e del cor sospiret preon
«Jhesus», dis elha, «reys del mon,
per vos mi creys ma gran dolors,
quar vostra anta mi cofon,
quar li mellor de tot est mon
vos van servir, mas a vos platz.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Ab vos s'en vai lo meus amicx,
Lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx;
Sai m'en reman lo grans destricx,
Lo deziriers soven e·l ,plors.
Ay ! mala fos reys Lozoicx
Que fay los mans e los prezicx
Per que·l dols m'es en cor intratz!
Ab vos s’en vai lo mieus amicx,
lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx;
sai m’en reman lo grans destrix,
lo deziriers soven e·ls plors.
Ay! mala fos reys Lozoïcx,
que fai los mans e los prezicx
per que·l dols m’es el cor intratz!»
V.
 
 
 
 
 
35
 
Quant ieu l'auzi desconortar,
Ves lieys vengui josta·l riu clar:
« Belha, fi·m ieu, per trop plorar
Afolha cara e colors;
E no vos cal dezesperar,
Que selh qui fai lo bosc fulhar
Vos pot donar de joy assatz. »
Quant ieu l’auzi desconortar,
ves lieys vengui josta·l riu clar: «Belha», fi·m ieu, «per trop plorar
afolha cara e colors;
e no vos qual dezesperar,
que selh qui fai lo bosc fulhar
vos pot donar de joy assatz».
VI.
 
 
 
 
 
42
 
« Senher, dis elha, ben o crey
Que Deus aya de mi mercey
En l'autre segle per jassey,
Quon assatz d'autres peccadors;
Mas say mi tolh aquelha rey
Don joys mi crec; mas pauc mi tey
Que trop s'es de mi alonhatz.
«Senher», dis elha, «ben o crey
que Dieus aya de mi mercey
en l’autre segle per jassey,
quon assatz d’autres peccadors;
mas say mi tolh aquelha rey
don joy mi crec; mas pauc mi tey,
que trop s’es de mi alonhatz».
  • letto 830 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4026 volte

CANZONIERE C

  • letto 3266 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [94]

 

  • letto 527 volte

Edizione diplomatica

Edizione multimediale a cura di Silvia Conte
 

[c. 173vA]  
  A La fontana Marcabru

     del uergier. on lerbera​-
     uertz iostal grauier. al​

 [c. 173vB]  
  ombra dun fust domesgier. en-
  aiziment de blancas flors. e de-
  nouelh chant costumier. trobey
​  sola ses companhier. selha que
  no uol mon solatz.
 


  S o fon donzelhab son cors belh.
  filha dun senhor de castelh. e q(ua)nt
  ieu cugey quel auzelh. li fesson
  ioy e la uerdors. e pel dous termi-
  ni nouelh. e quezentendes mon
  fauelh. tost li fon sos afars cam


  D els huelhs ploret iosta      iatz.
  la fon. e del cor sospiret preon.
  ihesus dis elha reys del mon. p(er)
  uos mi creys ma gran dolors. q(ua)r
  uostra anta mi cofon. q(ua)r li mel-
  lor de tot est mon. uos uan ser-
  uir mas auos platz.


  A b uos sen uai lo mieus amicx.
  lo belhs els gens el pros el ricx.
  sai men reman lo grans destrix.
  lo deziriers souen els plors. ay
  mala fos reys lozoicx. que fai
  los mans e los prezicx. p(er) quel
  dols mes el cor intratz.

  Q uant ieu lauzi desconortar.
  ues lieys uengui iostal riu clar.
  belha fim ieu per trop plorar. a-
  folha cara e colors. e no uos q(ua)l
  dezesperar. que selh qui fai lo
  bosc fulhar. uos pot donar d(e) ioy


  S enher dis elha ben o crey   assatz.
  que dieus aya de mi mercey. en
  lautre segle per iassey. quon as-
  satz dautres peccadors. mas say
  mi tolh aquelha rey. don ioy mi
  crec mas pauc mi tey. que trop
  ses de mi alonhatz.
  • letto 3236 volte

Al departir del brau tempier

BdT 293,3

Mss: C 172

Metrica: a8 b8 b8 a8 a8 b8 b8 a8 vers di 6 coblas di 8 versi e tornada di 4 versi 

Edizioni: Dejeanne 1909, p. 9; Roncaglia 1953, pp. 5-33 ; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 55 

  • letto 4340 volte

Edizioni

  • letto 705 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
8
 
Testo Dejeanne 1909

Al departir del brau tempier,
Quan per la branca pueja · l sucs
Don reviu la genest' e· l brucx
E floreysson li presseguier ·
E la rana chant' el vivier
E brota·l sauzes e·l saucx,
Contra·l termini qu'es yssucs
Suy d'un vers far en cossirier.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
Al departir del brau tempier,
quan per la branca pueia·l sucs
don reviu la genest’e·l brucx,
e floreysson li presseguier
e la rana chant’el vivier
e brota·l sauzes e·l saücs,
contra·l termini qu’es yssucs
suy d’un vers far en cossirier.
II.
 
 
 
 
 
 
16
 
Cossiros suy d'un gran vergier
Ont a de belhs plansos mans lues;
Gent sont l'empeut e·l frugs bacucs,
Selh qu' esser degran sordegier,
Fuelhs e flors paron de pomier,
Son al fruchar sautz' e saucs,
E pus lo caps es ba[ da ]lucs,
Dolen(s) son li membr' estremier.
Cossiros suy d’un gran vergier
ont a de belhs plansos mans lucs:
gent son l’empeut e·l frugs bacucs;
selh qu’esser degron sordegier,
fuelhs e flors paran de pomier,
son al fruchar sautz e saücs;
e [pueys], pus lo caps es balucs,
dolens son li membr’estremier.
III.
 
 
 
 
 
 
24
 
Mort(z) son li bon arbre primier,
E·l(s) viu(s) son ramils e festucs,
Dels fortz assays los vey damnucx,
Mas de bordir son fazendier( s ),
De promessas son bobansier(s),
Al rendre sauzes e saucx,
Don los claman flacs e baudux
leu e tug l'autre soudadier.
Mortz son li bon arbre primier
e·ls vius son ramils e festucs;
dels fortz assays los vey damnucx,
mas de bordir son fazendier(s);
de promessas son bobansier(s),
al rendre sauzes e saücx,
don los clamam flacx e baudux,
ieu e tug l’autre soudadier.
IV.
 
 
 
 
 
 
32
 
Quan son la nueg josta · l foguier
N'Esteves, en Constans, en Ucs
. . . . . . . . . .
Mais que Berartz de Monleydier ;
Tota nueg joston a doblier,
El jorn a l'ombra dels saucx
Auzir(i)atz nausas e bauducx
E doblar entr'els l'escaquier(s).
Quan son la nueg josta·l foguier,
n’Esteves, en Costans e n’Ucs
. . . . . . . . . . . . . . . .
mais que Berartz de Monleyder;
tota nueg josten a dobblier
e·l jorn, a l’ombra del[s] saücx,
auzir(i)atz nauzas e bauducx
e doblar entr’els l’escaquier(s).
V.
 
 
 
 
 
 
40
 
Doncx no pairejon li derrier;
En totz bos sens ab los faducs,
E log si Cozer' e Sarlux
Valon Toloz' e Monpeslier?
Qu'ieu sai qual(s) mort(z) foron primier !
E· l mais dels vius son vers saucx,
E podetz dir qu'es benastrucx
Qui troba laur ni olivier.
Doncx no parejon li derrier
en totz bos sens ab los faducx?
E log, si Cozer e Sarlux
valon Toloza e Monpeslier!
Qu’ieu sai quals mortz foron primier,
e·l mais dels vius son vers saücx,
e podetz dir qu’es benastrucx
que troba laur ni olivier.
VI.
 
 
 
 
 
 
48
 
Neys l' ortolas ab lo clavier,
Jos ab un vent, s'en fuy huelhs cucx,
Per esclavina e per trabucx
An laissat mantelh e caussier.
Ni ren non ai del estagier.
Tal hira · m fan sautz' e saucx !
Si no· ls ten reys o coms o ducx
Totz temps seran mais caminier.
Neys l’ortolas ab lo clavier
jos ab un vent s’en fuy, huelhs cucx;
per esclavina e per trabucx
an laissat mantelh e caussier;
ni ren non a·i del estagier.
Tal hira·m fan sautz e saücx!
Si no·ls ten reys o coms o ducx,
totz temps seran mais caminier.
VI.
 
 
52
 
Los pros sal Dieus qu'an pretz entier,
Que·l(s) ric(s) malvatz paron saucx,
Per que·l segles es hadalucx,
Don malavey' e desturbier.
Los pros sal Dieus qu’an pretz entier,
que·ls rics malvatz paron saücx
per que·l segles es badalucx,
don malavey’e desturbier.
  • letto 671 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2292 volte

CANZONIERE C

  • letto 2109 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [95]

 

  • letto 651 volte

Edizione diplomatica

Edizione multimediale a cura di Silvia Conte
 

[c. 172vA]  

               Marcabru
​  A L departir del brau tem-
     pier. quan per la bran-
     ca puejal sucs. don re-
     uiu la genestel brucx.
  e floreysson li presseguier. e la
  rana chantel uiuier. e brotal-
  sauzes el saucs. contral termi-
  ni ques yssucs. suy dun uers
​  far en cossirier.


  C ossiros suy dun gran uergier.
  ont a de belhs plansos mans
  lucs. gent son lempeut el frugs
​  bacucs. selh quesser degron sor-
  degier. fuelhs e flors paron de
  pomier. son al fruchar sautz e
  saucs. e pus lo caps es balucs.
  doleus son li membrestremier.


  M ortz son li bon arbre p(ri)mier.
  els uius son ramils e festucs.
  dels fortz assays los uey dam
  nucx. mas de bordir son fazen-
  diers. de promessas son boban-
  siers. al rendre sauzes e saucx.
  don los claman flacx e baudux.
  ieu e tug lautre soudadier.

[c. 172vB]

  Q uan son la nueg iostal fo-
  guier. nesteues en costans en
  ucs. mais que berartz de mon-
  leyder. tota nueg ioston a dob-
  blier. el iorn al ombra del saucx.
  auziriatz nauzas e bauducx.
  e doblar entrels lescaquiers.  


  D oncx no paireion li derrier.
  en totz bos sens ablos faducx.
  e log si cozer e sarlux. ualon to-
  lozae monpeslier. quieu sai q(ue)ls 
  mortz foron primier. el mais
  dels uius son uers saucx. e po-
  detz dir ques benastrucx. qui
  troba laur ni oliuier.


  N eys lortolas ab lo clauier.
  ios ab un uent sen fuy huelhs 
  cucx. per esclauinae per trabucx.
  an laissat mantelh e caussier.
  ni ren non ai del estagier. tal hi
  ram fan sautz e saucx. si nols
  ten reys o coms o ducx. totz te(m)ps
  seran mais caminier.


  L o pros sal dieus quan pretz 
  entier. quels rics maluatz pa-
  ron saucx. per quel segles es ba-
  dalucx. don malauey e desturbier.
  • letto 3223 volte

Al prim comens de l'ivernaill

BdT 293,4

Mss: A 33, I 120, K 106, N 266, a¹, d 307

Metrica: a8 b8 a4 a8 c8 b8 vers di 11 coblas di 6 versi e tornada di 3 versi 

Edizioni: Dejeanne 1909, p. 13; Gaunt-Harvey 1987, pp. 59-101;  Lazzerini 1992, pp. 7-42; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 65

  • letto 3869 volte

Edizioni

  • letto 926 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Al prim comens de l'ivernaill
Qand plovon del bosc li glandutz,
Vuoill c' om s' engaill
De Proeza, que non tressaill,
E que n'esti' amanoïtz
Aissi cum s'era·l temps herbutz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Al prim comenz de l’invernailh
can plovon del bosch li glandus
vueil c’om s’esgailh
de proeza – qe non tressailh –
e qe n’esti’ amanoïtz,
aissi com s’era·l temps herbutz.
II.
 
 
 
 
12
 
Ladoncs quecs avols hom se plaing
Qand ve· l temps frei e las palutz,
Contra· l regaing,
Que·is avil' e met en bargaing
Qu'en estiu que non es vestitz.
Pot anar d'una peilla nutz.
Ladoncs qecs avols hom se plaing
can ve·l temps frei e las palutz
contra.l regaing,
q’el s’avil’ e met en bargain,
q’en estiu, qe non es vestitz,
pot anar d’una peilla nutz.
III.
 
 
 
 
18
 
Aquist fant semblan a tahi
Al ser quan son plen e pagutz,
Apres lo vi(n),
E no lor ne soue· l maiti(n),
Anz jura·l senros acropitz
C'anc tan lagz temps non fo vehutz.
Aqist fan semblan ataïn
al ser, can son plen e pagutz
apres lo vin,
e no lor ne sove·l matin,
anz jura·l senros acropiz
c’anc tan lagz temps non fon veütz.
IV.
 
 
 
 
24
 
Joves homes de bel semhlan
Vei per Malvestat deceubutz;
Que van gaban
Dizo, mil essais encogan:
« Farem qan lo temps er floritz »,
Mas lai reman lo gabs e·l brutz.
Joves homes de bel semblan
vei per mal vestit deseubutz
qe van guaban.
Dizo: ‘mil esais encoguan
farem cant lo temps er fluritz’.
Mas lai rema lo gaps e·l brutz.
V.
 
 
 
 
30
 
Cill ant l'usatge del gosso
Que ditz qand sera a la lutz
Fara maio,
Puois qand es lai qui l'en somo,
Non er escoutatz ni auzitz,
Anc per lui non fo dolatz fustz.
Sil an l’usatge del gozo
qe ditz cant sera a la lutz
fara maio;
pueis cant es lai qui l’en somo
non er escoutatz ni auzitz.
Anc per lui non fo dolatz fustz.
VI.
 
 
 
 
36
 
Moillerat, li meillor del mon
Foratz, mas chascus vos faitz drutz,
Que vos confon
E son acaminat li con
Per qu'es Jovens forabanditz
E vos en appell'om cornutz.
Moilleratz, li meillor del mon
foratz, mas chascus vos faitz drutz,
qe vos cofon,
e son acaminat li con,
per q’es jovenz a fro[n] bauditz
e vos en apel’ on cornutz.
VII.
 
 
 
 
42
 

Pos vei qe d’ambas las partz nems
bauzatz per lauzengiers becutz,
an pur ensems
– mas mai no·n puesc – la merd’ e·l fems,
qu’en la sima e·n la raïtz,
vei c’avoleza co’ e clutz.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Lo pretz del dan e del barat,
De calque part sia vengutz,
Ant moillerat;
Et ieu ai lo lor autreiat,
E Jois es entr' els esbauditz
E Donars alqes mantengutz.
Lo pretz del dan e del barat
davas on qe sia vengutz
an moillerat
et ieu ei lor o autreiat,
per zo car i es jois jauzitz
d’aqels, e donar mantengutz.
IX.
 
 
 
 
54
 
A tort o a dreig vant dessus
E Jovens se clama vencutz ;
Li mais e· l plus
A penas trobo qui· l[ s] gratus;
Capel s'a levat d'avols critz
Uns per un bou que n'a agutz.
C’a tort e adrei van desus
per jovenz qe·s clama vencutz:
lo mais e.l plus
a penas a de qe·s gratus:
capel a vestit d’avol critz,
de mil de bos qe·n a agutz.
X.
 
 
 
 
60
 
Poestatz non pot esser pros
Qui noi·s sap guerrir de sanglutz
O d'una tos.
Li orfanel van garaingnos
Segon so que Marcabrus ditz
Trian los grans mest los menutz.
Pozestatz non pot esser pros
si non sap guerir d’un sanglot
o d’una tos:
li orfanel van guaran nos
segon zo qe Marchabrus ditz,
trian los granz mest los menutz.
XI.
 
 
 
 
66
 
En Castell 'et en Portegal
Non trametrai autras salutz,
Mas Dieus los sal !
Et en Barselon 'atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
E neis la valor son perdutz.
En Castella e·n Portegal
voil trametre aqestas salutz –
mas Dieus los sal –
et en Barselona atretal
. . . . . . . . . . . . . . . .
e neis la valor son perdutz.
XII.
 
69
 
En Gascoingna, sai, ves Orsaut,
Me dizo qu'en creis uns petitz,
O·m trobarez s'ieu sui perdutz.
En Gascognha sai, vas Orsal
me dizon q’encreis uns petitz
on trob azesc se soi perdutz.
  • letto 668 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3090 volte

CANZONIERE A

  • letto 3082 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto  [96]

 

  • letto 573 volte

Edizione diplomatica

[c. 33rA]
 

  Marcabruns
​  A Lprim comens delinuernaill. Qand
      plouen del bosc liglandutz. Uuoill
  com sengaill. Deproeza que non tressaill.
  Eque nestia amanoitz. Aissi cum seral te(m)ps
  erbutz.


  L  a doncs que auols hom seplaing.Qand
  uel temps frei elas palutz. Contral regai(n)g.
  qeis auila emet enbargaing. Qen estiu
  que non es uestutz. Pot anar duna peil-
  la nutzPunto metrico di fine cobla assente


  A  qist fant semblan atahi. Alser q(a)n son
  plen epagut.Apres lo uin. Eno lorne seuel
  maitin . Anz iural senros acropitz.Canc
  tant loncs temps non fo uehutz.


  I  oues homes debel semblan. Uei p(er)malue-
  stat deceubutz. Que uan gaban. Deso mil
  essais encogan. Farem qan lotemps er
  floritz. Mas lai reman logabs elbrutz.


  C  ill ant lusatge del gosso. Que ditz qand
  sera ala lutz. Fara maio. Puois qand es
  lai qui len somo. Non er escoutatz ni au-
  zitz. Ni p(er)lui non fo dolatz fustz.


  M  oillerat limeillor delmon. Foratz mas
  chascus uos faitz drutz. Que uos confon.
  Eson acaminat li con. P(er)qes iouens astro-
  bauditz. Euos enapellom cornutz.

  L o pretz del dan edel barat. Decal qe part
[c. 33rB]
 

  sia uengutz.Ant moillerat. Et ieuai lo
  lor autreiat. Eiois es entrels esbauditz.
  Edonars alqes mantengutz.


  A  tort o adreig uant desus. Eiouens se
  clama uencutz.Li mais elplus. Apenas
  troba quil gratus. Capel saleuat dauols
  critz.Un p(er) un bous q(ue)na agutz.


  P  oissas non es poestatz pros. Qan non sap
  garir dels sanglutz.Ni duna tos. Cu(m) fai
  cainz regardara nos. Donas si marcabrus
  o ditz. Desanat ligran los menutz.


  E  ncastella euas portegau.On anc no(n)fo
​  trames salutz. E dieus los sau. Euas bar
  celona atretau. Puois lo peitauis mes
  faillitz. Serai mai cu(m) artus p(er)dutz.
  • letto 3794 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  • letto 527 volte

CANZONIERE I

  • letto 766 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [97]

 

  • letto 509 volte

Edizione diplomatica

[c. 120rB]  

               Marcabrus
  A L p(ri)m come(n)s del iuernaill. Can plouo(n)
     del bosc li glandur. Uoill cu(m)segaill.
     De proessa q(ue) n(on) tresaill.Eq(ue)n estia ama-
  noiz. Aissi cu(m)seral te(m)ps erbutz.


  A doncs que auols hom si plai(n)g.Ca(n)t ue
  lo temps elas palutz. Contral regai(n)g.Q(ue)n
  estiu que n(on) es uestitz. Pot anar duna peil-
  la nutz.


  A quist fant senblan atay.Alser ca(n)t son
  plen epagutz. Apres lo uin.Enlor ne sou-
  el maiti. Anz iural senros acruputz.Ca(n)c
  tan lo(n)cs temps nofon ueuz.


  I oues homes de bel senblan. Uei p(er) mal
  uestat deceubutz.Que uau gaban.D(e)so mil
  essais encogan. Fairem quan lo te(m)ps er flu
​  ritz. Mas la reman lo gabs el brutz.


  C il ant lignatge de gosson. Q(ue) ditz ca(n) se-
  ra ala lutz. Fara maion. Pois qua(n)t es lai q(ui)
  len somon.No(n) er escoutatz ni auzitz. Anc p(er)
  lui n(on)fon dolatz fustz.


  M oillerat li meillor del mon.Foratz mais
  chascus uos fatz drutz.Q(ue)uos cofaon.Cami-
  at con. P(er) ques ioue(n)s acropauditz. Euos
  en appellom cornuz.


  C atort et adret uan desus. P(er) iouen queis
​  clama uencutz. Lo mais elplus.Capenas
  aqueis gratus.Capel auestut dauols critz.
  De mil de bos q(ue)n agutz.


  P oestatz no(n) pot esser pros. Qui nois sap
  guerrir dun sanglot. O duna tos. Liorfan
  el uan garai(n)gnos. Segon so q(ue) marcabrus
  ditz. Trian los grans mest los menutz.


  E n castella et enportegal. No(n) trametrai
  autras salutz.Mas dieus losal.Et enbarsa
​  lona atretal. Eneis la ualor son p(er)dutz. 


  E ngascoi(n)gna sai ues orsaut.Me dizo q(ue)n
  creis uns petitz.Om trobarez sieu sui p(er)dutz.
  • letto 627 volte

CANZONIERE K

  • letto 719 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [98]

 

  • letto 566 volte

Edizione diplomatica

[c. 106rB]
 

                            Marcabrus
  A L prim comens del iuernaill. Can plouo(n)
      del bosc li glanduz. Uoill com sesgaill.
      De proessa que no(n) tresaill.Eqen estia a-
  manoiz. Aisi cu(m) seral tems erbuz.


  A doncs que auols hom si plaing. Ca(n)t ue
  lo tems elas paluz. Contral regaing.Qen
  estiu que no(n) es uestiz. Pot anar duna peilla
  nuz.


  A quist fant semblan atay. Al ser cant son
  plen epagut. Apres louin. Enolor ne souel
  maitin. Anz iural senros acrupiz. Canc tan
  loncs temps no fon uehuz.


  I oues homes de bel semblan. Uei p(er) mal-
  uestat deceubuz. Qe uau gaban. De so mil
  essais encogan. Farem qan lo temps er flu-
  riz. Mas la reman lo gabs elbruz.


  C il ant lignatge de gosson. Qe diz can se-
  ra alaluz. Fara maion. Puois qua(n)t es lai q(ui)
  len somon.No(n) er escoutatz ni auzitz. Anc p(er)
  lui no(n) fon dolaz fustz.


  M oillerat li meillor del mon. Foratz mas
  chascus uos faiz druz. Qe uos cofon.Cami-
  at con. P(er) ques iouens acropaudiz.Euos
  en apellom cornuz.


  C atort et adreit uan desus. P(er) iouen queis
  clama uencutz.Lo mais el plus. Capenas a-
  queis gratus. Capel a uestut dauols criz.D(e)
  mil debos qen aguz.


  P oestatz  no(n) pot esser pros. Qui nois sap
  guerrir dun sanglot. O duna tos. Li orfan-
  el uan garaignos. SegonTrascrizione sul margine destro con segni di richiamo aggiunti dalla mano del copista So que marcabrus diz.
  Trian los grans mest los menuz.


  E n castella et enportegal. No(n) trametrai
  autras saluz. Mas dieus los sal.Et en barse-
  lona atretal. En eis laualor son perdutz.


  E n gascoigna sai ues orsaut. Me dizo
  qen creis uns petitz. Om trobarez sieu sui
  perdutz.
  • letto 617 volte

CANZONIERE N

  • letto 737 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 512 volte

Edizione diplomatica

[c. 266rA]
 

            Lprim
            come(n)z
            deliu(er)
            nailh.
            Canplo
            uondel
            bosc li
            gland(us).
  Uoilh cum ses gail. De pro-
  eza que non tres sail. Eqene
  sti amanoitz. Aissi con seral
  temps herbuz.


  Adoncs quecs auols hom sep-
  lagn. Can uel temps elas pa
  lutz. Con tral regaing. Quels
  auile met enber gang. Que(n)
  esteu qui non es uestiz. Pot
  anar duna peilla unz.


  Quest fan senblan atai. Alser
  quan son plen epagut. Apres
  lo uin. E non lor ne souel ma
  tin. Anz uiral senros acrupitz.
  Canc tan long tenps non fo
  ueuz.


  Ouens homes debel semblan.
  uei permaluestit de seubutz.
[c. 266rB]
 
  Que uan guaban. Dezo mil
  esais encoguan. Farem can lo
  tenps er fluritz. Mais lai re
  ma logaps el brugs.


  Il an luzage delgozo. Que
  diz cansera alautz. Faramaio.
  puis cant es lai que lensomo.
  Non er escoutatz ni auzitz.
  Anc per lui non fon dolatz
  fust.


  Oilleratz limeillor del mon.
  foratz mas chascus uos faitz
  drutitz. Que uos confon aca
  minat licoing. Per ques io
  uens afrop bauditz. Euos ena
  pellon cor nutz.


  Os uei que dambas las paiz
  nems. Bauzatz. Per lauzen
  giers becutz. Anpur esens maa
  mai non posc lamer del feras.
  Quen lasima enlaraitz. Uei
  lauoleza coe clutz.


  Atort etadreg uan desus. P(er)
  iouens ques clama uencutz.
  Lomais el plus apenas ad q(ue)s
  gratus. Capel auestit dauol
  crutz. De mil debos quen a
 
[N 266va]
 
  agutz.


  Ozestat non pot esser pros   Nimos sap guerir dunsan   glot. Oduna tos liorfanel   uan guaran. Nos segon zoq(ue)    marcabrus ditz. Trian los   grans mest los menutz.

  N castella enpor tegal. Non   trametre aquestas salutz.   Mas deus lossal. Et enbarsa   lona tretal. Eneis laualor.   sonper dutz.

  Nguascogna sai uas uas orsaut.   Me dizon quen creis us on   tro baresc se soi perdutz.
  • letto 556 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 775 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 618 volte

Edizione diplomatica

[c. 301]
 

 

                               marchabrus
  Al prim comenz. del uiCorrezione a partire da me-ernailh. can plouon del bosch. liglandus.
  Uueil. com ses gailh. de gailh. de p(ro)eza qe no(n) tressailli. e qe nesti amanoTrascrizione interlineare per mano del correttoreitz.
  aissi co(m) seral temps herbutz.
 

  La doncs qecs auols hom se plaing. ca(n) uel temps e las palutz. contral
  regaing. qels auile met en bargain. qen estiu. qe non es uestitz
  pot anar duna peilla nutz
 

  Aqist fan semban. ataing. alser calsen. plen e pagutz. apreslouin.
  e lor uiene souel matin. anz iural sentos acropiz. canc tan lagz.
  temps non son veutz.
 

  Ioues homes de bel semblan. ua p(er) mal vestir deseubutz. qe vanTrascrizione interlineare per mano del correttore guaguaban
  dizo mil esais ancoguan. farem cant lo temps eu fluritz. maslai
  rema lo gaps el brugzCorrezione a partire da -s.
 

  Silan lusatge del gozo. qe ditz cantsera ala lutz. saiaCorrezione a partire da sara maio. pueis
  cant es lai qui len somo. non er escoutatz ni auzitz. anc p(er) lui no(n)
  fo dolatz futz.
 


[c. 302]

 

 

  Moilleratz li meillor del mon. foratzmas chascus. uos faitz drutz.
  qe uos confo. e son acaminat. li coing. p(er) qes iouenz afrobauditz.
  e uos en apelon cornutz.
 

  Pos uei qe dambas las partz. nom bauzatz. p(er) lauzengiers becutz.
  an pur en semps. mas mai non pesc lametCorrezione interlineare a partire da -r-del femCorrezione interlineare a partire da -in-s. qen la sima
  en la raitz. uei cauoleza. coeclutz.
 

  Lo pretz del boCorrezione a partire da -e e del baraCorrezione interlineare a partire da -m-t dauason q(e) sia uengutz.an moillerat. (et)
  ieu ei lor o autreiat. p(er) zo car ies iois iauzitz daqels e donar mant
  engutz.
 

  Car tort adreis uan desus. p(er) iouens. qes clama uencutz. lo maisel
  plus. a penas a deqes gratus. capel a uestit dauolcritz. de milde
  bos q(e)na agutz.
 

  Pozestatz. non potesser pros. si no(n) sap guerir. dun sanglot. oduna tos
  liorfanel uan guaran nos. segon zo marchabrus ditz. trian los
  granz mest los menutz.
 

  En castela en portegal. uois trametre aqestes salutz. masdieus
  los fal. e ten barselona. atretal. en eis la ualor son perdutz.
  engalscognha. sai uas orsaut. me dizon q(e)n creis un on torobaresc
  se soi p(er)dutz.
 

  Engalscognha. sai uas orsaut. me dizon q(e)n creis un on torobaresc   se soi p(er)dutz.
  • letto 889 volte

Al so desviat chantaire

BdT 293,5

Mss: A 32-33, I 120, K 106, a¹ 307-308, d 307

Metrica: a7' a7' b7' b7' c7' a7' vers di 9 coblas di 6 versi e tornada di 2 versi

Edizioni: Dejeanne 1909, p. 19; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 88

  • letto 2526 volte

Edizioni

  • letto 670 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Al son desviat, chantaire,
Veirai si puosc un vers faire
De fals' Amistat menuda,
C'aissi leu pren e refuda,
Puois sai ven e lai mercada,
E morrai si no· m n' esclaire.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

El son d’esviat chantaire,
veirai si pusc un vers faire
de fals’amistat menuda,
c’aissi leu pren e refuda,
puois sai ven e lai mercada,
e morrai si no·m n’esclaire.
II.
 
 
 
 
12
 
Cest' amors sap engan faire,
Ab engan ses aigua raire,
Puois, quand l'a ras, se remuda
E quier autrui cui saluda,
A cui es douss' e privada,
Tant que· l fols deven musaire.
Cest’amors sap engan faire,
ab engan ses aigua raire,
puois qan l’a ras se remuda
e qier autrui cui saluda,
a cui es doussa e privada,
tant qe·l fols deven musaire.
III.
 
 
 
 
18
 
Non puosc dompnas trobar gaire
Que blanch' amistatz no·i vaire,
A presen o a saubuda
N'aja vergoingna perduda,
Si que la meins afrontada.
N'a laissat cazer un caire.
Non puosc dompnas trobar gaire
que blancha amistatz no·i vair’e
a presen o a saubuda
n’aia vergoigna perduda,
si que la meins afrontada
n’a laissat cazer un caire.
IV.
 
 
 
 
24
 
Moillerat, per saint Ylaire,
Son d'una foldat confraire,
Qu' entr' els es guerra moguda
Tals que cornutz fa cornuda,
E cogotz copatz copada,
Puois eis la coa de braire.
Moillerat, per saint Ylaire,
son d’una foldat confraire,
q’entr’els es gerra moguda,
tals que cornutz s’acornuda,
e cogotz copatz-copaire:
puois eis la coa de[u] braire.
V.
 
 
 
 
30
 
Tals cuid' esser ben gardaire
De la so' e de l'autrui laire,
C'atretals es devenguda
D' aicel de sai que la cuda ;
Si l'us musa, l'autre bada
E ieu sui del dich pechaire.
Tals cuid’esser ben gardaire
de la soa e de l’autrui laire,
c’atretals es de venguda
d’aicel de sai, que la cuida:
si l’us musa l’autre bada
et ieu sui del dich pechaire.
VI.
 
 
 
 
36
 
De nien sui chastiaire
E de foudat sermonaire,
Car puois la flam' es nascuda
Del fol drut e de la druda,
Si·l fols art per l'abrasada,
Non sui mal meire ni laire.
De nien sui chastiaire,
e de foudat sermonaire,
car puois la flam’es nascuda
del fol drut e de la druda
si·l fols art per l’abrasada,
no·n sui mal merens ni laire.
VII.
 
 
 
 
42
 
Tant cant bos Jovens fon paire
Del segle e fin' Amors maire,
Fon Proeza mantenguda
A celat et a saubuda,
Mas er l'ant avilanada
Duc e rei et emperaire.
Tant cant bos jovens fon paire
del segle e fin’amors maire,
fon proeza mantenguda
a celat et a saubuda,
mas er l’ant avilanada
duc e rei et emperaire.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Qu'ieu sui assatz esprovaire,
Deffendens et enquistaire,
E vei cum Jovens se tuda,
Per que Amors es perduda
E de Joi deseretada
E cum Amors es cujaire.
Q’ieu sui assatz esprovaire,
deffendens et enqistaire,
e vei cum jovens se tuda,
per que amors es perduda
e de joi deseretada,
e cum amars es cuiaire.
IX.
 
 
 
 
54
 
L'amors don ieu sui mostraire
Nasquet en un gentil aire,
E·l luoc[s] on ill es creguda
Es claus de rama branchuda
E de chaut e de gelada,
Qu'estrains no l' en puosca traire.
L’amors don ieu sui mostraire
nasquet en un gentil aire
el luoc on ill es creguda:
es claus de rama branchuda
e de chaut e de gelada,
q’estrains no l’en puosca traire.
X.
56
 
Desirat per desiraire
A nom qui · n vol Amor traire.
Desirat per desiraire
a nom qui·n vol amor traire.
  • letto 682 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3325 volte

CANZONIERE A

  • letto 3610 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 598 volte

Edizione diplomatica

[c. 32vB]
 

  Marcabruns
​  E L son desuiat chantaire. Ueirai si pusc
​      un uers faire. Defalsamistat menu
  da. Caissi leu pren erefuda. Puois sai uen
  elai mercada. Emorrai si nom nesclaire.


  C  est amors sap engan faire. Ab engan ses
  aigua raire. Puois qan la ras se remuda.
  Eqier autrui cui saluda. Acuies doussae
  priuada.Tant qel fols deuen musaire.


  N  on puosc dompnas trobar gaire.Q(ue)blan
  cha amistatz noi uaire. Apresen o asaubu
  da.Naia uergoigna p(er)duda.Siq(ue)lameins
  afrontada.Na laissat cazer un caire.

​ M oillerat p(er)saint ylaire. Son duna foldat
  confraire. Qentrels es gerra moguda.
  Tals q(ue) cornutz sa cornuda. Ecogotz copatz
  copaire. Puois eis lacoa de braire.


  T  als cuidesser ben gardaire. Delasoa edel
  autrui laire. Catretals es deuenguda. Dai
  cel desai que la cuida.Silusmusa lautre
  bada. Et ieu sui del dich pechaire.


  D  enien sui chastiaire. Edefoudat sermo
  naire. Car puois laflames nascuda.Del
  fol drut edela druda.Sil fols art p(er)la abra-
  sada. Non sui malmeire nilaire.


  T ant cant bos iouens fon paire.Del segle
​  efin amors maire.Fon proeza mantengu
  da. Acelat (et) asaubuda. Mas er lant aui
  lanada. Duc erei (et) emperaire.


  Q  ieu sui assatz esprouaire. Deffendens et
[c. 33rA]
 
  enqistaire. Euei cum iouens setuda. P(er)
  que amors es p(er)duda. Ede ioi deseretada.
  Ecum amors es cuiaire.


  L  amors don ieu sui mostraire. Nasqet en
  un gentil aire. El luoc on ill es creguda.
  Edechaut edegela-
  da.Qestra ins nolen puosca traire.


  D  esirat p(er) desiraire. Anom qui uol amor
  traire.
​
  • letto 877 volte

CANZONIERE I

  • letto 680 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [99]

 

  • letto 615 volte

Edizione diplomatica

[c. 120rB]
 

  Marcabrus
  A L son desuiat chantaire. Ueirei siposc un
     un uers faire. De falsamistat menuda.
  Caissi leu pren erefuda. Pois sai uen ela m(er)-
  cada.Emorai si nom esclaire.


  C est amors sap engan faire. Abengan ses
  aiga raire. Pois cant laras sen remuda. E
  quei autrui cui saluda. Acui es dousa ep(ri)ua-
  da. Tant que fols deuen musaire.


  N o(n) puosc domnas trobar gaire. Q(ue)blanc
  amistatz noiuaire.Ap(re)sent o asabuda. Naia
  uergoi(n)gna p(er)duda. Si que lamei(n)s afro(n)ta-
​ da. Nalaissat chazer un caire.


  M oillerat p(er)sai(n)t ylaire. Son duna foudat
  c(on)fraire. Q(ue)ntrels es guerra moguda.Tals
  que cornuz sa cornuda. El cogoz copatz co-
  paire. Pois es lacoa de braire.


  T als cuidesser ben gardaire. Dela soa e
  delautrui laire.Catretals es deuenguda.
  Daicel de sai que lacuida. Sil uns musala-
  utre bada.Et eu son del dich peccaire.


  D e nien son chastiaire.Ede foudat s(er)mo-
  naire.Car pos la flames nascuda.Del fol
  drut ede la druda. Si fols art p(er) labiasada.
  No(n) sui malmeire ni laire.


  T ant cu(m) bons ioue(n)sfLinea separatrice verticale che divide la scriptio continuaon paire. Del segle
  efinamors maire.Fon proessa ma(n)te(n)guda.
  Acellat (et)asabuda. Mas aras lan auilada.
  Duc erei (et) emp(er)aire.
[c. 120rB]
 

  Q ueu sui assatz esproaire. Defende(n)s et enq(ui)-
  staire. Euei cu(m) ioue(n)s sestuda. P(er) q(ue) amors es
​  p(er)duda.Ede ioi deseretata.Ecu(m) amors es
  cuiaire.


  L amors don ieu sui mostraire. Nasquet
  enun gentil aire.El luoc on il es creguda.
  Ede chaut ede gelada. Questrai(n)z nolen po-
  sca traire.


  D esirat p(er) desiraire. Anom qui uol amor
  traire.
  • letto 654 volte

CANZONIERE K

  • letto 728 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [98]

 

  • letto 558 volte

Edizione diplomatica

[c. 106rA]
 

  Marcabrus
  A L son desuiat chantaire. Ueirei si posc
      un uers faire. De falsamistat menu-
      da.Caissi leu pren erefuda. Puois sai uen
​  elai merchada. Emorrai si nom esclaire.


  C est amors sap engan faire. Ab engan ses
  aigua  raire. Puois cant la ras sen remuda.
  Equer autrui cui saluda. Acui es doussa ep(ri)-
  uada. Tant que fols deuen musaire.


  N on puosc domnas trobar gaire.Q(ue) blanc
  amistatz noi uaire. Apresent o a saubuda.
  Naia uergoigna perduda. Si que la mei(n)s
  afrontada. Na laissat chazer un caire.


  M oillerat per saint ylaire. Son duna fo-
  udat cofraire. Qentrels es guerra mogu-
  da. Tals que cornuz sa cornuda.El cogoz
  copaz copaire. Puois es la coa de b(r)aire.


  T als cuidesser ben gardaire. De la soa. e
  del autrui laire. Catretals es deuenguda.
  Daicel desai quela cuida. Sil uns musa
  lautre bada. Et ieu so(n) del dich peccaire.


  D e nien son chastiaire. Ede foudat ser-
  monaire. Car pos la flames nascuda. Del
  fol drut edela druda. Si fols art p(er) la bra-
  sada. No(n) sui malmeire ni laire.


  T ant cu(m) bos iouens fon paire. Del segle
  efins amors maire.Fon proessa manten-
  guda.Acelat et asaubuda. Mas aras lan
  auilada. Duc erei et emperaire.


  Q uieu sui assaz esproaire. Defende(n)s (et) enq(ui)-
  staire. Euei cu(m) iouens sestuda. Per qe amo-
  rs es perduda. Ede ioi deseretada. Ecum
  amors es cui aire.


  L amors don ieu sui mostraire. Nasquet
​  en un gentil aire. El luoc on ill es cregu-
  da.Ede chaut ede gelada. Questrainz nole(n)
[c. 106rB]
 
  puosca traire.


  D esirat per desiraire. Anom qui uol amor tr-
  aire.
  • letto 698 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 617 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 632 volte

Edizione diplomatica

[c. 307]

 

 

         Marchabrus
  El son desuiat chantaire. ueirei si puesc un uers faire de falsamistat
  menuda. caissi len pren e refuda. pueis sCorrezione interlineare a partire da -fai uent elai merTrascrizione interlineare per mano del correttorechada
  e morrei se nom nesclaire.
 

  Cestamors sap engan faire. ab enguan ses aigua raire. pueis ca(n)
  laiCorrezione interlineare a partire da -r-as sen remuda. eq(ue)r autrui cui saluda. acui es douze
  priuada. tan qel fols deue muzaire.
 

  Non puesc donnas trobar gaire. qe blanchamistatz. noi
  uaire. a prezent o a saubuda. noia uergognha. p(er)duda. siqe
  lameins afrontada. na laissat cazer un caire.
 

  Moillerat. p(er) saint alaire. son duna foudat confraire qentrels
  es guerra moguda. tals qe cornutz fa cornuda. el cogotz copatz
  copaire. pueis es la coa de braire.
 

  Tals cug esser ben guardaire. de la soa ede lautrui laire.
  catre tal es deuenguda. daicel dCorrezione interlineare a partire da l-e fai qe la cuia. si lus auisa.
  lautre bada. eeu son del dig pechaire.
 

  De nient son chastaire. e de foudat sermonaire car pos la
  flames nascuda. del fol drut e la druda. sel fols at(per)
  la brazada. non son mals meciCorrezione interlineare a partire da -n-e ni laire.
 

  Tan con bos iouenz. son paire. del segle e fiu amor maire. fon
  p(ro)eza manteguda. a selat (et) a sCorrezione interlineare a partire da f-aubuda. mas atas fan auillada
  duc erei (et) emperaire.
 

  Qieu soi fatz esproaire. defendens. enqistaire e uei con iouenz
  secuda. p(er) qe amors es p(er)duda. e de ioi deserecada. e con
  amors es en jaire.
 

  Lamors on eu soi miraire. nasqet en ungentilaire. el luec
  on ilh. es creguda. es claus de rama branchuda. e de chaut
  e de gelada. qestraingz. no len puesca traire. 
 



[c. 308]
 

 

  Desirat p(er) deziraire a nom qin uol amor traire.
  • letto 750 volte

Amic Marcabrun, car digam

BdT 293,6

Mss: Dᵃ 208 (Uc Catola), z 2col. E

Metrica: a8 a8 a8 b8 tenso di 14 coblas da 4 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 24; Roncaglia 1968, pp. 203-254; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 98; Harvey-Paterson 2010, p. 1255

  • letto 1218 volte

Edizioni

  • letto 684 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
4
 
Testo Dejeanne 1909

Amic(s) Marchabrun, car digam
Un vers d' Amor, que per cor am
Q'a l'hora qe nos partiram
En sia ]oing lo chanz auziz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Amics Marchabrun, car digam
un vers d’amor, que per cor am,
q’a l’hora qe nos partiram
en sia loing lo chanz auziz.
II.
 
 
8
 
Ugo Catola, er fazam,
Mas de faus' amistat me clam,
Q'anc pos la serps haisset lo rarn
No foron tant enganairiz.
Ugo Catola, er fazam,
mas de faus’ amistat me clam,
q’anc pos la serps baissa lo ram
no foron tant enganairiz.
III.
 
 
12
 
Marcabrun, ço no m'es pas bon
Qe d' Amor digaz si ben non;
Per zo·us en mou e[ u ] la tenson,
Qe d' Amor fui naz e noiriz.
Marcabrun, ço no m’es pas bon,
qe d’amor digaz si ben non:
per zo·us en move la tenzon
qe d’amor fui naz e noiriz.
IV.
 
 
16
 
Catola, non entenz razon,
Non saps d'Amor cum trais Samson?
Vos cuidaz e·ill autre bricon
Qe tot sia vers quant vos diz.
Catola, non entenz razon:
non saps d’amors cum trais Samson?
Vos cuidaz e·ill autre bricon
qe tot sia ver qant vos diz.
V.
 
 
20
 
Marcabrun, no·s troban auctor
De Sanso · l fort e de s( a)' uxor
Q'ela n'avia ostat s'amor
A l'or[ a ] que ce fo deliz.
Marcabrun, nos trobam auctor
de Sanso·l fort e de sa uxor,
q’ela n’avia ostat s’amor
a l’ora q’el en fo deliz.
VI.
 
 
24
 
Catola, qar a sordejor
La det e la tolc al meillor,
Lo dia perdet sa valor,
Qe· l seus fo per l'estraing traïz.
Catola, qar a sordeior
la det e la tolc al meillor:
lo dia perdet sa valor
qe·l seus fo per l’estraing traïz.
VII.
 
 
28
 
Marcabrun, si cum declinaz
Qu' Amors si' ab engan mesclaz,
Dunc es lo almosna pechaz,
La cima devers la raïz !
Marcabrun, si cum declinaz
qu’amors si’ ab engan mesclaz,
dunc es lo almosna pechaz,
la cima devers la raïz.
VIII.
 
 
32
 
Catola, l' Amors dont parlaz
Camja cubertament los daz,
Aprop lo bon lanz vos gardaz,
Ço diz Salomons e Daviz.
Catola, l’amors dont parlaz
camja cubertament los daz:
aprop lo bon lanz vos gardaz,
ço dis Salomons e Daviz.
IX.
 
 
36
 
Marcabrun, amistaz dechai,
Car a trobat Joven savai;
Eu n'ai al cor ir' et escLai,
Qar l'en a levaz tan laiz criz.
Marcabrun, amistaz dechai,
car a trobat joven savai!
Eu n’ai al cor ira et esclai
q’ar l’en alevaz tan laiz criz.
X.
 
 
30
 
Catola, Ovides mostra chai
E L'ambladura o retrai
Que non soana brun ni bai,
Anz se trai plus aus achaïz.
Catola, Ovides mostra chai
– e l’ambladura o retrai –
qe non soana brun ni bai,
anz se trai plus aus achaïz.
XI.
 
 
33
 
Marchabrun, anc non cuit t'ames
L' Amors, ves cui es tant engres,
Ni no fo anc res meinz prezes
D'aitals joglars esbaluiz.
Marchabrun, anc non cuit t’ames
l’amors – ves cui es tant engres –
ni no fo anc res meinz prezes
d’aitals joglars esbaluïz.
XII.
 
 
36
 
Catola, anc de ren non fo pres
Un pas, que tost no s'en loignes,
Et enquer s'en loingna ades,
E fera, tro seaz feniz.
Catola, anc de ren non fo pres
un pas qe tost no s’en loignes,
et enqer s’en loingna ades,
e fera tro seaz feniz.
XIII.
 
 
39
 
Mar[ ca ]brun, quant sui las e·m duoill,
E ma bon' amia m'acuoill
Ab un baisar, quant me despuoill.
M'en vau sans e saus e garitz.
Marcabrun, qant sui las e·m duoill,
e ma bon’ amia m’acuoill
ab un baissar qant me despuoill,
m’en vau sans e saus e gariz.
XIV.
 
 
42
 
Catola, per amor deu truoill
Tressaill l'avers al fol lo suoill,
E puois mostra la via a l'uoill
Aprop los autres escharniz.
Catola, per amor deu truoill,
tressaill l’avers al fol lo suoill,
e puois mostra la via a l’uoill
aprop los autres escharniz.
  • letto 613 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 831 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 582 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 566 volte

Edizione diplomatica

[c. 208rA]  

       Ugo catola
  A mics marchabrun car digam.
      Un uers damor que p(er) cor am.
      Qal hora qe nos partira(m). Ensi
  a loing lo chanz auziz.


  U go catola er fazam. Mas defaus
      amistat me clam. Qanc pos lase(r)
  ps baissa lo ram. Noforon tant enga
  nairiz.


  M arcabrun ço nomes pas bon. Qe da-
      mor digaz siben no(n). p(re)zo us en mo
  ue la tenzon. Qe damor fui naz enoi-
  riz.


  C atola no(n) entenz razon. no(n) saps da-
      mors cu(m) trais samson.Uos cuidaz e-
  ill autre bricon. Qe tot sia uer q(ua)nt uos
  dizAssente punto metrico di fine cobla


  M arcabrun nos troban auctor. desa
      sol fort edesa uxor. Qela nauia os-
  tat samor alor q(ue) ce fodeliz.
[c. 208B]  

  C atola qar asord(e)ior. la det ela tolc al
      meillor. lo dia p(er)det sa ualor. Qel se
  us fo p(er)lestrai(n)g traiz.


  M arcabrun sicu(m) declinaz. Quamors si
      ab engan mesclaz. Du(n)c es lo almosna
  pechaz. la cima deuers la raiz.


  C atola lamors dont parlaz Camia cuber
      tame(n)t los daz aprop lo bon lanz uos
  gardaz. ço dis salomons edauiz.


  M arcabrun amistaz dechai. car a trobat
      iouen sauia. Eu uai al cor ira (et) esclai.
  Qar len aleuaz tan laiz criz.


  C atola ou ides mostra chai. Elambladu-
      ra oretrai. Q(ue) no(n) soana brun ni bai.
  anz setrai plus ausachaiz.


  M arcabrun anc no(n) cuit tames. lamors
      ues cui es tant engres. ni no fo anc res
  meinz p(re)zes. Daitals ioglars esbaluiz.


  C atola anc deren no(n) fo pres. Un pas q(ue)
      tost no sen loignes. Et enqer sen loi(n)
  gna ades. Efera tro seaz feniz.


  M arbrun q(ua)nt suiSegue en> espunto las emduoill. Ema
      bona amia ma cuoill. ab un baissar
  q(ua)nt medespuoill. Men uau sans esaus e
  gariz.


  C atola p(er) amor deu truoill. Tressaill la
      uers al fol losuoill. E puois mostra
  lauia aluoill. aprop los autres escharniz.
  • letto 655 volte

Ans que·l terminis verdei

BdT 293,7

Mss: E 155

Metrica: a7 a7 a7 a7 a7 a7 a7 a7 vers di 7 coblas di 8 versi e 2 tornadas rispettivamente di 6 e 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 28; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 108

  • letto 1354 volte

Edizioni

  • letto 661 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
8
 
Testo Dejeanne 1909

Ans que· l terminis verdei
Chanta rai et ai ben drei;
Qui que d'Amor s'esbaudei,
Eu no·n ai ni so ni quei.
A nuill home que dompn:ei
No quier pejor malavei;
Be mor de fam e de frei
Qui d' Amor es en destrei.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Ans que·l terminis verdei
chantarai et ai ben drei.
Qui que d’amor s’esbaudei,
ieu no·n ai ni so ni quei.
A nuill home que dompnei
no quier peior malavei:
Be mor de fam e de frei
qui d’amor es en destrei!
II.
 
 
 
 
 
 
16
 
Amor no vueill ni dezir,
Tan sap d'engan ab mentir;
Per aiso vos ho vueill dir
C'anc d' Amor no·m puec jauzir.
Tan l'en vueill male l'azir
Can m'en membra·m fai languir.
Fols fui per Amor servir,
Mas vengu t em al partir.
Amor no vueill ni dezir,
tan sap d’engan ab mentir;
per aiso vos ho vueill dir
c’anc d’amor no·m puec jauzir.
Tan l’en vueill mal e l’en azir
can m’en membra me fai languir.
Fals fui per amor servir,
mas vengut em al partir.
III.
 
 
 
 
 
 
24
 
Per Amor sueill esser guais,
Mas [ eu ] no·n serai jamais
C'una·m n'enguanet e·m trais
Per que m'en gurp e m'en lais.
Ben es cargatz de fol fais
Qui d' Amor es en pantais.
Senher Deus quan n1ala nais
Qui d'aital foudat se pais !
Per amor sueill esser guais,
mas no·u cerai ja mais,
c’una·m n’enguanet e·m trais,
per que m’en gurp e m’en lais.
Ben es cargatz de fol fais,
qui d’amor es en pantais!
Senher Deus, quan mala nais,
qui d’aital foudat se pais!
IV.
 
 
 
 
 
 
32
 
C' Amors es plena d' enguan,
Per aver se,vai camjan,
E·ls plus pros torn' en soan,
Que·l malvatz l'aura enan.
Ja non anetz domnejan
Ses deners et ab afan.
Amors que vai mercadan
A diables la coman.
C’amors es plena d’enguan
per aver, s’o vai camjan,
e·ls plus pros torn’en soan,
que·l malvatz l’aura enan.
Ja non anetz dompneian
ses deners et al afan!
Amors que vai mercadan
a diables la coman.
V.
 
 
 
 
 
 
40
 
D' Amor( s ) vos dirai corn es :
Si valiatz un marques
Ja no·us en fasatz cortes,
Pos d'aver non auretz ges.
Si n' avetz donat e mes
No·us er prezat un poges;
Ja no·us hi valra merces
Pos vos er faillitz l'avers.
D’amos vos dirai com es:
si valiatz un marques,
ja no·us en fasatz cortes
pos d’aver non auretz ges.
Si n’aves donat e mes,
no·us er prezat un poges;
ja no·us hi valra merces
pos vos er faillitz l’avers.
VI.
 
 
 
 
 
 
48
 
Qu'ieu dic als dompnejadors
Que van d' Amor consiros
No s'en fasson cobeitos;
E poiri' esser lur pros
C'asatz es ben abduros
Qui d'amar es talantos,
Que qui trop es amoros
Ben torna del caul au tros.
Qu’ieu dic als dompneiadors
que van d’amor consiros:
no s’en fasson cobeitos,
e poiri’eser lur pros.
C’asatz es benaüros
qui d’amar es talantos;
que qui trop es abduros,
be·n torna del caul al tros.
VII.
 
 
 
 
 
 
56
 
La chansoneta rema
No·n dic plus a en Perma;
Tal s'en fan d' Amor casla
Deurion trichar de pla.
Drutz que·s fai semblar Baza
Per Amor que fols i fa.
Ja el nos senh ab sa ma
Cui Amors enguanara !
La chansoneta rema;
no·n dic plus a en Perma.
Tal s’en fan d’amor casla
deurion trichar de pla.
Drutz que·s fai semblar Baza
per amor que fols i fa.
VIII.

Ja el no·s senh ab sa ma
cui amors enguanara!
  • letto 610 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 859 volte

CANZONIERE E

  • letto 603 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [100]

 

  • letto 604 volte

Edizione diplomatica

[c. 155A]  
 Marcabru
  A Ns quel terminis uerdei. chantarai
      (et) ai ben drei. qui que damor sesb-
  audei. ieu non ai ni so ni quei. anuill ho-
  me q(ue) dompnei. noquier peior malauei.
  be mor de fam edefrei. qui damor es en-
  destrei.
[c. 155B]  
  A mor no uueill ni dezir. ta(n) sap denga(n)
  abmentir. per aiso uos ho uueill dir.
  canc damor nom puec iauzir. tan len
  uueill mal elen azir. can men membra
  me fai languir. fals fui per amor ser-
  uir. mas uengut em alpartir.


  P er amor sueill esser guais. mas nou
  cerai iamais. cunam nenguanet emtr-
  ais. perque men gurp emen lais. ben
  es cargatz defol fais. qui damor es enp-
  antais. senher deus quan mala nais.
  qui daital foudat se pais.


  C amors es plena denguan. per auer
  so uai camian. els plus pros torne(n) soan.
  quel maluatz laura enan. ia non anetz
  dompneian. ses deners (et) ai afan. amors
  que uai mercadan. adiables la coman.


  D amors uos dirai com es. si ualiatz un
  marques. ia nous enfasatz cortes. pos dau-
  er no(n) auretz ges. si naues donat emes.
  nous er prezat un pogues. ia nous hi u-
  alra merces. pos uos er faillitz lauers.


  Q uieu dic als dompneiadors. q(ue) uan damor
  consiros. no sen fasson cobeitos. epoirieser
  lur pros. casatz es ben abduros. qui damar
  es talantos. que qui trop es abduros. ben
  torna del caul altros.


  L a chansoneta rema. no(n) dic plus aen-
  perma. tal sen fan damor casla. deurion
  trichar depla. drutz ques fai semblar basa.
  per amor quefols ifa.


  I a el nos senh absa ma cui amors en-
  guanara.
  • letto 940 volte

Assatz m'es bel del temps essug

BdT 293,8

Mss: A 32, I 119, K 105, a¹ 304-305, d 306

Metrica: a8 a8 b8 a8 b8 vers di 10 coblas di 5 versi e 3 tornadas rispettivamente di 4, 4 e 3 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 32; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 118

  • letto 3812 volte

Edizioni

  • letto 695 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
5
 
Testo Dejeanne 1909

Assatz m'es bel del temps essuig,
Quand la douz gem e la fonz bruig
E son li prat reverdezit,
Pesa·m de Joven car s'en fuig,
C'a penas troba qui·l convit.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Assatz m’es bel el temps essuig:
qand la douz gem e la fonz bruig
e son li prat reverdezit,
pesa·m de joven car s’en fuig,
c’a penas troba qui·l convit.
II.
 
 
 
10
 
Ben son l' enganador destruig,
Can l'uns pechat a l'autr' aduig,
El fuoc del malign esperit,
Que fai dir de l'enfan : « so·m cuig,
Miens es », ditz cel que l'a noirit.
Ben son ist ganador destruig,
q’ant l’un pechat a l’autr’aduig,
el fuoc del malign esperit,
que fai dir de l’enfan: «So·m cuig,
mieus es» – ditz cel qe l’a noirit.
III.
 
 
 
15
 
Savis es qui lo fuoc destreing,
Qu' estra grat sobre lui non reing,
Que puois a lo fuocs envazit
Son ardimen, c'ad el si gleing,
Tart remanra senes mal crit.
Savis es qui lo fuoc destreing
q’estra grat sobre lui non reing;
qe puois lo fuocs l’aura envazit,
son ardimen c’a, del sieu gieing,
tart remanra senes mal crit.
IV.
 
 
 
20
 
Moillerat, segon l' endeveing,
Que·us es a venir vos enseing,
Mas si m'avetz espaorit
C'usquecs n'a son coratge feing,
Per que no m'es engal grazit.
Moillerat, segon l’endeveing
qe·us es a venir vos enseing!
– Mas si m’ant [per] espaorit
c’usqecs n’a son coratge teing,
perque no m’es engal grazit.
V.
 
 
 
25
 
A! cum fo tan fer ni esquiu
Q'estrains quezes en autrui niu !
Mas aras s'en son esbaudit
Si qu' el camin descobertiu
Van assegurat e plevit.
Aco·m fo tant fer ni esqiu,
q’estrain qisesen autrui niu;
mas aras s’en son esbaudit
si q’el camin descobertiu
van assegurat e plevit.
VI.
 
 
 
30
 
Tant cremon lo feu qu'ieu vos diu,
La flama la bras' e· l caliu
C'ar de tant se son enferzit
Que bravas en son e braidiu
Las moillers e·il drut e il marit.
Tant cremon lo feu q’ieu vos diu:
la flama, la brasa e·l caliu,
c’ar de tant se son enfrezit –
qe bravas en son e braidiu
las moillers e·il drut e·il marit!
VII.
 
 
 
35
 
Qui m'entend[r]ia s'ieu die be?
Q'ara·m membra de que·m sove,
D'un volpillatge e d'un ardit
C'ai agui, puois fui pros ancse
Et ancaras no m'a giquit.
Qui m’entend ja si eu dic be?
Q’ara·m membra... De qe·m sove?
D’un volpillatge e d’un ardit
c’ai agut puois fui pros ancse,
et ancaras no m’a giquit.
VIII.
 
 
 
40
 
De sol la paor ai faich fre
Que majormen aura faich me
Plus fort d'un cavai arabit,
E si l'agnes faich d'autra re,
Mos ardimens m'agr' enriquit.
De sol la paor ai faich fre,
qe maiormen aura faich me
plus fort d’un caval arabit;
e si l’agues faich d’autra re,
mos ardimens m’agra enriquit.
IX.
 
 
 
45
 
Mon volpillatge teing tant car
Qu' el m' enseigna de cui mi gar
De gran fol e d' enfan petit,
E dei me tres vetz doctrinar
Mon affar anz que si' auzit.
Mon volpillatge teing tant car
q’el m’enseigna de cui mi gar:
de gran fol e d’enfan petit;
e deu me tres vetz doctrinar
mon affar anz que sia auzit.
X.
 
 
 
50
 
Mon ardimen non dei laissar
Ni creire de tot mon affar,
Ni nuills autre no m'a desdit
Que leu de mon privat disnar
(C')aventura de joi partit.
Mon ardimen non dei laissar,
n’i creire de tot mon affar;
ni nuills autre no m’a desdit
qe leu de mon privat disnar,
c’aventur’a de joi partit.
XI.
 
 
54
 
Moillerat tuich estatz a frau
Que chascus rendetz mau per mau
Mas tot vos er contramerit
Et ieu guiarai ves Angau.
Moillerat, tuich estes a frau,
que chascus rendetz mau per mau;
mas tot vos er contramerit;
et ieu guiarei vas Angau!
XII.
 
 
58
 
Guianna ! cridon en Peitau
valia dissend contr' a vau !
E qui d' escaravaich fai guit
En avol luoc perpren ostau.
«Guianna!» cridon en Peitau,
«Valia dissend contra vau!»
E qui d’escaravaich fait guit,
en avol luoc perpren ostau.
XIII.
 
61
 
Per so, son Angevin aunit,
E qui d'escarabot fai guit
En a vol loc perpren ostau.
Per so son Angevin aunit,
qui d’escarabot fai guit
en avol luoc perpren ostau.
  • letto 678 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2392 volte

CANZONIERE A

  • letto 2566 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 575 volte

Edizione diplomatica

[c. 32rB]
 

  Marcabruns
​  A ssatz mes bel eltemps essuig. Qandla
      douz gem elafonz bruig. Eson liprat 
  reuerdezit.Pesam deiouen car sen fuig.
  Capenas troba quil conuit.


  B  en son ist ganador destruig.Qant lun
  pechat alautr aduig. El fuoc del malign
  esperit.Que fai dir delenfan som cuig.
  Mieuses ditz cel q(ue)la noirit.


  S  auis es qui lo fuoc destreing.Qestragrat
  sobre lui non reing.Q(ue)puois lo fuocs lau-
​  ra enuazit.Son ardimen cad el si glei(n)g.
  tart remanra senes malcrit.


  M  oillerat segon lendeueing. Qeuses aue-
  nir uos enseing.Q(ue)si men ant espaorit.
  Cus qecs na son coratge teing.Perque
  nomes engal grazit.


  A  cum fo tant fer niesqui.Qestrains qises
  en autrui niu. Mas aras sen son esbaudit.
  Siqel camin descobertiu.Uan assegurat
  epleuit.


  T  ant cremon lo feu qieu uos diu.Laflama
  labrasa el caliu. Car detant se son enfre-
  zit. Q(ue)brauas enson ebraidiu.Las moill
  ers eil drut eil marit.


  Q  ui mentendia sieu dic be.Qaram me(m)-
  bra deqem soue. Dun uolpillatge edun
  ardit. Cai agut puois fui pros ancse.(Et)
  ancaras noma giquit.


  D  e sol la paor aifaich fre. Qe maiormen
  aura faich me.Plus fort dun caual ara-
  bit.Esi lagues faich dautra re.Mos ardi
  mens magra enriquit.

  N  on uolpillatge teing tant car.Q(ue)lmen
[c. 32vA]
 
  seigna decui mi gar. Degran fol edenfan
  petit. E deu me tres uetz doctrinar. Mon
  affar anz que sia auzit.


  M  on ardimen non dei laissar. Ni creire
  detot mon affar.Ni nuills autre noma
  desdit.Q(ue)leu demon priuat disnar. Caue(n)-
  tura deioipartit.


  M  oillerat tuich estes afrau. Que chascus
  rendetz mau p(er)mau. Mas tot uos er con-
  tramerit. Etieu guiarei uas angau.


  G  uianna cridon enpeitau. Ualia dissend
  contrauau. Equi descarauaich fait guit.
  En auol luoc p(er)pren ostau.


  P  erso son angeuin aunit. Equi descara
  bot fai guit. Enauol luoc p(er)pren ostau.
  • letto 2264 volte

CANZONIERE I

  • letto 629 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [101]

 

  • letto 480 volte

Edizione diplomatica

[c. 119vB]
 

                      Marcabrus
  A ssatz mes bel el temps essuich. Cant la douz
      gem elafons bruich. Esonli prat reu(er)de-
      zit. Pesam de iouen car sen fuich. Cape-
  nas troba quil couit.


  B en son lenganador destruich.Cant lu(n) pec-
  cat alautre duich. El fuoc del mali(n)g nesp(er)it.
  Que fant dir de lenfan soncuich. Mieus es
  ditz cel qui la noiric.


  S auis es qui lo fuoc destrei(n)g. Q(ue)stra grat so-
  brelui no(n) rei(n)g. Que pois al fuoc.Que pois
  alo fuoc enuiat. So(n) ardimen cades si gleing.
  Tart remanra senes malcrit.


  M oillerat segon lendeuei(n)g.Q(ue)us es auenir
  uos ensei(n)g.Mas sim auetz espaorit.Cusq(ue)cs
  na son corage feing. P(er) que nomes egalgr-
  azit.


  A com fo tant fer ni esquiu. Questrai(n)g qui
  ses enautrui niu.Mas eras sen son esbau-
  dit. Si quelq(ue) camin descuber tei(n)g. Uan as-
  segurat epleuit.


  Q ui me(n)tendia sieu dic ben. Caram me(m)bra
  de q(ue)m soue. Du(n) uolpillatge edun ardit.Q(ue)i
  agut pois fui pros ancse. Et anq(ue)ras noma
  giquit.


  D e sol la paor ei faich fre.Q(ue) maiorm(en) aura
  faich me. Pl(us) fort dun caual arabit.Esel ages
  faich dautra re. Mos ardim(en)z magra e(n)reqit.


  M o uolpillatge teing tant car. Quel me(n)
  sei(n)gna de cui mi gar. De gran fol edenfan
  petit.Edeg me tres uez doctrinar. Mo(n) afar
  anz q(ue) fi auzit.
  • letto 532 volte

CANZONIERE K

  • letto 657 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [102]

 

  • letto 582 volte

Edizione diplomatica

[c. 105vB]
 

  Marcabrus                                    
  A ssaz mes bel el temps essuich.Cant la
      doutz gem ela fons bruich.Eson li
      prat reuerdezit. Pesam de iouen car
  sen fuich.Ca penas troba quilcouit.


  B en son lenganador destruich.Can lun pe-
  cchat alautre duich.El fuoc del malig nes-
  perit. Que fant dir delenfan son cuich.Mi-
  eus es diz cel quila noiric.


  S auis es qui lo fuoc destrei(n)g.Qestra grat so-
  bre lui no(n) rei(n)g. Que puois alo fuoc enuiat.
  Son ardime(n) cades sigleing. Tart rema(n)ra
  senes mal crit.


  M oillerat segon lendeuei(n)g. Queus es aue-
  nir uos enseing. Mas sim auez espaorit.
  Cusqecs na soncoratge feing. P(er) q(ue) nomes
  egal grazit.


  A com fo ta(n)t fer ni esqiu. Qestrai(n)g qui
  ses en autrui niu. Mas eras sen son esbau-
  dit. Si qel camin descuber teing. Uan as-
  segurat epleuit.


  Q ui mentendia sieu dic be.Caram me(m)bra
  de qemsoue. Dun uolpillatge edun ardit.
  Qei agut puois fui pros ancse.Et anqe-
  ras noma gigquit.


  D e sol la paor ei faich fre.Qe maiormen
  aura faich me. Plus fort dun caual arabit.
  Esel agues faich dautra re.Mos ardime(n)s
​  magra enriquit.


  M o uolpillatge teing tant car. Qel me(n)sei-
  gna de cui migar. De gran fol eden fan
  petit.Edeg me tres uez doctrinar. Mon af-
  far anz que siauzit.
  • letto 607 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 694 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 623 volte

Edizione diplomatica

[c. 304]

 

 

         Marchabrus
  Assatz mes bel del temps. essug.can la douz gen ela fons brug.
  e son li prat. reuer dezitCorrezione a partire da r-. pezamCorrezione a partire da -ain de iouent can sen fug.
  ca penas troba qil couit.
 

  Ben son enganador. destrug. ca nlus pecatz a lautre dug.
  el fuec del magline esp(er)it. qe fa dir delenfan
  son cug. mieus es digtz cel q(ue) la noirit.
 


[c. 305]
 

 

  Sauis es qi lo fuec destreing. qestiag(ra)tCorrezione interlineare a partire da -i-; a seguire abbrevitura aggiunta dal correttore saber lui non reing qe pos
  lo fuecs aura euazit. son ardimen. ca del segle(n)g tart remanra.
  senes mal crit.
 

  Moillerat segon. len deueing. qeus es auenir. uos senseing. mas si man
  es paorit. cusqecs na son coratge feing. nomes egual grazit.
 

  Acon fo tan fier. ni esqiu. qestraing qezes en autrui uiu. masaras
  se son ebaudit. se qel camin descubertiu. nau aseguratepleuit.
 

  Qui mentendra sieu dic be. qara(m) menbra deqem soue. du uollpilatge.
  edunardit. qei agut pos fui pros anc se. (et) anqaras non ma giquit.
 

  De sola paor. ei fag fre. qe maior ment autCorrezione interlineare a partire da -r-a fag me. plus fort.
  dun caual arabit. ese lagues dautra re. mos ardimens magren riquit.
 

  Mon uolpillatge. tenc tan car.qel me segnha. decui migar.
  de gran fol e defan petit. e deg me tres uetz doctrTrascrizione interlineare per mano del correttoreinar. mon afarAggiunta interlineare per mano del correttore
  anz qe siauzit.
  • letto 765 volte

Aujatz de chan com enans'e meillura

BdT 293,9

Mss: A 30, E 152, I 118, K 104, d 305

Metrica: a10' [=4 + 6'] a10' [=4 + 6'] b10' [=4c + 6']  b10' [=4c + 6'] vers di 9 coblas di 4 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 37; Roncaglia 1957, pp. 20-48; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 131

  • letto 27120 volte

Edizioni

  • letto 764 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
4
 
Testo Dejeanne 1909

Aujatz de chan com enans' e meillura,
E Marcabrus, segon s'entensa pura,
Sap la razon e· l vers Iassar e faire
Si que autr' om no l'en pot un mot traire.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Auias de chan com enans’e meillura
e Marcabru, segon s’entensa pura,
sap la razo del vers lasar e faire
si que autre no l’en pot un mot raire.
II.
 
 
8
 
Per so sospir car mouta gens ahura
De malvestat c'ades creis e pejura;
So m'en somon que sia guerrejaire,
C'a lieis sap bo qan m'au cridar e braire.
Pero sospir quar tota gens aüra
de malvestat que descreis e peiura;
c’aquist baro an comensat estraire,
e passat per un pertus de taraire.
III.
 
 
12
 
Li sordeior an del dar l'aventura
E li meillor badon ves la penchura;
La retraissos fai trist e sospiraire
C'a rebuzos fant li rie Ior afaire.
Li sordeior aun de dar l’aventura
e li meillor badon ves la penchura.
La retrazo ·n fas trist e sospiraire,
c’a rebuzos faun li ric lur veiaire.
IV.
 
 
16
 
No·i a conort en Joven, mas trop fura,
Ni contra rnort ressort ni cobertura,
Qu'ist acrupit l'an gitat de son aire
E de cami, per colpa de la maire.
Non a conort en joven mas trefura,
ni contra mort resort ni cobertura,
qu’ist acrupit l’an gitat de son aire
e de cami, per colpa de la maire.
V.
 
 
20
 
Qui per aver pert vergonh' e mezura
E giet' honor e-valor a non cura
Segon faisson es del sernblan confraire
A l'erisson et al gos et al laire.
Qui per argen pert vergonh’e mezura
e giet’onor e valor a non-cura.
Pretz ni valor no vezem tener gaire
quan per aver es uns gartz emperaire.
VI.
 
 
24
 
Proeza·s franh et avoleza·s mura
E no vol Joi cuillir dinz sa clauzura;
Dreit ni razon no vei mantener gaire
Quan per aver es uns gartz emperaire.
Proeza franh et avoleza mura
e no vol joi tener dins sa clauzura.
De la faiso es en semblan confraire
al eriso, et al gozet del braire.
VII.
 
 
28
 
Coms de Peitieus, vostre Pretz s'assegura
Et d'en Anfos de sai, si gair' ill dura,
Car Avignon e Proenssa e Belcaire
Te miels per sieu no fes Tolzan sos paire.
Coms de Peiteus, vostre pretz ameillura
e de N’Anfos de sa, si gaire·ill dura;
lai Avinhon, Proensa e Belcaire
te meils per sieu no fes Tolzan son paire.
VIII.
 
 
32
 
S'aquest n' Anfos fai contenensa pura
Ni envas mi fai semblan de frachura,
Lai vas Leo en sai un de bon aire
Franc de razo, corles e lare douaire.
S’aquest N’Anfos fai contenensa pura,
ni envas mi fai semblan de frachura,
sai vas Leo en sai un de bon aire,
franc, de sazo, cortes e larc donaire.
IX.
 
 
36
 
De Malvestat los gart Sanct' Escriptura,
Que no lur fassa cafloquet ni peintura;
Sel qu'es e fo regom recx e salvaire
La sospeiso del rei n'Anfos m'esclaire.
De malvestat los gart Sanct’Escriptura
que no lur fassa cuf, floquet ni peintura.
Sel qu’es e fo regom recx e salvaire,
la sospeiso del rei N’Anfos m’esclaire.
  • letto 742 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3366 volte

CANZONIERE A

  • letto 3631 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 584 volte

Edizione diplomatica

[c. 30rB]
 

  Marcabruns
  A Uiatz dechan cum enan si meillura.E
      marcabrus segon sentenssa pura.Saup
  la razon eluers lassar efaire. Sique au-
  trom nolen poc un mot traire.


  P er so sospir car mouta gens ahura. De
  maluestat cades creis epeiura.So men
[c. 30vA]
 
  somon qieu sia gerreiaire. Calieis sap bo
​  qan mau cridar nibraire.


  N  oi a conort en iouen mas trop sura. Ni
  contramort ressort ni cobertura. Pos ist
​  baron ant comenssat lestraire. E passat
  don p(er) pertuis detaraire.


  L  i sordeior ant del dar lauentura. Elimeil
  lor badon alapeintura.La retraissos fa trist
  esospiraire. Ca rebuzos fant li riclor afai-
  re.


  P  roezais fraing (et) auolezais mura. Enon
  uol gaug cuillir dinz sa clausura.Dreig
  nirazon non uei mantenir gaire.Q(ue)dun
  garsson fai aures emp(er)aire.


  Q  ue p(er)auer pert uergoigna mesura.Egeta
  honor eualor anoncura.Segon faisson es
  del semblan confraire.Alerisson (et) algotz
  (et) al laire.


  C  oms depeitieus uostre pretz assegura. (Et)
  ananfos desai si gairens dura.Car auig
  non eproenssa ebelcaire.
  • letto 3144 volte

CANZONIERE E

  • letto 571 volte

Edizione diplomatica

[c. 152A]                              Marcabru
  A uias dechan com enanse meillura.
      emarcabru segon sentendensa pu-
  ra. sap la razo del uers lasar efaire. si q(ue)
  autre nolenpot un mot raire.

[c. 152B]  
  P ero sospir quar tota gens aura. d(e)mal-
  uestat que creis epeiura. caquist baro an
  comensat estraire. epassat per un pertus
  detaraire.


  L i sordeior aun dedar  lauentura. eli me-
  illor badon ues la penchura. la retrazon
  fas trist esospiraire. carebuzos faun li
  ric lur ueiaire.


  N ona conort eniouen mas trop fura.
  ni contramort resort ni cobertura. quist
  acrupit lan gitat deson aire. edecami
  per colpa de la maire.


  Q ui per argen pert uergonhe mezura.
  egietonor eualor anoncura. pretz ni ualor
  no uezem tener gaire. quan per auer es
  uns gartz emperaire.


  P roeza franh (et) auoleza mura. enouol
  ioi tener dins sa clauzura. de la faiso mes
  ensemblan confraire. alris (et) als iocx (et) al
  braire.


  C oms depeiteus uostre pretz ameillura. e
  de nanfos de sa si gaireill dura. lai auion
  proensa ebelcaire. te meils per sieu no fes
  tolzan son paire.


  S aquest nanfos fai contenensa pura. ni
  enuasmi enuasmi fai semblan de frachura.
  sai uas leo ensai un debonaire. franc desa-
  zo cortes elarc donaire.


  D e maluestat los gart sanctescriptura. q(ue)
  nolur fassa cafloquet ni peintura. sel q(ue)s
  efo regom recx esaluaire. la sospeiso delrei
  nanfos mesclaire.
  • letto 681 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [103]

 

  • letto 585 volte

CANZONIERE I

  • letto 840 volte

Edizione diplomatica

 [c. 118vA]
 

       Marcabrus
   A Uiatz del chant com ena(n)s se meillura.
      Emarcabrus segon sentensa pura.
  Sap la razo el uers lassar efaire. Si q(ue) autro(m)
  noill en pot un mot traire.


  P er so sofrir car mouta gens aura. De
  maluestat cades creis epeiura. Somo so-
  mon queu sia guerreiaire. Ca lei sap bo cant
  mau cridar ni braire.


  N oia conort en iouen mas trop surra.
  Ni contramort ressort ni cob(er)tura. Pois cist
  baron an com(en)sat lestraire. Epassat don p(er)
[c. 118vB]
 
  p(er)tuis de taraire.


   L i sordeior an del dar la ue(n)tura.Eli meill-
  or badon ala peintura.La retraissos fai trist
  esospiraire.Ca rebuzon fant li bric lor a-
  ffaire.


   P roesais fraing et auolezas mura.Eno
  uol gaug cuillir dinz sa clausura.Dreitz
  ni razo noi ueih mais tener gaire. Q(ue) dun
  garson a fai auers emp(er)aire.


   Q ue p(er) auer p(er)t uergoi(n)gna mesura.Eget
  honor eualor ano(n) cura. Segon faisson es del
  senblan (con)fraire. Al erisson et algoz (et)allaire.


   C oms de peitieus uostre pretz sa segura.
  Et an amfos de sai si gaire(n)s dura. Car auig-
  non eproenssa ebelcaire.
  • letto 677 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [104]

 

  • letto 509 volte

CANZONIERE K

  • letto 630 volte

Edizione diplomatica

[c. 104vA]
 

  Marcabrus
  A Uiaz del chant com enans se meillura.
      Emarcabrus segon sentenssa pura.
      Saup la razo el uers lassar efaire. Si
  que autrom noil enpot un mot traire.


  P er so sospir car mouta gens aura. De
  maluestat cades creis epeiura. So me somo(n)
  qieu sia guerreiaire.Calei sap bo cant mau
  cridar ni braire.


  N oia conort en iouen mas trop surra.Ni
[c. 104vB]
 
  contra mort ressort ni cobertura. Pois cist baro(n)
  an comenssat lestraite. Epassat don p(er) pertuis
  de taraire.


  L i sordeior an deldar laue(n)tura.Eli mellor ba-
  don ala peintura. La retraissos fai trist esospira-
  ire. Ca rebuzon fant liric lor afaire.


  P roesais fraing et auolezais mura.Eno uol
​  gauch cuillir dinz sa clausura. Dreig nirazo
  noi ueich mais tenerr gaire.Que dun ga(r)son
  fai auers emperaire.


  Q ue per auer pert uergoigna mesura.Eget
  honor eualor anon cura. Segon faisson es del
  senblan confraire. Al erisson et algoz (et) allaire.


  C oms de peitieus uostre pretz sa segura.Et
  an amfos de sai si gairens dura. Car auigno(n)
  eproenssa ebelcaire.
  • letto 692 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [105]

 

  • letto 745 volte

Bel m'es quan la foilla fana

BdT 293,21

Mss: C 171, E 152-153

Metrica: a7' b5' a7' b5' a7' b5' vers di 7 coblas di 6 versi 

Editori: Jeanroy 1905d, p. 482; Dejeanne 1909, p. 103; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 296

  • letto 3542 volte

Edizioni

  • letto 733 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Bel m'es quan la fuelh'ufana
E[n] l'auta branquilha
E· l rossinholet[ s ] s'afana
Desotz la ramilha
Que· l platz frims, a la luguana,
Del chant que grezilha.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Bel m’es quan la fueill’altana
el aut ra[m] branquilla
e·l rossinholet s’afana
desotz la ramilla,
que·l blacx frim e la luguana
del chant que grazilla.
II.
 
 
 
 
12
 
Quecx auzel[ s] quez a votz sana
De chantar s'atilha,
E s'esforsa si la rana
Lonc la fontanilha,
E· l chauans ab sa chauana,
S'als non pot, grondilha.
Quecx auzels ques a votz sana
del cantar s’atilla,
et esforsa s’en la rana
lonc la fontainilla,
e·l chavans ab sa chavana,
s’als non pot, grondilla.
III.
 
 
 
 
18
 
Sesta creatura vana
D'amor s'aparilha,
Lur joys sec la via plana
E· l nostre bruzilha;
Quar nos, qui plus pot enguana,
Per qu'usquecx buzilha.
Sesta creatura vana
d’amor s’apareilla;
lor jois sec la via plana
e·l nostre bruzilla,
quar nos, qui plus pot, enguana,
per c’usquex buzilla.
IV.
 
 
 
 
24
 
Volpils lengua traversana
Qu'a lairo cossilha,
Ab sa messorgua baussana
Desert' ez essilha,
So per qu'amor segurana
Non truep ses ruylha.
Volpils lengua–traversana
qu’a lairo conseilla,
ab sa mensonia bauzana
dezert ez essilla,
per so c’amors segurana
no truep ses roïlla.
V.
 
 
 
 
30
 
Jovens feuney' e trefana
E Dnuars becilha,
Saubud' es causa certana
Que Valors guancilha,
E Maluestatz va sobrana
La mair' e la filha.
Jovens feuneia e trafana
e donar besilla;
saubud’es cauza sertana
que valors gandilla,
e malvestatz vai sobran’a
la maire e la filla.
VII.
 
 
 
 
36
 

D’azena e de bausana
moc esta quereilla –
de lonh moc e de lonh grana
sesta meravilla:
quaus es plus fera e plus cana
tro en la frondilla?
VII.
 
 
 
 
42
 
Pieger es que gualiana
Amors que guespilha,
Cruzels cozens e baiana
Calens e frezilha
Quar molt tratz mal e safrana
Selhuy cui estrilha.
Peger es que galiana
amor qu’e gues pilla;
cruels, cozens e baiana,
calens e frezilla,
quar mol, trepej’es afana
selui cui estrilla.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Sist falsa gent crestiana
Qu'en crim' pec fremilha,
A la fi ves Corrossana
Vira l' escobilha,
Que·l baptismes de Jordana
Lur notz e· ls perilha.
Sist falsa gen crestiana
qu’en crim pec fremilla
a la fi ves Corrosana
vira l’escobilla,
que·l baptismes de Jordana
lur notz e·ls perilla.
  • letto 663 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3325 volte

CANZONIERE C

  • letto 2038 volte

Edizione diplomatica

[c. 171rB]                                 Mar-
​  E L mes quan cabru

     la fuelha fana. el autra
     branquilha. el rossinho- 
     let sa fana. de forz la ra-
  milha. quel platz frims a la lu-
  guana. del chant que grezilha
.
  Q eucx auzel que za uotz sana.
  de chantar sa tilha. e sesforsa si 
  la rana. lonc la fontanilha. el




[c. 171vA]  

  chaus ab sa chauana. fals non
  pot grondilha.


  S esta creatuta uana. damor sa
  parilha. lur ioys sec la uia plana.
  el nostre bruzilha. quar nos q(ue)
  plus pot enguana. per qusq(ue)cs


  U olpils lengua tra      bruzilha.
  uersana. qua lairo cossilha. ab
  sa messorgua baussana. dezer-
  ta cezilha. so per quamor segu-
  rana. non truep ses ruylha.

  I ouens feuney e trefana. e do
  nars betilha. saubudaes cauza
  certana. que ualors guancilha.
  e maluestatz ua sobrana. la mai
  re la filha.

  P ieger es que gualiana. a-
  mors que gispilha. cruzels co-
  zens e baiana. calens e frezilha.
  quar molr tratz mal e sa fana.
  selhuy qui estrilha.


  S ist falsa gent crestiana. quen
  crim pera e fremilha. ala fi ues
  corrossana. uira lescobilha. q(ue)l
  baptismes de iordana. lur notz
  els perilha.
 
  • letto 3158 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 439 volte

CANZONIERE E

  • letto 667 volte

Edizione diplomatica

 [c. 152B]
 

                       Marcabru
  B el mes quan fueillalfana. elautra br-
      anquilla. el rossinholet sasaia. d(e)sotz
  la ramilla. quel blancx frims elaluguana.
  del chant que grazilla.



  Q uecx auzels que sauotz sana. del cantar
  satilla. (et) esforsa seu la rana. lonc lafon-
  tainilla. el chauans absa chauana. sals no(n)

 
[c. 153A]

 
  pot grondilla.
  S esta creatura uana. damor sapareilla. lo iois
  sec lauia plana. el nostre bruzilla. q(ua)r uos qui
  plus pot enguana. percus quex bruzilla.



  U olpis trauersana. que lairo conseilla. ab
  sa mensonia bauzana. dezertezessilla. so per-
  camorssegurana. no truep ses roilla.


  I ouens feuneia etrafana. edonar besilla.
  saubudes cauza sertana. q(ue) ualors gandilla.
  emaluestatz uai sobrana. ela maire elafilla.


  D azena ede dousana. moc esta quereilla.
  de lonh moc ede lonh grana. sesta merau-
  illa. queus es plus fera eplus cana. tro enla
  frondilla.


  P eger es q(ue) galiana. amor q(ue) guespilla.
  cruels cozens ebaiana. calens efrezilla. q(ua)r
  molt draps penh esafrana. selui cui estrilla.


  A q(ue)sta falsa gen crestiana. quen crim pec
  fremilla. ala siu ues corrosana. uira lesco-
  billa. quel baptismes de iordana. lur notz
  els perilla.
  • letto 692 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [103]

 

  • letto 724 volte

Bel m'es quan la rana chanta

BdT 293,11

Mss: C 172-173, M 141-142 (Raimbaut d'Aurenga), R 29 (Alegret), a¹ 363-364 (Alegret)

Metrica: a7' b7' b7' a7' c7' d7' e7' d7' vers di 8 coblas di 8 versi e 2 tornadas rispettivamente di 3 e 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p.42; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p.147

  • letto 3728 volte

Edizioni

  • letto 695 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
8
 
Testo Dejeanne 1909

Bel m'es quan la rana chanta
E· l sucs pueja per la rusca,
Per que·I flors e·l fueilhs e·l busca
E·l frugz reviu en la planta,
E·l rossinhols crid' e brama
Sa par qu'a per joi conquisa,
Ples d' orgueilh car el no sen
Freg ni gel ni glaz ni bisa.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Bel m’es qan li rana chanta
e·l sucs pueia per la rusca,
per qe·l flors e·l fueilhs e·l busca
e·l frugz reviu e la planta,
e·l rosinhols crid’e bram’a
sa par q’a per joi conqisa,
ples d’orgueilh qar il no sen
freg ni gell ni glaz ni bisa.
II.
 
 
 
 
 
 
16
 
Non aus so que m'atalanta
Dir d'una gen que·s fa cusca,
Cui Malvestatz franh e frusca;
Qu'entre mil no·n trueh quaranta
De cells cui Proeza ama.
Qu'en un castell l'an assiza
E trazon i ben ab cen
Peiriers cill qui l'an revisa.
Non aus ço qe m’atalanta
dir d’una gen qe·s fa chusca
cui malvestatz pren e frusca,
q’entre mil non trueb qaranta
de cells cui proeza ama;
q’en un chastell l’an azisa,
e trazon i ben a cen
peiriers cill qi l’an reqisa.
III.
 
 
 
 
 
 
24
 
Pres es lo castells e· l sala,
Mas qu'en la tor es l' artilla
On Jois e Jovens e silla
Son jutjat a pena mala;
Qu'usquecs crida « fuec e flama !
Via dinz e sia prisa !
Degolem Joi e Joven
E Proeza si' aucisa. »
Pres es le castells e·l sala;
macan la tor e l’artilha,
on joys e jovens essilha;
son jujat a pena mala,
q’us qecs crida: «Fuec e flamma!
Via inz e sia prisa!
Degolem joi e joven,
e proeça sia aucisa!»
IV.
 
 
 
 
 
 
32
 
Senher, ben hi a gran tala
Si mor ses fill o ses filha !
Retengam per meravilha
Lo bec o l'ongl' o l'ala,
Quar de pauc albr' eis grantz rama
Quan bona pugn' i es misa,
Per qu'ieu n'esper e n'aten
Lo frut aprop la semisa.
Seinhor, ben hi a gran tala
si mor ses fill o ses filha!
Retengam per meravilha
lo bec o l’ongla o l’ala,
qar de pauc albr’eis grantz rama,
qan longa pugn’i es misa,
per q’ieu n’esper e n’aten
lo frut aprop l’a[r]semisa.
V.
 
 
 
 
 
 
40
 
Non vueilh far paraula lonja :
Preza es la francha causa
E non troba fin ni pauza
Si no·s met reclus' o monja,
E pos chascus la derama
E las denz li franh e brisa,
leu non i trueb mas paren
De Portogal tro en Friza.
No·n vueilh far paraula lonia:
preza es li francha causa,
e non troba fin ni pauza
si no·s met reclus’o monia.
E pos chascus la derama
e las denz li frainh e briça,
ieu no·l trueb mas un paren
de Portogal tro en Friza.
VI.
 
 
 
 
 
 
48
 
Duc e rei senes messonja
Ll'an primier la boca clausa,
Qu'ill fan de pauc fag gran nauza
Quar Donars lur fai vergonha;
Tan tem quecs que falha trama
Per qu'en lur cortz non es visa
Copa ni enaps d'argent,
Mantells vairs ni pentt griza.
Duc e rei senes menssonia
ll’an primier la boca clausa,
q’ill fan de pauc fag gran nauza,
qar donars lur fai vergoinha:
tan tem qecs qe failla·l trama
per q’en lurs cortz non es visa
copa ni enap d’argen,
mantells vairs ni pena griza.
VII.
 
 
 
 
 
 
56
 
Maritz qui l'autrui con grata
Ben pot saber que· l sieus pescha
E mostra com hom li mescha,
Qu'ab eis lo sieu fust lo bata,
Et aura·n tort si s'en clama,
Car drech e raços deviza
Que qui car compra car ven,
Ar, segon la lei de Piza.
Moilheratz q’autrui con grata
ben pot saber qe·l sieus pescha
e mostra con hom li mescha
q’ab eis lo sieu fust lo bata;
e aura·n tort si s’en clama,
qe drech e raços deviza:
car deu comprar qi car ven,
asegon la lei de Piza.
VIII.
 
 
 
 
 
 
64
 
D'aqui nais l'avols barata,
Ric cui mortz e Dicus descrcsca !
Qu'us non fai condug ni tresca;
Non sia lauzenja plata
Cell qui sa maisnad' afama;
Cest vest la blancha camiza
E fai son seinhor sufren
E ten si dons a sa guiza.
D’aissi nais l’avols barata,
ric viu-mort-qe Dieus descresca! –
q’us no·n fai conseilh ni tresca.
Non sia lauzenia plata
cell qe la mainad’afama.
Cest vest la blancha camiza
e fai son seinhor sufren,
e ten si dons a sa giza.
IX.
 
67
 
Alegretz, folls, en qual quiza
Cujas far d'avol valen
Ni de gonella camiza?
Alegretz, folls, en qal giza
cuias far d’avol valen,
ni de gonella camisa?
X.

 69
 
(Dans M seulement.) Antz co·s pot? levan cazen
Qual gonella quai camiza.
Antz cos por levan cazen,
qal gonella qal camiza.
  • letto 771 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3564 volte

CANZONIERE C

  • letto 2188 volte

Edizione diplomatica

[c. 172vB]  
B Elh mes Marcabru
​     quan la rana chanta. el
     sucx pueja per la rusca.
     per quel flors el fuelhs
​  el brusca. el frug reuiu e la pla(n)-
  ta. el rossinhol cride clama. sa 
  par qua per ioy conquiza. plens
  dorguelh quar el no sen. freg ni
  gel ni glatz ni biza.

  N on aus so que matalanta. 
  dir duna gent ques ai cuscha.
  qui maluestatz franh e frusca.
  quentre mil no(n) truep q(ua)ranta.

[c. 173rA]

 
  daquelhs que proeza ama.
  quen un castelh lan assiza. e
  trazon li ben ab cen. peiriers
​  felhs que lan reuiza.
 


  N on uuelh far paraula lonja.
  preza es la francha cauza. e
  non troba fin ni pauza. si nos
  met reclusomonja. oc e quas
​  cus la desrama. e las dens li
  franh el briza. e nol truep mas 
  un paren. de portugual tro en fri-


  D ucx er reys senes  mes   za.
  sonja. lan primier la boca clau
  sa. quelhs fan de pauc fag gra(n)
  nauza. quar donar lur fai uer-
  gonha. tant tem quecx q(ue) falha
​  trama. per quen lur cort no(n) es
  iuza. copa ni enap dargen. ma(n)
  telh uair ni penauairia.


  M aritz qui lautruy con grata.
  pot ben saber quel sieus pescha.
  emostra quon hom li mescha.
  e quabeys son fust lo bata. (et) elh
  fai tort si sen clama. que ben es
  egual deuiza. quar qui car com
  pra car uen. a segon laley de pi


  D aissi nays lauols bara      za.
  ta. dels ricx uius qui dieus des
  cresca. no si  lauzenja plata. sel
  qui la mainada fama. cist uiest
  la blancha camiza. efai son se
  nhor ualen. ni de sidons a sagui


  A legrez folh en q(ua)l guiza. za.
  cujas far dauol ualen. ni de go
  nelha camiza.
  • letto 2719 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [95]

 

  • letto 533 volte

CANZONIERE M

  • letto 660 volte

Edizione diplomatica

[c. 141vA]


    Raimbaud dore(n)ia
  B  El mes qa(n)lirana
     cha(n)ta. el sucs pueia
     p(er)larusca. p(er) q(e)l flors
     el fueilhs el busca.
  el frugz reuiu ela pla(n)ta. el ro-
  sinhols c(ri)dæ brama. sa par qa
  p(er) ioi co(n)qisa. ples dorgueilh
  qar il no sen. freg ni gell ni
  glaz ni bisa.



  N On aus ço qe matale(n)ta. dir du-
    na gen qes fa chusca. cui mal-
    uestatz pren e frusca. q(ue)ntre m.
    no(n) trueb. xl. de cells cui p(ro)eza
    ama. q(ue)n un chastell lan azisa.
    e trazon iben a cen. peires cill
    qila(n)reuisa.
[c. 141vB]


  P Res es le castells el sala. mais
    q(e)nlator ela trilha. e(n) cui iois
    e merauilha. so(n) iuiat a pena
    mala. qus qecs crida fuec e fla(m)-
    ma. uiainz esia prisa. dogolem 
    ioi e iouen. e p(ro)eça sia aucisa.


  S Einher ben hia grantala. si
    mor ses fill o ses filha. rete(n)gam
    p(er) merauilha. lo bec olo(n)gla o
    lala. qar de pauc albreis gra(n)tz 
    rama. qa(n)lo(n)ga pugn ies mesa.
    p(er) qieu nesper enaten. lo frut
    aprop lasemisa.


  N On uueilh far paraula lonia.
    preza es li fra(n)cha causa. e no(n)
    troba fin ni pauza. si nos met
    reclusao mo(n)ia. e pos chascus la 
    derama. e lasdenz li frainh e
    briça. ieu no(n) itrueb mas pare(n).
    de portogal tro enfriza.


  D Uc e rei senes menssoia. llan pri
    p(ri)mier la boca clausa. qill fan
    de pauc fag gran nauza. qar
    donars lur fai u(er)goinha. tan
    tem qecs q(e) faillal trama. per
    qen lurs cortz no(n) es uisa. copa
[c. 142rA]


    ni enap dargen. ma(n)tells ua-
    irs ni pena griza.



  M Oilheratz qautrui con grata.
    ben posaber qel sieu pescha. e
    mostra co(m) hom li mescha.qab
    eis lo sieu fust lo bata. eauran
    tort si sen clama. q(e) drech e ra-
    ços deuiza. car deu (com)prar qi
    car uen. a segon lalei de piza.


  D Aissi nais lauols barata. ric
    cui mortz e dieus descresa. qus
    non fai conseilh nitresca. no(n)
    sia lauzenia plata. cell qe la
    maluaza fama. cest uest la 
    blancha camiza. e fai so(n) sein
    hor sufren. e ten si dons asa
    giza.


  A Legretz folls en qal giza. cuias
    far dauol ualen. ni d(e) gonel
    la camisa.


  A  Ntz cos pos leuan cazen. qal 
     gonella qal camiza.
    
  • letto 553 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [106]

 

  • letto 545 volte

CANZONIERE R

  • letto 586 volte

Edizione diplomatica

[c. 29vB]

 
 

                                                                Alegret
  B El mes can la rayna canta. el suc pueya per

  la rusca. aysi quel flor el fuelh e la busca. el frug re-

  uieu p(er) la plana. el rossinhol cride brama. sa par ca

  de ioy co(n)quiza. ples derguelh car ilh no sent. glas ni

                                              N ous aus so que matalanta
                                              dir duna gen ques fa cusca.
                                              cuy maluestat fra(n) e frusca. q(ue)n
  Uent ni freg ni biza.             trels mil no(n) truep. xl. del cal
  del que pretz ama. q(ue)n Un castel lan assiza. e trazo(n) li
  ab peyriers. sels que la(n) de fors assiza. 
 

                                                              P res del castel
en la sala. fors de la tor e(n) lartilha. on ioys e iouens
essibla. son iutiatz a pena mala. cus quecx crida foc e
 
[c. 30rA]
 
 

  flamma Uia ins e sia priza. degolem ioy e ioue(n). e p(ro)eza sia au-
  siza. A senhors mot es grans tala. si mor ses filh e ses
  filha. rete(n)gam p(er) m(er)auilha. lo bec el ongla el ala. car de pauc
  arbres gran rama. can bona ponhies meza. p(er) quieu nesp
  en aten. la flor a prop la remiza.
 

                                                                   N o faray paraula lo(n)-
ia. p(er) res de la franca chauza. q(ue) no pot guerir ni auza. si
nos rent recluzo mo(n)ia. car us cascus la desrama. el fer elas
dens li briza. q(ui)eu nol sai mas un pare(n)t. de portagal tro e(n)-
friza. 
 

            D uc e rey senes messo(n)ia. lan premier la boca cla-
  uza. que de pauc fag fa gran nauza (et) honor es lur U(er)gonha
  tan tem q(ue)cx q(ue)l falha trama. q(ue) ia lur cort no(n) er uiza. co-
  pas ni enaps darge(n). mantel Uar ni pena griza.
 

                                                                                                     M aritz
  q(ue) lautruy co(n) grata. be(n) pot saber q(ue)l sieu pesca. e mostra
  so com li mesca. e cuelh lo fust do(n) se bata. e fara tort si se(n)
  clama. caysi es razon deuiza. que qui car compra car Uen
  sego(n) la razo(n) de piza. 
 

                                      D aqui nays lauol barata. lauol Ui-
  eus cuy mortz descrescha. cus no fay condug ni trescha. noy
  sia lauzenia plata. sel q(ue) sa maynada flama. e Uiest la
  blanca camia. e fay so senhor sufren. don ten si dons a sa gui-
  za. D alegret sol p(er) guiza. Uols far de nessi Uale(n). e de
  gonela camia.
  • letto 714 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [107]
 

  • letto 916 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 665 volte

Edizione diplomatica

[c. 363]
 
 

                      Alegret
  Bel mes quant la raina chanta el fuecs pueia p(er)
  larusca. p(er) qe flors efueilla busca. el frugz reuiu. en
  la planta. el rossiniols cride brama. sa par qa d(e) ioi conqiza
  plen dorgueil. car el nosen. neu ni gel ni freig ni biza.
 

  Non aug zo qi  matalenta. dir duna gen. qes sCorrezione interlineare a partire da -san cuscha. qe
  maluestat frang e fruscha. qenteCorrezione interlinearels mil non trop qaTrascrizione interlineare per mano del correttoretanta da
  q(e)ls qe p(ro)eza ama qen un chastel. lan assiza. e foron be mila ce(n)
  cil qi lan dentor creisa.
 

Pres el chastels e la sala. mas can la tor es antilla.


    [c. 364]
 
 

  e iois eTrascrizione interlineare per mano del correttore iouenz sailla. son uiriatz a penna mala qus q(e)cs crida foc
  eflama. uia dinz e sia piTrascrizione interlineare per mano del correttoreza. degollem. ioi e iouen. e p(ro)za sia
  auciza.
 

  Ai segnor con es granz tala. si morsenz fill o senz filla. reteigna(m)
  p(er) merauillia. lo bec o longla o lala. q(e) de pauc aures gran rama.
  q(e)n bona pugna es miza. p(er) qe nesp(er)enaten.laflor ap(re)s la ceniza.
 

  Non uoil far paraula. longua p(re)za es la francha causae non troba fin ni pausaTrascrizione interlineare per mano del correttore sis met.
  enrecluzogna. chascus la fier. ede rama. e las denz li frang o briza
  e noi troba mais un paren de portegaltro en
  friza.
 

  Ben crei senes mensonga. lhan primer la bocha clauTrascrizione interlineare per mano del correttoreza. qil fan
  de pauc fag gran nauza car donar lur fai uergogna. tantem qecs qeil latrama. per q en lur cort non es uizaTrascrizione interlineare per mano del correttore copa ni enaps   dargen manteluairs ni penagriza.
 

  Maritz q(e) lautrui con grata. pot ben saber. q(e)l seus pesca e mostra
  qe hom li mesca. (et) ab eis so fust lo bata. e fai i tort si sen clama.
  q(e) ben egal d(e) uiza. q(a)t qi car compra car uen. ar sego(n) la lei d(e) piza.
 

  Di qi nais lauol barata. ric uiu morz q(e) deus descresca. cus no(n)
  fai soltaz. ni resca. no sia la segna plata. cel qi sCorrezione interlineare a partire da -fa mais na de fama
  cest uest la blanca camiza. efCorrezione interlineare a partire da -sai son segnor sufren ete(n)sidonz asaguiza.
 

  Alegret fols es en q(a)Trascrizione interlineare per mano del correttorel guiza. cuiasfar dauol ualen ni de gonela
  camiza.
  • letto 617 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 735 volte

Bel m'es quan s'azombra·l treilla

BdT 293,12

Mss: A 31, C 259, I 119, K 105, a¹ 295-296, d 305-306

Metrica: a7' b7' a7' b7' c7' d8 d8 e8 vers di 7 coblas di 8 versi e tornada di 4 versi

Editori: Picchio Simonelli 1971, p. 237; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 556 

  • letto 24416 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3402 volte

CANZONIERE A

  • letto 2492 volte

Edizione diplomatica

[c. 31rB]
 

  Marcabruns
​  B El mes qan sazombraill treilla. Euei
      espandir la bruoilla. Echascus auzels
  sesueilla. P(er)chantar desotz la fuoilla. El
  doutz terminis se suga. Eson liprat groc
​  euermeill. Non puosc mudar no(m) apareill.
  Dun uers faire q(ue) lai enoc.
 
[c. 31vA]
 

  L  o terminis sapareilla. Detot aco q(ue) hom
​  uuoilla.Sauises qui sa conseilla. Cossi
  delmieills prenda ecuoilla. Egart som de
  la belluia.Que non mor p(er)reire conseill.
  qel bes el mals intrenlaureill. Epert lo
  mais pel meins son loc.


  L  o sols almaitin soleilla. Elniuols al
  uespre muoilla. Elescorpios serbeilla.
  Enomes uis cal com cuoilla. P(er)que lau
  com delai fuia. Cab naplanapel non
  trepeill.Siei beil dich en escur ombreill.
  Fant far.xxx.plors p(er)un ioc.


  Q  ui ab falsamor deuteilla.Si meteus
  me cuich qeis tuoilla. Ecamia p(er) autrui peil-
  la.Sa dreiturieira despuoilla. Ge(n)t acuoill
​  mas puois embruia. Femna pois a faich
  debois teill. El fols nosaplat son cabeill.Pos
  li faill lo p(er)traitz al broc.


  U  s es de drut qan coreilla. Cautre son luoc
  li cantuoilla. P(er) qa fol pel tras laureilla.
  drutz que p(er) sidonz sorguoilla.Qand son
  dui en la carruia.Sil tertz noi cor bem me-
  rauill. Et ill pesa mai nofant cill.Caitals
  es natura de foc.


  C  el qui mais uas lieis merceilla. Ben couen
  que plus sen duoilla. Ren non sap qin
  prim gabeilla. Cals auentura sacuoilla.
  Mas cella que liei saluia. Geta si elui el
  braseill. Enon trobom negun gandeill.Pos
  casutz es delenderroc.


  L  auida qens esbaudeilla. P(er) freuol fil pen-
  deguoilla. Ben es fols qui non sespeilla.
  El segles qes dengan fuoilla. Talsne bon
  qen apres cuia. Enos seguem eis lo calme-
  ill. Atrestal faran tuich aqeill. Don anc
  enqeras us nois moc.
[c. 31vB]
 

  D  aqest segle si desluia.Qan se part lo
  fruitz del branqeill.Sifant laiust eil
  despareill.Euai sen larma elaissal floc.
  • letto 2844 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 617 volte

CANZONIERE C

  • letto 595 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [108]

 

  • letto 524 volte

Edizione diplomatica

[c. 259rB]
 
                                    B(ernart)
  H Uey mais de uenzac
      pus sazombral  trelha.
      e uey espandir la bruella.
      e quecx dels auzelhs ses
  uelha. e chanta de sotz la fuelha.
  pel temps ques belhs e sesluga.
  el prat son belh e uermelh. nom
  tolray nom aparelh. dun uers
  faire far lai ieu hoc.

  E pus lo temps sa parelha. d(e) tot
  aquo que hom uuelha. sauis es
  qui sa cosselha. quossi del mielhs
  prenguæ cuelha. e guart som
[c. 259vA]
 
  de la belhuga. que no mor per
  reire cosselh. que bes e mals in-
  træn aurelh. e pert lo mielhs p(er)
  mai son loc.

  L o sol al matin solelha. el ni-
  uol al uespre muelha. el escor-
  pion sesbrelha. en home tro q(ue)l
  con cuelha. ieu lau quom en de
  lai fuga. quab na plana ponh.
  non trepelh. blanc dig ab fag
  escur ombrelh. fan far trenta
  plors per un ioc.

  Q ui ab falsamor dentelha. se
  mezeys mi cug ques tuelha. ni
  camja per autruy pelha. sa drey
  tureira despuelha. gent acuelh
  mas pueys sesbruga. femena
  quan fay de boyx telh. e folhs
  no saplat lo cabelh. pus li falh
  lo pertrag al broc.

  U s es de drut quan sordelha.
  quautre son luec li trastuelha.
  per qual folh pel tras laurelha.
  selh que per sidons sorguelha.
  quan son duy en la carruga. sil
  tertz noy ue bem merauelh. ylh
  pessa que mais fosson elh. quai
  tals es natura de foc.

  S elh qui mais ues lieys mer-
  celha. ben conosc que plus sen
  duelha. quar plus mols torna
  quabelha. cui tot iorn aiga re-
  muelha. mas selha quel eyssa
  luga. gieta se luy el brazelh.
  on no troba nulh gandelh. mas
  som combalh del enderroc.

  L a uida quens esbaudelha. p(er)
  freuol fil pendeguelha. ben es
  folhs qui nos espelha. el segle
  quons dezacuelha. tals uella
[c. 259vB]
 
  quen apres cuga. e nos seguem
  eys lo calmelh. atretal faran tug
  aisselh. quanc enqueras negus
  nos moc.

  L autre segles se desluga. q(ua)n
  si part lo frug del braquelh. sai
  fauc lauist es desparelh. uais
  sen larma elaissal floc.
  • letto 627 volte

CANZONIERE I

  • letto 645 volte

Edizione diplomatica

[c. 119rA]
 

    Marcabrus
  B El mes cant sazombraill treilla.Euei
      espandir la bruoilla.Echascus auzels
      ses ueilla. P(er) chantar desoz la fuoilla.El
  douz t(er)minis sesuia.Eson li prat groc euermeil.
  No(n) pos mudar nom apareill. Dun uers faire
  cui que enoc.


  L o terminis sa pareilla. De tot aquo q(ue) ho(m)
  uoilla.Sauis es qui sa (con)seilla. Cossi del me-
  ils prende cuilla. Egart som de la belluia.
  Que no mor p(er) reire cosseill. El bes el maus
  intre(n) laureill.Ep(er)t lo mais pel mei(n)s so(n) luoc.
[c. 119rB]
 

  L o sols al maiti soleilla.El niuols al ues-
  pre muoilla.Elescorpion ses breilla.E
  nomes uis calcom tuoilla. P(er) que lau co(m)
  de lai fuia.Cab na plana pel n(on) trepeill.
​  Fan far trenta plor p(er) ioc.


  Q ui ab fals amor deuteilla. Si meteis
 ​ mi cuich queis tuoilla.Ecamia p(er) aut-
  rui peilla. Sadreitura despuoilla.Gent
  acuoill mas pois enbruia. Femna pois
  afait de bois teill.El fols nosa plat so(n)
  cabeill. Puois li faill lo p(er) traitz albroc.


  U s es de drut quan sordeilla.Cautre son
  luoc li cantuoilla. P(er) cafol pel tras laureilla.
  Drutz q(ue) p(er) si dons sorgoilla.Ca(n)sont dui en
  la carruia. Sil terz noiabem meraueill.
  Et ill pesa mai no fan cill.Caitals es natura
  de foc.


  C el qui mais ues leis merseilla.Be coue
  que pl(us) senduoilla. Re(n) no sap qui prim
  gabeilla.Tals auentura sesueilla.Mas ce-
  lla que lisaluia.Geta si elui el braseill.
  Enon trobon negun gandeill.Mas ca-
  zut son del enderoc.


   L a uida q(ue)ns esbaudeilla. P(er)freuol fil pe(n)
  degueilla.Ben es fols qui nosespeilla.
  El segle ques dengan tuoilla. Tals ne
  bon q(ue)n apres cuia.Enos segrem eislo cal-
  meill.Atretal faran tuich aqueill.Do(n) anc
  enqueras us nois moc.


   D autre segle si desuia. Can si part lofu-
  oills del branqueill. Sai fan la iust el des-
  pareill.Euasen larma elaissal floc.
  • letto 659 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [109]

 

 

  • letto 496 volte

CANZONIERE K

  • letto 621 volte

Edizione diplomatica

[c. 105rA]
 

  Marcabrus
  B El mes cant sazombrail treilla. Euei es-
      pandir labruoilla. Echascus auzels ses-
      ueilla. Per chantar desoz la fuoilla. El
  douz terminis sesuia.Esun li prat groc euer-
  meill. No(n) pos mudar nom apareill.Dun u(er)s
  faire cui qe enoc.


  L o terminis sapareilla. De tot aqo q(ue)hom
  uoilla. Sauis es qui sa conseilla. Cossi del me-
  ills prendecuoilla.Egart somde la belluia.Q(ue)
  nomor per reire cosseill. Elbes el mans intre(n)
  laureill.Epert lo mais pel meins son luoc.
[c. 105rB]
 

  L o sols al maiti solleilla. El niuols al uespre
  muoilla. Elescorpion ses breilla. Enomes
  uis cal com tuoilla. P(er) que lau com de lai fu-
  ia.Cab na plana pel non trepeill.Fan far tre(n)-
  ta plorper ioc.


  Q ui ab fals amor deuteilla. Si meteis mi
  cuich qeis tuoilla.Ecamia per autrui peilla.
  Sa dreitura despuoilla. Gent acuoill mas
  puois enbruia. Femna puois afait debois
  teill.El fols nosaplat son cabeill. Puois li
  faill lo pertraiz albroc.


  U s es de drut qan sordeilla. Cautre son
  luoc li cantuoilla. Per cafol pel tras laurei-
  lla. Druz que per si dons sorgoilla.Can so(n)t
  dui en la carruia. Sil terz noia bem mera-
  ueill.Et ill pesa mai nofan cill.Caitals es 
  natura defoc.


  C el qui mais ues leis merseilla. Bencoue
  que plus sen duoilla. Re no(n) sap qui prim
  gabeilla.Tals auentura sesueilla. Mas cella
  que li saluia. Geta si elui el braseill. Enon
​  trobon negun gandeill. Mas cazut sun del
  enderroc.


  L a uida qens esbaudeilla. Per freuol fil pe(n)-
  degueilla. Ben es fols qui no sespeilla. El
  segle qes dengan tuoilla. Tals nebon qen
  apres cuia.Enos seguem eis lo calmeill.A-
  tretal faran tuich aqueill. Don anc enque-
  ras us nois moc.


  D autre segle si desuia. Can si part lo fuoil-
  ls del branqeill. Sai fan la iust el despareil.
  Euaisen larma elaissal floc.
  • letto 836 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [110]

 

  • letto 611 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 683 volte

Edizione diplomatica

[c. 295]
 

 
 

                           Marchabrus
  Bel mes can sazombrail treilla. e uei spandir. la bruelha.
  e cascus auzels ses ueilla p(er) chantar de sotz la fueilha
  el douz t(er)minis sessugna. e son li prTrascrizione interlineare per mano del correttoreat groc e uermeill
  non puesc mudar. nom a pareil. dun uers faire. far lai
  eu hoc.
 
 
 

  Lo terminis sa pareilha. de tot a co qe hom uueilha. sauis es qi saco(n)
  seilha. consi del miels prengue cueilla. e gart som de la belluga. qe no(n) mor
  p(er) reire conseil. e bes emals intren aureil. e pert lo mais pel
  meins son loc.
 
 

  Lo sols mati soleilha. el niuols al uespre mueilha. elescorpios.
  serbreilha. e no mes uis. cal com cueil ha. p(er) qe lau comdelai
  fuga. capnablana poilh non trepeilh. seil bel dig en escur.
  ombreil. fan far trenta. plors p(er) un ioc.
 
 
 

  Qui ab falsa mor denteilla. se me teis me cug qestueTrascrizione interlineare per mano del correttoreilha.
  e camia p(er) autrui peilha. sa dreitureira. despueilla. gent
  acueil. mas pueis en bruia. femna pos a fag de bordeilh.
  el fols non saplec. son cabeilh. pos li fail lo p(er)traitz albroc
 
 

  Uos es dedrut. can sordeilha. cautre son luec. litan tueilla.
  p(er) cafol pel tras laureilha. drutz qe p(er) si dons sorgueilla.
  can son dui en la charuguTrascrizione interlineare per mano del correttorea. sil ters noi ue menAggiunto nell’interlinea dal correttore meraueilh.
  (et) ilh pessa mai fosson eilh. caitals es natura de foc.


[c. 296]
 

 
 

  Sel qe mais uas leis merseilha. ben coue qe plus sen dueilha. re
  nom sap q(ui) prim guabeilla. cals auentura sazueilha. mas sel
  la qe lis salugna. gieta si elui el braçCediglia aggiunta dal correttoreeilh. e no(n) trobon degun
  gandeilh. mas cazutz. de le(n) deroc.
 

  Sa uida qens es baudeilha. p(er) fre
  uol fil pendegueilha. ben es fols q(ui) no ses peilha. el segle
  qenz de san tueilha. tals ue long qenapres cugiTrascrizione interlineare per mano del correttorea. e nos segue(m)
  eis lo cameilh. atretal faran tuig aqilh. don anc anqera us.
  nos moc.
 
 

  Lautre segle ses del uia. qant sespant. lo frugz del branqeilh
  sai fan lauist el despareilh. e uai sen larma e laissal floc.
  Sai fan laiust el despareilh. euai sen larma sel loCorrezione a partire da ses lo espunto in favore di e laissal a sua volta cassato per ripristinare la lezione di partenza floc.
  • letto 664 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 700 volte

Bel m'es quan s'esclarzis l'onda

BdT 293,12a

Mss: a¹ 300-301

Metrica: a7' b7 b8 a7' c7 vers di 9 coblas da 5 versi e 2 tornadas di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 49; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 165

  • letto 1308 volte

Edizioni

  • letto 657 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
5
 
Testo Dejeanne 1909

Bel m'es can s' esclarzis l' onda
E qecs auzels pel jardin
S'esjauzis segon son latin;
Lo chanz per lo[ s] becs toronda,
Mais eu trop miels qe negus.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Bel m’es can s’esclarzis l’onda
e qecs auzels pel jardin
s’esjauzis segon son latin;
lo chanz per lo[r] becs toronda,
mais eu trop miels qe negus.
II.
 
 
 
10
 
Qe scienza jauzionda
M'apres c'al soleilh declin
Laus lo jorn, e l' ost' al matin,
Et a qec fol non responda
Ni contra musar[t] no mus.
Qe scienza jauzionda
m’a ’pres c’al soleilh declin
laus lo jorn e l’ost’al matin,
et a qec fol non responda
ni contra musart no mus.
III.
 
 
 
15
 
Car l' A vole(n)za reco(i)nda
A semblan del flot marin.
Per q'ieu segnhorei mo[ n ] vezin,
E no vueil ges de mi bonda
So don hom m'apel caüs.
Car s’avole(n)za recoinda
a semblan del porc-marin;
per q’ieu segnhoriu mo vezin,
e no vueil ges de mi bonda
so don hom m’apel caüs.
IV.
 
 
 
20
 
la non cr mais sazionda
Enveia tro en la fin,
Ni Cobezeza atressi,
Q' evejos e dizironda
Vai e reven al pertus.
Ja non er mais sazionda
enveia tro en la fin,
ni cobezeza atressi,
q’eveios e dizironda
vair’e se ven al pertus.
V.
 
 
 
25
 
Ni non cug mai que·s resconda
Malvestatz, c'a plen camin
Segon ja li ric son traïn,
E can[ c ] Avolez' ab(l)onda
E[s] Malvestatz crup de sus.
Ni non cug mai qe·s resconda
malvestatz, c’a plen camin
segon ja li ric son traïn;
e can c’avolez’affonda,
e malvestatz crup de sus.
VI.
 
 
 
30
 
A ! greu aura ia vergonda
Putia de gros bosin,
Mas nafrot baldit baboïn
Ja acueilh, car li aprionda
Soven, qi qe s'en graüs.
A greu aura ja vergonda
putïa de gros bosin,
mas na Fro[n]t-Baldit baboïn
ja acueilh, car l’i aprionda
soven, qi qe s’en graüs.
VII.
 
 
 
35
 
Car el n'a la clau segonda
Per qe·l segner, so·us afin,
Porta capel cornut conin,
C'ab sol un empeu[t] redonda
Si donz, lo ditz Marcabrus.
Car el n’a la clau segonda,
per qe·l segner, so·us afin,
porta capel cornut conin;
c’ab sol un’empencha domda
si donz, lo ditz Marcabrus.
VIII.
 
 
 
40
 
E non puesc mudar non gronda
Del vostre dan moillerzin,
E pos re[ s l non reman per mi
Si l'us pela l'autre tonda
E reuerc contra raüs.
E non puesc mudar non gronda
del vostre dan, moillerzin,
e pos re non reman per mi,
se l’us pela, l’autre tonda
e reverc contra raüs.
IX.
 
 
 
45
 
Que· l vostre domnei[ s] sobronda
E sembla joc azenin
E de loc en loc ris canin
E qer com Dieus lo confonda
Qi sobre tot be vol plus.
Qui·l vostre domnei sobronda
esembla joc azenin
e de loc en loc ris canin;
e qer com Dieus lo confonda,
qi sobre tot be vol plus.
X.
47
 
Se·l segnoriu[ s] de Gironda
Poia, encar poiara plus,
Qui·l vostre domnei sobronda
Se·l segnoriu de Gironda
poia, encar poiara plus,
XI.
49
 
Ab qe pense com confonda
Paias, so·ilh manda Jhezus.
ab qe pense com cofonda
paians, so·ilh manda Jhezus.
  • letto 612 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 880 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 606 volte

Edizione diplomatica

[c. 300]
 

 

                                     marcabraus
      Bel mes can sesclarTrascrizione interlineare per mano del correttorezis onda. e qes auzels pel iardin. ses iauzis segon
      son latin. lo chanz p(er) lo becs toronda. mais eu trop miels qe negus.
 

      Qe scienza iauziTrascrizione interlineare per mano del correttoreonda. ma pres cal soleilh. declinAggiunto nell’interlinea dal correttore laus lo iorn. e lostal matin.
      (et) aqec fol non responda. ni contra musatCorrezione interlineare a partire da -r no mus.
 

      Car la uolenza. recoinda. asemblan del floc marin. p(er) qieu segnhoriu
      mo uezin. e no uueil ges de mi bonda. so don hom mapel caus.
 



[c. 301]
 

 

      Ja non er mais iauzionda.
      enueia tro en la fin. ni cobezeza atressi.qe ueios e dizironda.
      uai e receuen al p(er)tus.
 

   Ni non cug mai q(ue)s resconda. maluestatz caplen camin. segon ialiric
   son trainCorrezione a partire da trar. e can cauoleza. blonda. e malue
   atz crup de sus.
 

   A greu aura ia uergonda. putia de gros bosin. mas nafrot baldit
   baboin. ia acueilh. car li aprionda. souen qi qe sen graus.
 

   Car el na la clau segonda. p(er) qel segner sous afin. porta capel
   cornut. conin. cab sol un empeu chassdTrascrizione interlineare per mano del correttoreomda. si donz lo ditz.
   marcabrus
 
 

      E non puesc mudar. non gronda. del uostre dan moillerzin. e pos
      re nom reman per mi. si lus pela lautre tonda. e reuerc contra
      raus.
 

      Quil uostre domnei sabronda. e sembla ioc azenin. edelocen loc
      ris canin. eqer com dieus lo confonda.Di seguito al punto metrico segno di richiamo per i versi trascritti sul margine sinistro dal correttoreqi sobre tot be uol plus. Sel segnoriu degironda. poia encar poiara plus. ab qe       pense com cofonda paians soilh. manda ihezus.
  • letto 658 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 690 volte

Bel m'es quan son li frug madur

BdT 293,13

Mss: A 34, I 121, K 106-107, N 267-268, W 203 (solo la cobla I, con melodia, anonima) a¹ 297-298

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d7' c8 d7' vers di 6 coblas di 8 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 53; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p.178

  • letto 1949 volte

Edizioni

  • letto 857 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
8
 
Testo Dejeanne 1909

Bel m'es q uan son li fruich madur
E reverdejon li gaïm,
E l'auzeill, per lo temps escur,
Baisson de lor votz lo refrim,
Tant redopton la tenebror;
E mos coratges s'enansa,
Qu'ieu chant per joi de fin' Amor
E vei ma bon' esperansa.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Bel m’es cant son li frug madur
e reverdeio li gaïm,
e·il auzel per lo temps escur
baisso de lor votz lo refrim,
tant redopto la tenebror –
e mos coratges s’enanza,
q’ieu chant per joi de fin’amor,
e vei ma bona speranza.
II.
 
 
 
 
 
 
16
 
Fals amic, amador tafur,
Baisson Amor e levo·l crim,
E no·us cuidetz c'Amors pejur,
C'atrestant val cum fetz al prim;
Totz temps fon de fina color,
Et ancse d'una semblansa;
Nuills hom non sap de sa valor
La fin ni la comensansa.
Fals amic, amador tafur,
baisson amor e levo·l crim;
e no·us cuietz c’amors pejur,
c’atrestan val con fetz al prim.
Totz temps fo de fina color
et ancse d’una semblanza;
nuls om non sap de sa valor
la fin ni la comensanza.
III.
 
 
 
 
 
 
24
 
Qui·s vol si creza fol agur,
Sol Dieus mi gart de revolim !
Qu'en aital Amor m'aventur
On non a engan ni refrim ;
Qu estiu et invern e pascor
Estau en grand alegransa,
Et estaria en major
Ab un pauc de seguransa.
Qui vol si·s crez’a fol agur;
sol Dieus mi gart de revolim,
q’en aital amor m’aventur
on non a engan ni refrim;
qu’estiu et invern e pascor
estau en gran alegranza,
et estaria en maior,
ab un pauc de seguranza.
IV.
 
 
 
 
 
 
32
 
Ja non creirai, qui que m'o jur,
Que vins non iesca de razim,
Et hom per Amor no meillur ;
C' anc un pejurar non auzim,
Qu'ieu vaill lo mais per la meillor,
Empero si·m n'ai doptansa,
Qu'ieu no·m n'a us vanar, de paor
De so don ai m' esperansa.
Ja non creirai, qi qe m’o jur,
qe vis non eisca de rasim,
et hom per amor no meillur,
c’anc un peiurar no·n auzim;
q’eu vail lo mais per lo meilhor;
e pero si·m n’ai doptanza,
qe no·m aus vanar, de paor,
d’aisso don ei ma speranza.
V.
 
 
 
 
 
 
40
 
Greu er ja que fols desnatur,
Et a follejar non recim
E folla que no·is desmesur;
E mals albres de mal noirim,
De mala brancha mala flor
E fruitz de mala pesansa
Revert al mal outra'l pejor,
Lai on Jois non a sobransa.
Greu er ja qe fols desnatur
et a foleiar non reling,
e fola que no·s desmezur;
e mals arbres de mal noirim
de mala branch’a mala flor;
e frug de mala poissanza
reverta·l mals otra·l peior,
lai on jois non ha sobranza.
VI.
 
 
 
 
 
 
48
 
Que l' Amistat[ s ] d' estraing atur
Falsa del lignatge Cairn
Que met los sieus a mal ahur,
Car non tem anta ni blastim,
Los trai d' amar ab sa doussor,
Met lo fol en tal erransa
Qu'el non remanria ab lor
Qui· l donava[n] tota Fransa.
De l’amistat d’estraing atur,
falsa, del lignatge Caÿm,
qe met los sieus a malaür
car non tem anta ni blastim.
Lo strais d’amar ab sa douzor
met lo fol en tal erranza
q’el non remanria ab lor,
qi·l donava tota Franza.
  • letto 637 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3524 volte

CANZONIERE A

  • letto 2793 volte

Edizione diplomatica

[c. 34rA]
 

  Marcabruns
​  B El mes qan son lifruich madur. Ere
      uerdeion ligaim. Elauzeill p(er)lote(m)ps
  escur. Baisson delor uotz lo refrim. Ta(n)t
  redopton la tenebror. E mos coratges se
  nanssa. Qieu chant p(er)ioi defin amor.
  Euei mabon esp(er)anssa.


  F  als amic amador tafur.Baisson amor e
  leuol crim. Enous cuidetz camors peiur.
  Catrestant ual cum fetz alprim. Totzte(m)ps
​  fon defina color. Et ancse duna semblan-
​  sa. Nuills hom non sap desa ualor. La fin
  nila comenssanssa.


  Q  uis uol si creza fol a gur.Sol dieus mi
  gart dereuolim. Qen aital amor ma-
  uentur. On nona engan ni refrim. Qe
  stiu (et) inuern epascor. Estau engrand
  alegranssa. Et estaria en maior. Abun
  pauc deseguranssa.


  I  a non creirai qui que moiur. Que uis
  non iesca derazim. Et hom p(er)amor no
  meillur. Canc un peiurar non auzim.
  qieuaill lomais p(er)la meillor. Emp(er)o si
  nai doptanssa.Q(ue)u nom naus uanar de
  paor.Deso don ai mesp(er)anssa.


  G  reu er ia q(ue) fols desnatur. Et afolleiar
​  non relin.Efolla q(ue)nois desmesur.Emals
  albres demal noirim.Demala brancha
[c. 34rB]
 
​  mala flor. Efruitz demala pesanssa.Re-
  uert amal outral peior.Lai on iois non
  a sobranssa.


  D  elamistat destrain atur.Falsa del lig-
  natge caim.Q(ue)met los sieus amal ahur.
  Car non tem anta niblastim. Los trai
  damar ab sa doussor.Met lofol en taler-
  ranssa. Que non remanria ab lor. Quil
  donaua tota franssa.
  • letto 2844 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 663 volte

CANZONIERE I

  • letto 763 volte

Edizione diplomatica

[c. 121rA]
 

      Marcabrus
  B El mes qua(n)t son li fruit madur. Ere-
      uerdeion ly gaym. Elauzeill p(er)lo te(m)ps
  escur.Baisson de lor uoz lo refrim.Ta(n)t re-
  dopton la tenebror.Emos coraies senansa. 
  Q(ue)u chant p(er) ioi de finamor.Euei ma bone-
  spera(n)sa.


  F als amic amador tafur.Baison amor
  eleuol crim.Enous cuidez camors peiur.Ca-
  trestan ual cu(m) fez al p(ri)m. Totz temps fo de
  fina color. Et ancse duna senblansa.Nuls
  hom no sap de sa ualor.La fin ni la c(on)me(n)sa(n)sa.


   Q uis uol si creza fol agur.Sol dieus mi ga(r)t
  de reuolim.Q(ue)n aital amor maue(n)tur.On
  no(n) a engan ni refrim.Questiu (et) iuern epa-
  scor. Estau engra(n)t alegranssa.Et estaria
  amaior.Abun pauc de segura(n)ssa.


  I a no(n) creirai qui q(ue) moiur.Q(ue) uins n(on) esca
​  de razim. Et hom p(er) amor no meillur.Ca(n)c
  un peiurar no(n) auzim. Q(ue)u uaill lo mais
  p(er)lo meillor. Emp(er)o sim nai doptansa.Q(ue)u
  no(m) aus uanar de paorAggiunta nel margine sinistro dalla mano del copista che appone un segno di richiamo De so don ai mesperanssa.


  G reu er ia fols desnatur.Et afolleiar non
  recim.Efolla que nois desmesur.Emals
  arbres de mal noirim.De mala brancha
  mala flor.E fruitz de mala pesanssa. Reu(er)t
  mals outral peior.Lai on iois no(n) a sobra(n)sa.


   D el amistat destrai(n)g atur. Falsa de ligna-
  ge caym. Q(ue) met los sieus amal aur.Car
  no(n) tem anta ni blastim.Los strai damar ab
  sadousor.Met lo fol ental balansa.Q(ue)l n(on)
  rema(n)ria ablor.Qil donaua tota franssa.
  • letto 647 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [111]

 

  • letto 578 volte

CANZONIERE K

  • letto 834 volte

Edizione diplomatica

[c. 106vB]
 

  Marcabrus
  B El mes cant son li fruit madur.Ereuerde-
      ion lygaym.Ellauzeill per lo tems escur.
      Baisson delor uoz lorefrim.Tant redop-
  ton latenebror.Emos coratges senanssa.
  Qieu chant per ioi definamor. Euei ma bone-
  speransa.


  F als amic amador tafur. Baisson amor e 
  leuol crim.Enous cuidez camors peiur. Ca-
[c. 107rA]
 
  trestan ual cu(m) fez al prim. Totz tems fo de
  fina color.Et ancse duna semblansa. Nuills
  hom no sap de sa ualor. Lafin nila comenssa-
  nssa.


  Q uis uol siTrascrizione interlineare creza fol agur. Sol dieus mi gart de
  reuolim. Qen aital amor mauentur. On no-
  na engan ni refrim. Qestiu et inuern epa-
  scor. Estau en grant alegranssa.Et estaria a
  maior. Ab un pauc de seguranssa.


  I ano(n) creirai qui que moiur. Qe uins no(n)
  esca de razim. Et hom per amor no meillur.
  Canc un peiurar non auzim. Qieu uaill lo
  mais per lo meillor. Empero sim nai dopta(n)-
  sa. Queu no(m) aus uanar&nbspde paor.Desodon
  ai mesperanssa.


  G reu er ia fols desnatur. Et afolleiar non
  recim.Efolla que nois desmesur.Emals
  arbres de mal noirim. De mala branca
  mala flor.Efruiz de mala pesanssa. Reuert
  mals outralpeior. Lai on iois non a sobra(n)ssa.


  D el amistat destrai(n)g atur. Falsa de lignatge
  caym. Que met los sieus amal aur. Car non 
  tem anta ni blastim. Los strai damar ab sa
  dousor. Met lo fol ental balansa.Qel non
  remarria ab lor. Quil donaua tota fra(n)ssa.
  • letto 879 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [112]

 

  • letto 585 volte

CANZONIERE N

  • letto 734 volte

Edizione diplomatica

[c. 267vB]
    Elmes canson lifrug ma
[c. 268rA]
    dur ereuer dio liguaim. Ela
  uzel perlo temps escur. Basso
  delor uoitz lorefrim. Tant
  re dopto latenebror. Emos co
  ratges senamsa. Queu chant
  per ioi de fin amor. Euei ma
  bona speranza.

  Als amic amador tafur. Bais
  son amor eleuol crim. Enos
  cugetz camors peiur. Castre
  stan ual cofez alprim. Totz
  temps son de fina color. Et
  anse duna sem blanza. Nuls
  om non sap desaualor. Lafin
  nilacomensanza.

  Ui uol sis creza fol agur.Sol
  dieus megard dereuolim.Q
  uen aital amor mauentur.Eu
  non aengan nirefrin . Questi
  o et inuern et pascor. Estan
  en gran alegranza. Et staria
  en maior. Abun pauc desegu
  ransa.

  A non crei rai qui que moiur
  Que uis non esca derazim.Et
  om per amor nomeillur.Car
  .J. periurar nom auzim. Que
[c. 268rB]
    u uail lomais perlo meillor.
  Epero sim nai doptanza. Que
  u non aus uanar depaor. De
  cho don ei masperanza.

  Reu er iaque fols des natur.
  Et afoleiar non reling. Efol
  la que nos des mezur.Emals
  arbres de mal noirim. Dema
  la bracha mala flor. Efrug
  de mala poissanza. Reuertal
  mals otral peior. Lai un iois
  non asobranza.

  Elamistat destraing atur. Fal
  sa delignage caim. Que met
  loceus amalaur. Car non tem
  anta ne blastim. Lostrais damar
  absa dousor. Met lofol ental
  eransa. Quel non remauria
  ablor.Que donaua tota fransa.
  • letto 644 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 629 volte

CANZONIERE W

  • letto 639 volte

Edizione diplomatica

[c. 203vB]
    B el mes quan sunt li fruit
 
    madur. que rauerdissent
 
  li gaim. et lauzel per lon tens obscur.
 
  baissent de lor ueis lou refren. tan redou-
 
  ten la tenebror. et mous corages sen an-
 
  ce. et chant per ioi de fine amor. ou nais
 
  ma bone esperance.
  • letto 1011 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [113]

 

  • letto 704 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 785 volte

Edizione diplomatica

[c. 297]
 

 

                      E marchabrus
  Bel mes cant son li frug madur. e reuerdeio ligaim. eil
  auzel p(er) lo temps escur. baisso de lor uotz lo refrim. tant
  redoptola tenebror. e mos coratges senanza. qieu chant p(er) ioide
  fin amor. euei ma bona sp(er)anza.
 
 

  Fal amicamador. tafurCorrezione a partire da tafir. baisson amor. eleuol crim. e nous cuietz.
  camor peiur. catrestan ual con fetz al prim. totz temps.
  fo defina color. (et)ancse duna semblanza. nuls om non sap
  de sa ualor. lafin ni la comensanza.
 

  Qui uol sis creza folagur. sol dieus mi gart. de reuolim.
  qen aital amor. ma uentur. on nona engan. ni refrim.
  qestui (et) ni uern e pascor. estau engran alegranza. (et)
  esteria maior. ab un pauc de seguranza.
 


[c. 298]
 

 

  Ja non creirai qi qe mo iur. q(ue) uis non eisca de rasim. (et) hom p(er) amor
  no meillur. canc un peiurar non auzim. qeu uail lo mais p(er) la.
  meilhor. e p(er)o sim nai doptanza. qe nom aus uariar. depaor.
  daisso don ei masp(er)anza.
 

  Greu eria qe fols desnatur. (et) a foleiar non reling  e fola q(ue) nos
  desmezur. e mal arbres de mal noirim. de malabrancha . mala
  flor. e frug de mala poissanza. reuertal mals contral peior.lai
  on iois non ha sobranza
 

  De lamistat destraing atur. falsa del lignatge.caym. qe met
  los sieu amalaur. car nom temautra ni blastim. lostrais.
  damar. ab sa douzor. met lo fol en talerranza. qel non reman
  ria. ab lor. qil donaua tota fianza.
  • letto 665 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 699 volte

Contra l'ivern que s'enansa

BdT 293,14

Mss: C 171

Metrica: a7' b7 c7 d7' e7 f7' vers di 9 coblas di 6 versi e 2 tornadas di 2 versi 

Editori: Jeanroy 1905d, p. 480; Dejeanne 1909,  p. 57; Paterson 1975, p. 43; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 190; Ricketts 2000, p. 51; Taylor 2000, p. 341; 

  • letto 4406 volte

Edizioni

  • letto 724 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

[Co ]ntra [l'i]vern que s'e[ n ]ansa,
Ab cossi[ ri]er que m'as[ sa ]ilh
M'es belh [q ]ue del chant [ m ]' enans,
Ans [ q]u'autre cossiriers m'assalha,
Pus per un cosselh descrec
No m'es ops qu'autre m'encresca.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

[Co]ntra [l’i]vern que s’e[n]ansa,
ab cossi[ri]er que m’as[sa]ilh,
m’es belh [q]ue del chant [m]’enans
ans [q]u’autre cossirs m’assalha:
pus per un cosselh descresc,
no m’es ops qu’autre m’en cresca,
II.
 
 
 
 
12
 
Qu'ieu sui assis en trebalh
E levatz en la balansa
D'aquesta say que·m trebalha
E·m ten en aquest balans
Qu'ab doussa sabor azesca
Sos digz de felho[ n] azesc.
qu’ieu suy assis en trebalh
e levatz en la balansa.
D’aquesta say que·m trebalha
e·m ten en aquest balans,
qu’ab doussa sabor azesca;
sos digz de felho azesc.
III.
 
 
 
 
18
 
Mos talans e sa semblansa
So e no so d'un entalh,
Pueys del talent nays semblans
E pueys ab son dig l'entalha,
Quar si l'us trai ab mal vesc
Lo brico, l'autre l'envesca.
Mos talans e sa semblansa
so e no so d’un entalh,
pueys del talent nays semblans
e pueys ab son dig l’entalha,
qu’ar si l’us tray ab mal vesc
lo brico, l’autre l’envesca.
IV.
 
 
 
 
24
 
L'amar[ s ] d'aquesta no·m falh
Pels tricx enojos d'amansa,
Ab sol qu'en amar no·m falha
E·m sia d'amar amans
Ab guizardon que· m paresca
Plus tozetz que non paresc.
L’amar d’aquesta nom falh
pels tricx enoios d’amansa,
ab sol qu’en amar nom falha,
e·n sia d’amar amans
ab guirbaudon qu’em paresca
plus tozetz que no·m paresc.
V.
 
 
 
 
30
 
Per cujatz n'ay esperansa
Qu'enquer ah mi s'enguasalh,
Mas tan n'ay bons esperans
Estranhs de corta guasalha
Qu'en mieg mon afar folesc
Non dic paraula folesca.
Per cujatz n’ay esperansa
qu’enquer ab mi s’enguasalh
mas tan n’a y bons esperans
– estranhs, de corta guasalha –
qu’en mieg mon afar folesc
non dic paraula follesca.
VI.
 
 
 
 
36
 
La musa port' e· l badalh
Selh qu'en amar a fizansa
Qu'estra grat mus' e badalh[ a ]
Soven, so vos afizans,
Qu'amors adoncx entrebresca;
Enginhos desentrebresc.
La musa port’ e·l badalh
selh qu’en amar a fizansa,
qu’estra grat mus’ e badalh[a]
soven, so vos afizans:
qu’amors adoncx entrebresca
enginhos desentrebresc.
VII.
 
 
 
 
42
 
Ab felhona deziransa
Ed estranhatge baralh
Pays Amors los dezirans
Cuy vir e vol[ v ] e·m baralha,
Qu'una· m n'a en ufanesc
Pagut d'aital ufanesca.
Ab felhona deziransa
ed estranhatg’ e baralh
pays amors los dezirans,
cuy vir’ e vol[v] em baralla,
qu’una·m n’a en ufanesc
pagut d’aital ufanesca.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Manque VIII. La forme de IX est celle des strophes impaires.
[. . . . . . . -alh
. . . . . . . . sobransa
. . . . . . . . . . -alha]
d’esta qu’ieu chant es sobrans
sos pretz [. . . . . -esca
. . . . . . . . . -esc.]
IX.
 
 
 
 
54
 
D' esta qu'ieu chant sobransa
Sos pretz, senes devinalh.,
Et en valor es sobrans
Neychas segon devinalha,
Quar si per lieys no m' espresc
Non aten qu'autra m'espresca.
[. . . . . . . prezansa
. . . . .] senes devinalh
et en valor es prezans
neychas segon devinalha,
quar si per lieys no m’espresc,
non aten qu’autra m’espresca.
X.
56
 
Selh qui fes lo vers e· l tresc
No sap don si mou la tresca.
Selh qui fes lo vers e·l tresc
no sap don si mou la tresca.
XI.
58
 
Marcabrus a fag lo tresc
E no sap don mou la tresca.
Marcabrus a fag lo tresc
e no sap don mou la tresca.
  • letto 556 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3220 volte

CANZONIERE C

  • letto 3356 volte

Edizione diplomatica

Edizione multimediale a cura di Silvia Conte  
                                         Aissi

 comenson la cansos de mar
                           ntra cabru
                           uern que se-
                           ansa. ab cossi-
​                           er quem as-
                           ilh. mes belh
                           ue del chant
                           enans. ans
​                           uautre cossirs
​  massalha. pus per un cosselh des-
  cresc. nom es ops quautre men


  Q uieu suy assis en tre   cresca.
  balh. e leuatz en la balansa. da-
  questa say quem trebalha. em
  ten enaquest balans. quab dous-
​  sa sabor azesca. sos digz de felho


  M os talans es a sembla(n)   azesc.
  sa. so e no so dun entalh. pueys
​  del talent nays semblans. e pu-
  eys ab son dig lentalha. quar
                                      

  si lus tray ab mal uesc. lo brico
  lautre lenuesca.


  L a mar da questa nom falh. pels
​  tricx enoios damansa. ab sol q(ue)n
  amar nom falha. em sia damar
​  amans. ab guizardon quem pa-
  resca. plus tozetz que no(n) paresc.


  P er cuiatz nay esperansa. quen
  quer ab mi senguafalh. mas tan
  nay bons esperans. estranhs de
  corta guafalha. quen mieg mo(n)
  afar folesc. non dic paraula fol 


  L a musa port el badalh   lesca.
  selh quen amar a fizansa. questra-
  grat mus e badalh. souen so uos
  afizans. quamors adoncx entre-
  bresca. enginhos desentrebresc.

  A b felhona deziransa. e destra-
  nhatge baralh. pays amors los
  dezirans. cuy uir e uol em baral-
  la. qunam na en ufanesc. pa-
  gut daital ufanesca.


  D esta quieu chant es sobrans.
  sos pretz senes deuinalh. (et) en ua-
  lor es prezans. neychas segon
  deuinalha. quar si per lieys nom
  espresc. non aten quautra mes 

  S elh qui fes lo uers     presca.
  el tresc. no sap don si mou la tres-
  ca. marcabrus a fag lo tresc​. e
  no sap don mou la tresca.
  • letto 3830 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [114]

 

  • letto 701 volte

Cortezamen voill comensar

BdT 293,15

Mss: A 27, C 347 (Uc de la Bacalaria), G 115 (anonimo), K 102, N 269, R 5, a¹ 460 (Bertran de Pessars), d 301-302

Metrica: a8 8a 8b 8a 8a b8 vers di 7 coblas di 6 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 61; Roncaglia 1965 pp. 948-961; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 200

  • letto 4317 volte

Edizioni

  • letto 741 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Cortesamen vuoill comenssar
Un vers si es qui l'escout'ar,
E puois tant m'en sui entremes,
Veirai si· l poirai affinar,
Qu' eras vuoill mon chan esmerar,
E dirai vos de maintas res.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000.

Cortesamen vuoill comensar
un vers, si es qi l’escoutar;
e pos tant m’en sui entremes,
veirai si·l poirai afinar,
q’era voill mon chan esmerar,
e dirai vos de mantas res.
II.
 
 
 
 
12
 
Assatz pot hom villanejar
Qui Cortezia vol blasmar,
Que· l plus savis e· l mieills apres
Non sap tantas dire ni far,
C' om no li posca enseignar
Petit o pro, tals hora es.
Assaz pot hom vilaneiar
qi cortesia vol blasmar;
qe·l plus savis e·l meils apres
no·n sap tantas dire ni far
c’om no·n li puosca enseignar
petit o pro, tals hora es.
III.
 
 
 
 
18
 
De Cortesia ·is pot vanar
Qui ben sap Mesur' esgardar;
E qui tot vol auzir quant es,
Ni tot cant ve cuid' amassar,
Del tot l'es ops a mesurar,
O ja non sera trop cortes.
De cortesia·is pot vanar
qui ben sap mesura esgardar;
e qui tot vol auzir cant es
ni tot qant ve cuida amassar,
lo tot l’es ops amesurar,
o ja no sera trop cortes.
IV.
 
 
 
 
24
 
Mesura es de gen parlar,
E cortesia es d' amar;
E qui non vol esser mespres
De tota vilania·is gar,
D'escarnir e de folleiar,
Puois sera sa vis ab qu' el pes.
Mesura es en gent parlar
e cortesia es d’amar;
et qui no vol esser mespres
de tota vilania·is gar,
d’escarnir e de foleiar,
puois sera savis, ab que·ill pes.
V.
 
 
 
 
30
 
C'aissi pot savis hom reignar,
E bona dompna meillurar;
Mas cella qu'en pren dos ni tres
E per un non si vol fiar,
Ben dcu sos pretz asordeiar,
E sa valors a chascun mes.
C’aissi pot savis hom regnar
e bona dompna meillurar;
mas cella q’en pren dos o tres
e per un no si vol fiar –
be·n deu sos prez asordeiar
e sa valors a chascu mes.
VI.
 
 
 
 
36
 
Aitals amors fai a prezar
Que si meteissa ten en car;
E s'ieu en die nuill vilanes
Per mal que la·n vueilh encolpar,
Be·ill lauzi fassa·m pro muzar,
Qu'ieu n'aurai so que·m n'a promes.
Aitals amors fai a prezar
que si mezeissa ten en car;
e s’ieu en dic nuill vilanes
per lleis, que m’o teingn’a amar;
be·ill lauzi fassa·m pro musar,
qu’eu n’aurai so qe·m n’es promes.
VII.
 
 
 
 
42
 
Lo vers e· l son vuoill enviar
A·n Jaufre Rudel outra mar,
E vuoill que l'aujon li Frances
Per lor coratges alegrar;
Que Dieus lor o pot perdonar,
O sia pechatz o merces.
Lo vers e·l son voill enviar
a·n Jaufre Rudel oltramar,
e voill que l’aion li Frances
per lor coratges alegrar,
que Dieus lor o pot perdonar,
o sia peccaz o merces.
  • letto 594 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3001 volte

CANZONIERE A

  • letto 2821 volte

Edizione diplomatica

[c. 27rB]
 

  C Ortesamen uuoill
​      comenssar.Unuers
      sies qui lescoutar.
      Epuois tant men 
      sui entremes.Uei
      rai sil poirai affi-
      nar.Qeras uuoill
  monchan esmerar.Edirai uos demaintas
​  res.


  A ssatz pot hom uilaneiar.Qui cortesia uol
  blasmar. Qel plus sauis elmieills apres.
  Non sap tantas direnifar. Com noli posca 
  enseignar. Petit opro tals ora es.


  D e cortesiais pot uanar .Qui ben sap mesu-
​  ra esgardar. Equi tot uol auzir qant es.
  Nitot cant ue cuida amassar.Lo trop les ops
  amesurar.Oia non sera trop cortes.


  M esura es degen parlar. Ecortesia es damar.   
  Equi non uol esser mespres. Detota uillani
​  ais gar. Descarnir edefolleiar. Puois sera
  sauis ab qeil pes.


  C aissi pot sauis hom reignar. Ebona domp-
​  na meillurar. Mas cella qen pren dos ni tres.
  Ep(er)un non si uol fiar.Ben deu sos pretz a
  sordeiar.Esa ualors achascun mes.


  A itals amars fai a prezar.Q(ue) si meteussa
  ten encar. Esieu endic nuill uilanes.Per
  lieis q(ue)mo teigna amar. Beill lauzi fassam
​  pro musar.Q(ue)u naurai so qe(m)nes p(ro)mes.


  L ouers el son uuoill enuiar.An iaufre ru
  del outramar. Euuoill q(ue)laion lifrances.
  P(er)lor coratges alegrar.Q(ue)dieus lor opot p(er)do
​  nar.Osia pechatz omerces.
  • letto 2866 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 659 volte

CANZONIERE C

  • letto 677 volte

Edizione diplomatica

[c. 346vB]
 
  huc de la bacallaria

 
[c. 347vA]
 

  C Ortezamen
      uuelh come(n)
      sar. un uers
      sil es qui esco-
      tar. e p(us) ta(n)t
      men suy en
      tremes. uey
       ray sil poirai
  afinar. queras uuelh mos cha(n)s
  esmerar. e dirai uer de mantas

 

  A ssatz por hom uilane     res.
  iar. qui cortezia uol blasmar.
  uel  plus sauis el mielhs apres.
  no sap dire tantas ni far. q(uo)m
  non li puesca essenhar. petit o
  pro tals horas es.

 

  D e cortezias pot uanar. qui
  ben sap mezura gardar. e qui
  tot uol auzir quant es. ni tot
  quant es cuja massar. del tot
  les ops amezurar. o ia non se-
  ra trop cortes.

 

  M ezura es en gent parlar. e
  cortezia es damar. e qui no uol
  esser mesp[...]Il testo è danneggiato alle coblas IV, V e VI a seguito dell’asportazione della miniatura alla c. 171rA
  asguar. de[…]
  pueys sera […]

 

  A ssi deu sa […]
  bona dom p[...]
  sella quen p[…]
  per un nos[…]
  sos pretz as[…]
  aquada me[…]

 

  A itals am[…]
  que se met […]
  sieu en dic nulh uilanes. per
  mal uel an uuelh encolpar.
  bel laus quem fassa pro badar.
  quieu naurai so que(m) nap(ro)mes.

 

  L o uers el so uuelh enuiar.
[c. 346vB]
    an iaufre rudelh oltra mar.
  e uuelh quel amo li frances.
  per lur coratges alegrar. pus
  quieu mezeys noy puesc a-
  nar. e sia peccatz o merces.
  • letto 613 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [115]

 

  • letto 481 volte

CANZONIERE G

  • letto 625 volte

Edizione diplomatica

[c. 115rA]  
  C ortesam(en) uoil com(en)sar. un u(er)s sies

 
[c.115rB]  
  qi escoutar. epois car m(en)sui entremes. u(er)ai
 
 
  si poirai afinar. qera uoil mo(n) zant erm(er)
 


  ar. edirai u(er) d(e) maintas res.

  Assaz pod hoz uillaneiar.
  Qi cortesia uol blasmar.
  Qel pl(us) sauis ni melz ap(re)s-
  No(n) sap ta(n) dir ni far.
  Com noli posca e(n)seignar.
  Petit opro tal ora es.

  De cortesia spod uanar qibe sab mesu
  ra gardar.
  Eqi tot uol audir qa(n)t os.
  Ni tot qa(n)t uei cuida amassar.
  Eli es ops amesura.
  Oza nos(er)a trop cortes.

  Mesura es i(n)genz parlar.
  Ecortesia es damar.
  Eqi no uol ess(er) mesp(re)s d(e) totas uilanias scard.
  De scarnir ed(e) foleiar.
  Pois s(er)a sauis aqel pes.
  • letto 548 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 550 volte

CANZONIERE K

  • letto 693 volte

Edizione diplomatica

[c. 102rB]

                      
  C Ortesamen uuoill co-
      mensar. Un uers si-
      es qi lescoutar.Epos
      tant men sui entrem-
      es. Ueirai sil poirai a-
      finar. Qera uoill mo(n)
      chan esmerar. Edirai
      uos de mantas res.


      A ssaz pot hom uila-
      neiar. Qicortesia uol
      blasmar. Qe pl(us) sa-
  uis el meilsapres. No(n) sap tantas dire ni far.
  Com no(n) li puosca enseignar. Petit opro tals
  hora es.


  D e cortesiais pot uanar. Qui ben sap mesu-
  ra esgardar. Equi tot uol auzir cant es.Ni
  tot qant ue cuida amassar. Lo tot les ops
  amesurar. Oia nosera trop cortes.


  M esura es en gent parlar. Ecortesia es da-
  mar. Et qui nouol esser mespres. De tota
  uilaniais gar. Descarnir edefoleiar. Puo-
  is sera sauis ab queill pes.


  C aissi pot sauis hom regnar. Ebona do(m)p-
  na meillurar. Mas cella qen pren dos o
[c. 102vA]
 
  tres. Eper un no si uol fiar. Ben deu sos p(re)z
  asordeiar. Esaualors achascumesPunto metrico di fine cobla non leggibile con capitale a seguire


  A atals amors fai aprezar. Que si mezeis
  saten encar. Esieu en dic nuill uilanes. P(er)
  lleis que mo tei(n)gna amar. Beill lauzi fass-
  am pro musar. Queu naurai so qem nes
  promes.


  L ouers el son uoill enuiar. An iaufre ru-
  del oltramar. Euoill quel aion li frances. P(er)
  lor coratges alegrar. Que dieus loropot p(er)-
  donar. Osia peccaz omerces.
  • letto 652 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [116]

 

  • letto 485 volte

CANZONIERE N

  • letto 662 volte

Edizione diplomatica

[c. 269rB]

 

  Orteza men uuoill com(en)
  sar. Un uers sies quiles
  coutar.Epos tant men sui
  entre mes. Uerai sil porai
  afinar. Quera uuoil mon
  chant es merar. E dirai uer
  de maintas res

 

  Satz pot hom uilaneiar. Qi
[c. 269vA]
 
  corte sia uol blasmar. Quel
  plus sauis emels apres.No
  saptantas dire nifar. Com
  non li puesca ensseingnar.
  Petit opro tals hora es.

 

  E cortezias pot uanar.Qui
  ben sap mesures gardar.E
  qui tot uol auzir quant
  es. Nitot cant ue cuida ma
  sar. Lo tot lest obs amesura(r).
  Oia non sera trop cortes.

 

  Esura es engent parlar. Ecor
  tezia es damar.Equi non uol
  esser mes pres.Detotas uila
  nias gar. Descar nir ez defo
  leiar. Pueis sera sauis ab
  queill pes.

 

  Aissi pot sauis hom reingnar.
  Ebona dompna meillurar.
  Mas cella quen pren dos ni
  tres. Eper un non si uol fiar.
  Ben deu sos preza sordeiar.
  Esaua lors achascus mes.

 

  Jtals amars fai aprezar.Que
  simezeissa ten encar. Eseu en
  dic nuill uilanes. Per leis q(ue)
  moteing aamar. Ben lauzi
[c. 269vB]
 
  fassam pro musar. Queu na-
  urai so quem nes pro mes.

 

  Ouers elson uuoill
  enuiar. An iaufre rodel ol
  tra mar. Euuoill quel aion
  li franches.Per lor corages ale
  grar. Que dieus lor en pot
  per donar. Osia pechatz om
  erces.
  • letto 539 volte

Riproduzione fotografica

 
 
  • letto 543 volte

CANZONIERE R

  • letto 564 volte

Edizione diplomatica

 

[c. 5rB]                                         marc e bru
  C O
rteza mens uuelh com(en)sar. un uers sies q(ui) les cotar. e
      pus ta(n) me(n) suy entremes ueyray sil poiray afinar. q(ue)ras
      uuelh mo(n) chant esmerar. e diray u(er) de motas res. A satz
      pot hom uilaneiar. q(ui) cortezia uol blasmar. q(ue)l pus saui-
  el miell apres. no sap tantas dire ni far. com no(n) li puesca en
  senhar. petit o pro talsora es.
 

                                                      D E cortezias pot uanar. qui be
  sap mesura gardar. e q(ui) tot uol auzir ca(n)t es. ni tot can ue cuia
  massar. lo tot les obs amezurar. o ia no sera be(n) cortes.
 

                                                                                                                 M e-
  zura es e(n) ge(n) parlar. e cortezia es damar. e q(ui) no uol esser mespres.
  de tota Uilanias gar. descarnir e de foleiar. pues sera sauis ab
  q(ue)l pes.
 

                 C aysi pot sauis homs renhar. e bona do(n)na melhurar.
  massela q(ue)n pre(n). ii. o. iii. e p(er). i. no se(n) uol fiar. be(n) deu so(n) pauc pretz sor-
  deiar. et auilar a a cascun mes. 
 

                                                                 A ital amars fay a prezar. q(ue) si me-
  zeisa re(n) e(n) car. e sieu e(n) dic nul uilanes. p(er) lieys q(ue) mo te(n) ad amar.
  be(n) lauzi fassa(n) pro muzar. q(ui)eu nauray so q(ue)m nesp(ro)mes.
 

                                                                                                  L o u(er)s
  el so uuelh e(n)uiar. an iaufre rudel o tramar. e uuelh q(ue) layan
  li franses p(er) lor coratge alegrar. q(ue) dieus lur e(n) pot p(er)donar. o sia
  peccatz o merces.
  • letto 516 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 579 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 674 volte

Edizione diplomatica

[c. 460]

 
 

                                   bertran de pessars
  Cortezamen. uoill comenzar. un uers sies qi escoutar. e pueis
  tan men fui entrames ueirai sil poirai afinar. qera uoill mo(n) chant
  esmerar. e dirai uer de moutas res.
 
 

  Assatz pot hom uilaneiar. qi cortezia uol blasmar. qel plus sauis
  nil miels apres. no sap tantas dizer. ni far. com non la puesca.
  ensegnar. petit o pro tals horas es.
 
 

  De cortezias pot uanar. qi ben sap mesura gardar. e qi tot uol
  aunir cant es. ni tot qant ue cuia massar. lo tot les obs amezu
  rar. e ia non sera trop cortes.
 
 

  Mezura es en gent parlar. e cortezia enamar. eqi no uol cerCon titulus di dubbio scioglimento
  mespres. de tota uilanias gart. descarnir e de folleiar. pueis
  sera sauis ab qil pes.
 
 

  Aissi pot sauis hom regnar e bona domna meillurar. mascella.
  qen pren dos o tres. e p(er) un nos uol refuzar. ben deus es prec
  asordeiar e sa colors a caza mes.
  • letto 597 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 685 volte

D'aisso laus Deu

BdT 293,16

Mss: A 30, C 172, E 153, I 118, K 104, T 204-205, d 304-305

Metrica: a4 a4 b8 c4 c4 b8 vers di 9 coblas di 6 versi e 2 tornadas di 3 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 65; Roncaglia 1951, pp. 46-70; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 209 

  • letto 4317 volte

Edizioni

  • letto 633 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

D'aisso laus Dieu
E saint Andrieu
C' om non es de major albir
Qu'ieu sui, so·m cuig,
E no· n fatz bruig
E volrai vos lo per que dir.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

D’aiso laus Dieu
e Saint Andreu:
c’om non es de maior albir
qu’ieu soi, so·m cug,
e no·n fauc brug,
e volrai vos lo perque dir.
II.
 
 
 
 
12
 
C' assatz es lait,
S'intratz en plait
Don non sahretz a lutz issir;
E non es ho
Digatz razo.
Si non la sabetz defenir.
C’asatz es lag
s’intras en plag
don no sabretz a lutz issir,
e non es bo
qui·n quer razo
e no la sabetz defenir.
III.
 
 
 
 
18
 
De gignos sens
Sui si manens
Que mout sui greus ad escarnir,
Lo pan del fol
Caudet e mol
Manduc e lais lo mieu frezir.
De ginhos sens
soi si manens
que molt sui greus az escarnir;
lo pa del fol
caudet e mol
mange e lais lo meu frezir.
IV.
 
 
 
 
24
 
Tant quant li dur,
Li pliu e·il j ur
C'om no·m puosca de lui partir;
E quan li faill
Mus e badaill
E prenda dcl mieu lo dezir ...
Tant qant li dur
li pliu e·il jur
com no·m puosca de lui partir,
e quan li faill,
mus e badaill,
e prenha del meu lo dezir!
V.
 
 
 
 
30
 
Qu'ieu jutg'a drei
Que fols follei
E'l savis si gart al partir;
Qu'a dobl'es fatz
E dessenatz
Qui·s laiss'a fol enfolletir.
Qu’ieu jutg a dreg:
que·l fols foleg
e·l savis se gart al partir;
qu’e dobl’es fatz
e dessenatz
qui·s lais’al fol enfoletir.
VI.
 
 
 
 
36
 
D'estoc breto
Ni de basto
No sab om plus ni d'escrimir;
Qu'ieu fier autrui
E·m gart de lui
E no·is sap del mieu colp cobrir.
D’estonc breto
e de basto
no sap hom plus, ni d’escremir,
qu’ieu fier autrui
e·m gart de lui,
e no·s sap del mieu colp cubrir.
VII.
 
 
 
 
42
 
En l'autrui broill
Chatz cora·m voill
E·i falz mos dos canetz glatir;
E·l tertz s'ahus
Eis de rahus
Bautz et aficatz per ferir.
En l’autrui brueill
cas cora·m vueill,
e fauc mos dos canetz glatir,
e·l ters saüz
eis de raüs,
bautz e aficatz per ferir.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Mos alos es
En tal deves
Res mas ieu non s'en pot jauzir,
Aissi l'ai claus
De pens navaus
Que nuills no lo·m pot envazir.
Mos alos es
en tal deves
res mas ieu no se·n pot jauzir;
aisi es claus
d’empeis ne vaus
que nuils no lo·m pot envazir.
IX.
 
 
 
 
54
 
De pluzors sens
Sui pies e prens
De cent colors per mieills chauzir;
Fog porti sai
Et aigua lai,
Ab que s_ai la flam' escantir.
De pluzors sens
soi ples e prens,
de cent colors per meils cauzir;
foc porte sai
et aigua lai
ab que sai la flam’escantir.
X.
 
 
 
 
60
 
Cascuns si gart,
C'ab aital art
M'er a viure o a morir;
Qu 'ieu sui l'auzels
C'als estornels
Fatz los mieus auzellos noirir.
Cascuns si gart,
c’ab aital art
mi fa ssa viure e murir;
XI.

qu’ieu soi l’auzels
c’als estornels
fauc los mieus auzeletz noirir.
  • letto 636 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3909 volte

CANZONIERE A

  • letto 3543 volte

Edizione diplomatica

[c. 30rB]

 

  Marcabruns
  D  Aisso lau dieu. Esaint andrieu. Com
       non es demaior albir.Qie sui som
  cuig. Enon fatz bruig. Euolrai uos lo p(er)qe
  dir.


  C  assatz es lait. Sintratz enplait.Don non
  sabretz alutz issir. Enon es bo. Jutgetz ra
  zo.Si non la sabetz defenir.


  D  e gignos sens. Sui si manens. Q(ue) mout sui
  greus ad escarnir.Lo pan del fol. Caudet e
  mol.Manduc elais lomieu frezir.


  T  ant qant ill dur. Li pliu eil iur. Com nom
  puosca de liei partir. Eqan li faill. Mus e
  badaill.Eprenda delmieu lo desir.


  Q  ui iutga drei. Q(ue)fols follei. El sauis sigart
  alpartir.Qadobles fatz. Edessenatz. Quis
  laissa afol enfolletir.


  D  estoc breto. Ni de basto. Nosabon plus ni
  descrimir. Q(ue)u fier autrui. Emgart de lui.
  Enois sap delmieu colp cobrir.


  E  n lautrui broill. Chatz coram uoill. Efatz
  mos dos canetz glatir.Eltertz sahus.Eis
  derahus.Q(ue)nuills nolenpot enuazir.


  D  els plus torsens. Sui ples eprens. De cen
  colors p(er)mieills chausir. Foc porti sai. (Et) aiga
  lai.Ab qe fatz laflama escantir.
  • letto 3355 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 525 volte

CANZONIERE C

  • letto 1867 volte

Edizione diplomatica


 
[c. 172rB]  


  D Aisso Marcabru
​      laus dieu. e sanh a(n)drieu.
      quom non es de maior
      albir. quieu suy som
  cug. e non fas brug. uolrai
  uos lo perque dir.
 


  Q uassatz es lag. sintratz em
  plag. si non sabetz alutz yssir.
  e non es bo. q(ui)nquier razo. e
  non la sap ben defenir.


  D e ginhos sens. suy simaue(n)s.
  que mot suy greus adescarnir.
  lo pan del folh. caudet e molh.
  mangi e lays lo mieu frezir. e
  quan li falh. mus e badalh. e
  prenda del mieu lo dezir.


  Q uieu iugge adreg. q(ue) folhs
​  folheg. e sauis si guart al par-
  tir. que dobles fatz. e dessenatz.
  quis layssal fol en folhetir.


  D estonc breto. ni de basto. no
  sapchom plus ni descrimir. q(ui)eu
  fier autruy. emguart de luy.
  e nos sap del mieu colp cobrir.


  E n lautruy bruelh. cas quora(n)
  uuelh. ei fas mos dos canetz 

[c. 172vA]

 
  glatir. el ters sauzes. disserades.   
  bautz e ficatz senes mentir.
 


  M os alos es. en tal deues. res mas 
  ieu non sen pot iauzir. aissi lai
  claus. de pes nauaus. nulhs hom
  non lom pot enuazir.


  D e pluzors sens. suy ples e-
  prens. de cent colors per mes-
  chausir. fug port essay. (et) aigua
  lay. ab q(ue) sai la flamescantir.


  Q uasqus si guart. quab aital
  art. mi fassa uiure e morir.


  Q uieu suy lauzelhs. quals es-
  tornelhs. fas los mieus auzel
  los noyrir.
  • letto 3688 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [118]

 

  • letto 577 volte

CANZONIERE E

  • letto 642 volte

Edizione diplomatica


 
[c. 153A]  
               Marcabru
  D aiso laus dieu. esaint andreu. com
      non es demaior albir. qui soi som
  cug. enonfauc brug. euolrai uos loperq(ue)
  dir.

  C asatz es lag. sintras enplag. don no sa-
  bretz aluius issir. enon es bo. quinquer ra-
  zo. enola sabetz definir.

  D e ginhos sens. soi si manens. q(ue) molt
  sui greus azescarnir. lo pa del fol. caudet
  emol. mange elais lomieu frezir. equan li
  faill. mus ebadaill. eprenha delmeu lo d(e)zir.

  Q uieu ioc adreg. quel fols foleg. elsauis
  segart alpartir. que dobles fatz. edessen-
  atz. quis laisal fol enfoletir.

  D estonc breto. ede basto. no sap hom pl(us)
  ni descremir. quieu fier autrui. em gart
  de lui. enos sap delmieu colp cubrir.

  E nlautrui brueill. cas coram uueill.efa-

[c. 153B]  
  uc mos dos cantz glatir. el ters sauzes de-
  raus bautz senes mentir.

  M os alos es. ental deues.res mas ieu nosen
  pot iauzir. aisi es claus. de pens uenaus.
  que nuils nolompot enuazir.

  D epluzors sens. soi ples eprems. de .c. co-
  lors per meils cauzir. frug port esai. (et) ai
  gua lai. abque sai la fam escantir.

  C ascuns si gart. cabaital art. mi fassa
  uiure emurir.

  Q uieu soi lauzels. cals estornels. fauc los
  mieus auzeletz noirir.

 
  • letto 697 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [119]

 

  • letto 619 volte

CANZONIERE I

  • letto 715 volte

Edizione diplomatica

[c. 118vA]
 

  Marcabrus
  D Aisso lau dieu. Esai(n)t andreu. Com no(n)
      es de maior albir. Q(ue)u sui so cuich.E
  no(n) fauc bruich.Euolrei uos lo p(er) que dir.


  C assatz es laich. Sintratz enplainch. Don
  no sabetz aluzissir. Eno(n) es bo.Digatz razo.
  Si no la sabez defenir.


  D engignos sens. Sui si mane(n)s.Q(ue) mout
  sui greus aescarnir. Lo pan del fol.Echaut
  emol. Manduc elais lo meu frezir.


 T ant qua(n)t li dur. Li plu eill iur. Com non
  puosca de lui partir. Equa(n)t li faill. Mus
  ebadaill.Eprenga del mieu lo desir.


 Q ui iuga drei. Que fols folei. Esauis
​  si gardal partir.Que dobles fatz.Edesse-
  natz. Quis laissa fol enfolletirAssenza di punto metrico di fine cobla


  D estroc breto. Ni de basto. No(n) sabon plus
  ni descremir. Quieu fier autrui. Em gart
  de lui. Enois sap del mieu colp cobrir.


  E nlautrui bruoill.Chaz coram uoill.Efa-
  uc mos dos canetz glatir. El tertz sahus.Eisd(e)
  rahus. Que nuls nolen pot enuazir.


  D els plus torsens. Sui plens eprens. D(e) ce(n)t
  colors p(er) meills chausir. Foc porti sai. Et ai-
  ga lai. Ab que sai la flamescantir.
  • letto 760 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [104]

 

  • letto 446 volte

CANZONIERE K

  • letto 706 volte

Edizione diplomatica

[c. 104vA]
 

 Marcabrus                                           
  D Aisso lau dieu. Esaint andreu. Co(m) non
      es de maior albir. Queu sui so cuich. E
      no(n) fauc bruich. Euolrei uos lo per q(ue)
  dir.


  C assaz es laich. Sintraz emplaich.Do(n) no
  sabrez aluzissir. Enon es bo. Digaz razo. Si
  nola sabez defenir.


  D engignos sens. Sui si manens. Qemout
  sui greus aescarnir. Lo pan del fol. Echaut
  emol. Manduc elais lo mieu frezir.


  T ant qant li dur. Li pliu eil iur. Com nom
  puosca delui partir. Eqant li faill. Mus e-
  badaill. Eprenga del mieu lo desir.


  Q ui iutga drei.Que fols folei.Esauis si gar-
  dal partir.Qe dobles faz. Edessenatz. Quis
​  laissa fol enfolletir.


  D estroc breto. Nide basto. No(n) sabon plus ni
  descremir. Qieu fer autrui. Emgart d(e) lui.
  Enois sap del mieu colp cobrir.


  E n lautrui bruoill. Chaz coram uoill. Efa-
  uc mos dos canez glatir.El tertz sahus.Eis
  derahus.Que nuils nolen pot enuazir.


  D els plus torsens. Sui ples eprens. de ce(n)t
  colors per meills chausir. Foc porti sai. Et
​  aigua lai. Ab que sai la flamescantir.
  • letto 766 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [105]

 

  • letto 479 volte

CANZONIERE T

  • letto 696 volte

Edizione diplomatica

 [c. 204v]

 
 

                             Marcabrun
  D aiso lau deu. esaint andreu. com nones demaior albir.
      deme som cug. euoliom tug quieu sapoia lop(er)ce dir.

 
 

  M ut esta lag. qis met eplag. don non alus issir. enones
      bon. cimou raison. sibon nolasap defenir.

 
 

  D esens cortes. aitans apres. cimout soi greus per escar
      nir. celpan del fol. caudet emol. mange elais lomieu
      frezir.

 
 

  S an col pas dur lipleiu elgur. cerens nonos pouria p
      ar tir. cant lifagll. olfol badagll. elsaui sigart al
      partir.

 
 

  Q uieu iutg dereg. celfol foleg. celfol foleg. elsaui se
      gar alpartir. cedobles faitç. es forsenatç. ciafoll
      selaisa efolir.

 
 

  D entorn betron. nidebaston. nonsap om plus nidescer
      mir. cieu fier altrui. em gart delui. enonsap dem
      on colp gandir.

 
 

  D esens corte. soi tan apres. demil colors permielç g
      ansir. fauc port desai. (et)saigia ai. acefauc lafl
      ama murir.

 
;
 

  M os aleses. etal deues. cere fors ieu nolp ot sentir.
      cesA seguire una o più lettere illegibili claus. depens uenaus. qe straign noi pot euazir
 

    [c. 205r]

 
 

  E nautrueil. brueil. qais cant meuogll. efaitç mos dos
      canentç glatir. altres lagius uan derandus. (et) afica
      tç p(er) ferir.

 
 

  U sce segart. cab aital art. mer auiure oamorir.
      cieu soi lauses cals estornels. fas lomieus auselons
      norir.
  • letto 633 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [120]

 

  • letto 694 volte

D'un estrun

BdT 293,20

Mss: A 28, C 177, D 208 (Uc Catola), I 117, K 103, R 8, a¹ 571 (Uc Catola)

Metrica: a4 a4 b8 c4 c4 b8 vers di 7 coblas di 6 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 94; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 276 

  • letto 26586 volte

Edizioni

  • letto 644 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Tot a estru
Vei, Marcabru,
Que comjat voletz demandar.
Del mal partir
Non ai cossir,
Tant sabetz Mesur' esgardar.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

[A]d un estrun
vei, Marcabrun,
qe·l comjat voletz demandar:
de mal partir
non ai cossir,
tant sabetz mesura esgardar.
II.
 
 
 
 
12
 
Ia non creiretz
D'aquesta vetz
Cels qui nos volrian mesclar.
No·t teing per mois
Si non conois
Qual te vol far refolleiar.
Ja non creiretz
d’aquesta vetz
cels qe nos volrian mesclar:
no·t teing per mois
si non conois
cals te vol ja far folleiar.
III.
 
 
 
 
18
 
Grans er tos sens,
Si ren sai prens,
Per nuilla paor de chantar
En rauca votz
Que ruich e glotz
E non glafilla n'aut ni clar.
Grans er tos sens
si ren sai prens
per nuilla paor de chantar
en auta votz
que ruich e clotz
e non grazilla naut ni clar.
IV.
 
 
 
 
24
 
S'agues aver
E mon poder,
Garnitz vos fora del donar,
E car non l'ai,
Prendetz balai,
Que non podetz ren al portar.
S’agues aver
e mon poder,
garnitz vos fora del donar,
e car non l’ai,
prendetz balai
que no·n podetz ren als portar.
V.
 
 
 
 
30
 
Petitz enfans
Mas trohatz tans
Que l'uns non pot l'autre levar;
Cill m'an escos,
Fe que dei vos,
Tot quant eu solia gabar.
Petitz enfans
m’as trobatz tans
qe l’uns no.n pot l’autre levar:
sil m’an escos
– fe qe dei vos –
tot, cant que solia gabar.
VI.
 
 
 
 
36
 
De gran folles
T'es entremes,
Cum fes lo 1noutos de lairar,
Quan sai de Bles
A mi vengues
Per negun aver conquistar.
De gran folles
t’es entremes,
cum fez lo moutos de lairar,
qan sai de Bles
a mi vengues
per negun aver conqistar.
VI.
 
 
 
 
36
 
Reconogut
T'ai, Pan-perdut,
E cuidavas ton nom celar;
Quan tornaras,
Segurs seras
De seignor et ieu de joglar.
Reconogut
t’ai, Pan-Perdut,
e cuiavas ton nom celar:
qan tornaretz
segurs seretz
de seignor et ieu de joglar.
  • letto 601 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3453 volte

CANZONIERE A

  • letto 3695 volte

Edizione diplomatica

[c. 28vA]

 
 Marcabruns
 D Un estrun. Uei marcabrun. Qel comiat
     uoletz demandar. Demal partir. Non
  ai cossir. Tant sabetz mesura esgardar.


  I  a non creiretz. Daqesta uetz. Cels qensuol
  rian far mesclar. Not teing p(er) mois. Si
  non conois. Cals te uolrian far folleiar.


 G  rans er tos sens. Si ren sai prens. P(er) nuilla
  paor dechantar. Enauta uotz.Que ruich
  e clotz. Enon glafillan aut ni clar.


 S  agues auer. Emon poder. Garnitz uos fora
  del donar. Ecar non lai. Prendetz balai.Q(ue)
  non podetz ren als portar.


 P  etitz enfans. Mas trobatz tans. Qeluns
  nonpot lautre portar. Sil man escos. Fe qe
  dei uos. Tot cant que solia gabar.


 D  e gran folles. Tes entremes. Cum fetz lo
  moutos de lairar. Qan sai de bles. A mi
  uengues. P(er)negun auer conqistar.


  R  econgut. Tai pan perdut. Ecuiauas ton
  nom celar. Qan tornaretz. Segurs seretz
  de seignor et ieu de ioglar.
  • letto 3098 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 525 volte

CANZONIERE C

  • letto 793 volte

Edizione diplomatica

[C177vA]  
          Marcabru
​  D Un estru. uey marcabru.
     que cochatz me uol des-
     mandar. de mal partir.
     non ai cossir. tan sabetz
  mezuraesguardar.

  I a no creiretz. daquesta uetz.
  selhs que nos uolrion mesclar.
  ben ten per moys. si no conoys.​  

[C177vB]  

  qual te uol far refolejar.  


  G rans er tos sens. si ren fai pre(n)s.
  per nulha paor de cantar. en au-
  ta uos. que rauquilhos. e nol
  sabes dir aut ni clar.


  S agues auer. en mon poder.
  guarnitz uos fora del donar. e q(ua)r
  non lay. prendetz bilay. q(ue) non
  podetz alre portar.


  P etitz enfans. mai trobatz
  tans. que lus nom pot lautre
  leuar. sil man escos. fe q(ue) dey uos.
  tot quan hieu solia guardar.


  D e gran folhes. tyes entremes.
  cum fes lo moton del anar. q(ua)n
  say de bles. a mi uengues. per
  degun auer conquistar.

  R econogut. ai pan perdut. em
  cuydauas to nom celar. q(ua)n tor-
  nares. segurs seres. de senhor-
  (et) hieu de iocglar.
  • letto 749 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [121]

 

  • letto 521 volte

CANZONIERE Dᵃ (Uc Catola)

  • letto 566 volte

Edizione diplomatica

[c. 208rB]  
  T Ot aestrum. Uei marcabrun. Que
      comiat uolez demandar del mal
      partir. No(n) ei conssir. Tant sabez
  mesura esgardar.

  I ano(n) creirez. da qesta uez. Cels q(ue) uos
      uolion mesclar. Qep tric  p(er) mois. Si-
  no(n) conois. Cals te uol faire foleiar.

  G ranz er toz sensz. Fi renza ip(re)nz. p(er)nu-
      lla paor dechantar. Eill rauca uoz.
  Qes recla Egloz. Er en gresillon aut e
  clar.

  S agues auer. Emon poder. Guarz nos
[c. 208vA]  
 
  uos fora del donar. Ecar no(n) lai. Naurez ba-
  rai. Eno(n) podez ren al portar
.
  P etiz enfanz. Mas trobat tanz. Qe luns no(n)
      pot lautre. Cist man escos. Fei qeus dei
  uos. Tot q(ua)nt eu solia gabar.

  D Eg(ra)nt folles. Tes entremis. Con fez lomo-
      utons dau lanar. Cant chai debles. Ami
  uengues. p(er) negun auer conquistar.

  R econegut. Tai pan p(er)dut. Qem cuidauas
      ton mon celar. Can tornarez. Segurs se-
  rez. deseignor (et) eu de ioglar.

  S Eingner noldric. aluostra fic. Es ben da-
      uer socons eplan. pos ço disez. Ges non
  auez. Qen setenbre uos faill lo grans. Lai u(er)s
  nadau. Fai atrestau. Qe uos faill charnz e
  uins epans.

  L ai en pascors. Jai nautor. Crezez en lar-
      gur dels albans. Sadestre uai. Dunc
  cuit esai. Qes de bon ostal segurans. E sar-
  gurs faill. Uos faz badaill. (et) es blasmaz sai(n)z
  julianz.

  T Oz uostres us. Sap marcabrus. Eqals
      es tot meiller biais. Del uentre emplir.
  Edescharnir. Edereuer ben putans. Can uos
  coz sols. Es ben sadols. No(n) uos es ges rics gabs
  lointans.

  S Egon tas les. As plu conques. Qe non
      fei cesar lo romans. Delenguetar. Con-
  tra ioglar. Eplus afilaz qe maignans del
  uostre bec. Nartimalec. Nos pot anc iau-
  zir crestians.
  • letto 571 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 467 volte

CANZONIERE I

  • letto 626 volte

Edizione diplomatica

[c.117rB]
 

                       Marcabru
​  D Un estru.Uei. marcabru.Cal comiat mi
      uolez donar. Del mal partir. No(n) ai co(n)-
      sir. Tant sabez mesura esguardar.


  I a no(n) creirez. Da questa uez. Celz qui nos
  uolrian mesclar. Ben tei(n)g p(er) mois. Si no(n)
  conois. Cais te uolria far folleiar.


  G ranz es tos sens. Si ren sai prens. P(er) nuilla
​  paor de chantar. Enauta uoz. Q(ue)ruch ecloz.
  Eno(n) graissellant aut ni clar.


 S agues auer.Emo(n) poder. Garnitz uos fora
  del donar.Ecar no(n) lai. P(re)ndez balai.Que
  no(n) podez ren als portar.


 P etitz enfans. Mas trobatz tans.Que lus
  n(on) pot lautre leuar. Cill man escos. Fe qe dei
  uos. Tot quant q(ue) solia gabar.


 D e gran folles tes entremes. Cu(m) fez lo 
  moutons de lairar. Quant sai de bles. A-
  mi uengues. P(er) negun auer (con)quistar.


  R econogut.Tai. pan p(er)dut.Ecuidauas to
  nom cellar.Quan torneras. Segurs seras.
  De sei(n)gnor. (et) ieu de ioglar.
  • letto 588 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [122]

 

  • letto 520 volte

CANZONIERE K

  • letto 688 volte

Edizione diplomatica

[c. 103rB]
 

  Marcabrus
  D Un estru. Uei. Marchabrun.Cal comi-
      at mi uolez donar. Del mal partir.No(n)
      ai cossir. Tant sabez mesura esguardar.


  I a no(n) creirez. Daquesta uez. Celz qui nos
  uolrian mesclar. Bet teing per mois. Sino(n)
  conois. Cais te uolria far folleiar.


  G ranz es tos sens. Si ren sai prens. P(er) nuilla
  paor de chantar.Enauta voz. Que ruich e
  cloz.Enon graiseillant aut ni clar.


  S agues auer. Emon poder. Garnitz uos
​  fora del donar. Ecar non lai. Prendez balai.
  Que no(n) podez ren als portar.


  P etitz enfans. Mas trobatz tans. Que luns
  non pot lautre leuar. Cill man escos. Fe qe
  deiuos. Tot quant que solia gabar.


  D e gran folles. Tes entremes. Cu(m) fez lo
  moutons del lairar. Qant sai de bles. Ami
  uengues. P(er) negun auer conqistar.


  R econogut. Tai. Pan perdut. Ecuidauas to
  nom celar. Qan torneras. Segurs seras. De
  seignor. Et ieu de ioglar.
  • letto 632 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [123]

 

  • letto 558 volte

CANZONIERE R

  • letto 735 volte

Edizione diplomatica

[c. 8rB]  
 

                                                                                         marc e bru
  D u(n) estru(n). uey marcabru(n). q(ue) co(m)iat cochatz me uols dema(n)-
      dar. de mal partir no(n) ay cossir. tan sabes mezures-
      gardar. I a nom crey retz.daquesta Uetz. sels q(ue) nos
      uolrio(n) mesclar. bem te(n)c p(er) moys. si no(n) conoys. cal te
  Uol far foleyar.
 

                         G rans er tos sens. si res say prens. p(er) nulha pa-
  or de cantar. en auta uos. q(ue) rauquilhos. e no crey folo(n) aut ni
  clar.
 

             S agues auer. emo(n) poder. garnitz uos fora del donar. (et) car
  no(n) lay. pre(n)des bilay. q(ue) no(n) podetz res als portar. 
 

                                                                                       P etitz e(n)fa(n)s.
  mas trobas tans. q(ue) lus no(n) pot lautre leuar. sil ma(n) escos feq(ue)
  dey uos. tot ca(n)t solia gardar. 
 

                                                              D E gra(n) foles. ties e(n)tremes.
  co fes lo moto(n) del anar. can say debles. ami uengues. p(er) negu(n)
  au(er) co(n)quistar. 
R E conogut tay pa(n) perdut. em cuydauas to(n) nom   selar. ca(n) tornares. segur seres. de senhor. e ieu de ioglar.
  • letto 567 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [124]

 

  • letto 590 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 652 volte

Edizione diplomatica

[c. 571]

 

 
 

           la tenzon de marcabrus e de segn(er) nenric
  Tot aist rim. fai marchabrun. qe co(n)chat uoletz de
  mandar. de mal partir. nous don consir car sai be mesu
  res gardar. petit enfan mas trobat an. qe lun lautre non
  pot leuar qi man rescos. fe q(ue) deiuos daisso don solia gab
  ar. sagues auer a mon plazer. larTrascrizione interlineare per mano del correttoreges for a del donar.
  mas car non lai. prenes balai troqelo sapchatz baratar.

 
 

  de fol per pres tes entremes. con fes lo mouton de lanar.
  qan deualbes deuen cortes sai p(er) mon auer conqistar. qan
  iuenres no uos nires. qe fai poscasrengazagnar. qan tornares
  segurs seres de segnor (et) eu de ioglar. reconogut es pan p(er)dut
  e cugemto nomcelar. pan p(er)dut es reconegut ecugeme to no(m) celar.


    [c. 572]
 

 

  Una reus dic segner nenric. mout es dauer mo(n)des e
  plan. qan so disses qe no aues. qa setembre uos faill.
  lo gran. (et) anadal tot atrestal uos faill la carn.
  el uin el pan. (et) al pascor qeretz laustor e gardatz
  lagur de lobran. a destreus uai. don uei esai debon
  alberc es seguran. qe sel agur faill. segon badaill.
 

  encolpatz ne sCorrezione interlineare a partire da f-ain iulian. tot uostre us sab mar
  cabrus. lo care miel uostre uiuan. de uentrumplire
  descarnir. e de sobrebezir putan. del usurar. nous.
  chal parlar qe donar es chars euan. de lenguigar.

 
 

  contra ioglar. es plus afilatz qe magran aitan malec
  de uostre bec. nosiauzi anc nul crestian. del uostre
  bec aitan malec nos iauzi anc nul crestian.
  • letto 567 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 696 volte

Dirai vos en mon lati

BdT 293,17

Mss: A 27, C 177, J 13-14 (anonimo), K 102, N 269-270, R 5, T 205, a¹  311-312

Metrica: a7 a7 b7' a7 b7' a7 vers di 7 coblas di 6 versi e tornada di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 71; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 226. 

  • letto 3311 volte

Edizioni

  • letto 735 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Dirai vos en mon lati
De so qu'ieu vei e que vi;
Non cuich que· l segles dur gaire
Segon qu'escriptura di,
Qu' eras faill lo fills al paire
E· l pair' al fill atressi.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Dirai vos e mon latin
d’aizo qu’eu vei e q’eu vi:
non cuig qe·l segles dur gaire,
segon q’escriptura di,
q’era fail lo fils al paire,
e·l pair’al fil autressi.
II.
 
 
 
 
12
 
Desviatz de son cami
Jovens se torn' a dec]i,
E Donars qu' era sos fraire,
Va s'en fugen a tapi,
C'anc dons Costans l'enganaire
Joi ni Joven non jauzi.
Desviatz de son cami,
jovens se torn’a decli,
e donars q’era sos fraire
vai s’en fugen a tapi,
q’anc d’en Costanz l’engignaire
jois ni jovenz non jauzi.
III.
 
 
 
 
18
 
Soven de pan e de vi
Noiris ries hom mal vezi,
E si· l teng·ues de mal aire
Segurs es de mal maiti,
Si no·i ment lo gazaignaire
Don Jo reproviers issi.
Soven de pan e de vi
noiris rics hom mal vezi;
per cel techit de mal aire
es segurs de mal mati,
si no·n ment lo gazanaire
dont lo reprochers issi.
IV.
 
 
 
 
24
 
Lo mouniers jutg'al moli:
Qui ben lia ben des li;
E· l vilans ditz· tras l'araire :
Bons fruitz eis de bon jardi,
Et avols fills d'avol maire
E d'avol cavai rossi.
Qu’era eisson dui poilhi,
bel, burdent, ab saura cri;
pois van volven de blanc vaire
e fan semblan azeni.
Jois e jovenz son trichaire,
e malvestatz eis d’aiqui.
V.
 
 
 
 
30
 
Eras naisson dui poilli
Beill, burden, ab saura cri
Que·is van volven de blanc vaire
E fan se1nblan aseni;
Jois e .Jovens n'es trichaire
E mal vestatz eis d'aqui.
Moliners ditz al moli,
«Qi ben lia ben desli»,
e·l vilaz ditz tras l’araire,
«Bos frugz eis de bon jardi,
e avols fils d’avol maire,
e d’avol caval ronci»
VI.
 
 
 
 
36
 
Moillerat, ab sen cabri,
Atal paratz lo coissi
Don lo cons esdeven laire;
Que tais ditz : « Mos fills me
Que anc ren no·i ac a faire
Gardatz sen ben bedoï.
Moilleratz ab sen cabri,
a tal paratz lo coissi,
per qe·l cons esdeve laire;
e tal ditz «Mos fils me ri»
qe anc re no·i ac a faire:
gardatz s’es ben badoï!
VII.
 
 
 
 
42
 
Re no·m val s'ieu los chasti,
C'ades retornan aqui,
E puois un non vei estraire
Marcabrus d'aquel trahi,
An lo tondres contra·l raire,
Moillerat, del joc coni.
Re no·m val se·ls en chasti,
q’ades retornan aiqi;
e pueis nuls no·n vei estraire
Marchabrus d’aqel trahi,
an lo tondres contra·l raire,
moillerat, del joc coni.
VIII.
44
 
An lo tondres contra· l raire,
Moillerat, del joc coni.
Lo tondres an contra·l raire,
moillerat, del joc coni!
  • letto 724 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3042 volte

CANZONIERE A

  • letto 3178 volte

Edizione diplomatica

[c. 27rB]
 

  Marcabrus
  D Jrai uos demon lati. Deso qieu uei eq(ue)ui
      lsegles non cuich dure gaire. Segon
  qescriptura di. Qeras faill lo fills alpaire.
  El pair al fill atressi.
[c. 27vA]
 

  D  esuiat a son cami. Jouens q(ue)torna adecli.
  Edonars qera sos fraire. Uau sen fugena
  tapi. Canc dons costans lenganaire. Joi
  ni iouen non iauzi.


  S  ouenz depan edeui. Noiris rics hom mal
  uezi. Esil tengues demal aire. Segurs es
  demal maiti. Si noi met lo gazaignaire
  don loreprouiers issi.


  L  o mouniers iutgal moli. Qui ben lia 
  ben desli. El uilans ditz tras laraire. bons
  fruitz hieis debon iardi. Et auols fills da-
  uolpaire.Edauol caual rossi.


  E  ras noisson dui poilli. Beill burden absau
  ra cri. Qeis uan uoluen deblanc uaire.E-
  fant semblan aseni.Jois eiouens nes tri-
  chaire. Emaluestatz hieis daqui.


  M  oilleratz a sen cabri. Catal para lo coissi
  don lo cons esdeuen laire. Que tals ditz
  mos fills mori. Q(ue)anc ren noi ac afaire.
  Gardatz sen ben bedoi.


  R  e nom ual sieu los chasti. Cades retornon
  aqui. Epuois un non uei estraire. Moille-
  rat del ioc coni.An lotondres contral rai-
  re.Marcabrus daquel trahi.
  • letto 3172 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 



  • letto 623 volte

CANZONIERE C

  • letto 2115 volte

Edizione diplomatica

[c. 177rA]  

                       Marcabru
​  D Jrai uos en mon lati. de
     so que uey e q(ue) ui. segle
     no cug dure guaire. se-
     guon que lescriptura
​  di. queras falh lo filh al paire. el
  payr al filh atressi.


  D esuiat a son cami. iouens q(ui)
  torn en desdi. e donars quera sos 
  fraire. uassen fugen a tapi. q(ua)nc
​  don constrans lemperaire. ioys
  ni iouens non iauzi.


  S ouen de pa e de uin. noyreys
​  ricx son mal uezi. e si pueys
​  nol ten azaire. segurs es d' mal
  mati. ni no met lo guazanhai 
  re. don lo repropchiers issi.

  C um muniers iural moli. q(ui)
  ben lia ben desli. el uilas destra
  laraire. bon frug eys de bon iar
  di. (et) auol filh dauol maire. e da
  uol caualh rossi.


  E ras naysson duy polhi. belh
  e borden ab saura cri. que ua(n) uol
​  uen blanc en uayre. e fan sembla(n)
  azeni. ioy e iouens nes trichai-
  re. e maluestatz eys daqui.


  M olheratz a sen cabri. qua tals
  para lo coyssi. don lo cons esdeuen
  laire. que tal ditz mos filhs me
  ri. que anc res noy ac afaire. gar
  datz sen de bedoy.


  R es no ual sieu los casti.quades 

[c. 177rB]  
  retornan a qui. e pus un no(n) uey
  estrayre. molherat de ioc cani. am
  lo tondres per lo raire. marcabrus
  da quelh trahi.
  • letto 2574 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [125]

 

  • letto 496 volte

CANZONIERE J

  • letto 608 volte

Edizione diplomatica

[c. 13vB]  
 
  [D] euirai uos enmon lati. de so que ai uist
  equeui. mas non cug setgles dur gaire.
  que lescriptura ho di. queras failh lo filhs
  alpaire. elpairal filh atressi.

 
[c. 14vA]  
  [D] esuiat ha son quami. iouens e mes en de
  chi. edonars quera son fraire. lan essilhat ata
  pi. si non ment lo laoraire. don lo reprouiers

  [L] o moliniers iutgal moli. qui ben lia ben
  desli. dis lo uilan tras laraire. bos fruitz eis
  de bon paire. e maluatz filhs dauol paire. e
  dauol quaual rossi.

  [E] ras naisson li poilhi. bel burden abgenta
  cri. quesdeuenon de blanc uaire. e fan sembla(n)t
  azeni. iois e iouens nes trahi. emaluestatz nais
  daqui.
 
  • letto 620 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 499 volte

CANZONIERE K

  • letto 603 volte

Edizione diplomatica

[c. 102vA]
 

  Marcabruns
  D Jrai uos demo(n) latin. De so que uei eq(ue)u
      ui. Lo setgles no(n) cuit dur gaire. Segon
      quescriptura di. Qeras fail lo fills al
  paire. El pairal fill atressi.


  D esuiat ason cami. Jouens que torna des
  li. Edonars quera sos fraire. Uai sen fuge(n)
  atapi. Canc donz costans lengignaire. Joi
  ni iouen non auzi.


  S ouenz de pan edeui. Noiris rics hom mal
  uezi. Esil tengues de mal aire. Segurs es de
  mal maiti. Si noi met lo gazaignare. Don lo
  reprouers issi.


  L o mouniers iutgal moli. Qui ben lia be(n)
  desli. El uilans diz tras laraire. Bons fruiz
  eis de bon iardi. Et auols fills dauol paire.
  Edauol caual ronci.


  A ra naissen dui poilli. Beill burden ab sau-
  ra cri. Qeis uan uoluen de blanc uaire. E
  fantsemblan aseni. Jois eiouens nes tric-
  haire. Emaluestaz es daqi.


  M oilleratz asen cabri. Catal para locossi. Do(n)
  lo cons esdeuen laire. Que tals diz moz fills
  mori. Que anc re noi ac affaire. Gardatz
  sen ben bedoi.


  R e noual sieu los chasti. Cades retornon a
  qui. Epos un no(n) uei estraire. Mollerat de
  ioc coni. An lo tondres co(n)tral raire. Marca-
  bruns daquel trahi.
  • letto 707 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [126]

 

  • letto 501 volte

CANZONIERE N

  • letto 656 volte

Edizione diplomatica

[c. 269vB]
 
  Iaiuos de mon lati.De
  so queu uei equeui.Segle
  non cuit dure gaire. Segon q(ue)
  scriptura di. Quera faill lofil
  ls alpaire. El pair lofill au
  tresi.

  Es uiat ason cami. Jouenz q(ue)
  torna decli. Edonar quera
  sos fraire. Uan sen fugen ata
  pi.Canc don costans lengna
  ire.Joi ni iouen non iauzi.

  Ouen de pan edeui.
  Noiris rics hom mal uezi.E
  sil tengues demalaire. Segu
  rs es de mal matdi.Sinoi
  met logazagnaire.Don lore
  prouers issi.
[N 270rA]
 
  O mouners iutgal moli.Qui
  ben lia ben des li.Eluilasdi
  ts tras laraire. Bos frutz eis
  de bon iardi.Ez auol fills da
  uol maire. Ezdauol caual
  ronci.

  Ra naisscen dui polli. Belbur
  den ab saura cri.Que uan uo
  l uen deblanc uaire. Efan
  semblan aseni. Jois eiouenz
  nes trichaire. Emaluastatz
  eis daqui.

  Oilleratz asen cabri.Catal pa
  ra locoissi. Donc lo cuns es
  de uelaire. Que tals ditz
  mos fills meri. Que anc re
  noiac afaire. Gardatz sen ben
  be doi.

  Enon ual sieu lor casti.Gades
  re tornon aqui. Epos un no(n)
  uei estraire.Moillerat del
  ioc coni.Anlo tondres con
  tral raire.Marcabrus daque
  l trai.
  • letto 592 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 513 volte

CANZONIERE R

  • letto 676 volte

Edizione diplomatica

[c. 5rB]

 

 

                        marc e bru
  D
iraiuos en mo(n) lati. de so q(ue) uey. e q(ue) ui. segle no(n) cug dure
      gayre. sego(n) q(ue) lescriptura di. queras falh lo filh al paire. el
      payralfilh atressi. D esuiat a son cami. ioue(n)s q(ue) torna de-
      cli. e donars q(ue)ra so frayre ua sen fuge(n) atapi. canc do(n) cos-
  tans lenganayre. ioy ni iouens no(n) rauzi. 
 

                                                                                 S ouen de pa e de ui. noy-
  ris rics so(n) mal uezi. e si be(n) nol te(n) ad aize. segurs es de mal mati.
  ni no met lo gazanhaire. don lo repropchier ysi.
 

                                                                                            C um mouni-
  ers uiral moli. q(ui) be(n) lia be(n) desli. el uilas dis tras larayre. bo(n) frug
  ieis  de bon iardi. et auol filh dauol mayre. e dauol caual rossi.
 

  A Ras naiso duy poli. bel borden ab sauras cri. q(ue)s uan uolue(n) de blanc
  uaire. e fa(n) se(m)blan azeni. iois e iouens nestrichaire.e maluestat ieis
  daq(ui).
 

            M olheratz asen cabri. catals para lo coysi. do(n) lo cuns es deue(n)
  layre. q(ue) tals dis mos filh meri. q(ue) anc res noiac afaire. gardas
  sen de bedoy. R es no(n)z ual sieu los casti. cades retorna(n) aq(ui). e pus
  Un no(n) uey estraire. molheratz de ioc cani. an lo(n) tondres p(er) lo ray-
  re. marcs e brus da q(ue)l tray. 
  • letto 517 volte

Riproduzione fotograica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 459 volte

CANZONIERE T

  • letto 605 volte

Edizione diplomatica

[c. 205v]

 

 

                     Marcabus
  D ire uos uogll mon lati. deso cieu ueg ecieu ui. n
      on cug celsegles dur gaire. segon celascritura 
      di. cara fagll lofillg alpaire. elpaire alfigl autresi.
 

  D esuiat delur camin. giois egiouen cefaglli. edonars 
      cera sus fraire. lan escigliat edeli. canc decostans
      lengiegnaire. ciois nigiouen non gausi.
 

  S ouen de pan nedeui. noris prosom mal uesi. ecilte
      chis demalaire. esegur demal matin. sinon ment
      lolaoraire. doloreprocier eisi.
 

  L omolinier cuc al moli. cibenlia ben desli. euilans
      detras laire. bn fruc uei de bon giardi. emalu
      ais figl dauol maire. edauol caual ronsi.
 

  D rap despuoglla daustori proetça euiest uolpi. p(er) celse
     gle estricaire. cal fals flacx flaira gri. aiso donsoi 
     core gliaire. car portan talan masti.
 

  R ic cesenble bel bosi. delaltrui elsieu clausi. cestra
     gnier non pot ren raire. reuer alser lucani. p(er)
      tut lomon son costaire. dela maluastat tan fi.
 

  A ra naison lipoli. bel burgen angienta cri. qepuois 
     son uols de blanc ueire e fan seblan aneçi. don
   



    [c. 205v]
 

      pres (et) dars baison caire. e maluastat mou daci.
  M ogllerat ab sun cabri. atal paratç lo coissi. p(er) qe cons
      edeuelaire. q(ue)ditç mos filtç meri. canc re noi hac 
      afaire. garatç ses ben bedoi.
  R enoual sieuos en casti. cades retornatç aqui. defoudat 
      soi castiair. efatç logiornal grauli. cemet del camp 
      lauoraire. don anc bon blat noneisi.
  E puois neuei unestraire. Marcabrus acest trai.
      aus lotondre contralraire. moglerat degoi coni.
  • letto 575 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [127]

 

  • letto 567 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 686 volte

Edizione diplomatica

[c. 311]

 

 

                        Marcabrus
  Dirai uos e mon latin. daizo q(ue)u uei e qeu ui. non cuig qel segles
  dur gaire. segon q(ue)scriptura di. qera fail lo fils al paire. el
  pairal filautressi.


 
[c. 312]
 

 

  Desuiatz de son cami. Iouens se torna decli e donars qera sos
  fraire. uai sen fugen a tapi. qanc den costanz. lengignaire. iois
  ni iouenz non naissi. 
 

  Souen de pan e de ui noiris rics hom mal uezi. p(er) cel requitz. de mal
  aire. es segurs de mal mati. si non ment lo gaza naire. dont lo
  reprochers issiAssenza di punto metrico di fine cobla
 

  Quera eisson dui poilhi. bel burTrascrizione interlineare per mano del correttoredent ab sauracri poisuan-
  uoluen. de blanc ros uaire. e fan semblan azeni ioise iouenz
  son trichaire e maluestatz eis daiqui.
 

  Moliners ditz al moli. qi ben lia ben des li. el uilaz ditz tras lara
  ire. bos frugz eis debon iardi. (et) auols fils dauol maire.
  e dauol caual ronei.
 

  Moillerat ab sen cabri. a tal paratz lo coissi. p(er) qel cons es deue
  laire e tal ditz mos fils meri. qe anc re noi acTrascrizione interlineare per mano del correttore faire gardatz ses ben badoiAssenza di punto metrico di fine cobla
 

  RenomTrascrizione interlineare per mano del correttoreual sels en chasti. qades retornan aiqi e pueis nuls no(n) uei
  estraire. marchabrus daqel trahi. an lo tondres contral
  raire moilleratz del ioc coniAssenza di punto metrico di fine cobla
 

  Lo tondres an contralraire moillerat del ioc coni.
  • letto 608 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 704 volte

Dirai vos senes doptansa

BdT 293,18

Mss: A 29, C 174-175, Dᵃ 189, I 117, K 103, M 142 (Raimbaut d’Aurenga), R 5, a¹ 309-310, z 2 cols B-C

Metrica: a7' a7' a7' b3 a7' b7' vers di 13 coblas da 6 versi

Editori:  Dejeanne 1909,  p. 77;  Minetti 1977, p. 67; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 237 (versione base) e 251 (versione lunga del solo C); Marcenaro 2017, p. 23  

  • letto 3022 volte

Edizioni

  • letto 770 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Dirai vos senes duptansa
D'aquest vers la comensansa;
Li mot fan de ver semblansa;
- Escoutatz ! -
Qui ves Proeza balansa
Semblansa fai de malvatz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Dire vos vuoill ses doptanssa
d’aqest vers la comenssanssa;
li mot fant de ver semblanssa.
– Escoutatz! –
Qui ves proessa balanssa,
semblanssa fai de malvatz.
II.
 
 
 
 
12
 
Jovens faill e fraing e brisa,
Et Amors es d'aital guisa
De totz cessais a ces prisa,
- Escoutatz ! -
Chascus en pren sa devisa,
Ja pois no·n sera cuitatz.
Jovens faill e fraing e brisa
et amors es d’aital guisa,
que pois al saut es aprisa
– Escoutatz! –
que chascus n’a sa devisa,
ja pois no·n sera cuitatz.
III.
 
 
 
 
18
 
Amors vai corn la belluja
Que coa·l fuec en la suja
Art lo fust e la festuja,
- Escoutatz ! -
E non sap vas quai part fuja
Cel qui del fuec es gastatz.
Amors fai cum la belluja
que si mescla ab la suja,
c’art lo fust e la festuja.
– Escoutaz! –
Cel non sap vas cal part fuja
pois que del fuoc es gastatz.
IV.
 
 
 
 
24
 
Dirai vos d' Amor com signa;
De sai guarda, de lai guigna,
Sai haiza, de lai rechigna,
- Escoutatz ! -
Plus sera dreicha que ligna
Quand ieu serai sos privatz.
Dirai vos d’amor cum migna:
a vos chanta, a cellui gigna;
ab vos parla, ab autre cigna.
– Escoutatz! –
Plus sera dreicha que ligna
qand ieu serai sos privatz.
V.
 
 
 
 
30
 
Amors soli' esser drecha,
Mas er'es torta e brecha
Et a coillida tal decha
- Escoutatz ! -
Lai ou non pot mordre, lecha
Plus aspraznens no fai chatz.
Amors solia esser dreicha
mas er es torta e brecha,
et a coillida tal deicha:
– Escoutatz! –
lai on non pot mordre leicha
plus arreament que chatz.
VI.
 
 
 
 
36
 
Greu sera mais Amors vera
Pos del mel triet la cera
Anz sap si pelar la pera;
- Escoutatz ! -
Doussa'us er corn chans de lera
Si sol la coa·I troncatz.
Anc puois amors non fo vera
pos triet del mel la cera;
anz sap si pelar la pera
– Escoutatz! –
doussa·us er cum chans de lera –
si sol la coa·n troncatz!
VII.
 
 
 
 
42
 
Ab diables pren barata
Qui fais' Amor acoata,
No·il cal c'autra verga· l bata;
- Escoutatz ! -
Plus non sent que cel qui·s grata
Tro que s'es vius escorjatz.
Cel qui ab amor barata,
ab diables se combata!
No·il cal c’autra verga·l bata
– Escoutatz! –
ni sap mas, cum cel qe·is grata
tro que vius s’es escorgatz.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Amors es mout de mal avi
Mil hoMes a mortz ses glavi,
Dieus non fetz tant fort gramavi;
- Escoutatz ! -
Que tot nesci del plus savi
Non fassa, si·l ten ni latz.
Amors es mout de mal avi;
mil homes a mortz de glavi;
Dieus non fetz tant fort gramavi
– Escoutatz! –
fol no·n fassa lo plus savi
si tant fai qe·l tenga al latz.
IX.
 
 
 
 
56
 

S’anc amors fon car comprada,
er es en viltat tornada;
virginitat a passada
– Escoutatz! –
puois al prendre es alargada:
des era vos en gardatz!
X.
 
 
 
 
60
 
Amors a uzatge d' ega
Que tot jorn vol c'om la sega
E ditz que no· l dara trega
- Escoutatz ! -
Mas que puej de leg'en lega,
Sia dejus o disnatz.
Amors a usatge d’ega:
que totz jorns vol c’om l’asega
e freta de lega en lega,
– Escoutatz! –
ni no·n demandara trega,
si·us etz dejuns o disnatz.
XI.
 
 
 
 
66
 
Cujatz vos qu'ieu non conosca
D'Amor s' es orba o losca?
Sos digz aplan'et entosca,
- Escoutatz ! -
Plus suau poing qu'una mosca
Mas plus greu n'es hom sanatz.
Cuiatz vos q’ieu non conosca
d’amor s’es orba o losca?
Sos digz aplana et endoscha;
– Escoutatz! –
plus suavet poing que mosca,
mas plus greu n’es hom sanatz.
XII.
 
 
 
 
72
 
Qui per sen de femna reigna
Dreitz es que mals li·n aveigna,
Si cum la letra·ns enseigna;
- Escoutatz! -
Malaventura·us en veigna
Si tuich no vos en gardatz !
Qui ab geing de femna reigna,
dreitz es que mals l’en aveigna,
si cum la letra esseingna.
– Escoutatz! –
Malaventura·us en veigna
si tuich no vos en gardatz.
XIII.
 
 
 
 
78
 
Marcabrus, fills Marcabruna,
Fo engenratz en tal luna
Qu'el sap d' Amor cum degruna,
- Escoutatzl -
Quez anc non amet neguna,
Ni d'autra non fo amatz.
Marcabrus, lo fills na Bruna,
fo engenratz en tal luna
q’el sap d’amor cum degruna,
– Escoutatz! –
qez anc non amet neguna,
ni d’autra non fo amatz.
  • letto 597 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3326 volte

CANZONIERE A

  • letto 2221 volte

Edizione diplomatica

[c. 29rA]
 

  Marcabruns
  D Jre uos uuoill ses doptanssa. Daq(ue)st uers
           lacomenssanssa.Limout fant de uer
  semblanssa. Escoutatz.Qui ues proessa
  balanssa.Semblanssa fai demaluatz.


  I  ouens faill efraing ebrisa. Et amors es
  daital guisa.Q(ue) pois al saut es aprisa. Es-
  coutatz. Que chascus na sa deuisa.Ja pois
  non sera cuitatz.


  A  mors fai cum la belluia. Q(ue) si mescla ab
  la suia. Cart lofust ela festuia. Escoutaz.
  Cel non sap uas cal part fuia.Pois que
  del fuoc es gastatz.


  D  irai uos damor cum migna. Auos chan-
  ta acellui gigna. Ab uos parla ab autre
  cigna. Escoutatz. Plus sera dreicha que 
  ligna. Qand ieu serai sos priuatz.


  A  mors solia esser dreicha. Mas er es torta
  ebercha. Et a coillida tal deicha. Escoutatz.
  Lai on non pot mordre leicha. Plus arre-
  ament que chatz.


  A  nc puois amors non fo uera. Pos triet
  del mel la cera.Anz sap si pelar la pera.E-
  scoutatz. Doussaus er cum chans de lera.
  Sisol la coantroncatz.


  C  el qui ab amor bara.Ab diables se com-
  bata.Noil cal cautra uergal bata. Escou-
  tatz. Ni sap mas cum cel qeis grata. Tro
[c. 29rB]
 
  que uius ses escorgatz.


  A  mors es mout demalaui. Mil homes
  amortz deglaui. Dieus non fetz tant fort
  gramaui. Escoutatz. Fol non fassa loplus
  saui.Sitant fai qel tenga al latz.


  S  anc amors fon car comprada. Er es enuil
  tat tornada.Uirginitat a passada. Escou-
  tatz. Puois alprendre es alargada. Desera
  uos engardatz.


  A  mors a usatge dega. Que totz iorns uol
  com la sega. Efreta delega enlega. Escou-
  tatz. Ninon demandara trega. Sius etz
  de iuns odisnatz.


  C  uiatz uos qieu non conosca. Damor ses
  orba olosca.Sos digz aplana (et) endoscha.
  Escoutatz.Plus suauet poing q(ue) mosca.
  Mas plus greu nes hom sanatz.


  Q  ui ab geing ab femna reigna. Dreitzes
  q(ue) mals len aueigna.Si cu(m) la letra essei(n)g
  na. Escoutatz. Malauenturaus enueig-
  na.Situich nouos engardatz.


  M  arcabrus lo fills nabruna. Fo enge(n)ratz
  ental luna.Qel sap damor cu(m) degruna.
  Escoutatz.Qez anc non amet neguna.
  Nidautra nonfo amatz.
  • letto 2791 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 559 volte

CANZONIERE C

  • letto 1971 volte

Edizione diplomatica

[c. 174vB]  

                            Marca
  D Jrai uos senes bru

​     duptansa. daquest
​     uers la comensansa.
     els motz fan de uer-
  semblansa escotatz. qui de proe-
  zas balansa. semblansa fay de
 


  I ouens saute fra(n)h     maluatz.
  e briza. (et)amors es daital gui-
  za. que pus ses al saut perpri-
  za. escoutatz. quasqus en pre(n)
  sa deuiza. e pueys no sera dey-


  F ams ni mortaldatz         nhatz.
  ni guerra. no fai tan de mal
  en terra. quon amors quab
  enguan serra. escoutatz. q(ua)n
  uos uera en la bera. non sera
  sos huelhs mulhatz.


  D irai uos damor cum sinha.
  de sai guarda de lai guinha. sai
​  baiza e lay rechinha. escoutatz.
  beus semblara fuec de linha. si
  sol la coal rozatz.


  A mors soliaesser drecha. mas
  aras es tortae brecha. (et)a culhi-
  da tal flecha. escoutatz. q(ue) lay
  on no mort ylh lecha. pus as-
  pramens no fai  chatz.

  N on ai cura damor finha. q(ue)
  plus fort si pren que tinha. e
  croys quon el fuec la pinha.

[c. 175rA]  

  escoutatz. totz sos esclaus es
  frondilha. qui nol sec sas uo-


  A mors es mot de fer  lu(n)tatz.
  aui. mil homes a mortz ses
​  glaui. anc dieus non fes tal gra-
  maui. escoutatz. que tot nesci
  del pus saui. non fassa sil ten


  S elha mor uiu d(e) ra    al latz.
  pina. que per un sol no(n) defina.
  non es amors quans tahina.
  escoutatz. e quer la grossa me-
  zina. per quel cons es derramatz.


  A b diables pren barata. q(ui) fal-
  sa mor acoata. non cal quautra 
  uergual bata.escoutatz. plus
  non sent que felh quis grata.
  tro que ses uius escorjataz.


  A mors qui ues dos sa clina. q(ue)r
  lo ters quel plec lesq(ui)na. plus es
  puta que maustina. escoutatz.
  que al lop la coa trina. don eys
  linhatges mesclatz.


  A mors es tan uaria pigua. q(ua)b
  semblant de uer noyrigua. totz
  selhs que cuelh en sa higua. es-
  coutatz. ab tan greu las los es-
  trigua. que greu nes hom des-


  A mors a usatge de-      tacatz.
  gua. que tot iorn uol quom
  la segua. e ditz que nol dara tre-
  gua. escoutatz. mas que pueg
​  de laguen legua. sia deius o dir-


  C ujatz uos quieu non         natz.
  conosca. damor sis orba o losca.
  sos digz aplana e tosca. escou-
  tatz. plus suau ponh quna mos-
  ca. mas pus greu nes hom sa-


  A mors es ardida cauza   natz.
  (et) entrebrescada pauza. plena
  derguelh e de nauza. escoutatz.  

  qui la mante no(n) repauza pl(us)
  que selh que gieta datz.


  A mors es cum la beluga. que
  coal fuec en la suga. art lo fust
  ela festuga. escoutatz. pueys
​  no sap en qual part fuga. selh
  qui del fuec es guastatz.


  B rus marcs lo filh marcabru-
  na. fon engenratz en tal luna
​  que sap damor quon degruna.
  escoutatz. pero anc non amet 
  una. ni dautra no(n) fo amatz.


  A mors es daita figura. non
  siec razon ni mezura. q(ua) selh
  qui crup en lescura. escoutatz.
  fai querre leu clauadura. si les
  tai plus aizinatz.


  E nquer iatz bec de tartugua.
  buffa fuec salier issugua. lo co(n)
  souen li effugua. escoutatz.ab
  tal uieg sembla uerrrugua. tro-
  que sia arressatz.


  T an fort es en uerinada.lamor 
  ques de lai raubada. ol cuja far
  carairada. escoutatz. tost mos-
  tra al folh. lestrada. quan lo gra-
  uier es uojatz.


  A itant quant lauers li dura.
  met coart en lambladura. pu-
  eys li ditz tal desmezura. escou-
  tatz. lo tieu diest el mieu endu-
  ra. e siec los autres maluatz.


  P er dreg si franh la maissella.
  qui per son uol assupella. es
  met en aital tenselha. escoutatz.
  que meynhs.ual quna mezel-
  la. ni elha ni son solatz.


  Q ui per sen de femna renha.
  dregz es que mal lin auenha.
  si cum la letrans essenha. escou-
​                                             tatz.

  mala uentura uos uenha. si totz
  no uos en guardatz.

  A nc pueys amors no fon ue-
  ra. pus triet del mel la cera.ans
  sap si parar la pera. escoutatz.
  • letto 1926 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [128]

 

  • letto 512 volte

CANZONIERE Da

  • letto 642 volte

Edizione diplomatica

[c. 189rA]
    D Jre uos uoill senz doptanza. Da
      qest uers lacom(en)zanza. li moz fa(n)
      deuer semblanza. fai demaluaz
  iouenz faill efrai(n)g ebrisa. Et amors eis
  desa guisa. Saut sest aprisa. Escoltaz.
  Qe chascus na sa deuisa. Ja no(n) sera pu-
  ois dentaz.

  A mors uai cu(m) la bealuga. Qe se mescla
      abla fuga. Art lo flest ela festuga.
  Escoltaz cel no(n) sap ues qal part fuga. des
  q(ua)nt del for es guastaz.

  D irai uos damor cu(m) migna. auos cha(n)-
  ta. Eceluiguigna. Auos parla elaute
  cigna. Escltaz. plus sera dreita qelig
  na. Qant eu serai sos p(ri)uaz.

  A mors solia esser drecha. Mas era es
  torta ebrecha. Ja acoillit tal decha. Es-
  coltaz. Lai on no pot mordre. lecha. plus
  airamen qe chaz.

  A nc pois amors no(n) fo uera. puois triet

 
[c. 189rB]  
  delmel laçera. ainz sap si parar la pera.
  Escoltaz. Dolza al ser cu(m) chanz delera.
  Si solla coaenrumiaz.

  C el qui ab amor barata. ab diables
      se combata. nestuet qautra uergal
  bata. Ecoltaz no(n) sap mas cel q(ue) grata. ta(n)t
  q(ue) uiusses escorchatz.

  A mors es molt de malaui. Mil homen
      a mort de glaui. Deus no(n) fez tant
  fort gramaui. Escoltaz. No(n) faza fol del
  plus saui. Sita(n)t es qel teigna aulaz.

  S anc fo amors car co(m)prada.
      Er es en uiutat tornada. Tota au(er)goi(n)-
  gna passada. Escoltaz. Pos al penre es
  aleuchada. Des era uos en gardaz.

  C uidaz uos qeu no(n) conosca. damor ses
      orba olosca. Sos diz aplagna (et) en
  tosca. Escoltaz plus soauet poi(n)g q(ue) mos-
  ca. Mas plus greu nes hom sanaz.

  Q a conseill defemna regna. Greu er
      q(ue) mals nolen uegna. Aissi con lale-
  tra enseigna. Escoltaz. Malauentura us
  aueigna situit neuos engardaz.

  B runs mars le fill marchabruna. Fo en
      gendraz ental luna. Quil sa damor
  con esgruna. Escoltaz. Qel no(n) amet anc
  neguna. ni dautra no fo amaz.

  C anc do(m)na no(n) amet una. ni dautra
      no fo amaz.
  • letto 627 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 489 volte

CANZONIERE I

  • letto 620 volte

Edizione diplomatica

[c. 117vA]Nell’intera carta l’inchiostro risulta parzialmente sbiadito  


      Marcabrus
  DJre uos uoill ses doptansa. Daquest
      u(er)s la com(en)ssansa.Li mot fan de uer se(m)-
  blansa. Escoutatz. Qui ues proe(n)sa bara(n)-
  sa. Semblansa faide maluatz.


  I ouens faill efrai(n)g e brisa. Etamors es
  daital guisa. Epos al saut es aprisa. Esco-
  utatz. Que chascus nasa deuisa. Ja pois
  n(on) sera cuitatz.


  A mors uai co(m) la belluia. Que si mescla
  ab la suia. Cart lo fust ela festuia. Esco-
  utatz.Cel no sap uas cal part fuia. Pois
[c. 117vB]
 
  que del foc es gastatz.


  D irai uos damor cu(m) migna. Auos cha(n)ta acel-
  lui guigna. Ab uos parla ablautra cigna. Es-
  coutatz. Plus dreicha sera q(ue) ligna. Cant ieu
  sera sos priuatz.


   A mors soliesser drecha. Mas er estorta eb(re)-
  cha. Et acoillit tal decha.Escoutatz. Laionn(on)
  pot mordre lecha. Pl(us) arream(en) que chaz.


  A nc pois amors no fo uera.Pois triet del
  mel lacera. Anz saup si pelar la pera.Escotatz.
  Dolsaus er cu(m) chans de lera. Si sol la coan tro-
  ncatz.


   C el q(ui) ab amor barat. Abdiables si (com)bata.
  Noill cal cautra uergal bata.Escoutatz. Ni
  sap mas cu(m) cel quis grata.Tro q(ue) uious ses
  escorgatz.


  A mors es mout de malaui.Mil homes a
  mortz de glaui. Dieus no fetz tant fort gra-
  maui.Escoutatz. Fol n(on) fassa lo plus saui. Si
  tant fai quel tengal latz.


  S anc amors fon car (com)prada.Er es enuiltat
  tornada. Uirginitat apassada. Escoutatz. Pos
  al p(re)ndre as alogada.Desera uos engardatz.


  A mors ausage degua. Que tot iorn uol co(m)
  la sega.Efota delega enlega. Escoutatz. Ni n(on)
  demandera trega. Siatz deiu(n)s odisnatz.


  C uidatz uos q(ue)u n(on)conosca. Damor ses orba
  olosca. Sos ditz aplana et endosca. Escoutatz. 
  Plus soaTrascrizione interlineareuet poi(n)g q(ue) mosca.Mas plus greu
​  nes hom sanatz.


  Q ui gaires ab femna rei(n)gna. Dreitz es que
  mal len auei(n)gna. Sicu(m) la letra ensei(n)gna. Es-
  coutatz. Mal auentura uos uei(n)gna. Si tuich no
  uos engardatz.


  M arcabrus lo fils nabruna.Fo engendratz en
  tal luna. Quel sap damor cu(m)de gruna.Escotaz.
  Q(ue) n(on) anc amet neguna. Ni dautra n(on) fo amatz.
  • letto 740 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [129]
  • letto 585 volte

CANZONIERE K

  • letto 648 volte

Edizione diplomatica

[c. 103vA]
 

  Marcabrus
  D Jre uos uoill ses doptansa.Daquest u(er)sla
      c(on)menssanssa. Li mot fan de uer sembla(n)sa.
      Escoutaz. Qui ues proessa baranssa.Se(m)-
  blansa fai de maluaz.


  I ouens faill efraing ebrisa. Et amors es
  daital guisa.Epos al saut es aprisa.Escou-
  tatz. Qe chascus na sadeuisa. Ja puois no(n)
  sera cuitatz.


  A mors uai com la belluia.Q(ue)si mescla
  ab la suia. Cart lo fust ela festuia.Escou-
  tatz. Cel nosap ues cal part fuia. Puois qe
  del foc es gastatzPunto metrico di fine cobla assente.


  D irai uos damor cum migna. Auos cha(n)-
  ta acellui guigna. Ab uos parla ab lautra
  cigna.Escoutatz. Plus sera dreicha que li-
  gna. Cant ieu serai sos priuatz.
[c. 103vB]
 

  A mors soli esser drecha. Mas er estorta eb(re)-
  cha. Et acoillit tal decha. Escoutatz.Lai on n(on)
  pot mordre lecha. Plus arreamen q(ue) chaz.


  A nc puois amors no fo uera. Puois triet
  del mel la cera.Anz saup si pelar la pera.Esco-
  utatz. Dolsaus er cu(m) chans de lera. Si sol la
  coan troncatz.


  C el qui ab amor barata. Ab diables si com-
  bata. Noill cal cautra uergal bata. Escoutaz.
  Ni saup mas cu(m) cel quis grata.Tro qe uious
  ses escorgatz.


  A mors es mout demalaui. Mil homes a-
  morz de glaui. Dieus no fez tan fort grama-
  ui. Escoutatz. Fol no(n) fassa lo plus saui. Si
  tant fai quel tengal laz.


  S anc amors fon car comprada.Eres en
  uiltat tornada. Uirginitat apassada.Esco-
  utatz. Pos al prendre as alegada. Desera
  uos engardatz.


  A mors ausatge dega. Qe tot iorn uol co(m)
  lasega. Efota de lega en lega. Escoutatz.
  Ni non demandara trega. Siaz deius odis-
  natz.


  C uidatz uos qeu no(n) conosca. Damor ses
  orba olosca. Sos ditz aplana et endosca.Es-
  coutatz. Plus suauet poing que mosca.Mas
  plus greu nes hom sanaz.


  Q ui gaires ab femna reigna. Dreitz es q(ue)
  mal len aueigna. Si cu(m) la letra enseigna.
  Escoutatz. Mal auentura uos ueigna. Si
  tuich no uos engardatz.


  M arcabrus lo fils nabruna. Fo enge(n)dratz
  en tal luna. Quel sap damor cu(m) degruna.
  Escoutatz. Que no(n)Presente un segno di richiamo per anc aggiunto dalla mano del copista a fine colba anc amet neguna. Ni dau-
  tra no fo amatz.
  • letto 661 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [130]

 

  • letto 504 volte

CANZONIERE M

  • letto 642 volte

Edizione diplomatica

[c. 142ra]
 
    Raimbaud dore(n)ia
  D Jrai uos senes dupta(n)
 
[c. 142rB]
 
      sa. daq(e)st uers la com(en)sansa.
      mot son de uera se(m)blansa. esco-
      tatz. qiues p(ro)esa balansa. es
      mansa fai de maluatz.

  I Ouenz failh e frainh e briza.
     e amors es de sa giza. del tot
     ses als sautz e(m)prisa. escoutatz.
     pos chascuns asa deuisa. ia
     mais no(n) sera temptatz.

  F Ams ni mortaudatz ni guerra.
     non fai tan gran mal e(n) terra.
     co(m) amors lai ons deisserra. esco
     tatz. ia nol ueira en la beira. pos
     sos hueilhs no(n) er mulhatz.

  D Jrai uos damor consinha. de
      saigarda de lai ginha. sai ba
      isa de lai reqinha. escoutatz.
      tan dreita sera co(m)linha. qa(n)t
      ieu serai sos priuatz.

  A Mors soliæsser drecha. mas
      ar es torta e flecha. eza cuilhi
      da tal leçha. escoutatz. cui non
      pot mordre si leçha. plus ore
      zamenz qe chatz.
 
[c. 142vA]
 
  A Ls deabols pren barata. qi fal
      samor acoata. nonuueilh au
      tra uergalbata. escoutatz. no(n)
      sen plus qe cell qesgrata. tro
      qe ses uius escorchatz.

  A Mors qe ados saclina. qi er lo
      seru qel plec leschina. plus
      es grossaqe mestina. escoutaz.
      qab lo loup sa coatina. do(n) eis
      linhages mesclatzPunto metrico di fine cobla assente

  A Mors es tan uairæ piga. qab
      semblan de uer noiriga. totz
      cells qe cueilh en sa iga. escou
      tatz. ab tan fort latz los destri
      ga. qe grieu nes ho(m) destacatz.

  A Mors ha usage dega. q(e) uol a
      des co(m) lasega. e ditz qe nol da
      ra trega. escoutatz. mas pue
      iæ de legenlenga. sis uol de-
      iuns o disnatz.

  C Uias uos qieu non conosca.
      damor con es o(r)bæ lousca. sos
      ditz aplanæzentousca.  escou
      tatz. plus doussamentz poinh
    q(e) moisca. mas pl(us) frieu nes
[c. 142vB]
 
    hom sanatz.

  A Mors es ardidæ ausa. unæntre
      blesclada causa. plena dergu
      eilh e de nausa. escoutatz. qi
      lamanten no(n) ha pausa. pl(us)
      qecell qi gietals datz.

  A Mors uai con la peluia. q(e) co
     na fuec en lasina. qan la fre-
     stella festuia. escoutatz. e no(n)
     saup uas qal part fuia. cell
     qe del fuec es dampnatz.

  B Run mars le fills marcabru-
      na. fon engenrat en tal lu-
      na. qe sap damor co(m) derruna.
      escoutatz. ezanc no(n) amet ne-
      guna. ni dautra no(n) fon  a-
      matz.
  • letto 602 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [131]

 

  • letto 526 volte

CANZONIERE R

  • letto 630 volte

Edizione diplomatica

[c. 5vA]

 
 

                                          marc e bru

  D ire uos uuelh ses duptansa. da quest uers la co

  mensansa. li mot fan manta semblansa. escotatz. q(ui) ues
                                                                               I ouens falh e
                                                                               franh e briza. et
  p(ro)eza balansa. semblansa fay de maluatz.     amors es daytal  
  guiza. q(ue) pus al saut. ses e(m)priza. escotatz. quecx e(n) pre(n) a sa deuiza.
  e pueys no(n) er e(n)deutatz. 
 

                                           A mors uay com la bel uia. q(ue) se mescla
  e(n) la suia. art lo fust e la festuia. escotatz. e no sap uas cal part
  fuia. sel q(ue) del foc es gastatz.
 

                                                D iray uos damors com tricha. a
  uos canta se luy guincha. a uos parla lautre sincha. es-
  cotatz. pus sera dreita q(ue) linha. ans q(ue) siatz sos privat. 
 

                                                                                         A mors
  soliesser drecha. mas er es tortae brecha. e aculhida tal decha.
  .escotatz. q(ue) ca(n) no pot mordre lecha. pus aspram(en) no fay chatz.
 

  A nc pueys amor no fo u(er)a. q(ue) triet del mel la cera. ans sap
  si parar la pera. escotatz. dosaus er co(m) chans de lera. si sol la coal
  tocatz.
 

                  Q ui ab amors pre(n) barata. ab diable sa coata. nol cal cau-
  tra u(er)gal bata. escotatz. noy a cosselh mas q(ue)s grata. tro q(ue) ses ui-
  eus escotatz. 
 

                         A mors es mot de mal aui. trops homes a mortz
  ses glaui. Dieus no fes ta(n) bo(n) gramaui. escotatz. q(ue) fol nofasal pus
  saui. si tant es q(ue)l tengal latz.
 

                                                          A mors usatie degua. q(ue) tot iorn 
  uol com la sega. e q(ue) pueg de legue(n) lega. escotatz. e nous deman-
  dar tregua. o sias deius o dinnat. 
 

                                                        A uiat q(ue) ieu no(n) conosca. da-
  mors ses orba o losca. sos fatz a plana. e tosca. escotatz. e punh pus
  suau de mosca. e pus greu nes hom sanatz.
 

                                                                                      M arc e brus. filh
  marc e bruna. fo(n) engenratz e(n) tal luna. q(ue) sap amors com degru-
  na. escotatz. ca(n)c de cor no(n) amet Una. ni dautra no(n) fo amatz.
 

  Q ui p(er) sen de femna renha. dretz es q(ue) mals lin auenha. si com la
  letra ensenha. escotatz. malauentura uos Uenha. si tug non Uos
  engardatzPunto metrico di fine cobla assente
  • letto 547 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [132]

 

  • letto 518 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 698 volte

Edizione diplomatica

[c. 309]

 

 

                                 marcabraus
  Dire uos puesc senz doptanza. daqest uers la com(en)sanza. eil mot son
  de uera semblanza. escoutatz. qi de p(ro)eza balansa. semblanza fa dels
  maluatz.
 

  Iouenz fraing e failh e briza. (et) amors eiTrascrizione interlineare per mano del correttores de saguiza. de totz
  cessals a ses priza. escoutatz. pos chascus. na asa guisa. bengreu
  ner oi mais deutatz
;
 

  Brus marcCorrezione interlineare a partire da -t lo fils marcabruna. fo engenratz en tal luna. qe sap
  damor. con degruna. es. (et) anc no amec neguna. ni dautra
  non fon amatz.
 

  E cuiatz qieu non conosca. damor ses orTrascrizione interlineare per mano del correttoreba o losca. sos digz aplai(n)g
  earosca. es. poing plus suau qe mosca. mas fort greunes hom
  sanatz.
 

  Camars es ardiTrascrizione interlineare per mano del correttorede auza. un entrebescada cauza. plena dorgoil.
  e de nauza. es. qi la mante non repauza. si soen noil getals datz.
 

  Greu sera mais amors uera. pos del mel tria la cera. e sap si
  maniar la pera. es. ca uos sera chanz. de lera. si la coalrotjatz.
 

  Ab  diable sa coata.qi ab falsa mor. barata. noil cal cautra uerial.
  bata. es. no sen plus qe cel qes grata. tro qe ses uius escoriatz.
 

  Ost ni tempesta ni guerra. no fai tan gran mal en terra
  con falsamors can deserra. es. e sius ue mort en la bera. ia sos
  oils non er moillatz.
 

  Amors a usatge degua. qe tot iorn uol comla segua. e la saill delguenTrascrizione interlineare per mano del correttore
  legua. es. eia nous en qerra  tregua seus es deius o disnatz.
 

  Amars es de tan malaui. mil home(n) so mort aglaui. ancno uiz tanbo
  gramazi. es. qe tot nesci del plus saui nol fassa sil ten allatz.


 
[c. 310]
 

 

  Amars pren sa penedenza. e cuja far estenenza. adonc reuiu.
  e comenza. es. ueiaireus sera qe genza. seus es ab leis airatz.
 

  .2.Numero apposto a margine a segnalare una correzione nell’ordine di questa cobla e della successiva. amors uai com la belluia. qes coa tan en la suia. art lo fust ela
  festuia. es. pueis non sap uas qalpart fuja des qel fuecs es abrazatz.
 

  .1.Cfr. n. precedente. Qui il numero è accompagnato da un segno di richiamo Sanc fo amors plana drecha. ares  e la torta e brecha. (et) acuillit aital
  decha. es. lai onTrascrizione interlineare per mano del correttore non pot mordre lecha plus arrezamen qe chatz.
 

  Dirai uos damor don tigna. de sai chanta e de lai ligna. uosa parlar
  celui cigna. es. plus sera dreita q(ue) ligna. cant eu serai sos priuatz.
 

  Sanc fo amors car comprada. ar es en uiltat tornada tota uergo
  gna passada. es. cal penre ses es laissada. de sera uos engardatz
  cal penre ses es laissada. de sera uos engardatz.
  • letto 626 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 733 volte

Doas cuidas ai, compaignier

BdT 293,19

Mss: A 29-30, I 118, K 104, d 304

Metrica: a8 a8 b8 c8 d4 d4 c8 c8 b8 vers di 8 coblas di 9 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 89; Ricketts 1978, pp. 179-194; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 266

  • letto 3790 volte

Edizioni

  • letto 749 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
9
 
Testo Dejeanne 1909

Doas cuidas ai compaignier
Que·m donon joi c destorbier,
Per la bona cuida m'esjau
E per l'avol sui aburzitz;
D'aital cuidar
Doutz et amar
Es totz lo segles replenitz,
Si qu'ieu for' ab los esmaïtz
Si tant no saubes ben e mau.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Doas cuidas a·i, compaigner,
qe·m donon joi e destorbier:
per la bona cuia m’esgau,
e per l’avol sui aburzitz.
D’aital cuiar,
douz et amar,
es totz lo segles repleniz,
si q’ieu fora ab los esmaïz
si tant non saubes ben e mau.
II.
 
 
 
 
 
 
 
18
 
En dos cuidars ai conssirier
A triar lo frait de l'entier,
Be· l teing per devin naturau
Qui de cuit conoisser es guitz;
De fol cuidar
No·m sai gardar,
Que s'ieu cuich esser de bon fiz
E·l fols rn'en bruig long los auzitz,
E·m tornara(n) d'amon d'avau.
En dos cuiars ai consirier
a triar lo fraich del entier:
be·l teing per devin naturau
qi de cuit conoisser es guiz.
De folleiar
no·m sai gardar,
que s’ieu cuich esser de bon fiz
e·l fols m’enbruig, long los auziz:
e·m tornaran d’amon d’avau.
III.
 
 
 
 
 
 
 
27
 
La uostra cuida, soudadier,
Fai eluschar los bals Gaifier
Qu'envis si balans' enegau
La cuid' e· l prornetres faillitz;
Nostre cuidar
Fai dèsviar
Lo mon[ s ] don issic la soritz,
C'aissi vei los rics sordezitz,
C'un pro contra donar non au.
La vostra cuia, soudadier,
fan elusclar los baus Gaifier,
q’enaissi balansen engau
la cuia e·l prometres failliz.
Nostre cuiar
fai desviar
lo mon don issic lo soriz,
c’aissi vei los rics sordeziz
c’un pro contradonar non au.
IV.
 
 
 
 
 
 
 
36
 
Ai! fo natz e bateiatz ier
Cil qui·m cuiet far enconbrier
Als vezis man que jes no· l lau
Can cuia contrafar soritz,
Que per cuidar
Cuich esser bar
La cuid'es long' e·l faitz blasitz,
Car de folla cuid' e[i]s fols critz,
Leu notz a presen et a frau.
Oi fo natz e bateiaz ier
cel qi·m cuiet far encombrier:
als vezis man que jes no·l lau
can cuia contrafar formiz.
Que per cuiar
cuich esser bar:
la cuia es longa e·l faiz blasiz,
car de sol la cuia es fols criz:
leu notz a presen et a frau.
V.
 
 
 
 
 
 
 
45
 
Cuiador d'amor volatgier
Son de fol la cuida mainier,
Qu'en mil no·n trob una corau
D'aqestas amors cuidairitz,
Pero cuidar
Non dei blasmar
Del tot, que Jovens for' aunitz;
Si cuiars d' Amor fos oblitz
Jois fora tombatz en canau.
Cuiador d’amor volatgier
son de sol la cuida mainier,
q’en mil no·n trob una corau
d’aquestas amors cuiairiz.
Pero cuia[r]
non dei blasmar
del tot, que jovens fora auniz:
si cuiars d’amor fos obliz,
jois fora tornaz en canau.
VI.
 
 
 
 
 
 
 
54
 
Moillerat çuidan volontier
E seguentre· l vin e· l sabrier
Mouta folla cuida esgau,
Per que· l segles deven mestitz;
Tals vol cuidar
En bona part,
Non enten que Marcabrus ditz
Que femnas et enfans pelitz
Ant una menda comunau.
Moillerat cuidan volentier
e, segentre·l vin e·l sabrier,
mouta fola cuida e·s gau,
per qe·l segles deven mestiz.
Tals vol cuidar
c’a bona par
non enten qe Marcabrus diz,
que femnas et efanz petiz
an una decha comunau.
VII.
 
 
 
 
 
 
 
63
 
Dompnas follas de fol mestier
Son per cuit e fol cavallier,
Paubr' orgoillos de cuida brau
Acolza Dieus acaitivitz !
C'anc per cuidar
Non vim granar
La cima plus que la razitz;
Qu'en bona cuid' es hom peritz
Si meiller obra no·i abau.
Dompnas follas de fol mestier
son per cuit, e fol cavallier
paubre, orgoillos, de cuida brau.
A! co·lz a Dieus encaitiviz!
C’anc per cuidar
non vim granar
la cima plus que la rasiz,
q’en bona cuida es hom periz
si meiller obra no·i abau.
VIII.
 
 
 
 
 
 
 
72
 
Cuidan s'en van lo tort sentier
Siulan tavan per esparvier
E laisson la dreita carrau
Per lo conseill dels garaignitz.
Que fant cuidar
Al ric avar
So don Jovens es marchezitz,
E Jois es entre· ls francs faillitz,
Tornatz de Basan en Bertau.
Cuidan s’en van lo tort sentier,
sioulan tavan per esparvier,
e laissan la dreita carrau
per lo conseill dels gara-niz,
qui fant cuidar
al ric avar
so don jovens es meschausiz,
e jois, es entre·ls francs-faillitz,
tornatz de Basan en Bertau.
  • letto 723 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3082 volte

CANZONIERE A

  • letto 3197 volte

Edizione diplomatica

[c. 29vB]

 
  Marcabruns
  D Oas cuidas ai compaignier. Qe(m) donon
       ioi edestorbier. P(er) labona cuida mesiau.
  Ep(er) lauol sui aburzitz. Daital cuidar. Doutz
  (et) amar. Es totz lo segles replenitz.Si qieu
  fora ab los esmaitz. Sitant non saubes
  ben emau.


  E  n dos cuidars ai conssirier.Atriar lo frait
  delentier. Bel teing p(er) deuin naturau. Q(ue)
  decuit conoisser es guitz. Defolleiar. Nom
  sai gardar. Q(ue) som cuiesser debon fiz. El
  sos enbruig loing los auzitz. Entornaran
  damon dauau.


  L  a uostra cuida soudadier. Fai elusclar
  los bals gaifier. Qen ius enegau. Lacuia
  el prometres faillitz.Lonostre cuidars
  fai desuiar. Lomont don issic lo soritz.cai-
  si uei los rics sordesitz. Car desol lacuida
  hieis fols critz. Leu notz apresen (et) afrau.


  C  uiador damor uolatgier. Son de sola
  cuidamainier. Qen mil non trob una
  corau. Daqestas amors cuidaritz. Pero
  cuia non dei blasmar. Del tot q(ue) iouens
  foraunitz.Si cuiars damor fos oblitz. Jois
  fora tombatz encanau.


  M  oillerat cuidan uolontier. Esegentrel
  uin el sabrier. Mouta folla cuida esgau.
  P(er) qel segles deuen mestitz.Tals uol cuiar
  enbona part. Non enten q(ue) marcabrus
  ditz. Q(ue) femna (et) enfas petitz. Ant una
  menda comunau.


  D  ompnas follas defol mestier. Son p(er)cuitz
  efol cauallier. Paubr orgoillos de cuida
  brau. Acolza dieus acaitiuitz. Canc p(er)
  cuidar. Non uim granar. La cima plus
[c. 30rA]
 
  que la razitz.Qen bona cuida es ho(m) peritz.
  Si mieiller obra noi abau.


  C  uidan sen uan lo tort sentier. Siulan ta-
  uan p(er) esparuier. Elaisson la dreita car-
  rau. P(er) lo conseill dels garaignitz. Que
  fant cuidar alric auar. So don iouens
  es marchesitz. Eiois es entrels francs fail-
  litz.Tornatz de basan enbertau.
  • letto 2752 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 804 volte

CANZONIERE I

  • letto 841 volte

Edizione diplomatica

[c. 118rA]
 

              Marcabrus     
  D Oas cuidas ai (com)pai(n)gnier.Q(ue)m donon ioi
​      edestorbier. P(er) la bona cuia mesgau.Ep(er)
      lauol sui abuzitz. Daital cuiar.Douz (et)
  amar.Es totz lo segles replenitz. Si q(ue)u fo-
  ra ablos esmai. Si tant no(n) saubes ben emau.


  E ndos cuiars ai co(n)sirier. Atriar lo fraich del
  entier.Bel teing p(er) deuin naturau.Qidecuit
  conoisser es guitz. De folleiar. Nom sai ga(r)-
  dar. Que sieu cuich esser de bon fiz. El fols
  men bruig. long los auzitz. Em tornara(n) da-
  mon dauau.


  L a uostra cuia soudadier. Fan elus clar los
  bals gaifier. Q(ue)n uis sibalau seme(n)gau.La
[c. 118rB]
 
  cuia el prometres faillitz. Nostre cuiar. Fai des-
  uiar.Lo mon don issic lo soriz. Caissi uei losri-
  cs sordeziz. Cun pro contra donar no(n) au.


  C i fo natz ebateiatz ier.Cil quim cuiet far 
  enconbrier. Als uezis man que ies nol lau.
  Ca(n) cuia (con)trafar soritz.Que p(er) cuiar.Cuich es-
  ser bar. La cuia es longa el faitz blasitz. Ca(r) de
  sol la cuia es fols critz.Leu notz apresen et
  afrau.


 C uiador damor uolatgier. Son de sol la cui-
  da mainier. Q(ue)n mil n(on) trob una corau. Da 
  questas amors cuiairitz. P(er)o cui anon dei blas-
  mar.Del tot q(ue) ioue(n)s fora aunitz. Si cuiars
​  damor fos oblitz. Jois fora tornatz en canau.


  M oillerat cuidan uolu(n)tier.Esegentrel um el 
  sabrier. Mouta folla cuida esgau. P(er) q(ue)l segles
  deuen mestitz. Tals uol cuidar ca bona part. N(on)
  enten que marcabrus ditz. Que femnas et
  enfanz petitz. An una decha comunau.


  D omnas follas de fol mestier. Son p(er)cuit efol
  cauallier. Paubre orgoillos de cuida brau. Acolz
  adieus encaitiuitz. Canc p(er) cuidar no(n) uim gra-
  nar.La cima plus que la rasitz. Q(ue)n bona cuida
  es hom peritz. Si meiller obra noi abau.


 C uidan sen uau lo tort sentier. Siou la(n)taua(n)
  p(er) esparuier. Elaissan la dreita carrau.
  P(er) lo conseill dels garanitz. Qui fant cuidar.
  Alric auar. So don iouens es meschauzitz. E
  iois es entrels francs faillitz.Tornatz debasa(n)
  enbertau.
  • letto 674 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [133]
  • letto 729 volte

CANZONIERE K

  • letto 737 volte

Edizione diplomatica

[c. 104rA]
 

  Marcabrus
  D Oas cuidas ai compaigner.Qe(m) donon
      ioi edestorbier. P(er) la bona cuia mesg-
      au. Ep(er) lauol sui aburzitz. Daital cuiar.
  Douz (et) amar. Es totz lo segles repleniz. Si
  qieu fora ab los esmaiz. Si tant no(n) saubes
  ben emau.


  E n dos cuiars ai consirier. Atriar lo fraich
  del entier. Bel teing per deuin naturau. Qi
  decuit conoisser es guiz. De folleiar. Nom
  sai gardar. Que sieu cuich esser de bon fiz.
  El fols men bruig long los auziz. Em tor-
​  naran damon dauau.


  L a uostra cuia soudadier. Fan elusclar
  los bals gaifier. Qen vTrascrizione su rasura.is siba lau some(n)gau.
  La cuia el prometres failliz. Nostre cuiar.
[c. 104rB]
 
  Fai desuiar. Lo mon don issic lo soriz. Caissi
  uei los rics sordeziz. Cun pro contra donar
  non au.


  C i fo natz ebateiaz ier. Cil qim cuiet far
  encombrier. Als uezis man que ies nol lau.
  Can cuia contrafar soriz. Que per cuiar.
  Cuich esser bar. La cuia es longa el faiz
  blasiz. Car de sol la cuia es fols criz. Leu
  notz apresen et afrau.


  C uiador damor uolatgier. Son de sol la
  cuida mainier. Qen mil no(n) trob una co-
  rau. Daquestas amors cuiairiz. Pero
​  cui anon dei blasmar. Del tot que ioue(n)s
  fora auniz. Si cuiars damor fos obliz. Jo-
  is fora tornaz en canau.


  M oillerat cuidan uolentier.Esegentrel
  um el sabrier.Mouta fola cuida esgau. P(er)
  qel segles deuen mestiz. Tals uol cuidar
​  cabona part. No(n) enten qe marcabrus diz.
  Que femnas et efans petiz. An unadecha
  comunau.


  D ompnas follas de fol mestier. Son per-
  cuit efol cauallier. Paubre orgoillos d(e) cui-
  da brau. Acolz adieus encaitiuiz. Canc per
  cuidar no(n) uim granar. La cima plus que
  la rasiz. Qen bona cuida es hom periz. Si meiller     
  obra noi abau.


  C uidan sen uau lo tort sentier. Siou lan
  tauan per esparuier. Elaissan la dreita car-
  rau. P(er) lo conseill dels garaniz.Qui fant
  cuidar. Al ric auar. So don iouens es mes-
  chausiz. Eiois es entrels francs faillitz.Tor-
  natz de basan en bertau.
  • letto 766 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [134]
  • letto 874 volte

Emperaire, per mi mezeis

BdT 293,22

Mss: A 31-32, I 119, K 105, a¹ 302-303

Metrica: a8 a8 b8 a8 a8 b8 vers di 9 coblas di 6 versi e 2 tornadas rispettivamente di 3 e 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p.107; Roncaglia 1950, pp.153-183; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 308 

  • letto 3421 volte

Edizioni

  • letto 729 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Emperaire, per mi mezeis,
Sai quant vostra proeza creis,
No·m.sui jes tarzatz del venir,
Que Jois vos pais e Pretz vos creis,
E Jovens vos ten baud e freis
Que fai vostra val or doucir.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Emperaire, per mi mezeis,
sai, qan vostra proez’acreis,
no·m sui jes tarzatz del venir,
que jois vos pais e pretz vos creis
e jovens vos ten baut e freis,
qe·us fai vostra valor techir.
II.
 
 
 
 
12
 
Pois lo fills de Dieu vos somo
Que· l vengetz del ling Farao,
Ben vos en devetz esbaudir;
Contra·ls portz faillon li Laro,
Li plus de conduich e de do,
E ja Dieus no· ls en lais jauzir !
Pois lo fills de Dieu vos somo
qe·l vengetz del ling Farao,
ben vos en devetz esbaudir;
c’outra·ls Portz faillen li baro,
lo plus, de conduich e de do,
e ja Dieus no·ls en lais gauzir!
III.
 
 
 
 
18
 
Mais en cels de lai es remas
Ad ops d'Espaigna e del vas,
En devetz ben l'afan soffrir,
E·ls Sarrazis tornar atras,
E de l'aut orguoill forvenir,
E Dieus er ab vos al fenir.
Mas en cels de lai es romas,
ad ops d’Espaigna e del Vas
en devetz ben l’afan sofrir,
e·ls Sarrazis tornar atras,
del aut orguoill far venir [bas],
e Dieus er ab vos al fenir.
IV.
 
 
 
 
24
 
Als Amoravis fai conort
Per las poestatz d'outra·l port
Qu'ant pres una tel' ad ordir
De drap d'enveia e de tort,
E ditz cadaüs qu'a sa mort
S' fara de sa part desvestir.
Als Amoravis saill conortz
per las poestatz d’outra·ls Portz
q’an pres una tela ad ordir
de drap d’enveia e de tort,
e ditz cadaüs q’a sa mort
·s fara de sa part devestir.
V.
 
 
 
 
30
 
Mas de lai n'ant blasme li ric
C'amon lo sojorn e l'abric
Mol jazer e soau dormir.
E nos sai, segon lo prezic,
Conquerrem de Dieu per afic
L'onor e l'aver e·l merir.
Mas de lai n’ant blasme li ric,
c’amon lo sojorn e l’abric,
mol jazer e soau dormir,
e nos sai, segon lo prezic,
conquerrem, de Dieu, per afic
l’onor e l’aver e·l merir.
VI.
 
 
 
 
36
 
Trop s'en van entr'els cobeitan
Aicill que vergoigna non an,
E·s cuion ab l'aver cobrir;
Et ieu dic lor, segon semblan,
Que· l cap derrier e· ls pes denan
Los coven dels palaitz issir.
Trop s’en van entr’els cobeitan
aicill que vergoigna non an,
e·is cuion ab lauzar cobrir;
et ieu dic lor, segon semblan,
qe·l cap derrier e·ls pes denan
los coven dels palaitz issir.
VII.
 
 
 
 
42
 
Per pauc Marcabrus non trasaill
De Joven, can per aver faill,
E cel qui plus l'arm' acuillir,
Quan venra al derrier badaill,
En mil marcs non dari' un aill,
Si li fara la mortz pudir.
Per pauc Marcabrus non trasaill
de joven, qan per aver faill,
e cel qe plus l’ama acuillir,
qan venra al derrier badaill,
en mil marcs non daria un aill,
si·l li fara la mortz pudir.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Ab la valor de Portegual
E del rei Navar atretal
Ab sol que Barsalona·s vir
Ves Toleta l'emperial,
Segur poirem crida: reial !
E paiana gen desconfir.
Ab la valor de Portegal
e del rei Navar atretal,
ab sol que Barsalona·is vir
ves Toleta l’emperial,
segur poirem cridar «Reial!»
e paiana gen desconfir.
IX.
 
 
 
 
54
 
Si non fosson tant gran li riu
Als Amoravis for' esquiu;
E pogram lor o ben plevir,
E s'atendon lo recaliu
E de Castella· l seignoriu,
Cordoa · il farem magrezir.
Si non fosson tant gran li riu,
als Amoravis fora esqiu,
e pogram lor o ben plevir;
e s’atendon lo recaliu
de Chastella lo seignoriu,
Cordoa·ill farem magrezir!
X.
 
57
 
Mas Franssa Peitau e Beiriu
Aclina un sol seignoriu,
Venga sai Dieu son fieu servir!
Mas Franssa Peitau e Beiriu
aclin’a un sol seignoriu,
veign’a Dieu sai son fieu servir!
XI.
59
 
Qu'ieu non sai per que princes viu
S'a Dieu no vai son fieu servir.
Q’ieu non sai per que princes viu,
s’a Dieu no vai son fieu servir!
  • letto 553 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2534 volte

CANZONIERE A

  • letto 2979 volte

Edizione diplomatica

[c. 31vB]
 

  Marcabruns
  E Mperaire p(er)mi mezeis.Sai qan uostra
       proeza creis. Nom sui ies tarzatz del
  uenir. Que iois uos pais epretz uos creis.
  Eiouens uos ten baut efreis. Qeus fai
  uostra ualor dechir.


  P  ois lo fills de dieu uos somo. Qel uengetz
  del ling farao.Ben uos endeuetz esbaudir.
  Coutrals portz faillen libaro.Lo plus de
  conduich ededo. Eia dieus nols en lais
  gauzir.


  M  as encels delai es romas.Adops despai
  gna edel uas. Endeuetz ben lafan sofrir.
  Els sarrazis tornar atras. Edel aut
  orguoill foruenir. Edieus er ab uos
  al fenir.


  A  ls amorauis fai conort. P(er)las poestatz
  doutral port. Qan pres una tela adordir.
  De drap denueia edetort. Editz cadaus
  qasamort. Enfant desapart deuestir.


  M  as delai nant blasme li ric. Camon lo
  soiorn elabric.Mol iazer esoau dormic.
  Enos sai segon lo prezic. Conquerrem
  de dieu p(er) afic.Lonor elauer elmerir.


  T  rop sen uan entrels cobeitan. Aicill que
  uergoigna nonan. Eis cuion ab lauzar
  cobrir. Et ieu dic lor segon semblan.Qel
  cap derrier els pes denan.Los couen dels
  palaitz issir.


  P  erpauc marcabrus non trasaill. De io-
  uen qan p(er) auer faill. Ecel q(ue) plus lama
  acuillir. Qan uenra al derrier badaill.
  En milmarcs non daria un aill.Sil li
  fara lamortz pudir.
[c. 32rA]
 

  A  l lauador deportegal. Edel rei nauar atre
  tal. Ab sol que barsalonais uir. Ues tole
  ta lemperial. Segur poirem cridar reial.
  Epaiana gen desconfir.


  S  i non fosson tant gran li riu.Als amora-
  uis fora esqiu. Epogram loro ben pleuir.
  Esatendon lo recaliu. Edechastellal seig-
  noriu. Cordoaill farem magrezir.


  M  as franssa peitau ebeiriu.Aclina unsol
  seignoriu. Ueigna dieu saison fieu seruir.
  Qieu non sai p(er)que princes uiu.Sadieu no
  uai son fieu seruir.
  • letto 2782 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 574 volte

CANZONIERE I

  • letto 686 volte

Edizione diplomatica

[c. 119rB]
 

     Marcabrus
  E Mp(er)aire p(er) mi mezeis. Sai qua(n)t uost-
  ra proessa creis. Nom sui ies ta(r)datz
  del uenir. Que iois uos pais eprez uos
​  creis. Eioue(n)s uos ten baud efreis.Qe fai
  uostra ualor doucir.


  P ois lo fils de dieu uos somo.Q(ue)l ue(n)gez
  delling faraTrascrizione interlineareo. Ben uos endeuez esbaudir.
  Contrals portz faillon li baro.Li plus de (con)-
  duich e de do.Eia dieus nols enlais iau-
  zir.


  M ais entrels dellai es remas.Anos despa-
  ingna edels uas.Endeuetz benlafan sof-
  frir. El sarrazins tornar atras. Edel aut
  orgoill foruenir.Edieus er ab uos al fenir.
[c.119vA]
 

  A ls amorauis faill conortz.P(er)las poestatz
​  doutrals portz.Cant pres una tella ordir.
  De drap denueia ede tort. Editz cadaus casa-
  mort. Sfara de sa part desuestir.


  M as delai nant blame li ric.Camo(n) li soior(n)
  elabric. Moliatz esoau dormic.Enos sai
  segon lo prezic. Conquere(m) de dieu p(er) affic.
​  Lonor elauer el mezic.


  T rop si uan entrels cobeitan. Acel q(ui) u(er)goi-
  gna n(on) an. Eis cuian ablanar cobrir.Et eu
  dic lor segon senblan. Quel cap derrier els
  pes auan. Los couen del palaiz issir.


  P er pauc marchabrus n(on) trasaill. De ioue(n)
  can p(er) auer faill. Ecel qui plus lama cuil-
  lir.Can uenra al derrier badaill.Emil ma
  rcs no(n) daria un aill. Silor fara lamortz
  pudir.


  A blauador de portegal.Edel rei nauar a-
  tretal. Absol que barsalonais uir. Ues to-
  leta lemp(er)ial. Segur poirem cridar reial.
  Epaiana gen desconfir.


  S i no fosson tan gran li riu. Als amora-
  uis for esquiu.Epogra(m) lor oben pleuir.
  Esa tendon lo recaliu. De castella lo sein-
  gnoriu.Cordoail farem magrezir.


  M as franssa peitau eberiu. Aclina un sol
  seignoriu. Uenga sai dieu son fieu s(er)uir.
  Q(ue)u no sai p(er)que p(ri)nces uiu. Sadieu noue.
  son fieu s(er)uir..
  • letto 850 volte

Riproduzione fotografica

 

Vai al manoscritto [135]

 

  • letto 634 volte

CANZONIERE K

  • letto 648 volte

Edizione diplomatica

[c. 105rB]
 

  Marcabrus
  E Mperaire per mi mezeis. Sai qant uo-
      stra proessa creis. Nom soi ies tardatz
​      del uenir. Que iois uos pais eprez uos
  creis. Eiouens uos ten baud efreis. Qe fai
​  uostra ualor doucir.


  P uois lo fills de dieu uos somo.Quel ue(n)-
  gez delling farao. Ben uos endeuez esbau-
  dir. Contrals porz faillon li baro. Li plus
  de conduich ededo. Eia dieus nols enlais
  iauzir.


  M as entrels dellai es remas. Anos despa-
  igna edels uas.En deuez ben laffan soffrir.
  El sarrazins tornar atras.Edel aut orgoill
  foruenir. Edieus erab uos al fenir.


  A ls amorauis faill conorz. P(er) las poestatz
  doutrals porz. Cant pres una tela ordir.
  De drap denueia edetort.Ediz cadaus
 
[c. 105vA]
 
​  casamort. Sfara desa part desuestir.


  M as delai nant blame liric. Camo(n) lo soio-
  rn ela bric. Moliaz esoau dormic. Enos sai
  segon lo prezic. Conquerem de dieu p(er) affic.
  Lonor elauer el meric.


  T rop si uan entrels cobeitan.Acell qi uer-
  goigna no(n) an. Eis cuian ablauar cobrir.
  Et ieu dic lor segon semblan. Qel cap derri-
  er els pes auan. Los couen del palaiz issir.


  P er pauc marcabrus no(n) trassaill.D(e) iouen
  can per auer faill. Ecel qui plus lama cuill-
  ir. Can uenra al derrier badaill. Emil mar-
  cs no(n) daria un aill. Sillor fara lamorz pu
​  dir.


  A blauador de portegal. Edel rei nauar atre-
  tal. Ab sol que barsalonais uir. Ues toleta
​  lemperial. Segur poire(m) cridar reial. Epai-
  ana gen desconfir.


  S i no fosson tant gran li riu. Als amorau-
  is for esqiu.Epogram lor oben pleuir.Esa
  tendon lo recaliu. De chastella lo seignoriu.
  Cordoail farem ma grezir.


  M as franssa peitau eberiu.Aclina un sol
  seignoriu. Uenga sai dieu son fieu servir.
  Qieu nosai per que princes uiu. Sa dieu
​  noue sonfieu seruir.
  • letto 608 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [110]

 

  • letto 560 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 740 volte

Edizione diplomatica

[c. 302]
 

 

                                marchabrus
  Emp(er)aire p(er) mi mezeis. sai tant uostra proeza creis nom soi ies.
  tarzatz del uenir. qe iois uoi pais. ep(re)z uos creis e iouenz uostre
  baldefreis. qeu sCorrezione interlineare a partire da f-a uostra ualor techir.
 

  Pos lo fils de dieu uosCorrezione interlineare a partire da -n somon. qel ue(n)ges del ling fara hon. be uos
  endeuetz esbaudir. contrals portz faillion li baron. li plusde condug
  e de don. e iCorrezione interlineare a partire da i-a dieus nols en laus iauzir.
 

  Mas en cels de lai es remas. a uos despagna e del uas. en deuetz ben
  la fan sofrir. els sarrazis tornatz atras e de laut orgueil for uenir.
  e dieus er ab uosalfenir.
 


[c. 304]
 

 

  Als amorauis faitz conort p(er) las poestatz doutralport. can presuna
  tela ordir. darap. e de mieia. es detort. e ditz cadaus cassa mort.
  se fara de sa part deuestir.
 

  Mas delai nan blasme li ric. camc lo soiorn elabric. moliazer. esuau
  dormir. e no sai segon lo prezic. conq(ue)r rem de dieu p(er)afCorrezione interlineare a partire da -s-ic.
  lonor el auer el merir.
 

  Trop seuan entrels cobeitan. ai cels qe uergognha. nonan. escuian
  ab lauar cobrir. (et) eu dic lor segon. semblan. q(ue)lcap
  derier. els pes daCorrezione interlineareuan. los coue del palais issir.
 

  Per pauc marchabrus. non trassailh. de iouen can p(er) auer fail.
  e celqe plus la mal cuillir. can uenra al premier badailh.
  e milmarcs n(on) dariun ailh. siCorrezione interlinearelsi fara la mortz pudir.
 

  Ab la ualor de portegual. e delrei nCorrezione interlineareauat attretal. ab sol qebarsa
  lonas uir. ues tolesa lemp(er)ial. segur podrem cridar reial. e
  paiana gent. desconfir.
 

  Si no fosson tan gran li riu. als amorauisfols esqiu e pogra(m)
  lor obe(n) pleuir. e satendo lo rechaliu. de chastela segnhoriu
  cordoailh. farem maigrezir.
 

  Mas franza peitau ebeiriu. a clina un sol segnhoriu. uengua
  sai dieu son fieu seruir. qieu no sai p(er) qe p(ri)nceps uiu. sa
  dieu non ue son fieu seruir.
  • letto 651 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 778 volte

Emperaire, per vostre pretz

BdT 293,23

Mss: D 189, z 2cols C-D

Metrica: a8 a8 a8 b8 vers di 8 coblas di 4 versi e tornada di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909,  p. 112; Roncaglia 1950, p.153-183; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 319 

  • letto 1120 volte

Edizioni

  • letto 657 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
4
 
Testo Dejeanne 1909

Emperaire per vostre prez
E per la proeza q'avez
Sui a vos venguz, zo sabez,
E no m'en dei ges penedir.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Emperaire, per vostre prez
e per la proeza q’avez,
sui a vos venguz, zo sabez,
e no m’en dei ges penedir.
II.
 
 
8
 
Meillz m'en degra lo pels sezer
Car chai vinc vostra cort vezer,
Q' eu farai loing e pres saber
Lo joi que vos es a venir.
Meillz m’en degra lo pels sezer
car chai vinc vostra cort vezer,
q’eu farai loing e pres saber
lo joi que vos es a venir.
III.
 
 
12
 
S'anc per vos demenei orgoill
Tot m'es tornat en autre fuoill,
Qe tals mena bon fait en l'uoill
Qe no s'en auza descobrir.
S’anc per vos demenei orgoill,
tot m’es tornat en autre fuoill,
qe tals mena bon fait en l’uoill
qe no s’en ausa descobrir.
IV.
 
 
16
 
Qi · l sa[p] bon q' eu sui tant poinenz
Als malvals' et ais recredenz,
Per qe n'a serrada[s] las denz
E non ansa lo criz eissir?
S’anc per vos demenei orgoill,
Si·l sa[p] bon q’eu sui tant poinenz
als malvaz et als recredenz,
per qe n’a serrada[s] las denz
e no·n ausa lo criz eissir?
V.
 
 
20
 
Emperaire, si ben enquers,
Lo reprovers es fis e mers :
Ço qe dons clona e plora sers
Las lacrimas devon perir.
Emperaire, si ben enquers,
lo reprovers es fis e mers:
ço que donz dona e plora sers
las lacrimas devon perir.
VI.
 
 
 
24
 
(Emperaire si Dieus me gart)
S'eu me faill al vostre donar
Jamais a gorc qu'auza lauzar
Non ira Marcabruns pescar
C' ades cuidaria faillir.
Emperaire, si Dieus me gart,
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
VII.
 
 
28
 

S’eu me faill al vostre donar,
jamais a gorc qu’auza lauzar
non ira Marcabruns pescar,
c’ades cuidaria faillir.
VIII.
 
 
32
 
Per aqella fe q' eu vos dei,
Anc mes emperador ni rei
Non agron tal merchat de mei,
Con vos, e D[i]eus m'en lais jauzir.
Per aqella fe q’eu vos dei,
anc mais emperador ni rei
non agron tal merchat de mei
con vos, e Deus m’en lais jauzir.
VIII.
34
 
Emperairiz, pregaz per mei,
Qu'eu farai vostre prez richir.
Emperairiz, pregaz per mei,
q’eu farai vostre prez richir.
  • letto 578 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 768 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 514 volte

Edizione diplomatica


[c. 189rB]  
  B
mperaire p(er) uostre prez. Ep(er) la
      proeza qauez. Sui auos ue(n)guz
      zo sabez. Enomen dei ges pene-
  dir.

  M eillz men degra lo pels sezer. Car chai
      uinc uostra cort uezer. Qeu farai lo-
  ing epres saber. lo ioi que uos es aue
  nir.

  S anc p(er) uos demenei orgoill. tot mes
      tornat en autre fuoill. Qe tals mena
  bon fait en luoill. Qe no sen ausa desco-
  bir.

[c. 189vA]  
  Q
il sa bon qeu sui tant poinenz. als
      maluaz (et) als recredenz. P(er) qe na serra
  da las denz. Eno(n) ausa lo criz eissir.

  E mp(er)aire siben enquers.lo reprouers
      es fis. emers. Ço que donz dona e
  plora sers. las lacrimas deuon perir

  E mp(er)aire si dieus me gart. Seu me
      faill al uostre donar. Jamais a gorc
  quauza lauzar. No(n) ira marcabruns
  pescar. Cades cuidaria faillir.

  P er aqella fe que uos dei. anc mais
      emp(er)ador ni rei. non agrom tal mer-
  chat demei. Con uos. Edeus men lais
  iauzir.

  E mp(er)airiz p(re)gaz p(er) mei. Q(eu) farai uostre
      prez richir.
  • letto 605 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 654 volte

En abriu / s'esclairo·ill riu / contra·l pascor

BdT 293,24

Mss: A 27-28, C 345 (Elias Fonsalada), E 153-154, I 117, K 102, N 270-271, R 8. d 302, z 2 col. A-col. B

Metrica: a3 a4 b4 c 3c4 b4 d4 d3 b7 (/ -03' 03' 03 03' 03' 03 03' 03 07 - : -11 11 14 -) vers di 8 coblas di 9 (3) versi e tornada di 1 (3) verso/-i

Editori: Dejeanne 1909,  p.1 15; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 324; Eusebi 2002, p. 181-192

  • letto 26217 volte

Edizioni

  • letto 673 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
3
 
Testo Dejeanne 1909

En abriu, s'esclairo·il riu contra·l Pascor,
E per lo bruoill naisso·il fuoill sobre la flor;
Bellamen, ab solatz gen, e·m conort de fin' Amor.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

En abriu s’eslairo·il riu contra·l Pascor,
e per lo bruoill naisso·il fuoill sobre la flor,
bellamen, ab solatz gen, ab conort de fin’ amor.
II.
 
6
 
Qui a drut reconogut d'una color
Blanc lo teigna, puois lo deigna ses brunor;
C'amors vair' al mieu veiair' a l'usatge trahidor.
Qui a drut reconogut d’una color,
blanc lo teigna, puois lo deigna ses brunor:
c’amors vaire al mieu veiaire a l’usatge trahidor.
III.
 
9
 
Denan vos fara semblan bon per meillor,
Per servir gen, a talen mal per pejor;
Vers es, per ben fait, cap frait e mainz laisitz per honor.
Denan vos fara semblan bon per meillor;
per servir gen a talen mal per peior.
Vers es: per ben fait cap frait e mains laizitz per honor.
IV.
 
12
 
Dieus maldiga amor piga e sa valor;
Per sa lecha pren delech' al bevedor,
Qui trop heu plus que non deu lo vins li tol la vigor.
Dieus mal iga amor piga e sa valor:
per sa lecha pren delech a ·l bevedor:
qui trop beu plus que non deu lo vins li tol la vigor.
V.
 
15
 
Si l'amia non crezi' enganador
Lauzengier ni mal parlier acusador,
Sieus seria, si· m volia, ses bauzi' e ses error.
Si l’amia non crezia enganador,
lausengier ni mal parlier acusador,
sieus seria, si·m volia, sens bauzia e ses error.
VI.
 
18
 
Puois qu'ieu vei qu' ella non crei castiador,
Anz de totz malvatz pren patz, cals la groissor
A la den torna soven la leng' on sent la dolor.
Puois q’ieu vei q’ella no·n crei chastiador,
anz de totz malvatz pren patz, cals l’a groissor?
A la den torna soven la lenga on sent la dolor.
VII.
 
21
 
Denan mei n'i passon trei al passador,
Non sai mot tro· l quartz la fot e· l quinz lai cor.
Enaissi torn' a decli l'amors e torn' en negror.
Denan mei n’i passon trei al passador;
no·n sai mot tro·l qartz la fot, e·l qinz lai cor:
enaissi torn’a decli l’amors e torna en peior.
VIII.
 
24
 
Aquist con son deziron e raubador,
Tuit cill gartz i clam on partz et ill en lor,
E qui mieills fa sordeitz a, cum de l'agnel an pastor.
Aquist con son deziron e raubador;
tuit cill gartz i clamon partz et ill en lor:
e qui mieills fa sordeitz a, cum de l’agol’ an pastor.
VIII.
 
A dur auzel toi la pel cel qui escorja voutor.
A dur auzel tol la pel cel qui escortja voutor.
  • letto 616 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2838 volte

CANZONIERE A

  • letto 2735 volte

Edizione diplomatica

[c. 27vB]
 

  Marcabruns
  E N abriu. Sesclairoil riu. Contral pas-
       cor. Ep(er)lo bruoill.Naissoil fuoill.Sobre
[c. 28rA]
 
  la flor.Bellamen. Ab folatz gen.Abconort
  definamor.


  Q  ui a drut. Reconogut.Dun a color. Bla(n)c
  lo teigna.Puois lo deigna. Ses brunor.
  Camors uaire. Al mieu ueiaire. A lusat 
  ge trahidor.


  E  denan. Uos faran.Semblan. Bon p(er)meillor
  P(er)seruir gen.Atalen.Mal p(er) peior. Uers es
  p(er) ben fait.Cap frait. Emainz laizitz p(er) 
  honor.


  D  ieus maliga.Amor piga. E saualor. Per
  sa lecha.Pren delecha.Al beuedor. Q(ui)trop
  beu. plus que non deu. Lo uins li tol la
  uigor.


  S  i la mia. non crezia. Enganador. Lause(n)-
  gier. Ni mal parlier. Acusador. Sieus se-
  ria.Sim uolia. Sens bauzia.Eses error.


  P  uois qieu uei. Qella non crei. Chastiador.
  Anz detotz maluatz.Pren paz. Cals la
  groissor.Aladen.Torna souen. Lalenga
  on sent la dolor.


  D  enan mei. Ni passon trei. Alpassador. No(n)
  sai mot.Trol qartz lafot. Elqinz lai cor.
  Enaissi torna adecli. Lamors etorna en
  peior.


  A  quist con.Son derisson. Eraubador.Tuit
  cill gartz. J clamon partz. Et ill enlor.E
  qui mieills fa.Sordeitz a. Cum dela go
  lan pastor.


  A  dur auzel.Tol lapel. Cel qui escortia 
  uoutor.
  • letto 3181 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 654 volte

CANZONIERE C

  • letto 664 volte

Edizione diplomatica

[c. 345vA]
 
  E N abriu. Helyas fo(n)t salada
      son clar li riu. pres del
      pascor. quan li fuelh.
      naysson per bruelh. de-
  sotz la flor. ab bon conort. me
  deport. de fina mor. ueramenPunto metrico di fine cobla assente

  Q ui a drut reconogur. duna
  color. blan lo tenha. ses lede-
  nha. eses brumor. quamor
  uaire. amo uejaire. aluzatge
  del trachor.

  D ieus cofonda. damor gonda.
  sa ualor. per tot renha. e des
  denha l bellazor. e qui beu mai
  que non deu. lo uis li tolh sa
  S i ma mia. no(n) crezi(a).    uigor.
  lauzenjador. lauzengier. ni
  folh parlier. encuzador. yeulh
  seria. sil plazia. de fin cor ab
  bona mor.

  M as quar uey. quella no crey.
  castiador. que maluatz. atriatz.
  quar lan groyssor. be souen.
  torna la den. la lengua on sent

  Q uant ab mey. lai     la dolor.
  uenon trey. al passador. non
  sai mot. lo quartz al tot. el q(ui)ns
  lai cor. aissella mor. aissi torn
  en gran negror.

  A quist con. son deziron. e
  raubador. qusquecx gartz. on
  es sa partz. qui mielhs na le-
  zor. qua dur auzelh. tolh ho(m)
  la pelh. selh qui escorga uou

  E n la mar. sai anar.          tor.
  e destiu e diuern. e sai tan na-
  uegar. per que dreg me guo
[c. 345vB]
 
  uern. enon cre. que de re. ne-
  gus me descazern. 
  • letto 629 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [136]

 

  • letto 578 volte

CANZONIERE E

  • letto 680 volte

Edizione diplomatica

[c. 153B]                                 
                                  Marcabru

  E n abril sesclarzisson li riu. contral pas-
     cor. enais lo fueill per los brueils. euei
  laflor. ueramen. ai ieu conort. em deport.
  debonamor.

  Q ui la te tal com la denha. enquer aillor. 
  si faill lai. eno(n) pren sai. ni na auctor. ca-
  bon dreg. la dieus eleg. afolia muzador.

  Q uia drug. reconogut. duna color. blanc
  lo tenguamor.lo denha ses brunor. cam-
  or uaira almieu ueiaire. fai semblan de
  traidor.

  D ieus maldiga. amor pigua. esa ualor.
  per tot leca. mala deca. beuedor. equi ma-
  is beu. que no(n) deu. lo uis litol sa ualor.

  S i mamia. non crezia. enguanado. lauz-
  engier. ni mal parlier. encuzador. sieus se-
  ria. sis uolia. ses bauzia eses error.

  M as ieu uei. quela non crei. castiador.
  mas almaluatz. endapatz. quar la groi-
  sor. souen mena. lai la lengua. on la de-
  ns ha dolor.

  A quist con. son deziron. eraubador. cas-
  cuns gartz. hi clama partz. (et) el elor.
  quill mesfai. lo sordeis uai. com de la
  solal pastor.

  C ant almei. neuenon trei alpassador.
  non sai mot trol quart la fot. el quins

[c.  154A]  
  lai cor. enans torn en decli amor. echai en er-
  ror.

  A dur auzel. tol lapel. aquel quescorgual
  uoutor.

  D enan. uos fara semblan.bon emeillor.

  P er seruir gen. atalen. mal epeior.

  U ers es per ben fag.  cap frag. enmotz luex
  eper honor.
  • letto 658 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [119]

 

  • letto 541 volte

CANZONIERE I

  • letto 609 volte

Edizione diplomatica

[c. 117rA]Nel corpo del canzoniere è caduto un foglio fra il f. 116 e il f. 117; mancano la vida e i primi trecomponimenti dell’ unità e l’inizio del quarto
 

  groissor. Ala den torna souen.La lenga o(n)t
  sent la dolor.


  D ena(n)t mei. Ni passon trei. Al passador.No(n)
  sai motz trol quartz la fot.El quinz laicor. E
  naissi torna decli. Lamor etorna peior.


  A quist con. Son derisson. Eraubaudor.Tuit
  eill gartz. Jclamon partz. Et ill enlor. Eqi
  meils fa. Sordeiza. Cu(m) de lagnel an pastor.


  A dur auzel. Tol la pel.Cel qui escoria uou-
  tor.
  • letto 542 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [122]

 

  • letto 506 volte

CANZONIERE K

  • letto 722 volte

Edizione diplomatica

[c. 102vB]
 

  Marcabruns
  E N abriu. Ses clairoill riu. Contral pascor.
      Ep(er) los bruoills. Nais lo fuoills sobre la
      flor. Bellame(n) ab bon solaz gen. En con-
  ort de fin amor.


  Q i adrut reconogut. Duna color. blanc lo te-
  igna puois lo deigna ses brunor. Camors ua-
  ire. Al mieu ueiaire. Alusatge al traidor.


  D enan uos farai semblan bon per meillor.
  P(er) s(er)uir gen atalen mal p(er) peior. Uers es p(er) ben
  fait cap frait. Emains laidiz p(er) honor.


  D ieus maliga amor piga. Esa ualor. P(er) sa le-
  scha. Pren delecha al beuedor. Quitrop beu.
  Plus qe no(n) deu.Louis litol lauigor.


  S i lamia.no(n) crezia.enganador. Lausengier.
  ni mal parlier. Accusador. Sieus seria.sim uo-
  lia. Ses bauzia eses error.


  P uois q(ue)u uei. quella no(n) crei. castiador. Anz
  de totz maluaz pren paz. cals la groisor. Ala
[c. 103rA]
 
  den torna souen. La lenga on sent ladolor.


  D enant mei. ni passon trei. Al passador. No(n) sai
  mot. trol qarz lafot. El qinz laicor. Enaissi torna
  decli. Lamor etorna peior.


  A quist con. son derisson. Eraubador. Tuit eill
  garz. iclamon parz.Et ill en lor. Equi meills
  fa. sordeiza. Cum de lagnel an pastor.


  A dur auzel. tol lapel. Cel qui escoria uoutor.
  • letto 674 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [126]

 

 

  • letto 501 volte

CANZONIERE N

  • letto 683 volte

Edizione diplomatica

[c. 270vB]
 
  N abriu.Ses claron riu.
  Con tral pascor. Eper lo
  bruoill nais lofoill.Sobre
  la flor. Bella ment abbon
  solatz. Em conort defina
  mor.

  Uia drut. reconogut. Du
  na color. Blanc loieigna.
  Pos lo deigna. Ses brunor.
  Camors uaire.Almieu ue
  iaire. Alusatge altrai dor.

  E nan. Uosfara
  sem blan. Bon per meillor.
  Per seruir gent.Atalent.
  Mal per peior. Uer es per be(n)
  fait.Col frait. En mains los
  ez per honor.
[c. 271rA]
 
  Jeus maliga. Amor piga.Ez
  saualor. Per sa lescha. pren
  de lecha. Al beuedor.Qui
  trop beu. Plus que non deu.
  Louins litol lauigor.

  J Lamia. Non creia. Engana
  dor. Lauzenger. Ni mal par
  lier.Acusa dor. Seus seria.
  Sim uolia. Sens bauzia. ese(n)s
  error.

  Os queu uei. Quella non
  crei. Castiador. Ans de totz
  mal uatz. Pren patz. Cals la
  greissor. Aladen. Torna soue(n).
  Lalengua on sen ladolor.

  Enan mei. Uipasson trei. Al
  passador. Non sai mot.Trol
  cartz la fort. El quinz lai
  cor. En aisi. Trona de cli.
  La mor ez tornar negror.

  Quist con. Son
  de ziron. Ez raubador.Tut
  eill gartz. Jcla mo partz. Ez
  ill en lor. Equi mels fa.Sor
  deisa. Com de lagolau pasto(r).
  Dur auzel. Tollepel.
  Cel qui escorga uoltor.
  • letto 565 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 516 volte

CANZONIERE R

  • letto 658 volte

Edizione diplomatica

[c. 8vA]

 
 

                                                                      marc e bru
  E n abrieu. sesclairol rieu. co(n)tral pascor. e p(er) lo bruelh. mays lo
    fuelh sobre la flor. belame(n) ab bo solatz sen. em conort de
    fina mor. Q uia drut reconogut duna color. bla(n)c lo tenha
    pos lo denha. ses brumor. camor uayre. al meu ueyaire a 
  uzatie al traidor. 
 

                           C ar dena(n) uos fara semblan. be(n) p(er) melhor. p(er) ser- 
  uir gen a talen. mal p(er) peior. uers es q(ue) p(er) be fait. col frayt emans
  luocs es p(er) honor.
 

                                D ieus maldiga amors piga. e sa ualor p(er) sa de-
  cha. pren e lecha. al beuedor. q(ue) trop beu. pus q(ue) no(n) deu q(ue)l ui li tol
  la uigor. 
 

                S i lamia no(n) crezia enganador lauzengier. nil mal parli-
er acuzador. sieuseria sim uolria ses bauzia ses error. 
 

                                                                                                        P os quieu  
  
U ei q(ue)la non crey castiador. ans de totz maluatz pre(n) patz. cals la groi-
  sor. a la den torna soue(n). la le(n)ga o(n) sent la dolor. D Enan mey ne-
  passon trey. al passador. no say mot trol cart la fot. el quins lay cor
   
[c. 8vB]
 
 

  e(n)naiysi torna decli la mors. e tornanegror. A quist co(n). so(n) dezi-
  ro(n). e raubador tuyt elegartz pre(n) las uils partz. elh en lor. e qui
  miels fa. sordeys aura. com de la colba al pastor. D e dur au-
  zel tolera pel. sel q(ue) escoriara uoutor. 
  • letto 591 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [124]

 

  • letto 700 volte

Estornel, coill ta volada

BdT 293,25

Mss: C 174, E 154

Metrica: a7' a7' a7' b7' c3 c3 c3 c3 c3 c3 b5' vers di 7 coblas di 11 versi e tornadadi 7 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 121; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 343. 

  • letto 3438 volte

Edizioni

  • letto 677 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11
 
Testo Dejeanne 1909

Esfornel, cueill ta volada:
Deman, ab la matinada,
Iras m'en un' encontrada,
On cugei aver amia;
Trobaras
E veiras
Per que vas;
Comtar l'as
E·ill diras
En eis pas
Per que se traslia.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Estornel, cueill ta volada;
dema, ab la matinada,
iras me en un’encontrada
on cuge aver amia.
Trobaras
e veiras
per que vas;
comtar l’as
e·ill diras
en eis pas
per qu’es tras[a]lia.
II.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22
 
No sai s'aissi ·s fo fadada
Que no m'am e si' amada;
C' ab una, sola vegada
Fora grans la matinia,
Si· ll plagues
Ni volgues
Qu'o fezes;
Per un mes
N'agra tres,
Aqui es
De sa companhia.
No sai s’aisi·s fo fadada
que no m’am e si’amada,
c’ab una sola veguada
fora grans la matinada;
si·ll plagues
ni volgues
c’o fezes,
per un mes
n’agra tres
aqui eis
de sa companhia».
III.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33
 
Ai ! com es encabalada
La falsa razos daurada,
Denan totas vai triada;
Va! ben es fols qui s'i fia,
De sos datz
C'a plombatz
Vos gardatz,
Qu'enganatz
N'a assatz,
So sapchatz,
E mes en la via.
«Ai, com es encabalada
la falsa razos daurada
«Denan totas vai triada!»
Va, ben es fols qui s’i fia.
De sos datz
c’a plombatz
vos gardatz,
qu’enguanatz
n’a assatz,
so sapchatz,
e mes en la via.
IV.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44
 
Per semblant es veziada,
Plus que veilla volps cassada;
L'autrier mi fetz far la bada
Tota nueg entruesc' al dia.
Sos talans
Es volans
Ab enguans;
Mas us chans
Fa·n enfans
Castians
De lor felonia.
Per semblant es veziada
plus que veilla volps cassada.
L’autrier mi fes far la bada
tota nueg entruesc’al dia.
Sos talans
es volans
ab enguans,
mas us chans
fa·n enfans,
castians
de lur felonia».
V.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55
 
Selui fadet gentils fada
A cui fo s' amors donada;
No fo tais crestianada
De sai lo peiron Elia;
Vol' e vai
Tot dreit lai,
E· l retrai
Qu'ieu morrai,
Si no sai
Consi jai
Nuda o vestia.
«Selui fadet gentils fada
a cui fo s’amors donada!
No fo tals crestianada
de sai lo peiro Elia!
Vol’e vai
juesca lai,
e·l retrai
qu’ieu morrai,
si no sai
consi jai,
nuda ho vestia!»
VI.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
66
 
Sa beutatz fon ab leis nada
Ses fum de creis ni d' erbada;
De mil amicx es cazada
E de mil senhors amia.
Marcabrus
Ditz que l'us
Non es clus;
Bad e mus
Qui·ll vol plus
C'a raüs
Part de la fraia.
«Sa beutatz fo ab leis nada,
ses fum de creis ni d’erbada . . .
De mil amicx es cazada,
e de mil senhors amia.
Marcabrus
ditz que l’us
no·n es clus;
bada mus,
qui·ll vol plus,
c’a raüs
part de la frai[di]a».
VII.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
77
 
De fin' aMor dezirada
Az una flor pic vairada
Plus que d'autruna pauzada.
Paucs fols fai tost gran folia.
Perdo· l grat
De l'abat
Saint Privat;
M'ai pensat
Ses cujat
Si·m ditz: mat,
Que l'amors embria.
«De fin’amor dezirada
a una flor pic–vairada
plus qued autruna pauzada.
Paucx fuecx fai tost gran folia!
Perdo·l grat
del abat
Saint Privat;
m’ai pensat
ses cujat,
si·m ditz “Mat”,
qu’el’amors enbria!
VIII.
 
 
 
 
 
84
 
Del deslei
Que me fei
Li fauc drei,
E·il m'autrei,
Mas sotz mei
Aplat sei,
Qu'ela·m lass' e·m lia.
Del deslei
que m’[en] fei
li fauc drei
e·ill m’autrei,
mas sotz mei
aplat sei,
qu’ela·m las’e·m lia».
  • letto 638 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2544 volte

CANZONIERE C

  • letto 2856 volte

Edizione diplomatica

[c. 174vA]  

                                 Marca
​  E Stornelh cuelh ta bru
     uolada. deman ab la
     matinada. irasmen u
     nen contrada. on cugey
  aver amia. e ueyras. per que uas.
  comtar las. el diras. en eys pas.
  per ques traslia.
  


  N o sai saissis fon fadada. que
  non am e siamada. quab una 
  sola ueguada. fora grans la ma
  tinada. sil plagues. mi uolgues.
  quo fezes. per un mes. nagra
  tres. a qui es. de sa companhia.


  A i quon es en cabalada. la fal
  sa razons daurada.dauant totas
  ua triada. ua ben es folhs qui si
​  sia. de sos datz. qua plumbatz.
  uos guardatz. quen guanatz. na
  assatz. so sapchatz. e mes en la


  P er semblant es uezia-         uia.
  da. plus que nulha uolp cassa-
  da. lautrier mi fetz far la bada.
  tota nueg entro qual dia. sos
  talans. es uolans. ab enguans.
  mas un cans. fan enfans. casti-
  ans. de lor fellonia.


  S elhuy fadet gentils fada. a-
  cuy fon samors donada. no(n) fon
  tals. crestianada. de sai lo peiron
  elia. uolae uai. tot dreyt lay. el
  retray. quieu morrai. si no say.
  cossi lay. nuda o uestia. 


  S a beutatz fon ab lieys na-
  da. ses fum de creys o derbada.
  de mil amicx es cazada. e de
  mil senhorns amia. marcabrus.

[c. 174vA]     dis quelus. non es clus. ba-
  damus quilh uol plus q(ua)rra-
  us. part de la fraya.

  D e fina mor dezirada. a una
  flor picuairada. plus que dau-
  tru na pauzada. fols fai tost
  gran folhia. perdol grat. del
  abat. sanh priuat. mai pes-
  sat. ses cujat. sim ditz mat.
  quelamor embria.
  • letto 3780 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [128]

 

  • letto 514 volte

CANZONIERE E

  • letto 715 volte

Edizione diplomatica

[c. 154A]
            
                                   Marcabru
  E stornel cueill ta uolacon il secondo o espunto tra la l e la ada. dema ab
      la matina. iras me enunenco(n)trada.
  on cuge auer amia. trobaras. eueiras. per
  que uas. comtar las. eill diras. eneis pas

 
[c. 154B]
    perques trasliada.
  N o sai saisisfo fadada. que no mam esia-
  mada. cabuna sola ueguada. fora grans la
  matinada. sill plagues. ni uolgues. co fe-
  zes. per un mes. nagra tres. aqui eis de
  sa companha.

  A i com es encabalada. la falsa razos dau-
  rada. denan totas uai triada. ua ben es
  fols qui si fia. de sos datz. ca plombatz.
  uos gardatz. quenguanatz. na assatz. so
  sapchatz. emes enlauia.

  P er semblant es ueziada. plus que ueil
  la uolps cassada. lautrier mi fes far la
  bada. tota nueg entruescal dia. sos talans.
  es uolans. abenguans. mas us chans. fan
  enfans. castians. delur felonia.

  S elui fadet gentils fada. acui fo samors
  donada. no fo tals crestianada. de sai lo
  peiro elias. uol euai. iuesca lai. el retrai.
  quieu morrai. si no sai. consi iai. nuda
  ho uestida.

  S albeutatz fo ableis nada. ses fum d(e)creis
  ni derbada.demil amicx es cazada. edemil
  senhors amia. marcabrus. ditz que lus.
  non es clus. bada mus. quill uol plus.
  caraus part de la fraia.

  D efinamor dezirada. azuna flor picuai-
  rada. plus que dautrona. paucx fuecx fai
  tost gran folia. perdol grat. delabat. saint
  priuat. mai pensat. ses cuiat. sim ditz
  mat. que lamors enbria.

  D el deslei. q(ue)m fei. lifauc drei. eill mau-
  trei. mas sotz mei. aplat sei. quelam lasem
  lia.
  • letto 745 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [137]

 

  • letto 748 volte

Ges l'estornels no s'oblida

BdT 293,26

Mss: E 154-155

Metrica: a7' a7' a7' b7' c3 c3 c3 c3 c3 c3 b5' vers di 7 coblas di 11 versi e tornada di 7 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 121; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 343

  • letto 1252 volte

Edizioni

  • letto 593 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11
 
Testo Dejeanne 1909

Ges l' estornels non s' oblida,
Quant ac la razon auzida,
C'ans ha sa vida cuillida,
Del dreg volar no s'alensa.
Tant anet
E volet
E seguet
Lo devet,
Orguanet,
E trobet,
A chantar comensa.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Ges l’estornels no·n s’ublida
quant ac la razon auzida,
c’ans ha sa vi(d)a cuillida;
del dreg volar no s’alen[s]a,
tant anet
e volet;
e seguet
lo devet:
orguanet
e trobet;
a chantar comensa.
II.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22
 
Sobr' una branca florida
Lo francx auzels brai e crida;
Tant ha sa votz esclarzida,
Qu'ela n'a auzit l'entcnsa.
L'us declui,
Lai s'esdui
Truesc' a lui.
« Auzels sui, »
Ditz : – « Per cui
Fas tal brui
Ho cal[ s ] amor[ s ] tensa? »
Sobr’una branca florida
lo francx auzels brai e crida;
tant ha sa votz esclarzida
qu’ela n’a auzit l’entensa.
L’us declui;
lai s’esdui
truesca lui.
«Auzels, fui!»
ditz. – «Per cui
fas tal brui
ho tal amortensa?»
III.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33
 
Di l 'estornels : « Part Lerida
A pros es tan deseremida,
C'anc no saup plus de gandida,
Piena de falsa crezensa.
Mil amic
S'en fan rie:
Per l'abric
Que·us servie,
Lo meric
Del chairic
N'aura ses faillensa. »
Di l’estornels: «Part Lerida
a pros estan d’escremida,
c’anc no saup l’us de gandida:
plen a de falsa crezensa.
Mil amic
se·n fan ric;
per l’abric
que·us servic,
lo meric
del charric
n’aura ses faillensa».
IV.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44
 
– « Auzels, a tort m'a' nvazida;
Mas pos amor no· m ressida,
Mas qu'ieu no sui sa plevida,
En cug aver m'entendensa.
L'autr'am ieu,
So vueill ieu,
E badi[e]u
Ses aisi[ e ]u
Don m'eschi[ e ]u
Tug de bri[ e ]u,
Ses far contenensa. »
«Auzels, a tort m’a envazida;
mas, pos amor no·m reisida –
mas qu’ieu no soi sa plevida –
en cug’aver m’entendensa?
L’autr’ami(e)u
son veilli(e)u
e badiu
tug d’u briu;
s’es aisiu
dam eschiu,
s’essag contenensa.
V.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55
 
Az una part es partida
Ma fin' amistatz plevida,
Son joc revit, si·l m'envida.
Auzels, per ta conoisensa,
So·l diguatz
Qu'en un glatz
Lev' e jatz,
Desiratz
Er l'abatz
Ans asatz
Que n'ajam lezensa.
Az una part es partida
ma fin’amistatz plevida;
son joc revit si·l m’envida.
Auzels, per ta conoisensa,
so·l diguatz,
qu’en un glatz
l’eveiatz
deziratz
er l’abatz,
ans asatz
que n’aiam lezensa.
VI.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
66
 
La cambr'er de cel guarnida,
D'un ric jauzir per jauzida,
C'ab dous baizar s'es sentida
Desotz se plat de plazensa.
Vai e·l di
Qu'el mati
Si·aisi
Que sotz pi
Farem. fi,
Sotz lui mi,
D'esta malvolensa. »
La cambra er de cel guarnida
d’un ric jauzir per jauzida,
c’ab dous baizar, ses sentida,
desotz se pla[n]t de plazensa.
Vai e·l di
qu’el mati
s’i aisi,
que sotz pi
farem fi,
sotz lui mi,
d’esta malvolensa».
VII.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
77
 
Gent ha la razon fenida,
Estornels cui l'aura guida
[Vas] son senhor, com qu'estia;
« Vos ai amor de valensa.
C'als mil drutz
Ha rendutz
Mil salutz
E pagutz
Per condutz
Ses traütz
De falsa sernensa. »
Gent ha la razon fenida.
Estornels cui l’aura guida
son senhor [di]: «Conquerida
vos ai amor de valensa;
c’als mil drutz
ha rendutz
mil salutz,
e pagutz –
per c’os dutz
ses traütz –
de falsa semensa.
VIII.
 
 
 
 
 
84
 
S'al mati
L'es aqui
On vos di
E·us mandi,
Qu'el ardi
Del jardi
E que·us mat e·us vensa !
S’al mati
les aqui
on vos di,
eu·s mandi
qu’es ardi –
d’el jardi,
e que·us mat e·us vensa!»
  • letto 573 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 865 volte

CANZONIERE E

  • letto 649 volte

Edizione diplomatica

[c. 154B]      Marcabru 
  G es lestornels non sublida. quant
      ac le razon auzida. cans ha sa uida.
  cuillida. del dreg uolar. no salena. tant
  anet. euolet. eseguet. lo deuet. orguanet.
  etrobet. achantar comensa.
[c. 155A]
    S obruna branca florida. lo francx auzels
  brai ecrida. tant ha sauotz esclarzida. quela
  na auzit lentensa. lus declui. lai sesdui. trues-
  ca lui. auzels fui. ditz percui. fas tal brui.
  ho cal amor tensas.

  D i lestornels part lerida. apros es tan des-
  cremida. canc no saup plus degandida. ple-
  na de falsa crezensa. mil amic. sen fan ric.
  per labric. queus seruic.  lo meric. del ch-
  airic. naura ses faillensa.

  A uzels atort ma enuazida. mas pos amor
  nom reisida. mas quieu no son sapleuida.
  encug auer mentendensa. lautram ieu. so
  uueill ieu. ebadiu. ses aisiu. dameschiu.
  tug dubriu. ses fag contenensa.

  A zuna part es partida. ma finamistatz
  pleuida. son ioc reuit sil menuida. auzels
  per ta conoisensa. sol diguatz. quenun gl-
  atz. leu eiatz. deziratz. er labatz. ans asatz.
  que naiam lezensa.

  L a cambra er decel guarnida. dun ric iau-
  zir per iauzida. cabdous baizar ses sentida.
  de sotz se plat deplazensa. uai eldi. quel
  mati. siaisi. que sotz pi. farem fi. sotz lui
  mi. desta maluolensa.

  G ent ha la razon fenida. estornels cui lau
  ra guida. son senhor com questia. uos ai
  amor deualensa. cals mil drutz. ha re(n)dutz.
  mil salutz. epagutz. per cosdutz.  ses trautz.
  de falsa semensa.
  S almati. les aqui. on uos di. eus ma(n)di.
  ques ardi. del iardi. equeus mat eus uen-
  sa.
  • letto 890 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [137]

 

  • letto 864 volte

L'autrier jost'una sebissa

BdT 293,30

Mss: A  33, C 176-177, I 120, K 106, N 266-267, R 5, T 205-206, a¹ 310-311. d 307-308

Metrica: a a a b a a b vers di 12 coblas di7 versi e 2 tornadas di 3 versi

Editori: Appel 1895, p. 101; Dejeanne 1909,  p. 137; Minetti 1977, p. 57;  Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 375

  • letto 4649 volte

Edizioni

  • letto 834 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

L'autrier jost' una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa,
Si cum filla de vilana,
Cap' e gonel' e pelissa
Vest e camiza treslissa,
Sotlars e caussas de lana.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

L’autrer jost’una sebissa
trobei tozeta mestissa,
de joi e de sen masissa:
si con fillia de vilaina
chap’e gonel’e pellissa
viest, e camiza traslissa,
sotlars e caussas de laina.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Ves lieis vine per la planissa
« Toza, fi·m ieu, res faitissa,
Dol ai car lo freitz vos fissa. «
- « Seigner, so · m dis la vilana,
Merce Dieu e ma noirissa,
Pauc m'o pretz si·l vens m'erissa,
Qu'alegreta sui e sana. »
A leis vinc per la chalmissa.
«Bela», fiz m’ieu, «res faitissa,
dol ai car lo fregz vos fissa».
«Segner», so·m ditz la vilaina,
«merce Dieu e ma noirissa,
pauc o prez si·l venz m’erissa
c’alegreta·n soi e sana».
III.
 
 
 
 
 
21
 
- « Toza, fi·m ieu, cauza pia,
Destors me sui de la via
Per far a vos compaignia;
Quar aitals toza vilana
No deu ses pareill paria
Pastorgar tanta bestia
En aital terra, soldana. »
«Bella», fiz m’ieu, «douc’e pia,
destortz me soi de la via
per far ab vos compagnia,
c’anc aitals toza vilaina
non dec ses pareil-paria
gardar aitanta bestia
en aital terra soldaina».
IV.
 
 
 
 
 
28
 
- « Don, fetz ela, qui que·m sia,
Ben conosc sen e folia;
La vostra pareillaria,
Seigner, so·m dis la vilana,
Lai on se tang si s'estia,
Que tais la cuid' en bailia
Tener, no·n a mas l'ufana. »
«Don», fetz ella, «qi qe·m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra pareillaria,
segner», so·m diz la vilaina,
lai on s’estai, si s’estia,
car tals la cuid’en bailia
tener, no·n a mas l’ufaina».
V.
 
 
 
 
 
35
 
- « Toza de gentil afaire,
Cavaliers fon vostre paire
Que·us engenret en la maire,
Car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'etz belaire,
E per vostre joi m' esclaire,
Si·m fossetz u.n pauc humana ! »
«Bella, per lo mieu veiaire,
cavalers fo vostre paire
qe·us engenrec en la maire
car fon corteza vilaina.
On plus vos gart m’es bellaire,
et ieu per lo joi m’esclaire –
si·m fossetz un pauc umana».
VI.
 
 
 
 
 
42
 
- « Don, tot mon ling e mon aire
Vei revertir e retraire
Al vezoig et a l'araire,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas tals se fai cavalgaire
C'atrestal deuria faire
Los seis jorns de la setmana. »
«Don, tot mo ling e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
segner», so·m diz la vilaina,
«qe tals si fai cavalgaire
qe deuri’atretal faire
los seis jorns en la setmana».
VII.
 
 
 
 
 
49
 
- « Toza, fi· m ieu, gentils fada,
Vos adastret, quam fos nada,
D'una beutat, esmerada
Sobre tot' autra vilana;
E seria ·us ben dob]ada,
Si·m vezi' una vegada,
Sobira e vos sotrana. »
«Bella», fiz m’ieu, «gentils fada
vos faizonec cant fos nada:
fina beutat esmerad’a
e vos, corteza vilaina,
e seria·us ben doblada
ab sol un’atropellada,
mi sobra e vos sotraina».
VIII.
 
 
 
 
 
56
 
« Seigner, tan m'avetz lauzada,
Que tota·n sui enojada;
Pois en pretz m' avetz levada,
Seigner, so·m dis la vilana,
Per so n'auretz per soudada
Al partir: bada, fols, bada,
E la muz'a meliana. »
«Segner, tan m’avetz lauzada
qe tota·n soi enoiada.
Pos em pretz m’avetz levada,
segner», so·m ditz la vilaina,
«per so m’auretz per soudada
al partir: bada fols bada,
en la muz’a meliaina!»
IX.
 
 
 
 
 
63
 
« Toz', estraing cor e salvatge
Adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric compaignatge
Ab amistat de coratge,
Si l'us ·l'autre non engana. »
«Toz’estraing cor e salvatge
adomesz’om per usatge.
Ben conosc al trespassatge
d’aital tozeta vilaina
pot hom far ric companjatge,
ab amistat de paratge,
se l’us l’autre non engana».
X.
 
 
 
 
 
70
 
- « Don, hom coitatz de follatge
Jur' e pliu e promet gatge:
Si·m fariatz homenatge,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas ieu, per un pauc d'intratge,
Non vuoil ges mon piucellatge,
Camjar per nom de putana. »
«Don, om cuitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Tant fariatz omenatge,
segner», so·m diz la vilaina,
«mais ieu per un pauc d’intratge
non voil jes mon pieuzelatge
chamjar per nom de putana».
XI.
 
 
 
 
 
77
 
- « Toza tota creatura
Revertis a sa natura :
Pareillar pareilladura
Devem, ieu e vos, vilana,
A l'abric lonc la pastura,
Car plus n'estaretz segura
Per far la cauza doussana. »
«Bella, tota criatura
revertei’a ssa natura.
Pareillar pareillatura
devem, eu et vos, vilaina,
a l’ombra lonc la pastura
car plus n’estaretz segura
per far pareilla dousaina».
XII.
 
 
 
 
 
84
 
-« Don, oc; mas segon dreitura
Cerca fols sa follatura,
Cortes cortez' aventura,
E·il vilans ab la vilana;
En tal loc fai sens fraitura
On hom non garda mezura,
So ditz la gens anciana. »
«Don, hoc, mas segon drechura
encalz fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e·l vilas ab sa vilaina,
qu’en tal luec fa senz frachura,
don om non garda mezura:
so ditz la genz cristiana».
XIII.
 
87
 
- « Toza, de vostra figura
Non vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana. »
«Toz’, anc de vostra figura
non vi una plus tafura
en tota gent christiana».
XIII.
 
90
 
« Don, lo cavecs vos ahura,
Que tals bad' en la peintura
Qu'autre n'espera la mana. »
«Don, lo chavetz nos aüra
qe tals bad’a la penchura
c’autre n’espera la maina».
XIV.
 
92
 
Dans T seulement.
Gies non gar[ d ] a la pintura
Cel c'en espera la mana.
  • letto 835 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4205 volte

CANZONIERE A

  • letto 2999 volte

Edizione diplomatica

[c. 33rB]
 

  Marcabruns
  L Autrier iost una sebissa.Trobei toseta
  faitisa.Si cum filla deuilana. Capa ego
  nella epeillissa. Uiest ecamisa terlissa.
  Sollars ab chaussas delana.


  A  lieis uinc p(er)la chambissa.Bella fich mieu
  res faitisa. Dol ai car lofreitz uos fissa. Seig-
  ner som dis lauilana. Merce dieu ema
  noirissa. Pauc mo pretz siluenz merissa.
  Calegretam sui esana.


  B  ella fich mieu doussa epia. Destors me
  sui dela uia. P(er)far ab uos compaignia.Ca(n)c
  aitals tosa uilana. Non dec ses pareill pa-
  ria. Gardar aitanta bestia. En aital fo-
  rest solana.


  D  on fetz sella qui qem sia. Ben conosc sen
  efoillia. La uostra pareillaria. Seigner
  som dis lauilana. Laion sestaua sestia.
  Car tals la cuida enbaillia. Tener non 
  a mas lufana.


  B  ella p(er)lomieu ueiaire. Caualliers fo
  uostre paire.Qeus engenret enlamaire.
[c. 33vA]
 
  Car fon cortesa uilana. On plus uos
  gart metz bellaire.Et ieu p(er)lo ioi mescl
  aire.Sim fossetz un pauc humana.


  D  on tot mon ling emon aire. Ueireuenir
  eretraire. Al uezoich (et) alaraire.Seigner
  som dis lauilana. Que tals se fai caual-
  gaire. Que deuria atretal faire. Los. uj.
  iorns delasetmana.


  B  ella fich mieu gentils fada. Uos faisso-
  net qan foz nada. Fina beutatz esmera
  da. Esen uos gentils uilana. Eseriaus
  ben doblada. Ab sol una tropellada. Mi
  sus euos soteirana.


  S  eigner tant mauetz lauzada. Q(ue)totan
  sui enoiada.Pois enpretz mauetz leuada.
  Seigner som dis la uilana. P(er)so mauretz
  p(er) foudada. Al partir bada fols bada.En
  la musa meliana.


  T  osa estraing cor saluatge. Adomestgo(m)
  p(er) usatge. Ben conosc al traspassatge.Dai
  tal toseta uilana.Pot hom far ric com-
  paignatge. Ab amistat deparatge. Silus
  lautre non engana.


  D  on hom coitatz defollatge. Jura epliu e
  promet gatge.Seigner som dis la uila
  na.Mas ieu p(er)un pauc do utratge. Non
  uuoill mon despiucellatge. Camiar p(er)
  nom deputana.


  B  ella tota creatura. Reuertis asanatura.
  Pareillar pareillatura. Deuem ieu euos
  uilana.Alombra lonc la pastura. Car
  plus nestaretz segura. P(er)far pareilla
  doussana.


  D  on hoc mas segon dreitura. Encalz fols
  sa follatura. Cortes cortesauentura.El
  uilans ab sa uilana. Qental luoc fai
  sens fraitura.Don hom non garda me
  sura.Soditz la gens crestiana.
[c. 33vB]
 
  T  osa anc de uostra figura.Non ui una
  plus tafura. Entota gen crestiana.


  D  on lo chauecs uos ahura.Que tals ba
  da alapeintura. Cautre lespera edemana.
  • letto 2462 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 599 volte

CANZONIERE C

  • letto 3233 volte

Edizione diplomatica

[c. 176vA]  

             Marcabru
​  L Autrier iostuna sebissa.
     trobey pastrora mestissa.
     de ioy e de sen massissa.
     e fon filha de uilaina. ca- 
  pe gonelh e pellissa. uest e cami-
  za treslissa. sotlars e caussas de
 


  V es lieys cinc per la pla    layna.
​  nissa. toza fim ieu re faitissa. dol
​  ai gran del uen queus fissa. se-
  nher so dis la uilayna. merce
​  dieu e manoyrissa. pauc mo-
  pretz sil uens merissa. qua le-
  greta suy e sayna.


  T oza fim ieu cauza pia. destouz
  me fuy de la uia. per far a uos 
  companhia.quar aital toza vi-
  layna. no pot ses plazen pa-
  ria. pasturgar tanta bestia. en
  aital luec tan soldayna.


  D ons dis elha qui quem sia.
  ben conosc sen o folhia. la uostra
  parelhairia. senher so dis la ui-
  layna. lay on setanh si sestia. q(ue)
  tals la cujen bailia. tener non
  a mas lufayna.

  T oza de gentil afaire. caualiers
​  fon uostre paire. queus engen-
  ret en la maire. tan fon corteza
  uilayna. quon plus uos guart
  mes belhayre. e per uostre ioy
​  mesclaire. si fossetz un pauc hu-

[c. 176vB]     mayna. 


  S enher mon genh e mon aire.
  uey reuerdir (et) atraire ala uia
  relaraire. senher so dis la uilay-
  na. mas tals se fay caualguaire.
  catrestal deuria faire. los seys
  iorns de la setmayna.


  T oza fim ieu gentil fada. uos
  astret quan fos nada. duna beu-
  tat esmerada. sobre totautra ui-
  layna. e seriaus ben doblada. sim
  uezia una ueguada. sobiras e uos


  S enher tan mauetz     sotrayna.
  lauzada. pus en pretz mauetz 
  leuada. quar uostra mor tan ma
  grada. senher so dis la uilayna.
  perso nauretz per soudada. al par-
  tir bada folh bada. e la muza me-

  ​T oza felh cor e sal-       liayna.
  uatge. a domes gom per uzatie.
  ben conosc al trespassatge. quab
  aital toza uilayna. pot hom far
  ric companatge. ab amistat de 
  coratge. q(ua)n lus lautre no(n) enjayna.


  D on hom cochat de folhatge. hi-
  eus promet eus pleuisc guatge. 
  sim fariat homenatge. senher
  so dis la uilayna. mas ges per
  un pauc dintratge. no uuelh mo(n)
  despiuzelhatge. camjar per nom​
  de putayna.​


  ​T oza tota criatura. reuerta assa
  natura. parlem ab paraula pura.
  fim ieu tozeta uilayna. al abric
  lonc la pastura. que mielhs nes-
  taretz segura. p(er) far la cauza dos-


  ​D on oc mas segon dre-          sayna.
  chura. serca folh la folhatura. cor- 
  tes cortezauentura. el uilas ab la 
  uilayna. en mans locx  fan sofrai
                                                tura.

  [c. 177rA]    que non esguardon mezura. so
  ditz la gen ansyaina.


  B elha de uostra figura. non ui
  autra pus tafura. ni de son cors 
  pus trefayna.


  ​D on lonjauetz non satura. que
  tals badaen la penchura. quautre
  nespera lamayna.
 
 
  • letto 2520 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [138]

 

  • letto 527 volte

CANZONIERE I

  • letto 675 volte

Edizione diplomatica

[c. 120vA]
 

     Marcabrus
  L Autrier iost una seuisa. Trobei toseta fa-
      itisa. Si cu(m) filla de uilana.Cape ego-
  nella epellisa. Uest ecamisa traillisa. So-
  lars ab chausas de lana.


  A lleis uins p(er) la chamina. Bella fich mi-
  eu res faitina. Dol ai car lo fretz uos pisa.
  Sei(n)gner som dis la uillana. Merce dieu
  emanorissa. Pauc mo pretz sil uens me-
  rissa. Calegreta(m) sui esana.


  B ella fich mieu doucepia.Destors mi
  sui de la uia.P(er) far abuos c(om)pai(n)g(ni)a.Ca(n)c ai-
  tals toseta uilana no(n) dec ses pareill paria.
  Gardar aitanta bestia.Enaital terra soldana.


  D onfetz ella qui q(ue)m sia. Ben conosc sen
  ofoillia. La uostra pareillaria. Sei(n)gner som
  dis la uilana. Lai on sestaua sestia. Car ta-
  ls la cuiden baillia. Tener n(on) amas lufana.


 B ella p(er)lomieu ueiaire.Caualliers fon uo-
  stre paire.Q(ue)us engenret enlamaire. Car
  ez cortesa uilana.On uosSono presenti nell’interlinea delle virgolette che rilevano un’anomalia sintattica  pl(us) gart mez bella-
  ire. Et eu p(er) lo ioi mesclaire.Sim fossez
  un pauc humana.


  D on tot mon ling emonaire. Ueireuen
  ir eretraire.Al uezoig et alaraire. Sei(n)gner
  som dis la uilana. Que tals si fai caual-
  gaire.Q(ue) deuria atretal faire.Los vi.ior(n)s
  de la semana.


  B ella fich mieu gentils fada. Uos faiso-
  net can foz nada. Fina beutatz esmerada.
  Es en uos bella uillana. Eseriaus ben do-
  blada.Ab sol una trepellada. Mi sobre en-
  os sotana.


  S ei(n)gner ta(n)t mauez lauzada.Q(ue) totan sui
  enoiada. Pois enpretz mauez leuada. Sei(n)-
  gner som dit la uilana. P(er) so maurez p(er) sou-
  dada.Al partir bada fols bada.


  T osa estrai(n)g cor esaluage.Adomestgom
  p(er) usage. Ben conosc al trespasage.Daital
  toseta uilana. Pot hom far ric c(om)pai(n)gnage.
  Abamistat de paratge. Selus lautre no(n) en-
  gana.


  D on hom cuitatz de follage. Jura pliu ep(ro)-
  met gatge. Tant fariatz domenage. Sein-
  gner so(m) dis la uilana. Mas ieu pen un pa-
  uc dintrage.No(n) uoill mo(n) despiucellage.
  perdre p(er) nom de putana.
[c.120vB]
 

  B ella tota creatura. Reu(er)tis asa natura. Par-
  eillar pareilladura. Deuem ieu euos uilana.
  Alombra lo(n)c la pastura. Car plus nestaretz
  segura. P(er)far pareilla dousana.


  D on oc mas segon dreitura.Entals sols sa
  soladura. Cortes cor (et) auentura.Euilas asa
  uilana. Q(ue)n tal loc fai sens fraitura.Do(n) ho(m)
  no(n) garda mesura. So ditz lagens crestiana.


  T osa an de uostra figura.No(n) ui una pl(us) ta-
  fura.Entota gen crestiana.


  D on locaues nos aura. Que tals bada lapei(n)-
  tura. Cautra nespera lamana.
  • letto 690 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [139]

 

  • letto 522 volte

CANZONIERE K

  • letto 678 volte

Edizione diplomatica

[c. 106rB]
 

  Marchabrus
  L Autrier iost una seuisa.Trobei toseta fa-
      itisa. Si cum filla de uilana. Cape ego
  nella epelisa. Uest ecamisa traillisa. Solars
​  ab chausas de lana.


  A lleis uinc per la chamina. Bella fich mieu
  res faitiua. Dol ai car lo freitz uos pisa. Sei(n)
  gner som dis la uilana. Merce dieu eman-
  oirissa. Pauc mo prez sil uens merissa.Ca-
[c. 106vA]
 
  legretam sui esana.

  B ella fich mieu doucepia. Destors mi sui de
  la uia. Per far ab uos compaignia.Canc ai-
  tals tosa uilana. No(n) dec ses pareill paria.Gar-
  dar aitanta bestia. En aital terra soldana.


  D on fez ella qui qem sia. Ben conosc sen ofo-
  illia.La uostra pareillaria.Seigner som dis la
  uilana. Lai on sestaua sestia. Cartals lacui-
  den baillia. Tener. non a mas lufana.


  B ella per lo mieu ueiaire. Caualliers fon
  uostre paire. Queus engenrret en lamaire.
  Car ez cortesa uilana. On plus uos gart mez
  bellaire.Et ieu per lo ioi mesclaire. Sim foss-
  ez un pauc humana.


  D on tot mon ling emon aire. Uei reueni(r)
  eretraire. Aluezoig et alaraire. Seigner som
  som dis lauilana. Que tals si fai caualgaire.
  Qe deuria atretal faire. Los.Vi.iorns d(e) la
  semana.


  B ella fich mieu gentils fada. Uos faissonet
  can foz nada. Fina beutatz esmerada. Es en
  uos bella uilana.Eseriaus be(n)doblada. Ab
  sol una trepellada. Mi sobre euos sotana.


  S eigner tant mauez lauzada. Que totan
  soi enoiada. Puois en prez mauez leuada.
  Seigner som dit lauilana. P(er) so maurez p(er)
  soudada. Al partir bada fols bada.


  T osa estrai(n)g cor esaluatge. Adomest gom p(er)
​  usatge. Ben conosc altrespassatge.Daital
  toseta uilana. Pot hom far ric compaigna-
  tge. Ab amistat de paratge. Selus lautre no(n)
​  engana.


  D on hom cuitatz de follatge. Jura pliu e-
  promet gatge.Tant fariaz domenatge.Sei-
  gner som dis lauilana. Mas ieu peu un
  pauc dintratge. No uoill mon despiucella-
  tge. Perdre per nom de putana.


  B ella tota creatura. Reuertis asa natura.
  Pareillar pareilladura. Deuem ieu euos ui-
  lana. Alombra lonc lapastura. Car plus
  nestarez segura. P(er) far pareilla dousana.


  D on oc. mas segon dreitura.En tals sols sa
  soladura. Cortes cor (et) auentura.Euilas a-
  sauilana. Qental luoc fai sens fraitura.
  Don hom no(n) garda mesura. So diz lagens cre-
  stiana.


  T osa anc de uostra figura. No(n) ui una pl(u)s
  tafura. En tota gen crestiana.


  D on locauecs nos aura. Que tals bada la
  peintura. Cautra nespera lamana.
  • letto 627 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [98]

 

  • letto 481 volte

CANZONIERE N

  • letto 694 volte

Edizione diplomatica

[c. 266vA]
    Autrer iostuna sebisa.
  Trobei tosecta faitisa.De
  ioi edesen masisa. Si com fil
  la de uilana. Chape gonella
  pelisa.ueist et camisa trasli
  sa. Sollar echausas delaina.
  Leis uenc per lachamisa.Bel
  la fimeu res faitisa. Dol ai ca(r)
  lofregs uos fisa. Segner. Som
  ditz lauilaina. Merce deu e
  manoirisa. Pauc mi prez sil
[c. 266vB]
 
  uentz merisa. Calegre tam
  soi esaina. 

  Ella fis mieu douce pia.De
  storirs me soi delauia. Per far
  ab uos con pagnia. Canc aita
  ls toza uilania. Non dec ses
  pareil paria. Gardar aitanta
  bestia. Enaital t(er)ra soldaina.

  Onc fet ela quiquem sia. 
  Ben conosc sen ofolia. Lauo
  stra parelaria.Segner.Som
  dis lauilaina. Lai on sestia si
  sestia. Cartals la cui den baillia.
  Tener non amas luifainia.

  Ella per lo meu
  ueiaire.Caualliers. Fo uost(r)e
  paire.Queus engen ret en
  lamaire. Car son cortesa ui
  laina. On plus uos grat mes
  bellaire. Et e ieu per loioimes
  claire. Sem fossez un pauc
  humaina.

  On tot mon ling emon aire.
  uei reuenir eretraire aluezog.
  Et alaraire. Segner somdis
  lauilaina. Que tals sefa caual
  gaire.Qui deurial tre tal fai
[c. 267rA]
 
  re. Lo .Vij. ors enla seimaiTrascrizione interlinearena.  

  Ella fimieu gentils.
  fada. Uos fai sonet tan fos na
  da fina beutatz esmerada. Euos
  cortesa uillaina.Esiriaus ben
  doblada. Absol una tropella
  da. Miso bra euos sotraina.

  Enher tan mauez
  lauzada.Que totan soi enoia
  da. Pos enprez mauez leuada.
  Segner som dis lauilaina.

  Orz estraing cor
  esaluage. Ado me siom per
  usatge. Daital tozeta uilaina.
  Pot hom far ric co(n)npaingnat
  ge. Abamistat de paratge.Se
  lus lautre non engaina.

  On om cuiatz
  de follatge. Jure pliu epro
  met gatge. Tant fariatz om-
  enage. Segner. Som dis laui
  laina. Mas ieu perun pauc
  dintratge. Non uoil mon des
  pucelatge. Chamiar per no(m)
  de putaiTrascrizione interlinearena. 

  Ella tota criatura. Reuert eis
[c. 267rB]
 
  sa natura. Pareillar pareilla
  tura. Deuem eu euos uilaina.
  Alombrat lonc lapastura.Car
  plus nestarez segura. Per far
  pareilla dosana.

  On oc mas segon dreitura.
  Encal sols sa solatura.Eluilas ad
  sauilaina. Quen tal luec fa
  sens fractura. Don om non
  garda me sura. Sodis lage(n)t
  crestiana.

  Oz anc de uostra figura. Non
  ui una plus. tafura. En tota
  gent crestiana.

  On lochauesc nos aura. Que
  tals badala pentura. Cautre
  nespera lamaina.
  • letto 658 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 675 volte

CANZONIERE R

  • letto 734 volte

Edizione diplomatica

[c. 5rA]
 

 
                                                                marc e bru
 
  L  autrier iustuna sebissa  trobey   pastora mestissa.  de-
   

[c. 5rB]
 

 

  ​ioi e de sen massissa. e fon filha de uilaina.  cape gonela pelissa
 
  uest e camiza treslissa  soslars e causas de laina.
 

                                                                                             U es lieys uau
  p(er) la planissa. toza fimieu re faytissa. dol ay gra(n) del uen queus fissa. 
  senher so dis lauilayna.  merce dieu e ma noirissa. pauc mo pres   
  sil uen me rissa. calegreta soi e sayna.
 

                                                                 T oza fimieu cauza pia. des-
  toutz me soy de la uia. p(er) far auos companhia. car aytal toza uilay-
  na no(n) pot ses parelh paria. pastoriar tanta bestia. el aytal loc tan
  soldayna. 
 

                D o(n) faysela q(ui)q(ue) sia. be(n) conosc se(n)   o fulia. la uostra pare-
  lhayria. senher so dis la uilaina. lay o(n) setanh si sestia. q(ue) tal la cuie(n)
  baylia. tener no(n) a mays lufayna.
 

                                                         T oza de ge(n)til afayre. sa ua
  yers fo uostre payre. queus engenret e la mayre. ta(n) fon corteza
  Uilayna. com pus uos gart mes belaire. e pel uostre ioi mesclai-
  re. si fossetz Un pauc humayna. 
 

                                                S Enher mo(n) ge(n)h e mo(n) ayre. uey
  reuerdir et atrayre. a lauia del arayre. Senher so ditz la uilayna.
  mayital se fay caualgayre. cartetal deuria fayre. lo.Vi. iorns
  de la semayna.
 

                                  T ota fimieu. ge(n)til fada. uos adastrec ca(n) fos na-
  da. duna beutat esmerada. sobretotautra uilayna. e seriaus be dobla-
  da. sim uezia .i. ueguda. sobiras e uos sotiraina.
 

                                                                                     S enher ta(n) mauetz
  lauzada. pus e(n) pretz mauetz leuada. p(er) tal nauret p(er) soldada. al par-
  tir bada fol bada. e la muza meliayna. so ditz la toza u.Aggiunta del copista nel margine destro senza alcun segno di richiamo
 

                                                      T oza fel cor e saluatie. ado-
  mesgom p(er) uzatie. be(n) conosc al trespassatie. cap aital toza uilayna. pot
  om far ric co(m)panatie. ab amistat de coratie. can lus lautre no(n) e(n)iai-
  na.
 

         D on hom cochat de folatie. eus p(ro)met eus pleuisc gatie. sim fa-
  ziatz omanatge. Senher so dis la uilayna. mays ges p(er).i. pauc din-
  traie. no(n) uuelh mo(n) despieuselatie. camiar p(er) nom de putaina.
 

                                                                                                   T o-
  za tota criatura reuert sego(n) sa natura. parlem ab paraula pura.
  fimieu tozeta uilayna. alabric lo(n)c la pastura. q(ue) miels nestaretz segu-
  ra. p(er) far la cauza dossayna.
 

                                                 D on oc mas sego(n) drechura serca fol
  sa folatura. cortes cortezauentura. el uilas ab la uilayna. e mans locs
  fay sofraytura. q(ue) noy esgardo mezura. so dis la gen ansiayna.
 

  B ela de uostra figura. non ui autra pus tafura. ni de so(n) cor pus tre-
  fayna. D onloniauetz nossatura. q(ue) tals bede(n) la pe(n)chura. cautre ne-
  spera la mayna.

  • letto 763 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 539 volte

CANZONIERE T

  • letto 674 volte

Edizione diplomatica

[c. 205v]

 

 

                           marca brus
  L autrier gusta una sibissa. trobiei pastura masisa.
     degioi edesen mestisa. cefon figllia de uilan. capa
     egonella epellisa. uiest ecamitç tralissa. solier (et)
     causa delana.
 

  A liei uinc p(er)lacalmissa. tosa fomeure  fatissa. do
      lai delfrec ceuos fissa. segner som dis lauila
      na, merce dieu emanorisa non tem lo freg
      sil er rissa. calegretta soie sana.
 

  B ella ress dousa epia. esoutç meson delauia p(er) fara
     uos compagnia. caital toça reuillana. non deu ait
     anta bestia. gardar senparegll paria. enaitall
     terra solana.
 

  D on fit ella qicensia. ben conosc ben efollia. lau
       ostra pareglieria. segner somdis lauilana. la
       dousetta sisestia. cemecugiam balia. tener no
       na malufana.
  B ella perlomieu ueiaire. caualier fon uostre


    [c. 206r]
 

 

     paire. qeu os engert elamair. car fo cortesa
     uilana. onplus uos gart. mes belaire. eteu p(er)
     lo gioi mesclaire. sim foses unpauc umana.

 
 

  D etut monlin (et) monaire. uei reuertir eretraire.
      aluetç og (et) alaraire. segner som dilauilana.
      etalses caualcaire. caltrestal odeuria faire.
      losieis giorn delasemana.

 
 

  B ella fimieu gentill faida. uos fasonet com fos
      nada. fina beutat esme rauda. uos donet to
      setta uilla. esariauos doblada. ab soluna trop
      ellada. eieu sobran euos sottana.

 
 

  S egner tan maues lausada. tuta ensaria en
      uenda. efol parlatç mauetç paiada. segner
      som dis lauilana. p(er) aiso nauretç soudada. alpa
      rtir bada folbada.

 
 

  B ella musa melia destrang. cor esaluagie. dome
      sialom per usagie. ben conosc altrapasagie. canb
      aital toza uilana. potom far ric conpagnage.
      can lun lautre nonengana. 

 
 

  D onc ho(m) cocias defollagie. gur epleu epromet
      gagie. antç fariatç  omenagie. segner som
      dis lauilana. non uogll dar mon puoselagie. p(er)
      sol unpetit dontrage. cangiar monom p(er)putana.


 
 

  B ella tota criatura reuertis asanatura. perig
      gliar pareglia pura. deuen eu (et) uos uilana. ala
      b ric lonc pastura. car mielltç nestaretç se
      gura. perfar paregllia dousana.


    [c. 206v]
 

 

 
  D onc mais segon dretura. cerca foll lafoletura. elg
      ai cortesa uentura. eluilan ab lauilana. cen trop loc
      fai sen fractura. ont om noi garda mesura. soditç
      lagien antiana.
 

  B ella anc euostra natura. nonac anc unaplus ta
      fura. nien tuta gien cristiana.
  D on lacanuetaus aiura. cetal garda lapentura. cautre
      nospera lomana.
  G ies non garala pintura. cel cenespera la mana.
  • letto 772 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [140]

 

  • letto 838 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 692 volte

Edizione diplomatica

[c. 310]
 

 

          Marchabrus
  Lautrer Joscuna sebissa. trobei tozeta faitissa. de ioi e desen masissa.
  si con fillja de uilaina. chapegon el epellissa. uiest e camiza.
  traslissa. sot lars e caussas de laina.
 

  A leis uinc p(er) la chalmissa. bela fiz mieu res fanissa. dol ai car. lo
  fregz. uos frissa. segner. son ditz. la uilaina merce dieue ma
  noirissa. pauc o prez sil uenz merissa. calegretan. soi e sana.
 

  Bella fiz mieu douTrascrizione interlineare per mano del correttorece pia. destortz me soi de la uia. p(er) far ab uos. co(m)pag
  nia canc aitals toza uilaina. non dec ses pareil paria. gardar
  aitanta bestia. enai tal terra soldaina.
 

  Don fetz ella qi qem sia. ben conosc sen o folia. la uostra parei
  llaria. segner som diz, la uilania. lai on sestai si festia
  car tals la cuiden bailia tener no(n) a mas lufaina.
 

[c. 311]
 

 

  Bella. p(er) lo mieu ueiaire. caualers fo uostre paire. qeu en
  genrec. en lamaire. car fon corteza uilaina. on plus uos gart.
  mes Bellaire. (et) ieu p(er) lo ioi mesclaire. sim fossetz un pauc umana.
 

  Don tot mo ling emon aire. ueireu(er)Abbreviatura trascritta nell’interlinea dal correttoretir e retraire. aluezoig (et) al
  traire. segn(er)Cfr. n. precedente som ditz la uilaina. qe tals si fai caualgaire. qe deuri
  atretal faire. los seis iorns en la setmana
 

  Bella fiz mieu. gentils fada. uos faizonec cant fos nada. fina beutat.
  esmerada. e uos corteza uilaina. e seriaus ben doblada ab sol una
  tropellada. mi sobra e uos sotraina.
 

  Segner tan mauetz lauzada. q(ue) tota soi enoiada. pos empretz mauetz
  leuada. segn(er) som ditz la uilaina. p(er) so mauretz p(er) soudada. al
  partir bada fols bada.Segno di richiamo inserito dal correttore per il verso di fine cobla che è trascritto dal copista come incipitale della cobla successiva.
;
 

  en la muza meliaina.Tozestraing cor e saluatge. a domes jho(m)
  p(er) usatge. ben conosc al trespassatge. daital tozeta uilaina.
  pot hom far ric companjatge. ab amistat de paratge. se lus
  lautre non engana.
 

  Don om cuiatz de folatge. uiure plui e p(ro) metgatTrascrizione interlineare per mano del correttorege. segn(er) som ditz la4
  uilaina. mais ieu p(er) un pauc dintrage. non uoil ies mon. pieuz
  elatge. chamjar p(er) nom de putana.
 

  Bella tota criatura. reuert eissanatura. pareillar pareillatura
  deueme uos uilaina. a lombra lonc la pastura. car
  plus nestaretz segura p(er) far pareilla dousaina.
 

  Don hoc mas segon drechura. en tal fols sa folutara. cortes cor
  teza uent(ur)a el uilas ab sa uilaina qen tal luec fa senz frachuTrascrizione interlineare per mano del correttorera.
  don om non garda mezura. so ditz la genz cristiana.
 

  Tozanc de uostra figura non ui una plus tafura en tota gent
  christiana.
 

  Don la chauetz nos aura. qe tal bada la penchura cautre nespe
  ra la maina.
  • letto 708 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 711 volte

L'autrier, a l'issida d'abriu

BdT 293,29

Mss: A 31, I 119, K 105, d 305

Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 b8 vers di 5 coblas di 6 versi

Editori: Dejeanne 1909, 29, p. 134; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 369 

  • letto 3464 volte

Edizioni

  • letto 704 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

L'autrier, a l'issida d'abriu,
En uns pasturaus lonc un riu,
Et ab lo comens d'un chantiu
Que fant l'auzeill per alegrar,
Auzi la votz d'un pastoriu.
Ab una mancipa chantar.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

L’autrier, a l’issuda d’abriu,
en uns pasturaus lonc un riu,
et ab lo comens d’un chantiu
que fant l’auzeill per alegrar,
auzi la votz d’un pastoriu
ab una mancipa chantar.
II.
 
 
 
 
12
 
Trobei la sotz un fau ombriu:
« Bella, fich m'ieu, pois Jois reviu
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ben nos devem apareillar. »
- « Non devem, don, que d'ais pensiu
Ai mon coratg' e mon nffar. »
Trobiei la sotz un fau ombriu:
. . . . . . . . . . . . . . . .
«Bella, fich m’ieu, pois jois reviu,
ben nos devem apareillar».
«Non devem, don, que d’als pensiu
ai mon coratge e mon affar».
III.
 
 
 
 
18
 
- « Digatz, bella, del pens cum vai
On vostre coratges estai? »
- « A ma fe, don, ieu vos dirai,
S'aisi es vers cum aug comtar,
Pretz e Jovens e Jois dechai
C'om en autre no·is pot fiar.
«Digatz, bella, del pens cum vai
on vostre coratges estai?»
«A ma fe, don, ieu vos dirai:
s’aisi es vers cum aug comtar,
pretz e jovens e jois dechai
c’om en autre no·is pot fiar.
IV.
 
 
 
 
24
 
D'autra manieira cogossos,
Hi a rics homes e baros
Qui las enserron dinz maios
Qu'estrains non i posca intrar
E tenon guirbautz als tisos
Cui las comandon a gardar.
D’autra manieira cogossos
hi a rics homes e baros
que las enserron dinz maios
q’estrains non i posca intrar,
e tenon guirbautz als tizos
cui las comandon a gardar.
V.
 
 
 
 
30
 
E segon que ditz Salamos,
Non podon cill pejors lairos
Acuillir d'aquels compaignos
Qui fant la noirim cogular,
Et aplanon los guirbaudos
E cujon lor fills piadar. »
E segon que ditz Salamos,
non podon cill peiors lairos
acuillir d’aqels compaignos
qui fant lo noirim cogular,
et aplanon los guirbaudos
e cuion lor fills piadar».
  • letto 615 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2576 volte

CANZONIERE A

  • letto 3071 volte

Edizione diplomatica

[c. 31rA]
 

  Marcabruns
  L Autrier alissuda dabriu. Enuns pas-
  turaus lonc un riu. Et ab lo come(n)s dun
  chantiu.Que fant lauzeill p(er) alegrar.
  Auzi lauotz dun pastoriu. Ab una man-
  cipa chantar.


  T  robiei la sotz un fauombriu. Bella fich
  mieu pois iois reuiu.
                  Ben nos deuem apareillar.No(n)
  deuem don que dals pensiu.Ai mon corat-
  ge emon affar.


  D  igatz bella delpens cum uai.On uostre
  coratge estai. Amafe don ieu uos dirai.
  Saisi es uers cum aug comtar. Pretz eio-
  uens eiois dechai. Com en autre nois
  pot fiar.


  D  autra manieira cogossos. Hia rics homes
  ebaros. Que las enserron dinz maios.Q(ue)
  strains noni posca intrar. Etenon guir
  bautz als tizos. Cui las comandon agar-
  dar.


  E  segon que ditz salamos. Non podon cill
  peiors lairos. Acuillir daqels compaignos.
  Qui fant lo noirim cogular. Et aplanon
  los guirbaudos. Ecuion lor fills piadar.
  • letto 3026 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 606 volte

CANZONIERE I

  • letto 713 volte

Edizione diplomatica

[c. 119rA]
 

      Marcabrus
  L Autrier alissida dabriu. En uns pastoraus
     lonc un riu. Et ab lo come(n)s dun chantiu.Qe
  fan lauzeill p(er) alegrar. Auzi la uoz dun pasto-
  riu. Abuna mancipa chantar.


  T robei la soz un fau ombriu. Pastorella pois io-
  is reuiu.Ben nos deuem apareillar. No(n) deue(m)
  don que dals pensiu. Ai mon coraie emo(n) afar.


  D igatz bella del pens cu(m) uai. On uostre cora-
  ges estai.Ama fe don eu uos dirai. Saissi es
  uers cu(m) auch comtar. Pretz eioue(n)s eioi dechai.
  Com enautrui nois pot fiar.


  D autra maneira cogossos. Ja rics homes eba-
  ros.Quilas enserran dinz maios. Questra(n)s
  n(on) iposca intrar. Eteno(n) guirbautz als tizos.
  Cui las comandan agardar.


  E segon que ditz salamos. No(n) podon cillpei-
  ors lairos. Acuillirs daquels (com)paignos.Qui
  fant lo noirim cogular. Et aplanen lor guir
  baudos.Ecuien lor fils piadar.
  • letto 650 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [109]

 

 
  • letto 574 volte

CANZONIERE K

  • letto 674 volte

Edizione diplomatica

[c. 105rA]
 

  Marcabrus
  L Autrier alissida dabriu.En uns pastoraus
      lonc un riu. Et ablo comens dun cha(n)-
      tiu. Que fan lauzeill per alegrar. Auzi
  la uoz dun pastoriu. Ab una mancipa chan-
  tar.


  T robei la soz un fau ombriu. Pastorella pu-
  ois iois reuiuPresente un segno di richiamo per Be nos deuem apareillar. aggiunto dalla mano del copista alla fine della cobla I . Be nos deuem apareillar.
  No(n) deuem don. que dals pen-
  siu. Ai mon coratge emon affar.


  D igaz bella del pens cum uai. On uostre
  coratges estai. Amafe don ieu uos dirai. Sai-
  ssi es uers cu(m) auch comtar. Pretz eiouens
  eiois dechai. Com en autrui nois pot fiar.


  D autra maneira cogossos. Ja rics homes e
  baros. Qi las enserran dinz maios. Qestrai(n)s
  no(n) ipuosca intrar. Etenon guirbauz als ti-
  zos. Cuilas comandan agardar.


  E segon que diz salamos. Non podon cill pe
  iors lairos. Acuillir daquels conpaignos. Qi
  fant lonoirim cogular. Et aplanen lor guir-
  baudos. Ecuien lor fills piadar.
  • letto 729 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [110]

 

  • letto 723 volte

Lanquan cor la doussa biza

BdT 293,27

Mss: A 31, C 258-259, a¹ 294-295

Metrica:   a7' b7' b7' c7' d7' c7' d7' 

Editori:  Kolsen 1936b, p. 477-483; Picchio Simonelli 1971, p. 227; Gaunt-Harvey-Paterson 2000,  p. 546

  • letto 4199 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3510 volte

CANZONIERE A

  • letto 3029 volte

Edizione diplomatica

[c. 31rA]
 

  Marcabruns
  L An qan cor la doussa bisa. El gens ter-
  minis maonda. Uoill q(ue) mos chans no
  sesconda. Et auia lom loing epres.Etei(n)g
  ma gran merauilla. Si q(ue) chantar encon
  fes.Si nuills fals motz i roilla.
[c. 31rB]
 

  I  uoill mostron alcor la uia. P(er)q(ue)lur sens
  es cum fonda. Emal crims del fol sabr-
  anda.Forail mieills ianon nasques.
  Quemas ab trichar bercilla. Esp(er)apieitz
  enaspres. Q(ue)sil cremauent brausqilla.


  Q  ui delautrui nois chastia. Ben es com del
  sieu refonda. Qand amars faill amors
  loinda. Al ric recrezen engres. Epois ta(n)t
  cant uiu perilla. El blasmes sec len ades.
  Car uiu dautrui remasilla.


  C  ill q(ue) p(er)marit nois fiza. Uol com delieis
  parle ebonda.On plus ner mais (et) aonda.
  Cais cortesia sembles. Mas de dos en sus
  grondilla. La putia les apres. Que la
  sec ela bresilla.


  E  mentrestauc daital guisa. Fam don no-
  fes saprionda. El gaichos es latz lesponda
  qeil recrezens hi a mes. Euas nuill latz
  nois gancilla. Qel aqui noil sia ades. Pois
  que ason drut franzilla.


  A  qest pareills fai paria. Don nais seme(n)ssa
  nomonda. P(er)que dreitz efes esfrondra. E
  mout homen son enuers. Cill an ablor
  la corilla. Don engans estai enpes. Eleials
  fes contrabilla.


  U  as la fenida sembria.Louers ses quil
  chant nil gronda. Ditz camors es desiron-
  da.Que tost fai son par confes. Qand ue
  ala sofrachilla.Tals compains lestai depres.
  P(er)q(ue) souens sestendilla.


  L  omal q(ue) souens mestrilla. Non agra iasi(m)
  crezes.Tort aura sill men corilla.
  • letto 2741 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 530 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 594 volte

Edizione diplomatica

[c. 294]
 

 

                     Marchabrus
  Lan can cort la douza biza. el gens. t(er)minis ma onda. uoil qe
  mos chanz. nos resconda. (et) auia lom loing e pres. e teing
  ma gran merauilha. si qe chantar en confes si lungz.
  fals motz troilha.

 

  Lioilh. mostro al cor. la uia p(er) qe lur senz. es confunda. e mas
  el crims del fol sobronda. forail mais ia non nasqes.qe mais
  ab trizer brezilha. es p(er) a piegz en apres qeqil cremauen grazilha.

 

  Qui de lautrui nos chastia. ben es com del sieu refronda. cant
  amors failh. amors loingda. abric recrezent engres. e puis
  tant cant uiu o(er) ella el blasmes sec len ades. car uiu dautrui
  remazilha.

 

  Sel qe p(er) maritTrascrizione interlineare per mano del correttore nos fiza. uol com de leis parleboncha. on plus
  ner mais ia onda. tais cortezia sembles. mas de dos en sus.
  grondilha. la puria les apres. qe la sec e la brezilha.

 

  E ment restau daital guiza. fan don no(n) fos sa preonda. e la
  gaitz es latz lesponda. q(ue)ilh. retrezen. cames euas nul latz nos
  ganzilha. qelaqi noil sia des. pueis qe ab son drut frensilha.
 

  Aqest pareils fai paria. don nais semensa no(n) monda. p(er) qe dreitz
  efes estCorrezione interlineare a partire da -f-ronda. emout homen son enuers. ciCorrezione interlineare a partire da q-l lau ab lor cotilha.
  don enians esta empes. eleiall fes contra milla.
 
[c. 295]
 
 

  Uas la fenida sembria. lo uers ses q(ue)l chant. nil gronda. e di
  camors dezironda. qe tost sai som per cofes. cant ues la
  sofrachilla. tals compaignz. mesta de pres. p(er) qe soen sestendilla.

 

  Lo mal qe soen estrilla. non agra ia sem crezes. tort aura.
  semen cotilha.
  • letto 647 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 677 volte

Lanquan foillon li boscatge

BdT 293,28

Mss: C 173

Metrica: a7' b7' a7' b7' c7' c7' d7' vers du 6 coblas di 7 versi e tornada di 3 versi 

Editori: Appel 1890, p. 191; Dejeanne 1909,  p.131; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 365; Taylor 2000, p. 3

  • letto 3530 volte

Edizioni

  • letto 646 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Lanquan fuelhon li boscatge
E par la flors en la prada,
M'es belhs dous chanz per l'ombratge,
Que fan desus la rarnada
L' auzelet per la verdura;
E pus lo temps si melhura,
Elh s'an lur joya conquiza.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Lanquan fuelhon li boscatge,
e par la flors en la prada,
m’es belh dous chant per l’ombratge
que fan desus la ramada
l’auzelet per la verdura;
e pus lo temps si melhura
elhs an lur joya conquiza.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Ara perdon l'alegragge
Pel frey e per la gilada;
Mas ieu ai pres tal uzatge:
Totz iorns chant, qu'ara m'agrada;
E fassa caut o freidura,
Trastot m'es d'una mezura
Amors e Joys, d'eyssa guiza.
Ara perdon l’alegragge
pel frey e per la gilada,
mas ieu ai pres tal uzatge
totz jorns chant, qu’ara m’agrada,
e, fassa caut o freidura,
trastot m’es d’una mezura
amors e joys d’eyssa guiza.
III.
 
 
 
 
 
21
 
On plus n'ay meilhor coratge
D'amor, mielhs m'es deslonhada,
Per qu'ieu no· m planc mon dampnatge?
Qu'aitals es ma destinada
Que Joys e Bon' Aventura
Mi tolh un pauc de rancura
Que m'es ins el cor assiza.
On plus n’ay melhor coratge
d’amor, mielhs m’es deslonhada.
Per qu’ieu no·m planc mon dampnatge?
Qu’aitals es ma destinada,
que joys e bon’ aventura
mi tolh un pauc de rancura,
que m’es ins el cor assiza.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Selha que·m degra messatge
Enviar de ss'encontrada,
O tem bayssar son paratge,
o s' es ves mi azirada,
O no vol, o no endura,
Ben leu Orguelhs, o Non-Cura
S' es entre nos entremiza.
Selha que·m degra messatge
enviar de ss’encontrada,
o tem bayssar son paratge
o s’es ves mi azirada,
o no vol o no endura:
ben leu orguelhs o non-cura
s’es entre nos entremiza.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Ges no· l sera d'agradatge
La merces qu'ieu l'ai clamada.
S'ieu lieys pert per son folhatge,
Leu n'ay autra espiada,
Fina, esmerada e pura,
Qu'aitals amors es segura
Que de fin joy es empriza.
Ges no·l sera d’agradatge
la merces qu’ieu l’ai clamada:
s’ieu lieys pert per son folhatge,
ieu n’ay autra espiada,
fina, esmerada e pura,
qu’aitals amors es segura
que de fin joy es empriza.
VI.
 
 
 
 
 
42
 
Per lieys am tot son linhatge
E totz selhs que l'an lauzada,
Quar anc no·m fes estranhatge,
Mas quora·m vi, fon privada.
Quar ieu l'am senes falsura,
Ja no·m deu esser escura
D'aquo don tan l'ay enquiza.
Per lieys am tot son linhatge,
e totz selhs que l’an lauzada,
quar anc no·m fes estranhatge,
mas quora.m vi, fon privada:
quar ieu l’am senes falsura,
ja no·m deu esser escura
d’aquo don tan l’ay enquiza.
VII.
 
45
 
Be·m tengratz per folhatura,
Si be·m fai e mielhs m'ahura,
S'ieu ja m'en planc quar l'ai viza.
Be·m tengratz per folhatura,
si be·m fai e mielhs m’ahura,
s’ieu ja m’en planc quar l’ay viza.
  • letto 665 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2949 volte

CANZONIERE C

  • letto 2275 volte

Edizione diplomatica

Edizione multimediale a cura di Silvia Conte  
[c. 173rB]                    Marcabru
  L An quan fuelhon li bos-
     catge. e par la flors en​
     la prada. mes belh dous​-
     chant per lombratge.​
  que fan de sus la ramada. lauze​-
                                                  let​

 [c. 173vA]    per la uerdura. e pus lo temps
  si melhura. elhs an lur ioya co(n)-
 


  A ra perdon lalegrag      quiza.
  ge. pel frey e per la gilada. mas
  ieu ai pres tal uzatge. totz iorns
  chant quara magrada. e fassa
  caut o freidura. trastot mes du-
  na mezura. amors e ioys deyssa


  O n plus nay melhor        guiza.
  coratge. damor mielhs mes des-
  lonhada. per quieu nom pla(n)c
  mon dampnatge. quaitals es
  ma destinada. que ioys e bona
  uentura. mi tolh un pauc de ra(n)-

  cura. quem es ins el cor assiza.


  S elha quem degra messatge. en-
  uiar dessencontrada. o tem bays-
  sar son paratge. o ses ues mi a-
  zirada. o no uol o no endura. be(n)-
  leu orguelhs o no(n) cura. ses en-
  tre nos entre miza.


  G es nol sera dagradatge. la mer-
  ces quieu lai clamada. sieu lieys
  pert per son folhatge. ieu nay
  autra espiada. fina esmeradae-
  pura. quaitals amors es segu-
  ra. q(ue) de fin ioy es empriza.


  P er lieys am tot son linhatge.
  e totz selhs que lan lauzada.
  quar anc nom fes estranhatge.
  mas quoram ui fon priuada. q(ua)r
  ieu lam senes falsura. ia nom
  deu esser escura. daquo don tan
  lay enquiza.


  B em tengratz per folhatura. si
  bem fai e mielhs mahura. sieu-
  ia men planc quar lay uiza.
  • letto 2711 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [141]

 

  • letto 797 volte

Lo vers comens, quan vei del fau

BdT 293,33

Mss: A 28-29, C 177, E 154, I 117, K 103, R 5, d 303

Metrica: a8 b8 a8 b8 a8 b8 vers di 9 coblas di 6 versi 

Editori: Dejeanne 1909, p. 159; Roncaglia 1951a, p. 29; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 415; De Conca 2009, pp. 21  

  • letto 3224 volte

Edizioni

  • letto 826 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Lo vers comens quan vei del fau
Ses foilla lo cim e· l branquill,
C'om d'auzel ni raina non au
Chan ni grondill,
Ni fara jusqu' al temps soau
Qu·el nais brondill.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Lo vers comens cant vei del fau
ses fuoilla la cima e·l branquill,
c’om d’auzel ni rana no·i au
chan ni grazill,
ni·o fara jusc’al tems soau
qe·l vais brondill.
II.
 
 
 
 
12
 
E segon trobar naturau
Port la peir' e l' esc' e'l fozill,
Mas menut trobador bergau
Entrebesquill,
Mi tornon mon chant en badau
En fant gratill.
Esegon trobar naturau
port la peira e l’esca e·l fozill,
mas menut trobador bergau
entrebesquill
me torno mon chant en badau
e·n fan gratill.
III.
 
 
 
 
18
 
Pretz es vengutz d'amont aval
E casegutz en l'escobill,
Puois avers fai RoMa venau,
Ben cuig que cill
Non jauziran, qui·n son colpau
D'aquest perill.
Prez es vengutz d’amont avau
e caseguz en l’escubill,
puois avers fai Roma venau;
ben cuit qe cill
no·n jauziran, qi son copau
d’aqest perill.
IV.
 
 
 
 
24
 
Avoleza porta la clau
E geta Proez' en issill;
Greu parejaran mais igau
Paire ni fill;
Que non aug dir, fors en Peitau,
C' om s'en atill.
Avoleza porta la clau
e geta proeza en issil;
greu paireiarau mais igau
paire ni fill,
que non auch dire fors Peitau
c’om s’en atill.
V.
 
 
 
 
30
 
Li plus d'aquest segle carnau
Ant tornat joven a nuill,
Qu'ieu non· trob, de que molt m'es mau,
Qui maestrill
Cortesia ab cor leiau,
Que noi·s ranquill.
Li plus d’aqest segle carnau
ant tornat joven e naugill,
qu’eu non trob, de qe mout m’es mau,
qui amaïstrill
cortesia ab cor leiau
qe no·is ranquill.
VI.
 
 
 
 
36
 
Passat ant lo saut vergondau
Ab semblan d'usatge captill;
Tot cant que donant fant sensau,
Plen de grondill,
E non prezon blasme ni lau
Un gran de mill.
Passat ant lo saut vergondau;
ab semblan d’usatg’acaptil
tot qant que donan fan sensau,
plen de grondill,
e non prezon blasme ni lau
un gran de mill.
VII.
 
 
 
 
42
 
Cel prophetizet ben e mau
Que ditz c'om iri' en becill,
Seigner sers e sers seignorau,
E si fant ill,
Que·i ant fait li buzat d' Anjau,
Cal desmerill.
Cel prophetizet ben e mau
qe diz c’on iri’en becill —
seignor ser et ser seignorau —
e si sunt ill,
que·i an fait li buzat d’Anjau
cal d’esmerill.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Si amars a amic corau,
Miga nonca m'en meravill
S'il se fai semblar bestiau
Al departill,
Greu veiretz ja joc comunau
Al pelacill.
Si amars a amic corau,
miga nonca m’en meravill
si·ll si fai semblar bestiau
al departill;
greu veirez ja joc comenau
al pela-cill!
IX.
 
 
 
 
54
 
Marcabrus ditz que noil l'en cau,
Qui quer ben lo vers e· l foïll
Que no·i pot hom trobar a frau
Mot de roïll;
Intrar pot hom de lonc jornau
En breu doïll.
Marcabrus diz qe no·il en cau
qui quer ben lo vers al foïll,
que no·i pot hom trobar a frau
mot de roïll;
intrar pot hom de lonc jornau
en breu roïll!
  • letto 661 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3461 volte

CANZONIERE A

  • letto 3033 volte

Edizione diplomatica

[c. 28vB]
 

  Marcabruns
  L Ouers comens qanuei delfau.Ses foil-
  la lo cim el branquill. Com dauzel ni
  raina non auchan ni grondill.Nio fara
  iosta al temps chau.Qel uais brondill.


  E  l segon trobar naturau. Port lapeira el
  esc el fozill. Mas menut trobador bergau.
  Entrebesquill. Mi tornon mon chant en
  badau. En fant gratill.

  P  retz es uengutz damont auau.Ecase-
  gutz enlescobill. Puois auers fai roma
  uenau. Ben cuig que cill. Non iauziran
  qen son colpau. Daicest perill.


  A  uoleza porta la clau. Egeta proeza en
  issil. Greu parran ia tant mais igau.
  Paire nifill. Que non aug dir fors en
  peitau. Com sen atill.


  L  iplus daqest segle carnau. Ant tornat
  iouen en auçill. Qieu non trob deq(ue)molt
  mesmau. Qui maestrill. Cortesia ab cor
  leiau. Que nois ranquill.


  P  assat ant losaut uergondau. Ab sem
  blan dusatge captill.Tot cant q(ue) donant
  fant sensau. Plen degrondill. Enon pren-
  don blasme nilau. Ungran demill.


  C  el p(ro)phetiza ben emau.Que ditz com tria
  enbecill. Seigner sers esers seignoriu.E
  si fant ill.Que ia ant fait libuzat dan-
[c. 29rA]
 
  iau. Cal desmerill.


  S  i amars a amic corau.Miga non camen
  merauill.Sil se fai semblar bestiau. Al de 
  partir. Greu ueiretz ia ioc comunau.Al pe
  la cill.


  M  arcabrus ditz que noillen cau. Qui quer
  ben louers al foill. Que noi pot ho(m) trobar
  afrau.Mot deroill. Intrar pot hom delonc 
  iornau. Enbreu doill.
  • letto 3531 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 543 volte

CANZONIERE C

  • letto 733 volte

Edizione diplomatica


[c. 177rB]                   Marcabru
​  L Ouers comens q(ua)n uey
​     lo fau. ses fuelha lo sim el branquilh. chan
     dauzelh ni refrim non
  au. cat ni grazilh. ni fara ius
  qual temps suau. q(ui)lh uas bon

  E l segon trobar natu-           dilh
​  rau. port la peiraelescael fozilh.
  mas menut trobador beriau.
  entrebesquilh. me tornon mon

[c. 177vA]   chant en badau.en fan gratilh.  


  P retz es uengutz de mont en
  
uau. e cazegutz en lescobilh. p(us)
  
auers fai roma uenau. ben cug
​  que silh. non auzian qui son
  
colpau. daquest perilh.


  L o pus daquest segle carnau.
  a tornat iouens a nuylh. quieu
​  no truep de que mot mes mau.
  qui ar mestrilh. cortezia ab cor 
  liau. que nos ranquilh.

  P assat an lo saut uergonhau.
  ab semblan duzura captilh.
  tug con que donar fai sensau.
  pleri de grondilh. e non prezo(n)
  blasme ni lau. un gran d(e) mill.


  S il prophetizet ben emau. que
  coms ni rielh ni bersilh. senhor
  ser essers senhorau. e sisan ylh.
  quey an fatz li buzatz denjau.
  quols desmerilh.


  S i mars a amic ni corau. ia
  nulh home nos merauilh. silh
  se fai semblar bestiau. al depar-
  tilh. grieu ueiretz ia ioc comi-
  nau. ab pelasilh.

  M arcabrus ditz que non len
​  chau. qui quer ben lo uer al
  fronzilh. que noy pot hom tro-
  bar afrau. mot de ronzilh. i(n)trar
​  pot hom de lonc iornau. en breu
  estrilh.
  • letto 940 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [125]

 

  • letto 564 volte

CANZONIERE E

  • letto 722 volte

Edizione diplomatica

[c. 154A]
               Marcabru
  L o uers comens mas uei delfau. ses fu-
     eill lasimel branquill. com rana ni au-
  zel non au. ni chant ni grazill. nio fara
  tro altems sua. quel nais brondill.

  A segon trobar naturau. ai lapeire lesc el
  fazill. mas menut trobador bertau. entre-
  besc quill mau. enia matrop ebadau. en-
  fan gratill.

  P retz es uengutz damon dauau. ecaze-
  gutz enlescobill. greu paireiarau. mai e
  gau. paire ni fill. quieu no(n) truep un ei-
  setz peitau. que si atill.

  D auoleza porta laclau. egieta proezen essil.
  enon truep  eme di mau. que iamais trill.
  cortezia abiouen leiau. cuns non ranquill.

  P erdut aun lo saut uergoniau. asembl-
  an duzatge cabrill. eno prezon blasme ni
  lau. un gran de mill. sel percui donars es
  cessau. ples degrondill.

  E samas trop amic corau. mi ia noca me(n)
  merauill. Esisfai semblan bestiu. aldepar-
  till. quieu noui anc iuec cominau. depe-
  lasill.

  L o meills daquest setgle carnau. cai em-
  or etornen essil. emos auers fai somma
  uorau. brezill. ho aquill encorau. que
  no son corau daquest perill.
  • letto 770 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [137]

 

  • letto 561 volte

CANZONIERE I

  • letto 635 volte

Edizione diplomatica

[c. 117vA]Nell’intera carta l’inchiostro risulta parzialmente sbiadito
 

  Marcabrus                                
  L O uers comens cant uei del fau. Ses fu-
      oilla la cima el branquill. Com dauzel
​  ni rana noi au. Chan ni grazil. Ni ofara ius-
  qual temps soau. Quel uais brondill.


  E l segon trobar naturau. Port la peira el
  esca el fozir. Mas menut trobador bergau.
  Entrebesquill me torno mon chant enbad-
  au. En fan gratill.


  P retz es uengutz damont auau. Ecaseguz
​  enlescubill. Pois auers fai roma uenau. Be(n)
  cuit q(ue) cil.No(n) iauziran q(ui)so(n) copau.Daq(ue)st perill.


  A uoleza pota laclau. Egeta proeza enisill.
  Greu parra iatant mais igau. Paire nifill.
  Que n(on) auch dire fors peitau. Co(m) se(n) atill.


  L i plus daq(ue)st segle carnau. Ant tornau io-
  uen en augill. Queu n(on) trob de q(ue) mout me-
  smau. Qui amaistrill. Cortesia ab cor lei-
  au. Que nous ranquill.


  P assat ant lo saut u(er)gondau. Absenblan
​  dusage captill. Tot quant que donan fan
  sens au. Plen de grondill. Eno(n) p(re)ndonblas-
  me ni lau. Un gran de mill.


  C el (pro)phetizet ben emau. Q(ue) ditz coniri
​  enbecill. Sei(n)gnor ser (et)ser sei(n)gnoriu. Esi
  sont ill. Quei an fait li buzat deniau. Cal
  desmerill.


  S i amars a amic corau. Miga no(n)camen
​  merauill. Sill si fai semblar bestiau. Al
  departir. Greu ueirez ia ioc com enau.
  al pellacill.


  M arcabrus ditz q(ue) noilen cau. Qui quier
​  ben lo uers al foill. Que noi pot ho(m) tro-
  bar afrau MMaiuscola con punto metrico precedente non leggibileot deroill. Intrar pot hom de
  lonc iornau. Enbreu roill.
  • letto 716 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [142]

 

  • letto 484 volte

CANZONIERE K

  • letto 755 volte

Edizione diplomatica

[c. 103rB]
 

  Marcabrus
  L O uers comens cant uei del fau. Ses
      fuoilla la cima el branquill.Com
      dauzel ni rana noi au. Chan ni gra-
  zill. Ni ofara iuscal tems soau.Qel uais
[c. 103vA]
 
  brondill.


  E l segon trobar naturau. Port la peira el
  esca el fozill. Mas menut trobador bergau.
  Entre besquill. Me torno mon chant en ba-
  dau. En fan gratill.


  P rez es uengutz damont auau.Ecaseguz
  en lescubill. Puois auers fai roma uenau.
  Ben cuit qe cill. No(n) iauziran qi son copau.
  Daqest perill.


  A uoleza porta la clau. Egeta proeza en issil.
  Greu parra ia tant mais igau. Paire ni
  fill. Que non auch dire fors peitau. Com
  sen atill.


  L i plus daqest segle carnau. Ant tornat
  iouen en augill. Queu no(n) trob de q(ue) mout
  mesmau. Qui amaistrill. Cortesia ab cor lei-
  au. Qe nois ranquill.


  P assat ant losaut uergondau. Ab sembla(n)
  dusatge captil. Tot qant que donan fan
  sens au. Plen de grondill. Enon predon
​  blasme ni lau. Un gran de mill.


  C el p(ro)phetizet ben emau.Qe diz coniri en
  becill. Seignor ser (et) ser seignoriu. Esi sunt
  ill. Quei an fait libuzat daniau. Cal des-
  merill.


  S i amars a amic corau. Miga noncam(en)
  merauill. Sill si fai semblar bestiau. Al de-
  partir. Greu ueirez ia ioc com enau. Al
  pelacill.


  M arcabrus diz qe noilen cau. Qui quer be(n)
  louers al foill. Que noi pot hom trobar a
  frau. Mot deroill. Jntrar pot hom de lonc
  iornau. Enbreu roill.
  • letto 770 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [123]

 

  • letto 496 volte

CANZONIERE R

  • letto 657 volte

Edizione diplomatica

[c. 5vA]

 
 

  L O uers comens car uey lo fau. ses                   marc e bru     
      fuelha.  lo sim el branq(ui)lh. cha(n) dayzel ni refrim no(n) au. cat
      ni grazilh. ni fara iuscaltems suau. q(ue)l uas bondilh.
 

                D el sego(n) trobar naturau. port la peyrelesquel fozilh
  mas menut trobador beriau. entrebesquilh. me torno mo(n) chan
  e(n) badau. e fan gratilh. 
 

                                            P retz es uengutz de mo(n) en uau. e caze-
  gutz e(n) lescobilh. pus auers fa roma uenau. ben cug q(ue) silhnoma-
  uziran q(ue) so(n) colpau. daq(ue)st perilh. 
 

                                                               L o pus daq(ue)st segle carnau.
  a tornat iouens a nuilh. q(ui)eu no(n) trop de q(ue) mes mot mau. q(ui) ar
  mestrilh. cortezia ab cor liau. q(ue) nos ranq(ui)lh.
 

                                                                           P assat an lo 
  saut u(er)gonhau. ab sembal duzatia captilh. tug com q(ue) donar
  fay se(n) sau.  plen de gro(n)dilh. (et)  no(n) q(ue) com sieu berzilh. senhorser. et
  ser senhorau. e si san ylh. q(ue)yafatz sel buzatz daniau. cols desme-
  rilh. 
 

            S i marissa na amic corau. ni ia nuls hom nos merauilh
  sil se fay semblar bestiau. al departilh greu ueyretz ia ioc. comi-
  nau ab pelassilh.
 

                                          M arc e brus dis q(ue) no(n) li chau. q(ui) q(ui)er be(n) lo u(er)
  al fro(n)zilh. q(ue) noy pot hom trobar afrau. mot de rozilh. i(n)trar pot
  hom de lonc iornau. en breu estrilh. 
  • letto 718 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [132]

 

  • letto 832 volte

Lo vers comensa

BdT 293,32

Mss: A 28, C 171-172, I 117, K 103, N 271, R 8, d 302-303, z 2 col. G

Metrica:  a4' b6 a4' b6 a4' b6 b4 a6' c4 

Editori:  Dejeanne 1909, p. 152; Ricketts 1984, pp. 7-26;  Pollina 1991, p. 128; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 402 

  • letto 2821 volte

Edizioni

  • letto 701 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
9
 
Testo Dejeanne 1909

Lo vers comenssa
A son veil, sen antic;
Segon l' entenssa
De so qu'ieu vei e vic,
N'ai sapienssa
Don ieu anc no·m jauzic;
Greu puosc abric
Trobar ses malvolenssa,
Mais en baro.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Lo vers comenssa
e son so vieill antic.
Segon sentenssa,
de so q’ieu vei e vic
n’ai sapienssa
don ieu anc no·m jauzic.
Greu puosc abric
trobar ses malvolenssa
– mais en baro!
II.
 
 
 
 
 
 
 
18
 
Tant creis durenssa
C'alegr' en son li ric;
Avols cossenssa
Fai sobremontar tric;
Sofren sofrenssa
Esdevenon amic,
Al ver afic,
Segon la penedenssa
N'auran perdo.
Tant creis durenssa
c’alegr’en son li ric;
avols cossenssa
fai sobremontar tric;
sofren sofrenssa
esdevenon amic.
Al ver afic,
segon la penedenssa
n’auran perdo.
III.
 
 
 
 
 
 
 
27
 
Non sai que faire,
Tant fort sui entrepres,
Qu' entorn l'araire
Si fant villan cortes,
E' il just pechaire
De so qu'en lor non es.
Si m'ajut fes,
Tals mil en auzetz braire
C'anc res non fo.
No·n sai que faire,
tant fort sui entrepres,
q’entorn l’araire
si fant vilan cortes,
e·il just pechaire
de so q’en lor non es.
Si m’aiut fes,
tals mil en auzetz braire
c’anc res no·n fo.
IV.
 
 
 
 
 
 
 
36
 
Ges no m'esclaire,
Ni o farai d'est mes,
Ni o dei faire
Pels fills que faut laides;
Trop tem mal traire
Per atendre sordeis;
Mout nais espes
Malvestatz de sa maire
Senes razo.
Ges no m’esclaire
ni o farai d’est mes,
ni o dei faire
pels fills qe fant laides:
trop ei maltraire
per atendre sordeis.
Mout nais espes
malvestatz de sa maire
Senes-Razo.
V.
 
 
 
 
 
 
 
45
 
Lo cors m'esglaia,
Ja non o celarai,
Amors veraia
Trob'ar greu fina sai,
Qu'en lieis non aia
C'a falsedat retrai;
Contra·l savai
Es leu amors savaia
E bon' al bo.
Lo cors m’esglaia,
ja non o celarai:
amors veraia
trob’ar greu fin assai,
q’en lieis no·n aia
c’a falsedat retrai.
Contr’al savai
es leu amors savaia,
e bona al bo.
VI.
 
 
 
 
 
 
 
54
 
Mout pretz m'en aia
D'amor que no mesfai,
Qu'es ver' e gaia
Contra· l ver amic gai,
Tant cant vol braia
Lausengiers et abai,
Q'ieu sai on jai
L'amors que no s'esmaia
De lor sermo.
Mout pretz menaia
d’amor qe no mesfai,
q’es vertz e gaia
contra vert amic gai.
Tant cant vol braia
lausengiers os abai,
q’ieu sai on jai
l’amors que no s’esmaia
de lor[t] sermo.
VII.
 
 
 
 
 
 
 
63
 
Qui ses bauzia
Vol Amor albergar,
De cortesia
Deu sa maion jonchar;
Get fors feu nia
E fol sobreparlar;
Pretz e donar
Deu aver en bailia,
Ses ochaio.
Qui ses bauzia
vol amor albergar,
de cortesia
deu sa maion jonchar;
get fors feunia
e fol sobreparlar;
pretz e donar
deu aver en baillia
ses ochaio.
VIII.
 
 
 
 
 
 
 
72
 
C' Amors s'embria
Lai on conois son par.
Blanch' e floria
E presta de granar,
Ses fellonia
Fai contr' amic ausar;
Ops l'es que·is gar
Cel cui bon' Amors guia,
De mespreiso.
C’amors s’embria
lai on conois son par,
blancha e floria
e presta de granar;
ses fellonia
fai contr’amic a usar.
Ops l’es qe·is gar,
cel cui bon’amors guia,
de mespreiso.
IX.
 
 
 
 
 
 
 
81
 
Jovens someilla,
Greu prendra mais revel,
E par qu'espeilla
Lo seignor Daucadel,
Tot jorn conseilla
Ab son dous caut morsel;
Prop del tessel
Malvestatz li pendeilla
Al capairo.
Jovens someilla:
greu prendra mais revel;
e par q’espeilla
lo seignor Daucadel.
Tot jorn conseilla
ab son don Chaut-Morsel;
prop del caissel
malvestatz li pendeilla
al capairo.
X.
 
 
 
 
 
 
 
90
 
Dolors m'esveilla
De fresc e de novel,
Cals meraveilla
Que greu trob qui m'apel?
Malvestatz treilla
E Jois torn' en paissel,
Al plus isnel
Fer tal vetz lonc l'aureilla
Qu'el non ditz no.
Dolors m’esveilla
de fresc e de novel.
Cals meraveilla
que greu trob qui m’apel!
Malvestatz treilla,
e Jois torna en paissel;
al plus isnel
fer tal vetz lonc l’aureilla
q’el non ditz no.
XI.
 
93
 
D'aquest flagel
Marcabrus si coreilla
Ses compaigno.
D’aqest flagel
Marcabrus si coreilla
ses compaigno.
  • letto 708 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2508 volte

CANZONIERE A

  • letto 2783 volte

Edizione diplomatica

[c. 28rA]
 
  Marcabruns
  L Ouers comenssa. El someill son antic
  Segon sentenssa. De so qieu uei euic.Nai
  sapienssa.Don ieu anc nom iauzic.Greu
  puosc abric.Trobar ses maluolenssa.
  Mais en baro.
[c. 28rB]
 
  T  ant creis durenssa. Calegren son li ric.
  Auols cossenssa. Fai sobremontar ric. So-
  fren sofrenssa. Esdeuenon amic.Al uer 
  afic.Segon lapenedenssa.Nauran p(er)do.

  N on sai que faire. Tant fort sui entrepres.
  Qentorn la raire. Si fant uilan cortes.
  Eil iust pechaire. Deso qenlor nones. Si
  maiut fes.Tals mil en auzetz braire.Ca(n)c
  res non fo.

  G  es nomesclaire. Ni ofarai dest mes. Nio
  dei faire. Pels fills q(ue) fant laides. Trop tem
  maltraire. P(er) atendre sordeis. Mout nais
  espes. Maluestatz desamaire. Senes razo.

  L  o cors mesglaia. Ja non ocelarai. Amors
  ueraia. Troba greu fin assai. Qen lieis 
  non aia.Ca falsedat retrai. Contral sauai.
  Es leu amors sauaia. Ebona albo.

  M out  pretz menaia. Damor q(ue) nomesfai.
  Qes uertz egaia. Contra uert amic gai.
  tant cant uol braia. Lausengiers osabai.
  Qieu sai on iai. Lamors que no sesmaia
  delor sermo.

  Q  ui ses bauzia. Uol amor albergar. De cor-
  tesia. Deu sa maion ionchar. Get fors feu-
  nia. Efol sobreparlar. Pretz edonar. Deu
  auer enbaillia.Ses ochaio.

  C  amors sembria. Lai on conois son par.
  Blancha efloria. Epresta degranar. Ses
  fellonia. Fai contramic ausar. Ops les qeis
  gar. Cel cui bonamors guia. demespreiso.

  I ouens someilla. Greu prendra mais re
  uel. Epar qespeilla. Lo seignor daucadel.
  Tot iorn conseilla. Ab son don chaut mor
  sel. Pop del caissel. Maluestatz li pendeilla.
  Al capairo.

  D  olors mesueilla. De fresc edenouel. Cals
  meraueilla. Que greu trob qui mapel.
  maluestatz treilla. E iois torna enpaissel.
[c. 28vA]
 
  Al plus isnel. Ser tal uetz lonc laureilla.
  Qel non ditz no.

  D  a qest flagel. Marcabrus si coreilla. Ses
  compaigno.
  • letto 4981 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 537 volte

CANZONIERE C

  • letto 2544 volte

Edizione diplomatica

[c. 171vB]
 
  L O uers Marcabru
     comensa. ab son nouelh
​     antic. da quo qui ieu 
     uey e ueyrai e uic. nay
  sapiensa. don anc ior  no(n)iau-
  zic. greu puesc abric. trobar
  ses maluole(n)sa. mas en un baro.

[c. 172rA]  
  T an creys durensa. qualegron
  sen li ric. auols cossensa. fai
  sobremontar tric. noi ual sofre(n)-
  sa. e tenos per amic. al uer afic. 
  segon la penedensa. nauran p(er) 


  N o sai que faire. q(ue) totz  do.
  suy entrepres. quieu torn lur 
  fraire. en fan uilan cortes. e iust
​  peccaire. damor quenluy no(n) es.
  si mauit fes. tals mil enautzem
​   braire. quanc res nofo.


  G es nom escalire. ni o farai
  dest mes. planh sonli paire. q(ue)l
  filh o fan ysses. gran mal uol 
  traire. per atendre sordes. trop
  nays espes. maluestatz de sa mai-
  re. sencs razo.

  L o cor mesglaya. no uos ho
  celarai. quamor ueraya. troba
​  greu fin essai. quen lyeis non
  iaya. que falsetatz retrai. con
  tral sauay. es leu amors saua
  ya. e bonal bo.


  M olt pretz menaya. damor q(ue)
  nomessay. ques uera(et) guaya.
  contra uer amic guay. tan qos
  uol braya. lauzengiers (et) abay.
  que senhor guay. lamor que
  nossesmaya. de lur sermo.


  Q ui ses bauzia. uol amors al
  berguar. de cortezia. ler la cam
  brenioncar. giet fors folhia. e
  trop sobre parlar. pretz e donar. 
  uol auer en baylia. luenh docai

  Q uamors sembria. lay        zo.
  on conoys son par. blancha
​  floria. e prest a degranar. ses 
  felhonia. francha nueg eiorn
  clar. quops la ques guar. felh
  qui destamor guia. de mesp(re)zo.
                                  

[c. 172rB]  
  I ouens fonelha. greu penra
  mair reuelh. e par quespelha.
  lo senhor daut cadelh. tot iorn 
  cosselha. ab son dous caut mor-
  selh. prop del resselh. maluetstaz
  li pendelha. al capairon.
  


  D olors mesuelha. de fresc e de
  
nouelh. quar mera uuelha. or
  
grieu trup quim na pelh. mal
  
uestatz trelha. e ioys tornen
  
paisselh. al plus ysnelh. serta
​  
uos lonc laurelha. quelh non


  D aquest flagelh. mar  ditz no.
  cabrus se querelha. siey co(m)panha.
  • letto 3773 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [143]

 

  • letto 503 volte

CANZONIERE I

  • letto 763 volte

Edizione diplomatica

[c. 117rA]
 

  Marcabrus
​  L O uers comsa. Ason someill antic. Sego(n)
      lentenssa. Deso q(ue)u uei euic. Nai sapien-
  ssa. Don ieu anc nom iauzic. Greu posc ab-
  ric. Trobar ses maluole(n)sa. Maisen baro.


  T ant creis durensa. Calegren so(n) li ric. Au-
  ols cossensa. Fai sobremo(n)tar tric. Suffren
  suffrensa.Edeuen ho(m) amic. Aluer affic. Se-
  gon la penedensa. Naurant p(er)do.


  N o(n) sai que faire. Tant sui fort entrepres.
  Q(ue)torn laraire. Sifant uilan cortes.Eill
  iust pechaire. Daisso q(ue)n lor no(n) es. Si mai-
  ut fes. Tals mil enauzez braire.Ca(n)c res no(n) fo.


  I es nom esclaire. Ni ofarai dest mes. Ni o
  dei faire. Pels fils qui fant laides. Trobei
  mal traire. P(er) atendre sordeis. Mout nai espes.
  Maluestatz de sa maire. Senes razo.


  L o cors mesglaia. Ja n(on) ocelarai. Amors ue-
​  raia.Troba argreu fin assai. Q(ue)u leis n(on) ai.
  Qui falsedat retrai.Co(n)tral sauai. Es leu
  amor sauaia. Ebona al bo.


  M out pretz menaia. Damor q(ue) nomes fai.
  Ques uertz egaia. Co(n)tra uer amic gai.Ta(n)t
  qua(n)t uol braia. Lause(n)giers (et) abai. Q(ue)u sai
  on iai. Lamors q(ue) nosesmaia. De lor s(er)mo.


  Q uises bauzia. Uol amor arbergar. De cor-
​  tesia. Deusa maion ioncar. Jet fors feunia.
  Efolsobre pa(r)lar. P(re)tz edonar. Deu auer e(n)ba-
  illia. Ses ocaio.


  C amors senbria. Lai on conois so(n) par. Bla(n)c
  efloria. Ep(re)sta de granar. Ses fellonia. Fai
  (con)tramic aussar. Obs leis queis gar. Cel cui
​  bon amors guia. Demesp(re)iso.


  I oue(n)s somelia. Greu p(re)ndra mais reuel.
  Epar ques peilla. Lo sei(n)gnor dauchadel.Tot
  iorn conseilla. Ab son don caut morsel. 
  (Pro)p del taissel. Maluestatz li pendeilla al capa-
  iro.
[c. 117rB]
 

  D olors mesueilla. De fresc ede nouel. Cal
  meraueilla. Que greu trop qui mapel.
  Maluestatz treilla. Eios tornen paissel.Al
  plus isnel. Fertal uez alaureilla.Quel no(n)
  ditz no.


  D aquest flagel. Marcabrus si coreilla.
  Ses (com)pai(n)gno.
  • letto 630 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [122]

 

  • letto 509 volte

CANZONIERE K

  • letto 779 volte

Edizione diplomatica

[c. 103rA]
 

  Marcabrus
  L O uers come(n)ssa. Ason semeill antic. Segon
      lentenssa. De so queu uei euic. Naisapie(n)-
  ssa. Don ieu anc nom iauzic. Greu puosc ab-
  ric. Trobar ses maluolenssa. Mais en baro.


  T ant creis durenssa.Calegren son li ric.Au-
  ols cossenssa. Fai sobremo(n)tar tric.Suffren su
  ffrensa. Edeuen hom amic. Aluer affic. Sego(n)
  la penedenssa. Naurant perdo.


  N onsai que faire. Tant fort sui entrepres.
  Qentorn laraire. Si fant uilan cortes.Eill 
  iust pechaire. Daisso qen lor no(n) es. Simaiut
​  fes. Tals mil eTrascrizione su rasuran auzez braire. Canc res no(n) fo(n).


  I es nom esclaire. Ni ofarai dest mes. Ni odei
  faire. Pels fills qui fant laides. Trobei mal-
  traire. P(er) atendre sordeis. Mout nai espes.
  Maluestatz de sa maire. Senes razo(n).


  L o cors mesglaia. Jano(n) ocelarai. Amors uera-
  ia. Troba argreu fin assai.Qieu leis non ai.
  Qa falsedat retrai. Contral sauai. Es leu am-
  or sauaia. Ebona al bon.


  M out pretz menaia. Damor que nomesfai.
  Qes uerz egaia. Contra uer amic gai. Tant 
  cant uol braia. Lausengiers (et) abai. Qeu sai
  on iai. Lamors q(ue) nosesmaia. Delor s(er)mon.


  Q ui ses bauzia. Uol amor arbergar. De cor-
  tesia. Deu sa maion ioncar. Jet fors feunia.
  Efol sobreparlar. Prez edonar. Deu auer en
  baillia. Ses ocaion.


  C amors senbria. Lai on conois son par. Bla-
  nc efloria. Epresta de granar. Ses fellonia.
  Fai contramic aussar. Obs leis qeis gar. Cel
  cui bon amors guia. De meispreison.


  I ouens someilla. Greu prendra mais re-
  uel.Epar quos peilla. Lo seignor dauchadel.
  Tot iorn conseilla. Ab son don caut morsel.
  Prop del taissel. Maluetstatz li pendeilla. Al
  capairon.


  D olors mesueilla. De fresc ede nouel.Cal
  meraueilla. Que greu trob qi mapel. Mal-
  uestatz treilla. Eiois tornen paissel. Al plus
  isnel.Fer tal uez alaureilla. Quel no(n)diz no(n).
[c. 103rB]
 

  D aqest flagel. Marcabrus si coreilla. Ses c(om)-
  paignon.
  • letto 764 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [123]

 

  • letto 548 volte

CANZONIERE N

  • letto 606 volte

Edizione diplomatica

[c. 271rB]
    O uers comensa. Asson se
  meill antic. Segon sen
  tensa. De so queu uei ez uic.
  Nais sapiensa. Dont eu anc
  non iauzic. Grieu puesc ab
  ric.Trobar ses mal uolens
  sa. Mais en barron.

  Ant creis durenssa.Calegren
  son liric. Auols con sensa.
  Fai sobre mon tar tric.Su
  fren sufrensa.Es tenon per
  amic. Al uer afic.Segon la
  pene densa. Nuara(n) per don.

  Osai que faire.
  Tan fort sui entre pres.Qe(n)
  torn loraire. Se fan uilan
  cortes. El uist pechaire. Dai
  cho quen lui  non es.Sim
  aiut  fes. Tals mil en auzes
  braire. Canc res non fo.

  Es nom esclaire.
  Ni no frai dest mes. Niodei
  fraire. Pels fills que fan lai
  des. Trop ei mal traire. Per
  aten dre sor deis. Mout nai
  espes. Maluastatz des amaire.
  Enom sabon. 
  • letto 559 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 513 volte

CANZONIERE R

  • letto 595 volte

Edizione diplomatica

  • letto 551 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [124]

 

  • letto 761 volte

L’iverns vai e·l temps s’aizina

BdT 293,31

Mss: A 27, C 174, Dᵃ 188, K102, N 270, R 5, a¹ 299-300, z 2 col. A

Metrica: a7' b7' a7' b7 c1 c7 c7 d1 a7' vers di 9 coblas di 9 versi e tornada di 4 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 144;  Pollina 1991, p. 56; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 388

  • letto 2879 volte

Edizioni

  • letto 771 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
9
 
Testo Dejeanne 1909

L'iverns vai e ·l temps s' aizina
E reverdej' il boisso,
E par la flors en l' espina
Don s'esjauzen l'auzello:
Ai !
Ja deven hom d'amor gai,
Chascus vas sa par s'atrai,
Hoc,
Segon plazenssa corina.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

L’iverns vai e∙l temps s’aizina
e reverdejo∙il boisso
e par la flors en la ‘spina
don s’esjauzon l’auzelo;
Ai!
ja devenon d’amor gai,
c’usqecs vas sa par s’atrai
Hoc,
segon plazensa corina.
II.
 
 
 
 
 
 
 
18
 
Lo freitz frim e la bruina
Contra la gentil sazo;
Pels plais e per la gaudina
Aug del chan la contensso;
Ai !
Ieu· m met de trobar en plai,
E dirai d'amor cum vai,
Hoc,
Si·m vuoill e cum revolina.
Lo freig frang e la bruïna
contra la gentil sazo;
pel plais e per la gaudina
aug del chant la contenzo;
Ai!
si∙m met de trobar em plai
e dirai d’amor con vai,
Hoc,
si∙m vueil, e con revolina.
III.
 
 
 
 
 
 
 
27
 
Amars creis et atahina
Tric' ab coratje gloto
Per una dolssor conina
Que·is compren d'un fuoc fello;
Ai !
Ja non er nuills s'i dechai
D' averas o per assai;
Hoc,
No·i lais del pel en l'arsina.
Amars vai et ataïna
tric ab coratge frico
d’una voluntat conina
qe s’enpren del fuec felo.
Ai!
Non es nuls hom ses [i] chai,
daveras o per essai,
Hoc,
non lais del pel en l’arzina.
IV.
 
 
 
 
 
 
 
36
 
Bon' Amors porta meizina
Per garir son compaigno,
Amars lo sieu disciplina
E· l met en perdicio;
Ai !
Tant cant l'avers dura, sai,
Al fol, semblan d'amor fai,
Hoc,
E quan l'avers faill buzina.
So cembel mou cor traïna
de son agag lo brico,
c’ab sospirar l’en raïna,
entrebrescat hoc ab no.
Ai!
Mueu talan blanc, bru e bai;
ab «si farai! non farai!»
Hoc,
fai al fol maigrir l’eschina.
V.
 
 
 
 
 
 
 
45
 
Gent cembel fai que trahina
Ves son agach lo brico,
Del cim tro qu'en la racina,
Entrebescat hoc e no;
Ai !
Tal amei blanc brun e bai
Ab si farai no farai?
Hoc,
Fai al fol magra l' esquina.
Bon’amors porta meizina
per guerir son compagnio;
amar los senz disciplina
e∙ls met a perdicio.
Ai!
Tan can l’avers dura, fai
al fol semblan d’amor jai,
Hoc,
e cant l’avers fail camina.
VI.
 
 
 
 
 
 
 
54
 
Dompna non sap d'amor fina
C'ama girbaut de maiso,
Sa voluntatz la mastina
Cum fai lebrieir' ab gosso;
Ai !
D' aqui naisso·ill ric savai
Que no fant conduit ni pai;
Hoc,
Si cum Marcabrus declina.
Domna no sap d’amor fina
c’ama girbaut dinz maio,
mas sa voluntat mastina
con fai lebreir’ ab gozo.
Ai!
D’aqi nasso∙il ric savai,
c’us no∙n fa condug ni plai,
Hoc,
si con Marcabraus declina.
VII.
 
 
 
 
 
 
 
63
 
Aquest intr' en la cozina
Coitar lo fuoc el tizo
E beu lo fum de la tina
De si donz na Bonafo ;
Ai !
Ieu sai cum sojorn' e jai
E part lo gran e· l balai,
Hoc,
Son seignor engirbaudina
Soudouz, esta en la cozina
e toca∙l foc al tuzo
e beu lo fum de la tina
de si donz na Bona∙ilh-fo.
Ai!
Eu sai con sojorn’e jai
e part lo gra e∙l balay;
Hoc,
so segnor engirbaudina.
VIII.
 
 
 
 
 
 
 
72
 
Qui bon' Amor a vezina
E viu de sa liurazo,
Honors e Valors l'aclina
E Pretz sens nuill' ochaio;
Ai !
Tant la fai ab dig verai
Que no·il cal aver esmai
Hoc,
Del trut dullurut n' Aiglina.
Qui bon’amor avezina
ni viu de sa liurazo,
honors e valors l’aclina,
e pretz, senes ochaio.
Ai!
Talan si al dig verai
e no∙il cal aver esmai
Hoc,
del trutbulurut n’Aiglina.
IX.
 
 
 
 
 
 
 
81
 
Ja non farai mai plevina
Ieu per la troba n'Eblo,
Que sentenssa follatina
Manten encontra razo;
Ai !
Qu'ieu dis e dic e dirai
Quez amors et amars brai,
Hoc,
E qui blasm' Amor buzina.
Jamai no farai plevina
eu per la troba n’Eblo,
car s’entensa folatinav manten encontra razo.
Ai!
Q’eu dic e diz et dirai
q’escas es et amor brai,
Hoc,
e qi blasma amor bozina.
X.
 
 
85
 

Q’e∙n dic e dis et dirai
q’escas es et amor brai,
Hoc,
e qi blasma amor bozina.
  • letto 858 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3130 volte

CANZONIERE A

  • letto 3278 volte

Edizione diplomatica

[c. 27vA]
 

  Marcabruns
  I Uerns uai el temps saizina. Q(ue)uerdeion
     li boisson. Elflors pareis enlespina. Eses-
  iauzen lauzello.Ai. Ja deuen hom damor
  gai. Chascus uas sapar satrai. Hoc. Segon
  plazenssa corina.


  L  ofreitz frim ela pruina. Contra la gen-
  til sazo. P(er) plais ep(er)la gaudina. Aug del 
  chan la contensso. Ai. Jeum met detrobar
  emplai. Edirai damor cum uai. Hoc.Sim
  uuoill. Ecu(m) reuolina.

  A mars creis (et) atahina.Ab ric coratge glo-
[c. 27vB]
 
  to. P(er)una dolssor corina. Qeis compren 
  dun fuoc fello. Ai.Janon er nuils si dechai.
  Daueras op(er) assai.Hoc.Noi lais del pel en
  lartina.


  B  onamors porta meizina. P(er) garir son
  compaigno. Amar lo sens disciplina.El
  met enperdicio. Tant cant lauers dura 
  sai. Ab fol semblan damor iai. Hoc. Eqan
  lauers faill buzina.


  Q  un cembel fai que trahina. Tro capella
  librico.Del cim troc enlaracina. Entrebe
  scat hoc eno.Ai.Tal amei blanc brun e
  bai. Ab si farai nofarai. Hoc. Fai al fol
  magra lesquina.


  D  ompna non es damor fina. Cama gir-
  baut demaiso.Sa uoluntatz la mastina.
  Cum fai lebrieira gosso.Ai. Daqui nais 
  soill ric sauai.Q(ue)nofant conduit ni pai.
  Hoc.Si cu(m) marcabrus deuina.


  A  qest intra en lacozina. Coitar lo fuoc el
  cuco. Ebeu lofum elcontina. Desidonz na
  bona fo.Ai. Jeu sai cu(m) soiorna eiai.Epart
  lo gran el blat lai .Hoc. Son seignor en
  girbaudina.


  C  el qui a bon amor fina. Euiu desaliura-
  zo. Honors eualors laclina. Epretz sens 
  nuill ochaio.Ai.Tant la fai ab dig uerai. 
  Q(ue)noil cal auer esmai.Hoc. Del trut dullu
  rut naiglina.


  I  anon farai mai pleuina. Jeu p(er)la torba
  q(ue) sentenssa follatina. Manten en contra
  razo.Ai. Qieu dis e dic edirai. Qezamors
  (et) amars brai. Hoc. Equi blasma amor
  buzina.
  • letto 2615 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 648 volte

CANZONIERE C

  • letto 2530 volte

Edizione diplomatica


[c. 173vB]   Marcabru


[c. 174rA]   
  L 
Juerns uai el temps sai-
     zina. e floreysson li boys-
     so. e par la flors en lespi-
     na. don sesiauzo liauze-
  lo. ay. e fan semblant damar
​  guay. qusquecx ab sa par satray.
  oc. segon plazensa corina.


  L o freitz fraynh e la bruyna. co(n)-
  tra la gentil sazo. pels prays e p(er)
  la guaudina. aug dels chans
​  la contenso. ay. som met de can-
  tar em play. e dirai damor cum
  uai. oc. sim uuelh cu(m) si reuolina.


  G ent sembelh fai quan tayna. 
  ues son agach lo brico. ab sos-
  pirar sen racina. en trebrescat 
  doc e no. ay. tant quon la uers 
  dura fai. ab folh sembla(n)t dama-
  ray. oc. e quan la uers falh cani- 


  B ona mors porta mezina     na.
  per guerir son companho. amars
  lo sieus disciplina. el met a per-
  decio. ay. tal amar blanc brun
  e bay. quan o farai si faray. oc.
  fai al folh manjar lesquina.


  D ompna no sap damor fina. q(ua)-
  ma girbaut demaizo. ans auo-
  luntat maustina. quom fai le-
  breirab guosso. ay. daissi naisso(n)
  li sauai. qus no fa condug ni
​  play. oc. si quon marcabrus de-


  S est estai en la cozina   clina.
  e cochal fuec el tuzo. e beu lo fu(m)
  de la tina. de si dons na bonalfo. 
  ay. ieu sai quals soiorns eschai.
  qui part lo gran el balay. oc. al
  senher en girbaudina.


  M as qui a amor uezina. ni uiu
​  de sa liurazo. honors e ualor la-
  clina. e pretz senes occhaizo. ay. 

[c. 174rB]    fina mor a dig ueray. pueys nol
  qual tener esglay. oc. del bullu-
  rut trut nayglina.
  • letto 3273 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [144]

 

  • letto 634 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 598 volte

Edizione diplomatica

[c. 188vB]  
      Marcabruns
  L  i(n)uernz uai el tems sazina. Erre-
      uerdeiol boisson. Epar la flor en
      lespina don salegrorl lauzellon.
       aizom met damor enplai. Q(ue)zie-
  u diran co(n)  il uai. Oc sim uoil com sere
  molina.

  L o frez frai(n)g ela bruina. Contra lage(n)-
      til sazon. Pels plais. Ep(er) la gaudina.
  aug del chan la contenzon. Ar deue-
  non damor gai. Cus quecs ues sa par
  satrai. Oc segon qes ensa corina.

  A mors nais et araina. Tric ab cora le
      furon. Duna uoluntat comina. Qe
  sa p(re)ndon foc felon. Eno(n) es nuls hom
  si iai. dauer aizo p(er) assai. Oc noi lais pel
  en larsina.

  S on cembel mou etraina uers son aga-
      it lo bricon. Et en sospiran laisina. En
  trebescat oc ab non. Abtalan nier brun
  ebai.absi farai no(n) farai. oc fai al fol ma-
  igrir lesquina.

  Q Ue abonamor uezina. ni uiu desa li-
      urason. Jovenza eualor laclina. Ep(re)z
  senes ochaizon. ferma talen ab dig uera-
  i. Enoilcal auer esmai. Oc detolturo
  naiglina.

  D O(m)pna no(n) sap damor fina. Cama riba-
      ut demaizon. Ab sa uoluntat mas-
  tina. Con del lebrien al goisson. da qui
  nai sol ric sauai. Cus no(n) ten co(n)duc ni
  plai. Oc si con marcabruns declina.
  • letto 588 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 564 volte

CANZONIERE K

  • letto 752 volte

Edizione diplomatica

[c. 102vA]
 

  Marcabruns
  I  uerns uai el temps saizina. Que uerdeio(n)
  li boisso. El flors pareis en lespina.Esesga-
  uzen lauzello. Ai. Ja deuen hom damor gai.
  Chascus ues sa par satrai. hoc. Segon plass-
  ensa corina.


  L o freiz firm ela bruina. Contra la gen-
  til sazo. Pelz plais eper la gaudina. Auch
  del chan la contensso. Ai. Jem met de tro-
  bar enplai. Edirai damor cu(m)uai. oc. Sim 
 
[c. 102vB]

  uoill ecum reuolina.


  A mars creis et atayna. Ab ric coratge gloto.
  P(er) una dousor corina. Qeis conpren dun fu-
  oc fello. Ja no(n) er nulls siassai. Daueras op(er)
​  assai. oc. No(n) lais del pel en larcina.


  L on amors porta meizina. P(er) guarir so(n) co(m)-
  paigno. Amar lo ses disciplina. El met enper-
  ditio. Ai. Tant quant lauers dura fai. Al fol
  semblan damor gai.oc. Eqant lauers faill bu-
  zina.


  C oind cembel fai que trayna.Tro capella li-
​  brico.Del cim tro qen la racina. Entrebescat
  oc eno. Ai. Tal amei blanc brun ebai. Amsi fa-
  rai nofarai. oc. Fai al fol magra lesqina.


  D omna no(n) es damor fina. Cama girbaut 
  de maiso. Sa uoluntatz la mastina. Cum fai
​  lebreira gosso.Ai. Daqi naissoil ric sauai.Q(e)
  non conduich ni pai. oc si cu(m) marcabruns de-
  uina.


  A qest qintra en la cozina. Cuitar lo fuoc elcu-
  co. Ebeu lo flum el contina. De si dons nabo-
  nafo. Ai. Jeu sai cu(m) soiorna eiai. Epart logra(n)
  delblat lai. oc. So(n) seignor engirpaudina.


  C ill qui a bon amor fina.Euiou desa liura-
  ro.Honors eualors la clina. Epretz ses nuill
  ocaio. Ai. Tant lafai andic uerai. Enoll cal
  auer esmai. oc. Del trut lurut denaiglina.


  I a no(n) farai apleuina. Jeu per la troba neblo.
  Qe sentenssa follatina. Manten enco(n)tra ra-
  zo. Ai. Quieu dis edic edirai. Que amars et
  amors brai.oc. Et qui blasmamor buzina.
  • letto 718 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [126]

 

  • letto 467 volte

CANZONIERE N

  • letto 718 volte

Edizione diplomatica

[c. 270rA]
    Uerns uai el temps sazi
  na. Que uer deion libuis
[c. 270rB]
 
  so. El flors pareis enlæspi
  na. Ez ses iauzen lauzello.
  Ai. Jadeuenon damor gai.
  Chascus ues sa par satrai.
  Hoc. Segon plazensa corina.

  O fretz  frim ela
  bruina. Con tra lagentill sa
  zo. Per plais ez per lagau
  dina. Augh del chant lacon
  tencho. Ai. Em met de tro
  bar em plai. E dirai damor
  com uai. Hoc. Sim uuoill.
  e com reuolina.

  M ars creis ez ataina. Abric
  coratge gloto. per una dol
  chor corina. Ques con pren
  dun foc felo. Ai. Ja non er
  nuls sichai.Daueras opera
  assai. Hoc. Noi lais del pel
  enlar cina.

  Ona mors portta metzina.
  Per garir son con pagno. A
  mar losenz disi plina.El
  met en per dicio. Ai. Tant
  quant lauers dura fai. Al
  fol semblan damor ai. Hoc.
  Equant lauers faill buzina.
[c. 270vA]
 
  On sembel fai
  quetraina. Trop capella li
  brico. Del cim tros que lara
  cina. En tre bes cat hoc eno.
  Ai. Tal amiei blanc brun
  ebai. Am fifarai non far lai.
  Hoc. Fai al fol magra lescina.

  Ompna non es
  damor fina. Cama gibaut de
  maizo.Sauolontatz lamas
  fina.Con fai lebreira gasso.
  Ai. Daquinais so il ric sauai.
  Que no fan con duit ni pai.
  Hoc. Sicon marcabruns de
  uina.

  Quest quin tra la cozina.
  Cuitar lo foc el cuco. Et be
  u lo fum el contina.De si
  donz na bona fo. Ai. Eu sai
  con so iorn eiai. Epart logra(n)
  del blat lai. Hoc. Son seing
  nor engir bau dina.

  Ell qui abon amor fina.Et
  uiu de sali urazo.Honors et
  ualors laclina. Eprez sens
  nuill ocaizo. Ai. Tan lafai
  ab dic uerai. Enoill cal uer
[c. 270vB]
 
  esmai. Hoc. Del trut dullur
  ut nai glina.

  IA no farai pleuina. Eu per
  latroba neblo. Que senten
  sa fola latina.Manten enco(n)
  tra razo. Ai. Queu dic edic
  edirai. Que amars ez amors
  brai. Hoc. Equi blas ma amo(r)
  buzina.
  • letto 550 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 486 volte

CANZONIERE R

  • letto 662 volte

Edizione diplomatica

[c. 5rB]

 

 

                         marc e bru
  L  Juerns uay el tems sayzina. q(ue) uerdeyo(n) li boysso. el flors
      pareys en lespina. e ses iauzo(n) layzelo. ay e ia fay. a
      mors hom iay. cascus uas sa part atray. oc sego(n) pla-
      ze(n)sa conina. 
 

                                            L o freyt fremela bruina. co(n)tra la ge(n)til
  sazo. pel plays e p(er) la gaudina. auch de chans la conte(n)so. ay. em
  met de trobar emplay. e diray. damor co(n) uay. oc sim uuelh
  e con reuolina. 
 

                                         A mors creys et atayna. ab ric coratie gloto
  p(er) ᵃ.i. dossor conina. es compre(n) dun foc felo. ay. ia no sera nulh
  si eychay daueras o p(er) essai. no(n) lars del pel enlarsina. 
 

                                                                                                B ona 
  mors porta mezina. p(er) guerir so(n) companho. fay lamar ses de-
  seplina. el met a p(er)desio. ay. tn ca(n) lauer dura fay. alfol se(m)bla(n)


    [c. 5vA]
 

 

  amors iay. oc. e ca(n) lauers falh bruzina. S o sembel fay q(ue) trayna
  tro cabela sabrigo. del sim tros q(ue)n la razina. el trebesca loc e no. ay.
  tal amiei blanc bru e bay. ab si faretz no faray. oc fay. al fol magra
  lesquina. 
 

                 D ona non es damor fina. cama ribaut de mayzo. sa
  uoluntat la maustina. com fay lebriers a garso. ay. daqui naisol
  rics sauay. q(ue) no fa(n) co(n)duch ni pay. oc. si com marc e brus deui-
  na. 
 

         A quest q(ui)ntrenla cozina. bufar lo foc el carbo. e beu lo fum
  el tayna. desidon na bona fo. ay. yeu fay. co(n) soiorneyay. e par lo gras
  do(n) fo(n) lay. oc. so(n) senhor engirbaudina.
 

                                                             S el ca bonamor e fina
  e uieu de sa lieurazo. honors e ualor laclina. e pretz ses nulh
  ochayzo. ay. tan li fay. ab dig ueray. e nol cal auer esmay. oc.
  de trut lut lurut  nayglina. 
 

                                                               I a no faray mays pleuina. yeu
  p(er) la corba neblo. q(ue)sen tensa fols latina. ma(n)tenen contra razo. ay.
  quieu dic dissi e diray. camara es amor blay. oc. e q(ui) blasma amor
                                                                                          .deuina.
  • letto 610 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 675 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 753 volte

Edizione diplomatica

[c. 299]

 


                           marcabraus
  Liuerns uai el temps saizina. e teuetCorrezione interlineare a partire da -r deioil boisso e par laflors
  en laspina. don ses iauzon lauzelo. ai ia deue
  non damor gai. cus qecs uas sapar sa trai. hoc. segon. pla
  zen sacorina.
 

  Lo freig frang e la bruina. contra la gentil sazo p(er)el plaise
  p(er) la gaudina. aug del chant. lacontezo aisi met detro
  bar emplai e dirai damor con uai. hoc sim uueil e con
  reuolina.
 


[c. 300]
 

 

  Amars uai (et) ataina. tric ab coratge frico. duna uoluntat conina
  qe sen prem delfuec felon.ai non es nuls hom sej chai. da ueras o
  p(er) essai. hoc no(n) lais del pel en la razina.
 

  So cembel mon cor. traina. de son agag al brico. cab sos pirar. Len raina
  entrebescatTrascrizione interlineare per mano del correttorehoc ab no. ai. muen talan blanc. bru e bai. ab sa si fai no(n) farai
  hoc fai alfol maigrir leschina.
 

  Bonamors porta meizina. p(er) guerir son compagnio. amar los senz disci
  plina. els met a p(er)dicio. ai. tan can lauers dura fai. alfolsemblan
  damor. ai. hoc. e cant la uers fail camina.
 

  Domna no sap damor fina cama girbaut dinz maio. mas sa
  uoluntat mastina. con fai lebreuCorrezione interlineare a partire da -ir gozo. ai. daqi nassoil ric sauai.
  cus non faAggiunto nell'interlinea dal correttore condug ni plai. hoc. si con marcabraus declina.
 

  Sou douz esta en la cozina. etocal fox. al tuzo. e beu lafum delazina.de
  si donz na bonailh fo. ai. eu sai co(n) soiorn e iai. e part lo gra el delai.
  hoc. hoc.soAggiunto nell'interlinea dal correttore segnor en girbaudina.
 

  Qui bon amor auezina. ni uiu de sa liurazo. honoTrascrizione interlineare per mano del correttorers e ualors laclina. e pretz
  senes ochaio. ai. talan si alclig uerai. e noil cal auer esmai. hoc. del
  trutTrascrizione interlineare per mano del correttoredulurut naiglina.
 

  Jamai no farai pleuina. eu p(er) la tropCorrezione a partire da -b-a. neblo. car sentensa folatina
  mante contra razo. ai q(ue)u dic e diz e dirai. qes cas es (et)amor brai.
  hoc. e qi blasma amor bozina.
 

  Qeu dic. e dis e dirai. qes cas es (et) amor brai hoc. eqi blasma
  amor bozina.
  • letto 664 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 760 volte

Mout dezir l'aura doussana

  • letto 1373 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 883 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 572 volte

Edizione diplomatica

[c. 188rB]
 

  M olt desir laura dolzana. lan q(ua)nt
      ueilos arbres floriz. Et auz dau-
      çels g(ra)nz epetiz. lor chant p(er) uer-
  ders ep(er) plais. E qui damor a enueia.
  Sen a quel tems non enpleia. no(n) uoill
  son lonc respit me don.

 

  U na genz es soterana. Dunt nos cela
[c.189rA]  
  druz ni marriz. Rix maluaz dep(re)z apos-
  tiz. Cus no(n) a sen ni conort mais. Mas
  daltrui afar gabeia. La nuoich. Qel
  fronz li torneia ablo uin en altrui mai-
  son.

 

  T Ota amor tenc p(er) trafana. Q(ua)nt bos
      amics lor demeziz. Sill es falsa ni
  trichairiç. Tan con il er fis ni uerais. Qal
  p(ri)m com(en)zat uaireia al autre tora esor-
  deia. puois prent lauol elaissal bon.

 

  N On dic mal damor certana. Mas men-
      brar las uoill als mariz. Qe cortes no
  i sia escharniz. Nil amors nos torn enbi-
  ais. Que pos luns lautre guerreia. Lo
  plus senaz ifelneia. pos lamors no(n) uai
  p(er) razon.

 

  M as de menconias ma pana. No(n) sai qals
      plua abeliz. de lausengers lenga for-
  biz. Ocel qui crei los diz sauais plus qal
  ioc dela coreia. no(n) sai sobre. qal sesteia.
  lo maiors fais demesprison.
 
  • letto 629 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 647 volte

Oimais dei esser alegrans

BdT 293, 34

Mss: C 176, R 5

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 c8 vers di 7 coblas di 7 versi 

Editori:  Jeanroy 1905d, p. 484; Dejeanne 1909,  p. 165; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 427 

  • letto 4411 volte

Edizioni

  • letto 638 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Hueymais dey esser alegrans
Pus l'aura doussa vey venir
Et auch lays e voutas e chans
Dels auzelhs que·m fan esbaudir;
Lo gen[s] temps me fai alegrar,
Mas per Joven me desconort
Quar totz jorns lo vey sordeyar.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Hueymais dey esser alegrans
pus l’aura doussa vey venir,
et auch lays e voutas e chans
dels auzelhs que·m fan esbaudir.
Lo gen temps me fai alegrar,
mas per jovent me desconort
quar totz jorns lo vey sordeyar.
II.
 
 
 
 
 
14
 
D'una ren suy merayelhans
Qu'ades vey granar e florir
Escassetatz, oc ! et Enjans:
Vas qualque part me torn ni ·m vir
Cortezia ni Bel Estar
Ni Pretz ni Valor ni Deport
Vas nulha part no vey renhar.
D’una ren suy meravelhans:
qu’ades vey granar e florir
escassetatz, oc, et enjans,
vas qualque part me torn ni·m vir;
cortezia, ni ben estar,
ni pretz, ni valor, ni deport
vas nulha part no vey renhar.
III.
 
 
 
 
 
21
 
Ist lauzengier, lenguas trencans
Cuy Dieus cofonda et azir,
Meton Proeza en balans
E fan Malvestat enantir;
Mais als pros dic e vuelh pregar
Que ja us ab elhs no·s n'acort
Si en proeza vol estar.
Estz lauzengiers, lenguas-trencans –
cuy Dieus cofonda et azir –
meton proeza en balans,
e fan malvestat enantir;
mas als pros dic e vuelh preyar
que ja us ab elhs no·s n’acort
si en proeza vol renhar.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Eyssamens son domnas trichans
E sabon trichar e mentir,
Per que fan los autrus enfans
Als maritz tener e noyrir;
D'aqui naisso·l malvat avar
Qu'us non ama, Joy ni Deport
Ni n'auza hom entr'elhs parlar.
Eyssamens son domnas trichans
e sabon trichar e mentir,
per que fan los autrus enfans
als maritz tener e noyrir;
d’aqui naysso·l malvat cujar,
q’us no·n ama joy ni deport,
ni·n auza hom entr’ elhs parlar.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Ja Dieus no·l sia perdonans
Qui las vol onrar ni servir,
Estas putas ardens cremans
Pejors que ieu no·us saubra dir;
Tan lor sap bo lo clau copar,
Que non hi guardon dreg ni tort,
Mas selh que mielhs las sap ronsar!
Ja Dieus no·l sia perdonans
qui las vol onrar ni servir,
estas putas ardens cremans,
peiors que ieu no·us saubria dir;
tan lor sap bo lo clau copar
que non hi guardon dreg ni tort,
mas selh que mielhs las sap ronsar.
VI.
 
 
 
 
 
42
 
Qui anc fon prezats ni amans
Per dompnas, ben s'en deu gequir!
Qu'aytan s'en aura us truans
O mais, si mais li post bastir;
Et ieu poiri' o ben proar
Per ma domna na Cropa fort
Mas ja no la vuelh decelar.
Qui anc fon prezatz ni amans
per dompnas, ben s’en deu geqir,
qu’aytan s’en aura us truans,
o mais si mais li pot bastir,
et ieu poiri’ o ben proar
per ma dona na Cropafort,
mas ja no la·n vuelh decelar.
VII.
 
 
 
 
 
49
 
Messatge[s] cortes, ben parlans,
Vai t'en en Urgel ses falhir,
E sias del vers despleyans
A'n Cabrieira, que lo remir,
E potz li dir senes gabar
Qu'en tal loc ai tornat ma sort
On elh poiria pro muzar.
Messatgier cortes, ben parlans,
vai t’en en Urgelh ses falhir,
e sias del vers despleyans
a·n Cabreira, que lo remir,
e potz li dir senes guabar,
qu’en tal loc ai tornat ma sort
on elh poiria pro muzar.
  • letto 625 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 1901 volte

CANZONIERE C

  • letto 2928 volte

Edizione diplomatica


[c. 176rB]                         Marcabru
​  H Uey mais dey esser ale-
     grans. pus laura dous-
     sa uey uenir. (et)auch
     lays e uoutas e chans.
  dels auzelhs quem fan esbau-
  dir. lo gen temps me fai alegrar.
  mas per iouent me desconort.
  quar totz iorns lo uey sordeiar.
 


  D una ren suy merauelhans.
  qua des uey granar e florir. es-
  cassetatz oc (et) enjans. uas qual
  que part me torn nim uir. cor-
  tezia ni ben estar. ni pretz ni
  ualor ni deport. uas nulha part
  no uey renhar.


  E stz lauzengiers lenguas tren-
  cans. cuy dieus cofonda (et) azir.
  meton proeza en balans. e fan
  maluestat enantir. mas als pros
  dic e uuelh preyar. que ia us ab
  elhs nos nacort. si en proeza uol

  E yssamens son do(n)  renhar.
  nas trichans. e sabon trichar e
  mentir. per que fan los autrus
  enfans. als maritz tener e noy-
  rir. daqui nayssol maluat cujar.
  qus non ama ioy ni deport. nin
​  auza hom entrelhs parlar.


  I a dieus nol sia perdonans. q(ui)
  las uol onrar ni seruir. estas
  putas ardens cremans. peiors
  que ieu nous saubria dir. tan
  lor sap bo lo clau copar. q(ue) no(n) hi
  guardon dreg ni tort. mas selh
  que mielhs las sap ronsar.


  Q ui anc fon prezatz ni amans.
  per dompnas ben sen deu geq(ui)r.
  quay tan sen aura us truans. o
  mais si mais li pot bastir. (et)ieu

[c. 176vA]     poirio ben proar per ma dona na
  cropa fort mas ia no lan uuelh de-  

  M essatgier cortes ben par  celar.
  lans. uai ten en urgelh ses falhir.
  e sias del uers despleyans. an ca-
  breira que lo remir. e potz li dir
  senes guabar. quen tal loc ai tor
  nat ma sort on elh poiria pro muzar.
  • letto 2711 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [145]

 

  • letto 492 volte

CANZONIERE R

  • letto 613 volte

Edizione diplomatica

[c. 5rA]

 
 
                                                                            m(a)rc e bru      U  Ei mai dey esser alegra(n)s. pus laura dossa uey uenir. (et) 
     auch lays e uoutas e chans dels auzels.q(ue) fa(n) esbaudir  
     lo gen temps mi fay alegrar. mas p(er) ioue(n) me desconort 
     car tot iorn lo uey sordeiar. 
 

                                                                           D una res soy merauilhha(n)s
     pcades uey granar eflurir. (et) escasetatz oc e enians. uas q(ua)l q(ue) partme-
     torn nim uir. cortezia ni bel estar.  ni pretz ni ualor ni deport. uas 
     nulha part no ueg renhar. 
 

                                                                 E stz lauze(n)giers  lenguas tre(n)cans. q(ui) 
     dieus cofonda (et) azir.  meto(n) p(ro)eza e(n) balans. e fan maluestat ena(n)-
     tir. mas als pros dic e uuelh proar. q(ue) ia us ab els nos nacort 
     si e(n) p(ro)eza uol estar.
 

                                                        E issamens so(n) donas tricha(n)s. e sabo(n) trichar e 
     mentir  p(er) q(ue) fa(n) los autrus efa(n)s. als maritz tener e noirir. daisi 
     naisol maluat cuiar. cus no(n) ama ioi ni deport. ninauza ho(m) e(n)trels
     parlar. 
 

                    I a dieus nol sia p(er)dona(n)s. q(ui) las uol o(n)rar e seruir. estas 
     putas arde(n)s cremans. peiors q(ui)eus nous sabria dir. tan lor sap bo 
     lo claucopar. q(ue) noi gardo dreg ni tort. may sel q(ue) mielhs las sap 
     ro(n)sar. 
 

                         Q ui anc fo(n) prezatz ni amans.p(er) donas be sen deu giquir.  
     cayta(n) sen aura us truans. o may si mays li pot bastir. (et) yeu poy-
     ria obe(n) proar.p(er) ma dona na cropa fort. mas ia no lan uuelh 
     desselar. 
 

                    M Essatie cortes be(n) parlaus. uay te(n) urgel ses fa- 
     lhir. e sias del uers despleyans  an de cabrieyra q(ue)l remir. e potz 
     li dir senes gabar. q(ue)n tal loc ay tornat ma sort. o(n) el poyria trop 
     muzar.  E potz li dir senes gabar. q(ue)n tal loc ay tornat ma sort. o(n)   
     el poyria trop musar. 
  • letto 603 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 758 volte

Pax! in nomine Domini

BdT 293,35

Mss: A 29, C 177-178, I 117-118, K 103-104, R 5, W 194 (solo le coblas I-II, con melodia, anonime), a¹ 293-294, d 303-304, z 2 col. H

Metrica: a8 b8 a4 c8 d8 c8 d8 e8 f8 

Editori: Appel 1895, p. 109; Dejeanne 1909, p. 169 Crescini 1926, p. 166; Ricketts-Hathaway 1966, p. 1-11; Melani 1997, pp. 88-106; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 434

  • letto 2787 volte

Edizioni

  • letto 740 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
 
9
 
Testo Dejeanne 1909

Pax in nomine Domini!
Fetz Marcabrus los motz e· l so.
Aujatz que di:
Cum nos a fait, per sa doussor,
Lo Seingnorius celestiaus
Probet de nos un lavador,
C'anc, fors outramar, no·n, fon taus,
En de lai deves Josaphas:
E d' aquest de sai vos conort.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Pax in nomine Domini!
Fez Marcabruns los moz e·l so.
Auiaz qe di:
cum nos a fait per sa dousor
lo seignorius celestiaus,
probet de nos, un lavador
c’anc for outramar no·n fon taus
en de lai enves Josaphat;
e d’aquest de sai vos conort.
II.
 
 
 
 
 
 
 
18
 
Lavar de ser e de maiti
Nos deuriam, segon razo,
Ie·us o afi.
Chascus a del lavar legor;
Domentre qu'el es sas e saus,
Deuri'anar al lavador,
Que·ns es verais medicinaus;
Que s'abans anam a la mort,
D'aut en sus aurem alberc bas.
Lavar de ser e de maiti
nos deuriam, segon razo,
ie·us o afi.
Chascuns a del lavar legor:
dementre qu’el es sas e saus
deuria anar al lavador,
qe·ns es verais medicinaus,
qe s’abans anam a la mort
d’auta caza aurem alberc bas.
III.
 
 
 
 
 
 
 
27
 
Mas Escarsedatz e No-fes.
Part Joven de son compaigno.
Ai ! cals dols es,
Que tuich volon lai li plusor,
Don lo gazaings es enfernaus!
S'anz non correm al lavador
C'ajam la boca ni·ls huoills claus,
Non i a un d' orguoill tant gras
C'al morir non trob contrafort.
Mas escarsedatz e no-fes
part joven de son conpaignon.
Ai, cals dols es
qe tuich volon lai li plusor
don lo gazaings es efernaus!
S’anz non correm al lavador
c’aiam la boca ni·ls oills claus,
no·n i a un d’orgoill tan gras
c’al morir non trob contrafort.
IV.
 
 
 
 
 
 
 
36
 
Que·l Seigner que sap tot quant es
E sap tot quant er e c' anc fo,
Nos i promes
Honor e nom d'emperador.
E·il beutatz sera, - sabetz caus -
De cels qu'iran al lavador?
Plus que l'estela gauzignaus;
Ab sol que vengem Dieu del tort
Que·ill fan sai, e lai vas Domas.
Que·l seigner que sap tot cant es
e sap tot quant er e c’anc fo
nos a promes
coron’e nom d’enperador;
e·ill beutatz sera sabençaus,
qu’e cel luira(n) al lavador
plus que l’estella gauzignaus,
ab so que vengem Dieu del tort
qe·il fant sai e lai ves Domas.
V.
 
 
 
 
 
 
 
45
 
Probet del lignatge Caï,
Del primeiran home felho,
A tans aissi
C'us a Dieu non porta honor;
Veirem qui·ll er amics coraus;
C'ab la vertut del lavador
Nos sera Jhesus comunaus;
E tornem los garssos atras
Qu'en agur crezon et en sort!
Probet del lignatge Caï,
del primeiran home fello,
a tans aici
c’us a Dieu non porta honor.
Veirem qui·ll er amics coraus,
c’ab la vertut del lavador
vos sera Jhesus comunaus.
E tornatz los garsos atras
q’en agur crezon et en sort!
VI.
 
 
 
 
 
 
 
54
 
E·il luxurios corna-vi,
Coita-disnar, bufa-tizo,
Crup-en-cami
Remanran inz el felpidor;
Dieus vol los arditz e·ls suaus
Assajar a son lavador;
E cil gaitaran los ostaus;
E trobaran fort contrafort,
So per qu'ieu a lor anta·ls chas.
E·ill luxurios corna-vi,
coita-disnar, buffa-tizo,
crup’-en-cami,
remanran, aqeil felpidor!
E Dieus vol los arditz e·ls saus
asaiar a son lavador,
e cill gaitaran los ostaus
e plantara[n] lur coutr’en l’ort,
so per qu’eu a lor anta·ls chas.
VII.
 
 
 
 
 
 
 
63
 
En Espaigna, sai, lo Marques
E cill del temple Salamo
Sofron lo pes
E·l fais de l'orguoill paganor,
Per que Jovens cuoill avol laus.
E·l critz per aquest lavador
Versa sobre·ls plus rics captaus
Fraitz, faillitz, de proeza las,
Que non amon Joi ni Deport.
En Espaign’e sai lo Marques
et cill del temple Salamo
sofron lo pes
e·l fais del orgoill paianor,
per que jovens cuoill avol laus;
e·l criz per aqel lavador
versa sobre·ls plus rics captaus,
fraich-faillit de proessa las,
que non amo joi ni deport.
VIII.
 
 
 
 
 
 
 
72
 
Desnaturat son li Frances,
Si de l'afar Dieu dizon no,
Qu'ie·us ai comes.
Antiocha, Pretz e Valor
Sai plora Guiana e Peitaus.
Dieus, Seigner, al tieu lavador
L'arma del comte met en paus:
E sai gart Peitieus e Niort
Lo Seigner qui ressors del vas!
Desnaturat son li Frances,
si del afar Dieu dizo no,
qu’eu sai cum es!
Antiocha, prez e valor
sai plora Guiana e Peitaus.
Dieus lo comte al seu lavador
conduga e meta l’arm’en paus,
e sai gart Peitieus e Niort
lo seigner qui resors del vas.
  • letto 723 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2761 volte

CANZONIERE A

  • letto 2739 volte

Edizione diplomatica

[c. 29rB]
 

  Marcabruns
  P Ax in nomine domini.Fetz marcabrus
      los motz el so.Auiatz que di. Cum nos
  a fait p(er)sa doussor. Lo seignorius celestiaus.
  Probet de nos un lauador. Canc fors outra
  mar non fo taus. Endelai de uesiosaphat.
  Edaqest desai uos conort.


  L  auar deser edemaiti. Nos deuriam segon
  razo.Jeus oafi. chascus a del lauar legor.
  Domentre qel es sans esaus. Deuria anar
  al lauador. Que nes uerais medicinaus.
  Que sabans anam alamort. Dautaus
[c. 29vA]
 
  seran nostralberc bas.


  M  as escarsedatz enofes. Part iouen deson
  compaigno. A cals dans es. Que tuichuo-
  lon lai liplusor. Don logazains es enfer-
  uaus. Sanz non correm al lauador. Ca
  iam labocha nils huoills claus. Noni
  a un dorguoill tant gras. Calamort
  non trob contrafort.


  Q  el seigner q(ue) sap tot qant es. Esap tot
  cant er ecanc fo. Nos a promes. Conor
  enom demperador. Eil beutatz sera sabetz
  caus. Car cill quiran al lauador. Plus
  q(ue) lestela gauzignaus.Ab sol qe uengem
  dieu del tort.Qeill fant sai elai uas da-
  mas.


  P  robet del lignatge cai. Del primeiran
  home fello. Atans aissi. Cus adieu non
  porta honor. Ueirem quill eramics cor-
  aus. Cab la uertut del lauador uos sera
  ihesus comunaus. Etornatz los garssos
  atras.Qen agur crezon (et) ensort.


  E  ill luxurios cornaui. Coita disnar bufa
  tizo. Crup encami. Remanran inzel
  folpidor. Edieus uol los arditz els saus.
  Esaiar ason lauador. Ecil gaitaran los
  ostaus. So p(er) qieu alor antalschas. Etro
  baran fort contra fort.


  E  n espaigna esai lomarques. E cill del
  temple salamo.Sofran lo pes. El fais
  delorguoill paganor. P(er)que iouens cu-
  oill auol laus. El critz p(er) aqest lauador.
  Uersa sobrels plus rics captaus.Frait
  faillit de proeza las. Que non amon
  ioi ni deport.


  D  esnaturat son lifrances.Si delafar dieu
  dizon no.Qieu sai cum es. Antiocha p(re)tz
  eualor. Sai plora gianna e peitieus. Di-
  eus seigner altieu lauador. Larma del
[c. 29vB]
 
  comte met enpaus. Esai gart peitieus
  eniort. Lo seigner q(ue) ressors del uas.
  • letto 2904 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 628 volte

CANZONIERE C

  • letto 680 volte

Edizione diplomatica

[c. 177vB]

                     Lo uers del
  P Ax in nomine lauador 
     dominj. fetz mar d(e) marc(abru)

     cabru lo uers el so. au-
     iatzque di. quom nos
  a fatz per sa doussor. lo senhor
  reys celestiaus. probet de nos .i.
  lauador. quanc sa doutra mar no(n)
  fo taus. o de sai en uas iozafatz.
  e daquest da say uos conort.
 


  L auar de ser e de mati. nos deu-
  riam segon razo. so uos afi. q(ua)sc(us)
​  a del anar legor. dementre que 
  es sas e saus. deurianar al laua-
  dor. quens es uerays medicinaus.
  e si ans anam ala mort. daut
  desus aurem alberc bas.


  M as escassedatz e non fes. part
  iouent de son companho. a quel 
  dols es que trastug uolo(n) li plu                                                                                   zor. 

  [c. 178rA]     don lo guazanhs et yfernaus.
  sans no correm al saluador. que
  la boca sian nilhs huelhs claus.
  non hia un derguelh tan guay.
  qual murir non truep co(n)trafort. 


  Q uel senhers que sap tot quant
  es. e sap tot quant er ni anc fo. 
  nos hi promes. honor en nom
  demperador. el beutatz sera sabetz
  caus. de selhs quiran al lauador.
  pus que lestela gaurinaus. ab
  sol que uengem dieus del tort.
  quel fan payas lai uas domas. 


  P robet del linhatge canj. del pri-
  mairan home felo. a tans ayssi.
  qus a dieu non porta honor. uey-
  rem qui ler amicx coraus. quab
  la uertut del saluador. nos sera 
  ihesus cominaus. e tornem los
  guarsos atras. quen augurs
  crezon (et) en sort.


  S il luxurios cornoui. coytat
  del dirnar altuzo. cum el camj
  remanran en fera pudor. dieus
  uol los arditz els suaus. assajar
  al sieu lauador. e silhs guararan
  los ostaus. e trobaran fort co(n)tra
  fort. per dreyt uenran ad aital cas.


  E n espanha sai lo marques. e
  selh del temple salamo. sofron
  lo pes. el fays del erguelh paya-
  nor. per que iouens cuelh auol 
  laus. e crist per aquest lauador.
  uenra sobrelhs pus ricx chap-
  taus. quals falhitz de proeza las.
  que non amon ioy ni deport.


  D esnaturatz son li frances. sial
  fag de dieu dizon deno. q(ui)eu say
  cum es. dantiocha pretz e ualor.
  sai plora uianae peytaus. dieus

 [c. 178rB]     senher al tieu lauador.larma
  del comte met em paus. (et) ab
  grat li  ualha la mort. del senhor
​  que ressors del uas.
  • letto 907 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [121]

 

  • letto 579 volte

CANZONIERE I

  • letto 685 volte

Edizione diplomatica

[c. 117vB]
 

      Marcabrus
  P Ax i(n) no(m)i(n)e d(omi)ni. Fez marcabrus los motz el
      so. Auiatz q(ue)di. Cu(m) nos afait p(er) sa dousor.
  Lo sei(n)gnorius celestiaus p(ro)bet de nos un laua-
  dor. Canc for outramar n(on) fon taus. Endelai
  enues iosaphat. Eda quest  de sai uos conort.


  L auar de ser ede mati. Nos deuriam sego(n) ra-
  zon. Jeus o afi. Chascus adel lauar legor. D(e)m(en)-
  tre quel es sas esaus.Deuria anar al lauador.
  Q(ue)n es uerais medicinaus. Q(ue) sabans an am-
 [c. 118rA]
 
  ala mort. Dautessaus da uoltralberc bas.


  M as esca(r)sedatz eno fes. Part iouen de son con
  pai(n)gno. Aicals dolses.Que tuich uolon laili
  plusor. Don lo gazai(n)gs es efernaus. Sanz non
  correm al lauador. Caiam la boca nils oills cla-
  us. No(n) ia un dorgoill tan gras.Cal morir no(n)
  trob (con)trafort.


  Q uel sei(n)gner que sap tot cant es. Esap tot qa
  nt er ecanc fo. Nos apromes. Conor enom de(n)-
  perador. Eill beutatz sera saber caus. Que cill
  quiran al lauador. Plus q(ue) lestella gauzignaus.
  Abso que uenguem dieu del tort. Q(ue)il fant sai elai ues   domas.Integrazione del copista o correzione di scriptorium eseguita inserita colonna di testo e, in parte, nell’intercolunnio per sanare una lacuna


  P robet del lignaie cay. Del p(ri)meiran home
  fello. Atans aici.Cus adieu n(on) porta honor. Ueire(m)
  quill er amics coraus. Cabla u(er)tut del lauador.
  Uos sera iesus comunaus.Etornatz los ga(r)sos
  atras. Q(ue)n agur crezon (et)ensort.


  E ill luxurios cornaui. Coita disnar buffat buffatizo.
  Crup en cami. Rema(n)ran ins el folpidor. Edieus
  uol los arditz els saus. Asaiar aso(n) lauador.Ecil
  gaitaran los ostaus. Etrobaran fort co(n)trafo(r)t.
  So p(er) q(ue)u alor antals chas.


  E nespai(n)g esai lo marq(ue)s.Ecill del temple sa-
  lemo. Sofron lo pes.El fais del orgoill paga-
  nor. P(er) que iouens cuoill auol laus.El critz p(er)
  aq(ue)st lauador. Uersa sobrels plus rics captaus.
  Fraich faillit de proesa las. Q(ue) n(on) amo ioi ne de
  port.


  D esnaturat son li frances. Si del affar dieu 
  dizo no. Q(ue)u sai cu(m) es. Antiocha p(re)tz eualor.Sai
  plora giama e peiteus.Dieus sei(n)gner altieu 
  lauador. Larma del comte met en paus. Esai
  gart peitieus eniort.Lo sei(n)gner qui resors
  del uas.
  • letto 581 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [142]

 

  • letto 513 volte

CANZONIERE K

  • letto 748 volte

Edizione diplomatica

[c. 103vB]
 

  Marcabrus
  P Ax in nomine domini. Fez marcabruns
​      los moz el so. Auiaz qedi. Cum nos afait
      per sa dousor. Loseignorius celestiaus.
  Probet de nos un lauador. Canc for outram-
  ar no(n) fon taus. Endelai enues iosaphat.E
  daquest de sai uos conort.


  L auar deser ede maiti. Nos deuriam sego(n)
  razo. Jeus oafi. Chascu(n)s adel lauar legor.
  De mentre quel es sas esaus. Deuria anar
​  al lauador. Qenes uerais medicinaus. Q(e)
  sabans an am ala mort. Dautessaus da uo-
  stralberc bas.


  M as escarsedatz enofes. Part iouen de so(n)
  conpaigno(n). Ai cals dolses.Qe tuich uolon
[c. 104rA]
 
  lai li plusor. Don lo gazaings es efernaus.
  Sanz no(n) correm al lauador. Caiam laboca
  nils oills claus. No(n) ia un dorgoill tan gras.
  Cal morir no(n) trob contrafort.


  Q uel seigner que sap tot cant es.Esap tot
  quant er ecanc fo. Nos a promes.Conor e
  nom denperador. Eill beutatz sera sabez caus.
  Quecill qiran al lauador. Plus que lestella
  gauzignaus. Ab so que uengem dieudeltort.
  Qeil fant sai elai ues domas.


  P robet del lignatge cai.Del primeiran ho-
  me fello. Atans aici. Cus adieu no(n) porta honor.
  Ueirem quill er amics coraus. Cab la uer-
  tut del lauador. Uos sera ihesus comunaus.
  Etornatz los garsos atras.Qen agur crezon
  et en sort.


  E ill luxurios cornaui.Coita disnar buffa-Trattino che divide una parola composta da verbo + sostantivo
  tizo.Crup encami. Rema(n)ran ins el folpidor.
  Edius uol los arditz els saus. Asaiar ason la-
  uador.Ecill gaitaran los ostaus.Etrobaran
  fort contra fort. So per queu alor antals
  chas.


  E n espaign esai lo marques. Et cill del te(m)-
  ple salamo. Sofron lo pes. El fais del orgoi-
  ll paianor. P(er) que iouens cuoill auol laus.
  El criz per aquest lauador. Uersa sobrels pl(us) ricsIntegrazione del copista o correzione di scriptorium inserita nel margine sinistro per sanare una lacuna
  captaus. Fraich faillit de proessa las. Que
  non amo ioi ni deport.


  D esnaturat son li frances. Si del afar di-
  eu dizo no. Queu sai cum es. Antiocha p(re)z
  eualor. Sai plora guiama epeitieus.Dieus
  seigner al tieu lauador. Larma del comte
  met en paus. Esai gart peitieus eniort.
  Lo seigner qui resors del uas.
  • letto 751 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [130]

 

  • letto 577 volte

CANZONIERE R

  • letto 654 volte

Edizione diplomatica

[c. 5vA]

 
 

  P  ax in no(m)i(n)e d(o)m(ini). aisi com(en)sa so de marc e bru
                                                q(ue) fo lo premier trobador 

      fes marc e brus lo uers el so. Auiatz q(ue) fos
      q(ue) di com nos afatz ꝑ(er) sa dossor. lo senhor rey celes- 
      tials. probet de nos un lauador. ca(n)c sal dotra mar 
      no fo tals. o de say en uas iozafat. e daquest de say 
      uos conort . L Auar de ser e de mati. nos deu-
      riam sego(n) razo. so uos afi. cascus a de lauar le- 
  zor. dementre ql es sas e sals. deurianar al lauador. q(ue)ns es ueray 
  medicinals. e sians anamalamort. daut de sus aurem alberc bas 
 

  M As eschasetatz e no fes.part ioue(n) de so(n) co(m)panho(n). aquel dols es. 
  q(ue) tug uolo(n) li pluzor. do(n) lo gazanh er ifernaus. sans no correm 
  al lauador.q(ui) la boca si te nil uelh claus. noya us dorguelh ta(n) gray 
  cal murir no(n) truep co(n)trafort. 
 

                                                      Q uel senher q(ue) sap tot ca(n)t es. e sap 
  tot ca(n)t er ni a(n)c fo. nos promes honor.enom demperador. el beutat
  sera sabetz cals. de sels q(ui)ran allauador. pus q(ue) lestela guaurinaus 
  ab sol q(ue) uenguem dieu del tort. q(ue)l fa(n) payas lay ues domas.
 

                                                                                                      P ro-
  bet del linhatie cani. del p(ri)mairan home felo. atans aysi. cus a di
  eu no porta honor. ueyrem q(ui)l er amics coraus. cap la uertut
  del lauador. nos sera ih(e)s(us) cominaus. e tornem los garsos atras.  
q(ue) nagurs crezo(n) et en sort.
 

                                          S il luxurios cor noui. coytat del din-
  nar al tuzo. com el cami. remanra(n) e(n) fera pudor. dieus uol los ar-
  ditz els suaus. assaiar a so(n) lauador. e sil guararan los ostaus. e-
  trobara(n) fort co(n)tra fort. p(er) dreg ue(n)ra(n) ad aytal cas. 
 

                                                                                                      E n espanha- 
  say lo marq(ue)s. e sels del te(m)ple salamo. sofro(n) los pes. el fays del or
  guelh payanor. p(er) q(ue) ioue(n) cuelh auol laus. e crist p(er) aq(ue)st lauador. 
  ue(n)ra sobrels pus rics chaptaus.  iratz falhitz de proeralas. q(ue) no(n)a- 
  mo(n) ioi ni deport.
 

                                             D esaturat so(n) li franses. sal fag de dieu dizo(n) de 
  no. q(ui)eu say co(m) es. dantiocha pretz ab ualor.  say plora  uiane peitaus 
  dieus senher al tieu lauador. larma del comte met en paus. (et) ab
  grat penan de la mort. al senhor q(ue) resors del uas. 
  • letto 596 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 588 volte

CANZONIERE W

  • letto 622 volte

Edizione diplomatica

[c. 194vA]
 
  P ax in nomine domini. dist
   
      macabruns lou uers del so(n)
 
  oias queu dis. que nos afait per sa doucor.
 
  lou seignoris celestiaus. quil post per nos
 
  un lauador. que for doutremar non fu
 
  taus. et lai deuers ual iosaphat. et daikel
 
  de cai nos (con)nort.
  L auar al seir et al matin. nos deurio(n)
[c. 194vB]
 
  segont raison. eu uos afic. cel qui del la-
  uar ont laissor. de me tenez quil sunt sa(n)
  et sau. deuren annar al lauador. quer il
  nos ert urais mecinaus. et sabens ioigno(m)s
  ala mort. dont en crei quaurem larberc
  bas.
  • letto 660 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [146]

 

  • letto 518 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 676 volte

Edizione diplomatica

[c. 293]

 

 

                           MCon M- cassata e riscritta; a seguire A capitaleArchabrus   Paxs in no(mi)ne d(o)m(ini) fes marchabrus lo uers el so. auiatz. co(m)
  diz qe nos a faigz. p(er) sa douzor. us segnorius celestiaus. probet
  de nos un lauador. canc pos de samar. non fon taus daicels
  de las uaus uizitaz. mas daicels de sai uos conort.

 

  Lauar de ser e demati. nCorrezione interlineare a partire da -uos deuriam segon razo. eus afi us qecs
  a del lauar lezer. domentre qestam sans e saus. deura(m) anar
  allauador qeuCorrezione interlineare a partire da la -n-s er uerais medicinaus. car sabanz iungem ab
  la mort dautra caza. aurem albercbas.

 

  Sel segner qe fe tot cant es. e sap tot cant er niancfo. nos
  apromes coronæ nom demp(er)ador. la beutat sabem (et) es taus
  car cil qiTrascrizione interlineare per mano del correttorera(n) al lauador. plus qe lestella iauzingnaus. ab sol
  qe uengem deu dels tortz. qeil fan sai e lai uas domas.

 

  Per grant escassedat. la fetz. parta tort de som compai
  nio. ai cals danz es. jas uoluon en lai li pluzor. don lur
  gazainz er  enfernaus. sanz nom correm allauador.
  caiam la bocha nils oils claus. un no nia tan dorgoil gras.
  cal murir non trop contrafort.

 

  Probec delAggiunto nell'interlinea dal correttore li(n)gnatge caim. del peiCorrezione interlineare a partire da -r maira home felo. natans
  aissi e mas us dieus non pot onor. ueira qill eramics corals
  cab lauer tuit dellauador. uos sera Jesus cuminals. e
  tornem los garsos atras. qen aur crezon. (et)en sort.

 

  Ueis luxurios cornaui. cocha dinCorrezione interlineare a partire da-ur-ar bufa nirazo espunto dal correttore in favore di tuzo; successivamente correzione interlineare a partire da tu-zo.
  tropen cozi remanrau. aq(ue)il felpidor. car dieus uol los.
  arditz els autz. essaiar alsieu lauador. e plantara lus
  lautren lort. so don creis grans antal nCorrezione interlineare a partire da u-as.

 

  Saien espagna li marq(ue)s. e tuig del temple salomo. sofron
  los pes. lorgoil de la gent paianor. p(er) qe iouens crueil
  auol laus. el crims p(er) aqellauador. uire u(er)sa


  [c. 294]
 
 
 
  sobrels captaus francs faillitz. de p(ro)eTrascrizione interlineare per mano del correttoreza las. us non amatz
  ioi ni deport

 

  Des naturat son li frances. qe de la far  dieu dizo no. eu sai con es
  sai plora giane peritans. dieu lo comte al seu lauador. con
  duga e meta larmen paus.

 

  Sel conceilh. peiteus en iortz. p(er) qenos resorsic del uas.
  • letto 890 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 766 volte

Per l'aura freida que guida

BdT 293,36

Mss: A 32, E 151-152, I 119, K 105, a¹305-306, d 306

Metrica: a7' b7 a7' b7 c7' d7' vers di 6 coblas di 6 versi e tornada di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 174; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 455

  • letto 24887 volte

Edizioni

  • letto 706 volte

Dejeanne

      I.
      Per l'aura freida· que guida
      L'invern qu'es tant plens d'iror,
3    L'auzeill qu'us no·n brai ni·n crida
      Sotz foilla ni per verdor,
      Car l'estiu, a bell' aizida
6    Mesclon lor joia certana.

      II.
      Non auch chant ni retentida
      Ni non vei brondel ab flor,
9    Empero si ai auzida
      Una estraigna clamor,
      De Joi que·is plaing, ses ufana,
12  Cui Malvestatz disciplina.

      III.
      Proeza es forbandida,
      E son malvatz li meillor;
15  Lonc temps auran cossentida
      Els maritz lor desonor,
      Als acropitz lenguas planas
18  Torbadors d'amistat fina.

      IV.
      D'entre dompnas es fugida
      Vergoigna e non sai cor;
21  Las plus ant coa forbida
      E mes lo segl'en error,
      Mas lor semensa frairina
24  Geta malvatz fruit quan grana.

      V.
      Drudari' es trassaillida
      E creis Putia s'onor,
27  E·il moillerat l'ant sazida
      E so·is fait dompnejador;
      Tant m'es bel quand us s'en vana
30  Cum de can quant prist farina.

      VI.
      Tant cum Marcabrus ac vida,
      Us non ac ab lui amor
33  D'aicella gen descauzida,
      Que son malvatz donador,
      Mesclador d'avol doctrina
36  Per Frans' e per Guiana.

      N'Amfos, ab patz segurana
      Que tengua, Valors l'aclina.
  • letto 622 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2262 volte

CANZONIERE A

  • letto 2487 volte

Edizione diplomatica

[c. 32rA]
 

  Marcabruns
  P Er laura freida que guida. Linuern
      qes tant plens diror.Lauzeill qusnon
  brai nin crida.Sotz foilla ni p(er)uerdor. Car
  lestiu abella aizida. Mesclon lor ioia cer
  tana.


  N  on auch chant niretentida. Ninon uei
  brondel ab flor. Empero si ai auzida. Una
  estraigna clamor. De ioi qeis plaing ses
  ufana. Cui maluastatz disciplina.


  P roeza es forbandida. Eson maluatz li
  meillor.Lonc temps aurai cossentida.Els
  marritz lor desonor.Als acropitz lenguas
  planas.Torbadors damistat fina.


  D  entre dompnas es fugida. Uergoigna e
  non sai tor. Las plus ant coaforbida.Emes
  lo segle enerror. Mas lor semenssa frairi
  na. Geta maluatz fruit qangrana.


  D  rudaria es trassaillida. Ecreis putia so-
  nor. Eil moillerat lant sazida.Esois fait
  dompneiador.Tant mes bel qand us sen
  uana. Cum de can qan prist farina.


  T  ant cu(m) marcabrus ac uida. Us non ac ab
  lui amor. Daicella gen deschausida. Q(ue)son
  maluatz donador. Meschaussit dauol doc-
[c. 32rB]
 
  trina. P(er)franssa ep(er)guiana.


  N  amfos ab patz segurana. Que tengua
  ualors laclina.
  • letto 2869 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 608 volte

CANZONIERE E

  • letto 631 volte

Edizione diplomatica

[c. 151B]  
     Marcabru
  P er laura freida que
      guida. liuern ques ta(n)
      ples derror. lauzel cus
      no(n) brai ni crida. sotz
      fueilla niper uerdor.
      Quar estius ab belaizi-
      da. mesclon lur ioi
  sertana.

  N oi aug chant ni retendida. ni noi uei
  brondel abflor. epero si ai auzida. una es
  tranha clamor. de ioi ques planh ses u-
  fana. cui maluestatz desiplina.

  P roeza es fort baudida. eson maluatz
  limeillor. lonc tems auran consentida.
  els maritz lur deisonor. als acrupitz
  longuas planas. torbadors damistat fi-
  na.

  E ntre donas es fugida. uergonha eno
  sai or. las plus an coa forbida. an mes
  lo setglen error. mas lor semensa frai-
  rina. geta maluais frug quan grana.

  D rudeian estra saillida. o creis putia
  senhor. Els moilleratz lan sazida. eson
[c. 152A]
    fait dompneiador. tan bel mas quant us sen
  uana. com dechi quan piest farina.

  T am com marcabrus ac vida. uns no(n) ac
  abel amor. aicela gen descauzida. que son
  maluais donador. mas sa son son dauol doctri
  na. per fransa eper guiana.

  N anfos anpatz segurana. que tenha io
  uens laclina.

 
  • letto 723 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [147]

 

  • letto 711 volte

CANZONIERE I

  • letto 787 volte

Edizione diplomatica

[c. 119vA]
 

                       Marcabrus
  P Er laura freida q(ue) guida. Linuern qes
      tant ples diror. Lauzeill qus no(n) brai
      nim crida. foilla ni p(er) u(er)dor.Car lestiu
      el aizida.Coppia di versi – il primo dei quali lacunoso – omessi nel testo e aggiunti in margine dalla mano del copista per sanare una lacuna. Tuttavia, a causa dell’ultima rifilatura (secc. XVII-XVIII), alcuni caratteri risultano mancanti. All’interno del testo è presente un segno di richiamo per i versi scritti al margine sinistro
Mesclon lor ioia c(er)tana.


  N on aug chan ni retentida. Ni no(n) uei bro(n)-
  del abflor. Emp(er)o si ai auzida. Una estra(n)-
  ingna clamor. De iois queis plans ses u-
  fana. Cui mauuestatz disciplina.


  P roessa es fort ribaudida. Eson maluaz
​  li meillor. Lonc temps auran cosentida.
  Els mariz lor desonor. Als acropitz le(n)guas
  planas. Torbadors damistat fina.


  E ntre domnas es fugida. Uergoi(n)gna e
  no(n) sacor. Las plus ant coa forbida. Emes
  lo segle enerror.Mas lor sem(en)sa frairina.
  Geta maluatz fruch quan grana.


  D rudeian es trasaillida.Ecreis putia so-
  nor. Eill moillerat sazida.Esois fait dom-
  neiador.Tant mes bel qua(n)t us sen uana.
[c. 119vB]
 
  Cu(m) decha quant p(ri)st farina.


  C ant quant marcabrus ac uida. Uos no(n) ac
  ablui amor.Daicella gen descausida. Qe son
  maluatz donador.Mesclador dauol doct(ri)na.
  P(er)franssa ep(er) guiana.


  N amfos ab paz segurana. Que tenga ua-
  lors laclina.
  • letto 755 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [101]
 

  • letto 574 volte

CANZONIERE K

  • letto 651 volte

Edizione diplomatica

[c. 105vA]
 

  Marcabrus
  P Er laura freida que guida. Linuern q(ue)s
      tant ples diror. Lauzeill cus no(n) brai ni(n)
      crida. Soz foilla ni p(er)u(er)dor. Car lestiu
  abel aizida. Mesclon lor ioia certana.


  N on auch chan ni retentida. Ni no(n) uei
  brondel abflor. Empero siai auzida. Una
  estraigna clamor. De iois qeis plains ses
  ufana.Cui mauuestatz disciplina.


  P roessaes fort ribaudida. Eson maluatz
  li meillor. Lonc tems auran cosentida.Els
  mariz lor desonor. Als acropiz lenguas pla-
  nas. Torbadors damistat fina.


  E ntre domnas es fugida. Uergoigna e
  no(n) sacor.Las plus ant coa forbida. Emes
  lo setgle enerror. Mas lor semensa frairi-
  na. Geta maluaz fruich qan grana.


  D rudeian es trassaillida. Ecreis putia so-
  nor.Eill moillerat lan sazida. Esois fait
  domneiador. Tant mes bel qua(n)t us sen
​  uana. Cum decha quant prist farina.


  T ant quant marcabrus ac uida. Us no(n)
  ac ablui amor. Daicella gen deschausida.
  Que son maluaz donador. Mesclador da-
 
[c. 105vB]
 
  uol doctrina. Per franssa eper guiana.


  N amfos ab paz segurana. Que tenga ua-
  lors laclina.
  • letto 615 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [102]

 

  • letto 555 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 687 volte

Edizione diplomatica

[c. 305]

 

 

                            Marcabrus
  P(er)er laura freida. qe guida. liuern qes tan ples diror. lauzel
  cus n(on)brai ni crida. sotz fueilla ni p(er) uerdor. car estieus.
  a bel aizida. mesclon lor ioia certana.
 

  Non aug chant ni retentida, ni no uei brondel abflor. ep(er)o
  si ai auzida. una estragnTrascrizione interlineare per mano del correttore clamor. de ioi qes plaing. ses
  ufana. cui maluestatz disciplina.
 

  Proeza es fort baudida. e so maluaisli meillor. lonc temps
  auran consentida els maritz lor desonor. als acrupitz lenguas
  planas torbador. damistat fina.
 

  Entre donnas esTrascrizione interlineare per mano del correttore fugida uergoignha. e no sai or. las plus an coa
  furbida e mes lo segle en error mas lor semenca frairina
  gieta maluas frug can grana.
 


[c. 306]
 

 

  DrudeiCorrezione interlineare a partire da -r-an es tressallida. e cries prima segnor eil moillei-r-at   lant sazida. e sos fag donneiador. tam bel mes can uns senuana
  com dechi cant prist farina.
 

  Tant co marchabrus. ac uida. uns non ac ablui amor. aiceA seguire una o più lettere illegibili
  genz descauzida. qe so maluatz donador. mas sazo dauoldoctCfr. nota precedente
  p(er) franze e p(er) uiana.
 

  Nan fos ab paz segurana. q(ue) tengua ualors laclina.
  • letto 623 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 738 volte

Per savi·l tenc ses doptansa

BdT 293,37

Mss: A 33-34, Dᵃ189, I 120-121, K 106, N 267, a¹ 308-309

Metrica: a7' b7' b7' c7' a7' d7' vers di 10 coblas di 6 versi e tornada di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 178; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 464 

  • letto 3994 volte

Edizioni

  • letto 693 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Per savi·l tenc ses doptanssa
Cel qui de mon chant devina
So que chascus motz declina,
Si cum la razos despleia,
Qu'ieu mezeis sui en erranssa
D'esclarzir paraul' escura.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Per savi teing ses doptanza
celui qu’e mon chan devina
cho que chascus moz declina,
si com la razos despleia,
qu’eu meteis sui en erranza
d’esclarzir paraula escura.
II.
 
 
 
 
12
 
Trobador, ab sen d'enfanssa,
Movon als pros atahina,
E tornon en disciplina
So que veritatz autreia,
E fant los motz, per esmanssa,
Entrebeschatz de fraichura.
Trobador a sen d’enfanza
movon als pros ataïna
e torno a desceplina
çho que veritaz autreia,
e fan los moz per esmanza
entrebescaz de fraitura.
III.
 
 
 
 
18
 
E meton en un' eganssa
Falss' Amor encontra fina,
Qu'ieu dic que d' Amar s'aizina
Ab si mezesme guerreia;
C'apres la borsa voianssa
Fai fols captenenssa dura.
E meton a un’ esguanza
fals amar contr’ amor fina:
eu dic qui d’amar s’aizina
a ssi meïsmes guerreia,
que pos la bors’ a voianza
fai fols captenenza dura.
IV.
 
 
 
 
24
 
Per so·n port ir' e pesanssa
C'aug dir a la gen frairina
C' Amors engan' e trahina
Cellui cui Amars reneia;
Menton, que lor benananssa
Es jois, Sofrirs e Mesura.
Per cho port ira e pesanza,
c’ar au dire a gent fraitina
q’amors engana e trahina
celui cui amars reneia.
Menton: q’e sa benestanza
es jois, soffrir e mesura.
V.
 
 
 
 
30
 
Aitals pareills fai mostranssa,
S'en doas partz non camina,
Pois bon' Amors n'es vezina,
Ab dos desirs d'un' enveia
Ab segurana fianssa
Blanca cara ver' e pura.
Amors es significanza
d’esmerada e de sardina
e de joi cima e rracina:
a veritat seignoreia
e sa poestaz sobranza
sobre tota creatura.
VI.
 
 
 
 
36
 
C' Amors a signifianssa
De maracd' o de sardina,
E[s] de Joi cim' e racina,
C' ab veritat seignoreia,
E sa poestatz sobranssa
Sobre mouta creatura.
Aqest pareillz fai mostranza
q’a doas parz non chamina:
qui bon’ amor avezina
a dos desirs d’un’ enveia
a segurana fianza,
blanca e clara e fina e pura.
VII.
 
 
 
 
42
 
Segon dich, faich e semblanssa,
Es de veraia corina
Car se promet e·s plevina,
Ab sol que· l dos no sordeia,
E qui vas lieis no s'enanssa
Porta nom de follatura.
Segon fai, dit e semblanza
nais de veraia corrina,
e sa promessa es plevina,
a tant que dons non sordeia,
e qui vas leis non s’enanza
porta nom de follatura.
VIII.
 
 
 
 
48
 
Sermonars ni predicanssa
Non val un ou de gallina
Vas cellui de qu'es frairina
Follia de cor correia;
Qu ·ieu sai s' Amars es amanssa,
Qu'a mains es fals' e tafura.
Fols qui tot quant au romanza
non sab razon mais boçina,
e s’amors viu de rapina
autrei q’amors amoreia
e que Costanz siec costanza
e fals usatg’ es dreitura.
IX.
 
 
 
 
54
 
Fols pos tot cant au romanssa;
Non sec razo, mas bozina,
Car s' Amors viu de rapina,
Autrei c'Amors s'amoreia
E que Costans es costanssa
E fals usatges dreitura.
Sermonars ne predicanza
non val un ou de galina
vers cels cui hom di: ‘Frarina
folia es, de cor correia’.
Eu dic s’amars es amanza
q’amors es falsa e tafura.
X.
 
 
 
 
60
 
La defenida balanssa
D'aquest vers e revolina
Sobr' un' avol gen canina
Cui malvatz astres ombreia,
C'ab folla cuida bobanssa
Ses faich de bon aventura.
La defenida balanza
d’aqest vers, e revolina
sobre una cecha anzuvina,
cui malveistaz oing e breia
de folla cuida a bobanza
senz fait de bon’ aventura.
XI.
62
 
 
DNa
La cuida per qu'el bobanssa
Li sia malaventura.

La cuida don el balanza,
li sia mal’ aventura.
  • letto 812 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3202 volte

CANZONIERE A

  • letto 1761 volte

Edizione diplomatica

[c. 33vB]
 

  Marcabruns
  P Er sauil tenc ses doptanssa. Cel qui
      demon chant deuina. So que chascus
  motz declina. Si cum la razos despleia.
  Qieu mezeis sui enerranssa. desclarzir
  paraula escura.


  T  robador ab son denfanssa. Mou als pros
  grand atahina. Etornon endisciplina.
  So que ueritatz autreia. Efant los motz
  p(er) esmanssa. Entrebeschatz defraichura.


  E  meton en un eganssa. Falssamor encon
  tra fina.Qieu dic que damar saizina.
  Ab si mezesme gerreia. Capres laborsa
  uoianssa. Fai fals captenenssa dura.


  P  erson port ira epesanssa. Caug dir a 
  la gen tafura. Camors engana etrahi
  na. Cellui qui amars reneia. Menton q(ue)
  lor benananssa. Es iois sofrirs emesura.


  A  itals preiars fai mostranssa. Sen doas
  partz non camina. Pois bonamors nes
  uezina. Ab doutz desirs dun enueia. Ab
  segurana fianssa.Blanca cara uera epura.


  C  amors a signifianssa. Demaracde o de
  sardina. E de ioi cima eracina. Cab ue-
  ritat seignoreia. Esa poestatz sobranssa.
  sobre mouta creatura.


  S  egon dich faich esemblanssa. Es de ue
  raia corina. Car se promet eis pleuina.
  Ab so qel dos no sordeia. Equi uas lieis
  no senanssa. Porta nom de follatura.


  S  ermonars ni predicanssa. Nom ual
  un ou degaillina. Uas cellui de qes frai
  rina. Foillia de cuer corina.Q(ue)u sai samars
[c. 34rA]
 
  es amanssa. Qa mains es falsa etafura.


  F  ols p(er)tot so cau romanssa.Non sec razo
  mas buzina. Car samors uiu derapina.
  Autrei camors samoreia. Eq(ue) costans es
  costanssa. Efals usatges dreitura.


  A  la finida balanssa. Daqest uers ereuo-
  lina.Sobrun auol gen canina. Cui mal
  uatz astres ombreia. Cab folla cuida bo-
  banssa. Ses faich debonauentura.
  • letto 24433 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 560 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 664 volte

Edizione diplomatica

[c. 189vA]
    P Er saui teing ses doptanza.
      Celui q(ue) mon chan deuina. çho
      que chascus moz declina. Sico(m)
  la razos despleia. Queu meteis sui en er
  ranza. des clarzir paraula escura.

  T robador asen denfanza. Etorno ade
      sceplina.                Çho q(ue) ueritaz autre-
  ia. E fan los moz p(er) esmanza. Entrebes
  caz de fraitura.

  E metan aun esguanza. Fals amar co(n)-
  tramor fina. Eu dic qui damor saizi-
  na. assi meismes guerreia. Que pos la
  lor sanoianza.

  P er cho port ira epesanza. Car audi
      re agent frairina. Qamors enga-
  na etrahina.Celui cui am areneia.
  Mentan qe sa ben estanza. Es iois sof-
  frir emesura.

  A mors es significanza. Desmerada e
      desauina. Ede ioi cima erracina.
  auertat seignoreia. E sa poestaz sobran-
  za. Sobre tota creatura.

  A qest pareillz fai mostra(n)za. Qa doas
      parz no(n) chamina. Qui bonamor a
  uezina. ados desirs dun enueia. Ase
[c. 189vB]  
  gurana fianza. Blanca eclara efina
  epura.

  S egon fai dit esemblanza. nais de
      ueraia coirina. Esa promessa esple
  uina. Atant q(ue) dons no(n) sordeia. E qui u(er)s
  lui nom defollatura.

  F ols qui tot q(ua)nt auroma(n)za. non sabrez
      on mais boçina. Esamors uiu dera-
  pina. Autrei qamors amoreia. Eque co-
  stanz seit costanza. Efals usatges drei
  tura.

  S ermonars ne p(re)dicanza. no(n) ual un
      ou degalina. Uers cels cui hom difra-
  rina. Folia es decor correia. Eu dic sa-
  mars es amanza. Qamors es falsa e
  tafura.

  L a defenida balanza. Daq(ue)st uers ere
      uolina. Sobre una cecha anzuuina.
  Cui malueistaz oi(n)g ebreia. Defolla cuida
  abobanza. Senz fait debonauentura. a-
  cui da don el balanza li sia malauentu
  ra.
  • letto 611 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 498 volte

CANZONIERE I

  • letto 683 volte

Edizione diplomatica

[c. 120vB]
 

      Marcabrus
  P Er sauil tenc ses doptansa.Cel qui de
    mon chant deuina. So que chascus moz
  declina. Sicu(m) la razos despleia.Q(ue)u mezeis sui
  enerra(n)sa.Desclarzir paraula escura.


  T robador al sen denfansa.Mouon als pros
  atayna.Etornon en disciplina.So q(ue) ueritaz
  autreia. Efant los motz p(er) esmansa.Entre-
  bescaz de fraitura.


  E meton enun egansa. Fals amor abfine
  pura.Q(ue)u dic que damar sazina.Absi mees-
  me guerreia.Cap(re)s la borsa uoianssa.Fai fo-
  ls captene(n)sa bruna.


  P er so port ira epessanssa.Caug dir alge(n)
  tafura.Camors engana etraina.Celui cui
  amars reneia.Me(n)tonque lor benana(n)sa.Es
  iois sofrir emesura.


  A tals pareills fa mostra(n)sa. Sen doas parz
  n(on) camina. Pos bon amors nes uezina.Ab doz
  desir dun enueia. Absegurana fiansa.Bla(n)-
  ca cara uera epura.


  C amors asig(ni)fia(n)sa. De maracde ode sardina.
  Ques de ioi cims eracina. Cab ueritat sein-
  gnoreia.Esa poestat sobra(n)sa.Sobre mouta
  creatura.


  S ego faich dich semblansa.Es de ueraia co-
  rina. Car se promet eis pleuina. Ab sol q(ue)l
  dos no sordeia.Equi uas leis nosena(n)sa.Por-
  ta nom de follatura.


  S ermonars ni prezica(n)sa.No(n) ual un ou de
  gallina. Ues cellui dic queis fraina.Folla
  ede cor corilla.Q(ue)u ai samars es ama(n)sa.Ca-
  moutz es falsa etafura.


  P ols pos tot cant au roma(n)ssa. No sec razo
  mas bozina.Car samors uiou de rapina.Au
[c. 121rA]
 
  trei camors samoreia.Eq(ue) costans es costan-
  ssa.Efals usages dreitura.


  A la fenida balanssa. Daquest uers ereu-
  olina. Sobruna qui q(ue)n chanina.Cui mau-
  uatz astres ombreia. Cab folla cuida bala(n)-
  sa.La soa malaue(n)tura.
  • letto 593 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [139]

 

  • letto 503 volte

CANZONIERE K

  • letto 581 volte

Edizione diplomatica

[c. 106vB]
 

  Marcabrus
  P Er sauil tenc ses doptansa.Celqidemon
      chant deuina. So que chascus mozdeclina.
      Si cum larazos despleia. Qieu mezeis
  sui enerranssa. Desclarzir paraula escura.


  T robador alsen denfanssa. Mouon als pros
  atayna. Etornon endisciplina. So que ueritatz
  autreia. Efant los moz peresmanssa.Entrebe-
  scaz de fraitura.


  E meton en un eganssa. Fals amor ab fine
  pura. Qieu dic que damar saizina. Absi mee-
  sme guerreia. Capres la borsa uoianssa. Fai
  fols captene(n)sa bruna.


  P er so port ira epesanssa. Cauch dir al gen
  tafura. Camors engana etraina.Cellui cui
​  amars reneia. Menton que lor benananssa.
  Esiois sofrir emesura.


  A tals pareills fa mostranssa.Sen doas parz
  non camina. Pos bon amors nes uezina. Ab do-
  uz desir dun enueia. Absegurana fianssa. Bla(n)-
  ca cara uera epura.


  C amors asignifianssa. De maraucde odesar-
  dina. Qes de ioi cims eracina. Cab ueritat
  seignoreia.Esa poestat sobranssa. Sobre mouta
  creatura.


  S egon faich dich esemblanssa.Es de ueraia
  corina. Car se promet eis pleuina. Ab sol qel
  dos nosordeia.Equi uas leis nosenanssa.Po(r)-
  ta nom de follatura.


  S ermonars ni prezicanssa. No(n) ual un ou
  de gaillina. Ues cellui dic qeis fraina.Folla
​  edecor corilla. Qeu ai samars es amanssa.
  Camouz es falsa etafura.


  P ols pos tot cant au romanssa. No sec razo
  mas bozina. Car samors uiou de rapina.Au-
  trei camors samoreia. Eque costans es costan-
  ssa. Efals usatges dreitura.


  A la fenida balanssa. Daqest uers ereuoli-
  na. Sobruna qi qen chanina. Cui mauaz a-
  stres ombreia. Cab folla cuida balanssa.La
  soa malauentura.
  • letto 513 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [112]

 

  • letto 472 volte

CANZONIERE N

  • letto 670 volte

Edizione diplomatica

[c. 267rB]
 
  Er sauil tenc ses doptan
  sa. Cel que de mon chant
  deuina. Cho que chascus motz
  declina.Si cum larazos des
  pleia. Queu mezeis son ene
  ransa. Des clarizir paraule
  escura.

  Robador asen denfansa.Mou
[c. 267vA]
 
  als pros ataina. Etorno ende
  sciplina. Soque ueritatz au
  treia. Efan los motz per es
  mansa. Entre bescatz de fra
  chura.

  Meton enun engansa. Falsa
  mor otramor fina. Queu dic
  que damar sazina. Absime
  tes me guereia. Capre labor
  sa. Uoi ansa. Fai fols captene(n)
  sa. bruna.

  Erzo port ire pesansa. Caug
  dir alagent tafura. Cam[...]A seguire una o più lettere illegibili
  enguane traina. Celui cui a
  mars reneia. Mento quelor
  benanamsa. Et iois sofris
  emesura.

  Atals parels fa mostransa.Se(n)
  doas partz non camina.Pos
  bona mors nes uezina. Ab dos
  de deçirs dun enueia. Ab segura
  na fiansa. Blancha cara uera
  pura.

  Amors asignifiansa. De ma
  racde. Ode sardina. Ede ioi
  cina razina. Cabueritat segn
  o reia. Esabo estat sobransa.
[c. 267vB]
 
  Sobre mouta criatura.

  Egon fagdig esemblansa.E
  de uerai corina. Ca(r)se prome
  ses pleuina. Absol quel dos
  no sordeia. Equi uas leis no
  sen ansa. Porta nom de fola
  tura.

  Ermonars ni p(re)dicansa. Noual
  un ou degalina. Uers selui dis
  que ferai. Folia e de cuer core
  la. Queusai samars es aman
  sa. Camoutz es false tafura.

  Ols pos tot cant
  auromansa. Nosec razo mas
  bozina. Car samors uiu deran
  pina. Autrei camors samoreia.
  E que costans es costansa. Efals
  usatge drei tura.

  Lafenida balansa.Daquest u(er)s
  ere uolina. Cui mal uatz astres
  ombreia. Crub fola cuida. Bo
  bansa. Ses fag obona lacuida
  per quel bobansa. Lisia mala
  uentura.
  • letto 545 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 596 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 628 volte

Edizione diplomatica

[c. 308]

 

 

                                Marcabrus
  Per sauil teng senz doptanza. cel qe de mon chant deuina. zoqechascus
  motz declina. si con la razos despleia. qeu mezeis son en erra(n)za.
  desclarzir paraula oscura.
 

  Trobador ab sen denfanza. mouon als prosa taina. e torno en
  disciplina. zo qe ueritatz autreia. e fan lo motz p(er) esmanza
  entrebrescatz de frachuTrascrizione interlineare per mano del correttorera.
 

  E meton en un eganza. falsamor contramor fina. qeu dicqeda
  mar. saizina. ab si meteisme guerreia. capres la borza uoi
  anza. fai fols captenenza bruna.
 

  Per zo port Iræ pesanza. caug dir ala gent tafura.
  camors engane traina. ce lui a cuia amars reneia. mento
  q(ue) lor. benananTrascrizione interlineare per mano del correttoreza. es ioi sufrirs e mesura.
 

  Auals pareils sa mostransa. sendoas partz no(n) camina.
  pos bonamnors nes uezina. ab dos dezirs. dun enueia. ab
  segurana fianza. blancha cara uera e pura.
 

  Camor a signifianza. de maracde o de sardina. e deioi
  cuna razina. cabueritat segnoreia. e sa poestat sobranza.
  sobre mouta criatura.
 

  Segon fag dig esemblanza. a de ueraia corina. carse prome-
  zes pleuina. ab sol qel dos no sordeia. e qi uas leis no(n) se
  nanza. porta nom de folatura.
 

  Sermonars ni prezicanza. non ual un ou de galina. ues celui
  diz qe feria. foliae de cueir corrCorrezione interlineare a partire da -t-eia. qeu sai sama(n)sesama(n)za
  camoutz es false tafura.
 

  Fols pos tot cant au romanza. non sec razo mas bozina. car
  samors uiu de rapina. autrei camors samoreia. eqecostanz
  es costanza. e fals usatges dreitura.


  [c. 309]
 

 

  Ala fenida balanza. daqest uers e reuolina sobruna chichen
  chauina. cui maluatz astres ombreia. crub fola cuida bobanza.
 

  La cuida p(er) qel bobanza. li sia malauentura.
  • letto 641 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 759 volte

Pos l'iverns d'ogan es anatz

BdT 293,39

Mss: A 34, C 175, I 121, K 107, N 268-269, a¹  298-299, d 308

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 c8 vers di 9 coblas di 7 versi 

Editori: Dejeanne 1909,  p. 191; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 494 

  • letto 23449 volte

Edizioni

  • letto 743 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Pois l'inverns d' ogan es anatz
E·l douz temps floritz es vengutz,
De moutas guisas pels plaissatz
Aug lo refrim d'auzels menutz;
Li prat vert e·il vergier espes
M'ant si fait ab joi esbaudir,
Per qu'ie·m sui de chant entremes;
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Pois l’inverns d’ogan es anatz
e·l douz temps fluritz es vengutz,
de moutas guisas pels plaissatz
aug lo refrim d’auzels menutz.
Li prat vert e·il vergier espes
m’ant si faich ab joi esbaudir
per que·m sui de chant entremes.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Totz lo segles es encombratz
Per un albre que·i es nascutz,
Autz e grans brancutz e foillatz,
Et a meravilla cregutz,
Et a si tot lo mon perpres
Que vas neguna part no·m vir,
No·n veia dels rams dos o tres.
Totz lo segles es enconbratz
per un arbre que·i es nascutz,
aus e grans, brancutz e foillatz,
et a meravilla cregutz,
et a si tot lo mon perpres
que vas neguna part no·m vir,
no·n vega dels rams dos o tres.
III.
 
 
 
 
 
21
 
Empero aissi es levatz,
E vas totas partz espandutz
Que lai d'outra·ls portz es passatz
En Franss' et en Peitau vengutz;
Qu'ieu sai qu'el es en tal defes,
E dic ver, segon mon albir,
Qu'en tenra sa verdor jasses.
Empero aissi es levatz
e vas totas partz espandutz,
que lai d’outra·ls Portz es passaz
e·n Franssa et en Peitau vengutz,
q’eu sai q’el es en tal defes –
e dic ver segon mon albir –
enteir’a sa verdor ja ses.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
E per so s'es enrazigatz
Car greu sera mais abatutz;
Que la razitz es Malvestatz,
Per que Jovens es confondutz,
E tornatz en tal contrapes
Per cels qui· l degran obezir,
Que tant non cridon c'us l'ades.
E per so s’es enraïgatz –
c’ar greu sera mais abatutz –
que la raïz es malvestatz,
per que jovens es confondutz,
e tornatz en tal contrapes
per cels qui·l degron mantener
que tan non cridon c’us l’ades.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Meravill me de poestatz
On a tans joves e canutz,
Comtes e reis, et amiratz
E princes en l'albre pendutz;
Mas lo latz escarsetatz es
Que lor fai si lo col flaquir
C'us non cspcretz ja·is mogues.
Meravil me de poestatz,
on a tans – jovens e canuz,
contes e reis et amiratz
e princes – en l’albre pendutz;
mas lo latz es escarsedatz
que lor fai lo col flaqueïr,
c’us no·n espera ja·is mogues.
VI.
 
 
 
 
 
42
 
Jovens fo ja bautz apellatz,
Mas aras es si recrezutz
Que jamais non er tant honratz
Per que Jois li sia rendutz,
C'Avoleza l'a si conques
C'anc de pois no·n poc erebir
Que·is parti de lui Dreitz ni Fes.
Jovens fora bautz appellatz,
mas ara es si recressutz
que ja mais non er tant onratz,
per que jois li sia rendutz;
c’avoleza l’a si conques
c’anc de pois no·n poc erebir
qe·is parti de lui dreitz ni fes.
VII.
 
 
 
 
 
49
 
Loncs temps a que no· l fo donatz
Sai entre· ls baros mentaugutz;
Faiditz es e loing issillatz;
En lai on el es remasutz,
Marcabrus li manda per mes
[Qu]e no·il calia tant fugir,
Que jamais, no, sai sera pres.
Lonc temps a que no fo donatz
sai entre·ls baros mantengutz;
faiditz es e loing issillaz,
e lai on el es remasuz.
Marcabrus l’i manda salutz;
e no·l calia tan fugir,
qe ja mais no sai sera pres.
VIII.
 
 
 
 
 
56
 
Non puosc sofrir qu·als moilleratz
Non diga lor forfaitz saubutz;
Non sai la cals auctoritatz
Lor mostra c'om los apel drutz;
Semblan fant de l'ase cortes,
C'ab son seignor cuidet bordir,
Cant lo vic trepar ab sos ches.
Non puos mudar c’als moilleratz
non diga lor forfaiz saubutz.
Non sai la quals auctoritatz
lor demostra qu’il sion drutz:
senblan fant de l’ase cortes
c’ab son seingnor cuidet burdir,
cand lo vic trepar ab los ches.
IX.
 
 
 
 
 
63
 
De taLs sa·n vei enrazigatz,
Los fols, e·ls savis deceubutz
Per los acropitz penchenatz
Que tot jorn demandon salutz,
E demandon aco per ces;
C'anc nuills francs hom non dec sofrir
C'aitals gastaus fumos tengues.
E d’aitals sen enraïgaz
los fols, e·ls savis deceubutz
per los acrupitz penchenatz
qe tot jorn demandon salutz
– e demandon aco per ces;
c’anc nuills francs hom non dec sofrir
c’aitals gastauz fummos tengues.
  • letto 689 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 23994 volte

CANZONIERE A

  • letto 3314 volte

Edizione diplomatica

[c. 34rB]
 

  Marcabruns
  P Ois linuerns dogan es anatz.Eldouz
      temps floritz es uengutz. De mou-
  tas guisas pels plaissatz. Aug lo refrim
  dauzels menutz.Doncs liprat eil uergier
  espes.Mant si fait ab ioi esbaudir.P(er)qiem
  sui de chant entremes.


  T  otz losegles es encombratz. P(er)un albre
  qei es nascutz. Autz egrans brancutz
  efoillatz. Etamerauilla cregutz. Et a
  si tot lomon p(er)pres. Que uas neguna
  part nom uir. Non ueia dels rams dos
  o tres.


  E  mpero aissi es leuatz. Euas totas partz
  espandutz. Que lai doutrals portz es pas-
  satz. Enfranssa (et) enpeitau uengutz.Q(ue)u
  sai qel es ental defes. Edic uer segon
  mon albir. Qen terra sauerdors p(er)pres.


  E  p(er)so ses enrahigatz. Car greu sera mais
  abatutz.Que la razitz es maluestatz. P(er)
  p(er)que iouens es confondutz. Etornatz
  ental contrapes. P(er)celz qel degran man
  tener. Q(ue)tant non cridon cus lades.


  M  erauill me depoestatz. On atans ioues
  ecanutz. Comtes ereis (et) amiratz.Eprin-
  ces alalbre pendutz.Mas lo latz es escar-
  setatz. Quelor fai lo col flaquezir. Cus
  non esperetz iais mogues.
[c. 34vA]
 

  I  ouens fo ia bautz apellatz.Mas arases
  si recresutz.Que ia mais non er ta(n)t hon
  ratz.P(er)que iois lisia rendutz. Cauoleza
  la si conques. Canc depois non poc erebir.
  pos parti de lui dreitz ni fes.


  I  oncs temps a que non fo donars.Sai
  entrels baros mentaugutz. Faiditz ese
  loing issillatz. Enlai on el es remasutz.
  Marcabrus limanda salutz. Enoil calia
  tant fugir.Q(ue)iamais nosai sera pres.


  N  om puosc sofrir qalz moilleratz.Non
  diga lor forfaitz saubutz.Nonsai la cals
  auctoritatz. Lor mostra com los apel druz.
  Semblan fant delase cortes.Cab son sei
  gnor cuidet burdir. Car lo uic trepar
  ab sos ches.


  E  daitals sent enrazigatz.Los fols els sa-
  uis deceubutz. P(er)los acropitz penchenatz.
  Quetot iorn demandon salutz. Edeman
  don aco p(er) ces. Canc nuills francs hom
  non dec sofrir. Caitals gastaus fumos
  tengues.
  • letto 4064 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 587 volte

CANZONIERE C

  • letto 3023 volte

Edizione diplomatica

[c. 175vA]     Marcabru
​  M As liuerns dogan es
     anatz. el dous temps
     floritz es uengutz. de-
     manhtas guizas pels 
  plaissatz. aug lo refrims dau-
  zelhs menutz. li prag uerch-
  el uergier espes. man si fag ab
  ioy esbaudir. per quieum  so de
  ioy entremes.
 


  T otz los segles uey encombratz.
  per un albre quey es nascutz.
  autz egrans brancutz e fulhatz.
  (et) amerauilhas cregutz. (et) a si tot
  lo mon perpres. que ues negu-
  na part nom uir. no ueya dels
  rams dos o tres.


  P ero mas arey es leuatz. euas
​  totas partz espandutz. que lay
  doutrals portz es passatz. en fra(n)-
  saezem peitau uengutz. (et) es in-
  tratz ental defes. e dic uer sego(n)
  mon albir. on tenra sa uerdor 


  E t es aissi en razigatz  iasses.
  que greu er iamais abatutz. q(ue)
  la razitz es maluestatz.on ioue(n)s
  mor totz cofondutz. e tornat
  ental contrapres. per selhs q(ue)l
  degran obezir. que tan no(n) crit
  uas cuy lades.


  M erauilh me destz poestatz. on
  ua tans ioues e canutz. reys e
  comtes (et) amiratz. e princeps 
  en larbre pendutz. q(ua)r los lassa  

[c. 175vB]     escassedatz. que lor fai si lo cor
  flaquir. qus non escapara mais
  


  Iouens fon ia bautz ap        ges.
  pelhatz. mas eras es si recrezutz.
  que iamais non er tant honratz.
  per que ioys li sia rendutz. quar
  auoleza la conquis. quanc de
  pueys no poc erebir. pus partic
​  de luy dregz e fes.


  N o layssarai quals molheratz.
  non digua lurs forfagz saubutz.
  no sai la quals auctoritatz. lor
  essenha que sian drutz. seblan
  fan del aze cortes. quab son se-
  nhor cujet bordir. quan lac uist
​  trepar ab sos ches.

  L oncs temps a que no fon-
  donatz. sai entrels baros men-
  taugutz. saiditz es eluenh yssi-
  latz. e marcabrus mandalh sa-
  lutz. e ditz que nol calgra fugir.
  que iamais no(n) sa sera pres.


  D e tals san uey enraziguatz.
  los fols els fatz els deceubutz.
  per us a cru pitz penchenatz. q(ue)
  tot iorn enuion salutz. e dema(n)-
  don aisso per ces. quanc nulhs 
  francs hom no(n) dec suffrir. q(ua)i-
  tals castelhs fumos tengues.
  • letto 3333 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [148]

 

  • letto 567 volte

CANZONIERE I

  • letto 640 volte

Edizione diplomatica

[c. 121rA]
 

      Marcabrus
  P Ois linuerns dogan es anatz.El douz
  temps fluritz es uengutz.De moutas gui-
  sas pels plaissatz.Aug lo refrim dauzels
  menutz.Li prat uert eil uergier espes.
  Mant si faich ab ioi esbaudir.P(er) q(ue)m sui de
  chant entremes.


  T otz lo segles es enconbratz. P(er) un arbre
​  quei es nascutz.Aus egrans brancutz efo-
[c. 121rB]
 
  illa.Le ultime due lettere sono illegibili Et amerauilla cregutz.Et aisi tot lo
  mon p(er)pres.Que uas neguna part nom
  uir. No(n) uega dels rams dos otres.


  E mpero aissi es leuatz. Euas totas partz
  es pandutz. Que lai doutrals portz es passaz.
  Enfra(n)ssa et enpeitau uengutz.Q(ue)u sai qel
  es ental defes.Edic uer segon mon albir.
  Enterra sauedor iases.


  E p(er)so ses enraigatz. Car greu sera mais a-
  batutz. Que la raiz es maluestatz. P(er) q(ue) ioue-
  ns es (con)fondutz.Etornatz ental (con)trapes. P(er)
  cels quil degron ma(n)tener.Que tan n(on) c(ri)don
​  cus lades.


  M erauil me de poestatz.On atans iouens
​  ecanuz.Contes ereis (et) amiratz.Ep(ri)nces en
  lalbre pendutz. Mas lolatz es escarsedatz. Q(ue)
  lor fai lo col flaqueir. Cus n(on) espera iais
​  mogues.

    oue(n)sL’iniziale di strofa è manchevole; lo spazio lasciato vuoto è rilevato da un segno che evidenzia la lacuna fora bautz appellatz. Mas ara es
  si recressutz.Que iamais n(on) er tant onratz.
  P(er) que iois lisia rendutz.Cauoleza la si co(n)-
  ques. Canc de pois n(on) poc erebir.Qeis pa(r)ti
  de lui dreitz ni fes.


  L onc temps aque no fo donatz.Sai entre-
  ls baros mante(n)gutz. Faiditz es loi(n)g issillaz.
  Elai on es remasuz. Marcabrus li ma(n)da
  salutz. Enol calia tan fugir. Q(ue) iamais no
  sai sera pres.


  N on puos mudar cals moilleratz. No(n) diga
  lor forfaiz saubutz. No(n) sai la quals auctori-
  tatz.Lor demostra quil so(n) drut. Senbla(n) fa(n)t
  del ase cortes. Cab sonsei(n)gnor cuidet bur-
  dir. Cand lo uic trepar ab los ches.


  E daitals senenraigaz.Los fols els sauis
  deceubutz. P(er)los acrupitz penchenatz.Qe
  tot iorn dema(n)don salutz. Edema(n)do(n) acoper
  ces. Canc nuills francs hom n(on) dec sofrir.
  Caitals gastauz fummos tengues.
  • letto 548 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [111]

 

  • letto 486 volte

CANZONIERE K

  • letto 695 volte

Edizione diplomatica

[c. 107rA]
 

  Marchabrus
  P Ois linuerns dogan es anatz. El douz
      temps fluritz es uenguz. De moutas gui-
      sas pels plaissatz. Auch lo refrim dauze-
  ls menuz. Li prat uert eil uergier espes.
  Mant si faich ab ioi esbaudir. Per quem soi
  de chant entremes.


  T otz lo segles es encombraz. P(er) un arbre q(ue)i
  es nascuz. Auz egrans brancuz efoillatz. Et
  amerauilla creguz. Et asi tot lo mon perp(re)s.
  Que uas neguna part nom uir. No(n) uega
  dels rams dos otres.


  E mpero aissi es leuaz. Euas totas partz es-
  pandutz.Que lai doutrals porz es passatz. En
  franssa (et) en peitau uenguz. Qieu sai quel es
  ental defes.Edic uer segon mon albir.En
  terra sauedor iases.


  E per so ses enraigaz. Car greu sera mais a-
  batutz. Que laraiz es maluestatz. Per q(ue) ioue(n)s
  es confonduz. Etornatz ental contrapes. Per
  cels quil degron mantener. Qetan non cri-
  don cus lades.


  M erauill me de poestaz. On atans iouens
  ecanuz. Contes ereis et amiraz. Eprinces
  enlabre penduz. Mas lolaz es escarsedatz.
[c. 107rB]
 
  Que lor fai locol flaqueir. Cus no(n) espera iais
  mogues.


  I ouens fora bauz apellatz. Mas ara es si
  recresuz. Qe iamais non er tant onratz. P(er)
  que iois li sia renduz. Cauoleza lasi co(n)ques.
  Canc de puois non poc erebir. Qeis parti
  delui dreiz nifes.


  L onc temps a que nofo donaz. Sai entrels
  baros mantenguz. Faidiz es eloing issillaz.
  Elai onel es remasuz. Marcabrus limanda
  saluz. Enol calia tan fugir. Qe iamais nosai
  sera pres.


  N on puosc mudar calz moilleratz. No(n) diga
  lor forfaiz saubuz. No(n) sai laquals auctoritaz.
  Lor demostra quil sion drut. Semblan fant
  del ase cortes. Cab son seignor cuidet bur-
  dir. Cand louic trepar ablos ches.


  E daitals sen enraigaz. Los fols els sauis de-
  ceubuz. P(er) los acrupiz penchenaz. Qe t[...]Una o più lettere illegibiliior(n)
  demandon salutz. Edemandon aco [...]Una o più lettere illegibili
  Canc nuills francs hom no(n)dec [...]Una o più lettere illegibili
  tals gastauz fummos tengues.
  • letto 698 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [149]

 

  • letto 577 volte

CANZONIERE N

  • letto 718 volte

Edizione diplomatica

[c. 268rB]
 
  Osliuerns doguan esanais.
  El douz temps florits es ue(n)
  guis.De moutas guizas pels
  plaisais. Aug lorefin dauzels
  menutz. Liprat uert eluergier
  espes. Man si fig ab ioi esbau
  dir. Per quem soi de chant en
[c. 268vA]
 
  tre mes.

  Otz losegles es enconbratz.
  Per un albre quel es nascutz.
  Auts et grans brancuz efoilla
  tz. Et amerauilla cregutz. Et
  aisi tot lomon per pres. Que
  uas neguna part nom uir. No
  ue dels rams dos otres.

  In pero aisi es leuatz. Euas to
  tas partz espandutz.Que lai
  doltrals porz espasatz. En fran
  cha enpitau uengutz. Queu sai
  queles ental de fes. Edic uer
  segon mon albir . Entera sauer
  dor iases.

  Perzo ses enraigatz. Cargreu
  sera mais abatutz. Quela raitz
  es mal uestataz. per que iouens
  es confondutz. Etornatz ental
  contra pes. Per cels quel de
  gron mantener. Que tain no(n)
  cridon  qus cus lades.

  Erauil me de poestatz. Onata(n)s
  ioue(n)s ecanutz. Contes ereis et
  amiratz. Eprinces alarbre pe(n)
  dutz. Mas lolas es escarsedatz.
  Que lor fan lo col flaquir. Cuns
[c. 268vB]
 
  non esperara mages.

  Ouens fora bautz apelatz.Mas
  ara es sire creutz. Que ia mais
  non er tant onratz. Per que
  iois lisia rendutz. Cauoleșa
  lasi conquis.Cant des pois
  non pot erebir. Pos parti de
  lui dreitz nifes.

  Onc tenps aque non fo dona(r)s.
  Sai entrels baros mentagutz.
  Faiditz es eloing issillatz.En
  lai on el es es remansutz. Cel de
  rainols mandail per me salu
  tz.Enol calraiatan fugir. Que
  iamais non sai sera pres.

  On posc sofrir cals moilleratz.
  Non digua lor forfags saubutz.
  Non sei lacals auctoritatz. Lor
  demostra que sion drut.Se(n)
  blan fan delaţe cortes. Cab
  so sen hor cuget bur dir. Car
  loui trepar ab sos ches.

  Daitals son enraiguatz. Los fo
  ls els fals els de seubutz. Per
  los acrupitz penchenatz. Que
  totz de mandon salutz. E de
  man don aco per ses. Cant
[c. 269rA]
 
  nuls francs hom non det so
  frir. Caitals guaustaus fumos
  tengues.
  • letto 613 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 510 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 559 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 576 volte

Edizione diplomatica

[c. 298]

 

 

                       E marchabrus
  Pos liuernz doguan es anatz. el douz temps floritz es uengutz
  de moutas guizas pels plaissatz. aug lo refrim. dauzelsmenutz
  li prat uert eil uerfier espes. man si fag ab ioi esbaudir. p(er)qem
  soi dechant entremes.
 

  Totz lo segles es encombratz. p(er) un albreqei es nascutz. autz e granz.
  brancutz. e foilhatz. (et) amerauilha. cregutz. e a si tot lo mon p(er) pres. qe uas neguna part Aggiunto nell’interlinea dal correttorenom uir.   no uei delTrascrizione interlineare per mano del correttores rams dos o tres.
 

  Em p(er)o aissi es leuatz. euas totas partz. espandutz. qe lai doutrals
  portz es passatz. en franza empeitau uengutz. qeu sai qel es.
  en tal de fes. e dic uer segon. mon albir. e tenra sa uerdor
  ja es.
 

  E p(er)zo ses enraigatz. car greu sera mais abatutz qe la razitz. es
  maluestatz. p(er) qe iouens es confondutz. e tornas en tal
  contra pes. p(er) cels qel degro mantener. qe tan non cridon
  qeus lades.
 


[c. 299]
 

 

  Merauil me de potestatz. on natanziouens enTrascrizione interlineare per mano del correttorecanutz. comtes
  e reis e amiratz. e princeps ablarbre pendutz mas lo latTrascrizione interlineare per mano del correttorez es escar
  cedatz. qe lo fa si lo qol flaqir. cus non esperara mai ges.
 

  Jouens fora bautz apellatz. ma ara es si recrezutz. qe ia maia
  non er tant onratz. p(er) qe iois li sia rendutz. ca uoleza la si
  conqis. canc despois non poc erebir. pos parti de lui dreiA seguire una o più lettere illegibili
  ni fes.
 

  Lonc temps a qe no fo donars. sai entrels baros mentagutz. faiditz
  es eloing issilhatz. en laion el es remasutz. e mar cabrus.
  mandail p(er) me salutz. e nol calgra ia tan fugir. qeia mai
  non sai sera pres.
 

  Non puesc sofrir cals melloiratz. non digua los forfaigz
  saubutz. non sei la cals auctoritatz. lor demonstra. qesion dr
  semblan fan. del aze cortes. cab son segnor cuiet burdir.
  car lo ui trepar ab sos ches.
 

  E daitals son en raiguatz. los fals els fals els deseubutz.
  p(er) los acrupitz penchenatz. qe totz dema ndon salutz.
  e demandon aqo p(er) ces cant nuls francs hom no(n) dec. fofrir
  cai tals guastaus fumos tengues.
  • letto 655 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 762 volte

Pos la foilla revirola

BdT 293,38

Mss: A 32, C 174, E 152, I 119-120, K 105-106, R 5, a¹306, d 306-307 

Metrica: a7' b7 a7' b7 c7 d7 e7' vers di  9 coblas di 7 versi e tornada di 2 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 184; Perugi 1995, pp. 59-72; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 474

  • letto 2693 volte

Edizioni

  • letto 671 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Pois la fuoilla revirola
Que vei d'entre·ls cims cazer,
Que·l vens deromp e degola,
Que no·is pot mais sostener,
Mais pretz lo freich temporau
Que l'estiu plen de gandill
Don nais puti' et enveia.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Pus la fuelha revirola
qe vey d’entre·ls cims cazer,
que·l vens deromp e degola
que no·is pot plus sostener,
mot pres l’ivern temporau
pus q’estieu plen de gandilh,
on creys puti’es enveia.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Lo pics e la rossignola
Tornon lor chant en tazer,
Si·s fa·l gais e l'auriola,
Don l'inverns fai son plazer;
E l'orgoills torn' eu canau,
Per garssos plens de grondill,
Qu'en estiu contradenteia.
Graisans ni serps que·s amola
no·m fay espaven ni mau,
mosca ni tavas que vola;
escaravat ni bertau
no sen brugir ni oler,
aquel malvatz volatilh
que·l francs yverns nos deneia.
III.
 
 
 
 
 
21
 
Graissans ni serps que s'amola
No·m fant espaven ni mau,
Mosca ni tavans que vola,
Escaravait ni bertau,
Aquist malvatz volatill
Non sent bruir ni oler,
Don francs inverns nos neteia.
[L’a]lauzet’e l’auriola
tornon lur chan en tazer,
lo jays e la rossinhola,
qu’iverns en fay son plazer,
e torna orguelh en chanau
de guarsos ples de grondilh
qu’en estieu·s contradenteia.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Ges l'afilatz bec d'aissola
Non pert son loc al fogau,
Anz porta pic e massola
Don son gran li dui mau.
Cest tol si donz al jazer
La dolor del penchinill,
Pel feminiu don se breia.
Jes n’Acropit–Bec–d’Aysola
non pert son loc al fogal,
qu’el porta pic e massola,
et en croza don a jau
cest tol si dons al jazer
la dolor del penchenilh,
pel femeniu don se breia.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Cest trai del micill la briola
Plen' al maitin et al ser,
E sobre· l faire faissola,
Car pot la coa mover;
Cest fai la nuoich son joruau,
Don engenrra un bel fill,
Per que sobreseignoreia.
Sest trai del meils la brïola
plen’al mati et al ser;
e sobrefotre faysola,
car sap la coa mover,
e fay de nueg son jornal,
per que·l frug torn’embecylh,
e jovens girbaudoneia.
VI.
 
 
(39)
 
 
 42
 
Cazen levan trobaiola
Va· l segles e no m'en chau.
Aissi cum la seguignola,
Poi' amon e chai avau.
Aisi com la segunhola
baysa, leva, torn’avau,
cazen levan trebaiola
lo segles et no·n pueis au.
Uelhs [a] e no sap vezer,
ni no·n conoys lo rovilh
per que domneys ar puteia.
VII.
 
 
 
 
 
49
 

Jes del tot non badaiola
Marcebrus de so saber,
car sel es de bon’escola
que joy quera ssomover;
e pus jauzimens l’abau,
a cada vetz s’estendilh
un petit pus que·n ondeia.
VIII.
 
 
 
 
 
54
 

Dieus prec c’a·n Guiscart non tola
lo regne celestiau,
qu’el fes so per que s’adola
lo mielhs d’est segle carnau;
et a·n say laisat un her,
e jamay non creyray filh
s’aquest no·n contrapareia,
IX.
 
 
 
 
 
63
 

n’acovid’ar n’eviola
lo Malvat ab desesper,
qu’es om de natura fola,
que·s bayz’on mays pot valer.
No sai si so ditz per mal:
que·l cor [a] sotz l’emborilh,
bar que per aver sordeya.
X.
65
 

Que·l cor a sotz l’emborilh
bar que per aver sordeya.
  • letto 631 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3623 volte

CANZONIERE A

  • letto 1186 volte

Edizione diplomatica

 

[c. 32vA]
 

  Marcabruns
  P Ois la fuoilla reuirola.Q(ue)uei entrels
       cims cazer. Qel uens deromp edegola.
  Que nois pot mais sostener.Mais pretz
  lofreich temporau.Q(ue) lestiu plen de gron
  dill.Don nais putia (et) enueia.


  L  opics ela rossignola.Tornon lor chant
  en iazer.Sis fal gais elauriola. Don lin
  uerns fai son plazer. Elorgoills torna
  encanau. P(er) garssos plens degrondill.q(ue)n
  estiu contradenteia.


  G  raissans ni serps q(ue) samola. Nom fant 
  espauen ni mau.Mosca ni tauans que
  uola. Escarauait nibertau.Aquist mal-
  uatz uolatill.Non sent bruir ni oler.Don
  francs inuerns nos neteia.


  G  es nafilatz bec daissola. Non pert so nom
  al fogau.Anz porta pic emassola. Dond
  son gran li doniau. Cest tol sidonz al iazer.
  La dolor delpenchinill. Pel femeniu don
  se breia.


  C  est tira del mieill la bruoilla.Plen al
[c. 32vB]
 
  maitin (et) al ser. Esobrel faire saisola. Car
  pot lacoa mouer. Cest fai lanuoich son
  iornau. Don engenrra un bel fill.P(er) que
  sobreseignoreia.


  C  haen leuan trobaillona. Ual segles eno
  men chau. Aissi cum la sigaiglona. Poia
  amon echai auau.
  • letto 3054 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 578 volte

CANZONIERE C

  • letto 2677 volte

Edizione diplomatica

[c. 174rB]  

                           Marcabru
  Q Uan la fuelha ques degol-
      la. uey dels entrecims ca-
      zer. maus pretz lo fr eg
      temporal. quel estius 
  ples de grondilh. don creys pu-
  tia (et)enueya.


  G rayssant ni serps q(ue)ssamola.
  nom fai espauen ni mal. mosca
​  ni tauan que uola. escarauat ni
  bertal. non sent dest mal uola-
  tilh. don francx yuerns nos ne


  L auzelh e la rossinho      deya.
  la. tornon lur chan entazer. sis
  fal iays elauriola. don yuerns
​  fai son plazer (et) orguelhs torna
  en canal. de guarsos ples de gro(n)-
  dilh. quen estiu contra den teya.

  G es afilatz becx dayssola. nom 
  pert son luecal fogual. ans por-
  ta pic e massola. don son bros ab
  duy li malh. don tolh sidons al
  iazer. la dolor de penchenilh. per-
  quel sobre senhoreya.


  S est a del mielhs la maiola. ple
  nal mati (et)al ser. e sobrel baizar
​  fayssola. quar pot la coa mouer.
  sest fai de nueytz son iornal. per
  quel frug tornem becylh. e ioue(n)s 
  girbaudoneia. 

  G es per tan non badalhola. mar-
  cabrus per pron saber. quar ylh
  es de bonescola. que ten ioya son-
  plazer. e si iauzimens nabal. a
  quadauetz sestendilh. um petit
  mays que non deya. 


  D ieu prec quan guiscart non
  tola. lo regne celestial. q(ua)r elh fa

[c. 174rB]     tot so que dola. mielhs de nulh
​  home. carnal. (et) a fay laissat un
  her. e iamais non creyrai filh. fa
  quest non contrapaireya.
  • letto 3561 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [144]

 

  • letto 520 volte

CANZONIERE E

  • letto 779 volte

Edizione diplomatica

[c. 152A]                                 Marcabru
  M as lafueilla reuirola. q(ue) uei entrels
      sims cazer. quel uens deromp ede-
  gola. que nospot mais sostener. mai pr-
  etz lo freit temporau. que lestiu plen de
  grandoill. don nais putiezenueia.

  L auzels ela rossinhola. tornon lur ch
  ant encazer. sisfal iai elauriola. don liu
  erns fai son plazer. (et) orgueill torn en
  canau. per garsos ples degrondill.quen
  estiu contra denteia.

  S erps nigraisans q(ue) samola. nom fai es-
  pauen ni mau. mosca ni trops q(ue) uola.
  escarauat ni bertau. aquest maluais uo-
  latill. no sen bruor ni oler. donx franx
  hiuerns nos deneia.

  G es lafilatz bex daisola. non pert son loc
  alfogau. ans porta pic emasola. don son
  gran li dui niau. sest tol sidons aliazer. la
  dolor del penchenill. pel femeniu don som-
  breia.

  S est trai del meils labriola. plenal mati(n)
  (et) al ser. esobre faire faisola. car pot lacoa
  mouer. sest fai la nueg son iornau. don
  issira un bel fill.  perquel sobre senhoreia.

  C azen leuan tro baiola. uai lo setgle a
  nomencau. aisi com la siguiola. pueiamo(n)
  echai auau.
  • letto 616 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [103]

 

  • letto 564 volte

CANZONIERE I

  • letto 700 volte

Edizione diplomatica

[c. 119vB]
 

                       Marcabrus
  P Ois lafuoilla reuirola.Q(ue) uei dentrels
     cims cazer.Quel uens de romp edegola.
     Q(ue) nois pot pl(us) sostener. Mais p(re)tz lo fr-
  eit te(m)porau. Que lestiu plen de grondill.Do(n)
  nais putia et enueia.


  L auzel ela rossignola. Tornontlor chant
  en iazer. Sis fal gais el auriola. Dont li(n)uerns
​  fai so(n) plazer.Eorgoils tornen chanau. Per
  garssos plens de grondill. Q(ue)n estiu co(n)tra
[c. 120rA]
 
  denteia.


  S erp ni graissans ques amola. Nom fai es-
  pauen ni mau. Mosca ni tauans q(ue) uola.Es-
  carauait ni bertau. Aquist maluatz uollatil.
  No sen bruir ni oler. Doncs francs i(n)uerns
​  nos neteia.


  I es na fillatz bec daissola. No(n) pert so nom
  al fogau. Anz porta pic emassola. Do(n) so(n) gra(n)
  li domniau. Cest tol si dons al iazer.La dolor
  del penchenil. Pel femeniu don se breia.


  C est trai del meills la broilla. Plen al mai-
  ti (et)al ser. Esobrefaire saisola. Car pot la
  coa mouer. Cest fai la nuoich son iornal.
  Don engenra un bel fill. P(er) quesobre sei(n)gno-
  reia.


  C haen leuan tombagnola. Uai lo segles
  nomen chau. Aici cu(m) la fe gagnolla.Poia
  amon echai auau.
  • letto 611 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [101]

 

  • letto 452 volte

CANZONIERE K

  • letto 748 volte

Edizione diplomatica

[c. 105vB]
 

  Marcabrus
  P uois la fuoilla reuirola. Qe uei den-
      trels cims chazer. Quel uens deromp
      edegolla. Que nois pot plus sostener.
  Mais prez lofreit temporau.Qe lestiu ple(n)
  de grondill. Don nais putia (et) enueia.


  L auzeill ela rossignola.Tornont lor cha(n)t
  en iazer. Sis fal gais elauriola. Don linu-
  erns fai son plazer. Eorgoils tornen cha-
  nau. P(er) garssos plens de grondill. Qene-
  stiu contra denteia.


  S erps ni graissans ques amola. Nom fai
  espauen ni mau. Mosca ni tauans q(ue) uo-
  la.Escarauait ni bertau. Aquist maluaz
[c. 106rA]
 
  uolatill. Nosen bruir ni oler. Doncs francs
​  iuerns nos neteia.


  I es na filaz bec daissola. No(n) pert so nom al
  fogau. Anz porta pic (et) massola. Don so(n) gra(n)
  li dompniau. Cest tol sidons al iazer. La dolor
​  del penchenill. Pel femeniu don se breia.


  C est trai del meills labroilla. Plen al ma-
  iti et al ser. Esobrefaire saisola.Car pot la
  coa mouer. Cest fai la nuoich son iornal.
  Don engenra un belAggiunta a fine cobla della mano del copista che appone un segno di richiamo fil. Per que sobreseigno-
​  reia.


  C haen leuan tombaignolla. Uai lo segles
​  nomen chau. Aici cu(m) la fe gaignolla. Poia a-
​  mon echai auau.
  • letto 786 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [102]

 

  • letto 508 volte

CANZONIERE R

  • letto 586 volte

Edizione diplomatica

[5rA]
 

 
                                 marc e bru
  P  us la fuelha reuirola. uey de sobrels sims chaser. quel 
      uens la romp el degola. eno(n) la pot remaner. mot pres 
      liuern te(m)porau. pus q(ue)stieu plen de gandilh o(n) creys 
      puteries enueia.
 

                                           G raisan ni serp q(ue)s amola. nom fay 
  espauen ni manh. mosca ni tauas q(ue) uola. escarauatz ni b(er)tanh. 
  no se(n) brugir ni oler. aq(ue)l maluatz uolatilh. q(ue)l francs yuern no 
  deneia.
 

               N eys ab sa par lauriola. met so(n) chantar e(n) tayzer. lo iays 
  e la rossinhola. q(ui)uerns e(n) fay so(n) plazer. e tornaorguelh e(n) cha-
  naus. de guarsos ples de gro(n)dilh. q(ue)nestieus co(n)tra de(n)teia.
 

                                                                                                                      Es
  nacropit bec daysola. no(n) pert so(n) loc al fogal. q(ue)l porta pic e massola
  et e(n) croza donaiau. e tol si dons algazer. la dolor del pentenilh p(er) q(ue)l so-
  bre senhorega. 
 

                         S Est nadel miels la brassola. plenal mati et al ser 
  .e sobre fotre fay sola. car sap la coa mouer. e fay denueg so(n) ior-
  nal p(er) q(ue)l frug torne(n) uerzilh e iouens girbaudoneia. 
 

                                                                                            A isi com 
  la segun hola. bay sa leua torna uau. caze(n) leuan trebaiola. lo
  seguirs et no(n) pueis au. uelhs e no sap uezer. ni no(n) conoys lo
  rouilh. p(er) q(ue) donneys ar puteia. 
 

                                                           Ies del tot no(n) badaiola.marc 
  e brus de so saber. car sel es de bonescola. q(ue) ioy q(ue)r a ssomoner. e
  pus iauzimens lauau. a cadauetz sestendilh. Un petit pus q(ue) 
  no(n) deia.
 

                       D ieus prec ca(n) richart no(n) tola. lo regne celestiau. 
  q(uel) fes so p(er) q(ue)s adola. lo mielhs dest segle carnau. (et) an say laisat 
  p(er) n(er). e iamay no(n) creyray filh. sa q(ue)st non contrapareia.
 

                                                                                                   N a co-
  uidar neuiola. lo maluat ab desesp(er). q(ue) so(n) de natura fola. q(ue)s
  bayzo(n) mays pot ualer. no sai si so ditz p(er) mal. q(ue)l cor sotz lem-
  borilh bar q(ue) p(er) au(er) sordeya. Q uel cor a sotz lemborilh bar q(ue) p(er) 
                                                                    au(er) sordeya.

  • letto 576 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [117]

 

  • letto 565 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 776 volte

Edizione diplomatica

[c. 306]

 

 

       Marchabrus
  Pos la fueill reuirola. qe uei entrels sims cazer.qe luenz
  de romp e de gola. qe nos pot mai sostener. mai pretz lo freg
  tempoTrascrizione interlineare per mano del correttorerau. qe lestiu. plein de grondilh. don nais putia (et) enueia
 

  Lauzelz e la rossignola torno lur chant en chazer. silsTrascrizione interlineare per mano del correttoreal gais elaA seguire una o più lettere illegibili
  riola. don liuerns fai son plazer. (et) orgueils tornenTrascrizione interlineare per mano del correttore che però sembra cassarla chanau. p(er)
  garzos. ples de grondilh. q(ue)n estiu contra deuteia.
 

  Serps ni graissanz. qe sa mola. non fai. nom fai espauen ni mau. moscha ni
  taos. qe uola. escarauat. ni bertau. aqest maluaz uolatilh. no sab
  bruir ni oler. dons francs iuerns nos nereja.
 

  Fes na filatz bec daissola. no(n) pert son luec al fogau. anz porta pic
  e massola. don son gran li doi nian. cest tol si donz aliazer. la
  dolor del penchenilh. pel femeniu don sobreia.
 

  Sest trai del miels la briola. plenal matin (et)al ser e sobre faire
  faissola. car pot la coa mouer. cest fai la nueg. son iornau. don
  issira. un bel filh. per qel sober segnoria.
 

  Chaen leuan trabaillona. uai lo segles e no menchau. aissi com
  la figa(n)Titulus trascritto nell’interlinea dal correttore guoTrascrizione interlineare per mano del correttorela.pueia mont echai auau.
  • letto 671 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 678 volte

Pos mos coratges s'esclarzis

BdT 293,40

Mss: A 30, C 58-59 (Bernart de Ventadorn), E 106 (Bernart de Ventadorn), I 118, K 104, d 304

Metrica: I-II: a8 b8 a8 b8 c8 c8 d8; III-IV-V-VI: a8 a8 b8 b8 c8 c8 d8; VII: a8 a8 b8 b8 c8 c8 b8 vers di 7 coblas di 7 versi e tornada di 3 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 196; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 503 

  • letto 24957 volte

Edizioni

  • letto 692 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Pus mos coratges s' es clarzitz
Per selh Joy don ieu suy jauzens,
E vey qu' Amors part e cauzis,
Per qu' ieu n esper estre manens,
Ben dey tot mon chan esmerar,
Qu'om re no mi puesca falsar,
Que per pauc es hom desmentitz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Pos mos coratges esclarzis
per cel joi don ieu soi jauzens,
e vei c’amor part e chauzis,
per qu’ieu esper estre manens,
ben dei tot mon chant esmerar
com re no m’i puesca falsar,
que per pauc es hom desmentitz.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Aicel cui fin' Amors causitz
Viu letz, cortes e sapiens,
E selh cui refuda delis
E met a totz destruzemens;
Car qui fin' Amor vol blasmar
Elha·l fai si en folh muzar
Que per art cuid' esser peritz.
Sel en qui sest’amor chauzis
viu letz, cortes e sapïens,
e sel qui refuda delis
e met a totz destruïmens:
que qui fin’amor vol blasmar,
ela·l fai si en fol muzar
que per outracug es peritz.
III.
 
 
 
 
 
21
 
Cill son fals jutg'e raubador,
Fals molherat e jurador,
Fals home tenh e lauzengier,
Lengua-loguat, creba-mostier,
Et aissellas putas ardens
Qui son d'autrui maritz cossens;
Cyst auran guazanh ifernau.
So son fals jutge raubador,
fals moillerat e jurador,
fals hom esciu e lauzengier,
lenga-loguat, creba-mostier,
e aicelas putas ardens
que son d’autruis maritz sufrens:
sist auran guazanh enfernau.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Homicidi e traïdor,
Simoniaic, encantador,
Luxurios e renovier,
Que vivon d'enujos mestier,
E cill que fan faitilhamens,
E las faitileiras pudens
Seran el fuec arden engau.
Homisidas e traïdor,
simoniax, encantador,
luxurios e renovier –
que vivon d’enuios mestier –
e sels que fan fatillamens
e las fatilleiras pudens
seraun el fuec escur egau.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Ebriaic et escogossat,
Fals preveire e fals abat,
Falsas recluzas, fals reclus,
Lai penaran, ditz Marcabrus,
Que tuit li fals y an luec pres,
Car fin' Amors o a promes,
Lai er dols dels dezesperatz.
Ebriaicx et escogosatz,
fals preveires e fals abatz,
falsas recluzas, fals reclus,
lai penaran, ditz Marcabrus:
totz los fals hi aun lur loc pres,
que fin’amor ho ha promes:
lai er dols dels dezesperatz.
VI.
 
 
 
 
 
42
 
Ai! fin' Amors, fons de bontat,
C'a[s] tot lo mon illuminat,
Merce ti clam, d'aquel grahus
E·m defendas qu'ieu lai no mus;
Qu'en totz luecx me tenh per ton pres,
Per confortat en totas res,
Per tu esper estre guidatz.
Ai, fin’amor, fon de bontatz,
quar tot lo mon enlumenatz,
merce ti clam d’aicel graüs;
mi defendas qu’ieu lai no mus,
qu’en totz luecx mi tenh per ton pres,
per ton lairo en totas res:
per tu esper estre guidatz.
VII.
 
 
 
 
 
49
 
Mon cor per aquest vers destrenh
Quar mi plus que·ls autres reprenh,
Que qui autrui vol encolpar
Dregs es que si sap[c]ha guardar
Que no sia dels crims techitz
De que lieys encolpa e ditz,
Pois poira segurs castiar.
Mon cors per aquest vers destrenh
quar mi plus que·ls autres repren,
que qui autrui vol encolpar
dreitz es que si sapcha gardar
que no sia dels crims techitz
de qu’el eis encolpaire ditz:
pueis poira segur castiar.
VIII.
 
52
 
Pero si es asatz cauzitz
Sel que ben sap dire e·l ditz,
Que pot si se vol remembrar.
Pero si es asatz cauzitz
sel que ben sap dire el ditz,
que pot si, si·s vol, remembrar.
  • letto 680 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3911 volte

CANZONIERE A

  • letto 2433 volte

Edizione diplomatica

[c. 30rA]
 

  Marcabruns
  P Ois mos coratges es faillitz.P(er) cel ioi don
       ieusui iauzens. Euei camors part
  echausis. P(er) qieu esper esser manens.Ben
  dei tot mon chan esmerar. Com no mi
  puosca ren falsar. Que p(er) pauc es hom
  desmentitz.


  A  icel cui fin amors chausitz. Uiu letz cor-
  tes esapiens. Ecel cui refuda delis.Emet
  atotz destruzemens. Car qui uas lieis
  nois uol uirar. Elal fai si enfol musar.
  Que p(er)art cuida esser peritz.


  C  ill son fals iutge raubador. Fals moille
  rat eraubador. Omicide elausengier.Len-
  ga longa rauba mostier. Ecill q(ue) fant fa
  chillamens. Elas fachillieiras pudens.
  seran elfuoc escur engau.


  H  omicide etrahidor.Symoniaic enchan
  tador. Luxurios erenoier. Q(ue)uiuon deno-
  ios mestier. Et aicellas putans ardens.
  Qui son dautruis maritz sufrens. Au
  ran logazaing enfernau.


  E  nbriaic (et) escogossat. Fals preueire efals
  abat. Falsas reclusas ereclus. Lai pena-
  ran ditz marcabrus. Quetuich li fals
  hi ant loc pres. Car finamors o a p(ro)mes.
  Laier lo dols dels desperatz.


  A  finamor fos debontat. Catot lomon il
  luminat. Merceill clam q(ue) daquel gra-
[c. 30rB]
 
  hus.Mi defenda quelai nomus. Qentot
  loc mi tenc p(er)compres. Ep(er) forfaitz ento-
  tas res. P(er)lui esper esser guidatz.
  • letto 2505 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto

 

 
  • letto 489 volte

CANZONIERE C

  • letto 615 volte

Edizione diplomatica

[c. 58vB]
 
  P Us mos cortages B(er)nat
     esclarzis. de uentedor(n)
     per selh ioy don’t ieu suy
     lauzens. e uey q(ua) mors
  part e cauzis. per quieu nesper
  estrenamens. ben dey tot mo(n) cha(n)
  esmerar. quom re nomi puesca
  falsar. que per pauc es hom des
  mentitz.

  S elh en qui sestamor cauzis.
  ioues cortes e sapiens. e selh cuj
  refuda delis. e met a totz destruj-
  mens. quar q(ui) fina mor uol blas
  mar. elhal fai si en folh muzar.
  que per outra cug es peritz.

  S o son fals iutges raubadors.
[c. 59rA]
 
  fals molheratz e iurador. fals
  homes cinz e lauzengier. len-
  gua loguat creba mostier. (et) ais
  sellas putas ardens. queron
  dautruj maritz cossens. cyst
  auran guazanh ifernau.

  H omicidas e traidor. simoni-
  aix encantador. luxurios e re-
  nouier. que uiuon denujos
  mestier. e selhs que fan faitil-
  haimens. elas faitileiras pude(n)s.
  seran el fuec arden eguau.

  E briaicx (et) escogossatz. fals pre-
  ueires e fals abatz. falsas resclu-
  zas fals resclus. lai penran so dis
  marchebrus. tot li fals yan lor
  luec pres. que finamors o a pro-
  mes. lai er dols dels dezesperatz.

  H a fina mors fons de bontatz.
  merce ti clam lai nom a cus. em
  defendas quieu lai non us. en
  totz luecx me tenh per tom pres.
  per ton lairon en totas res. p(er) tu
  esper estre guidatz.

  M on cor per aquest uers destre(n)h.
  quar mi plus quels autres rep(re)nh.
  que qui autruj uol encolpar. dregs
  es que si sapha guardar. que no
  sia dels crims techitz. de q(ue) lieys
  encolpa e ditz. pueis poira segurs
  castiaR.
  • letto 694 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [150]

 

  • letto 538 volte

CANZONIERE E

  • letto 665 volte

Edizione diplomatica

[c. 106B]
 
  P  os mos coratges esclarzis. per cel
      ioi don ieu soi iauzens. euei ca-
  mor part echauzis. per quieu esper estre-
  manens. ben dei tot mon chant esme-
  rar. com re nopi puesca falsar. que
  per pauc es hom desmentitz.

  S el enqui sestamor chauzis. ioues cor-
  tese sapiens. esel qui refuda delis. em-
  et atotz destruimens. que qui finamor
  uol blasmar. elal fai si enfol muzar. q(ue)
  per outra cug es periz.

  S o son fals iutge raubador. fals moil-
  lerat eiurador. fals homes sinhs elau-
  zengier. lengua loguat creba mostier.
  (et) aicelas putas ardens. que son dautr-
  uis maritz sufrens. sist auran guaza-
  nh enfernau.

  H omisidas etraidor. symoniax encan
[c. 107A]
 
  tador. luxurios erenouier. que uiuon de-
  nuios mestier.esels que fan fatillame(n)s.
  elas fatilleiras pudens. seraun elfuec es-
  cur egau.

  E briaicx (et) escogosatz. fals preueires
  efals abatz. falsas recluzas fals reclus.
  lai periran ditz marcabrus. totz los fals
  hi aun lur loc pres. que finamor ho
  ha promes. lai er dols dels dezesperatz.

  A i finamor fon debontatz. quar tot lo
  mon enlumenatz. merce ti clam dai-
  cel gra mi defendas. quieu lai no mus.
  quentotz luecx mi tenh per ton pres.
  per ton lairo entotas res. per tu esper
  estre guidatz.

  M on cors peraquest uers destrenh. q(ua)r
  mi plus quels autres repren. que qui
  autrui uol encolpar. dreitz es que si
  sapcha gardar. que no sia dels crims
  techitz. deque leis encolpa paire ditz.
  pueis poira segur castiar.

  P ero si es asatz cauzitz. sel que ben
  sap dire el ditz. que pot si sis uol re-
  membrar.
  • letto 753 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [151]

 

  • letto 669 volte

CANZONIERE I

  • letto 650 volte

Edizione diplomatica

[c. 118rB]
 

               Marcabrus
  P Uois mos coratges es faillitz. P(er) cel ioi do(n)
      ieu sui iauzens.Euei camors pa(r)t echau-
      sis. P(er) q(ue)u esper esser mane(n)s.Ben dei tot 
  mon chant esmerar. Com nomi puosca re(n) fal-
  sar.Que p(er) pauc es hom desm(en)titz.


  C el encui finamors chausitz. Uiou letz co(r)tes
  esapie(n)s. E cel cui refuda delitz. Emet atotz
  destruzeme(n)s. Cor que uas lieis nois uol uira(r).
  Elal fai si enfol musar. Q(ue) p(er)autr cuidess(er) p(er)itz.


  C il su(n)t fals iuge raubador.Fals moillerat
  eiurador.Omicidi elausengier.Lenga loba
  creba mostier. Ecil qui fan fachillanme(n)s.Elas
  fachilleiras pudens. Seran el fuoc escur egau.


  H omocidi etraidor. Simoniaic eca(n)tador.Luxu-
  rios erenoer. Qui uiuon denoios mestier. Et
  aicellas putans ardens.Qui son dautrui
​  marritz sufre(n)s. Aura(n)lo gazai(n)g enfernau.
 
[c. 118vA]
 

  E nbriaic et escogozat. Fals p(re)ueire efals
​  abat. Falsas reclusas ereclus. Lai penara(n)
  ditz marcabrus.Que tuit li fals yant loc
  pres.Car finamors o apromes.Laier lo do-
  ls dels desesperatz.


  A y finamors flors de beutat. Cauetz lo mo(n)
  illuminat. Merce uos clam daquel graus.
  Midefendatz que lai no(n) mus. Q(ue)n tot loc
  mi teing p(er) (com)pres. P(er) (con)fortat en totas res.
  P(er) uos esper esser guidatz.
  • letto 691 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [152]

 

  • letto 526 volte

CANZONIERE K

  • letto 631 volte

Edizione diplomatica

[c. 104rB]
 

  Marcabrus
  P uois mos coratges es failliz. P(er) cel ioi
      don ieu sui iauzens. Euei camors
      part echausis. P(er) queu esper esser ma-
  nens. Ben dei tot mon chant esmerar.
  Com nomi posca ren falsar.Q(ue)p(er) pauc
  es hom desmentiz.


  C el en cui finamors chausiz. Uiou lez cor-
  tes esapiens. Ecel cui refuda deliz.Emet
  atotz destruzeme(n)s. Cor que uas leis nois
  uol uirar. Elal fai si en fol musar. Qe p(er)
  autr cuidesser periz.


  C ill su(n)t fals iutge raubador. Fals moille-
  rat eiurador. Omicidi elausengier.Len-
  gua loba creba mostier. Ecill qui fan fa-
  chillame(n)s. Elas fachilleiras pudens. Se-
  ran el fuoc escur egau.
[c. 104vA]
 

  H omicidi etraidor. Simoniaic ecantador. Lu-
  xurios erenoer. Qui uiuon denoios mestier.
  Et aicellas putans ardens. Qui son dautr-
  ui mariz sufrens. Auran lo gazai(n)g enf(er)nau.


  E nbriaic et escogozat. Fals preueire efals
  abat. Falsas reclusas ereclus. Lai penaran diz
  marcabrus. Que tuit li fals yant loc pres.
  Car finamors o apromes. Laier lo dols dels
  desperaz.


  A y finamors flors debontat. Cauet lomon
  illuminat. Merce uos clam daqel grahus.
  Midefendaz que lai no mus.Qen tot loc mi
  tei(n)g per co(m)pres. Per confortat entoTrascrizione interlinearetas res.
  Per uos esper esser guidatz.
  • letto 732 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [153]

 

  • letto 728 volte

Pos ses foilla son li vergan

BdT 293,41

Mss: A 30-31, C 171, I 118-119, K 104-105, d305

Metrica: a8 a8 b8 c8 c8 b8 vers di 9 coblas di 6 versi

Editori: Dejeanne 1909,  p. 201;  Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 513 

  • letto 3113 volte

Edizioni

  • letto 787 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Pus s'enfulleysson li verjan
E·l glaujol de lonc lo riu blan,
Qui que paus, ieu pes e cossir
De moutas cauzas a sobriers,
Segon natura et estiers,
De qu'auzem lo poble brugir.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Pus s’enfulleysson li verjan,
e·l glaiols delonc lo riu blan,
qui qe paus, ieu pens e conssir
de moutas causas a sobriers,
segon natura et estiers,
de q’auzem lo poble bruir.
II.
 
 
 
 
12
 
Pus la cogossia s 'espan
E l'us cogos l'autre non blan,
Laissem los anar e venir.
Cuy cal quals que chaps an primiers?
Qu'ieu non daria dos deniers
Per lor mesclanhas devezir.
Puois la cogossia s’espan
e l’us cogotz l’autre non blan,
laissem los anar e venir:
Cui cal cals que caps an primiers?
Q’ieu non daria dos deniers
per lor mesclaignas devezir.
III.
 
 
 
 
18
 
Qu'aissi·s vai lo pretz menuzan
E·l folhatges hieis de garan,
Non puesc, sols, lo fuec escautir
Dels seglejadors ufaniers,
Qui fan los criminals dobliers,
Pejors que no·us aus descobrir.
C’aissi·s vai lo pretz menuzan
e·l follatges hieis de garan.
No·n puosc sols lo fuoc escantir
dels segleiadors ufaniers
qe fant los criminaus dobliers,
peiors q’eu no·us sai descobrir.
IV.
 
 
 
 
24
 
Las baratairitz baratan,
Frienz del barat corbaran,
Que fan Pretz e Joven delir,
Baraton ab los baratiers
Fundens qu'estiers lor deziriers
No·m podon celar de frezir.
Las baratairitz, baratan,
frienz del barat c’obraran –
que fant pretz e joven delir –
baratan ab los baratiers,
fondens q’issortz lor desiriers:
no·n pot eras cessar de frir!
V.
 
 
 
 
30
 
E s'ieu cug anar castian
La lor folhia, quier mon dan;
Pueys s'es pauc prezat si·m n'azir,
Semenan vau mos castiers
De sobre·ls naturals rochiers
Que no vey granar ni florir.
E s’ieu cuich anar chastian
la lor follia, ieu qier mon dan,
pois s’es pauc prezat si·m n’azir;
semenan vau mos chastïers
de sobre naturaus rochiers,
c’u no·n vei granar ni florir.
VI.
 
 
 
 
36
 
S'anc fui de la mus' en afan,
Lo musatg' ai rendut musan,
Tro per aillor non puosc' issir.
Tans n'i vei dels contraclaviers,
Greu sai remanra conz entiers
A crebar ni a meich partir.
S’anc fui de la musa en afan,
lo musatge ai rendut musan,
tro per aillor no·n puosc issir.
Tans n’i vei d’els contraclaviers,
greu sai remanra conz entiers
a crebar ni a mieich partir!
VII.
 
 
 
 
42
 
A Dieu m'autrey, quo·s pot fisan,
Lo segle cazen e levan!
Mas a tart mi vuelh penedir,
Pero si·n suy plus viausiers
Que chatz o mostre·l reprobiers
Cuy (?) lo sa vis fetz lon ...
A Dieu m’autrey – quo·s pot si s’an
lo segle cazen e levan,
mas a tart mi vuelh penedir;
per o si·n suy plus viansiers
que chatz o mostre·l re[proviers]
c . . . . lo savis fetz lon . . . . . . [ir].
VIII.
 
 
 
 
48
 
Qu'aissi va
Marcabrus
del tot uol. .. ir
elhas els fal... ie ..
no sia coaze
del aculhir.
Qu’aissi va [. . .]
Marcabrus [. . .]
del tot vol r [. . .]
elhas els fal [. . .]
no sia coaze [. . .]
del aculhir.
IX.
 
 
 
 
48
 
Si non foss . . . . . . . . an
Ricx fora, prenden e donan,
Mas de luenh m'an fayt magrezir,
Ja mai non lur serai guerriers,
. . . . . . . . . . . . . . . .
Que no·m puesc la guerra sofrir.
Si no foss[on] . . . . . . . .[an]
ricx fora pre[nd]en e [d]onan,
mas de luenh m’an fayt magrezir.
. . . . . . . . . . . . . . [iers]
ja mai no·n lur serai guerriers,
que nom puesc la guerra sofrir.
  • letto 641 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2658 volte

CANZONIERE A

  • letto 709 volte

Edizione diplomatica

[c. 30vB]
 

  Marcabruns
  M Os sens foilla sul uergan. El glaiols
       delonc lo riu blan.Qui qe paus ieu
  pens econssir. De moutas causas asobri
  ers.Segon natura (et) estiers. De qauzem
  lo poble bruir.


  P  uois lacogossia sespan. Elus cogotz
  lautre non blan. Laissem los anar euenir.
  Cui cal cals que caps an primiers.Qieu
  non daria dos deniers.P(er)lor mescliagnas
  deuezir.


  C  aissis uai lo pretz menuzan. El follatges
  hieis degaran. Non puosc sols lo fuoc es
  cantir. Dels segleiadors ufaniers.Q(ue) fant
  los criminaus dobliers. Peiors q(ue)u nous
  sai descobrir.


  L  as baratairitz baratan. Frienz del barat
  corbaran. Que fant pretz eiouen delir.
  Baratan ab los baratiers. Fondens qis-
  sortz lor desiriers. Non pot eras cessar de
  frir.


  E  sieu cuich anar chastian. Lalor foillia
  ieu qier mon dan. Pois ses pauc p(re)zat
  sim nazir. Semenan uau mos chastiers.
  De sobre naturaus rochiers. Cu non uei
  granar ni florir.
[c. 31rA]
  

  S  anc fui delamusa enafan.Lo musatge
  ai rendut musan.Tro p(er) aillor non puosc
  issir.Tans ni uei dels contraclauiers.Greu
  sai remanra conz entiers.Acrebrar ni a 
  mieich partir.
  • letto 3229 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 581 volte

CANZONIERE C

  • letto 1875 volte

Edizione diplomatica


[c. 171vA]  
            Macabru
  P Us sen fulleysson li uer
​     iau. el glaujol de lonc
​     la riba. qui que paus
​     ieu pes e cossir. de mo
​  tas cauzas a sobriers. segon na
​  tura (et) estiers. de quauzein lo
  pobles brugir.

  P us la cogossia sespan . el us
  cogos lautre nom blan laisse(m)
  los anar euenir. cuy cal qals 
  que chaps an primiers. quieu 
  noy daria dos diniers. per lurs 
  mesclanhas deuezir.


  Q uaissi uan lurs pretz me

[c. 171vB]  


  nuzan. el folhatges es de guazah.
​  nom puesc sols lo fuec escantir.
  de segleiar los ufaniers. q(ue) fan
  los criminals dobliers. peiors q(ue)
  non aus descobrir.
  


  L as baratairitz baratan. frige(n)s
  del barat corbaran. que fan pretz
​  e iouen delir. baraton ab los ba
  ratiers. fundens questiers lur
  dezirier. nom podon celar de


  E sieu cug anar casti     frezir.
  an. la lur folhia quier mon da(n).
  pueys er pauc prezat sim nazir.
  semenan nau mos castier. de so
​  brels naturals rechiers. que no
  uey granar ni florir


  A dieu mautrey quos pot sis an.
  lo segle cazen e leuan. mas a
  tart mi uuelh penedir. pero sin
  sui plus uiansiers. que chatz 
  o mostrel re[...]Il testo è danneggiato alle coblas VI, VII e VIII a seguito dell’asportazione della miniatura al f. 171rA        c[...]    lo sa
​  uis fetz
lon[...]


  Q aissi ua[...]
  marcabrus[...]
  del tot uol r[...]
  elhas els fal[...]                   
​  no sia coaze[...] 
​  del aculhir[...]


  S i no foss[...]
​  rics fora pre[...]  en[...] e[...] onan. mas
  de luenh nian fayt magrezir.
  ia mai non lur serai guerriers.
  que nom puesc la guerra sofrir.
  
  • letto 2956 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [143]

 

  • letto 568 volte

CANZONIERE I

  • letto 644 volte

Edizione diplomatica

[c. 118vB]
 

             Marcabrus
  M Os sens foilla soz lo uerian.El gloiols
      de lonc lo riu blan. Qui q(ue) paus ieu pe(n)s
      ecossir. De moutas cau asobrie(r)s.Sego(n)
  natura (et) estiers. Integrazione del copista o correzione di scriptorium – fino alla fine della cobla – inserita colonna di testo per sanare una lacuna
sas De cauzem lo poble bruir.


  P ois la cogossia sespan. Elus cogoz lautre
  no(n) blan. Laissem los anar euenir. Cui cal
  cals que caps an p(ri)miers. Q(ue)u no(n) daria dos
  deniers. P(er) lor mesclai(n)gnas deuezir.


  C aissi uai lo pretz menuzan.El follages
[c. 119rA]
 
  eis degaran. No(n) puosc sols lo fuoc escantir.Dels
  segleiadors uffaniers. Qui fant los criminaus
​  dobliers. Peiors q(ue)u no sai descobrir.


  L as barataritz baratan. Friens del barat cor-
  baran. Qui fant pretz eiouen delir. Baratan
  ablos baratiers.Fon dens queissez lo desirriers. 
  No(n) pot era cesar defrir.


  E sieu cuich anar chastian.La lor follia ieu q(ui)er
​  mon dan. Pois ses pauc p(re)zat sim nazir. Seme-
  nan uau mos chastiers. De sobrels naturaus
  rochiers. Cui nouei granar ni florir.


  S anc fui delamus de(n) lafan.Lo musatge ai re(n)-
  dut musan. Tro p(er) aillor no(n) puos issir. Tans
  ni uei dels (con)traclauiers. Greu sai rema(n)ra cuns
  entiers. Acrebar ni ameich partir.
  • letto 554 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [104]

 

  • letto 517 volte

CANZONIERE K

  • letto 665 volte

Edizione diplomatica

[c. 104vB]
 

  Marcabrus
  M Os sens foilla soz lo uerian.El gloiols
​      delonc lo riu blan.Qiqe paus ieu pens e-
      cossir. De moutas causas asobriers. Sego(n)
  natura et estiers. De cauzem lo poble bruir.


  P uois la coTrascrizione interlinearegossia sespan. Elus cogoz lautre n(on)
  blan. Laissem los anar euenir. Cui cal cals q(ue)
  caps an premiers. Qeu no(n) daria dos deniers.
  Per lor mesclaignas deuezir.


  C aissi uai lo pretz menuzan.El follatges
[c. 105rA]
 
  eis degaran. No(n) puosc sols lo fuoc escantir.Dels
  segleiadors uffaniers. Qui fant los criminaus
  dobliers. Peiors que nosai descobrir.


  L as baratairiz baratan. Friens del barat cor-
  baran.Qi fant prez eiouen delir. Baratan
  ab los baratiers. Fondens queissez lo desiriers.
  No(n) pot era cessar defrir.


  E sieu cuich anar chastian. La lor follia ieu
  quier mon dan. Puois ses pauc prezat sim
  nazir. Semenan uau mos chastiers. Desobre-
  ls naturaus rochiers. Cui nouei granar ni
  flurir.


  S anc fui delamus en afan. Lomusatge ai
  rendut musan.Tro per aillor no(n) puos issir.
  Tans niuei dels contraclauiers. Greusai re-
  manra cuns entiers. Acrebar ni ameich par-
  tir.
  • letto 651 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [105]

 

  • letto 734 volte

Quan l'aura doussana bufa

BdT 293,42

Mss: A 30, I 118, K 104, d 305

Metrica: a7' b7 a7' b7 c7 c7 d7' vers di 5 coblas di 7 versi 

Editori: Dejeanne 1909,  p. 205; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 521 

  • letto 4150 volte

Edizioni

  • letto 683 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

Quan l'aura doussana bufa,
E·l gais, desotz lo brondel,
Fai d' orguoil cogot e bufa
E son ombriu li ramel;
Ladoncs deuri' hom chausir
Verai' amor ses mentir
C'ab son amic non barailla.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Qan l’aura doussana bufa
e·l gais de sotz lo brondel
fai d’orguoill cogot e bufa,
e son ombriu li ramel,
ladoncs deuria hom chausir
verai’ amor, ses mentir,
c’ab son amic non barailla.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Jovens triatz non a vida,
Que ferit l'an dui cairel
Malvestatz e Cobeïda,
Laïnz entre·l cor e·l fel;
Et es ne greus ad issir,
Que no s'en laissa garir
D'avolez' e de nuailla.
Jovens triatz non a vida,
que ferit l’an d’un cairel
malvestatz e cobeïda
laïnz dentre·l cor e·l fel:
et es ne greus ad issir,
que no s’en laissa garir
d’avoleza e de nuailla.
III.
 
 
 
 
 
21
 
E·l jelos bada e musa
E fai badiu badarel,
Car qui l'autrui con capusa
Lo sieu tramet al mazel,
E qui l'estraing vol sentir,
Lo sieu fai enleconir
E·l met en la comunailla.
E·l jelos luita e musa,
e fai badiu badarel,
car qui l’autrui con capusa,
lo sieu tramet al mazel:
e qui l’estaing vol sentir
lo sieu fai enleconir
e·l met en la comunailla.
IV.
 
 
 
 
 
28
 
Ges non viu de manna dreicha
Cum fetz lo trips d'Israel,
Flaira fum qui non s'apreicha,
E· l tornes en bufarel,
Ni li plus non volon dir
Vertat, tant volon mentir,
Per conseill de garsonailla.
Ges non viu de manna dreicha,
cum fetz lo trips d'Israël,
Flaira-Fum, qui no·n s’abreicha,
e·l torn’ es en bufarel:
ni·l plus ric no·n volon dir
vertat, tant volon mentir
per conseill de garsonailla.
V.
 
 
 
 
 
35
 
Laig torn' en ufanaria
Dompneiar ist cornudel,
Mantenon la drudaria
E·il tol' e·il vesto·l capel;
Pois no m'en ans esclarzir
Ni mon talan ademplir,
An puois co·is pot, Dieus, m'en vailla!
Laig torn’ en ufanaria
dompneiar [q]i ’st cornudel
manten en la drudaria,
e·il tol e·il vest a[o]l capel.
Pois no m’en aus esclarzir,
ni mon talan ademplir,
an pur co·is pot, Dieus m'en vailla.
  • letto 625 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3508 volte

CANZONIERE A

  • letto 1351 volte

Edizione diplomatica

[c. 30vA]
 

  Marcabruns
  Q An laura doussana bufa. El gais de
      sotz lo brondel.Fai dorguoill cogot e
  bufa. Eson ombriu li ramel. Ladoncs deu-
  ria hom chausir. Uerai amor ses mentir.
  Cab son amic non barailla.


  I  ouens triatz nonauida.Q(ue)ferit lan
  dui cairel.Maluestatz ecobeida. Lainz
  dentrel cor el fel. Et es ne greus adissir.
  Que no sen laissa garir. Dauoleza ede
  nuailla.


  E  l ielos luita emusa. Efai badiu bada-
  rel. Car qui lautrui con capusa.Losieu
  tramet al mazel. Equi lestaing uol
  sentir. Losieu fai enleconir. El met en
[c. 30vB]
 
  la comunailla.


  G  es non uiu demanna dreicha.Cum fetz
  lo trips disrael. Flaira fum qui non sap
  techa. El tornes enbufarel.Nil plus ric
  non uolon dir. Uertat ta(n)t uolon mentir.
  P(er) conseill degarsonailla.


  L  aig torn enufanaria.Dompneiar ist
  cornudel.Mantenen ladrudaria. Eil tol
  eil uestal capel. Pois nomen aus esclar
  zir.Ni mon talan ademplir. An pur cois
  pot dieus men uailla.
  • letto 1960 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 591 volte

CANZONIERE I

  • letto 628 volte

Edizione diplomatica

[c. 118vB]
 

      Marcabrus
  C Ant laura dousana buffa.El gais desotz
​      brondel. Fai dorgoil cogot ebuffa.Eson
  ombriu li ramel. Ladoncs deuri hom iauzir.
  Uerai amor ses m(en)tir.Cab son amic n(on)barailla.


  E iouens triatz la uida. Que ferit lant dui
  cairel.Maluestatz ecobeida.La inz entrel
​  cor el fel.Et es ne greus aissir.Que no se(n)
  laissa guerrir.Dauoleza ede nuailla.


  E gelos bada emusa. Efai badiu badarel.
  Car qui lautrui con capusa. Lo seu tramet
  al mazel.Equi lestrai(n)g uolsentir.Lo seu fai
  enloconir.El met en la comunailla.


  I es no uiou de mana d(r)eicha.Cu(m) fez lo
  trips disrael.Flaira fum qui no sabreic-
  ha. El tornei enbufarel. Nil plus ric no uo-
  lon dir. Uertant tant uolon m(en)tir.P(er) co(n)-
  seill de garsonailla.


  L aih torna en uffanaria. Domneiar ist
  cornudel.Manteno(n) la drudaria.Etol eue-
  stol capel. Pois nome(n) aus esclarcir.Nimo(n)
  talan adi(m)plir. An puois cois pot dieus me(n)
  uailla.
  • letto 910 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [104]

 

  • letto 484 volte

CANZONIERE K

  • letto 622 volte

Edizione diplomatica

[c. 104vB]
 

  Marcabrus
  C Ant laura dousaina buffa. El gais desoz
      lo brondel. Fai dorguoill cogot ebuffa.
      Eson ombriu li ramel. La doncs deuriho(m)
  iauzir. Uerai amor ses mentir.Cab so(n) am-
  ic non barailla.


  E iouens triaz laiuda. Que ferit lant dui
​  cairel. Maluestatz ecobeida. Lainz entrel cor
  el fel.Et esne greus aissir.Que nosen laissa
​  guerrir. Daualeza ede nuailla.


  E l gelos bada emusa.Efai badiu badarel.Car
  qui lautrui cun capusa. Lo sieu tramet al
  mazel. Equi lestrai(n)g uol sentir. Lo sieu fai en-
  loconir. El met en la comunailla.


  I es no uiou de manna dreicha. Cum fez lo
  trips disrael. Flairafum qui no sabreicha el
  tornei enbufarel. Nil plus ric no uolon dir.
  Uertat tant uolo mentir. Per conseill de gar-
  sonailla.


  L aih torna en uffanaria. Domneiar ist cor-
  nudel. Mantenon la drudaria. Etol euestol
​  capel. Puois nome(n) aus esclarzir. Ni mon ta-
  lan adimplir. An pur cois pot dieus men
  uailla.
  • letto 700 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [105]

 

  • letto 623 volte

Seigner n'Audric

BdT 293,43

Mss: A 28, C 177, Dᵃ 208 (Uc Catola)Segue senza soluzione di continuità da D'un estru, I 117, K 103, R 50, a¹ 572 (Uc Catola)Segue senza soluzione di continuità da D'un estru, d 303, z 2 col. F 

Metrica: a4 a4 b8 c4 c4 b8 tenso di 6 coblas di 6 versi

Editori: Dejeanne 1909, p. 99; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 530

  • letto 23983 volte

Edizioni

  • letto 704 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
 
Testo Dejeanne 1909

Seigner n' Audric,
Al vostr' afic
Mout etz d'aver secos e plans,
Puois so dizetz
Que no·n avetz,
Qu'en setembre vos faill lo grans.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Seigner n’Audric,
al ver afic
moutz etz d’aver secos e plans,
puois so dizetz
que no·n avetz,
q’en setembre vos faill lo grans.
II.
 
 
 
 
12
 
Lai, ves Nadal
Tot atretal
Vos faill la carns e·l vins e·l pans
Et en Pascor,
Seguon l'auctor,
Crezetz en l' agur dels albans.
La ves nadal
tot atretal
vos faill la carns, e·l vis e·l pans;
lai en pascor,
segond l’auctor,
crezetz en l’agur dels albans.
III.
 
 
 
 
18
 
S'a destre vai
Conosc e sai,
Qu'etz de bon ostal segurans,
Si l'agurs faill
Venon badaill
Et es blasmatz sains Julians.
S’en destre vai,
conosc e sai
q’etz de bon ostal segurans;
si l’agurs faill
venon badaill,
et es blasmatz sains Julians.
IV.
 
 
 
 
24
 
Totz vostres us
Sap Marcabrus,
E totz vostre meiller bians
Del ventr' emplir,
E d'escarnir
Es, e de cossentir putans.
Totz vostres us
sap Marcabrus
e totz vostres meillors bians:
del ventr’enplir
e d’escarnir
es, e de cossentir putans.
V.
 
 
 
 
30
 
Quan vos totz sols
Etz ben sadols,
Non vos es ges rics gaps loindans;
Segon tas leis
As plus conque[i]s
Que non fetz Cesar als Romans.
Qan vos totz sols
etz ben sadols,
non vos es jes rics gaps loindans:
segon tas leis
as plus conques
que non fetz Cesar als Romans.
VI.
 
 
 
 
36
 
De lengueiar
Contra joglar
Etz plus afilatz que milans;
Del vostre bec,
N' Artimalec,
No·is jauzira ja crestians.
De lengeiar
contra joglar
es plus afilatz que mulans:
del vostre bec
N’Aturmalec
no·is jauzira ja crestians.
  • letto 604 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 2762 volte

CANZONIERE A

  • letto 2205 volte

Edizione diplomatica

[c. 28vA]
 

  Marcabruns
  S Eigner naudric.Aluer afic. Mout etz
      dauer secos epla(n)s. Puois so dizetz.Q(ue)
  non auetz. Qen setembre uos faill lograns.


  L  a ues nadal. Tot atretal. Uos faill la car-
  ns eluis el pans. Lan enpascor. Segond 
  lauctor. Crezetz enlagur dels albans.


  S  en destre uai. Conosc esai. Qetz debon ostal
  segurans. Silagurs faill. Uenon badaill.
  Et es blasmatz sains iulians.
[c. 28vB]
 

  T  otz uostres us.Sap marcabrus. Etotz
  uostres meillors bians. Deluentrenplir.
  Edescarnir. Es ede cossentir putans.


  Q  an uos totz sols. Etz ben sadols. Non uos es
  ies rics gaps loindas. Segon tas leis.As
  plus conques. Q(ue)non fetz cesar alsromans.


  D  elengeiar. Contra ioglar. Es plus afilatz
  que mulans. Deluostre bec. Natur malec.
  Nois iauzira ia crestians.
  • letto 3273 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 595 volte

CANZONIERE C

  • letto 2712 volte

Edizione diplomatica

[c. 177rB]  

                 Marcabru
​  S Enher nanric. al uers
     a fic. motetz de uer secos
     e plas. pus que dizetz.
     que non auetz. quen
  setembre uos falh le gras.
 


  L ai uas nadal. tot atretal. uos
​  falh la carns els uis els pas. (et)
  en pascor. segon lautor. creyssetz
​  en lagur dels albas.


  S es destre uay. que ieu o say.
  qui eys de bon osda seguras. e sil
  gras falh. uenol badalh. (et) es
  blasmatz sanhs iolias.


  T otz uostres us. sap marcha
  brus. e totz uostres fagz sotiras.
  del uentrom plir. e descarnir.
  es e de cossentir putas.


  Q uan uos totz sols.es ben sa-
  dols. no uos es ges ricx guaps-
  lonhdas. segon las leys. sem
​  blatz mielhs reys. que non fetz
​  cezars lo romas.


  D e lenguejar. contra iocglar.
  etz pus afilatz que milas. del
  uostre bec. nartimalec. no iau-
  zira ia crestias.
  • letto 2194 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [154]

 

  • letto 524 volte

CANZONIERE I

  • letto 637 volte

Edizione diplomatica

[c. 117rB]
 

     Marcabrus

  S Ei(n)gner naudric.Al uer affic. Mout ez
  dauer secos eplans. Pois q(ue) disez. Q(ue) no(n)
  auez. Q(ue)n septe(m)bre uos faill lo gra(n)s. [Segno di paragrafo che corregge la distrazione del copista che unisce due strofe consecutive; l’incipit del verso presenta due maiuscole LAi ues
  nadal.Tot atretal.Uos faill la carns. El
  uins el pans. Lai enpascor. Segon lauctor.
  Cresetz enlagur delz albans.


  S endestre uai. Conosc esai.Quez de bon
  ostal segurans. Sil agurs faill. Uenol ba-
  dail. Et es blasmatz sans iulians.


  T otz uostres us. Sap marcabrus.
  Etotz uostres meillors bians. Del ue(n)tren-
  plir.Edescarnir. Es ede (con)sentir putans.


  Q uan uos totz sols. Ez ben sadols. No uos es
  ies rics gabs loindas. Segond tas leis. As
  plus (con)ques. Que no(n) fetz cesar als roma(n)s.


  D e lengueiar. Co(n)tra ioglar. Ez pl(us) affilaz
  que mulans. Del bec uostre. Naturnalec.
  Nois iauzira ia crestians.
  • letto 730 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [122]

 

  • letto 536 volte

CANZONIERE K

  • letto 643 volte

Edizione diplomatica

[c. 103rB]
 

  Marcabrus
  S Eigner naudric. Al uer affic. Mout ez
​      dauer secos eplans. Puois que disez.
      Que no(n) auez. Qen setembre uos fail
  lo grans.


  L ai ues nadal. Tot atretal. Uos faill la
  carns el uis el pans. Lai en pascor. Segon
  lauctor. Cresez en lagur delz albans.


  S endestre uai. Conosc esai.Qez de bo(n) ostal
​  segurans. Sil agurs faill. Uenoll badaill.
  Et es blasmaz sans iulians.


  T otz uostres us. Sap marcabrus.Etotz uo-
  stres meillors bians. Deluen tre(n)plir.Edes-
  carnir. Ez edecossentir putans.


  Q an uos totz sols.Ez ben sadols. No uos
  es ies rics gabs loindas. Segond tas leis.
  As plus conqueis. Que no(n) fez cesar als ro-
  mans.


  D e lengueiar. Contra ioglar. Ez plus affi-
  laz que mulans. Del uostre bec. Naturna-
  lec. Nois iauzira ia crestians.
  • letto 634 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [123]

 

  • letto 579 volte

CANZONIERE R

  • letto 623 volte

Edizione diplomatica

[c. 5v]  

 

  S Enher nalric. al uers mar e bru                                     
      asic. motetz de uer secos e plas. pus q(ue) dizetz. q(ue) no(n) auetz. q(ue)n
      setembre uos falh lo gras. L ay uas nadal. tot atertal
      uos falh la carn el uis el pas. et e(n) pascor. sego(n) lautor.
  creysetz e(n) lagur del albas.
 

                                                 S esdestre uay. q(ue) ieu o say. q(ui)s de bon
  ostal seguras. e sil gras falh. uenol badalh. (et) es blasmatz san
  iolia(n)s. 
 

           T otz uostres us. sap marc e brus. etotz uostres fachtz
  si tiras del uentrimplir. e descarnir. e de
  consentir putas. 
 

                                 C ant uos tot sols. es be sadols. no uos uos
  es ies rics gaplo(n)das. sego(n) las leys. semblas pus reys. q(ue) no fes
  cesar lo romas. D e lengueiar . contra ioglar. es pus afilatz
  q(ue) milas. del uostre bec. nartimalec nos iauzira ia crestias.

  • letto 606 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [132]

 

  • letto 783 volte

Soudadier, per cui es jovens

BdT 293,44

Mss: A 34, 5 155-156, I 121, K 107, N 269, d 308-309

Metrica:  a8 a8 a8 a8 b6' c4 b6' c4 vers di 9 coblas di 8 versi

Editori:  Dejeanne 1909, p. 208; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 541 

  • letto 3502 volte

Edizioni

  • letto 632 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
 
8
 
Testo Dejeanne 1909

Soudadier, per cui es Jovens
Mantengutz e Jois eisamens,
Entendetz los mals argumens
De las falsas putas ardens;
En puta qui si fia
Es hom traïtz;
Lo fols, quan cuid' il ria,
Es escarnitz.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

Soudadier, per cui es jovens
mantengutz e jois eisamens,
entendetz los mals argumens
de las falsas putas ardens!
En puta, qui s’i fia,
es hom traïtz;
lo fols quan cuida ria
es escarnitz.
II.
 
 
 
 
 
 
16
 
Salamos ditz et es guirens,
C'al prim es dousa cum pimens,
Mas al partir es plus cozens,
Amar' e cruzels cum serpens;
Tant sap de tricharia
La pecairitz
Que cel qu'ab leis se lia,
S'en part marritz.
Salamos ditz et es guirens
c’al prim es dousa com pimens,
mas al partir es plus cozens,
amara, cruels, cum serpens.
Tan sap de tricharia
la pecairitz,
que cel que ab leis se lia
s’en part marritz.
III.
 
 
 
 
 
 
24
 
De [G]uimerra porta semblan
Qu'es serps detras, leos denan,
Bous en miei loc, que· l fai trian
De cavai ,bai e d'aurifan;
Qui de peis la bestia
Non es faillitz
D'aquo que entendia
De la trairitz.
De [g]uimerra porta semblan,
que sserp detras, leo denan,
bo sso el mei, que·l fai trian
de caladri e d’aurifan.
Qui depenh la bestia
non es faillitz
d’aquo qu’entendia
de la trairitz.
IV.
 
 
 
 
 
 
32
 
Puta sembla leo d'aitan:
Fers es d' ergueill al comensan,
Mas pueis quan n'a fag son talan,
Troque son mil, no·s prez'un gan.
Quar soven per putia
Put la metritz,
Cum fai per bocaria
Carnils poiritz.
Puta sembla leo davan:
fer’es d’ergueill al comensan,
mas pueis, quan n’a fag son talan
tro que·s humil, no·s prez’un gan.
Quar soven per putia
put la mendritz,
com fai per bocaria
carnils poiritz.
V.
 
 
 
 
 
 
 
40
 
(EN)
En talant ai que vos decli
L'us de putana serpenti
Que pan' a l'auzel son pouzi;
[E] sab l'auzels [s]'ab leis s'afi,
Can l'a faita bauzia
De sos noirilz,
Aten com per leis sia
Mortz o delitz.

En talant ai que vos decli
l’us de putana serpenti:
que pan’al auzel son pouzi
s’ab l’auzelo al niu s’afri;
can l’a faita bauzia
de sos noiritz,
aten com per leis sia
mortz e delitz.
VI.
 
 
 
 
 
 
 
48
 
(E)
Savis senatz lai no s'enpen,
Si lo ten car ni l' onra ben,
Quan l'aura fag de blanc moren,
No·l torp. de roal en bazen.
Totz es de garsonia
. . . . . . . .
Qui met gran manentia
Pel cap puditz.

Eisamen qui sec son traï
fai putana del ric frairi;
quan n’a trag la bresca e·l saï,
li fai de la lengua bossi.
Ben es de gran folia
sals e gueritz
qui·s destol de sa via
ans que·l [c]alpitz.
VII.
 
 
 
 
 
 
 
56
 
(EN)
Eisamen qui sec son traï
Fai del ric putana frairi;
Quan n'a trag la bresch' e·l saï,
Li fai de la lengua bossi;
Ben es de gran folia
Sais e gueritz
Qui·s destol de sa via
Ans qu'ela·l fitz.
(Missing)
VIII.
 
 
 
 
 
 
 
64
 
(E)
Putan' es de tan mal engenh
C'ab dous parlar cueill et asenh
Totz cels que pot metr' en congrenh;
Quan l'avers faill, de si·l[s] enpenh;
Donx qui de sa paria
Es encobitz
Soven mud' e cambia
L' enfoletitz.

Puta es de tan mal engenh
c’ab dous parlar cueill et asenh
totz cels que pot metr’en congrenh;
quan l’avers faill, de si·l enpenh.
Donx qui de sa paria
es encobitz,
soven muda e cambi
a l’enfoletitz.
IX.
 
 
 
 
 
 
 
72
 
(E)
Puta per usatge·s defen
Al ric si grand loguier no·n pren,
Lai on l'arbalesta desten;
On sap lo pa e vi aten.
Molt fai grau glotonia
La trichairitz
Quan los pros lais' e tria
Los achaïtz.

Savis senatz lai no s’en pen,
si·l(o) ten car el vil onramen;
quan l’aura fag de blanc moren,
no·l torn e Raol envazen.
Totz es de garsonia
[esbaluitz],
qui met gran manentia
pel capladitz.
X.
 
 
 
 
 
 
80
 

Puta per uzatge·s defen
al ric si gran loguier no·n pren,
lai on l’arbalesta desten,
on sap lo pa e vi aten.
Molt fai gran glotonia
la trichairitz
quan los pros laisa e tria
los achaïtz.
  • letto 569 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3552 volte

CANZONIERE A

  • letto 3248 volte

Edizione diplomatica

[c. 34vA]
 

  Marcabruns
  S Oudadier p(er)cui es iouens.Manten-
      gutz eiois eissamens. Entendetz los
  mals argumens.Delas falsas putans
  ardens. Enputan qui se fia. Es hom tra
  hitz. Lofols qan cuiail ria. Esescarnitz.


  S  alamos ditz et es garens. Cal prim es
  doussa cum pimens. Mas alpartir es
  plus cozens.Amara cruzels cu(m)serpens.
  tant sap detricharia. La pechairitz.Q(ue)cel
  qab lieis selia.Senpart marritz.


  D  e gornilla porta semblan. Qes serps de
  tras leos denan. Bous en miei luoc quil
  fai trian. Decaual bai e daurifan. Cel
  qui depeis la bestia. Non es faillitz. Deso
  que entendia.dela trahiritz.
[c. 34vB]
 

  P  utans sembla leon daitan. Fers es dor
  guoill alcomenssan.Mas puois qand
  na fait son talan. Tro que son mil nois
  preza un gan. Car souens putaria.Put
  la meltritz. Cum fai p(er) bocharia. Carnils
  poiritz.
  • letto 3095 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 527 volte

CANZONIERE E

  • letto 610 volte

Edizione diplomatica

[c. 155B]               Marcabru
  S oudadier percui es iouens mante(n)gutz.
      eiois eisamens. entendetz los mal argu-
  mens. de las falsas putas ardens. en puta
  qui si fia. es hom traitz. lo fols quan cui-
  daria. es escarnitz.

  S alamos ditz (et) es guirens. calprim es dou-

 
[c. 156A]     sa com pimens. mas alpartir es plus coze(n)s.
  amara cruels ecozens. tan sap detricha-
  ria. lapecairitz. que cel que ableis se lia.
  senpart marritz.

  D e uimerra porta semblan. ques serp
  detras leo denan. bosso elmei quel fai tria(n).
  de caual bai edaurifan. qui depenh la
  bestia non es faillitz. daquo quentendia
  dela trairitz.

  P uta sembla leo daitan. feres dergueill
  alcomensan. mas pueis quan na fag son
  talan. tro ques humil nos prezun gan.
  q(ua)r souen per putia put lamendritz. com
  fai per bocaria box poiritz.

  E ntalant ai q(ue) uos d(e)cli. lus d(e)puta ser-
  penti. q(ue) pana lauzel son pouzi. sap lau-
  zelo ablui safri. can la faita bauzia de
  sos noiritz. aten com per leis sia mortz e
  delitz.

  S auis senatz lai nosenpen. si lo ten car
  eluil onra ben. quan laura fag deblanc
  moren. nol torn deroal enbazen. totz es
  degarsonia. qui met gran manentia.
  pel cap puditz.

  E isame(n) qui sec son trai. fai putana del
  ric frairi. q(ua)n na trag labresca efaill li.
  fai de la lengua bossi. alfol ben es degra(n)
  folia sals egueritz. quis destol de sa uia.
  ans quelal fitz.

  P uta es detan mal engenh. cab dous
  parlar cueill (et) asenh.  totz cels que pot
  metren congrenh. quan lauers faill
  de si lenpenh. donx qui de sa paria es.
  encobitz. souen muda ecambia lenfoletitz.

  P uta per uzatges defen. alric si gran
  loguier non pren. lai on larbalestra deste(n).
  on sap lopa eui aten. molt fai gra(n) glo-
  tonia. latrichairitz. quan los pros laisa
  etria los achaitz.
  • letto 612 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [155]

 

  • letto 639 volte

CANZONIERE I

  • letto 591 volte

Edizione diplomatica

[c. 121rB]
 

     Marcabrus
  S Oudadier p(er) cui es ioue(n)s. Ma(n)te(n)gutz e
     iois eissame(n)s.Entendetz los mals ar-
  gume(n)s. De las falsas putas arde(n)s.En pu-
  ta qui si fia es ho(m) traitz.Lo fols cant cuiaill
​  ria. Es escarnitz.


  S alamos ditz et es garens.Cal p(ri)m es do-
  ussa cu(m) pime(n)s. Mas al partir es pl(us) cozens.
  Amara cruels cu(m)serpens.Tant sap de tri-
[c. 121vA]
 
  charia. La pecchairitz. Q(ue) cel cab leis silia. Se(n)
  part marritz.


  D e gouella porta senblan. Que serps de tras
  leos denan. Bous en miei loc quil fai trian. D(e)
  caual bai edaurifan. Cel qui de peis la bestia
  no(n) es faillitz. Daisso que entendia. De la tra-
  iritz.


  P uta sembla leo daitan. Fers es dorgoill
  al com(en)samen. Mas puois quant afaich son
  talan. Tro queis humil no(n) pretz un gan.Ca(r)
  souen putaria. Put de metritz. Cu(m) fai p(er) bo-
  charia. Carnils poiritz.
  • letto 587 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [111]

 

  • letto 454 volte

CANZONIERE K

  • letto 686 volte

Edizione diplomatica

[c. 107rB]
 

  Marchabrus
  S oudadier per cui es iouens. Man[...]Una o più Lettere illeggibili guz
      eiois issamens.Entendetz los mals argu-
      mens.De las falsas putas ardens. En
  puta qi si fia es hom trahiz. Lo fols cant cu-
  iaill ria.Es escarniz.


  S alamos diz et es garens.Cal prim es dou-
  ssa cum pimens. Mas al partir es plus co-
  zens. Amara cruels cum serpens. Tant sap
  de tricharia. Lapecharitz.Qe cel cab leis si llia.
  Sen part marriz.


  D egouella porta semblan.Q(ue)s serps detras.
  leos denan. Bous enmei loc qil fai trian. De
  caual bai edaurifan.Cel qui de peis la bestia
  non es faillitz. Daisso que entendia. Dela
  trairiz.


  P uta sembla leon daitan. Fers es dorgoill
  al comenssan. Mas puois cantafaich son
  talan.Tro queis humil no(n) prez un gan.Ca(r)
  souen putaria. Put de metriz. Cum fai per
  bocharia. Carnils poiriz.
  • letto 596 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [149]

 

  • letto 512 volte

CANZONIERE N

  • letto 566 volte

Edizione diplomatica

[c. 269rA]
 
  Oldader per cui es iouenz.
  Mantengutz eioieissame(n)tz.
  Entedetz los mals argume(n)tz.
  Delas falsas putas ardentz.
  En puta quisia fia. Es om tra
  itz. Los fols can cuial ria. Eses
  char nitz.

  Alamons ditz et es garentz. C
  al prim es douza com pime(n)tz.
  Mas alpartir es plus cozentz.
  Amara cruels con ser penz ta(n)t
  sap de tri charia. La pecharitz
  que sel cableis selia. Sen part
  sinarritz.

  E gunella porta senblan. Ques
  serps detras leos denan. Bos
  en mei loc quil fam triam. De
  caual bai e daurifan. Qui de
  peis labestia. Non es failitz.
  Daizo que entendia delatrai
  ritz.

  Utan sembla leo datan. Fers es
  dorgoil alcomensam. Mas pos
[c. 269rB]
 
  can nafait sonta lain.Tro q(ue)
  sumil non prez ungan. Car
  soen putaria. Put dela me
  drutz. Com fai pebocharia.
  Camis politz.

  Ntalan ai que uos decli. Lus
  de putana ser pentin.Quipa
  na alauzel son pozi. Sab lait
  zelos alniu sasfir quen lafata
  bauzia.Desotz noiratz. Aten
  con per leis sia. Mortz odelitz.

  Sa men siset
  son trai. Fai delric putana frai
  ri. Can natraig labres chel sai.
  Fai delalengua folbai. Benes
  de gran folia. Saltz eguarnitz.
  Quis destol desauia. Anz que
  lal fitz.
  • letto 561 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 646 volte

Vida

Mss: A 27, K 102

Editori:  Boutière-Schutz, p. 10; Dejeanne 1909, p. 1; Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 37

 

  • letto 24886 volte

Edizioni

  • letto 676 volte

Edizioni a confronto


Testo Dejeanne 1909

 
A
Marcabruns si fo gitatz a la porta d'un ric home, ni
anc no·n saup hom qui·l fo ni d'on. E n'Aldrics del
Vilar fetz lo noirir. Apres estet tant ab un trobador, que
avia nom Cercarnon, qu'el comensset a trobar: Et
adoncs el avia nom Panperdut; mas d'aqui enan ac nom
Marcabrun. Et en aquel temps non appellava hom canson;
mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout
cridatz et auzitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car el
fo tant mal dizens que a la fin lo desfeiron li castellan
de Guian[a], de cui avia dich mout gran mal.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000


 
Marcabrus si fo gitatz a la porta d’un ric home, ni
anc non saup hom qui·l fo ni don. E·n Aldrics del
Vilar fetz lo norrir. Apres estet tant ab un trobador que
avia nom Cercamon qu’el comensset a trobar. Et
adoncs el avia nom Pan-Perdut, mas d’aqui enan ac nom
Marcabrun. Et en aqel temps non appellava hom cansson,
mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout
cridatz et ausitz pel mon, e doptatz per sa lenga, car el
fo tant mal dizens que a la fin lo desfeiron li castellan
de Guiana de cui avia dich mout gran mal.

 
K
Marcabruns si fo de Gascoingna, fils d'una paubra
femna que ac nom Marcabruna, si com el dis en son
chantar:
Marcabruns, lo fills na Bruna,
Fo engendraz en tal luna
Qu el saup d'amor cum degruna
– Escoutatz ! –
Que anc non amet neguna,
Ni d'autra no fo amatz.
Trobaire fo dels premiers c'om se recort. De caitivetz
serventes fez e dis mal de las femnas e d'amor.

Marcabruns si fo de Gascoingna, fils d’una paubra
femna que ac nom Marcabruna, si come el dis en son
chantar:
Marcabruns lo fills na Bruna
fo engendraz en tal luna
qu’el saup d’amor cum degruna
– Escoutatz! –
que anc non amet neguna
ne d’autra no fo amatz.
Trobaire fo dels premiers c’om se recort. De caitivetz
vers e de caitivetz serventes fez e dis mal de las femnas e d’amor.
  • letto 727 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3324 volte

CANZONIERE A

  • letto 2628 volte

Edizione diplomatica

[c. 27rA]
 

  M Arcabrus si fo gitatz ala porta
  dun ric home. Ni anc non saup
  hom quil fo nidon. Enaldrics del uilar
  fetz lo norrir. Apres estet tant ab un
  trobador que auia nom cercamon q(ue)l
  comensset atrobar. Et adoncs el auia
  nom panperdut. Mas daqui enan ac
  nom marcabrun. Et enaqel te(m)ps non
  appellaua ho(m) cansson. Mas tot q(ua)nt hom
  cantaua eron uers. Efo mout cridatz(et) 
  ausitz pel mon edoptatz p(er)sa lenga. Car
  el fo tant mal dizens que ala fin lo des
  feiron li castellan de guian de cui auia 
  dich mout gran mal.
  • letto 3525 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [96]

 

  • letto 551 volte

CANZONIERE K

  • letto 730 volte

Edizione diplomatica

[c. 102rB]
 

  M Arcabruns si fo de gascoi(n)gna.Fils duna
  paubra femna. Que ac nom marca-
  bruna. Si com el dis en son chantar. Mar-
  cabruns lo fills na bruna. Fo engendraz en
  tal luna. Quel saup damor cu(m) degruna.
  Escoutatz. Que anc no(n) amet neguna. Ni
  dautra no fo amatz. Trobaire fo dels pre-
  miers com se recort. De caitiuetz uers.ede
  caitiuetz serue(n)tes. Fez edis mal de las fem-
  nas edamor.
  • letto 529 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [116]

 

  • letto 524 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/edizione-6

Links:
[1] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lalena-del-ven-doussa
[2] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-105
[3] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/la-fontana-del-vergier
[4] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-107
[5] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/al-departir-del-brau-tempier
[6] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-103
[7] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/al-prim-comens-de-livernaill
[8] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-92
[9] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/al-so-desviat-chantaire
[10] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-91
[11] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/amic-marcabrun-car-digam
[12] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-464
[13] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ans-que%C2%B7l-terminis-verdei
[14] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-479
[15] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/assatz-mes-bel-del-temps-essug
[16] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-89
[17] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/aujatz-de-chan-com-enanse-meillura
[18] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-81
[19] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-la-foilla-fana
[20] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-102
[21] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-la-rana-chanta
[22] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-104
[23] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-sazombra%C2%B7l-treilla
[24] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-86
[25] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-sesclarzis-londa
[26] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-491
[27] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/bel-mes-quan-son-li-frug-madur
[28] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-97
[29] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/contra-livern-que-senansa
[30] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-101
[31] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/cortezamen-voill-comensar
[32] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-64
[33] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/daisso-laus-deu
[34] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-80
[35] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/dun-estrun
[36] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-69
[37] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/dirai-vos-en-mon-lati
[38] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-65
[39] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/dirai-vos-senes-doptansa
[40] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-76
[41] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/doas-cuidas-ai-compaignier
[42] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-78
[43] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/emperaire-mi-mezeis
[44] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-87
[45] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/emperaire-vostre-pretz
[46] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-463
[47] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/en-abriu-sesclairo%C2%B7ill-riu-contra%C2%B7l-pascor
[48] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-67
[49] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/estornel-coill-ta-volada
[50] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-109
[51] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/ges-lestornels-no-soblida
[52] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-478
[53] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lautrier-jostuna-sebissa
[54] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-93
[55] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lautrier-lissida-dabriu
[56] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-84
[57] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lanquan-cor-la-doussa-biza
[58] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-85
[59] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lanquan-foillon-li-boscatge
[60] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-106
[61] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lo-vers-comens-quan-vei-del-fau-0
[62] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-71
[63] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/lo-vers-comensa
[64] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-68
[65] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/l%E2%80%99iverns-vai-e%C2%B7l-temps-s%E2%80%99aizina
[66] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-66
[67] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/oimais-dei-esser-alegrans
[68] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-114
[69] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pax-nomine-domini
[70] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-77
[71] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/laura-freida-que-guida
[72] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-88
[73] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/savi%C2%B7l-tenc-ses-doptansa
[74] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-96
[75] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pos-liverns-dogan-es-anatz
[76] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-99
[77] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pos-la-foilla-revirola
[78] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-90
[79] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pos-mos-coratges-sesclarzis
[80] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-79
[81] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/pos-ses-foilla-son-li-vergan
[82] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-83
[83] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/quan-laura-doussana-bufa
[84] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-82
[85] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/seigner-naudric
[86] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-70
[87] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/soudadier-cui-es-jovens
[88] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-100
[89] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/vida-1
[90] http://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-53
[91] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/mout-dezir-laura-doussana
[92] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-462
[93] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f413.image
[94] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f414.image
[95] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f412.image
[96] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[97] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f253.item.zoom
[98] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f239.item.r=1731.langFR.zoom
[99] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f253.item.zoom
[100] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f159.item.zoom
[101] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f252.item.zoom
[102] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f238.item.r=1731.langFR.zoom
[103] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f156.item.zoom
[104] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f250.item.zoom
[105] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f236.item.r=1731.langFR.zoom
[106] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f306.item.zoom
[107] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f72.item.zoom
[108] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f585.image
[109] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f251.item.zoom
[110] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f237.item.r=1731.langFR.zoom
[111] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f255.item.zoom
[112] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f240.item.r=1731.langFR.zoom
[113] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84192440/f422.item.zoom
[114] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f409.item.zoom
[115] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f760.item.zoom
[116] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f231.item.r=1731.langFR.zoom
[117] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f23.item.zoom
[118] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f411.item.zoom
[119] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f157.item.zoom
[120] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f420.item.zoom
[121] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f422.item.zoom
[122] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f247.item.zoom
[123] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f233.item.r=1731.langFR.zoom
[124] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f30.item.zoom
[125] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f421.item.zoom
[126] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f232.item.r=1731.langFR.zoom
[127] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f421.item.zoom
[128] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f416.item.zoom
[129] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f248.item.zoom
[130] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f234.item.r=1731.langFR.zoom
[131] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f307.item.zoom
[132] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f24.item.zoom
[133] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f249.item.zoom
[134] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f235.item.r=1731.langFR.zoom
[135] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f251.item.zoom
[136] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f758.item.zoom
[137] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f158.item.zoom
[138] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f420.item.zoom
[139] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f254.item.zoom
[140] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f422.item.zoom
[141] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f413.item.zoom
[142] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f248.item.zoom
[143] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f410.item.zoom
[144] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f415.item.zoom
[145] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f419.item.zoom
[146] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b84192440/f404.item.zoom
[147] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f155.item.zoom
[148] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f418.item.zoom
[149] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f241.item.r=1731.langFR.zoom
[150] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f184.item.zoom
[151] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f110.item.zoom
[152] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f249.item.zoom
[153] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f235.item.r=1731.langFR.zoom
[154] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f421.image
[155] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f159.image