Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > ARNAUT DANIEL > EDIZIONE > Si∙m fos Amors de joi donar tan larja

Si∙m fos Amors de joi donar tan larja

BdT 29,17

Mss.: A 39, B 27, C 203, D 51, F 27, H 9, I 66, K 51, L 100, M 143, N² 2, P 30, Q 40, R 27, S 186, Sg 83, U 23, V 102, c 39, f 79, DVE II,13,2 = Arnaut Daniel.

Metrica: a10' b10 c10 d10' e10 f10 g10 h10' (Frank 879:1). Canso di 6 coblas unissonans di 8 versi, seguite da una tornada di 2.

Edizioni: Canello 1883, p. 117; Lavaud 1910-11, p. 452; Toja 1960, p. 359; Perugi 1978, vol. II, p. 559; Wilhelm 1981, p. 70; Eusebi 1984, p. 119.

  • Blog di paolo.canettieri [1]
  • letto 9330 volte

Testo critico

    Arnautz Daniels
    I
1-8   Si.m fos amors de ioi donar tant larga,
  cum ieu vas lieis d'aver fin cor e franc
  ia per 
gran ben no.m calgra far embarc,
  q'er'am tan aut qe.l pes mi poia e.m tomba.
  Mas qand m'albir cum es de pretz al som
  mout m'en am mais car anc l'ausiei voler
  c'aras sai ieu que mos cors e mos sens
  mi farant far, lor grat, richa conquesta
.
    II
9-16   Pero s'ieu fatz lonc esper no m'enbarga
  q'en tant ric luoc me sui mes e m'estanc
  c'ab sos bels digz mi tenra de ioi larc
  e segrai tant q'om mi port a la tomba;
  q'ieu non sui ies cel que lais aur per plom
  e pois en lieis no.is taing c'om ren esmer
  tant li serai fis et obediens
  tro de s'amor, si.l platz, baisan m'envesta.
    III
17-24   Us bons respieitz mi reven e.m descarga
  ​d'un doutz desir don mi dolon li flanc
  car en patz prenc l'afan e.l sofr'e.l parc
  pois de beutat son las autras en comba
  ​que la gensser par c'aia pres un tom
  plus bas de liei, qui la ve, et es ver,
  que tuig bon aip, pretz e sabers e sens
  reignon ab liei, c'us non es meins ni.n resta
.
    IV
25-32   E pois tant val, no.us cuietz que s'esparga
  ​mos ferms volers ni qe.is forc ni qe.is branc
  car ieu non sui sieus ni mieus, si m'en parc
  per cel seignor qe.is mostret en colomba,
  q'el mon non a home de negun nom
  tant desires gran benananssa aver
  cum ieu fatz lieis e tenc a non-calens
  los enoios cui dans d'amor es festa.
    V
33-40   Na Mieills-de-Ben ia no.m siatz avarga,
  ​q'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
  q'ieu non ai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler que non hieis de retomba
  que qand m'esveill ni clau los huoills de som
  a vos m'autrei qan leu ni vau iazer
  e no.us cuietz qe.is merme mos talens
  ni o fara ies q'ara.l sent en la testa
.
    VI
41-48   Fals lausengier fuocs las lengas vos arga
  ​e que perdatz los huoills amdos de cranc,
  que per vos son estraich cauail e marc:
  Amor toletz c'ab pauc del tot non tomba.
  Confonda.us Dieus, que ia non sapchatz com,
  qe.us faitz als drutz maldir e vil tener;
  ​malastres es qe.us ten desconoissens,
  car peior etz qui plus vos amonesta
.
    T
49-50   Arnautz a faitz e fara loncs atens
  ​q'atenden fai pros hom rica conquesta
.
 
 
  • letto 3953 volte

Edizioni

  • letto 1196 volte

Toja

I.
Si·m fos Amors de ioi donar tant larga    
cum ieu vas lieis d’aver fin cor e franc, 
ia per gran ben no·m calgra far embarc,   
q’er am tant aut qe·l pes mi poi’ e·m tomba,
mas qand m’albir cum es de pretz al som     
mout m’en am mais car anc l’ausiei voler,   
c’aras sai ieu que mos cors e mos sens      
mi farant far, lor grat, rica conquesta.    

II.
Pero s’ieu fatz lonc esper, no m’embarga,   
q’en tant ric luoc me sui mes e m’estanc    
c’ab sos bels digz mi tengra de ioi larc    
e segrai tant q’om mi port a la tomba,      
q’ieu non sui ies cel que lais aur per plom;
e pois en lieis no·s taing c’om ren esmer,  
tant li serai fis e obediens                
tro de s’amor, si·l platz, baisan m’envesta.

III.
Us bons respieitz mi reven e·m descarga     
d’un doutz desir don mi dolon li flanc,     
car en patz prenc l’afan e·l sofr’ e·l parc 
pois de beutat son las autras en comba,     
que la gensser par c’aia pres un tom        
plus bas de liei , qui la ve, et es ver;    
que tuig bon aip, pretz e sabers e sens     
reingnon ab liei, c’us non es meins ni·n resta.

IV.
E pois tan val, no·us cuietz que s’esparga     
mos ferms volers ni qe·is forc ni qe·is branc, 
car no serai sieus ni mieus si m’en parc,      
per cel Seignor qe·is mostret en colomba,      
q’el mon non ha home de negun nom              
tant desires gran benanans’ aver               
cum ieu fatz lieis, e tenc a nonçalens         
los enoios cui dans d’Amor es festa.           

V.
Na Mieills·de·ben, ia no·m siatz avarga,       
q’en vostr’amor me trobaretz tot blanc,        
q’ieu non ai cor ni poder qe·m descarc         
del ferm voler que non es de retomba;          
que qand m’esveill ni clau los huoills de som  
a vos m’autrei, qan leu ni vau iazer;          
e no·us cuietz qe·is merme mos talens,         
non fara ies, q’ara·l sent en la testa.        

VI.
Fals lausengier, fuocs las lengas vos arga,    
e que perdatz ams los huoills de mal cranc,    
que per vos son estraich cavail e marc:        
amor toletz, c’ab pauc del tot non tomba;      
confonda·us Dieus que ia non sapchatz com,     
qe·us fatz als drutz maldire e viltener;       
malastres es qe·us ten, desconoissens,         
que peior etz, qui plus vos amonesta.          

VII.
Arnautz a faitz e fara loncs atens,            
q’atenden fai pros hom rica conquesta.         
 

  • letto 1022 volte

Collazione

   

Ordine delle coblas

ABFIKN2PQSUc: I, II, III, IV, V, VI, T
CMVSg:        I, II, III, IV, VI, V, T (solo CSg)
DHL:          I, II, IV, III, V, VI, T 
R:            I, IV, II, III, V, VI, T

I, 1
v. 1

  A 
  B 
  C 
  D 
  F 
  H 
  I 
  K 
  L 
  M 
  N2
  Q 
  P 
  R 
  S 
  Sg
  U 
  V 
  c 
  f 

 Si.m fos amors de ioi donar tant larga,
  i.m fos amors de ioi donar tant larga,
 Si.m fos amors de ioy donar tan larga,
 Si.m fors amors de ioi donar tan laria,
 Si.m fos amors de ioi donar tan laria,
 Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
 Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
 Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
 Si.m fos amors de joi donar tan laria,
 S.m fos amors de joi donar tan laria,
 Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
 Si fos amors de ioi donar tan larga,
 Se.m fos amors de ioi donar tan laria,
 Si.m fos amors de ioy donar tan laria,
 Se.m fos amors de ioi donar tan laria,
 Si.m fos amors de ioy donar tant larga,
 Si.m fos amor de ioi donar tan laria,
 Si.m fos amor de ioi donar tan laria,
 [S]i.m fos amor de ioi donar tan larga,
 Si.m fos amors de ioi donar tan larga,

I, 2
v. 2

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 cum ieu vas lieis d'aver fin cor e franc
 cum eu vas liei d'aver fin cor e franc
 cum ieu vas lieis d'aver cor fin e franc
 cum eu vas lei d'aver fin cor e franc
 con en vas lei d'aver fin cor e franc
 com eu vas lei d'aver fi cor e franc
 com eu li sui de ver cor fin e franc
 com eu li soi de ver cor fin e franc
 con ieu vas lei d'haver fi cor e franch
 com ieu vas leis d'aver ferm cor e franc
 com eu li soi de ver cor fin e franc
 con eu ves lei aver fin cor et franc
 com soi a lei d'aver cor fin e franc
 com soy a ley d'aver cor ferm e franc
 com soi a lei d'aver cor fin et franc
 cum eu son lieis de ver fin cor e franc
 qom eu ver lei d'aver fin cor e franc
 com iu son lei d'aver fin cor e franc
 com eu ver leis d'aver fin cor e franc
 con ieu soi liei d'aver cor fin e franc

I, 3
v. 3

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 ia per gran ben no.m calgra far embarc 
 ia per gran ben no.m calgra far enbarc
 ia de mos iorns no.m calgra frar embarc
 ia per gran be no.m calgra far embarc
 ia per gran be no.m calgra far embarc
 ia de mon ior no.m calgra far un barc *
 iamais per ioi no.m calgra far enbarc
 iamais per ioi no.m calgra far enbarc
 ia per amar no.m calgra far enbarc
 ia de mon joi non pogr’aver enbarc
 iamais per ioi no.m calgra far enbarc
 ia per grant ben no.m calgra far embarc
 ia per amar non volgra far embarc
 ia per nulh be no.l calgra far enbarc
 ia per amar non volgra far embarc
 ia de gran be no.m calgra far enbarc
 iai per gran be non calgra far embarg
 ia per gran be no.m calgra far enbarc
 ia per gran be non cal de far embarg
 ia de mos iorns no.m calgra far embarc

​* Glossa: aillors ditz. Ia per gran ioi nom calgra far embarc. Id est debita. So es suiscebre. Don eu fos embariatz. So es embrigatz per debita

I, 4
v. 4

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'er'am tan aut qe.l pes mi poia e.m tomba.
 q'er'am tan aut qe.l pes mi poia e.m tomba.
 qu'ieu am tan aut que.l pes me pueg'e.m plomba.
 qu'er'am tan alt qu'espes mi pog'en tomba.
 q'eu am tan aut q'espers mi poia e.m plonba.
 q'eu am tant aut qu'esspers mi pog'e.m plomba.
 qu'eu am tan aut qu'espers mi pueg'e.m plomba.
 qu'ieu am tan aut qu'espers mi puei'e.m plomba.
 qer am tan alt q'espers me puoi'e.m tonba.
 q’ieu am tant aut espes mi pui'e˙m plomba.
 qu'ieu am tan aut q'espers mi puei'e.m plomba.
 car am tant aut q'esper me poia e.m plumba.
 qe am tant aut q'espers me pui'en tonba.
 q'ieu am tan aut qu'espers me puei'e.m tomba.
 qe am tant aut q'espers me pui'en tonba.
 qu'ieu am tant aut qu'espers m'en poi'en emploba.
 q'er'am ten aut q'esper me puia e.m plomba.
 qu'iu am tant autz qu'espes mi pueg'e.m plomba.
 q'er'an ren aut q'esper me puia e.m tonba.
 qu'ieu am tant aut qu'espers mi puei'e.m plonba.

I, 5
v. 5

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Mas qand m'albir cum es de pretz al som
 Mas qan m'albir cum es de pretz al som
 E quan m'albir quon es de pretz al som
 E can m'albir cum es de prez al som
 E qan m'albir con es de prez al som
 E qan m'albir com es de prez al som
 E quant m'albir con es de pretz al som
 E qant m'albir con es de pretz al som 
 Mas qan m'albir con es de prez al som
 E qan m’albir con est de prez al som
 E can m'arbir con es de pretz al som
 Mas qant m'arbir com es de preç al sum
 Mas qan albir cum es de pres al som
 E can m'albir co es del pretz del som
​ Mas qan albir cum es de pres al som
 E can m'albir com es de pres en somba
 Mais qant m'albir com es de piez al som
 E quant m'albir com es de pretz el som
 Mais qant m'albir con es de preç al som
 E can m'albir con soi de pretz al som

I, 6
v. 6

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 mout m'en am mais car anc l'ausiei voler
 mout m'en am mais car anc l'ausei voler
 mout m'en am mais quar anc l'auzei voler
 mot m'en am mais car anc l'ausei voler
 molt m'en am mais qar anc l'ausei voler
 molt m'en am mais qar anc l'auszei voler
 tenc m'a honor car anc l'ausei voler
 tenc m'a honor car anc l'ausei voler
 molt m'en am mais qar anc l'aussei voler
 mout m’en am mais qar anc l’ausei voler
 tenc ma honor car anc l'ausei voler
 molt m'en am mais car anc l'ausei voler
 trop m'en am mais car anc l'ause voler
 mot m'en am may car anc l'ayc en voler
​ trop m'en am mais car anc l'ause voler
 mot m'en am may car anc l'ausei voler
 molt m'en am mais qar anc l'auzei voler
 mout m'en am mais quar anc l'auzei voler
 molt m'en am mais qar ac l'auçei voler
 mot m'en an mais car anc l'auziei voler

I, 7
v. 7

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 c'aras sai ieu que mos cors e mos sens
 qu'eras sai eu qe mos cors e mos sens
 qu'eras sai ieu que mos cors e mos sens
 c'ara sai eu qe mos cors e mos senz
 q'ara sai eu qe mos cor e mos senz
 q'ara sai eu que mos cors e mos sens
 qu'era sai eu que mos cors e mos sens
 qu'era sai eu que mos cors e mos sens
 q'era eu que mos cor e mos senz
 q’ara sai ieu qe mos cors e mos senz
 q'era sai eu qe mos cors e mos sens
 ara sai eu qe mon cor et mon sen
 q'era sai ben qe mon cor e mons senz
 c'aras say yeu que mos cors e mos sens
​ q'era sai ben qe mon cors et mons senz
 qu'era sai ben que mon cors e mon sens
 q'era sai eu qe mos cors e mos sens
 q'eras sai eu de mos cors e mos senz
 q'era sai eu qe mos cors et mos sens
 qu'eras sai ieu que mos cors e mos sens

I, 8
v. 8

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 mi farant far, lor grat, richa conquesta.
 mi farant far, lor grat, rica conquesta.
 me faran far, lur grat, rica conquesta.
 mi faran far, lo grat, rica conquesta.
 me faran far, lor grat, rica conqesta.
 mi faran far, lor grat, rica conquesta.
 mi faran far, lor grat, rica conquesta.
 mi faran far, lor grat, rica conquesta.
 me faran far, lor grat, richa conquesta.
 mi faran far, lur grat, rica conqesta.
 mi faran far, lor grat, rica conquesta.
 mi faran far, lor grat, rica conqesta.
 me faran far, lor grat, ricca conqesta.
 me faran far, mon grat, rica conquesta.
 me faran far, lor grat ricca conqesta.
 mi feran far, lor grat, richa conquesta.
 me faran far, lur grat, ricca conquesta.
 mi faran far, lur grat, ricca conquesta.
 Me faran far, lor grat, rica conquesta.
 me faran far, mon grat, rica conquesta​.

II, 1
v. 9

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Pero s'ieu fatz lonc esper no m'enbarga
 Pero s'ieu fatz lonc esper no m'embarga
 E si be fas lonc esper no m'embarga
 Perço si fay lonc esper no m'embrarca
 Pero si.m faz lonc esper no m'embaria
 Perso s'eu  fatz long  esper no m'enbarga
 Si tot m'en fas lonc esper no m'enbaria
 Si tot m'en fas lonc esper no m'enbaria
 Pero s'ieu fach long esper non enbaria
 Si ben m’en fatz long esper no m’enbarja
 Si tot m'en fas long esper no m'enbarga
 Po s'en faç lonc esper no m'enbarga
 Pos eu faz lonc esper no m'enbaria
 S'ieu en fas lonc aten no m'enbaria
​ Pero s'eu faz lonc esper no m'enbaria
 Donc s'ieu u ai fagh lonc esper non m'embarga
 Perço s'eu faz loing esper non m'embarria
 Si ben faz long esper no m'enbaria
[P]erço s'eu faz long esper no m'enbarga
 Pero si.m fauc lonc esper no m'enbarga

II, 2
v. 10

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'en tant ric luoc me sui mes e m'estanc
 q'en tant ric loc me sui mes e m'estanc
 qu'en tan ric loc me su mes e m'estanc
 qu'e tan ric loc mi soi mes e m'estanc
 q'en tan ric loc me sui mes e m'estanc
 q'en tan ric loc mi son mes e m'estanc
 en tan ric luec mi sui mes e m'estanc
 en tan ric luec mi soi mes e m'estanc
 q'en tan ric luoch me soi mesz e m'estanch
 q’en tan ric luec me sui mes e m’estanc
 en tan ric luec me soi mes e m'estanc
 q'en tant ric loc me sui mes e m'estanc
 qe tan ric loc me soi mes e m'estanc
 qu'en tan ric loc ay pauzat mon estanc
​ q'en tan ric loc me soi mes et m'estanc
 s'ieu tan ric loc mi so mes ni m'estanc
 q'e tant ric loc me so mes e m'estanc
 q'en tant ric loc me son mes e m'estanc
 q'e tant ric loc me son mes e m'estanc
 qu'en tan ric luoc mi soi mes e m'estanc

II, 3
v. 11

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 c'ab sos bels digz mi tenra de ioi larc
 c'ab sos bels ditz mi tenra de ioi larc
 don li belh dig mi faran de ioy larc
​ c'ab sols bels diz mi tengra de ioi larc
 don li bel dich me tenon de ioi larc
 q'ab sos bels dichz mi tengra de ioi larc
 don si bel dig mi tenon de ioi larc
 don li bel dig mi tenon de ioi larc
 q'ab sos bels dich me tengra de joi larc
 don li bell dich mi tenon de joi largs
 don li bel dich mi tenon de ioi lairc
 c'ab sos bels diç me tenra de ioi larc
 don li bel diz me terran de ioi larc
 don siey bel dig me tenon de ioy larc
​ dom li bel diz me terran de ioi larc
 don si bel digh mi rendran de ioi larc
 q'ab son bel diz me tindra de ioi larg
 
​ q'ab sos bel diz me tindra de ioi larg
 don li bel dig mi tenran de ioi larc

II, 4
v. 12

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 e segrai tant q'om mi port a la tomba;
 e segrai tant c'om me port a la tomba;
 e segrai tan tr'om me port a la tomba;
 e segrai tan c'om mi port a la tomba;
 o segrai tan q'om mi port a la tomba;
 e.i segrai tan c'om mi port a la tomba;
 e.l segrai tant c'om mi port a la tomba;
 e.l segrai tant c'om mi port a la tomba;
 o segrai tan q'hon me port a la tonba;
 e segrai tan tro me port a la tomba;
 e.l segrai tan c'om mi port a la tomba;
 e sigrai tant tro me port a la tumba;
 et segrai tant c'om me port la tonba;
 cuy segray tan tro que.m port a la tomba;
 et segrai tant c'om me port a la tonba;
 e segrai tan tr'on port a la tomba;
 e segrai tant c'om m'en port a la tomba;
 e serai tant c'om me port a la tomba;
 o segrai tant c'om m'en port a la tomba;
 e segrai tant c'on mi port a la tonba;

II, 5
v. 13

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'ieu non sui ies cel que lais aur per plom
 q'ieu non sui ies cel que lais aur per plom
 qu'ieu no suy ges selh que don aur per plom
 que no soi ges cel qui lais aur per plom
 q'eu non sui ges cel qi lais aur per plom
 q'eu no soi ges cel qi lais aur per plom
 qu'eu non son ges sel que lais aur per plom
 qu'ieu non son ges sel que lais aur per plom
 que eu no soi ges cel que lais aur per plom
 q’ieu non sui ges cell qi lais aur per plom
 q'ieu non son ies sel qe lais aur per plom
 q'eu non sui ges cel qi lais aur per plumb
 q'eu non soi ges cel qe lais aur per plom
 q'ieu no soi sel que camies aur per plom
​ q'eu non soi ges cel qe lai aur per plom
 qu'ieu non soi cel qui laiss aur per plomba
 q'eu non soi ges cel qe lais aur per plomb
 qu'iu non son zel qe lais aur per plom
 q'eu no soi ges cel qe lais aur per plomb
 qu'ieu non soi ies cel que lais aur per plom

II, 6
v. 14

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 e pois en lieis no.is taing c'om ren esmer
 e pois en lieis no.is taing c'om ren esmer
 e pus en lieys non tanh qu'om rey esmer
 e pos en lei non tang c'om ren emer
 e pos en leis non taing q'om ren esmer
 e puois en lei non  taing c'om ren esmer
 e pos non cal c'om ren en lei esmer
 e puois non cal c'om ren en lei esmer
 e pos en lei no.s taing q'hon ren esmer
 e qar non cal q’om ren en lei esmer
 e puois non taing c'om ren en leis esmer
 e pos en le no.s tan c'om ren mier
 et pos en leis no.s tang c'om ren esmer
 e pus en leys no.s tanh com res esmer
​ et pos en leis no.s tang com ren esmer 
 e pois non tanh c'om re en lieis esmer
 e pois en leis no.s taing c'om rem esmer
 pois non tahin c'om en leis rem esmer
 e pois en leis no.s tainh c'om ren esmer
 e pus en liei non tainh c'om ren esmer

II, 7
v. 15

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 tant li serai fis et obediens 
 tant li serai fis et obediens
 tan li serai sers et obediens
 tan le[...] fes er obedie[...]
 tan li serai serz ez obidienz
 tan li serai fis et obedienz
 e li serai sers et obedienz
 tant li serai sers et obedienz
 tan li serai fiçels obedientz
 tan li serai servs et obediens
 tant li serai sers et obedienz
 tan li serai fis et obediens
 tant li serai fis e obedienz
 yeu li seray francx e hobediens
​ tant li serai fis et obedienz
 tant li serai fis e obediens
 tant li serai fins e obediens
 tant li serai sers obedienz
 tant li serai fins et obediens
 tan li serai fis e obediens

II, 8
v. 16

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 tro de s'amor, s'il platz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il platz, baizan me vesta.
 tro de s'amor, s'on plaz, baisan mi vesta.
 tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
 tro de samor, s'ill  platz, baisan mi vesta.
 tro de s'amor, s'il platz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il platz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'ill plasz, baisan me vesta.
 tro de s’amor, s'il plai, baiz      vesta.
 tro de s'amor, si.s platz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il plaç, basan mi vesta.
 tro de samor, s'ell plaz, baisan me vesta.
 tro de s'amor, si'l play, bayzan me vesta.
 tro de s'amor, s'ell plaz, baissan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il plaz, baisan mi vesta.
 tro de s'amor, basan, s'il plaz, m'envesta.
 tro de s'amor, baizan, s'il platz, mi vesta.
 tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
 tro de s'amor, s'il platz, baizan mi vesta.

III, 1
v. 17

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Us bons respieitz mi reven e.m descarga 
 Us bos repieitz mi reven e.m descarga
 Sa gran valor el ric pretz me descarga
 Us bos respeiç mi reven e.m descharia
  
 Us bos respeitz mi reven  e.m descarga
 Sa grans beutatz e.l rics pretz mi desgarga
 Sa grans beutatz e.l rics pretz mi desgarga
 Us bo respeitz me reven e.m descharia
 Sa grans beutatz e sos prez mi descarja
 Sa grans beutat e.l rics prez mi descarga
 C'un bon respeiç mi reve e.m descarga
 La granz valors e.l fins prez me descharia
 Sa gran valor e son pretz me descaria
​ La granz valors e.l fins prez me descharia
 Sa gran valor e.l ric pretz mi descarga
 Un bon respeit me reven e.m descaria
 Sa gran valor e.l ric pretz me descaria
 [U]n bon respeit me reven e.m descarga
 Sa grans valors e sotz pretz mi descarga

III, 2
v. 18

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 d'un doutz desir don mi dolon li flanc
 d'un doutz desir don mi dolon li flanc
 dels grans sospirs don me dolon mey flanc
 d'un dolz desir don mi dolon li flanc
   
 d'un douz desir  don mi dolo li flanc
 del greu sospir don mi dolon li flanc
 del grieu sospir don mi dolon li flanc
 du dolsz deszir don mi dolo li flanch
 dels grieus suspirs don mi dolon li flanc
 del grieu sospir don mi dolon li flanc
 d'un dolç desir dun me dolon mei flanc
 del greu sospir don me dolon li flanc
 del greu sospir don mi dolon miey flanc
​ del greu sospir don me dolon li flanc
 de grant sospirs don mi dolen li flanc
 d'un dolz desir don mi dolon li flanc
 dels greus sospirs don me dolon le flanc
 d'un dolç desir don mi dolon li flanc
 dels grieus sospirs don mi dolon li flanc

III, 3
v. 19

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 car en patz prenc l'afan e.l sofr'e.l parc
 car en patz pren l'afan e.l sofr'e.l parc
 quar em patz prenc l'afan e.l suffr'e.l parc
 quez en paz pren l'afan e.l sofr'e.l parc
 
 qez en pas pren l'afan e.l sofr'e.l parc
 qar en patz pren l'afan e.l sufr'e.l parc
 car en patz pren l'afan e.l sufr'e.l parc
 qez en pasz pren l'afan e.l soffri el parc
 mas en paz prenc l’afan e.l suefr’e.l parc
 car en patz pren l'afan e.l sofr'e.l parc
 car em paç pren l'afan e.l sofre e.l parc
 car en pais pren l'afan e.l sofr'e.l parc
 e prenc en patz l'afan e suefr'e.l parc
​ qar en pais pren l'affan e.l sofr'e.l parc
 donc pren en pais l'afan e.l sofr'e.l parc
 q'en paz pren l'afan e sofri e parg
 car en paz prenc l'afan e.l sufr'e.l parc
 q'em padz pren l'afan e.l sofri et parg
 car em patz prenc l'afan e.l sofri e.l parc

III, 4
v. 20

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 pois de beutat son las autras en comba 
 pois de beutat son las autras en comba
 quar de beutat son las autras en comba
 pos de beltat so las alautras en comba
    
 puois de beltat so las altras en comba
 que de beutat son las autras en comba
 qe de beutat son las autras en comba
 pos de beltatz so las altras en conba
 qar de beutat son las autras en comba
 qe de beutat son las autras en comba
 pos de beutaç son las autras en cumba
 pois de beltat son las autras en tonba
 car sas beutatz totas autras en comba
​ pois de beltat son las autras en tonba
 que de beutat sor las autres en comba
 pois de beutat son las autras en comba
 car de beutatz son las autras en comba
 pois de beutat son las autras en conba
 pueis de beutatz son las autras em conba

III, 5
v. 21

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 que la gensser par c'aia pres un tom 
 que la gensser par q'aia pres un tom
 que la genser par qu'aya pres un tom
 que la gen de cer par c'aia pres vas leis tom
   
 qua la genser par qu'aia pres un tom
 que la genser par c'aia pres un tom
 qe la genser par c'aia pres un tom
 que las genchers par q'hajan pres un tom
 qe la gensers par q’aia pres un tom
 qe la genser par c'aia pres un tom
 qe la genser par q'aia pres un rum
 qe la genser par c'aiam pres un tom
 que la gensor par c'aya pres un tom
 qe la genzer par c'aia pres un tom
 que la gencer pas c'aia pres un tombla
 qe la gensier par q'aia pres un tom
 car la genser par q'aia pres un tom
 qe la genser par q'aia pres un tomb
 la genser par qu'aia pres un tom

III, 6
v. 22

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 plus bas de liei, qui la ve, et es ver,
 plus bas de liei, qui la ve, et es ver,
 plus bas de lieys, qui la ve et es ver,
 plus bas de lei, qui la ve, et es ver,
     
 plus poc so dir  en verbas de lei es ver,
 plus bas de lleis e pois o dir en ver,
 plus bas de lleis e puois o dir en ver,
 plus bas de lei, qi la ve, ez es ver,
 plus bas de leis, qi la ve, ben per ver,
 plus bas de leis e puoisc o dir en ver,
 plus bas de lei, qi la ve, et es ver,
 plus bas de leis, qi las ve, e es ver,
 pus bas de leys, qui la ve e dic ver,
 plus bas de leis, qi las ve et es ver,
 plus bas de lieis, qui la ve, et es ver,
 plus bas de lei, qi la ve, et es ver,
 plus bas de lieis, qui la ve, e es ver,
 plus bas de leis, qi la ve, et es ver,
 pus bas de liei, qui la ve, es o ver,

III, 7
v. 23

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 que tuig bon aip, pretz e sabers e sens 
 que tant bon aip, pretz e sabers e sens
 quar totz bos ayps, ioys e solatz e sens
 que tuit bon aip, prez e sabers e senz
   
 qe  tuit bon aip, prez e sabers e senz
 c'ab leis reingna pres e solatz e senz
 c'ab leis reingna pretz e solatz e senz
 que tutz bos aibs, prez e saber e senz
 qar tut bon aib, jois e solatz en senz
 c'ab leis reigna pretz e solatz e senz
 qe toç bon aib, preç e saber e senç
 car tuit bons aips, ioi e valors e sens
 car en leys es pretz e solatz e sens
​ car tuit bons aips, ioi et valors et senz 
 car totz bos aips, pretz e valor e sens
 qe toz bons aibs, prez e saber e sens
 car totz bos aibz, iois e sollatz e senz
 qe totz bos aibs, prez et saber et sens
 car totz bons aips, ioi e ivens e sens

III, 8
v. 24

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 reignon ab liei, c'us non es meins ni.n resta.
 reingnon ab lieis, c'us non es meins ni.n resta.
 renhon en lieys, q'us non non es meynhs ni.n resta.
 regnon ab lei, c'us non es mengç ni resta.
   
 regnon ab lei, c'us non  es meingz ni resta.
 e tuich bon aip, c'uns non es mens ni.m resta.
 e tuich bon aip, c'uns non es mens ni.m resta.
 reignon en lei, q'us no es meinsz ni resta.
 reinhon ab leis, c’uns non es mens ni.m resta.
 e tuich bon aib, c'us non es meuz ni.n resta.
 reignon ab leis, c'us non es meinç ni resta.
 reghom ab leis, c'uns non es mens ni.n resta.
 e totz bos aibs, c'us non es mens ni.n resta.
 reg hom ab leis c'uns non es mens ni.m resta.
 renhon et en leiss, c'us non es meyns ni.n resta.
 renon ab leis, q'uns non es meins ni resta.
 reinon en leis, c'us non es mehins ni resta.
 renhon ab leis, q'uns non es meus ni resta.
 reinhon en liei, q'us non v'es nens ni.n resta.

IV, 1
v. 25

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 E pois tant val, no.us cuietz que s'esparga
 E pois tant val, no.us cuidetz qe s'esparga
 E pus tan val, cujatz vos que s'esparga
 E pos tan val, non cugez que s'esparia
 
 E puois tan val, non cuges que s'esparga
 E pois tant val, cuias doncs que s'esparga
 E puois tant val, cuias doncs que s'esparga
 E puois tan val, no.s cugesz que s'esparja
 E pos tan val, cuidas doncs qe s’esparja
 E pos tan val, cuias doncs qe s'esparga
    
 Et pois tan val, cuiaz doncs qe s'esparia
 E pus tan val, no.us pessetz que s'esparia
 et pois tan val cuiaz doncs qe s'esparia   
 E post tan val no.us cuies que s'esparga
 E pos tan val, non us cuiez qe s'esparia
 E pos tant val, cuiatz doncs qe s'esparia
 [E] pos tant val, no.us cuiez qe s'espargua
                                                        

IV, 2
v. 26

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 mos ferms volers ni qe.is forc ni qe.is branc
 mos ferms volers ni qe.is forc ni qe.is branc
 mos deziriers ni que.s forc ni s'esbranc?
 mos ferms volers ni que.s forz ni s'embranz
    
 mos ferms volers ni qe.s forz ni s'embranc
 mos desiriers ni que.s forque ni.s blanc?
 mos deseriers ni que.s forque ni.s branc?
 mos ferms volers ni que.s forch ni s'erbranch
 mos deziriers ni qe.s forqe ni.s brarnc?
 mos desziriers ni qe.s forqe ni.s branc?
     
 mos deziers ni qe.s forz ni s'esbranc?
 mos deziriers ni que.s forque ni.s branc
 mos deziers ni qe.s forz ni s'esbranc? 
 mes desirers ni que.s forque ni franc
 mos desirers ni que.s fort ni s'esblanc
 mos deziriers ni que.s forqe ni.s branc?
 mos desirers ni que.s fort ni s'emblanc
                                                 

IV, 3
v. 27

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 car ieu non sui sieus ni mieus si m'en parc
 car eu no sui sieus ni mieus si m'en parc
 no serai mieus ni sieus si ia m'en parc
 
  
 no serai sieus ni mieus si ia.m so parc
 non serai sieus ni mieus si ia.m so parc
 non serai sieus ni mieus si ia.m so parc
 q'eu no soi ges sieus ne mieus si m'en parc
 non serai mieus ni sieus se ja m’en parc
 non serai sieus ni mieus si ia m'en parc
 
 non serai meus ni seus se ia m'en part
 ni seray mieus ni sieus si ia m'en parc
 non serai meus ni seus se ia men parc
 donc non son mieus ni seus si ia m'en parc
 qar eu non sai sieus ni mieus si m'en parc
 non serai mieus ni sieus si ia m'en parc
 qar eu no sai sieus ni meus si m'en parc
                                                       

IV, 4
v. 28

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L 
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 per cel seignor qe.is mostret en colomba
 per cel seignor qe.is mostret en colomba
 si m'aiut selh que.s mostret en colomba
 per cel segnor qui.s mostret en columba
    
 per cel seignor qui.s  mostret  en  colomba
 si m'aiut sel que.s mostret en colomba
 si m'aiut sel que.s mostret en colomba
 per cel seignhor qi.s mostre en colomba
 si m’aiut cell qi.s mostret en colonba
 si m'aiut sel qe.s mostret en colomba
    
 se m'aiut cel qe.s mostret en columba
 si m'aiut sel que.s mostret en colomba
 se m'aiut cel qe.s mostret en colunba
 si m'aiut cel qui.s mostret en colomba
 per sel segnor qe.s mostret en colomba
 si m'aiut zel que.s mostret en colomba
 per sel seinhor qe.s mostret en colomba
                                              

IV, 5
v. 29

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'el mon non a home de negun nom
 q'el mon non a home de negun nom
 qu'en tot lo mon non es hom de nulh nom
 el mon non a home de negun nom
            
 el mon non ha ome de negu nom
 qu'en tot lo mon non es hom de nuill nom
 q'en tot lo mon non es hom de nuil nom
 el mon no ha home de negun nom
 qe neguns homs non es de negun nom
 q'en tot lo mon non es hom de nuill nom
        
 q'en tot lo mon non es hom de nul nom
 que huey non es negus hom de lun nomz
 q'en tot lo mon non es hom de nul nom
 qu'en tot lo mon non es hom de nuyl nom
 q'el mond non n'a hom di negun nom
 qu'e tot lo mond non es hom de nuilh nom
 q'el mon non a hom di negun nom
                                                       

IV, 6
v. 30

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 tant desires gran benananssa aver
 tant desires gran benananssa aver
 tan finamen dezir gran ben aver
 tan desires gran benananss'aver
     
 tan  desires  gran  benenans'aver
 tan finamenz desir gran ben aver
 tan finamenz desir gran ben aver
 tan desires gran benananch'aver
 tan finamen dezir gran ben aver
 tan finamen deszir gran ben aver
        
 q'aissi desir de si granz ben aver
 tan lialmen dezir son ioy aver
 q'aissi desir de li granz ben aver
 tan finamen esper gran ben aver
 tan desirer gran benenansa aver
 tan finamen desir gran ben aver
 tant desirers gran benanansa aver 
                                             

IV, 7
v. 31

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 cum ieu fatz lieis e tenc a non-calens 
 cum eu fatz lieis e tenc a non-calens
 cum ieu fas lieys mas sen m'en non-chalens
 cum eu faz lei e teng a non-calenz
     
 com eu faz lei e teing a no-calenz
 com eu fatz leis, si tot m'en son nosenz
 com eu fatz leis, si tot m'en son nosenz
 con jeu faisz lei e teing a no-chalenz
 con ieu faz leis, mas met m’en no-chalenz
 com eu faz leis e teing a non-calens
         
 cum eu faz leis mais fenz mon non-chalon
 com yeu fas leys de cuy soi tan temens
 cum eu faz leis mas feng m'en non chalenz.
 cum eu de lieis ma tenh m'en non-calens
 com eu faz leis e teing a non caler
 com iu faz lieis e temh enz 
 com eu fas leis et teng a non caler
                                    

IV, 8
v. 32

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 los enoios cui dans d'amor es festa. 
 los enoios cui dans d'amor es festa.
 pels devinans cui dans dels drutz es festa.
 los enoios cui dans d'amor es festa.
             
 los divinanz cui dans d'amor es festa.
 devinador qui dans dels drutz es festa.
 devinador cui dans dels drutz es festa.
 los enojos cui dansz d'amor es festa.
 pels devinans cui danz dels drutz es festa.
 devinadors cui dans dels drutz es festa.
         
 pels devinans cui dans dels druz es festa.
 pels devinans cui dans dels drutz en testa.
 pels devinans cui dans dels druz enfesta.    
 pels devinans cui dans dels drutz es festa.
 los ennois cui dans d'amor es festa.
 los devinans cui dans de drutz es festa. 
 los enoios cui dans d'amor es festa.
                                           

V, 1
v. 33

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Na Mieills-de-ben, ia no.m siatz avarga, 
 Na Mieills-de-ben, ia no.m siatz avarga,
 Na Mielhs-de-be, ia no.m siatz avarga,
 Na Meillz-de-be, ia ia non siç avaria,
 Na Meillz-de-be, ia no.m siatz avaria,
 
 Na Miels-de-ben, ia no.m siatz avarga,
 Na Miels-de-ben, ia no.m siatz avarga,
 Na Meillz-de-be, ia no siasz avaria,
 Na Meills-de-ben, ia no.m siatz avarja,
 Na Mielz-de-ben, ia no.m siatz avarga,
 Na Meils-de-be, ia non siaç avarga,
 Na Melz-de-ben, ia non siaz avaria,
 Na Mielhs-de-be, ia no.m siatz avaria,
 Na Melz-de-ben ia non siaz avaria
 A Miels-de-be, ia non siatz avaria,
 Na Miels-de-ben, ia non siaz avaria,
 Na Mielz-de-ben, ia no.m siatz avaria,
 [N]a en Miels-de-ben, ia non siatz avargua,
                                          

V, 2
v. 34

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 q'en vostra amor me trobaretz tot blanc
 qu'en vostr'amor me trobaretz tot flanc
 qu'e vostr'amor mi trobarez tot blanc
 q'en vostr'amor mi trobarez tot blanc
       
 qu'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 q'en vostr'amor mi trobarez tot blanc
 q'en vostr'amor me trobaresz tot blanch
 q’en nostr’amor mi trobares tot blanc
 q'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 q'en vostr'amor me trobareç tot blanc
 q'en nostr'amor me trobarez tot blanc
 c'ab vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 q'en vostr'amor me trobarez tot blanc
 qu'eu vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 q'en nostr'amnor me troverez tot blanc
 q'en vostr'amor me trobairetz totz blanc
 q'en vostr'amor me troberez tot blanc
                                               

V, 3
v. 35

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'ieu non ai cor ni poder qe.m descarc 
 q'ieu non ai cor ni poder qe.m descarc
 qu'ieu non ai cor ni poder que.m descarc
 qu'eu non ai cor ni poder que.m descare
 q'eu non hai cor ni poder qe.m descarc
           
 qu'eu non ai cor ni poder que.m descarc
 qu'eu non ai cor ni poder que.m descarc
 que non ai cor ne poder que.m descharc
 e non ai ges poder qe m’en dezarc
 qui eu non ai cor ni poder qe.m descarc
 q'eu non ai cor ni poder qe.m descare
 q'eu non ai cor ni talent qe.m descarc
 e non ay cor ni poder que.m descarc
 q'eu non ai cor ne talent qe.m descarc    
 don non ai cor ni poder que.m descarc
 q'eu non ai cor ni poder qe.m descarg
 qu'iu non ai cor ni poder qe.m descarc
 q'eu non ai cor ni poder qe.m descarg
                                                        

V, 4
v. 36

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 del ferm voler que non hieis de retomba 
 del ferm voler que non eis de retomba
 del ferm voler que n'es pars de retomba
 del ferm voler qe nn'es ges de recomba
 del ferm voler qe non es de retomba
           
 del ferm voler qui n'es ges de retomba
 del ferm voler qui n'es ges de retomba
 del ferm voler qi n'es ges de retonba
 del ferm voler qe non es de stratomba
 del ferm voler qui n'es ges de retonba
 del ferm voler qe non es pas retumba
 del ferm voler qe n'es pas de recomba
 de vostr'amor que non es de ren comba
 del ferm uoler qe n'es pas de retomba
 del ferm voler que non se de retomba
 del ferm voler qe non es de retomba
 del ferm voler qe n'es pars de retomba
 del ferms volers qe non es par de recomba
                                           

V, 5
v. 37

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 que qand m'esveill ni clau los huoills de som 
 que qan m'esveill ni clau los huoills de som
 que quan m'esvelh ni clau los huelhs de som
 que can m'esveill ni clau los oillz de son 
 qe qan m'esveill ni claus los oillz de son
            
 que quan n'eisveill ne clau los oillz de som
 qe qan n'eisveill ne clau los oill de som
 que qan m'esveill ni clau los oillz de som
 qe qant ieu veilh e clau los hueilhs del som
 qui que m'esveill ni clau los oill de som
 qe qant m'esveil me lau los oils de sum
 qe qant esveill ni clau les oillz del som
 ans can m'esvellh ni claus los uelhs ni.l som
 qe qant esveill ni clau les iollz del som 
 que can m'endorm ni clau los oilhs ni son
 qe qan m'esveilh ni claus los oils de som
 que cant m'esveilh ni clau los oilz del som
 qe qan m'esveilh ni claus los oils de son
                             

V, 6
v. 38

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 a vos m'autrei qan leu ni vau iazer
 a vos m'autrei quan leu ni vauc iazer
 vostre remanc quan leu ni vau iazer
 a vos m'autrei can leu ni vau iacer
 a vos m'autrei qan leu ni vau iazer
  
 a vos m'autrei quan leu ni vau iaser
 a vos m'autrei qan leu ni vau iaser
 a vos m'autrei qan leu ne vauc jaszer
 vostres remanc qan leu ni vauc jazer
 a vos m'autrei qan leu ni vauc laszer
 a vos m'autrei qan leu ni vau iaser
 vostre remaing can leu en vau iazer
 vostres remanh can leu mi.n vau iazer
 vostre remaing can lau en vau iazer        
 vostre remanc can leu non nau iazer
 a vos m'autrei qant leu ne vauc iaser
 vostre remanc cant leu ni vau iazer
 a vos m'autrei qant leu me vauc iacer
              

V, 7
v. 39

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 e no.us cuietz qe.is merme mos talens 
 e no.us cuidetz qe.is merme mos talens
 e no.us cuges que n'abays mos talens
 e no.us cugez que.s merme mos talenz
 e non cugez qe.s merme mos talenz
             
 e no.us cuges que.s merme mos talenz
 e no.us cuges que.s merme mos talenz  
 e no.s cugesz que.s merme mos talentz 
 e no.s cuides qe.s n’abais mos talenz  
 e no.s cuies qe.s merme mos talens  
 e no cuies qe.s merme mos talenç 
 et doncs cuiez qe.s n'abais mol bilens? 
 e no.us pensetz que.m n'abais mos talens 
 et donc cuiez qe.s n'abais mol bilens?
 et no.us cugeis que n'abais mos talens 
 e no.us cuiges qe.s merme mos talent 
 e no.us cuges que n'abais mos talenz  
 e no.us cuies qe.s merme mos talens
       

V, 8
v. 40

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 ni o fara ies q'ara.l sent en la testa. 
 ni o fara ies q'ara.l sent en la testa.
 no fara elh qu'ara.l sent en la testa.
 no fara ges c'aro.l sinsent en la testa.
 non fara ges q'era.l sint en la testa.
          
 non fara ges quar lo sen en la testa.
 non fara ges quar lo sen en la testa.
 ho fara ges tal sensent en la testa.
 ni o pot far, qe.l sen n’ai'en la testa.
 non fara ies q'era.l suit en la testa.
 non fara ges q'era.l sent en la tesra.
 non ferai ges tals sensent en la testa.
 ni non o fay c'om lo sent sus la testa.
 non ferai ges tals sensent en la testa.         
 ni o fara qu'eu o sent en la testa.
 non fara ges q'ara.l sent en la testa.
 non fara el c'ara.l sent e la testa.
 non fara ges q'ara.l sent en la testa.
    

VI, 1
v. 41

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S  
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Fals lausengier, fuocs las lengas vos arga
 Fals lausengier, focs las lengas vos arga
 Fols lausengiers, fuoc las lenguas vos arga
 Fals lausengiers, focs la lengua vos arda
 Fals lausengiers, focs las legnas vos aria
 Fals lausengiers, focs las lenguas vos arga
 Fals lausengiers, fuocs la lenga vos arga
 Fals lausenzier, fuocs la lenga vos arga
 Fals lausengers, fuocx langa vos aria
 Fals lauzengier, fuecs las lengas vos arja
 Fals lausengiers, fuocs las lengas vos arga
 Fals lausengers, foc las lengas vos arda
 Fals losengiers, foc las lenguas vos aria
 Fals lauzengiers,
 Fals losengiers, foc las lenguas vos aria
 Fals lausengiers, focs las lenguas vos arga
  als lausengier, focs la lenga vos aria
 Fals lausengiers, fuecs las lengas vos aria
 [F]als lausengiers, focs la lengua vos argua
         

VI, 2
v. 42

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 e que perdatz los huoills amdos de cranc,
 e que perdatz los huoils amdos de cranc,
 e que perdatz ams los huelhs per mal cranc,
 o que perdaz los oillz tuich de mal tanc,
 o qe perdatz ambos los oillz de mal cranc,
 e que perdatz ams los oillz de mal cranc,
 o que perdatz tuch los oills de mal cranc,
 o que perdatz tuich los oills de mal cranc,
 o que perdasz los oillz ab u mal tanch,
 e qe perdas ams los hueilhs de mal cranc,
 o que perdatz tuich los oils de mal cranc,
 au qe pergaç toç los oilç de mal cranc,
 et qe e fossaz tuit ferit de mal cranc,
 e que perguatz vostres huelhs ab mal tanc,
 et qe fosaz tuit ferit de mal cranc,       
 e perdatz totz los oilhs de mal cranc,
 o qe perdaz los oilz ab un mal tanc,
 e que perdatz ambs los oilz de mal cranc,
 o qe perdaz los oils ab un mal tang,
                  

VI, 3
v. 44

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 que per vos son estraich cavail e marc: 
 que per vos son estaich cavaill e marc:
 que per vos son estrag caval e marc:
 que per vos son estrait caval e marc:
 qar per vos son estrait caval e marc:
 qe per vos son estrait caval e marc:
 car per vos son estraich caval e marc:
 car per vos son estraich caval e marc:
 qar per vos so estrat caval e marc:
 qar per vos son estrainh cavall e marc:
 qar per vos son estraich caval e marc:
 qe per vos son estrait caval e marc:
 car per vos son estrat cavals e marc:
 que per vos son estranh caval e manc:
 qar per vos son estrat cavals et marc:
 car per vos son estragh caval e marc:
 qe per vos son estrait caval e marc:
 car per vos son estrai cavalz e marc:
 qe per vos son estrait caval et marc:
     

VI, 4
v. 45

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S 
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Amor toletz c'ab pauc del tot non tomba.
 Amor toletz c'a pauc del tot non tomba.
 qu'Amor baissatz qu'a pauc del tot non plomba.
 Amors tolez c'ap pauc del tot no.m tomba.
 Amor tolez q'a pauc del tot non tomba.
 Amor tolletz q'ab pauc del tot non tomba.
 Amor tolles c'a pauc del tot non tomba.
 Amor tolles c'a pauc del tot non tonba.
 Amor tolesz q'ab pauc del tot non tonba.
 e vos Amor tolles q’a pauc non tomba.
 Amor tolles c'a pauc del tot mon tomba.
 c'Amor toleç q'a pauc del tot non    a.
 Amor tolez c'a pauc de ioi non tomba.
 c'Amors torbatz c'ap pauc del tot non tomba.
 Amor tolez c'a pauc de ioi non tomba.         
 c'Amors toles c'a pauc del tot no.s plumba.
 Amor tollez q'a pauc de tot non tomba.
 Amor tolez q'a pauc del tot non tomba.
 Amor tollez q'a pauc de tot non tomba.
    

VI, 6
v. 46

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Confonda.us Dieus, que ia non sapchatz com,
 Coffonda.us Dieus, que ia non sapchatz com,
 Cofonda.us Dieus e sai vos dire com,
 Cofonda.us Deus, que ia no sap bez co,
 Confunda.us Deus, qe ia non sapebatz com,
 Confonda.us Deus e sai vos dire com,
 Confonda.us Dieus e sai vos dire com,
 Confonda.us Dieus e sai vos dire com,
 Confouda.os Dieus, que ja non sapchasz com,
 Confondaus Dieus e sai vos dire com,
 Consonda.us Dieus e sai vos dire com,
 Confunda.os Deus e ia non sabreç cum,
 Confonda.us Deus car ges non sabez com,
 Cofonda.us Dieu e ia no veyatz com,
 Confonda.us Deus car ges no sabez com,      
 Confonde.us Deus e no.s vires ia com,
 Confonda.us Dieus qe ia non sabes com,
 Confonda.us e sai vos dir com,
 Confonda.us Dieus qe ia non sabes com,
     

VI, 7
v. 47

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M 
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 qe.us faitz als drutz maldir e vil tener;
 qe.us faitz als drutz maldir e vil tener;
 vos faitz als drutz maldir e vil tener;
 vos faiç al druz maldit e vil tener;
 q'als druz vos faitz maldir e vil tener;
 q'al drutz vos faitz maldir vil tener;
 c'als drutz vos faitz maldir e vil tener;
 c'als drutz vos faitz maldir e vil tener;
 vos faich als drutz maldir e vil tener;
 qe.us fass'als drutz maldir e vill tener;
 c'als drutz vos faitz maldir e vil tener;
 vos faiç alç druç maldir ni vil tener;
 vos faiz als druz maldir e vil tener;
 vos faitz als drutz maldir e vil tener;
 vos faiz als druz maldir et vil tener;
 non fais maldir als drut e vil tener;
 vos faiz als druz mals dir e vil tener;
 qe.us faz als drutz maldir e ver tener;
 vos faiz als druz maldir e vil tener;
    

VI, 8
v. 48

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 malastres es qe.us ten desconoissens
 malastres es qe.us ten desconoissens
 mals astres es qui.us sec desconoissens
 e per vos es cazuz prez e iovenz
 malastres es q'eu ten desconoissenz
 e per vos es casutz prez e iovenz
 e per vos es cazutz pretz e iovenz
 e per vos es cazutz pretz e iovenz
 mals astres es qi.os ten desconoissentz
 qar per vos es cazutz prez e jovenz
 e per vos es tazutz pretz e iovenz
 mals astres es qi.os ten desconoissenç
 malastres es qe.us teng desconoiscenz
 mal estar es qu'ieu te desconoissens
 mals astres es qe.us teng desconoiscenz       
 mals astres es qui.os ten desconoissens
 malastres es qe.us ten desconoiscenz
 car per vos es pretz cazutz e iovenz
 malastres es qe.us ten desconoiscens
     

T, 1
v. 49

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 car peior etz qui plus vos amonesta.
 que peior etz qui plus vos amonesta.
 que piegers es qui plus vos amonesta.
 que peior es can om vos amonesta.
 qar peior etz qan hom vos amonesta.
 et es peior on plus vos amonesta.
 et est peior que plus vos n'amonesta.
 et est peior que plus vos n'amonesta.
 que pejors es com plus vos amonesta.
 e valez mens qant hom vos amonesta.
 et est peior qui vos n'amonesta.
 qe peior es qant hom vos ammonesta.
 car peiors es com plus amonesta.
 que peiors es qui pus vos amonesta.
 qar peiors es com plus vos amonesta.  
 peiors es on hom vos monesta.
 qe pegier est qant hom vos amonesta.
 e es peior cant hom vos n'amonesta.
 qe pegier es qant hom vos amonesta.
        

T, 2
v. 50

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 Arnautz a faitz e fara loncs atens
 Arnautz a faitz e fara loncs atens
 Arnautz a fag e fara loncs atens
 N'Arnauz a fait e fara loncs atenç
           
 N'Arnautz a fait e fara loncs atens
 Arnautz a fait e fera loncs
 Arnautz a fait e fera loncs atens
 Arnaut ha fait e fara lons atenz
             
 Arnautz ha faitz e fara loncs atenz
 N'Arnaut a faiç e fara lonc attenç
 Arnaut a fait e fara lons atens
 N'Arnaut a fag e fara loncx atens
 Arnaut a fait et fara lons arenz         
 Arnautz a faitz e fara lonc accens
 ​Arnaut a fait e fara lonc atenz​
       

[A]rnaud a fait et fara lonc atenz
              
  

 

  A
  B
  C
  D
  F
  H
  I
  K
  L
  M
  N2
  Q
  P
  R
  S
  Sg
  U
  V
  c
  f

 q'atenden fai pros hom rica conquesta.
 q'atenden fai pros hom rica conqesta.
 qu'atenden fai pros hom richa conquesta.
 c'atenden fai pros om rica conquesta.
              
 q'atenden fai pros homs rica conquesta.
 c'atenden fai pros hom riqua conquesta.
 c'atenden fai pros hom riqa conquesta.
 q'ab soffrir fa pros hom richa conquesta.
          
 q'atendenden fai pros hom rica conqesta.
 q'esperan fai pros hom cunca conqesta.
 c'ap sofrir fan pros hom ricca conqesta.
 c'ap sufrir fay ricx homs rica conquesta.
 c'ab soffrir fan pros hom ricca conquesta.     
 c'ap sofrir fay pros hom riqua conquesta.
 q'atenden fai prod om ricca conquesta.
          
 q'atenden fai pros hom rica conquesta.
       

 

 

                                                    

 

                                                                   

 

  • Blog di Anonimo [2]
  • letto 9020 volte
AllegatoDimensione
PDF icon collazione sim fos PDF.pdf [3]199.84 KB

Commento

v. 1:larga: De Riquer spiega che largaè da leggersi in questa sede come il castigliano largo, ossia ‘liberale, generosa’. Arnaut Daniel è il primo a fare uso dell’aggettivo con questo significato, in relazione ad Amors, innovazione non ha avuto seguito nella successiva produzione trobadorica, dove il termine compare sempre nell’accezione di ‘larga, ampia’. Solo Raimbaut de Vaqueiras (Era.m requier sa costum'e son us, 16 “larga d’aver e de doussa coindanssa”) si colloca sulla scia di Arnaut, differenziandosi però dal predecessore poiché utilizza il termine per esaltare le virtù di una dama.
Sul concetto di larguezae sui suoi sviluppi, a partire dal collegamento originario con i lamenti sulla decadenza del mondo, cfr. Köhler, Sociologia della fin’amor,pp. 39-79. Nei versdi Marcabru la liberalità è un determinante valore positivo per la società ed è legata all’esercizio delle virtù cristiane. Il delitto dei potenti è aver dimenticato che proprio la liberalità, che trova nella legge divina il suo fondamento, è la base della loro esistenza: larguezasta a proeza, come escarsetatsta a malvestat.
I trovatori della generazione seguente procedono ad un attacco diretto alla ricchezza e ai suoi detentori e la critica all’avarizia viene portata alle estreme conseguenze: basta possedere dei beni per essere avari. Nei componimenti di Folquet de Romans proe larcsi oppongono nuovamente a malvate avar, mentre  Giraut de Bornelh spiega la missione etica della nobiltà (che è stata istituita da Dio in base al valore degli uomini) a partire dalla sua inalienabile obbligazione nei confronti di tutta la società, in cambio di una posizione di privilegio; la liberalità è inoltre per Giraut l’unico metro possibile per valutare le qualità dell’individuo. La largueza, a causa dei mutati rapporti fra aristocrazia e piccola nobiltà, assume un ruolo predominante nella scala dei valori cortesi e finisce con l’occuparne il primo posto, precedendo per importanza la stessa cavalaria. Nella tarda poesia trobadorica l’esercizio della liberalità è regolato da un intero sistema di norme, derivanti in parte dall’ideologia feudale e dal mondo dei giullari ed in parte dalla tradizione cristiana; l’arte del donare e del chiedere divengono un momento centrale dell’etica cavalleresca. La speranza di ottenere i favori della dama in breve tempo, senza lusinghe o preghiere, costituisce un elemento essenziale nell’ideologia amorosa dell’epoca; tale concetto sembra completamente riducibile alla sfera del servizio amoroso, e rivela l’influsso della tradizione classica o cristiana: per individuare il nucleo originario di questo atteggiamento bisogna però risalire al rapporto tra signore e vassallo, che determina anche il concetto della mezuraed altri fondamentali aspetti della fin’amor.
v. 2: ferm cor: lo stilema, oltre che dallo stesso Arnaut DanielL’aur’amara, 45 “ma·l cors ferms fortz”, viene utilizzato da Gaucelm FaiditD'un amor, on s'es asis, 2 “mos ferms cors fis”; Arnaut de Maruelh Anc vas amor, 9 “mas sol d'aitan c'ab ferm cor et ab clar” (e vedi anche Ses joi non es valors, 13 “fin cor e ferm voler”); sarà ripreso da Aimeric de Peguilhan En Amor trob, 33 “dompna, en vos ai mon cor tant fin e ferm”; Aimeric de Belenoi Al prim pres, 11 “e si·m sentis lo cor ferm” e ivi 35 “me fezessetz ab cor ferm”; BnBond Tot aissi·m pren com fai als assesis, 21 “e qe ames ab ferm cor fermamen”; Blacasset Volgra que·m venques merces, 14 “plus. mas ab ferm cor aturan”; Gauceran de Saint-Didier El temps quan vey cazer fuelhas e flors, 35 “joys e ferms cors e tota lialtatz”.
v. 3: Canello edita «Ja per gran ben nom calgra far embarc» ed interpreta: «Per la grandezza del bene ch’io cerco non opporrei difficoltà»; Lavaud, Toja e Wilhelm riprendono il testo Canello e traducono rispettivamente il verso: «assurément je n’aurais besoin, en échange d’un bien considérable, de souscrire aucune obligation»; «nulla sarebbe per me, in cambio di un gran bene, contrarre debito alcuno» (e in nota: «L’amore di Arnaut, cioè, è un sì grande tesoro, che vale la pena per possederlo di contrarre qualsiasi obbligazione»); «never for the great good (to come) wuld it vex me to be indebted»; Riquer 1975, II, p. 640, sulla base di una glossa del canzoniere H, sottolineava l’accezione mercantile di embarce rendeva «non avrei bisogno di contrarre un debito per (conseguire) un gran bene», Perugi è il primo a fornire un testo differente da quello canelliano editando differentemente: «Ja per granjor no·m calgra far embarc», che traduce «Allora per [gioia] più grande non sarei costretto a indebitarmi». Eusebi si attiene alla lezione di Chf ed edita: «ja de mos jorns no.m calgra far embarc», traducendo «non mi importerebbe impegnare i miei giorni» e il medesimo testo viene reso da de Riquer «no necesitaría embargar mis días», che così interpreta il senso dei tre primi versi «Si Amor fuera generoso en dar gozo al trovador éste no se vería precisado a pasar sus días como si hubieran retenido si felicidad (es decir, como si estuviera transtoriamente en poder ajeno» (de Riquer 1994, p. 100). 
Per ciò che riguarda l’interpretazione dei singoli lemmi, Lavaud annotava che «Ja nonest à rendre ici par ‘assurement pas, pas du tout (Levy, IV, 243, 6), plutôt que par ‘jamais’», e, analogamente per Toja «iaqui vale ‘assolutamente, affatto’ e non ‘giammai’, mai’ (SW, IV, 243, 6)»; sempre Toja riteneva, a mio avviso giustamente, che «il pernon ha valore causale, ma significa ‘in cambio di, in luogo di’ (pro)»; ad avviso di Canello, sempre nello stesso luogo «Il senso sarebbe più esplicito, mutando il perin pel; e forse l’oscurità prodotta dal perindusse i mutamenti varii che abbiamo specialmente nei codici della second famiglia [scil. CRVMMcSP]». 
Le differenze fondamentali, come risulta evidente dalla collazione, riguardano: la scelta di benvs jor(= joi) e la differente resa del sintagma far embarc. Perugi affronta approfonditamente il problema, elencando tutti i luoghi in cui la tradizione si diffrange:
(1) ia (per/de) gran benABDFQSgVc : ia per nulh beR : ja per gran joiH2
2) ia de mos iorns/ mon ior/ mon ioiCH1M (cui va aggiunto f)
3) jamais per ioiIKN2
4) ja per amarPS
Secondo Perugi, «l’unico segmento sicuro appare per(essendo deCH1MSg un evidente portato faciliordi β), mentre chiari appaiono i rapporti di contaminazione che caratterizzano H (in doppia redazione, M (ioi) e Sg (de)». Quindi congettura una lezione granjor, «per segmentazione della quale proverrebbero da una parte gran-(donde granben), dall’altra jor(donde mo(s) ior(s)) o joi(donde gran ioi, mon ioi/mais…ioi)»; la diffrazione sarebbe rivelata – spiega Perugi – dalla doppia redazione di H. Il termine granjorsarebbe, sempre secondo Perugi, «comparativo organico, che nella fattispecie si riferisce a joi» e «sembra estremamente raro in apr. FW documenta granhors.v. grandis, ma cfr. anche Gfaid 47.54 gregnorN] senhorain una tenzone farcita di pittavinismi: ora poiché greignorè di gran lunga più frequente in afr., potrebbe trattarsi di un altro fra i numerosi prestiti oitanici presenti nel canzoniere arnaldiano». Il parallelo prodotto a legittimazione della congettura da Albertet 17.28 (in tenzone con Gaucelm Faidit), è fondato anch’esso su lezione congetturata dal medesimo critico e, di fatto, la lezione proposta d Perugi risulta fondata esclusivamente sulla base di una congettura che genera un hapax. Di fatto, la scelta della lezione per il primo emistichio, dipende dal senso complesivo del verso e soprattutto dall’interpretazione che diamo a far embarc.
             far embarc: per Canello ‘opporre difficoltà’. L’accezione ‘indebitarsi’ (che ad avviso di Perugi «riecheggia parodicamente il precedente larga») è stata proposta da Levy, il quale, riteneva oscura la traduzione di Canello e commentava: «Der Sinn der Zeile muss doch sein “dann hätte ich Freude genug oder in Überfluss”. Dürfte man übersetzen: “dann brauchte ich, um grosses Wohl, Glück (zu haben) nimmer Schulden zu machen (sc. Weil die Liebe mir dessen genug gäbe)?» (quindi «non avrò mai bisogno, per avere un gran bene, di contrarre dei debiti»), A supporto di questa intepretazione milita una serie di carte in cui embarcfigura insieme a deute, con il senso di ‘Verpflichtung, Verblindichkeit, Schuld’ (cfr. «tots nostrres embargs pagatz», «E si alcus hom d’alcuna de las dichas vilas deu deutes o embargx o es tengut d’alcu covent ad alcu home d’alcuna de las dichas vilas», «Tot hom deu esser segurs, …que ja, per embarc que deja, son cors pres no sia» «E si algus moria descofes, que tots sos bes…sian de sos heretes…totes ses deutes e sos embarcs premierament paguatzs», «E.ls senhors an aital costuma entre lor, que no.i devo penhorar lors cavals ni lors garniments, si no o fasian propriament per l’embarc del mezis caval o dels mezis garniments o per l’enfrangemen dels dex o de costumas o per jog», ecc.). L’interpretazione di Levy era accolta da Lavaud, che traduceva embarccon ‘obligation’, (‘obbligazione’, in senso economico) e spiegava così far embarc: «désigne, je crois, l’action de souscrire une obligation, d’immobiliser un gage», rinviando alla glossa del Donat provençal“impedimentum” e a L. Piat (Dictionnaire français-occitanien, 2 voll., Montpellier, 1893-94): «empêchement, embarc, de consentir une hypothèque en garantie d’une somme prètée ou d’un objet vendu; il peut avoir dans ce dernier cas une reprise par saisie de ce gage naturel». Toja seguiva alla lettera l’intepretazione di Levy e Lavaud, ritenendo che il miglior significato per embarcsarebbe quello proposto dal Levy: ‘debito’. Perugi riasume la situazione critica, senza nulla aggiungere, se non l’interessante notazione per cui «embarc in questo caso riecheggia parodicamente il precedente larga», sottolinendo che «al v. 9 embarjaha il valore più corrente di Don. prov.43a.31 “embarcs, impedimentum”».
Tutti i commentatori riportano la glossa presente al margine del canzoniere provenzale H, di mano del copista principale, con la quale si tenta di fornire al lettore indicazioni utili a chiarire il significato del sintagma «no·m calgra far embarc» e quindi dell’intero verso 3. La questione dei marginaliadel canzoniere Hed in modo particolare di questa chiosa, non è stata approfondita dai precedenti commentatori che, al massimo, si sono limitati a fornire il testo della glossa.
Eccone la trascrizione interpretativa: «aillors ditz. Ia per gran ioi nom calgra far embarc. Id estdebita. So es suiscebre. Don eu fos embariatz. So es embrigatz per debita». La glossa è edita da M. Careri, Il canzoniere provenzale H. (Vat. Lat. 3207), Modena, Mucchi, 1990, pp. 281-2 fra le “note critico-testuali” (“tipologia” D) all’interno del sottogruppo “divergenze di lezione” (punto a). L’editrice non fornisce una traduzione, ma rinvia alle edizioni Eusebi e Perugi, nelle quali la glossa non è sciolta. Un’interpretazione complessiva potrebbe portare all’integrazione della stessa anche nei raggruppamenti relativi a: “traduzione alla lettera” (A); “traduzione con spiegazione” (B); e forse anche “note storico-letterarie” (C). Subito dopo aver riportato la variante al v. 3 «aillors ditz. Ia per gran ioi nom calgra far embarc.», il glossatore traduce in latino quest’ultimo termine (“id est debita”). Per l’etimo del provenzale embarcil REWindica lat.*imbarrĭcarecon il significato di ‘versperren’ (‘serrare, bloccare’), da questa forma sarebbe derivato embargar(catalano, spagnolo e portoghese), con il significato di ‘hindern (‘impedire, ostacolare’) e il sostantivo embargodello spagnolo e del portoghese. Il FEWinterpreta embarccome composto di in + *barra(‘querstange’, quindi ‘sbarra’), ipotesi confermata anche dal GDLIriguardo alla voce italiana embargo(‘sequestro di una nave’), calco a sua volta dello spagnolo embargar: «dallo spagnolo embargo‘impedimento’ (docum. Dal 1020 nella locuz. Lat. sine ullo embargo‘senza alcun impedimento’; poi nell’espressione corrente sin embargo‘non ostante, tuttavia’); deverb. da embargar(sec. XII) ‘impedire’, dal lat. volg. *imbarricare(forse da *barra, cfr. Barra) da cui il prov. antico embargar, ‘impedire, frapporre impaccio’».
Nel DCECHsi legge che embargar, documentato per la prima volta nel Cid, con il significato di ‘intralciare, impedire’, è voce comune alle tre lingue romanze ispaniche ed alla lingua d’oc deriva da un verbo *imbarricaredel latino volgare o romanzo primitivo di questa zona, probabilemente derivato di *barra; questo termine proverrebbe a sua volta dalla voce preromana barra, che il Glosario Hispano-arabedel sec. XI cita (nella forma varre) nel senso di ‘sbarra per fermare la porta’. Il sostantivo embargoassume il significato di ‘preoccupazione’ già in Berceo e non è assente in castigliano anche nel significato di ‘pignoramento’; dal castigliano derivano il francese embargoe l’italiano imbargoo embargo‘sequestro, detenzione per ordine di autorità’. 
Gli esiti romanzi presi in esame sembrano indicare il nesso della parola con l’idea di ostacolo e, quindi, con quella di impedimento o blocco imposto a se stessi o ad altri, delineando in questa direzione il campo semantico del termine. L’embarccui si riferisce il copista è interpretabile come l’impossibilità di fare qualcosa poiché si è serrati, bloccati in una data condizione. La glossa del copista di Hinterpreta il lemma embarcindicando prima il corrispondente latino debitae, a seguire, per interpretare l’intero sintagma “far embarc” riporta: «So es suiscebre. Don eu fos embariatz. So es embrigatz per debita». le voci romanze: suiscebre, embariatz, embrigatz. Il senso di questa parte della glossa non ha ancora avuto, a nostra conoscenza, un’interpretazione compiuta; a mis avviso il lemma suiscebrepuò essere accostato agli altri derivati occitanici del lat. suscipĕre(‘prendere su di sé, subire, sostenere, intraprendere un’impresa’). Il REWriporta la forma susciperetraducendola con ‘aufnehmen’ (‘sollevare, iniziare’), il FEWmenziona l’esito dell’ antico provenzale soisebre‘prendre, percevoir, imaginer’, da cui Bertran de Born soiseuput‘pris au hasard’, e lim. soisseubut‘distingué, formé de traits choisis’. Wartburg inoltre annota: «Lt. Lebt nur in gallorom. Und auch hier fast nur in occit.». Interessante anche l’esito di susceptor, suscepteur‘celui qui protège qn, qui a soin de qn’ e nfr ‘officier qui était chargé par les décemvirs de recueillir les impôts (t. hist. rom.)’ e anche ‘celui qui reçoit les ordres sacrés’. Du Cange testimonia l’uso del termine susceptorescon cui venivano indicati i padrini battesimali, vale a dire coloro che sostengono il battezzato e si impegnano nell’impresa della sua crescita spirituale, assumendo un incarico particolarmente impegnativo, dal quale non ci si può svincolare. 
DalfAuv 119.3, vv. 37-40:
 
Tu es ioglaretz novels,
ogan no cre recepchas
draps entiers envoutz de pels,
ni as don los soisepchas;
 
ElCair 133.2, vv. 5-8:
per qu'ieu ai talan que fassa
saber lai en terra grega,
tal vers que ma domn'entenda,
don vuolh ma razo soissebre:
 
 
AimPeg 10.47, vv. 9-16:
 
si per merce fetz Amors apercebre
la bella que mos precs non apercep
que deignes me per servidor recebre,
mout feira be, e faill car no·m recep.
non sai per que m'auci ni·m vol decebre,
que bona fe l'ai on plus mi decep.
non a en se merce, si no·n soisep;
mas orguoill cre, que no·n li cal soisebre.
 
Dunque susciperesi riferisce all’atto di prendere un impegno su di sé, ossia prendersene carico. In questo caso, mi sembra che il lemma vada inteso nel contesto pieno della glossa «So es suiscebre. Don eu fos embariatz. So es embrigatz per debita», con una consecuzione di chiarimenti successivi dei lemmi utilizzati: la sequenza «So es suiscebre. Don eu fos embariatz», va intesa tutta di seguito, con il senso ‘cioè percepire (del denaro), per cui io fossi indebitato’ quindi Non mi interesserebbe fare dei debiti’, la parte seguente spiega embariatz, che appunto sta per «embrigatz per debita», locuzione mistilingue occitano e latino, con il senso di ‘vincolato dai debiti’, laddove embrigatzè participio passato di embregar(LR, II 256 ‘embarasser, empêtrer; SW, II 360-62 ‘sich befleissigen, sich inlassen auf, sich abgeben mit’, ed anche ‘in Ungelegenheiten bringen’, come l’italiano imbrigare. GDLI, s.v. fornisce i seguenti significati: ‘assillare con fastidi o preoccupazioni o incarichi molesti; seccare, importunare’, ed anche ‘impacciare disturbare; ostacolare, intralciare, impedire’, ‘imbrogliare, confondere’, ‘legare, vincolare’, è dervato da briga, ‘che nell’italiano antico sta per ‘impegno e fatica nell’operare’.
 
GlDur, 214.1

tant ama pretz e·l col e tant se·n carga  
10 que plazer deu als pros quar elh fo anc;
11 e qui aras se met en tal embarc
12 de sostener valor, qu'a pauc non tomba,
13 deu ne aver doble grat e bon nom;
14 si s'a, qu'el pot e sap e vol valer;
15 e negus hom no pot esser valens,
16 si pretz de so qu'a dat a luy, non presta.

 
 
In conclusione, si potrebbe avanzare la seguente ipotesi di traduzione della locuzione far embarc: ‘prendere su di sé un impegno economico fortemente vincolante, indebitarsi fino al collo’. Il lemma soisebreritorna anche in Aimeric de Peguilhan, Ses mon apleich non vau ni ses ma lima, 16 “Mas orguoill cre, que no.n li cal soisebre” con riferimento alla donna amata e all’amore non corrisposto. Quindi, mettendo sullo stesso piano il Gioco e l’Amore, i termini riferiti ad uno possono valere anche per l’altro perciò, soisebree quindi anche embarc, apparentemente usati per parlare dell’amore, con i rispettivi significati di ‘prendere in prestito’ e ‘impegnare’ potrebbero far riferimento al gioco, in questo caso al gioco d’azzardo, e magari anche ai debiti che a causa di quel gioco si possono contrarre. Questa ipotesi troverebbe conferma nel fatto che sia Arnaut Daniel sia Aimeric de Peguilhan risultano immersi nel mondo del gioco d’azzardo: anche Aimeric, infatt fa esplicitamente riferimento ad esso nel suo noto componimentoAtressi pren com fai al jogador, in cui si paragona ad un giocatore. In entrambi i poeti, de resto, ritorna l’utilizzo di caras rimas(cfr. in Aimeric Ses mon apleich non vau ni ses ma lima, 5 “Ni plus adreich obrier en cara rima”). Infine un altro punto di contatto è costituito dalla condivisione di una poetica del disprezzo dei beni terreni a favore dell’amore per la donna; cfr. il commento ad Arnaut Daniel Ab guai so cuindet eleri, 43 “Ieu sui Arnautz qu’amas l’aura”. Il lavoro e il profitto sono intimamente legati alla poetica di Amore: non profitto terreno, ma superiore gloria costituita dalla bontà del canto.
Ho dimostra in altra sede come i trovatori abbiano anche utilizzato fin da Giraut de Bornelh la metafora del “capitale” come bene che cresce o diminuisce; con il XIII secolo e con il trionfo dell’economia monetaria questa metafora dilaga in numerosissime poesie trobadoriche (Canettieri 1999). Proprio in uno dei componimenti di Aimeric de Peguilhan troviamo l’applicazione più stringente della metafora del captalsalla fin’amors; Pus ma belha mal’amia, 2 “m’a mes de cent sospirs captal”. Qui il capitale è costituito non dal denaro, o da altri beni materiali, ma dai sospiri della dama; infatti poiché la bella e cattiva amica del poeta lo ha dotato di un capitale di cento sospiri, egli, come un leale «capitalista» (captalier), li ha fatti crescere di mille al giorno. La metafora del captalstorna quasi identica in un’altra canzone di Aimeric de Peguilhan, Totz hom qui so blasma que deulauzar, 48 “Tan n’ai d’onor que ben cobri.l captal”, dove incontriamo anche il motivo del sobreplus, il «sovrappiù», cioè la quantità in più di valore che può essere reinvestita dal capdaliersenza compromettere il capitale. Il trobar, che ha il suo fondamento nel donar, nel dare, e nella largueza(si veda sopra il commento a larga) non doveva avere, almeno in apparenza, fini di lucro e non doveva generare profitto; il fin’amairenon poteva in alcun modo essere amassaire(amarin più casi si oppone ad amassar). L’accumulare beni e ricchezze è contrario ai principi cortesi, non bisogna né capitalizzare il denaro né, tanto meno, accumulare ricchezze, ma è necessario saper donare; bisogna infatti ricordare ancora una volta che gran parte del trobarsi reggeva sulla generosità.
D’altronde anche l’analisi del termine embrigatzpresente nela medesima glossa di H porta in questa direzione ermeneutica. Il verbo embrigar (<in+bricare< briga) indica l’essere impacciati in una situazione difficile che procura affanno, come ad esempio un raggiro o un imbroglio, una circostanza nella quale si è bloccati da un ostacolo. Il significato di ‘prendere’, ‘sostenere’, ‘intraprendere’ è probabilmente collegato al mondo dell’usura e dei debiti di gioco.
4: Il senso del verso è che il pensiero di coltivare un così alto amore al tempo stesso innalza e abbatte il poeta. La cooccorrenza di am e autè presente, nella lirica trobadorica, unicamente in un altro caso: nella canzone di Raimbaut de Vaqueiras Era·m requier sa costum’e son us, v. VV:dove abbiamo il medesimo sintagma “q’ieu am tan aut”. Le due canzoni paiono essere in relazione tra loro: anche nel testo di Raimbaut de Vaqueiras, difatti, si dice che il poeta è in debito con l’amore, così come per Arnaut. Lo schema seguito è inoltre il medesimo, e ciò è particolarmente evidente nella prima strofa di entrambi i componimenti: si tratta inizialmente del debito contratto con Amore, si procede poi sostenendo di amare “tanto in alto” (con medesima locuzione); per entrambi i trovatori, infine, la donna amata è al culmine del pregio. Ulteriori analogie consistono nei termini usati all’interno dei testi: sospirappare nel v. 2 di Raimbaut ed al v. 26 di Arnaut. I sospiri sono parte costitutiva e segno incontestabile d’amore per i lirici provenzali i quali, parlando del sentimento affettivo come di un affare economico, paragonano i sospiri ammassati nel bramare per una donna al capitale, e questo è il senso con cui il termine è usato nelle due canzoni. In ultimo, vi è il ritorno della parola larc/larga, con il significato di ricco/a, generoso/a.
Per quanto riguarda la scelta fra le tre varianti pes / espes / espers, il Canello leggeva il verso “Qu’ er am tant aut quel pes mi poia em tomba”, spiegando elegantemente ed accuratamente le motivazioni della scelta pes: «Accogliamo la lezione di AB, confortata da C, perocchè a suo favore militano anche i codici che leggono qu’es pes o qu’espes(DVMMcf). Infatti questa lezione, che pur essa ha appoggi in ambedue le famiglie, o s’intenderà “che questo (es = est) pensiero” [...] o si vorrà dividere : qu’espes, e veder qui un riflesso del lat. spes‘speranza’ [...] questa interpretazione, d’una certa apparente chiarezza, sedusse parecchi copisti, che mutarono l’espes, insolito o inaudito, in espersvolgatissimo per ‘speranza’. Secondo noi, la genesi delle varianti di questo verso sarebbe: quel pes→ que∫ pes→ quespers». Toja segue Canello, leggendo il verso: “q’er am tant aut qe·l pes mi poi’ e·m tomba” e sostenendo in nota di aver scelto la lectio difficilior“quel pes”, sostituita da altri copisti con «varianti più scadenti» quali qu’espes,qu’espers. Per il Perugi, invece, il verso andrebbe così letto: “que am tant aut qu’espes me puei’ e·m plomba”,per «i rilievi statistici» e per «motivi stemmatici imprescindibili». Nella lirica trobadorica è molto alta (circa trecento volte) la frequenza del lemma pes(nel’accezione Levy: ‘pensée’, ‘pensiero’), di contro alle 24 occorrenze di espes, ‘speranza’, e le 47 di espers.
tomba / plomba: la variante potrebbe indicare un’area di contaminazione del verso. A differenza del Canello e del Toja che lo segue, che leggono tomba, il Perugi legge plombacol Lavaud, e questa è probabilmente la lezione corretta, in quanto così come la sonda appesantita dal piombo affonda facilmente in acqua, la speranza dell’amore è in grado di far precipitare il poeta. Il verso sintetizza la condizione dell’innamorato, il quale, agognando per l’amata, passa repentinamente da uno stato di leggerezza indotto dalla speranza della soddisfazione amorosa, all’abbattimento conseguente la perdita di tale aspettativa.Secondo Lavaud per plombasi può tenere presente l’italiano “piombare”: ‘tomber a plomb, darder, lancer (des coups)’. Eusebi, ritenendo che il senso fondamentale di plombar sia ‘guarnire di piombo’, adotta la traduzione “mi rinsalda” e con la sua interpretazione elimina quel gioco d’alternanza di stati d’animo che il verso sembra suggerire. Che la condizione di precarietà sentimentale del poeta non gli sia comunque sfuggita, il critico lo dimostra dichiarando che, qualora si accolga la lezione tomba, il senso diespersnon sarà più “speranza”, ma “attesa”.
Il termine plomba, torna in un’altra canzone di Arnaut Daniel, Lancan son passat li giure, ove compare anche tomba, come qui al verso 12 (cfr. nota). Anche Bertran de Born, nel sirventese Non puosc mudar mon chantar non esparga, utilizza nel medesimo componimento entrambe le parole- rima di tombae plomba. Lo stesso accade nella canzone Ara non vei puoi ni combadi Elias Cairel e nel sirventese Quar saypetit, mi met en razon largadi Guillem de Durfort. Tale componimento è particolarmente importante ai nostri fini. Guardiamo le parole-rima della seconda strofa del sirventese, ponendole in relazione con le corrispettive della prima strofa di Sim fos Amors:
 

Quar saypetit Sim fos Amors
carga
anc
embarc
tomba
nom
valer
valens
presta
larga 
franc
embarc
plomba/tomba
som
voler
Mossenz
conquesta

 
Si nota immediatamente la forte assonanza dei termini utilizzati a fine verso dai due trovatori. Inoltre, il fatto che in Guillem embarce tombasi succedono, potrebbe avvalorare l’ipotesi per cui, la lezione corretta della parola-rima del verso 4 della canzone in esame sia tomba, essendo anche ivi usato embarcalla fine dell’antecedente verso 3. In Guillem de Berguedan compare invece plombar: quest’ultimo caso mi pare essere interessante, in quanto il termine è posto direttamente in rima con tombar, con cui ha un dichiarato rapporto sinonimico. Nel Levy, plombarè tradotto ‘plomber,gernir de plomb; plonger’. Il FEW alla voce plumbumregistra apr. abearn. plomar‘revetir de plomb’, agask. plombar‘plonger qn.’, Proveyz. plombâ‘tomber comme du plomb’; apr. aplombar  ‘se précipiter’; emplombar‘plomber’, bearn. aploumba-s‘s’enforcer’. Secondo il DEF, invece, plongerderiverebbe dal latino popolare plumbicare, a sua volta da plumbum, piombo, da cui il provenzale plombar: ‘far discendere, sprofondare in acqua una sonda piombata’. La voce tombarè invece tradotta dal Levy con ‘renverser, abbattre’. Anche per il FEW tomber / arha il significato di ‘abbattere, riversare’. Per il Bloch, il francesetomber, che ha il senso di ‘seppellire’, proverrebbe dal provenzale tombar. Si legge nel DEI che «l’italiano piombare, deriva dal franc. plomber, che deriva dal prov. plombar, che deriva dal lat. plumbus». Nel GDLI, il termine italiano piombareè definito ‘farsi di piombo’, mentre sprofondareè così spiegato: ‘precipitare rovinosamente a terra’. Sostengo dunque sia da leggersi plombain quanto, così come la sonda appesantita dal piombo sprofonda facilmente in acqua, la speranza dell’amore è in grado di far precipitare il poeta. Le etimologie proposte rinviano dunque sempre al concetto di “sprofondare”.
v. 5: Nell'ambito trobadorico “pretz” rappresenta una delle parole chiave dell'ideologia cortese: di solito è riferito alla donna amata di cui il trovatore canta il valore, o appunto il pregio. Spesso si trova accompagnato dal quantitativo “som”, a demarcare, insieme a “valors” e “joi” le qualità della donna a cui esso si riferisce. A questo concetto di pregio e di valore, si accosta facilmente un altro termine importante: “albir”, che rivela l'atteggiamento del trovatore, in molti casi descritto a "pensare" al “som pretz”, al “valor” della donna che canta, a al “joi” che ne riceve o vorrebbe riceverne. Il tema del pensiero è strettamente collegato a quello della memoria, in cui il “ricor” gioca un ruolo fondamentale nel trasferire in una sorta di dimensione mitica l'oggetto del proprio desiderio che viene puntualmente esaltato: non mancano, infatti, casi in cui termini come “albir” e “ricor” concorrano ad uno stesso significato. In questo senso “pretz” viene usato da Marcabru “Emperaire, per mi mezeis, sai, quant vostra proez'acreis, no·m sui jes tarzatz del venir” 4 “que jois vos pais, e pretz vos creis”, “L’autrier, a l’issida d’abriu” 17 “Pretz e Jovens e Jois dechai,”, “Hueymais dey esser alegrans” 13 “ni Pretz ni Valor ni Deport,”, “Pus sÕenfulleysson li verjan” 21 “que fan Pretz e Joven delir,”; da Peire Rogier “Per far esbaudir mos vezis”, 58 “que vos mi donatz joy e pretz”, da Rigaut de Berbezilh “Atressi con l'orifanz, que quant chai” 58 “belh Bericle, ioy e pretz vos mante”, da Bernart de Ventadorn “Ges de chantar no·m pren talans,” 7 “per que pretz e cortezia”,  Raimbaut d'Aurenga “Cars douz e fenhz del bederesc” 62 “Pretz e Joi. qe·l morgu'e·ill clerga,”. Di nuovo nello stesso Arnaut Daniel “Autet e bas entre·ls prims fuelhs” 46 “Pretz e Valors, vostre capduelhs”, in Arnaut de Maruoill “A gran honor viu cui jois es cobitz” 15 “bona domna, cui jois e pretz es guitz,” e “Aissi cum selh que tem qu'Amors l'aucia” 15 “qu'essenhamens e pretz e cortezia,”. Importanti sono anche le occorrenze in Peire Vidal “Quant hom es en autrui poder” 25 “Pretz e Joven vuelh mantener,” in Aimeric de Belenoi “Tant es d'amor honratz sos seignoratges” 6 “et enansiei lur pretz e lor valor,”, “Daude de Pradas in El temps que·l rossignols s'esgau” 47 “Pretz e Valors en tot cant fai,”.
Il termine “som”, invece, è più esiguo nella tradizione trobadorica e, nel nostro senso, la percentuale diminuisce ancora: Rambertino Buvalelli “Eu sai la flor plus bella d'autra flor” 25 “qu'il es de pretz al som, qui que·s n'azire,” e Guillem de Saint Gregori “Nueyt e iorn ai dos mals senhors” 50 “som pretz en comtan ez ab sos,”.
Per quanto riguarda albir, invece, i casi aumentano: tra i più significativi vanno segnalati di nuovo Rambertino Buvalello “Er quant florisson li verger” 12 “quant m'albir cum d'amor me vai,”, Pistoleta “Bona domna, un conseill vos deman” 19 “e que s'albir son pretz e sa ricor,”, Guilhem de Montanhagol “Non estarai, per ome qe·m casti” 34 “c'a mi·n creis jois, can ben pes ni m'albir,” e Peire Cardenal “Tot enaissi con fortuna de ven” 26 “tuch son d'un sen, d'un cor e d'un albir,” .
8: lur grat: sinagma da intendere “con loro piacere”, presente in Guglielmo IX, Farai un vers, poi mi sonelh, 52 “eu mi despoillei per lor grat”; Amanieu de la Broquiera, Quan reverdejon li conderc, 9 “estra lur grat cre jois m’alberc”; Bernart de Rovenac, Belh m’es quan vei pels vergiers e pels pratz, 6 “e mal lur grat meto.ls en las postatz”; Bertran de Born, Qan la novella flors par el vergan, 40 “anz fant lor grat lai al comte Raimon”; Guilhem Anelier di Tolosa, Ara farai, no.m puesc tener, 17 “e qui vol de lor grat aver”; Guiraut Riquier, Creire m’an fag mey dezir, 36 “lur grat e.l befag auria”; Jaufre Rudel, Belhs m’es l’estius e.l temps floritz, 26 “qu’er an lur grat e lur prezen”; Peire Cardenal, Qui volra sirventes auzir, 63, “que.l fan far del tot a lur grat”; Peire Vidal, Ben aja ieu, 26 “q’estiers lur grat chanteraicui qe plor”; Cerveri de Girona, Un vers ay commençat, 37 “los savis, mal lor grat”.
rica conquesta: lo stilema è hapaxarnaldiano.
v. 8: Lavaud adotta la traduzione di Canello: “me feront faire d’accord une riche c.”. 
lur grat: lo stilema è presente in: Guglielmo IX, Farai un vers, pos mi sonelh, 52 “eu mi despoillei per lor grat”; Jaufre Rudel, Belhs m’es l’estius e.l temps floritz, 26 “qu’er an lur grat e lur prezen”; Bertran de Born, Qan la novella flors par el vergan, 40 “anz fant lor grat lai al comte Raimon”; Peire Vidal, Ben aja ieu, qar sai cobrir”, 26 “q’estiers lur grat chanterai cui qe plor”; Guillem Anelier de Toloza, Ara farai, no.m puesc tener, 17 “e qui vol de lor grat aver”; Bernart de Rovenac, Belh m’es quan vei pels vergiers e pels pratz, 6 “e mal lur grat meto.ls en las postatz”; Cerveri de Girona, Un vers ay commençat, 37 “los savis, mal lor grat”; Guiraut Riquier, Creire m’an fag mey dezir, 36 “lur grat e.l befag auria” e Amanieu de la Broqueira, Quan reverdejon li conderc, 9 “estra lur grat cre jois m’alberc”. L’unico caso più simile al verso arnaldiano, però, sembra essere presente in un componimento del trovatore  Peire Cardenal, Qui volra sirventes auzir, 63, “que.l fan far del tot a lur grat”.
Rica conquesta: lo stilema èhapax arnaldiano. Un’occorrenza abbastanza simile è presente in un componimento di Guillem de Durfort, Quar say petit, me met en razon larga, 24 “quant en bon luec conquier bona conquesta”, dove però, l’aggettivo ricaè sostituito dall’aggettivo bona.
9-16: Eusebi individua un rifacimento della strofa nel pometto catalanoPoder de Amor(M. Baselga y Ramirez, El Cancionero Catalano de la Universidad de Zaragoza, p.148).
9: De Riquer riporta la glossa del canzoniere H a “no m’embarga”: “non me impedit”. Secondo Lavaud embargaderiva da embargar, “embrasser”, “empecher”.
10: Per Lavaud m’estancderiva da se estancar, quindi ‘s’arreter’ (Levy: “s’arrêter, rester”). In cooccorrenza, ric loced estanccompaiono solo in questo caso nella lirica trobadorica. Ric locè usato solo da Arnaut per esprimere il fatto che si trovi in un luogo “ricco” nel quale attende la sua amata.
Molto interessante è il rimante in –anc: il termine estanccompare solo in 14 occorrenze in tutta la poesia trobadorica, 12 delle quali in rima, e tra i rimatori che fanno uso di questa rima rara ci sono Giraut de Borneil e Bertran de Born.
Il confronto con la canzone Al nuou doutz termini blancdi quest’ultimo è obbligato per via, oltre che del rimante in –anc, anche per il termine ‘blanc’ dell’incipit: ‘blanc’, infatti, nella poesia di Arnaut, è l’aggettivo che qualifica il cuore del poeta (vedi v. 42) ed è uno dei termini chiavedell’intero componimento, come scrive anche Toja nella sua edizione. Bertran inserisce quindi un termine fondamentale della canzone arnaldiana nell’incipited è una delle parole-rima comuni insieme a ‘estanc’, ‘cranc’, ‘flanc’ e ‘franc’.
Il significato di ‘estanc’, comunque, non è lo stesso che vale per Arnaut: in quest’ultimo significa “fermarsi”, mentre in Bertran significa “stancarsi”. Se in Si.m fos Amors, infatti, il poeta afferma di trovarsi in un luogo ricco ed è felice di esserci, in Al nuou doutzil rimatore è ‘stanco’: “Per qe.m pesa car estanc | q’ieu ades non pas la festa | c’us sols jorns mi sembla trenta | per una promessa genta | don mi sortz trebaills et esglais” (vv. 8-12). Come si può notare, Bertran è legato alla donna amata da una promessa, mentre Arnaut non fa cenno a un vero e proprio pegno d’amore: egli, comunque, si terrà ‘blanc’, “puro”, perché non ha la voglia e non ha il potere di liberarsi dal ferm voler(vedi versi 41-44) il suo cuore e il suo senno gli faranno fare una grande e ricca conquista (vedi versi 7-8). Il pegno d’amore ci riporta alla poesia di Giraut de Borneil, Quant la brun’aura s’eslucha, composta da sei strofe di otto versi ciascuna con una tornada, quest'ultima formata però da tre versi nella quale, ai versi 13-15, si dice: “E s’ieu auzes descubrii | Cum vos ma dona.m plevitz, | Que destrics ni mals ni dans | No.m letz que plus vosten diuga”.
Il terzo verso della canzone di Giraut, ‘Era se de ioi m'estanc’, è un chiaro riferimento al verso 10 di Arnaut, ma secondo l'edizione Sharman la traduzione di ‘estanc’ dovrebbe essere diversa: in Giraut dovrebbe significare “if I resist joy now”, quindi "resistere", mentre in Arnaut i vari editori traducono ‘estanc’ con "fermarsi". Arnaut, quindi, è “messo in un luogo ricco nel quale dimora”, mentre Giraut “resiste alla gioia”.
Arnaut e Giraut hanno infatti due visioni diverse dell'amore nelle loro canzoni: l'amore di Arnaut è fedele, e le parole della donna lo fanno sperare e lo fanno essere obbediente a lei, mentre Giraut vuole togliersi dalla testa la donna amata, come scrive ai versi 5-6: 'L' Amors qui.m fara languir | Si non la.m deslunh' oblitz'.
Inoltre c'è un altro rimante interessante che accomuna le tre canzoni: ‘cranc’. In Arnaut il cancro deve venire agli occhi dei falsi maldicenti; anche in Giraut il cancro deve colpire un occhio, ma quello di colui che pensa che egli debba finire la canzone prima di averla completata: 'Pustel'en son huelh e cranc | Qui.us me cuj'aver forsducha | Qu'enans m'en a fenir | Mon vers que sia complitz!' (vv. 44-46). In Bertran, invece, il cancro deve sempre venire agli occhi, ma a quelli di colui che avvertirà Filippo.  C.G.
11: larc: viene generalmente letto dai critici come ‘pieno’, diversamente da quanto avviene nel v.1 per larga, ‘generosa’; la corrispondenza tra le forme concorrenti non risulta tuttavia meno evidente poiché il trovatore, pur dotandole di senso e referenti diversi, crea per entrambe una dipendenza da joi(in un caso è Amore ad elargirlo, nell’altro il cantore a riceverlo dalla dama). De Riquer precisa che larc, in questa sede, è da leggersi come ‘pieno, colmo’. Segnala infine che la seconda strofa è stata trascritta, tra 1436 e 1445, da Pere Torroella nel poema Clamor(P. Bach e Rita, The works of Pere Toroella, p.115).
Nella produzione trobadorica la forma larcritorna con grande frequenza, assumendo però, nella quasi totalità dei casi, il significato di ‘liberale, generoso’. L’originalità di Arnaut risiede dunque nell’aver operato un rimescolamento delle accezioni che i trovatori legavano comunemente alla forma maschile o femminile dell’aggettivo.
belh dig: coerentemente con l’importanza che il “motto cortese” aveva nell’ambito della fin’amors, si rilevano più di 400 riscontri nella tradizione occitanica. Meno frequenti sono i casi in cui lo stilema si presenta in contesti simili a quello ideato da Arnaut nel verso in esame: Berenguier Trobel, Si vols amixs al segle guazainhar, 38  “c' an tos bels ditz l'apaya e l'enebria”; Gaucelm Faidit Anc no.m parti de solatz ni de chan, 31 “qu’ab pretz honrat et ab bels ditz cortes” (e v. successivo “mi dona joi e.m promet benananssa”); Peire Vidal  Una chanso ai fata mortamen, 21 “pero.l bels ditz me torn’en alegransa”; Raimbaut d’Aurenga Peire Rotgier, a trassaillir,45 “ab bels digz n’estera gauzens”; Raimbaut de Vaqueiras Vils hom tan, 23 “c’ab sos bels digz m’aplanet e m’enois”; Berenguer de Palol  Aital dona cum ieu sai, 21 “et ab belhs digz o sap tan gen cubrir” (e v. successivo “per qu’om de lieys no.s pot claman partir”). v. 11: Mi tenegraè tradotto da Lavaud con la prima persona, “je me tiendrais”, ma può anche essere interpretato in terza persona con soggetto la donna.
 
Belh dig: coerentemente con l’importanza che il “motto cortese” aveva nell’ambito della fin’amors, questo sintagma si ripresenta nella tradizione occitanica con grande frequenza. Più raramente, però, lo si incontra in contesti simili a quello arnaldiano: Gaucelm Faidit  Anc no.m parti de solatz ni de chan, 31 “qu’ab pretz honrat et ab bels ditz cortes,” (e v.32 “mi dona joi e.m promete benananssa”); Peire Vidal Una chanso ai fata mortamen, 21  “pero.l bels ditz me torn’en alegransa”; Raimbaut d’Aurenga  Peire Rotgier, a trassaillir,45 “ab bels digz n’estera gauzens”; Raimbaut de Vaqueiras  /ils hom tan, 23  “c’ab sos bels digz m’aplanet e m’enois”; Berenguer de Palol  Aital dona cum ieu sai, 21 “et ab belhs digz o sap tan gen cubrir” (e v. 22 “per qu’om de lieys no.s pot claman partir”). M.I.
v. 13: Le principali edizioni della canzone non presentano discrepanze importanti: Canello: “Qu’ieu non sui ges cel que lais aur per plom”; Toja: “q’ieu non sui ies cel que lais aur per plom” ; Perugi : “que eu no soi sel que lais aur per plom” ; Eusebi : “qu'ieu no sui ges selh que lais aur per plom”. Il poeta sostiene qui di non essere persona che lascia oro per piombo, continuando un discorso che viene portato avanti per l’intera canzone (cfr. commento ai vv. 4, 12, 36). L’oro sta qui a rappresentare l’amore per la donna, mentre il piombo è la pesantezza della condizione dell’amante se privato dell’oggetto della sua attesa e del suo desiderio: egli infatti sprofonderebbe in una desolante condizione, perfettamente espressa dal verbo plombar del verso 4. Difatti, così come in questa seconda strofa, al verso 12, tombaè sostantivo a differenza del verbo al verso 36, anche plom è ivi un nome. Notiamo poi come il poeta faccia un “discorso economico”: non è affatto conveniente, in termini economici, scambiare oro per piombo! Tali constatazioni o riferimenti all’ambito degli affari sono usuali nella poesia trobadorica. Il termine plombè presente in dodici componimenti, e quasi tutti parlano dello scambio di metalli: oro, argento e piombo. La canzone di Guillem Ademar Non pot esser sofert ni atendutrecita ai vv. 35-36: “et ai lo plom e l'estaing recrezut e per fin aur mon argen cambïat;”; torna poi per il nostro studio la canzone di Guillem de Durfort Quar say petit, mi met en razon larga (cfr. v. 4), il cui verso 37 dice: “qu'ab agut sen tria l'argent del plom”; di nuovo l’argento ed il piombo compaiono congiuntamente nella canzone di Guilhem Magret Enaissi·m pren cum fai al pescador: “afinar et ab plom argen.”(v. 50); nel sirventese Sirvens sui avutz et arlotz di Raimon d’Avignon: “plom per argen,” (v. 76); nel sirventese di Torcafol Comtor d'Apchier rebuzat: “totz vostr'argens torn'en plom” (v. 35). La cooccorrenza di aure plombla abbiamo infine al verso 11 della canzone Razo e dreyt ay si·m chant e·m demori di Guillem de Saint Gregori: “d'aur plom”, e nel sirventese Del mon, volgra que son dreg nom seguisdi Cerveri in cui, al verso 29, è scritto: “e·l mons, qu'es orbs, trazis, qui·ns fa d'aur, plom”. Il tema della commutazione di metalli preziosi con il piombo (quale metafora dell’abbandono dell’amore), non è quindi un’invenzione arnaldiana, ma è un topos che percorre la lirica occitanica.
14: il verso viene tradotto dai vari commenti in molteplici modi. L’edizione Toja traduce “poiché in lei nulla conviene si raffini”, si mantiene molto vicina a questa l’edizione di Lavoud “puisq’en Elle il ne convient pas qu’on améliore rien”, Perugi preferisce “visto che alle sue qualità non posso fare nessuna tara”, De Riquer con “en ella non es necesario que nada se acrisole (= “purifichi sino ad esserne nobilitato”). Per l’etimo del provenzale esmeril REW segnala  < * lat. ex-merare (cfr. lat. MERUS (puro, genuino, schietto) > ait. smerare (ma anche smirare, Cfr. GDLI), afrz. esmerer. kat. pg. sp. esmerar.  IL FEW propone come traduzione per il lemma il tedesco moderno “reiningen” ossia “pulire”, per il corrispettivo del provenzale antico “esmerar” sono proposti come traduttori “épurer, améliorer, orner”. I significati degli esiti romanzi della forma latina si riferiscono tutti all’azione del lustrare qualcosa sino a renderla pulita, sino a eliminare ciò che la ricopriva, in modo da portarne alla luce il naturale valore. L’atto dello smerigliare rimanda a quello della purificazione che precede il riconoscimento e la successiva esaltazione del pregio della donna e richiama il lavoro fabbrile dell’artigiano che appunto batte e smeriglia il metallo per forgiarlo, un processo lungo e faticoso condotto con sapienza e fermezza fino al momento in cui la materia grezza è ricondotta alla purezza delle forme. Questa finitezza che la donna cantata già possiede è ciò verso cui muove la ricerca del trovatore ed è l’oggetto del trobare ossia il dono di cui egli vuole essere investito (Cfr. v. 16) in cambio del proprio homenaticum. In merito alla questione si tenga conto dei versi di Raimbaut D’Aurenga (in Dona, si m’auzes rancurar) Pus mos cors vas vos s’esmera, e di quelli dello stesso Arnaut (in Amors e jois e luecs e temps) che scrive: Tant es en lieis mos cors esmers, in cui è espressa la ferma convinzione che la vicinanza con l’oggetto desiderato possa trasferire su chi canta le qualità possedute da questo. La forza di questo concetto nella lirica trobadorica è confermata dalla distribuzione delle occorrenze di esmer e delle sue forme, infatti delle ben 52 occorrenze sono 40 i casi in cui la parola è posta in posizione significativa in fine di verso.  C.D.L.
v.15: Eusebi precisa che sersè da intendersi come aggettivo.
v. 16: M’envestaè riferito all’investitura d’amore, in accordo con i doveri del vassallo (fedeltà ed obbedienza); il verso rievoca la cerimonia dell’omaggio feudale, un patto nel quale due uomini, il signore e il suo vassallo, si impegnavano reciprocamente. La ritualità dell’ homenaticumè descritta da Bloch (Cfr. Marc Bloch, La società feudale) con le seguenti parole: “Ecco, l’uno di fronte all’altro, due uomini: l’uno che vuol servire, l’altro che accetta e desidera di essere capo. Il primo congiunge le mani e le pone, così unite, in quelle del secondo: chiaro simbolo di sottomissione (…) Il personaggio che offre le mani pronuncia nel medesimo tempo alcune parole molto brevi con le quali si riconosce uomo di colui che gli sta davanti. Quindi capo e subordinato si baciano sulla bocca: simbolo di accordo e di amicizia”. Prima del X secolo il rapporto di dipendenza veniva contratto solo con l’omaggio per manus, successivamente il rito fu completato con l’aggiunta del bacio che ponendo i due contraenti sullo stesso piano, attribuiva una maggiore dignità all’atto di subordinazione vassallatica. I trovatori immaginano e descrivono le dinamiche amorose attraverso le modalità del vassallaggio feudale, dalle quali è pervasa l’epoca in cui vivono. Solo in questo modo la richiesta di un’investitura amorosa suggellata col bacio, può apparire per quello che è: una promessa contratta nell’unico modo attraverso il quale, in questa epoca, era possibile pensare un accordo che potesse essere considerato legittimo e sincero al punto tale da implicare la dipendenza più intima tra due individui.
v. 17: In riferimento alla lezione us bos respeitzda lui accolta, Eusebi ribadisce che quella del trovatore è una ‘felice attesa’, molto distante dall’«intollerabile loing respeizche fai omenperir». Bos respeitz e descargasono usati in cooccorrenza nello stesso verso solo da Arnaut. Descargaè un termine molto raro: comprare infatti solo in questa canzone e in Non puosc mudar mon chantar.
18: Sospirsè un termine molto frequente, ma greus sospirsè usato solo, oltre che da Arnaut, da Aimeric de Belenoi in Ja mon crierai q’afanz ni cossiers. Il desiderio d’amore, dolce in sé stesso, pesa sull’anima come un fascio che grava sulle spalle e fa dolere i fianchi, e il poeta se ne libera con un pensiero di speranza. La metafora è tipicamente arnaldiana. v.18: Eusebi ritiene che la lezione “dun doutz desir” (ABDHLQUc) sia poco coerente con le sofferenze elencate nella seconda parte del verso (“don me dolon miei flanc”). Secondo Lavaud è una metafora tipicamente arnaldiana: un fardello troppo pesante porta sulle spalle fatica e dolore. Il sintagma greus sospirsè usato, oltre che da Arnaut Daniel, solo da Aimeric de Belenoi in Ja mon crierai q’afanz ni cossiers.
 
vv. 17-24: De Riquer riporta le glosse del canzoniere H per i vv.: 19:  parc  (“id est parco ço es perdono”) 20: “en comba”  (“id est en valle”) 21: “que la genser par c’aia pres un tom”(“en respeit de lei”).
20: Il termine comba compare solo otto volte nella lirica trobadorica, sette delle quali in rima. Nell’opera arnaldiana, il termine compare, oltre che in questa canzone, anche in Lancan son passat li giuree il significato attribuito è sempre quello di “valle”. I rimanti in -ombaaccomunano queste due canzoni nonostante la visione dell’amore sia diversa: in Si.m fos amors, infatti, egli dichiara di trovarsi in un ‘ric loc’ nel quale le parole dell’amata lo confortano, e, come scrive ai versi 25-26, la donna ha così tanto valore che in lui il desiderio non può mai finire, mentre in Lancan son passatil poeta si trova a riflettere sul falso amore, tanto da scrivere, ai versi 15-16: ‘E puois c’a travers non poigna | e non torne sa cartat vil”. Il valore delle donne diventa viltà e chi segue Amore deve rimettersi a lui (‘Cogul tenga per colomba’, verso 34). Altra occorrenza del rimante combaè in Uc de Saint-Circ De vos me sui partitz, contrafactum di Si.m fos amors. Riportiamo di seguito la coblaper intero nell’edizione Jeanroy:
 
De vos me sui partitz; mals focs vos arga;
C’autra n’am mais que vos non miei anc,
E ges non es loinc de mi un trat d’arc
E val d’aitals una gran plena comba.
Cil lauzenzier non sabon ges son nom;
Per qe neguns no m’en pot dan tener;
E ja per vos non sarai mais soffrens,
Ans vos prezai ben d’aiqels de la festa.
 
Il termine combacompare solo otto volte nella lirica trobadorica, sette delle quali in rima. Nell’opera arnaldiana, il termine compare, oltre che in questa canzone, anche in Lancan son passat li giuree il significato attribuito è sempre quello di “valle”. I rimanti in –ombaaccomunano queste due canzoni nonostante la visione dell’amore sia diversa: in Si.m fos amors, infatti, Arnaut Daniel dichiara di trovarsi in un “ric loc” nel quale le parole dell’amata lo confortano, e, come scrive ai versi 25-26, la donna ha così tanto valore che in lui il desiderio non può mai finire, mentre in Lancan son passatil poeta si trova a riflettere sul falso amore, tanto da scrivere, ai vv. 15-16: ‘E puois c’a travers non poigna | e non torne sa cartat vil”. Il valore delle donne diventa viltà e chi segue Amore deve rimettersi a lui (‘Cogul tenga per colomba’, v. 34). L’altra occorrenza fondamentale del rimante combaè in Uc de Saint-Circ nella coblaDe vos me sui partitz, nella quale c’è un vero e proprio richiamo aSi.m fos amors.
21: tom: nella produzione trobadorica è possibile rilevare cinque casi in cui questo lemma conserva il significato, letterale o metaforico, di ‘caduta, capitombolo’: Raimbaut d’Aurenga, Apres mon vers vueilh sempr’ordre, 35 “qe no ·m gic penr'un sol tom” e Er quant s’embla.l foill del fraisse, 26 “ves vos, ni pren vouta ni tom”; Torcafol, Comtor d’Apchier rebuzat, 38 “be·us menon de tom en tom”; Guilhem de Durfort, Quar say petit, mi met en razon larga, 21 “quar bos arbres vay ades a sselh tom”; Cerveri de Girona, Del mon, volgra que son dreg mon seguis, 23 “e·l mons, qu'era mons, pres bastan lag tom”. Il componimento di Guilhem de Durfort, in particolare, si presenta come contrafactumdi Si.m fos Amorsdi cui riprende molte parole-rima (mantenendo inoltre, diversamente dal sirventese di Bertran de Born, le coppie larc/larga, embarc/embarga, tom/tombae plom/plomba), oltre a citarne alcuni luoghi tematici.
v. 23: bom aip: nella produzione occitanica questo sintagma s’incontra con grande frequenza: alcuni lo usano in riferimento a re, cavalieri o altre figure maschili, ma una schiera più nutrita di trovatori lo inserisce, come Arnaut, nel motivo delle lodi alla donna amata: Arnaut de Marueil, Si cum li peis an en l’aiga lor vida, 17 “bona dompna de totz bos aips complida”; Rigaut de Berbezilh Tuit demandon qu’es devengud’Amors, 18 “e tut bon aip i eron aiostat” e 34 “et en vos son tut bon aip asemblat” ; Pons de Capduoill, L’adregz solatz e l’avinens companha, 8 “e tug bon ayp, que.l genser es que sia”; Raimbaut de Vaqueiras Savis e fols, humils et orgoillos, 27  “mas vos, dompna, ab totz bos aips complitz”, e Si ja amors autre pro non tengues, 20 “de totz bos aibs, aten c' umilitatz” ; Peire Raimon de Tolosa Tostemps aug dir q’us ioys autre n’adutz, 57 “e toz bos aibs, totas belas faisos”; Perdigon Los mals d’Amor ai ieu ben totz apres, 29 “e tuich bon aip que dompna puesc' aver”; Aimeric de Peguilhan En Amor trob alques en que.m refraing, 25 “en lieis son tuich li bon aip c' om retrai”; Raimond Bistorz Aissi co.l fortz castel ben establitz, 15 “prez ez honors e tot bon aib prezan”; Rambertino Buvalelli Mon chantera de joy e voluntiers, 39 “totz los bos aips del mon en lieis assis” e S’a mon Restaur pogues plazer, 32 “totz los bos aips c' om pot penssar”; Peire Milon Pos l’uns auzels envas l’autre s’atura, 33 “de totz bos aibs poia, e donc peiura”. Si avvicina ulteriormente a Si.m fos Amorsil componimento di  Gaucelm Faidit Ges de cantar non aten ni esper  (22) “de totz bos aips, c' us non fail ni n' es mens”, che ne riecheggia anche il v. 24. Nell’opera arnaldiana incontriamo l’accenno ai bons aips anche in Autet e bas entre.l prims fuelhs, 44 “los bos aips don es plus auta”, L’aur’amara,70 “totz aips volgutz” , e Sols sui qui sai lo sobrafan que.m sortz, 13 “q' en un sol cors trob aissi bons aips totz”; negli ultimi due componimenti citati il trovatore allude al viso ed al corpo della dama, come faranno anche Gui d’Ussel (Ades on plus viu, mais apren, 39 “de totz bos aibs en son gen cors garnitz”) e Peire Vidal (Baron, de mon dan covit, 12 “on son tug bon aip complit”).
Arnaut de Marueil La granz beutatz e.l fis ensenhamen, 42 “e totz bos ayps vos fan aver valensa” e Aissi cum selh que tem qu’Amors l’aucia, 12 “per vos en cuy an tug bon ayp repaire”; Aimeric de Peguilhan De tot en tot es er de mi partiz, 23 “de totz bos ayps avia mais ab se”; Sordello Gran esfortz fai qui ama per amor, 9 “quan pes quo am de totz bos ayps la flor”; Bernart d’Auriac Be volria de la mellor, 29 “quar en lieys son totz bos ayps, ses contendr'e”. M.I.
Pretz e saber e sens: la coesistenza dei tre lemmi in uno stesso verso torna a realizzarsi solo nella tensotra Isabella ed Elias Cairel, N’Elyas Cairel, de l’amor, 10 “ioi e pretz e sen e saber”.
Più numerose sono le ricorrenze del terzetto “pretz e valor e sens”, tràdito da PSg: Guiraut de Salignac En atretal esperanza, 23 “vas pretz, vas valor, vas sen”; Gaucelm Faidit, Coras qe.m des benananssa, 37 “honor e pretz, valor e sen”; Rambertino Buvalelli Eu sai la flor plus bella d’autra flor, 3 “en cui es mais pretz e valors e sens”, componimento dominato dal concetto del pretz, che sembra presentare alcuni echi arnaldiani: 6 “car no.i faill res de ben c’om puosca dire”, 16 “los sieus bos aips, ni sa beutat devire”, 25 “qui l’es de pretz al som, qui que.s n’azire”. Anche la canzone di Pons de Capduoill, L’adregz solatz e l’avinens companha, oltre a contenere i lemmi in esame (6 “tant es en lieys valors e pretz e sens”), si mostra ricca di richiami a Si.m fos Amors: ritroviamo nei suoi versi il netto prevalere della donna amata sulle altre (8 “e tug bon ayp, que.l genser es que sia”),il fedele e perpetuo vassallaggio a midons(10 “Serai tostemps vas lieys francs e suffrens” e 11 “fis e leyal e celans e temens”), l’impossibilità di rinunciare al sentimento (29 “quar leu non ai poder rompa ni franha” e 30 “l’amor qu’ieu l’ai, que m’es honoris e pro”) e la maledizione dei nemici (31 “per q’ieu volga: perdes los huelhs amdos e 32 “qui.m quer mon dan ni vol que.m si’ estranha”).
Una sola volta incontriamo “joy e valors e sens” del ms. R: Elias Cairel, Abril, 36 “en cuy valors e joys e sens coversa”: come ha osservato Martín de Riquer (Los trovadoresII, p. 1147), il componimento risente dell’influenza di Arnaut, e sembra riprenderne motivi importanti, dalla sopportazione degli affanni ripagata dal valore della dama (vv.18-21), alla critica ai lausenjadors (vv 36-38), alla visione dell’amata in sogno (40 “a lieis cui blan, e quan me sui colgatz” e 41 “la vei somgnan e la tenc e mos bratz”).
Più spesso le lodi alla dama includono la coppia “pretz e sens”: Guilhem de Salignac. Per solatz e per deport, 25 “sens e pretz e cortezia”, (e 27 “estan ab lieys nueg e dia”); Monaco di Montaudon, Aissi cum selh qu’om men’al jutjamen, 46 “de lieys on es pretz e sens e beutatz”; Pons de Capduoill L’amors pensamens, 19 “honors e pretz e sens”; Arnaut de Mareuil Si cum li peis an en l’aiga lor vida, 31 “lo pretz e ·l sen e la beutat de vos”;Gui d’Ussel, Si be.m partetz, mala domina, de vos,          50 “avetz, e pretz e cortesi' e sen”; Albertet de Sisteron Bon chantar fai al gent temps de pascor, 26 “qant eu mi penz de vos lo pretz e ·l sen”; Gausbert de Puicibot, Hueimais de vos non aten, 63 “ ses par de pretz e de sen” ; Gauceran de Saint-Didier Puois fin’amors mi torna en alegrier, 42 “de ben, de sen e de pretz ufanier”,
La coppia “sen e saber”, che i trovatori usano in genere nella descrizione di figure maschili, è attestata in: Guillem de Berguedà Mais volgra chantar a blazer, 17 “bona dona, sen e saber” e Giraut Riquier Yeu cujava soven d’amor chantar, 37 “humilitat, karitat, sen, saber” (34 “ni res no.y falh, ans resplan nuech e dia”).
v.24:
es meinhs: il PL, alla voce “eser mens” riporta le accezioni «être en moins» e «manquer»: Arnaut sceglie la seconda, e crea per l’espressione in esame un contesto che ritroveremo in: Monaco di Montaudon, Aissi cum selh qu’om men’al jutjamen, 48 “res no y es menhs mas que merces no.l pren”; Guilhem de la Tor, En vos [eu] ai mesa, 8 “qe no n' es meinz res”; Gaucelm Faidit Ges de cantar non aten ni esper, 22 “de totz bos aips, c' us non fail ni n' es mens” (cfr “bom aip”); Peire Imbert, Ara pus vey que m’aonda mos sens, 20 “e ves vos fis si que res non es mens”.
ni.n resta: Arnaut Daniel sembra essere l’unico ad utilizzare il sintagma con il senso di ‘ne pas avoir lieu’ (PL, p.243), rendendolo sinonimo dell’espressione precedente; occorre però segnalare che i quattro componimenti in cui restacompare a fine verso (Raimbaut d’Aurenga Entre gel e vent e fanc, 44 “qu'eu no·us veg, per als non resta”; Bertran de BornAl nou doutz termini blanc, 44 “qu'eu sai ben qu'en lui non resta”; Guilhem de Durfort, Quar say petit, mi met en razon larga, 8 “contra mals ayps, q'us viron luy no·n resta”; Peire Cardenal Qui ve gran malesa faire, 36 “tro que deniers non lur resta” e 43 “mas tan granre mais n'i resta”), presentano altre parole-rima identiche a quelle arnaldiane: nel caso di Peire Vidal, tuttavia, la presenza dei lemmi festa, entestae resta, sembra dovuta al fatto che la quinta strofa è costruita sulla rima in -esta. Più interessante il confronto con la canzone di Raimbaut d’Aurenga che, oltre ad avere otto parole-rima (festa, franc, testa, blanc, tanc, amonesta, estanc, resta) in comune con Si.m fos Amors, ne anticiperebbe alcune espressioni: 15 “Dompn’ab cor cortes e franc”, 16 “ar m’es pujat en la testa”, 29, “Lauzengier, ren non vos tanc!”, 36 “Que – si.m sal Dieus! -”. Il sirventesdi Bertran de Born, che si rivela contrafactumdi Entre gel e vent e fanc, contiene sette della parole-rima condivise dagli altri due trovatori (con l’eccezione ditanc, lezione minoritaria di LRUc), ed ha in comune con Arnaut cranc(nell’ambito di un’analoga invettiva contro i lauzengiers: 15 “Pustell’en sos huoill e cranc”) e flanc. Per il componimento di Guilhem de Durfort, cfr. sezione dei contrafacta.
25: si noti la spaccatura che ancora una volta viene a crearsi con la vulgata stabilita da Perugi: prima di lui – eluse le varianti prettamente grafiche – gli editori leggevano e pois tan val, no.us cujetz que s’esparga, con l’apposizione di una virgola alla fine del verso successivo; Perugi edita invece e pos tan val, cuias que s’esparja[…]?, trasformando così l’affermazione in una frase interrogativa. Eusebi e De Riquer condividono la sua scelta, ma entrambi eliminano la dialefe con l’introduzione di un monosillabo (cujatz donc que…), più per congettura che per motivazioni ecdotiche. Inoltre Perugi è l’unico ad invertire l’ordine strofico fra la terza e la quarta cobla.
è da rimarcare come queste considerazioni – che, pur di carattere strettamente filologico-testuale, avrebbero dovuto influire in modo diretto anche sulla relativa esegesi del verso – risultino pressoché ignorate dai vari commentatori; persino Perugi evita di giustificare la nuova lettura, preferendo dilungarsi sul termine esparja, a suo avviso impiegato in modo traslato, e di cui sottolinea la “capacità di essere inteso tanto letteralmente quanto metaforicamente” sulla base di DCVB espargir“separer en diferents direccions; fig., aplicat a coses immaterials”. Infine dobbiamo rilevare che il rimante appare essere, prima di Si.m fos, un unicumnel repertorio lirico occitanico; ne troveremo un’altra occorrenza, non a caso, proprio nell’incipitdel contrafactumdi Bertran de Born, Non puosc mudar mon chantar non esparga.
26: Le differenze fondamentali fra i vari editori – oltre ai già citati problemi di punteggiatura – riguardano l’oggetto della frase, dai più (Canello, Lavaud, Toja, Wilhelm, De Riquer) individuato nel fermsvolers, da altri nel deziers(Perugi) o nel deziriers(Eusebi). Riteniamo importante sottolineare come la congettura di Perugi sarebbe un hapaxin provenzale, mentre sono facilmente riscontrabili numerose occorrenze sia di deziriers, sia del sintagma proposto da Canello, che se da un lato gode di un’enorme familiarità con il linguaggio danielino, dall’altro risulta essere difficilmente accettabile a causa della sua presenza – questa volta stemmaticamente indiscutibile – al v. 44 della medesima canzone. Per la traduzione del binomio seguente tutti i commentatori, in misura variabile, seguono Chabaneau: “ne croyez pas que mon amour se disperse, ni se fourche, ni se branche, c’est-à-dire se divise entre plusieurs maîtresses, à la façon d’une fourche ou d’un tronc qui se ramifie”. L’unico ad aggiungere qualcosa alla discussione è, ancora una volta, Perugi: “ora è ovvio che si tratti di una metafora ricavata dal mondo vegetale […]. Tuttavia l’evidenza che abbiamo raccolto mostra uno svuotamento semantico precoce subito dai due lemmi [i.e. forc, esbranc]” che, aggiungiamo noi, sono praticamente assenti nei componimenti occitanici anteriori a Si.m fos; unica eccezione: Giraut de Bornelh Quant la brun'aura s'eslucha, 34 “que no·l rompa ni l'esbranc”. 
Eusebi considera la lezione “mos ferms voler” di ABDHL eco del v.44 e della sestina e anche De Riquer esprime preferenza per la lettura “Mos ferms volers”, sottolineando l’importanza di tale termine nella poetica arnaldiana e confortato dalla constatazione che tale variante è  generalmente ammessa dai critici.
27: Il verso significa che Arnaut, allontanandosi dalla sua donna, non apparterrà né a lei né a sé stesso perché uscirà di senno. La sola divergenza degna di nota nelle differenti edizioni riguarda il tempo verbale del verso, al presente in Perugi (que eu no soi) e Wilhelm (car ieu non sui), al futuro (no serai) altrove. E’ proprio lo studioso anglosassone ad affermare che in ogni caso “the present can assume a future meaning”. Toja sottolinea la specifica accezione di parc, che “vale part, come parcaper parta”; non bisogna però sottovalutare l’originalità del termine danielino, unicumnel repertorio lirico provenzale, di contro ad un abusatissimo part. Lavaud è il primo ad ipotizzare un cariniziale sostenendo che “le sens général de ces deux vers paraît impliquer une hypothèse plutôt qu’un fait”. Inoltre potrebbe essere significativa la compresenza di sieuse mieus, non riscontrata in alcun componimento antecedente quello qui preso in esame.
28: L’allusione è allo Spirito Santo che discese sotto forma di colomba.Due lezioni si fronteggiano nel primo emistichio del verso: per cel Seignor qe.is[…] (Canello, Toja, Lavaud, Wilhelm) vs si m’aiut cel que.s[…] (Perugi, De Riquer, Eusebi). Nessun commentatore ritiene necessario spendere due righe in difesa della sua decisione; Perugi è, come al solito, l’eccezione alla regola, ma anche lui si mostra in questa circostanza piuttosto parco di parole: “La vulgata legge, manco a dirlo, come A. La lezione da noi scelta d’accordo con lo stemma è topica”. Troviamo invece una nota propriamente esegetica – nonostante l’indiscussa familiarità di un lettore occidentale con l’immagine arnaldiana – in Toja, che chiosa in questo modo per cel Seignor: “allusione allo Spirito Santo, che discese in forma di colomba e si posò al di sopra di Gesù, dopo il battesimo”.
29:verso piuttosto problematico, che offre agli editori un’ampia gamma di soluzioni ecdotiche di non rilevante interesse esegetico; è infatti completamente assente qualsiasi nota di commento. Riportiamo brevemente i differenti testi critici: qu’el mon non ha home de negun nom(Canello, Lavaud, Toja, Wilhelm); qu’el mon non es neüs de neül nom(Perugi); qu’en tot lo mon non es hom de nulh nom(De Riquer, Eusebi). Quale che sia la variante da accogliere, è bene tenere a mente che nessuna delle tre opzioni qui proposte (negun nom; neul nom; nulh nom) trova riscontri nella tradizione manoscritta. G.V.
30:si può qui osservare una situazione perfettamente speculare rispetto a quella del verso precedente: abbiamo tre diverse letture del testo ad opera del gruppo Canello, Lavaud, Toja, Wilhelm (tant desires gran benanansa aver); di Perugi, che delle volte si perde nelle sue cerebrali considerazioni stemmatiche (tan desire de si gran ben aver); e infine del binomio De Riquer-Eusebi, ancora una volta concordi (tan finamen dezir gran ben aver). Per ciò che concerne i richiami intertestuali, questa volta la preferenza accordata all’una o all’altra conclusione ecdotica incide notevolmente: cospicua e variegata la presenza del sintagma gran ben(due occorrenze in Peire d’Alvernhe, una a testa nei più influenti trovatori del tempo, Bernart de Ventadorn, Giraut de Bornelh, Raimbaut d’Aurenga) di contro alla totale assenza di gran benanansa, nonostante il vocabolo in sé fosse piuttosto comune. In compenso il rimante di questo verso è l’unico, all’interno della cobla, ad essere copiosamente presente praticamente ovunque: per la precisione quarantuno attestazioni in rima nei componimenti anteriori a quello di Arnaut.
31:il verso si presenta come particolarmente interessante dal punto di vista esegetico, soprattutto per ciò che concerne la traduzione del termine noncalens. Lavaud segnala la presenza di un unicumriferendosi non alle attestazioni scritte della perifrasi, ma piuttosto al significato che viene ad assumere in questa sede (“tenc a noncalens: seul exemple de cette expression […], d’ailleurs très claire, où noncalensignifie «négligeable».”); il suo intervento sembra non essere stato compreso da Wilhelm, che risponde al francese in questo modo: “non-chalens: Not unique, as Lavaud thought; cf. Peire of Auvergne, ed. Del Monte, 10.39: met en nonchaler”, riprendendo tra l’altro – senza citare – la nota del Toja, che già aveva menzionato il componimento di Peire d’Alvernhe nel commentare questo passo, aggiungendo che “tenc a noncalensequivale alla nostra espressione: tenere in non cale”. La prolungata spiegazione ecdotica di Perugi, invece, crediamo possa essere proficuamente riassunta con le parole del De Riquer: “Perugi enmienda en e seign m’en no-chalenz, que interpreta «e vivo senz’avere considerazione alcuna»”. In realtà questi filologi, e soprattutto i primi, che non possedevano repertori lirici in formato digitale, sono facilmente scusabili per aver omesso dal loro commento la menzione di Guilhem de Saint-Deidier Lo plus iraz remaing d'autres chatius, 4 “per vostra mort metrai en nonchaler”, dove il significato del verbo appare affine a quello utilizzato da Peire d’Alvernhe. 
v. 32:ancora una volta la vulgata stabilita dal Canello si interrompe con Perugi: il primo edita los enoios cui dans d’Amor es festa, il secondo los divinanz cui danz dels druz es festa. Perugi è anche l’unico a commentare il verso, sostenendo che “la probabilità di un’allitterazione (cfr. v. 26) [v. 18 nella nostra edizione] induce ad accogliere, nel secondo emistichio, il dels druztrasmesso dalla stessa famiglia di codici”. Sono giunte fino a noi quattro attestazioni di enoiosprecedenti questa, una sola di devinan(Guilhem de Saint-Deidier Per Dieu, Amor, en gentil luoc cortes, 46 “car asatz son saubut li devinan”) ed una di festaimpiegato come rimante (Raimbaut d’Aurenga Entre gel e vent e fanc, 9 “l'ivern, anz m'o tenc a festa”). 
 
 
DE RIQUER
 
 
41: il verso 41 dà inizio ad una strofa con la quale scendiamo in un crudo realismo, decisamente distante dalla lirica alta ed eterea delle strofe antistanti. Arnaut augura dei mali forti e corporei a coloro che, non amanti delle belle lettere e del fino amore, hanno fatto sì che cessassero di essere fatti bei doni ai trovatori. Un problema concreto della vita del poeta viene così brutalmente inserito in una delicata canzone, il cui tema è quello della gioia sempre agognata ma forse irrealizzabile, della interminabile tensione verso il raggiungimento amoroso, della castità del cuore.
Questo gruppo di versi, rivolto ai fals lausingiers, rientra in un topos della lirica trobadorica, quello cioè delle imprecazioni verso i falsi maldicenti. Lo studio della cooccorrenza difalselausingiers ha difatti rivelato l’alta presenza del sintagma nella lirica occitanica; esso è utilizzato da Gaucelm Faidit, Guiraut de Bornelh, Perdigon, Raimon de Miraval, Arnaut Catalan, Contessa de Dia, Peirol, Raimbaut de Vaqueiras, Bernart de Pradas, Bernart de Tot-lo-Mon, Daude de Pradas, Elias de Barjols, Falquet de Romans, Gaucelm Faidit, Gavaud, Raimbaut d’Aurenga, Raimon Jordan, e compare due volte in Bertran de Born, nel sirventese Qan la novella flors par el vergane nella canzone Eu m’escondisc, dompna, que mal non mier.  Un riscontro interessante, nel quale cooccorrono le parole “maldicenti” e “lingua”, si ha in Marcabru, al verso 15 del sirventese Hueymais dey esser alegransche recita: “ist lauzengier, lenguas trencans”. In ogni caso la locuzione ha il senso di maldicenti, intesi come coloro che hanno portato alla rovina dei poeti e dell’amore. Gli avversari di Amore vengono maledetti, a volte con formule ricorrenti, in ognuno dei componimenti analizzati. Al verso 43 prosegue l’invettiva contro i lausengiersa cui viene augurato di perdere la vista per un cancro agli occhi. Il termine crancnon è del tutto usuale all’interno della lirica trobadorica. Vi sono unicamente altri due casi ove ritroviamo la parola: nel sirventese di Bertran de Born Al nou doutz termini blanc, al verso 15, che recita : “pustella en son huoill e cranc” e nella canzone Quant la brun'aura s'esluchadi Giraut di Borneilh, in cui, al verso 43, è scritto: “pustel'en son huelh e cranc”. Sembra che i tre componimenti non possano dirsi slegati l’uno dall’altro, ma sono anzi strettamente connessi, così come possiamo notare dalla cooccorrenza dei termini utilizzati. Al v. 35 si comprende la motivazione per cui il poeta impreca contro i nemici del fin’amor: essi hanno fatto sì che non venissero più regalati bei doni, quali denaro e cavalli, ai trovatori. Il Perugi legge così il verso: “que per vos son etrait caval e marc”, mentre il Toja ed il Canello leggono: “que per vos son etraich caval e marc”. Vediamo come l’unica differenza la si abbia con la scelta della variante etrait/etraich. Il Perugi sceglie la prima ipotesi in quanto meglio confortata diplomaticamente. Secondo Canello “etraitnon pare dar senso alcuno, [...] preferibile ci sembra estraich, parola tecnica delle scuderie”. Il Toja segue Canello, così giustificando la propria scelta: “è la lezione migliore, variamente trascritta nei mss.”. Nel Levy Estraire-trarè così tradotto: ‘retirer, enlever, oter; extraire, descendre, tirer son origine: v. réfl. se sèparer, se détacher, renoncer à’. Il FEW, alla voce Extrahereregistra Afr. estraire ‘faire sortir, tirer de; attirer ; traduire’, apr. ‘retirer, enlever ; extraire ; tirer son origine de ; v.r se détacher, renoncer à’, adauph. estrare ‘extraire’, lütt. estrêre ‘faire tremper les tissus teints pour en extraire l’exces de teinture soluble dans l’eau’, bourg. etraire ‘ éclore’, Barc. estraire‘épuiser le sol’, Nice estraire‘extraire’. Riguardo l’etimologia del termine Extraire, il DEFB scrive: «Rèfection, d’aprés le latin (sous l’influence d’extraction), de l’ancien françaisestraire, latin populaire extragere, latin classique extrahere, voir traire ; d’où aissi ancien provençal estraire ; verbe seulement gallo-roman». Vi è un solo altro caso di utilizzo del termine nella lirica occitanica, la canzone di Aimeric de Belenoi Ja non creirai q'afanz ni cossirersche, al verso 48, recita: “m'estrag de vos e muou ves autres treus”. Quest’unico caso è importante in quanto,anche in questa canzone, vi è il ritorno del termine lausengiers. Il verso 36 risulta come un’esplosione, la quale rivela il reale “crimine” commesso dai nemici dei poeti: essi portano alla fine del canto d’amore. Con una splendida metonimia, difatti, Arnaut sostiene che a causa dei maldicenti l’amore sta precipitando, andando in rovina. Ciò accade se i trovatori, messaggeri d’Amore, cessano di poetare.
Il Perugi legge il verso: “Amor toles c’a pauc del tot non tomba!’, il Canello ed il Toja editano invece, senza notevoli differenze: “Amor toletz c’ab pauc del tot non tomba;”. Una discordanza rilevante la si trova invece nell’edizione Eusebi del 1995, ove il verso è così letto: “qu'amor baissatz qu'a pauc del tot no tomba:”. Baissare tolresono quasi sinonimi, esprimono un abbassamento di rango e di livello e, dunque, sono parimenti validi. Ma nella lrica trobadorica vi è un’altissima frequenza del termine baisar, mentre solo in alcuni, rari casi, troviamo tolre, il che potrebbe suggerirci che sia il primo dei due verbi ad essere stato scelto dal poeta. In realtà, però, l’unico testo contenente le parole interessate di appartenenza di Arnaut, la canzone D’autra guiz’e d’autra razo, presenta la cooccorrenza di amore tol(preiatz lieis don m’amor nos tol), il che non ci aiuta a comprendere quale tra le due parole il trovatore preferisse. Non vi sono altri casi, nella lirica trobadorica, di cooccorrenza di amor etoles, né di amor etoletz e neppure diamor ebaissatz. Per quanto riguarda il verbo tombar, cfr. il commento ai versi 4 e 12, qui si ripropone un breve quadro che esplica l’etimologia del termine ed il suo significato. La voce tombarè tradotta dal Levy con ‘renverser, abbattre’. Anche per il FEW tomber / arha il significato di ‘abbattere, riversare’. Per il DEFB il francese tomber, che ha il senso di ‘seppellire’, proviene dal provenzale tombar. Notiamo come, a differenza del verso 4, ove il verbo è transitivo, esso si trova qui in forma intransitiva, mentre tomba è un sostantivo al verso 12. All’amore è riservata la medesima fine di colui che ne parla e che lo fa vivere: il poeta. Come in un triste gioco Amore, il quale portava il trovatore, poche strofe innanzi, ad un abbattimento tale da sentirsi sprofondare, è esso stesso destinato ad essere seppellito a causa dei suoi nemici. Ciò vale sia che si accetti di accogliere la lezione tombache plomba al verso 4: il senso resta difatti il medesimo.
33-40: De Riquer segnala che la quinta strofa è stata trascritta nel 1406 da Francesc de la Vía, nel Procés de la seniora de valor contra en Bernat Tutela (A. Pacheco, Francesc de la Via, vol.I).
33: Meglio-di-bene è il senhal sotto il quale si cela la donna di Arnaut, la stessa ricordata nelcongedo della strofa VII. Nell’ossevare che Arnaut dedica la sesta strofa ad una dama, il cui nome ed identità nasconde con il senhal Mielhs-de-be(come in Anc ieu non l’aic, mas elha m’a, 67 “Mielz-de-ben ren,”), de Riquer segnala che anche Bertran de Born menziona in due occasioni (Sel qui cambia bon per meillor, 11 “q’ara-us es vengutz Mieillz-de-Be” e Dompna, puois de mi no.us cal,56 “a mon Mieillz-de-ben deman”) la dama che sotto tale pseudonimo si cela e che lo stesso fa il trovatore Gaucelm Faidit (Tot so qe.is pert pels truans amadors, v.55 “Na Mieills de Ben es flors d’enseignamen”). Il critico riferisce che Stronski (La légende amoureuse de Bertran de Born, pp.97-98), che identificava la nobildonna con Guiscarda de Beaujeu, sposa di Archambaut VI (visconte di Combors tra il 1184 ed il 1238), suppose che lo pseudonimo datole da Bertran fosse stato poi ripreso dagli altri due trovatori per riferirsi alla medesima dama. Aggiunge che questo senhalfu riutilizzato, a cavallo tra XIV e XV sec., dal poeta Gilabert de Pròixida, (…amor a çells on vol tirar, 31 “e res no.lh falh haver nom Mils-que-bé”.). v. 41: Na Mielhs-de-be: l’espressione, utilizzata come pseudonimo della donna amata, probabilmente per nascondere il suo vero nome e la sua vera identità, ritorna in un altro componimento arnaldiano, Anc ieu non l’aic, mas elha m’a, 67 “Mielz-de-ben ren” e in altri due trovatori: Bertrand de Born, Sel qui cambia bon per meillor, 11 “q’ara-us es vengutz Mieillz-de-Be” e Dompna, puois de mi no.us cal, 56 “a mon Mieillz-de-ben deman” e Gaucelm Faidit, Tot so qe.is pert pels truans amadors, 55 “Na Mieills de Ben es flors d’enseignamen”. L’espressione mielhs-de-be, invece, la ritroviamo in Peire d’ Alvergne, Belhs m’es lochans per la faia, 44 “que.l mielhs-de-be s’a tolgut”; Folchetto di Marsiglia, A pauc de chantarno.m recre, 13 “car qui pot amar mielhs de be”; Aimeric de Peguilhan, Yssamen cum l’aÿmnas, 11 “de vos servir mielhs de be” e Peire Bremon Ricas Novas, Be volgra de totz chantadors, 9 “que far la degra mielhs de be”.
No.m siatz avarga: il sintagma èhapaxarnaldiano. Il sintagma no.m siatzviene usato da Arnaut anche in un altro componimento, ovviamente in un contesto del tutto diverso,Mout m’es bel el tems d’estiou, 99-100 “[…] sia et esposa / no.m siatz […]”. Arnaut, parlando in questo caso di una donna frivola e dai facili costumi, si augura, al contrario, che essa non sia mai sua sposa. Lo stesso sintagma, accompagnato da altri aggettivi, lo troviamo anche in Peire d’Alvergne, Dieus, vera vida, verays, 89 “doutz Dieus, no.m siatz esquius”; Guillem Ademar, Lanquan vei flurir l’espigua, 47 “e vos no.m siatz enigua” e Lanfranc Cigala, En chantard’aquest segle fals, 43 “que no.m siatz loindana”. De Riquer rimanda al Levys.v.  avarc ‘hostile’.
34: Il poeta amerà la donna fino alla vecchiaia, ma forse blancpuò esprimere anche la purezza dell’amore di Arnaut. 
en vostr’amor: sintagma non molto ricorrente nella lirica occitanica. Si contano in tutto quattro occorrenze: Aimeric de Belenoi, Ailas, per que viu lonjamen ni dura, 40 “en vostr’amor mas per son benestar”; Berenguier de Palazol, De la gensor qu’om vey’, al mieu semblan, 20 “tan suy intratz en vostr’amor prion”; Raimon Jordan, Vas voi solei,domna, primeiramen, 10 “en vostr’amor que ja Dieus be no.m do” e Arnaut de Maroill, Us jois d’amor s’es e mon cor enclaus, 27 “On qu’ieu m’estey, mon cor en vostr’amor”.
Tot blanc:lo stilema è presente in Guiraut de Calanso, Si tot l’aura s’es amara, 31-32 “e s’enas no.m vol, tot blanc / m’aura cum en l’ora prima”. Anche in questo caso si fa riferimento all’amore, il poeta, infatti, riprendendo il concetto arnaldiano di invecchiare rimanendo legati all’amore per una donna, nel componimento dice che amerà la sua donna e continuerà ad amarla, rimanendo puro, come in principio. Si noti che, nella lirica occitanica, molto spesso l’aggettivoblancè riferito al sostantivocor.
blanc: de Riquer menziona le traduzioni di Canello (“purissimo”) e Toja (“candido”), schierandosi però a favore dell’interpretazione di Panvini ed Eusebi, “canuto”: «nell’amore della dama il trovatore diventerà vecchio». Ricorda inoltre che Arnaut sviluppa un concetto similare in Amors et jois e luecs e temps, 38 “ben leu, can sera blancs mos sucs” e 39 “jauzirai zo per qu’er sui sers”. 
35: non ai cor ni poder que.m descarc: il sintagma torna in un altro componimento arnaldiano, Lancan vei fueill’e flor e frug, 12 “non ai poder ni cor qe.m vir aillors”, dove possiamo notare un’inversione dei sostantivi core poder, ma il significato resta invariato. Lo stesso sintagma è presente in Uc de la Bacalaria, Ses totz enjans e ses fals’ entendensa, 5 “e non ai cor ni poder que.m n’estraya” e in Guiraur Riquier, Amors m’auci, que.m fai tant abelhir, 3 “ni ai poder ni cor qu’allor me vir”; anche in quest’ultimo componimento si può notare l’inversione cor/ poder  che, come già detto, non cambia il significato, in tutti i casi infatti si parla dell’impotenza di agire di fronte all’amore. Abbiamo poi un altro caso interessante in cui, ancora una volta, core poder formano un binomio inscindibile, Bertran de Born, Sel qui camia bon per meillor, 3 “qu’ieu ai cor, e Dieus do.m poder”, qui il poeta dice di avere il cuore e invoca Dio affinché gli dia anche la forza. Spesso il sostantivo poder, invece che da cor, è accompagnato da altri sostantivi, per esempio: poder/voler, poder/senhoratge,poter/talen, rispettivamente in: Anonimo, Amors m’a fach novelamen asire, 31 “non ay poder ni voler che.m sostraya”; Anonimo, Bona domna, tan vos ai fin coratge, 8 “ni en lui non a poder ni senhoratge”; Pons de Capduoill, S’ieu fis ni dis nuilla saisso, 10 “que non ai poder ni talen”. Segnaliamo infine una rilevante frequenza nella lirica occitanica della formula non ai poderin riferimento all’amore.
36: Per Lavaud descarce fermdanno l’idea di un fardello pesante. Secondo Toja le lezioni accolte da Lavaud e da Canello sono giuste: l’idea della materia (vetro) è contenuta nel termine retomba, ‘ampolla di vetro’. Il verso è molto espressivo perché al fermo volere del poeta si contrappone la fragilità del vetro.retomba: lo stilema è usato come termine di paragone in contesti riferiti all’amore solo in altri due componimenti: Elias Cairel, Ara non vei puoi  ni comba, 25-26 “ qu’autresi com la retomba/franh leu, e fai mainta lesca.” e Guillem de Durfort, Quar say petit, me met en razon larga, 19-20 “e si d’amor lo ten dompna pel marc,/al gran request sia fortz cum retomba”. Nel lemma retomba, che si suole interpretare ‘fragile come una coppa di vetro’, de Riquer coglie «un’allusione non tanto alla fragilità del recipiente, che poteva non essere di vetro, ma al carattere magico o portentoso dei filtri che l’alchimista confeziona nelle sue ampolle» e segue l’interpretazione di Gabriel Oliver secondo cui Arnaut, ricordando il tema del Tristan, usa il termine per affermare che il suo amore non si deve alla magia, ma alla sua ferma volontà. Anche in questa sede riporta la glossa del canzoniere H, “angastara”, e spiega che il termine designa un recipiente d’argilla.
38: Riquer riporta alle glosse di H relative a som(“id est del cap qe es la partz qe es el som”) e leu(“id est levo”).
39: “talens” è una delle parole chiave dell’ideologia cortese: nel suo significato di “desiderio” denota una posizione salda e stabile, quella del trovatore, dalla quale non si allontana mai. Questa idea di fermezza è confermata, in alcuni casi, da termini come “ferms” o “totz” i quali, accostati a “talens”, rafforzano l’immagine suggerita del trovatore dal “ferm voler” e  dal desiderio stabile; desiderio che non tramonta la sera con il chiudere degli occhi, ma rimane fisso sull’oggetto desiderato.
Viene inoltre specificato che “talens…ara l sent en la testa”, rafforzando nuovamente quest’idea di fermezza d’animo, in perfetta armonia con l’ideologia dell’amore di lontano, un amore che risiede nella mente e che rimane sempre vivo, dispensando “joi” o “dolor” al trovatore che lo canta. Tra i tanti casi in cui questo termine compare, citiamo Bernart de Ventadorn “Anc no gardei sazo ni mes” 20 “s'amors, e·m dobla mos talens”, Arnaut de Maruoill “Franques’e noirimens  m'aduz e chausimens c'ades am ses falsura” 11 “tant es ferms mos talens”, 45 “mas ditz mos ferms talens”  27 “qu'ades [es] mos talens”. Ancora Gaucelm Faidit “Anc no cugei qu’en sa preizo” 55 “ez en leis es ferms mos talens”, Uc de Penna “Uns novels jois m'adutz conort, don sui jauzens” 24 “mos jois ni mos talens”, Elias Cairel “Totz mos cors e mos sens” 12 “quar mos talens”, e  Jaufrè de Foix “Be m'a lonc temps menat a guiza d'aura” 5 “en cuy amar es ferms totz mos talens”. 
40: Arnaut Daniel è il primo trovatore ad usare “testa” in modo nuovo. Secondo la traduzione di Eusebi, che possiamo ritenere abbastanza fedele, il trovatore mantiene fermo e vivo il desiderio della donna amata, “qu’ara.l sent en la testa”. Questo è un senso nuovo di organizzare il pensiero d’amore nella lirica occitanica: normalmente, prima e dopo Arnaut, l’amore risiede nel cuore del trovatore disgiungendolo, in qualche modo, dal pensiero che invece trova residenza nel cervello, quasi a significare che cervello e cuore abbiano due ruoli separati nell’amore o comunque un differente  grado di partecipazione all’amore. Così è per Jaufrè Rudel “Pro ai del chan essenhadors entorn mi ensenhairitz” 30 “ves l’amor qu’ins el cor m’enclau” e “Belhs m’es l’estius e.l temps floritz” 40 “totz temps n’aurai mon cor dolen”, Rigaut de Berbezilh “Pauc saup d'Amor qui merce non aten” 7 “que senz amor aver lo cor iauzen,”, Bernart de Ventadorn “Can vei la lauzeta mover” 8 “lo cor de dezirer no·m fon”. La testa, invece, ha sempre un significato fisico: Raimbaut d’Aurenga “Entre gel e vent e fanc” 16 “ar m’es pujat en la testa”, Bertrand de Born “Mal o fai domna cant d'amor s'atarja” 8 “e·l cors fresqetz e·l pel saur en la testa”, Peire Cardenal “D'Esteve de Belmon m'enueia” 34 “Esteves a la testa grossa”, tanto per fare alcuni esempi. Arnaut Daniel, invece, affida alla testa un’importanza maggiore, conferendole pari responsabilità rispetto al cuore, parlandone come luogo in cui certamente si sviluppa un pensiero forte, fisso e perennemente presente, ma anche come posto in cui s’annida il desiderio e, in quanto tale, in grado di far male quanto il cuore. Questo suo innovativo modo di pensare sembra rimanere, però, del tutto estraneo ai trovatori a lui successivi, tanto che il cuore continua ad essere l’unico o comunque il più importante organo nel coinvolgimento amoroso: non sembra esserci traccia, infatti, di un uso del termine testavicino o comunque paragonabile a quello che ne fa Arnaut. Analizzando la tornada salta subito all’occhio un dato importante: e cioè che sembrerebbero assenti termini-chiave della poetica dell’amore di lontano. Per quanto l’idea stessa di attesa e pazienza per un amore che probabilmente non avrà mai i suoi frutti sembra fornire una coordinata fondamentale nella tradizione trobadorica, i termini “atens” con il corrispettivo “atenden” non vengono utilizzati che in 14 casi in tutto, compreso lo stesso Arnaut, tra cui Bertran de Born in “En Bernartz, grans cortezia” al v.42 “ancar vos dic q'atenden”, Bertran de Ventadorn in Can l'erba fresch'e·lh folha par” al v.56 “je per mentir eu no serai atens”, Bertran Carbonel in “S'ieu anc null tems fuy ben encavalcatz” rispettivamente ai vv.59 “conseillas mi que ieu l'an atenden?” e 62 “e si l'atens, le coms n'aura 'legransa,”.
41-42: i versi hanno un crudo tono espressivo che contrasta con la liricità del verso precedente.
42: Eusebi giudica erronea, «anche se difficilior», la lezione tancdi DLRUc, reputandola un errore di penna: «*canc >tanc». Tuttavia, è possibile dare a questa lezione un significato armonico con il verso che la contiene.
43: A causa della sinonimia dei verbi tolered estraire, Eusebi giudica sospetto il termine tolez, possibile glossa di “per vos son estrag” del verso precedente; decide perciò accogliere, pur con qualche titubanza, la lezione baissatz, sulla base dell’ unica testimonianza di C. De Riquer legge in “caval e marc” un’allusione ai regali in natura o in denaro che i giullari ricevevano dai grandi signori.
45: La cobla, che si era aperta con una maledizione lanciata contro i lauzengiers, cioè gli ipocriti maldicenti, culmina in questo verso con l’espressione: “cofonda˙us Dieus! – e sai vos dire com”. Nella propria edizione Eusebi traduce il primo sintagma con “Dio vi confonda”, mentre Toja e Lavaud rispettivamente “Vi disperda Iddio!” e “Que Dieu vous anéantisse”, Perugi invece preferisce renderlo con l’espressione “Dio vi consumi”. Per il provenzale “cofondre” il REW e il FEW concordano nel fornire come base di provenienza il latino confŭndĕre, con il significato di unire e mescolare due oggetti differenti sino a confonderli (Luigi Castiglioni - Scevola Mariotti), in merito il Du Cange testimonia l’uso del termine con il senso di “pudore suffundere”, “soffondere di rossore, arrossire” e riferito a persona con quello di nascondersi cambiando d’abito. Da questa forma sarebbero derivati gli esiti romanzi: fr. Confondre, prov. Co(n)fondre, kat. Confondre asp. Cohonder. Per il significato del francese antico Confondre il REW e il Tobler – Lommatzsch forniscono come traduttore il tedesco “vernichten”, ossia “annientare, distruggere”. Per l’esito spagnolo il Corominas riporta come significato medievale del termine “echar a perder, destruir”. Per l’italiano il Gdli interpreta la forma attribuendole il significato principale di mescolare insieme più cose che andrebbero distinte, formando un tutto unico, inoltre il lemma è utilizzato anche con il senso di disorientare, turbare, nonché con l’accezione di rendere vago e nebuloso qualcosa. Questa direzione interpretativa è confortata anche dall’occorrenza del termine insieme a “guastare, e tornare a nulla” con funzione, appunto, sinonimica (in Boccaccio 8-46). Le lingue romanze hanno ereditato la forma latina, connotandone il significato originario con un senso inedito per il latino classico sia per quello più tardo, prendendo le mosse dall’accezione già classica “versare dentro, mescere” si è generato un ambito semantico che potrebbe essere definito in questi termini: “rovinare, distruggere, annientare”. Dunque il significato di “confondre” può essere inteso come indicativo di un processo che, prendendo le mosse da una “mescolanza”, una confusione di cose che dovrebbero restare distinte, ossia uno stato di disordine (di cui più avanti si offrirà un’ accurata definizione) trascina verso la progressiva rovina, la distruzione e quindi l’ annullamento dell’oggetto che la subisce. Questo stato è ciò che il poeta augura a coloro che ostacolano il percorso degli amanti. Individuati i destinatari della maledizione (i lauzengiers), stabiliti i termini della pena (confonda˙us), resta da stabilire quale sia l’oggetto che  subisce tale rovina.
In questi versi il poeta sta pronunciando una maledizione, ed in quanto tale vuole che sia la peggiore, dunque quale castigo potrebbe essere più crudele se non quello di far scontare, a chi l’amore l’ostacola, tutte quelle pene e quelle tribolazioni che esso comporta, con tutte le sue complicazioni, comprese le indesiderate intromissioni altrui? Andrea Cappellano  parlando dell’amore lo aveva descritto come una “passio”, dunque una malattia, una sofferenza, caratterizzata dalla “immoderatio” del pensiero, ossia dal tormento anche mentale oltre che fisico, una confusione del corpo e dello spirito che può precipitare il malato in uno stato di follia dove il caos stordisce l’amante fino a fargli perdere la consapevolezza di sé. Si può considerare probabile che l’obiettivo colpito dalla maledizione potesse essere la mente disordinata e scossa fino all’illusione di perdersi, è per questa ragione che Rigaut de Berbezieux può scrivere (in Tot atressi con la clartatz del dia): “Dont si˙m destrui vostr’amors ni˙m confon/ iamais no˙m voil de servir esforzar”, solo l’allontanamento può far “rin-savire”, ed è sempre per lo stesso motivo che Gaucelm Faidit può definire i termini della follia amorosa paragonandola a quella del giocatore vittima del suo stesso gioco tanto da non potersene allontanare, essendo da questo rapito fino al punto da non sentire più le più elementari necessità di sopravvivenza (fame, sete, e sonno) anche al punto di accettare di giocare ad un gioco che egli sa già essere in perdita: “cel q’al jogar se confon,/ qe jog e non pot joc aver,/e non sent fam ni set ni son-/ atressi m’es pojat  el fron/ et intrat el cor, follamen,/que, qan plus pert, mais i aten/ cobrar soven / tant ai fol sen! (in Son pogues partir son voler). La maledizione comporta una pena che chi lancia ben conosce, tanto da poter affermare con cognizione di causa: “Confonda˙us Dieus!- e sai vos dire com” ovvero “Dio vi rovini (facendovi provare la passione amorosa) – e io so dirvi come (avendola sofferta in prima persona e avendo patito a causa delle vostre maldicenze)!”. Dunque l’espressione “e sai vos dire com” non farebbe esclusivamente riferimento alle minacciate atrocità descritte nei versi precedenti (vv. 33-36), ma ad una pena ben maggiore, che effettivamente è conosciuta molto meglio da chi maledice. Alla luce di questa interpretazione si può ben immaginare a quale ignoranza alluda il verso 39, dove i lauzengiers sono definiti “desconnoissens” per influenza di una “mals astres”, la loro sfortuna è il non conoscere un sentimento che potrebbe nobilitarli e dirimerli: l’amore.  
Occorrenze confonda + dieus/deus (comprese le flessioni di entrambi i termini) 10. Perugi segnala la derivazione biblica e marcabruniana del termine (nota: 2 occorrenze in Marcabru)
Cfr. “Can vei la lauzeta mover” Bernart de Ventadorn “vas leis que˙m destrui e cofon”.
46:Eusebi traduce “perché dagli amanti vi fate maledire e disprezzare”, Toja “perché vi fate maledire e spregiar dagli amanti”, Perugi “perché da parte degli amanti vi fate maledire e tenere in spregio”, Lavoud “car vous vous  faites maudire et mepriser par les amants”.
Il verso fa riferimento al sentimento di disprezzo che gli amanti provavano verso coloro che violavano le leggi di segretezza dell’amore cortese svelando pubblicamente ciò che per ovvie ragioni gli amanti preferivano si vivesse “celadamen”.
47: Perugi traduce “è una stella maligna quella che vi tiene nell’ignoranza”, Toja “è la mala sorte che vi sostiene, misconoscenti”, Eusebi “cattiva stella è quella che vi mantiene ignoranti”, Lavaud “C’est la malechance qui vous domine, malappris”. Il corpus lirico trobadorico conta 4 occorrenze della locuzione “mal/s astres/astrucs” e ben 73 per il lemma malastruc e le sue flessioni, per un totale di 77 casi. I dizionari etimologici concordano nell’individuarne la base di provenienza nel lat. class. ASTRUM, termine che poteva significare astro o stella, ma anche destino. In un secondo momento da questa parola sarebbe derivata la forma ASTROSUS, con il significato di “malo sidere nato” (Cfr. Isidoro Etym.X,13). Dunque attorno al VI secolo, quando Isidoro registra questo significato, potrebbe essersi affermato nell’uso comune il senso negativo del termine. In base alle indicazioni del LEI tale forma si sarebbe rimodellata sul lemma del latino tardo *fatucu (da cui deriva direttamente l’occitanico “faduc”, “sot, niais”, cfr. Levy) ossia “votato alla morte” derivato probabilmente dal latino FATUUS che nella classicità veniva usato con il senso di sciocco, semplicione, ma che per un processo paraetimologico aveva confuso il proprio significato con quello di FATUM, che già nel latino classico indicava il destino avverso. Da questa convergenza lessicale e semantica si sarebbe determinata la neoformazione romanza *astrucs. L’uso corrente di far precedere al termine i prefissi dis- mal- con l’obiettivo di intensificarne il significato negativo ha fatto percepire il lemma senza prefissi come se fosse una forma neutra con il significato di “fortuna”(nota: per il significato “fortuna” è altrettanto frequente la forma con il prefisso ben-). Non a caso il Donatz Proensal(grammatica occitanica del XIII secolo) traduce astrucs =  fortunatus, desastrucs = infortunatus, malastrucs = infortunium passus.
Le dottrine gnoseologiche medievali guardavano alle stelle e alle loro costellazioni come a dei segni incisi nel cielo, dei quali si poteva dare una lettura in grado di fornire interpretazioni riguardo gli eventi umani. Nella cultura dell’uomo medievale era custodita la certezza che questi disegni stellari fossero la manifestazione di un progetto predefinito, che segnasse il destino umano sin dalla nascita, tanto nel bene quanto nel male, ed è su questi motivi che si fonda l’idea della fortuna o della sfortuna nella lirica cortese.
48: Eusebi traduce “che tanto peggiori siete quanto più vi si ammonisce”, Lavaud “car pires vous etes, plus on vous admoneste”, Perugi “voi che siete peggiori persino dei rimproveri che vi si muovono” (che però promuove a testo la lezione “que es peior que hom vos amonesta”), Toja “che peggiori siete, quanto più vi si ammonisce”. Le varie edizioni concordano nel fornire la traduzione al verso. La cobla, che si era aperta con l’accurata descrizione di una maledizione e dei suoi effetti, diretta ai maldicenti, chiude con un’amara certezza: l’impossibilità (ma forse non lo si era mai creduto realmente possibile) per un rimprovero, per quanto aspro, di lenire in qualche modo la maldicenza e maldicenti.
49: in un caso soltanto, Guillem de St. Deslier “Compaignon, ab joi mou mon chan” 37  “e fora sals mos loncs atens,” viene riportato lo stesso sintagma “lonc atens”, ma non sembra esserci una correlazione particolarmente interessante tra i due trovatori a livello di utilizzo di tali termini; sembra piuttosto una di quelle frasi fatte, in cui l’attesa, proprio perché rapportata ad un amore impossibile, risulta necessariamente sempre troppo lunga. De Riquer rileva che nella tornada di quindici delle diciassette canzoni attribuite con certezza ad Arnaut, appare il suo nome, generalmente accompagnato dall’uso della terza persona: questo rinvio costante alla figura del trovatore porta il critico a sostenere che Arnaut Daniel fu il giullare di sé stesso.
50: La canzone si chiude con la nobile vittoria che verrà dopo la lunga e paziente attesa. Eusebi indica come possibile antecedente per la lezione c’ab sufrir (fagh)di LPRSSg, Rigaut de Berbezilh, Tot atressi con la clartatz del dia (vv.25-32). Il termine “conquesta” risulta piuttosto isolato nella tradizione trobadorica. Solo in pochissimi casi, compreso Arnaut, si ritrova l’idea di conquista, in quasi tutti accompagnati dagli  aggettivi “bona”, “rica” e “richa”: Bertran de Born “Non puosc mudar mon chantar non esparga” 24 “per cui fon Poilla e Sainsogna conquesta”, Guillem Ademar “Ben agr'ops q'ieu saubes faire” 42 “de lieis c'autr'aver conquesta”, Guillem de Durfort “Quar say petit, mi met en razon larga,” 24 “quant en bon luec conquier bona conquesta”. Un elemento interessante è il fatto che “richa conquesta” compare già in Arnaut Daniel, nella stessa canzone, al verso 8, ma forse con una accezione differente. Nella prima strofa Arnaut dice di compiacersi molto di aver osato desiderare la donna amata perché il suo cuore e il suo senno gli faranno fare “splendida conquista” (traduzione di Eusebi). Nella tornada, invece, il punto di vista del trovatore sembra essersi spostato verso una condizione più stoica e ascetica: aspettando, il trovatore diviene saggio, e divenendo saggio fa “splendida conquista” ( traduzione di Eusebi). Sembra essersi attuato, nel corso della canzone, un processo di maturazione del trovatore, come se avesse raggiunto la consapevolezza di un amore che, proprio per la sua irraggiungibilità, fornisce importanti spunti di crescita intellettuale.
 

  • letto 2468 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4507 volte

CANZONIERE A

  • letto 6104 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2606 volte

Edizione diplomatica

 

   Arnautz daniels.
  Sjm 
fos amors de ioi donar tant lar-
  ga.
Cum ieu uas lieis dauer fin 
  cor efranc. Ja p(er) gran ben nom calgra 
  far embarc.Qeram tan aut qel pes mi 
  poia em tomba.Mas qand malbir cu(m)

 
 
  es depretz alsom. Mout men am mais 
  car anc lausiei uoler. Caras sai ieu que 
  mos cors emos sens. Mifarant far lor 
  grat richa conquesta.

  Pero sieu fatz lonc esper nomenbarga.
  Qentant ric luoc me sui mes emestanc.
  Cab sos bels digz mitenra de ioi larc.
  Esegrai tant qom miport ala tomba.
  Qieu non sui ies cel q(ue) lais aur p(er) plom.
  Epois enlieis nois taing com ren esmer.
  ta(n)t liserai fis (et) obediens. tro desamor sil 
  platz baisan menuesta.

 
  Us bons respieitz mi reuen em descarga.
  ​dun doutz desir don mi dolon li flanc.
  Car enpatz prenc lafan el sofr el parc.
  pois debeutat son las autras encomba.
  ​Que lagensser par caia pres un tom. pl(us)
  bas 
deliei qui laue (et) es uer. Que tuig
  bon aip pretz esabers esens. Reignon
  abliei cus non es meins nin resta.

 
  Epois tant ual nous cuietz que sesparga.
  ​Mos ferms uolers niqeis forc niqeis branc.
  Car ieu non sui sieus ni mieus si men 
  parc. p(er) cel seignor qeis mostret encolom-
  ba. Qel mon nona home denegun nom.
  Tant desires gran benananssa auer. cu(m)
  ieu fatz lieis etenc anon calens. Los eno
  ios cui dans damor es festa.

 
  Namieills deben ianom siatz auarga. Qen 
  uostramor mi trobaretz tot blanc. Qieu 
  nonai cor ni poder qem descarc. del ferm 
  uoler q(ue)non hieis deretomba. Q(ue) qand 
  mesueill niclau los huoills desom. Auos 
  mautrei qan leu ni uau iazer. Enous 
  cuietz qeis merme mos talens. nio fara
  ies qaral sent enla testa.

 
  Fals lausengier fuocs las lengas uos ar-
  ga. ​Eque p(er)datz los huoills amdos d(e) cranc.
  Q(ue) p(er)uos son estraich cauail emarc. amor
  toletz cab pauc deltot non tomba. Con-
  fondaus dieus que ia non sapchatz com.
  Qeus faitz als drutz maldir euil tener.
  ​Malastres es qeus ten desconoissens. car
  peior etz qui plus uos amonesta.

 
  Arnautz afaitz efara loncs atens. Qaten-
  den fai pros hom rica conquesta.
  • letto 3700 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Arnautz daniels   Arnautz Daniels
    I
  Sjm fos amors de ioi donar tant lar-
  ga.
Cum ieu uas lieis dauer fin 
  cor efranc. Ja p(er) gran ben nom calgra 
  far embarc.Qeram tan aut qel pes mi 
  poia em tomba.Mas qand malbir cu(m)
 
es depretz alsom. Mout men am mais 
  car anc lausiei uoler. Caras sai ieu que 
  mos cors emos sens. Mifarant far lor 
  grat richa conquesta
.
  Si.m fos amors de ioi donar tant larga,
  cum ieu vas lieis d'aver fin cor e franc
  ia per 
gran ben no.m calgra far embarc,
  q'er'am tan aut qe.l pes mi poia e.m tomba.
  Mas qand m'albir cum es de pretz al som
  mout m'en am mais car anc l'ausiei voler
  c'aras sai ieu que mos cors e mos sens
  mi farant far, lor grat, richa conquesta
.
    II
  Pero sieu fatz lonc esper nomenbarga.
  Qentant ric luoc me sui mes emestanc.
  Cab sos bels digz mitenra de ioi larc.
  Esegrai tant qom miport ala tomba.
  Qieu non sui ies cel q(ue) lais aur p(er) plom.
  Epois enlieis nois taing com ren esmer.
  ta(n)t liserai fis (et) obediens. tro desamor sil 
  platz baisan menuesta.
  Pero s'ieu fatz lonc esper no m'enbarga
  q'en tant ric luoc me sui mes e m'estanc
  c'ab sos bels digz mi tenra de ioi larc
  e segrai tant q'om mi port a la tomba;
  q'ieu non sui ies cel que lais aur per plom
  e pois en lieis no.is taing c'om ren esmer
  tant li serai fis et obediens
  tro de s'amor, si.l platz, baisan m'envesta.
    III
  Us bons respieitz mi reuen em descarga.
  ​dun doutz desir don mi dolon li flanc.
  Car enpatz prenc lafan el sofr el parc.
  Pois debeutat son las autras encomba.
  ​Que lagensser par caia pres un tom. pl(us)
  bas 
deliei qui laue (et) es uer. Que tuig
  bon aip pretz esabers esens. Reignon
  abliei cus non es meins nin resta.
  Us bons respieitz mi reven e.m descarga
  ​d'un doutz desir don mi dolon li flanc
  car en patz prenc l'afan e.l sofr'e.l parc
  pois debeutat son las autras en comba
  ​que la gensser par c'aia pres un tom
  plus bas de liei, qui la ve, et es ver,
  que tuig bon aip, pretz e sabers e sens
  reignon ab liei c'us non es meins ni.n resta
.
    IV
  Epois tant ual nous cuietz que sesparga.
  ​Mos ferms uolers niqeis forc niqeis branc.
  Car ieu non sui sieus ni mieus si men 
  parc. p(er) cel seignor qeis mostret encolom-
  ba. Qel mon nona home denegun nom.
  Tant desires gran benananssa auer. cu(m)
  ieu fatz lieis etenc anon calens. Los eno
  ios cui dans damor es festa.
  E pois tant val, no.us cuietz que s'esparga
  ​mos ferms volers ni qe.is forc ni qe.is branc
  car ieu non sui sieus ni mieus si m'en parc
  per cel seignor qe.is mostret en colomba,
  q'el mon non a home de negun nom
  tant desires gran benananssa aver
  cum ieu fatz lieis e tenc a non-calens
  los enoios cui dans d'amor es festa.
    V
  Namieills deben ianom siatz auarga. Qen 
  uostramor mi trobaretz tot blanc. Qieu 
  nonai cor ni poder qem descarc. del ferm 
  uoler q(ue)non hieis deretomba. Que qand 
  mesueill niclau los huoills desom. Auos 
  mautrei qan leu ni uau iazer. Enous 
  cuietz qeis merme mos talens. nio fara
  ies qaral sent enla testa.
  Na Mieills-de-Ben ia no.m siatz avarga,
  ​q'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
  q'ieu non ai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler que non hieis de retomba
  que qand m'esveill ni clau los huoills de som
  a vos m'autrei qan leu ni vau iazer
  e no.us cuietz qe.is merme mos talens
  ni o fara ies q'ara.l sent en la testa
.
    VI
  Fals lausengier fuocs las lengas uos ar-
  ga. ​Eque p(er)datz los huoills amdos de cranc.
  Q(ue) peruos son estraich cauail emarc. amor
  toletz cab pauc deltot non tomba. Con
  fondaus dieus que ia non sapchatz com.
  Qeus faitz als drutz maldir euil tener.
  ​Malastres es qeus ten desconoissens. car
  peior etz qui plus uos amonesta.
  Fals lausengier fuocs las lengas vos arga
  ​e que perdatz los huoills amdos de cranc,
  que per vos son estraich cauail e marc:
  Amor toletz c'ab pauc del tot non tomba.
  Confonda.us Dieus, que ia non sapchatz com,
  qe.us faitz als drutz maldir e vil tener;
  ​malastres es qe.us ten desconoissens,
  car peior etz qui plus vos amonesta
.
    T
  Arnautz afaitz efara loncs atens. Qaten.
  den fai pros hom rica conquesta
  Arnautz a faitz e fara loncs atens
  ​Q'atenden fai pros hom rica conquesta
.
  • letto 4156 volte

CANZONIERE B

  • letto 4099 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                     Vai al manoscritto [4]

  • letto 2916 volte

Edizione diplomatica

 

                
                            Jm fos a
 
                           mors de
                             ioi donar 
                             ta(n)t larga.
​                             
cu(m) eu uas 
                             liei dauer 
                             fin cor e
                             franc.ia
  
   p(er) gran ben nom calgra far enbarc.

   ​Qer am tan aut qel pes mi poia em
   tomba. ​Mas qan malbir cum es de p(re)tz
   al som. ​Mout men am mais. Car anc
   lausei uoler. Q(ue)ras sai eu qe mos cors e
   mos sens. Mifarant far lor grat rica
  
conquesta.
 

  Pero sieu fatz lonc esper nome(m)bar
   ga. ​Qentant ric loc me sui mes e
   mestanc. 
cab sos bels ditz mi tenra 
   de ioi larc. ​esegrai tant co(m) me port 
   ala tomba. ​Qieu non sui ies cel que 
   lais aur p(er) plom. ​epois enlieis nois
   taing com ren esmer. tant li serai
   fis et obediens. ​tro de samor sil plaz
   baisan menuesta.

 


  U s bos repieitz mi reuen em descarga.
   dun doutz desir don mi dolon li flanc.
   car enpatz pren lafan el sofr elparc.
   pois debeutat son las autras enco(m)ba.
   Q(ue) la gensser par qaia pres un tom.
   plus bas deliei qui laue (et) es uer. Que
   tant bon aip pretz esabers esens. rei(n)g
   non ab lieis cus non es meins nin 
   resta.

 


  E pois tant ual nous cuidetz qe ses 
   parga. Mos ferms uolers ni qeis
  
forc ni qeis branc. car eu no sui sieus
   ni mieus simen parc. p(er) cel seignor
       
   qeis mostret encolomba. Qel mon
   nona home denegun nom. tant desi 
   res gran benananssa auer. cu(m) eu
   fatz lieis etenc anoncalens. los eno-
   ios cui dans damor es festa. 

  Na mieills deben ia nom siatz auarga.
   ​Qen uostra amor me trobaretz tot 
   blanc. ​Qieu non ai cor ni poder qem 
   descarc. del ferm uoler que non eis 
   de retomba. ​Q(ue) qan mesueill ni clau 
   los huoills de som. auos mautrei q(ua)n  
   leu ni uauc iazer. enous cuidetz qeis
   merme mos talens. niofara ies qa-
   ral sent enla testa.

 


  Fals lausengier. focs las lengas uos 
   arga. eque p(er)datz los huoils amdos 
   de cranc. Q(ue) p(er)uos son estaich cauaill
   emarc. amor toletz capauc del tot
   non tomba. coffondaus dieus q(ue) ia 
   non sapchatz com. Qeus faitz als
   drutz maldir euil tener. Malastres
   es qeus ten desconoissens. Q(ue) peior
   etz qui plus uos amonesta. 

 
  Arnautz afaitz efara loncs atens.
   qatenden fai pros ho(m) rica conqesta.
  • letto 2710 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
                             Jm fos a 
                             mors
 de
                             ioi donar 
                             ta(n)t larga.
​                             
cu(m) eu uas 
                             liei dauer 
                             fin cor e
                             franc.ia
  p(er) gran ben nom calgra far enbarc.
  ​
Qer am tan aut qel pes mi poia em
  tomba. ​Mas qan malbir cum es de p(re)tz 
  al som. ​Mout men am mais. Car anc 
  lausei uoler. Q(ue)ras sai eu qe mos cors e 
  mos sens. Mifarant far lor grat rica 
  conquesta.
  Si.m fos amors de ioi donar  tant larga
  ​
cum eu vas liei d'aver fin cor e franc,
  ia per gran ben no.m calgra far enbarc,
  q'er am tan aut qe.l pes mi poia e.m tomba.
  Mas qan m'albir cum es de pretz al som,
  Mout m'en am mais, car anc l'ausei voler,
  qu'eras sai eu qe mos cors e mos sens
  ​m
i farant far, lor grat, rica conquesta.

 
    II
  Pero sieu fatz lonc esper nome(m)bar
  ga. ​
Qentant ric loc me sui mes e
  mestanc. 
cab sos bels ditz mi tenra 
  de ioi larc. ​esegrai tant co(m) me port 
  ala tomba. ​Qieu non sui ies cel que 
  lais aur p(er) plom. ​epois enlieis nois
  taing com ren esmer. tant li serai
  fis et obediens. ​tro de samor sil plaz
  baisan menuesta.
  Pero s'ieu fatz lonc esper no m'embarga,
  Q'en tant ric loc me sui mes e m'estanc,
  c'ab sos bels ditz mi tenra de ioi larc
  ​
e segrai tant c'om me port a la tomba,
  q'ieu non sui ies cel que lais aur per plom,
  ​
e pois en lieis no.is taing c'om ren esmer,
  tant li serai fis et obediens,
  ​tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
    III
  Us bos repieitz mi reuen em descarga.
  dun doutz desir don mi dolon li flanc.
  car enpatz pren lafan el sofr elparc.
  pois debeutat son las autras enco(m)ba.
  Q(ue) la gensser par qaia pres un tom.
  plus bas deliei qui laue (et) es uer. Que
  tant bon aip pretz esabers esens. rei(n)g
  non ab lieis cus non es meins nin
  resta.
  Us bos repieitz mi reven e.m descarga
  d'un doutz desir don mi dolon li flanc,
  car en patz pren l'afan e.l sofr e.l parc,
 
pois de beutat son las autras en comba,
 
que la gensser par q'aia pres un tom
  plus bas de liei qui la ve et es ver, 
  que tant bon aip, pretz e sabers e sens 
  reingnon ab lieis c'us non es meins ni.n resta.
    IV
  Epois tant ual nous cuidetz qe ses
  parga. Mos ferms uolers ni qeis
 
forc ni qeis branc. car eu no sui sieus 
  ni mieus simen parc. per cel seignor
  ​
qeis mostret encolomba. Qel mon
  nona home denegun nom. tant desi 
  res gran benananssa auer. cu(m) eu
  fatz lieis etenc anoncalens. los eno
 
ios
 cui dans damor es festa.
  E pois tant val, no.us cuidetz qe s'esparga
  ​mos
 ferms volers, ni qe.is forc ni qe.is branc,
  car eu no sui sieus ni mieus si m'en parc
​ 
per cel seignor qe.is mostret en colomba.
 
Q'el mon non a home de negun nom
  tant desires gran benananssa auer
  cum eu fatz lieis e tenc a noncalens
  los enoios cui dans d'amor es festa.
    V
  Na mieills deben ia nom siatz auarga.
  ​Qen uostra amor me trobaretz tot
  blanc. ​Qieu non ai cor ni poder qem
  descarc. del ferm uoler que non eis 
  de retomba. ​Q(ue) qan mesueill ni clau 
  los huoills de som. auos mautrei q(ua)n
  leu ni uauc iazer. enous cuidetz qeis
  merme mos talens. niofara ies qa
  ral sent enla testa.
  Na Mieills-de-ben ia no.m siatz avarga,
  q'en vostra amor me trobaretz tot blanc, 
  ​q'ieu non ai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler que non eis de retomba.
  ​Que qan m'esveill ni clau los huoills de som 
  a vos m'autrei quan leu ni vauc iazer
  e no.us cuidetz qe.is merme mos talens
 
ni o fara ies q'ara.l sent en la testa.
    VI
  Fals lausengier focs las lengas uos
  arga. eque p(er)datz los huoils amdos 
  de cranc. Q(ue) p(er)uos son estaich cauaill
  emarc.amor toletz capauc del tot
  non tomba. coffondaus dieus q(ue) ia 
  non sapchatz com. Qeus faitz als 
  drutz maldir euil tener. Malastres 
  es qeus ten desconoissens. Q(ue) peior 
  etz qui plus uos amonesta.
  Fals lausengier focs las lengas vos arga
  e que perdatz los huoils amdos de cranc
  Que per vos son estaich cavaill e marc;
  Amor toletz c'a pauc del tot non tomba. 
  Coffonda.us Dieus que ia non sapchatz com, 
  qe.us faitz als drutz maldir e vil tener; 
  malastres es qe.us ten desconoissens, 
 
que peior etz qui plus vos amonesta.
    T
  Arnautz afaitz efara loncs atens.
  qatenden fai pros ho(m) rica conqesta.
  Arnautz a faitz e fara loncs atens,
 
q'atenden fai pros hom rica conqesta.
  • letto 2130 volte

CANZONIERE C

  • letto 2496 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                     Vai al manoscritto [5]

  • letto 2490 volte

Edizione diplomatica

 

                        ar(nau)z  
  SIm fos amors    daniel
  de ioy donar tan larga.
  cum ieu uas lieis dauer
  cor fin e franc. ia de mos
  iorns nom calgra frar embarc.
  quieu am tan aut quel pes me
  puegem plomba. e quan mal
  bir quon es de pretz al som.
  mout men am mais quar anc
  lauzei uoler. queras sai ieu q(ue)
  mos cors e mos sens. me fara(n)

  far lurgrat rica conquesta.
   


  Esi bem fas lonc esper nom em
  barga. quen tan ric loc me suy
  mes em estanc. don si belh dig
  mi faran de ioy larc. e segrai
  tan trom me port ala tomba. q(ui)
  eu no suy ges selh que don aur
  per plom. e pus en lieys non
  tanh quom reyesmer. tan li se
  rai sers (et) obediens. tro de samor
  sil platz baizan me uesta.
 
  Sa gran ualor el ric pretz me
  descarga. dels grans sospirs
  don me dolon mey flanc. quar
  on patz prenc la fan el suffrel
  parc. quar de beutat son las
  autras en comba. que la gen
  ser par quaya pres un tom. pl(us)
  bas de lieys qui la ve (et) es uer.
  quar totz bos ayps ioys e solatz
  e sens. renhon en lieys qus no(n)
  non es meynhs nin resta.  
 
  E pus tan ual cujatz uos q(ue) ses
  parga. mos deziriers ni ques
  forc ni sesbranc. no serai mieus
  ni sieus si ia men parc. si ma
  iut selh ques mostret en co
  lomba. quen tot lo mon non
  eshom de nulh nom. tan fi
  namen dezir gran ben auer.
  cu(m) ieu fas lieys mas sen men
  non chalens. pels deuinans
  cuy dans dels drutz es festa.  
 
  Fols lauzengiers fuoc las
  lenguas uos arga. e que per
  datz ams los huelhs per mal
  cranc. que per uos son estrag
  caual e marc. quamor bais
  satz qua pauc del tot no plo(m)
  ba. cofondaus dieus e sai uos
  dire com. uos faitz als drutz
  maldir e uiltener. mals astres
  es quius sec desconoissens. q(ue)
  piegers es qui plus uos amones
  ​Na mielhs debe ia nom si       ta.
  atz auarga. quen uostramor me
  trobaretz tot flanc quieu non ai
  cor ni poder quem descarc. del
  ferm uoler quen es pars de re
  tomba. que quan mesuelh ni
  clau los huelhs de som. uostre
  remanc quan leu ni uau iazer.
  e nous cuges quen abays mos
  talens. no fara elh quaral sent
  en la testa.
 
  Arnautz a fag e fara loncs a
  tens. quatenden fai pros hom
 
richa conquesta.
 ar(naut)z. daniel.
  • letto 2199 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  ar(nau)z daniel   Arnauz Daniel
    I
  SIm fos amors
  de ioy donar tan larga.
  cum ieu uas lieis dauer
  cor fin e franc. ia de mos
  iorns nom calgra frar embarc.
  quieu am tan aut quel pes me
  puegem plomba. e quan mal
  bir quon es de pretz al som.
  mout men am mais quar anc
  lauzei uoler. queras sai ieu q(ue)
  mos cors e mos sens. me fara(n)

  far lurgrat rica conquesta.

  Si.m fos amors de ioy donar tan larga
  cum ieu vas lieis d'aver cor fin e franc,
  ia de mos iorns no.m calgra frar embarc
  qu'ieu am tan aut qu'e.l pes me pueg'e.m plomba
  e quan m'albir quon es de pretz al som,
 
mout m'en am mais quar anc l'auzei voler
 
qu'eras sai ieu que mos cors e mos sens
  me faran far, lur grat, rica conquesta.
    II
  Esi bem fas lonc esper nom em
  barga. quen tan ric loc me suy
  mes em estanc. don si belh dig
  mi faran de ioy larc. e segrai
  tan trom me port ala tomba. q(ui)
  eu no suy ges selh que don aur
  per plom. e pus en lieys non
  tanh quom reyesmer. tan li se
  rai sers (et) obediens. tro de samor

  sil platz baizan me uesta. 

  E si be.m fas lonc esper no m'embarga
  qu'en tan ric loc me suy mes e m'estanc
  don si belh dig mi faran de ioy larc
  e segrai tan tr'om me port a la tomba
  qui eu no suy ges selh que don aur per plom
  e pus en lieys non tanh qu'om re y esmer
  tan li serai sers et obediens
 
tro de s'amor, s'il platz, baizan me vesta.
 
    III
  Sa gran ualor el ric pretz me
  descarga. dels grans sospirs
  don me dolon mey flanc. quar
  on patz prenc la fan el suffrel
  parc. quar de beutat son las
  autras en comba. que la gen
  ser par quaya pres un tom. pl(us)
  bas de lieys qui la ve (et) es uer.
  quar totz bos ayps ioys e solatz
  e sens. renhon en lieys qus no(n)
  nou es meinhs nin resta.
  Sa gran valor e.l ric pretz me descarga
 
dels grans sospirs don me dolon mey flanc
 
quar on patz prenc l'afan e.l suffr'e.l parc
 
quar de beutat son las autras en comba
 
que la genser par qu'aya pres un tom
  plus bas de lieys, qui la ve, et es ver.
  quar totz bos ayps ioys e solatz e sens
 
renhon en lieys q'us non nou es meynhs ni.n resta.
    IV
  E pus tan ual cujatz uos q(ue) ses
  parga. mos deziriers ni ques
  forc ni sesbranc. no serai mieus
  ni sieus si ia men parc. si ma
  iut selh ques mostret en co
  lomba. quen tot lo mon non
  e shom de nulh nom. tan fi
  namen dezir gran ben auer.
  cu(m) ieu fas lieys mas sen men
  non chalens. pels deuinans
  cuy dans dels drutz es festa.
  E pus tan va,l cujatz vos que s'esparga
 
mos deziriers ni qu'esforc ni s'esbranc?
  No serai mieus ni sieus si ia m'en parc
 
si m'aiut selh que.s mostret en colomba
  qu'en tot lo mon non es hom de nulh nom
  tan finamen dezir gran ben aver.
  cum ieu fas lieys, mas s'en men non chalens.
  pels devinans cuy dans dels drutz es festa.
    V
  Fols lauzengiers fuoc las
  lenguas uos arga. e que per
  datz ams los huelhs per mal
  cranc. que per uos son estrag
  caual e marc. quamor bais
  satz qua pauc del tot no plo(m)
  ba. cofondaus dieus e sai uos
  dire com. uos faitz als drutz  
  maldir e uiltener. mals astres
  es quius sec desconoissens. que
  piegers
 es qui plus uos amones
                                                                                ta.
  Fols lauzengiers, fuoc las lenguas vos arga
  e que perdatz ams los huelhs per mal cranc 
 
que per vos son estrag caval e marc
 
qu'amor baissatz qu'a pauc del tot
  no plomba cofonda.us Dieus e sai vos dire com:
  vos faitz als drutz maldir e vil tener
 
mals astres es qui.us sec desconoissens
 
que 
piegers es qui plus vos amonesta.
    VI
  Na mielhs debe ia nom si   
  atz auarga. quen uostramor me
  trobaretz tot flanc quieu non ai
  cor ni poder quem descarc. del
  ferm uoler quen es pars de re
  tomba. que quan mesuelh ni
  clau los huelhs de som. uostre
  remanc quan leu ni uau iazer.
  e nous cuges quen abays mos
  talens. no fara elh quaral sent
  en la testa.
  Na Mielhs-de-be ia no.m siatz avarga 
  qu'en vostramor me trobaretz tot blanc
 
qu'ieu non ai cor ni poder que.m descarc
  del ferm voler que n'es pars de retomba 
 
que quan m'esvelh ni clau los huelhs de som 
 
vostre remanc, quan leu ni vau iazer
  e no.us cuges que n'abays mos talens
  no fara elh qu'ara.l sent en la testa.
    T
  Arnautz a fag e fara loncs a
  tens. quatenden fai pros hom
 
richa conquesta.
  Arnautz a fag e fara loncs atens
  qu'atenden fai pros hom richa conquesta.
  • letto 3179 volte

CANZONIERE D

  • letto 3621 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 1831 volte

Edizione diplomatica

 

         Arnaut daniel 
   S    jm fors amors de ioi donar tan la
        ria. Cu(m) eu uas lei dau(er) fin cor efra(n)c.
        Ja p(er) granbe no(m) calgra far  embarc.
  Quera(m) tan alt q(ue)s p(re)s mi pogen tomba.
  E can malbir. Cu(m) es de p(re)z al som. Mot m(e)n
  am mais. Car anc lausei uoler. Cara sai
  eu qe mos cors emos senz. M
i faran far
  lograt rica (con)q(ue)sta.
   
     
  P erço si faz lonc esper no(n) m(en)braria. Qin
     tan ric loc mi soi mes emestanc.
Cab
   sols bels diz mi tengra d(e) ioi larc. E segra-
   i tan cu(m) mi porta la tomba. Qeu no soi
   ges cel qui lais aur p(er) plom. Epos enlei
   no(n) ta(n)g com ren esmer. Tan liserai
 s(e)rs et
   obedienz. Tro de samor sill plaz baisan mi
   uesta.

  E pos tan ual no(n) cuges que ses paria. Mos
     ferms uolers niq(ue)s forz ni sensbra(n)z.
                                                               p(er)cel
        
  segnor qins mostret en colu(m)ba. El mon
  no(n) a home denegun nom. Tan desires g(ra)n
  b(e)ananssa uer. Cu(m) eu faz lei ete(n)g ano(n) ca
  lenz. los enoios cui dans damor es festa.
   
  U s bos respeic mi
     reuen em descharia. dun dolz desir. don
   mi dolon li flanc. Quez en pas p(re)n lafan
   el sofrel parc. pos de beltat solas alautras
   en coba. Que lagen de cer par caia pres
   uas leis tem. plus bas delei qui la ue (et)
   es uer. Quetuit bon aip. p(re)z esabers ese(n)z.
   Regnon ablei cus no(n) es me(n)gç niresta. 

 
  N a maillz debeia ia no(n) siaç auaria.
       Que uostramor mi trobarez tot blanc.
   Queu no(n) ai cor ni poder que(m) descarc. del
   ferm uoler. q(ue)n nes ges dereco(m)ba. Que can
   mesueill ni clau los oillz deson. auos mau
   trei can leu ni uau iacer. Enous cugez q(ue)s
   merme mos talenz. No fara ges car ol sin-
   sent en la testa.

 
  F als lauseng(er)s focs la lengua uos arda. O
      que p(er)daz los oillz tuich de mal ta(n)c. Que
   p(er) uos son estrait caual emarc. Amors to
   lez cappauc del tot nom tomba. Cofonda
   us deus q(ue) ia no sap bez co. Uos faiç al druz
   mal dit euil tener. Ep(er) uos es cazuz p(re)z e
   iouenz. Que peior es can om uos amo-
   nesta.

    
  N arnauz afait efara loncs atens. Cate(n)-
     den fai pros om (con)questa.
  • letto 3048 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnaut daniel   Arnaut Daniel
    I
 S    jm fors amors de ioi donar tan la
        ria. Cu(m) eu uas lei dau(er) fin cor efra(n)c.
        Ja p(er) granbe no(m) calgra far embarc.
  Quera(m) tan alt q(ue)s p(re)s mi pogen tomba.
  E can malbir. Cu(m) es de p(re)z al som. Mot m(e)n
  am mais. Car anc lausei uoler. Cara sai
  eu qe mos cors emos senz. M
i faran far
  lograt rica (con)q(ue)sta.
  
  Si.m fors amors de ioi donar tan laria,
  cum eu vas lei d'aver fin cor e franc
  ja per gran be no.m calgra far embarc
  qu'er'am tan alt qu'espres mi pog'en tomba.
  E can m'albir cum es de prez al som
  mot m'en am mais car anc l'ausei voler
  c'ara sai eu qe mos cors e mos senz
  mi faran far, lo grat, rica conquesta.
    II
  P erço si faz lonc esper no(n) m(en)braria. Qin
   tan ric loc mi soi mes emestanc.
Cab
   sols bels diz mi tengra d(e) ioi larc. E segra-
   i tan cu(m) mi porta la tomba. Qeu no soi
   ges cel qui lais aur p(er) plom. Epos enlei
   no(n) ta(n)g com ren esmer. Tan liserai
 s(e)rs et
   obedienz. Tro de samor sill plaz baisan mi
   uesta.
  Perço si fay lonc esper no m'embrarca
  qu'e tan ric loc mi soi mes e m'estanc
  c'ab sols bels diz mi tengra de ioi larc
  e segrai tan c'om mi port a la tomba;
  que no soi ges cel qui lais aur per plom
  e pos en lei non tang c'om ren emer
  tan le[...] fes et obedie[...]
  tro de s'amor, s'on plaz, baisan mi vesta.
    III
  E pos tan ual no(n) cuges que ses paria. Mos
   ferms uolers niq(ue)s forz ni sensbra(n)z. p(er)cel
  
segnor qins mostret en colu(m)ba. El mon
  no(n) a home denegun nom. Tan desires g(ra)n
  b(e)ananssa uer. Cu(m) eu faz lei ete(n)g ano(n) ca
  lenz. los enoios cui dans damor es festa.
 
  E pos tan val, non cugez que s'esparia
  mos ferms volers ni que.s forz ni s'embranz
  per cel segnor qui.s mostret en columba
  el mon non a home de negun nom
  tan desires gran benananss'aver
  cum eu faz lei e teng a non-calenz
  los enoios cui dans d'amor es festa.
    IV
  U s bos respeic mi
   reuen em descharia. dun dolz desir. don
   mi dolon li flanc. Quez en pas p(re)n lafan
   el sofrel parc. pos de beltat solas alautras
   en coba. Que lagen de cer par caia pres
   uas leis tem. plus bas delei qui la ue (et)
   es uer. Quetuit bon aip. p(re)z esabers ese(n)z.
   Regnon ablei cus no(n) es me(n)gç niresta.
  Us bos respeiç mi reven e.m descharia
  d'un dolz desir don mi dolon li flanc
  quez en paz pren l'afan e.l sofr'e.l parc
  pos de beltat so las alautras en comba
  que la gen de cer par c'aia pres vas leis tom
  plus bas de lei, qui la ve, et es ver,
  que tuit bon aip, prez e sabers e senz
  regnon ab lei, c'us non es mengç ni resta.
    V
  N a maillz debeia ia no(n) siaç auaria.
   Que uostramor mi trobarez tot blanc.
   Queu no(n) ai cor ni poder que(m) descarc. del
   ferm uoler. q(ue)n nes ges dereco(m)ba. Que can
   mesueill ni clau los oillz deson. auos mau
   trei can leu ni uau iacer. Enous cugez q(ue)s
   merme mos talenz. No fara ges car ol sin-
   sent en la testa.
  Na Meillz-de-be, ia ia non siç avaria,
  qu'e vostr'amor mi trobarez tot blanc
  qu'eu non ai cor ni poder que.m descare
  del ferm voler qe nn'es ges de recomba
  que can m'esveill ni clau los oillz de son
  a vos m'autrei can leu ni vau iacer
  e no.us cugez que.s merme mos talenz
  no fara ges c'aro.l sinsent en la testa.
    VI
  F als lauseng(er)s focs la lengua uos arda. O
   que p(er)daz los oillz tuich de mal ta(n)c. Que
   p(er) uos son estrait caual emarc. Amors to
   lez cappauc del tot nom tomba. Cofonda
   us deus q(ue) ia no sap bez co. Uos faiç al druz
   mal dit euil tener. Ep(er) uos es cazuz p(re)z e
   iouenz. Que peior es can om uos amo-
   nesta.
  Fals lausengiers, focs la lengua vos arda
  o que perdaz los oillz tuich de mal tanc,
  que per vos son estrait caval e marc:
  Amors tolez c'ap pauc del tot no.m tomba.
  Cofonda.us Deus, que ia no sap bez co,
  vos faiç al druz maldit e vil tener;
  e per vos es cazuz prez e iovenz
  que peior es can om vos amonesta.
    T
  N arnauz afait efara loncs atens. Cate(n)-
     den fai pros om (con)questa.
  N'Arnauz a fait e fara loncs atenç
  c'atenden fai pros om rica conquesta.
  • letto 3415 volte

CANZONIERE F

  • letto 3472 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 4051 volte

Edizione diplomatica

 

    
  Jm fos amors de ioi donar tan laria.
​
     Co(n) en uas lei dauer fin cor efranc.
  ​
i  a p(er) gran be nom calgra far embarc.
  ​
Qeu am tan aut qesp(er)s mi poia emplo(n)ba.
  E qan malbir co(n) es deprez al som.
  ​
Molt menam mais qar anc lausei uoler.
  ​
Qara sai eu qe mos cor emos senz.
  ​
Me faran far lor grat rica co(n)qesta.

       Ero sim faz lo(n)c esp(er) nom embaria.
  ​
Q en tan ric loc me sui mes em estanc.
  ​
D on li bel dich me tenon de ioi larc.

 
  O segrai tan qom mi port a la tomba.
  ​
Q eu no(n) sui ges cel qi lais aur p(er) plom.
  ​E
pos en leis non tain()g qom ren esmer.
  ​
T an li serai serz ez obidienz.
  ​
T ro de samor sil plaz baisan me(n)uesta.
 
  A meillz de be ia nom siatz auaria.
​ 
Qen uostramor mi trobarez tot blanc.
  ​
Qeu no(n) haicor ni poder qem descarc.
  ​
Del ferm uoler qe no(n) es de retomba.
  ​
Q e qan mes ueill ni claus los oillz de son.
  A uos mautrei qan leu ni uau iazer.
  ​
E no(n) cugez qes merme mos tale(n)z.
  ​N on fara ges qeral sint en latesta.

       Als lause(n)giers focs las legnas uos aria.
  O qe p(er)datz ambos los oillz de mal cranc.
  Qar p(er) uos sonestrait caual emarc.
  A mor tolez qa pauc del tot no(n) tomba.
  C onfundaus deus qe ia no(n) sapebatz com.
  Qals druz uos faitz mal direuil tener.
  Malastres es qeu ten desconoissenz.
  Qar peior etz qan hom uos amonesta.
  • letto 2920 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
    I
  Jm fos amors de ioi donar tan laria.
​
     Co(n) en uas lei dauer fin cor efranc.
  ​
i  a p(er) gran be nom calgra far embarc.
  ​
Qeu am tan aut qesp(er)s mi poia emplo(n)ba.
  E qan malbir co(n) es deprez al som.
  ​
Molt menam mais qar anc lausei uoler.
  ​
Qara sai eu qe mos cor emos senz.
  ​
Me faran far lor grat rica co(n)qesta.
  I.m fos amors de ioi donar tan laria,
  con en vas lei d'aver fin cor e franc
  ia per gran be no.m calgra far embarc
  q'eu am tan aut q'espers mi poia e.m plonba.
  E qan m'albir con es de prez al som
  molt m'en am mais qar anc l'ausei voler
  q'ara sai eu qe mos cor e mos senz
  me faran far, lor grat, rica conqesta.
    II
  Ero sim faz lo(n)c esp(er) nom embaria.
  ​
Q en tan ric loc me sui mes em estanc.
  ​
D on li bel dich me tenon de ioi larc.

  O segrai tan qom mi port a la tomba.
  ​
Q eu no(n) sui ges cel qi lais aur p(er) plom.
  ​E
pos en leis non tain()g qom ren esmer.
  ​
T an li serai serz ez obidienz.
  ​
T ro de samor sil plaz baisan me(n)uesta.
 
  Ero si.m faz lonc esper no m'embaria
  q'en tan ric loc me sui mes e m'estanc
  don li bel dich me tenon de ioi larc
  o segrai tan q'om mi port a la tomba;
  q'eu non sui ges cel qi lais aur per plom
  e pos en leis non taing q'om ren esmer
  tan li serai serz ez obidienz
  tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
    III
  A meillz de be ia nom siatz auaria.
​ 
Qen uostramor mi trobarez tot blanc.
  ​
Qeu no(n) haicor ni poder qem descarc.
  ​
Del ferm uoler qe no(n) es de retomba.
  ​
Q e qan mes ueill ni claus los oillz de son.
  A uos mautrei qan leu ni uau iazer.
  ​
E no(n) cugez qes merme mos tale(n)z.
  ​N on fara ges qeral sint en latesta.
  Na Meillz-de-be, ia no.m siatz avaria,
  q'en vostr'amor mi trobarez tot blanc
  q'eu non hai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler qe non es de retomba
  qe qan m'esveill ni claus los oillz de son
  a vos m'autrei qan leu ni vau iazer
  e non cugez qe.s merme mos talenz
  non fara ges q'era.l sint en la testa.
    IV
     Als lause(n)giers focs las legnas uos aria.
  O qe p(er)datz ambos los oillz de mal cranc.
  Qar p(er) uos sonestrait caual emarc.
  A mor tolez qa pauc del tot no(n) tomba.
  C onfundaus deus qe ia no(n) sapebatz com.
  Qals druz uos faitz mal direuil tener.
  Malastres es qeu ten desconoissenz.
  Qar peior etz qan hom uos amonesta.
  Fals lausengiers, focs las legnas vos aria
  o qe perdatz ambos los oillz de mal cranc,
  qar per vos son estrait caval e marc:
  Amor tolez q'a pauc del tot non tomba.
  Confunda.us Deus, qe ia non sapebatz com,
  q'als druz vos faitz maldir e vil tener;
  malastres es q'eu ten desconoissenz
  qar peior etz qan hom vos amonesta.
  • letto 2543 volte

CANZONIERE H

  • letto 3038 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2275 volte

Edizione diplomantica

[f. 9vc]

        Arnauz danielz.
  S   im fos amors de ioi donar tan
       larga. ​Com eu uas lei dauer fi 
       cor e franc. Ja de mon ior nom 
       calgra far unbarc.
¹  Qeu am ta(n)
      
aut quesspers mi pogemplomba. 
       Eqan  malbir com es de prez  al
       som. Molt men am mais qar anc
       lauszei uoler. Qara sai eu que mos
      
cors emos sens. Mi faran far lor
       grat rica c(on)questa.
   
       P
   er so seu  fatz loing  esper no  men
      
barga.² ​Qen tan ric loc mi soi mes
       emestanc. Qab sos bels dichz mi
       tengra de ioi  larc. ​Ei  segrai tan
       com mi po(r)t ala tomba. Q(e)u no soi
      
ges cel qi lais aur p(er) plom. E puois 
       en lei non  taing  com ren esmer.
       ​
tan li serai fis et obedienz. Tro d(e)
       samor  sill platz  baisan mi  ue
       sta.

  E   puois tan ual non cuges que ses
       parga. Mos ferms  uolers ni qes
       forz ni sembranc. P(er) cel seingno(r)
       quis  mostret  en  colomba. No
       serai sieus ni mieus si iam so pa(r)c.
       El mon non ha ome d(e)negu nom.
       Tan  desires  gran  benenansauer.
       Com eu faz lei e teing ano cale(n)z.
       los diuinanz cui dans damor es
       festa.
  U  s bos respeitz mi reuen  em des
       carga. ​Dun douz  desir  don mi

[f. 9vd]

       dolo li flanc. Qez en pas pren la
       fa(n)
 el so frel parc.³ puois d(e) beltat 
       so las altras encomba.
⁴ Qa(r) la ge(n)
       ser
 par quaia  pres  un  tom.
⁵ plus
       pocs  odir  enu(er)bas de lei es uer.
       Qe  tuit  bon  aip  prez  esabers 
       esenz. Regnon ab lei cus n(on)  es
       meingz ni resta.
    
       N   
ameillç de beia nom sias auar
       ga. Qen uostramor mi trobares
       tot blanc. Qeu non ai cor ni po
       der qem descarc. Del ferm uoler
       qui(n) nes ges de retomba.
⁶ Qe
       qam mesueill ni clau los oillz

       del som.⁷ Auos mautrei qan leu⁸ 
       ni uau iazer. Enous cuges ques
       mer me mos talenz. No fara
       ges tantal urai sus en testa.

 F   als lausengiers focs las lenguas
       uos arga. Oqe perdatz ams los
       oillz de mal cranc. Qe per uos 
       son estrait caual emarc. Amor
       tolletz qab pauc del tot n(on) tom
       ba. Confondaus deus e sai uos 
       dire com. Qal drutz uos faitz
       mal\dir/ euil tener. E p(er) uos es cas
       utz prez e iouenz.⁹ Et es peior
​       ​on plus uos amonesta.
 N   arnautz afait efara loncs atens.
       Qatenden fai p(ro)shoms rica (con)
       questa.
 

 

Glosse
1 aillors ditz. Ia p(er) gran ioi
nom calgra far embarc.
id est debita. so es suiscebre. do(n)
eu fos e(m)mariatz. so es e(m)brigatz
p(er) debita.
2 no(n) me i(m)pedit
3 id est parco. ço es
perdono.
4 id est en ualle.
5 En respeit de lei
6 id est angastara
7 id est del cap. q(e) es 
la partz q(e) es el so(m).
8 id est leuo.
  9 Aillors ditz. Mals
astres es qeus te
​desconoissens.
Qe. (et)c.
  • letto 2640 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnauz danielz.   Arnauz Danielz.
    I
  S   im fos amors de ioi donar tan
       larga. ​Com eu uas lei dauer fi 
       cor e franc. Ja de mon ior nom 
       calgra far unbarc.
Qeu am ta(n)
      
aut quesspers mi pogemplomba. 
       Eqan  malbir com es de prez  al
       som. Molt men am mais qar anc
       lauszei uoler. Qara sai eu que mos
      
cors emos sens. Mi faran far lor
       grat rica c(on)questa.
 
  Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
  com eu vas lei d'aver fi cor e franc
  ia de mon ior no.m calgra far un barc
  q'eu am tant aut qu'esspers mi pog'e.m plomba.
  E qan  m'albir com es de prez  al som
  molt m'en am mais qar anc l'auszei voler
  q'ara sai eu que mos cors e mos sens
  mi faran far, lor grat, rica conquesta.

 
    II
  P   er so seu  fatz loing  esper no  men
      
barga. ​Qen tan ric loc mi soi mes
       emestanc. Qab sos bels dichz mi
       tengra de ioi  larc. ​Ei  segrai tan
       com mi po(r)t ala tomba. Q(e)u no soi
      
ges cel qi lais aur p(er) plom. E puois 
       en lei non  taing  com ren esmer.
       ​
tan li serai fis et obedienz. Tro d(e)
       samor  sill platz  baisan mi  ue
       sta.
  Perso s'eu  fatz long  esper no  m'enbarga
  q'en tan ric loc mi son mes e m'estanc
  q'ab sos bels dichz mi tengra de ioi  larc
  e.i  segrai tan c'om mi port a la tomba;
  q'eu no soi ges cel qi lais aur per plom
  e puois en lei non  taing  c'om ren esmer
  tan li serai fis et obedienz
  tro de samor, s'ill  platz,  baisan  mi  vesta.
    III
  E   puois tan ual non cuges que ses
      
parga. Mos ferms  uolers ni qes
       forz ni sembranc. P(er) cel seingno(r)
       quis  mostret  en  colomba. No
       serai sieus ni mieus si iam so pa(r)c.
       El mon non ha ome d(e)negu nom.
       Tan  desires  gran  benenansauer.
       Com eu faz lei e teing ano cale(n)z.
       los diuinanz cui dans damor es
       festa.
  E puois tan val, non cuges que s'esparga
  mos ferms volers ni qe.s forz ni s'embranc
  no serai sieus ni mieus si ia.m so parc
  per cel seignor qui.s  mostret  en  colomba
  el mon non ha ome de negu nom
  tan  desires  gran  benenans'aver
  com eu faz lei e teing a no-calenz
  los divinanz cui dans d'amor es festa.
    IV
  U   s bos respeitz mi reuen  em des
       carga. ​Dun douz  desir  don mi
      
dolo li flanc. Qez en pas pren la
       fa(n)
 el so frel parc.
puois d(e) beltat 
       so las altras encomba.
Qa(r) la ge(n)
       ser
 par quaia  pres  un  tom.
plus
       pocs  odir  enu(er)bas de lei es uer.
       Qe  tuit  bon  aip  prez  esabers 
       esenz. Regnon ab lei cus n(on)  es
       meingz ni resta.
 
  Us bos respeitz mi reven  e.m descarga
  d'un douz desir  don mi dolo li flanc
  qez en pas pren l'afan e.l sofr'e.l parc
  puois de beltat so las altras en comba
  qua la genser par qu'aia  pres  un  tom
  plus poc so dir  en verbas de lei es ver,
  qe  tuit  bon  aip,  prez  e sabers e senz
  regnon ab lei, c'us non  es meingz ni resta.
    V
  N   ameillç de beia nom sias auar
       ga. Qen uostramor mi trobares
       tot blanc. Qeu non ai cor ni po
       der qem descarc. Del ferm uoler
       qui(n) nes ges de retomba.
Qe
       qam mesueill ni clau los oillz

       del som. Auos mautrei qan leu
       ni uau iazer. Enous cuges ques
       mer me mos talenz. No fara
       ges tantal urai sus en testa.
 
    VI
  F   als lausengiers focs las lenguas
       uos arga. Oqe perdatz ams los
       oillz de mal cranc. Qe per uos 
       son estrait caual emarc. Amor
       tolletz qab pauc del tot n(on) tom
       ba. Confondaus deus e sai uos 
       dire com. Qal drutz uos faitz
       maldir euil tener. E p(er) uos es cas
       utz
 prez e iouenz.
  Et es peior
       ​on plus uos amonesta.
  Fals lausengiers, focs las lenguas vos arga
  e que perdatz ams los oillz de mal cranc,
  qe per vos son estrait caval e marc:
  Amor tolletz q'ab pauc del tot non tomba.
  Confonda.us Deus e sai vos dire com,
  q'al drutz vos faitz maldir vil tener;
  e per vos es casutz prez e iovenz
  et es peior on plus vos amonesta.
    T
  N   arnautz afait efara loncs atens.
       Qatenden fai p(ro)shoms rica c(on)
       questa.
  N'Arnautz a fait e fara loncs atens
  q'atenden fai pros homs rica conquesta.

 
  • letto 3095 volte

CANZONIERE I

  • letto 2782 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                         Vai al manoscritto [6]

  • letto 3574 volte

Edizione diplomatica

 
  Arnautz daniels                              xxxv.
  Sim fos amors de ioi donar tan larga. Co(m)
  eu li sui de uer cor fin efranc. Jamais p(er) ioi
  no(m) calgra far en barc. Q(ue)u am tan aut qu
  es pers mi puegem plomba. E quant mal 
  bir con es de pretz al som. Tenc ma honor
  car anc lausei uoler. Quera sai eu que mos
  cors emes sens. Mi faran far lor grat rica
  conquesta.
   
  Si tot men fas lonc esper nomen baria. En
  tan ric luec mi sui mes emestanc. Don lib
  el dig mi tenon de ioi larc. El segrai tant
  com mi port ala tomba. Quen tot lo mon
  no(n) es hom de nuill nom. Tan finamenz des
  ir gran ben auer. com eu faiz leis si tot men
  son nosenz. Deuinador qui dans dels dru
  tz esfesta.

  Sa grans beutatz et rics pretz nai desgarga.
  Del greu sospir don mi dolon li flanc. Car en
  patz pren la fan el sufrel parc. Que de beut
  at son las autras encomba. Que la genser
  par caia pres un tom plus bas delleis epois
  odir en uer. Cableis reingna pretz esolatz e
  senz. E tuich bon aip cuns non es mens
  nim resta.

  Epois tant ual cuias doncs que ses parga.
  Mos desiriers ni ques forque nis blanc
  No(n) serai sieus ni mieus si iam so parc. Si​
  maiut sel ques mostret en colomba. Q(eu)u no(n)
  son ges sel que lais aur p(er) plom. E pois no(n) cal
  com ren en lei 
esmer. E tant li serai sers (et) obe
  dienz. Tro de samor sil platz baisan men uesta.
 
  Namiels deben ia nom siatz auarga. Quen
  uostramor mi trobaretz tot blanc. Quen no(n) ai 

  cor ni poder que(m) descarc. Del ferm uoler qui
                                                                      nes
​  ges de retomba. Que quan neis ueill ne clau

  los oillz de som. Auos mautrei quan leu ni uau
  iaser. Enous cuges ques merme mos talenz.

  No(n) fara ges quar lo sen en la testa.
  Fals lausengiers fuocs la lenga uos arga. O
  que p(er)datz tuch los oills de mal cranc. Car per
  uos son estraich caual emarc. Amor tolles ca
  pauc del tot no(n) tonba. Confondaus dieus es
  ai uos dire com. Cals drutz uos faitz maldir
  euil tener. Ep(er) uos es cazutz pretz eiouenz. Et
  est peior que plus uos namonesta.

   Arnautz afint efera loncs. Catenden fai pros
  hom riqua c(um)questa.
​
  • letto 4238 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
  Arnautz daniels                                      xxxv.   Arnautz Daniels                                      xxxv.
    I
  Sim fos amors de ioi donar tan larga. Co(m)
 
eu li sui de uer cor fin efranc. Jamais p(er) ioi
  no(m) calgra far en barc. Q(ue)u am tan aut qu
 
es pers mi puegem plomba. E quant mal
 
bir con es de pretz al som. Tenc ma honor
  car anc lausei uoler. Quera sai eu que mos
 
cors emos sens. Mi faran far lor grat rica
 
conquesta. 
  Si∙m fos Amors de ioi donar tan larga,
  com eu li sui de ver cor fin e franc
  iamais per ioi no.m calgra far enbarc
 
qu'eu am tan aut qu'espers mi pueg'e∙m plomba.
  E
 quant m'albir con es de pretz al som
 
tenc ma honor car anc l'ausei voler
 
qu'era sai eu que mos cors e mos sens
  mi faran far, lor grat, rica conquesta.
    II
  Si tot men fas lonc esper nomen baria. En
 
tan ric luec mi sui mes emestanc. Don lib
 
el dig mi tenon de ioi larc. El segrai tant
  com mi port ala tomba. Quen tot lo mon
  no(n) es hom de nuill nom. Tan finamenz des
 
ir gran ben auez. com eu fatz leis si tot men
  son nosenz. Deuinador qui dans dels dru
 
tz esfesta.
  Si tot m'en fas lonc esper no m'enbaria
  en tan ric luec mi sui mes e m'estanc
  don li bel dig mi tenon de ioi larc
  e.l segrai tant c'om mi port a la tomba;
  qu'en tot lo mon non es hom de nuill nom
  tan finamenz desir gran ben aver
  com eu fatz leis si tot m'en son nosenz
  ​devinador qui dans dels drutz es festa.
    III
  Sa grans beutatz et rics pretz mi desgarga.
  Del greu sospir don mi dolon li flanc. Car en
 
patz pren la fan el sufrel parc. Que de beut
  at son las autras encomba. Que la genser
  par caia pres un tom plus bas delleis epois
 
odir en uer. Cableis reingna pretz esolatz e
  senz. E tuich bon aip cuns non es mens
  nim resta. 
  Sa grans beutatz et rics pretz mi desgarga
  del greu sospir don mi dolon li flanc
  car en patz pren l'afan e∙l sufr'e∙l parc
 
que de beutat son las autras en comba
 
que la genser par c'aia pres un tom
  plus bas de lleis e pois o dir en ver,
  c'ab leis reingna pretz e solatz e senz

  e tuich bon aip c'uns non es mens ni∙m resta.
    IV
  Epois tant ual cuias doncs que ses parga.
  Mos desiriers ni ques forque nis blanc
  No(n) serai sieus ni mieus si iam so parc. Si
​​
 
maiut sel ques mostret en colomba. Qu'eu no(n)
  son ges sol que lais aur p(er) plom. E pois no(n)
                                                                       cal

  com ren en lei esmer. E tant li serai sers (et) obe
  dienz. Tro de samor sil platz baisan men uesta.
  E pois tant val, cuias doncs que s'esparga
  mos desiriers, ni qu'esforque ni.s blanc?

  Non serai sieus ni mieus si iam so parc,
 
si m'aiut sel que∙s mostret en colomba!
 
qu'eu non son ges sel que lais aur per plom
  ​e pois non cal c'om ren en lei esmer
  e 
tant li serai sers et obedienz
 
tro de s'Amor, si∙l platz, baisan m'envesta.
    V
  Namiels deben ia nom siatz auarga. Quen
 
uostramor mi trobaretz tot blanc. Quen no(n) ai
 
cor ni poder que(m) descarc. Del ferm uoler qui
                                                                      nes
 
ges de retomba. Que quan neis ueill ne clau
  los oillz de som. Auos mautrei quan leu ni uau
 
iaser. Enous cuges ques merme mos talenz.
  No(n) fara ges quar lo sen en la testa.
  Na Miels-de-ben, ia no∙m siatz avarga,
 
qu'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
 
qu'en non ai cor ni poder que∙m descarc
  del ferm voler qui n'es ges de retomba
 
que quan neis veill ne clau los oillz de som
  a vos m'autrei quan leu ni vau iaser;
  e no.us cuges que.s merme mos talenz
  non fara ges quar lo sen en la testa.
    VI
  Fals lausengiers fuocs la lenga uos arga. O
 
que p(er)datz tuch los oills de mal cranc. Car per
 
uos son estraich caual emarc. Amor tolles ca
 
pauc del tot no(n) tonba. Confondaus dieus es
 
ai uos dire com. Cals drutz uos faitz maldir
 
euil tener. Ep(er) uos es cazutz pretz eiouenz. Et
 
est peior que plus uos namonesta.
  Fals lausengier, fuocs la lenga vos arga
  o que perdatz tuich los oills de mal cranc,
  car per vos son estraich caval e marc:
  Amor tolles c'a pauc del tot non tonba.
 
Confonda.us Dieus e sai vos dire com,
 
c'als drutz vos faitz maldir e vil tener
  e per vos es cazutz pretz e iovenz
  et est peior que plus vos n'amonesta.
    VII
  Arnautz afait efera loncs. Catenden fai pros
  hom riqua c(on)questa.​​
  Arnautz a fait e fera loncs
 
c'atenden fai pros hom riqua conquesta.
  • letto 2387 volte

CANZONIERE K

  • letto 5985 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                  Vai al manoscritto [7]

  • Blog di Anonimo [2]
  • letto 3140 volte

Edizione diplomatica

 

     Arnautz daniels                                     XIJ.
​  S  Jm fos amors de ioi donar tan larga. Co(m)
       eu li soi de uer cor fin efranc. Jamais per
  ioi nom calgra far embarc. Quieu am tan aut
  ques pers mi pueiem plomba. E qant mal-
  bir con es de pretz al som. Tenc ma honor ca(r)
  anc lausei uoler. Quera sai euque mos cors e
  mos sens. Mi faran far lor grat rica co(n)questa.
 
  Si tot men fas lonc esper nome(m) baria. En ta(n)
  ric luec mi soi mes emestanc. Don li bel dig mi
  tenon de ioi larc. El segrai tant com mi port a
  la tomba. Qen tot lo mon no(n) hom es de null
  nom. Tan finame(n)z desir gran ben auer co(m) eu
  fatz leis si tot men son nosenz.Deuinador cui
  dans dels drutz esfesta.

  Sa grans beutatz el rics p(re)tz mi desgarga.
  Del grieu sospir don mi dolon li flanc. Car en
  patz pren lafan el sufrel parc. Qe de beutat
  son las autras encomba. Qe la genser pa(r) caia
    
  pres un tom. Plus bas delleis epuois odir enu(er).
  Cab leis rei(n)gna pretz esolatz esenz. E tuch bo(m)
  aip cuns no(n) es mens nim resta.

  E puois tant ual cuias doncs que ses parga.
  Mos deseriers ni ques forque nis branc. No(n)
  serai sieus ni mieus si ia(m) so parc. Si maiut sel
  ques mostret en colomba. Quieu no(n) son ges
  sel que lais aur per plom. Epuois no(n) cal com
  ren en lei esmer. Tant li serai sers et obedie(n)z.
  Tro de samor sil platz baisan men uesta.

  N  amiels de ben ia nom siatz auarga. Qen
  uostramor mi trobarez tot blanc. Queu non
  ai cor ni poder quem descarc. Del ferm uoler
  qui nes ges deretomba. Que qan neis ueill ne
  clau los oill de som. A uos mautrei qan leu ni
  uau iaser. E nous cuges ques merme mos ta
  lenz. Non fara ges quar lo sen en la testa.

  F als lausenzier fuocs la lenga uos arga. O
  que perdatz tuich los oills de mal cranc. Car
  per uos son estraich caual emarc. Amor tolles
  ca pauc del tot no(n) to(m)ba. Co(n)fondaus dieus e
  sai uos dire com. Cals drutz uos faitz maldir
  e uiltener. E per uos es cazutz pretz eiouenz.
  Et est peior que plus uos namonesta.

  Arnautz a fait efera loncs atens. Catenden
  fai pros hom riqa (con)questa.

 

  • Blog di Anonimo [2]
  • letto 3209 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnautz daniels   Arnautz Daniels
    I
  Sim fos amors de ioi donar tan larga. Co(m)
  eu li soi de uer cor fin efranc. Jamais per
  ioi nom calgra far embarc. Quieu am tan aut
  ques pers mi pueiem plomba. E qant mal-
  bir con es de pretz al som. Tenc ma honor car
  anc lausei uoler. Quera sai euque mos cors e
  mos sens. Mi faran far lor grat rica co(n)questa.
  Si.m fos Amors de ioi donar tan larga,
  com eu li soi de ver cor fin e franc
  iamais per ioi no.m calgra far embarc
  qu'ieu am tan aut qu'espers mi puei'e.m plomba.
  E qant m'albir con es de pretz al som
  tenc ma honor car anc l'ausei voler,
  qu'era sai eu que mos cors e mos sens
  mi faran far, lor grat, rica conquesta.
    II
  Si tot men fas lonc esper nome(m) baria. En ta(n)
  ric lucs mi soi mes emestanc. Don li bel dig mi
  tenon de ioi larc. El segrai tant com mi port a
  la tomba. Qen tot lo mon no(n) es hom de nuil
  nom. Tan finame(n)z desir gran ben auer co(m) eu
  fatz leis si tot men son nosenz. Deuinador cui
  dans dels drutz esfesta.
  Si tot m'en fas lonc esper no m'embaria
  en tan ric luec mi soi mes e m'estanc
  don li bel dig mi tenon de ioi larc
  e.l segrai tant com mi port a la tomba;
  qu'en tot lo mon non es hom de nuil nom
  tan finamenz desir gran ben aver
  com eu fatz leis si tot m'en son nosenz
  ​devinador cui dans dels drutz es festa.
    III
  Sa grans beutatz el rics p(re)tz mi desgarga.
  Del grieu sospir don mi dolon li flanc. Car en
  patz pren lafan el sufrel parc. Qe de beutat
  son las autras encomba. Qe la genser pa(r) caia
  pres un tom. Plus bas delleis epuois odir enu(er).
  Cab leis rei(n)gna pretz esolatz esenz. E tuch bo(n)
  aip cuns no(n) es mens nim resta.
  Sa grans beutatz el rics pretz mi desgarga
  del grieu sospir don mi dolon li flanc
  car en patz pren l'afan e∙l sufr'e∙l parc
  qe de beutat son las autras en comba
  qe la genser par c'aia pres un tom
  plus bas de lleis e puois o dir enver,
  c'ab leis reingna pretz e solatz e senz
  e tuch bon aip c'uns non es mens ni.m resta.
    IV
  E puois tant ual cuias doncs que ses parga.
  Mos deseriers ni ques forque nis branc. No(n)
  serai sieus ni mieus si ia(m) so parc. Si maiut sel
  ques mostret en colomba. Quieu no(n) son ges
  sel que lais aur per plom. Epuois no(n) cal com
  ren en lei esmer. Tant li serai sers et obedie(n)z.
  Tro de samor sil platz baisan men uesta.
  E puois tant val, cuias doncs que s'esparga
  mos deseriers ni qu'esforque ni.s branc?
  Non serai sieus ni mieus si ia.m so parc
  si m'aiut sel que∙s mostret en colomba
  qu'ieu non son ges sel que lais aur per plom
  ​e puois non cal c'om ren en lei esmer
  tant li serai sers et obedienz
  tro de s'amor, si∙l platz, baisan m'envesta.
    V
  Namiels de ben ia nom siatz auarga. Qen
  uostramor mi trobarez tot blanc. Queu non
  ai cor ni poder quem descarc. Del ferm uoler
  qui nes ges deretomba. Que qan neis ueill ne
  clau los oill de som. A uos mautrei qan leu ni
  uau iaser. E nous cuges ques merme mos ta
  lenz. Non fara ges quar lo sen en la testa.
  Na Miels-de-ben, ia no.m siatz avarga,
  q'en vostr'amor mi trobarez tot blanc,
  qu'eu non ai cor ni poder que.m descarc
  del ferm voler qui n'es ges de retomba
  que qan neis veill ne clau los oill de som
  a vos m'autrei qan leu ni vau iaser
  e no.us cuges que.s merme mos talenz
  non fara ges quar lo sen en la testa. 
    VI
  Fals lausenzier fuocs la lenga uos arga. O
  que perdatz tuich los oills de mal cranc. Car
  per uos son estraich caual emarc. Amor tolles
  ca pauc del tot no(n) to(m)ba. Co(n)fondaus dieus
                                                                               e
  sai uos dire com. Cals drutz uos faitz maldir
  e uiltener. E per uos es cazutz pretz eiouenz.
  Et est peior que plus uos namonesta.
  Fals lausenzier, fuocs la lengua vos arga
  o que perdatz tuich los oills de mal cranc,
  car per vos son estraich caval e marc:
  Amor tolles c'a pauc del tot non tomba.
  Confonda.us Dieus e sai vos dire com,
  c'als drutz vos faitz maldir e vil tener;
  e per vos es cazutz pretz e iovenz
  et est peior que plus vos n'amonesta. 
    VII
  Arnautz a fait efera loncs atens. Catenden
  fai pros hom riqa (con)questa.
  Arnautz a fait e fera loncs atens
  c'atenden fai pros hom riqa (con)questa.
  • Blog di Anonimo [2]
  • letto 5072 volte

CANZONIERE L

  • letto 3447 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 3007 volte

Edizione diplomatica

 

           Arnaut daniel.
              
                                                   
            
  S  jmfos amors dejoi donar ta(n) laria
  ​     Co(n) ieu uas lej dhauer fi cor efra(n)ch
   ​Ja per amar nom calgra far enbarc
  ​ Qer am ta(n) alt qespers me puoiemto(n)ba.
mas qa(n) malbir co(n) es dep(re)z alsom molt me(n)
   am mais qar a(n)c laussei uoler. Qera 
   sai eu q(ue) mos cor emos senz. Me faran 
   far lor grat richa (con)q(ue)sta.
 
  P  ero sieu fach lo(n)g esper nom enbaria
  ​ Qen ta(n) ric luoch me soi mesz emesta(n)ch
   ​Qab sos bels dich me te(n)gra d(e)joi larc
   ​Osegrai ta(n) qho(n) me port alato(n)ba
. Qieu
   no soi ges cel q(ue) lais aur p(er) plom.
   ​E pos enlei no stai(n)g qho(n) re(n) esmer
   Tan liserai fiçels obedientz.
Tro d(e)samor 
   sill plasz baisan me uesta.

  E puois ta(n) ual nos cugesz q(ue) sesparja
  mos ferms uolers ni q(ue) sforch ni ser 
  bra(n)ch. Qieu no soi ges sie(us) nemieus 
  sim(en)parc. P(er)cel seignhor qis mostre 
  e(n) colomba. el mo(n) noha home d(e)neg(un)
 
nom. Tan d(e)szires gra(n) be(n)ana(n)chauer
  Co(n) jeu faisz lej etei(n)g a no chalenz
  Los enojos cui dansz damor es festa.

  ​U s bo respeitz me reue(n) em descharia
  ​du dolsz d(e)szir do(n) mi dolo lifla(n)ch. Qez
  enpasz pren lafan elsoffri el parc
  Pos debeltatz sola laltras en co(n)ba
  ​Q(ue) lasgenchers par qhaja(n) pres u(n) tom

  Plus bas delej qilaue ez es uer
  Q(ue) tutz bos aibs p(re)z esaber esenz
  Reigno(n) enlei qus no es meinsz
   m
 resta.

  N a meillz debe ja no siasz auaria
   Qen uostr amor me trobaresz tot
   bla(n)ch Q(ue) nonai cor nepoder q(ue)m des
   charc. D(e)lferm uoler qi nes ges de 
   reco(n)ba. Q(ue) qa(n) mesueill ni clau los
   oillz
 desom. A uos mautrei qa(n)leune
   uauc
 jaszer. E nos cugesz q(ue) smerme
   mos talentz, Hofara ges tal sen sent 
   enlatesta. 

  F  als lausengers fuocx la(n)ga uosaria
  Oq(ue) p(er)dasz los oillz ab u mal ta(n)ch
*
  Qar p(er)uos so estrat caual emarc
  Amor tolesz qab pauc deltot no(n)
  to(n)ba. Confoudaos die(us) q(ue) ja no(n)
  sapchasz com uos faich als drutz 
  maldir euil tener. malsastres es 
  qios ten desconoissentz. Q(ue) pejors
  es complus uos amonesta.

  A rnaut ha fait efara lons atenz. Qab so
      ffrir
 fa pros hom richa (con)q(ue)sta
.
    
 
 
* id est. Eq(ue) fossaz
    tuit ferit de
    mal cranc

 
  • letto 3334 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnaut daniel.   Arnaut Daniel.
    I
  S  jmfos amors dejoi donar ta(n) laria
  ​     Co(n) ieu uas lej dhauer fi cor efra(n)ch
   ​Ja per amar nom calgra far enbarc
  ​ Qer am ta(n) alt qespers me puoiemto(n)ba.
mas qa(n) malbir co(n) es dep(re)z alsom molt me(n)
   am mais qar a(n)c laussei uoler. Qera 
   sai eu q(ue) mos cor emos senz. Me faran 
   far lor grat richa (con)q(ue)sta.
 
  Si.m fos amors de joi donar tan laria,
  con ieu vas lei d'haver fi cor e franch
  ia per amar no.m calgra far enbarc
  qer am tan alt q'espers me puoi'e.m tonba.
  Mas qan m'albir con es de prez al som
  molt m'en am mais qar anc l'aussei voler
  q'era eu que mos cor e mos senz
  me faran far, lor grat, richa conquesta.
    II
  P  ero sieu fach lo(n)g esper nom enbaria
  ​ Qen ta(n) ric luoch me soi mesz emesta(n)ch
   ​Qab sos bels dich me te(n)gra d(e)joi larc
   ​Osegrai ta(n) qho(n) me port alato(n)ba
. Qieu
   no soi ges cel q(ue) lais aur p(er) plom.
   ​E pos enlei no stai(n)g qho(n) re(n) esmer
   Tan liserai fiçels obedientz.
Tro d(e)samor 
   sill plasz baisan me uesta.
  Pero s'ieu fach long esper non enbaria
  q'en tan ric luoch me soi mesz e m'estanch
  q'ab sos bels dich me tengra de joi larc
  o segrai tan q'hon me port a la tonba;
  q'ieu no soi ges cel que lais aur per plom
  e pos en lei no.s taing q'hon ren esmer
  tan li serai fiçels obedientz
  tro de s'amor, s'ill plasz, baisan me vesta.
    III
  E puois ta(n) ual nos cugesz q(ue) sesparja
  mos ferms uolers ni q(ue) sforch ni ser 
  bra(n)ch. Qieu no soi ges sie(us) nemieus 
  sim(en)parc. P(er)cel seignhor qis mostre 
  e(n) colomba. el mo(n) noha home d(e)neg(un)
 
nom. Tan d(e)szires gra(n) be(n)ana(n)chauer
  Co(n) jeu faisz lej etei(n)g a no chalenz
  Los enojos cui dansz damor es festa.
  E puois tan val, no.s cugesz que s'esparja
  mos ferms volers ni que.s forch ni s'erbranch
  q'eu no soi ges sieus ne mieus si m'en parc
  per cel seignhor qi.s mostre en colomba
  el mon no ha home de negun nom
  tan deszires gran benananch'aver
  con jeu faisz lei e teing a no-chalenz
  los enojos cui dansz d'amor es festa.
    IV
  ​U s bo respeitz me reue(n) em descharia
  ​du dolsz d(e)szir do(n) mi dolo lifla(n)ch. Qez
  enpasz pren lafan elsoffri el parc
  Pos debeltatz sola laltras en co(n)ba
  ​Q(ue) lasgenchers par qhaja(n) pres u(n) tom

  Plus bas delej qilaue ez es uer
  Q(ue) tutz bos aibs p(re)z esaber esenz
  Reigno(n) enlei qus no es meinsz
   m
 resta.
  Us bo respeitz me reven e.m descharia
  du dolsz deszir don mi dolo li flanch
  qez en pasz pren l'afan e.l soffri el parc
  pos de beltatz so las altras en conba
  que las genchers par q'hajan pres un tom
  plus bas de lei, qi la ve, ez es ver,
  que tutz bos aibs, prez e saber e senz
  reignon en lei, q'us no es meinsz ni resta.
    V
  N a meillz debe ja no siasz auaria
   Qen uostr amor me trobaresz tot
   bla(n)ch Q(ue) nonai cor nepoder q(ue)m des
   charc. D(e)lferm uoler qi nes ges de 
   reco(n)ba. Q(ue) qa(n) mesueill ni clau los
   oillz
 desom. A uos mautrei qa(n)leune
   uauc
 jaszer. E nos cugesz q(ue) smerme
   mos talentz, Hofara ges tal sen sent 
   enlatesta. 
  Na Meillz-de-be, ia no siasz avaria,
  q'en vostr'amor me trobaresz tot blanch
  que non ai cor ne poder que.m descharc
  del ferm voler qi n'es ges de retonba
  que qan m'esveill ni clau los oillz de som
  a vos m'autrei qan leu ne vauc jaszer
  e no.s cugesz que.s merme mos talentz
  ho fara ges tal sensent en la testa.
    VI
  F  als lausengers fuocx la(n)ga uosaria
  Oq(ue) p(er)dasz los oillz ab u mal ta(n)ch

  Qar p(er)uos so estrat caual emarc
  Amor tolesz qab pauc deltot no(n)
  to(n)ba. Confoudaos die(us) q(ue) ja no(n)
  sapchasz com uos faich als drutz 
  maldir euil tener. malsastres es 
  qios ten desconoissentz. Q(ue) pejors
  es complus uos amonesta.
  Fals lausengers, fuocx langa vos aria
  o que perdasz los oillz ab u mal tanch,
1
  qar per vos so estrat caval e marc:
  Amor tolesz q'ab pauc del tot non tonba.
  Confouda.os Dieus, que ja non sapchasz com,
  vos faich als drutz maldir e vil tener;
  mals astres es qi.os ten desconoissentz
  que pejors es com plus vos amonesta.
    T
  A rnaut ha fait efara lons atenz. Qab so
      ffrir
 fa pros hom richa (con)q(ue)sta
.
  Arnaut ha fait e fara lons atenz
  q'ab soffrir fa pros hom richa conquesta.
  1 E que fossatz tuit ferit de mal cranc
  • letto 3142 volte

CANZONIERE M

  • letto 3035 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                        Vai al manoscritto [8]

  • letto 3051 volte

Edizione diplomatica

 

  Chansos qe fes arnauz daniel.     
        
            
           
           
              
             
          
              
              
                
       S    im fos amors de ioi 
             donar  tan laria. co(m)
             ieu uas leis dauer 
             ferm cor e franc. ia
     de mon ioi non pograuer en
     barc. qieu am tant aut espes 
     mi pueiem plomba. eqan 
     malbir con est de prez alsom.
     mout men ammais qar 
     anc lausei uoler. qara sai ie
     u
 qe mos cors e mos senz. mi 
     faran far lur grat rica con
     qesta
.

   
  S i ben men fatz long esper no 
      men baria. qen tan ric luec
      me sui mes e mestanc. ​don li 
      bell dich mi tenon de ioi largs.
      e segrai tan tro me port a la to(m) -
      ba. qieu non sui ges cell qi 
      lais aur per plom. e qar non 
      cal qom ren enlei esmer. ta(n)
      liserai serus et obediens. ​tro 
      de samor sil plai baizam mi
      uesta.

    
  S  a grans beutatz e sos prez mi 
      descaria. ​dels grieussuspirs 
      don mi dolonliflanc. mas 
      enpaz prenc lafan el suefr el 
       parc. ​qar debeutat son las 
       autras encomba. ​qe la ge(n)sers 
        par qaia pres untom. plus
        bas deleis qilaue ben per uer.
        qar tut bon aib iois e solatz 
        ensenz. reinhon ab leis cuns 
        no(n) es mens nim resta.

    
  E    pos tan ual cuidas doncs qe se
        sparia. mos deziriers ni qesfor
        qe nis embrarnc. non serai mie
        us ni sieus se iamen parc. si 
        maiut cell qis mostret en co
        lonba. qe neguns homs non 
        es de negun nom. tan finam(en)
        dezir gran ben auer. con ieu faz 
        leismas metm(en)nochalenz. ​pels
        deuinans cuidanz dels drutz es
        festa.

   
  F   als lauzengier fuecs las le(n)gas
       uos aria. e qe perdas ams los 
       hueilhs de mal cranc. qar per 
       uos son estrainh cauall e ma(r)c.
       e uos amor tolles qa pauc no(n)
       tomba. confondaus dieus. e
       sai uos dire com. qeus fassals
       drutz maldir e uill tener. qar 
       per uos es cazutz prez e iouenz.
       e ualez mens qant hom uos 
       amonesta.

   
  N   a meills deben ia nom siatz 
       auaria. ​qennostramor mi t(ro)
       bares
 tot blanc. ​e no(n) ai ges 
       poder qe men dezarc. del ferm 
       uoler qe no(n) es de stratomba.
       qe qant ieu ueilh. e clau los 
       hueilhs del som. uostres re
       manc
qan leu ni uauc iazer.
       e nos cuides qes nabais mos ta
       lenz.
ni o pot far qel sen nai 
       en la testa.

 
  • letto 2695 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Chansos qe fes arnauz daniel.   Chansos qe fes Arnauz Daniel.
    I
  S    im fos amors de ioi 
        donar  tan l…a. co(m)
        ieu uas leis dauer 
        ferm cor e franc. ia
  de mon ioi non pograuer en
  larc. qieu am tant aut espes 
  mi pueiem plomba. eqan 
  malbir con est de prez alsom.
  mout men ammais qar 
  anc lausei uoler. qara sai ie
  u
 qe mos cors e mos senz. mi 
  faran far lur grat rica conq
  esta
.
  Si.m fos amors de ioi donar  tan l  a,
  com ieu vas leis d'aver ferm cor e franc
  ia de mon ioi non pogr’aver en larc
  q’ieu am tant aut espes mi pui'e.m plomba.
  E qan m’albir con est de prez al som
  mout m’en am mais qar anc l’ausei voler
  q’ara sai ieu qe mos cors e mos senz
  mi faran far, lur grat, rica conqesta.

 
    II
  Si ben men fatz long esper no 
  men baria. qen tan ric luec
  me sui mes e mestanc. ​don li 
  bell dich mi tenon de joi largs.

  e segrai tan tro me port a la to(m) -
  ba. qieu non sui ges cell qi 
  lais aur per plom. e qar non 
  cal qom ren enlei esmer. ta(n)
  liserai serus et obediens. ​tro 
  de samor sil plai baizam mi
  uesta.
  Si ben m’en fatz long esper no m’enbaria
  q’en tan ric luec me sui mes e m’estanc
  don li bell dich mi tenon de ioi largs
  e segrai tan tro me port a la tomba;
  q’ieu non sui ges cell qi lais aur per plom
  e qar non cal q’om ren en lei esmer
  tan li serai servs et obediens
  tro de s’amor, s'il plai, baiz      vesta.

 
    III
  Sa grans beutatz e sos prez mi 
  descaria. ​dels grieussuspirs 
  don mi dolonliflanc. mas 
  enpaz prenc lafan el suefr el 
  parc. ​qar debeutat son las 
  autras encomba. ​qe la ge(n)sers 
  par qaia pres untom. plus
  bas deleis qilaue ben per uer.
  qar tut bon aib iois e solatz 
  ensenz. reinhon ab leis cuns 
  no(n) es mens nim resta.
  Sa grans beutatz e sos prez mi descaria
  dels grieus suspirs don mi dolon li flanc
  mas en paz prenc l’afan e.l suefr’e.l parc
  qar de beutat son las autras en comba
  qe la gensers par q’aia pres un tom
  plus bas de leis, qi la ve, ben per ver,
  qar tut bon aib, iois e solatz en senz
  reinhon ab leis, c’uns non es mens ni.m resta.

 
    IV
  E pos tan ual cuidas doncs qe se
  sparia. mos deziriers ni qesfor
  qe nis embranc. non serai mie
  us ni sieus se iamen parc. si 
  maiut cell qis mostret en co
  lonba. qe neguns homs non 
  es de negun nom. tan finam(en)
  dezir gran ben auer. con ieu faz 
  leismas metmennochalenz. ​pels
  deuinans cuidanz dels drutz es
  festa.
  E pos tan val, cuidas doncs qe s’esparia
  mos deziriers ni qe.s forqe ni.s brarnc?
  non serai mieus ni sieus se ia m’en parc
  si m’aiut cell qi.s mostret en colonba
  qe neguns homs non es de negun nom
  tan finamen dezir gran ben aver
  con ieu faz leis, mas met m’en no-chalenz
  pels devinans cui danz dels drutz es festa.
    V
  Fals lauzengier fuecs las le(n)gas
  uos aria. e qe perdas ams los 
  hueilhs de mal cranc. qar per 
  uos son estrainh cauall e ma(r)c.
  e uos amor tolles qa pauc no(n)
  tomba. confondaus dieus. e
  sai uos dire com. qeus fassals
  drutz maldir e uill tener. qar 
  per uos es cazutz prez e iouenz.
  e ualez mens qant hom uos 
  amonesta.
  Fals lauzengier, fuecs las lengas vos aria
  e qe perdas ams los hueilhs de mal cranc,
  qar per vos son estrainh cavall e marc:
  e vos Amor tolles q’a pauc non tomba.
  Confondaus Dieus e sai vos dire com,
  qe.us fass'als drutz maldir e vill tener;
  qar per vos es cazutz prez e iovenz
  e valez mens qant hom vos amonesta.

 
    VI
  Na meills deben ia nom siatz 
  auaria. ​qennostramor mi t(ro)
  bares
 tot blanc. ​e no(n) ai ges 
  poder qe men dezarc. del ferm 
  uoler qe no(n) es de stratomba.
  qe qant ieu ueilh. e clau los 
  hueilhs del som. uostres re
  manc
qan leu ni uauc iazer.
  e nos cuides qes nabais mos ta
  lenz.
ni o pot far qel sen nai 
  en la testa.
  Na Meills-de-ben, ia no.m siatz avaria,
  q’en nostr’amor mi trobares tot blanc
  e non ai ges poder qe m’en dezarc
  del ferm voler qe non es de stratomba
  qe qant ieu veilh e clau los hueilhs del som
  vostres remanc, qan leu ni vauc iazer
  e nos cuides qe.s n’abais mos talenz
  ni o pot far, qe.l sen n’ai'en la testa.

 
  • letto 1461 volte

CANZONIERE N2

  • letto 4177 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 3130 volte

Edizione diplomatica

 

                  Narnautz Daniels
          
  Sim fos amors de ioi donar tan larga
​      Com eu li soi de uer cor fin e franc
      Jamais per ioi nom calgra far en barc.
      Quieu am tan aut qes pers mi pueiem plomba
      E can marbir con es de pretz al som
      Tenc ma honor car anc lausei uoler.
      Qera sai eu qe mos cors e mos sens
      Mi faran far lor grat rica conquesta.
   
  Si tot men fas long esper no men barga
       En tan ric luec me soi [mes] mes e me stanc
       Don li bel dich mi tenon de ioi lairc.
       El segrai tan com mi port ala Tomba
      
qen tot lo mon non es hom de nuill nom
       Tan finamen deszir gran ben auer
       Com eu faz leis e teing a non calens
      
Deuinadors cui dans dels drutz es festa.
  Sa grans beutat el rics prez mi descarga
        Del grieu sospir don mi dolon li flanc
        Car eu patz pren Lassan el sofrel parc
        qe de beutat son lasautras encomba
        qe la genser par caia pres un tom
        Plus bas deleis e puoisc odir enuer
        Cab leis reigna pretz e solatz e senz
        E tuich bon aib cus non es meuz nin resta.
  E pos tan ual cuias doncs qe ses parga
         Mos desziriers ni qes forqe nis branc
         Non serai sieus ni mieus si iamen parc
         Si mauit sel qes mostret en colomba
        q'ieu non son ies sel qe lais aur per plom

        e puois non taing com ren en leis esmer
       
Tant li serai sers et obedienz
       
Tro de samor sis platz baisan men uesta.
  Namielz de ben ia nom siatz auarga
      Qen uostramor mi trobaretz tot blanc
      Qui eu non ai cor ni poder [que] qem descarc
      Del ferm uoler qui nes ges de retomba
      Qui q(ue) mesueill ni clau los oill de som
       A uos mautrei qan leu ni uauc laszer
        E nos cuies qes merme mos talenz
         Non fara ies qeral suit en la testa 

  Fals lausengiers fuocs las lengas uos arga
        o que perdatz tuich los oils de mal cranc
        Qar per uos son estraich caual e marc
   
   Amor tolles capauc del tot mon tomba
     Consondaus dieus e sai uos dire com
     Cals drutz uos faitz mal dir e uil tener
     E per uos es tazutz pretz e iouenz
      Et est peior qui uos namonesta 

  Arnautz ha faitz e fara loncs atenz
      Qatendenden fai pros hom rica conqesta
  • letto 3212 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Narnautz Daniels   N'Arnautz Daniels
    I
  Sim fos amors de ioi donar tan larga
​      Com eu li soi de uer cor fin e franc
      Jamais per ioi nom calgra far en barc.
      Quieu am tan aut qes pers mi pueiem plomba
      E can marbir con es de pretz al som
      Tenc ma honor car anc lausei uoler.
      Qera sai eu qe mos cors e mos sens
      Mi faran far lor grat rica conquesta.
  Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
  com eu li soi de ver cor fin e franc
  iamais per ioi no.m calgra far en barc
  qu'ieu am tan aut q'espers mi puei'e.m plomba.
  E can m'arbir con es de pretz al som
  tenc ma honor car anc l'ausei voler
  q'era sai eu qe mos cors e mos sens
  mi faran far, lor grat, rica conquesta.
    II
  Si tot men fas long esper no men barga
       En tan ric luec me soi [mes] mes e me stanc
       Don li bel dich mi tenon de ioi lairc.
       El segrai tan com mi port ala Tomba
      
qen tot lo mon non es hom de nuill nom
       Tan finamen deszir gran ben auer
       Com eu faz leis e teing a non calens
      
Deuinadors cui dans dels drutz es festa.
  Si tot m'en fas long esper no m'enbarga
  en tan ric luec me soi mes e m'estanc
  don li bel dich mi tenon de ioi lairc
  e.l segrai tan c'om mi port a la tomba;
 
qen tot lo mon non es hom de nuill nom
  tan finamen deszir gran ben aver
  com eu faz leis e teing a non-calens
  devinadors cui dans dels drutz es festa.
    III
  Sa grans beutat el rics prez mi descarga
        Del grieu sospir don mi dolon li flanc
        Car eu patz pren Lassan el sofrel parc
        qe de beutat son lasautras encomba
        qe la genser par caia pres un tom
        Plus bas deleis e puoisc odir enuer
        Cab leis reigna pretz e solatz e senz
        E tuich bon aib cus non es meuz nin resta.
  Sa grans beutat e.l rics prez mi descarga
  del grieu sospir don mi dolon li flanc
  car en patz pren l'afan e.l sofr'e.l parc
  qe de beutat son las autras en comba
  qe la genser par c'aia pres un tom
  plus bas de leis e puoisc o dir en ver,
  c'ab leis reigna pretz e solatz e senz
  e tuich bon aib, c'us non es meuz ni.n resta.
    IV
  E pos tan ual cuias doncs qe ses parga
         Mos desziriers ni qes forqe nis branc
         Non serai sieus ni mieus si iamen parc
         Si mauit sel qes mostret en colomba
        q'ieu non son ies sel qe lais aur per plom

        e puois non taing com ren en leis esmer
       
Tant li serai sers et obedienz
       
Tro de samor sis platz baisan men uesta.
  E pos tan val, cuias doncs qe s'esparga
  mos desziriers ni qe.s forqe ni.s branc?
  non serai sieus ni mieus si ia m'en parc
  si m'aiut sel qe.s mostret en colomba
 
q'ieu non son ies sel qe lais aur per plom
  e puois non taing c'om ren en leis esmer
  tant li serai sers et obedienz
  tro de s'amor, si.s platz, baisan m'envesta.
    V
  Namielz de ben ia nom siatz auarga
      Qen uostramor mi trobaretz tot blanc
      Qui eu non ai cor ni poder [que] qem descarc
      Del ferm uoler qui nes ges de retomba
      Qui q(ue) mesueill ni clau los oill de som
       A uos mautrei qan leu ni uauc laszer
        E nos cuies qes merme mos talenz
         Non fara ies qeral suit en la testa 
  Na Mielz-de-ben, ia no.m siatz avarga,
  q'en vostr'amor mi trobaretz tot blanc
  qui eu non ai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler qui n'es ges de retonba
  qui que m'esveill ni clau los oill de som
  a vos m'autrei qan leu ni vauc laszer
  e nos cuies qe.s merme mos talens
  non fara ies q'era.l suit en la testa.
    VI
  Fals lausengiers fuocs las lengas uos arga
        o que perdatz tuich los oils de mal cranc
        Qar per uos son estraich caual e marc

   Amor tolles capauc del tot mon tomba
     Consondaus dieus e sai uos dire com
     Cals drutz uos faitz mal dir e uil tener
     E per uos es tazutz pretz e iouenz
      Et est peior qui uos namonesta 
  Fals lausengiers, fuocs las lengas vos arga
  o que perdatz tuich los oils de mal cranc,
  qar per vos son estraich caval e marc:
  Amor tolles c'a pauc del tot mon tomba.
  Consonda.us Dieus e sai vos dire com,
  c'als drutz vos faitz maldir e vil tener;
  e per vos es tazutz pretz e iovenz
  et est peior qui vos n'amonesta.
    VII
  Arnautz ha faitz e fara loncs atenz
      Qatendenden fai pros hom rica conqesta
  Arnautz ha faitz e fara loncs atenz
  q'atendenden fai pros hom rica conqesta.
  • letto 2662 volte

CANZONIERE P

  • letto 2357 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2900 volte

Edizione diplomatica

 

          
    Narnad daniel         lxxxxvi.
  SEm fos amors de ioi donar tan laria
  Com soi a lei dauer cor fin e fra(n)c
  Ja per amar no(n) uolgra far embarc
  Qe am tant aut qe spers me pui en to(n)ba
  Mas qan albir cum es de pres al som
  Trop men am mais car anc lause uole(r)
  Qera sai ben qe mon cor e mons senz
  Me faran far lor grat ricca conqesta 

  Poseu faz lonc esper nomen baria 
 
Qe tan ric loc me soi mes e me stanc
  Don li bel diz me terran de ioi larc
  Et segrai tant com me port la tonba
 
Qeu no(n) soi ges cel qe lais aur p(er) plom
  Et pos en leis nos tang com ren esme(r)
  Tant li serai fis e obedienz 
 
Tro de samor sell plaz baisan me uesta
  La granz ualors el fins prez me descharia
  Del greu sospir don me dolon li flanc
  Car en pais pren lafan el sofrel parc
  Pois de beltat son las autras en to(n)ba
  Qe  la genser par caiam pres un tom
  Plus bas de leis qi las ue e es uer
  Car tuit bons aips ioi e ualors e sens
  Reg hom ab leis cuns no(n) es me(n)s nin resta
  
  Et pois tan ual cuiaz doncs qe sesparia
 
Mos deziers ni qes forz ni sesbranc
  Non serai meus ni seus se ia men part
  Se maiut cel qes mostret en columba
  Qen tot lo mon no(n) es hom de nul nom
  Qaissi desir de si granz ben auer
  Cum eu faz leis ma(i)s fenz mon no(n) chalo(n)s
  Pels deuinans cuidans dels druz es festa

  Na melz de ben ia non siaz auaria 
  Qen nostramor me trobarez tot blanc
 
Qeu no(n) ai cor ni talent qem descarc
  Del ferm uoler qe nes pas de recomba
 
Qe qant esueill ni clau les oillz del som
 
Uostre remaing can leu en uau iazer
  Et doncs cuiez qes nabais mol bilens
  Non ferai ges tals sen sent en la testa

  Fals losengiers foc las lenguas uo(s) aria
  Et qe e fossaz tuit ferit de mal cranc
  Car per uos son estrat cauals e marc
  Amor tolez ca pauc de ioi non tomba
 
Confonda us deus car ges no(n) sabez com
  Uos faiz als druz maldir e uil tener
 
Malastres es qe us teng desconoiscenz
  Car peiors es com plus amonesta

​  Arnaut a fait e fara lons atens
  Cap sofrir fan pros hom ricca (con)qesta
  • letto 5861 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Narnad daniel         lxxxxvi.   Narnard Daniel
    I
  SEm fos amors de ioi donar tan laria
  Com soi a lei dauer cor fin e fra(n)c
  Ja per amar no(n) uolgra far embarc
  Qe am tant aut qe spers me pui en to(n)ba
  Mas qan albir cum es de pres al som
  Trop men am mais car anc lause uole(r)
  Qera sai ben qe mon cor e mons senz
  Me faran far lor grat ricca conqesta 
  Se.m fos amors de ioi donar tan laria,
  com soi a lei d'aver cor fin e franc
  ia per amar non volgra far embarc
  qe am tant aut q'espers me pui'en tonba.
  Mas qan albir cum es de pres al som
  trop m'en am mais car anc l'ause voler
  q'era sai ben qe mon cor e mons senz
  me faran far, lor grat, ricca conqesta.
    II
  Poseu faz lonc esper nomen baria 
 
Qe tan ric loc me soi mes e me stanc
  Don li bel diz me terran de ioi larc
  Et segrai tant com me port la tonba
 
Qeu no(n) soi ges cel qe lais aur p(er) plom
  Et pos en leis nos tang com ren esme(r)
  Tant li serai fis e obedienz 
 
Tro de samor sell plaz baisan me uesta
  Pos eu faz lonc esper no m'enbaria
  qe tan ric loc me soi mes e m'estanc
  don li bel diz me terran de ioi larc
  et segrai tant c'om me port la tonba;
  q'eu non soi ges cel qe lais aur per plom
  et pos en leis no.s tang c'om ren esmer
  tant li serai fis e obedienz
  tro de samor, s'ell plaz, baisan me vesta.
    III
  La granz ualors el fins prez me descharia
  Del greu sospir don me dolon li flanc
  Car en pais pren lafan el sofrel parc
  Pois de beltat son las autras en to(n)ba
  Qe  la genser par caiam pres un tom
  Plus bas de leis qi las ue e es uer
  Car tuit bons aips ioi e ualors e sens
  Reg hom ab leis cuns no(n) es me(n)s nin resta
 
  La granz valors e.l fins prez me descharia
  del greu sospir don me dolon li flanc
  car en pais pren l'afan e.l sofr'e.l parc
  pois de beltat son las autras en tonba
  qe la genser par c'aiam pres un tom
  plus bas de leis, qi las ve, e es ver,
  car tuit bons aips, ioi e valors e sens
  reghom ab leis, c'uns non es mens ni.n resta.
    IV
  Et pois tan ual cuiaz doncs qe sesparia
 
Mos deziers ni qes forz ni sesbranc
  Non serai meus ni seus se ia men part
  Se maiut cel qes mostret en columba
  Qen tot lo mon no(n) es hom de nul nom
  Qaissi desir de si granz ben auer
  Cum eu faz leis ma(i)s fenz mon no(n) chalo(n)s
  Pels deuinans cuidans dels druz es festa
  Et pois tan val, cuiaz doncs qe s'esparia
  mos deziers ni qe.s forz ni s'esbranc?
  non serai meus ni seus se ia m'en part
  se m'aiut cel qe.s mostret en columba 
  q'en tot lo mon non es hom de nul nom
  q'aissi desir de si granz ben aver
  cum eu faz leis mais fenz mon non-chalon
  pels devinans cui dans dels druz es festa.
    V
  Na melz de ben ia non siaz auaria 
  Qen nostramor me trobarez tot blanc
 
Qeu no(n) ai cor ni talent qem descarc
  Del ferm uoler qe nes pas de recomba
 
Qe qant esueill ni clau les oillz del som
 
Uostre remaing can leu en uau iazer
  Et doncs cuiez qes nabais mol bilens
  Non ferai ges tals sen sent en la testa
  Na Melz-de-ben, ia non siaz avaria,
  q'en nostramor me trobarez tot blanc
  q'eu non ai cor ni talent qe.m descarc
  del ferm voler qe n'es pas de recomba
  qe qant esveill ni clau les oillz del som
  vostre remaing can leu en vau iazer
  et doncs cuiez qe.s n'abais mol bilens
  non ferai ges tals sensent en la testa.
    VI
  Fals losengiers foc las lenguas uo(s) aria
  Et qe e fossaz tuit ferit de mal cranc
  Car per uos son estrat cauals e marc
  Amor tolez ca pauc de ioi non tomba
 
Confonda us deus car ges no(n) sabez com
  Uos faiz als druz maldir e uil tener
 
Malastres es qe us teng desconoiscenz
  Car peiors es com plus amonesta
  Fals losengiers, foc las lenguas vos aria
  et qe e fossaz tuit ferit de mal cranc,
  car per vos son estrat cavals e marc:
  Amor tolez c'a pauc de ioi non tomba.
  Confonda.us Deus car ges non sabez com,
  vos faiz als druz maldir e vil tener;
  malastres es qe.us teng desconoiscenz
  car peiors es com plus amonesta.
    VII
  Arnaut a fait e fara lons atens
  Cap sofrir fan pros hom ricca (con)qesta
  Arnaut a fait e fara lons atens
  c'ap sofrir fan pros hom ricca conqesta.
  • letto 3428 volte

CANZONIERE Q

  • letto 3029 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2881 volte

Edizione diplomatica

 

                     
  S  i fos amors de ioi donar ta(n) larga.
      Con eu ues lei auer fincor et fra(n)c.
   Ja per gra(n)t ben no(m) calgra far embarc.
   Car am ta(n)t aut qe sper me poia e(m)plu(m)ba.
   Mas qant marbir co(m) es depreç alsu(m).
   Molt me(n) am mais car anc lausei uoler.
   Ara sai eu qe mo(n) cor et mo(n) sen.
   Mifaran far lor grat rica co(n)qesta. 
 
  Po se(n) faç lo(n)c esp(er) no me(n) barga.
   Qe(n) ta(n)t ric loc me sui mesemestanc.
   Cabsos bels diç me tenra de ioi larc.
   E sigrai ta(n)t tro me port alatu(m)ba.
   Qeu no(n) sui ges cel qi lais aur per plu(m)b
   E pos enle nos ta(n) co(m) ren mier
   Tan li serai fis (et) obedienz 
   Tro de samor sil platz baisan mi uesta.

  C un bon respeiç mi reue em descarga
   Dun dolç desir dun me dolon mei flanc.
   Car empatz pren lafan el sofre elparc
   Pos de beutaç son las autras encu(m)ba
   Qe lage(n)ser par qaia pres un rum.
   Plus bas de lei qi laue (et)es uer.
   Qe toç bon aib. preç esaber e senç.
   Reignon ableis cus non es meinç ni resta.

  Na meils de be ia no(m) siaç auarga.
   Qen uostramor. me trobareç tot bla(n)c.
   Qeu no(n) ai cor ni poder qem descare.
   Del ferm uoler qe non es pas retu(m)ba .
   Qe qa(n)t mesueil me lau los oils desu(m).
   A uos mautrei qan leu niuau iaser.
   E no cuies qes merme mos talenç.
   No(n) fara ges qeral sent en la tesra.

  Fals lausengers foc las lengas uosarda .
                        
   Auqe pergaç toç los oilç de mal cranc.
   Qe p(er)uos son estrait caual e marc.
   Camor toleç qa pauc del tot non     a
   Confundaos deus e ia non sabreç cu(m).
   Uos faiç alç druç mal dir ni uil tener.
   Malsastres es qiosten desconoissenç.
   Qe peior es qant hom uos a(m)monesta .

  Narnaut afaiç e fara lonc attenç
  Qesp(er)an fai pros hom cu(n)ca co(n)qesta
.
  • letto 2038 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

    I
  Si fos amors de ioi donar ta(n) larga.
  Con eu ues lei auer fincor et fra(n)c.
  Ja per gra(n)t ben no(m) calgra far embarc.
  Car am ta(n)t aut qe sper me poia e(m)plu(m)ba.
  Mas qant marbir co(m) es depreç alsu(m).
  Molt me(n) am mais car anc lausei uoler.
  Ara sai eu qe mo(n) cor et mo(n) sen.
  Mifaran far lor grat rica co(n)qesta
  Si fos amors de ioi donar tan larga,
  con eu ves lei aver fin cor et franc
  ia per grant ben no.m calgra far embarc
  car am tant aut q'esper me poia e.m plu(m)ba.
  Mas qant m'arbir com es de preç al sum
  molt m'en am mais car anc l'ausei voler
  ara sai eu qe mon cor et mon sen
  mi faran far, lor grat, rica conqesta.
    II
  Po se(n) faç lo(n)c esp(er) no me(n) barga.
  Qe(n) ta(n)t ric loc me sui mesemestanc.
  Cabsos bels diç me tenra de ioi larc.
  E sigrai ta(n)t tro me port alatu(m)ba.
  Q'eu no(n) sui ges cel qi lais aur per plu(m)b
  E pos enle nos ta(n) co(m) ren mier
  Tan li serai fis (et) obedienz 
  Tro de samor sil platz baisan mi uesta.
  Po s'en faç lonc esper no m'enbarga
  q'en tant ric loc me sui mes e m'estanc
  c'ab sos bels diç me tenra de ioi larc
  e sigrai tant tro me port a la tumba;
  q'eu non sui ges cel qi lais aur per plumb
  e pos en le no.s tan c'om ren mier
  tan li serai fis et obediens
  tro de s'amor, s'il plaç, basan mi vesta.
    III
  Cun bon respeiç mi reue em descarga
  Dun dolç desir dun me dolon mei flanc.
  Car empatz pren lafan el sofre elparc
  Pos de beutaç son las autras encu(m)ba
  Qe lage(n)ser par qaia pres un rum.
  Plus bas de lei qi laue (et)es uer.
  Qe toç bon aib. preç esaber e senç.
  Reignon ableis cus non es meinç ni resta.
  C'un bon respeiç mi reve e.m descarga
  d'un dolç desir dun me dolon mei flanc
  car em paç pren l'afan e.l sofre e.l parc
  pos de beutaç son las autras en cumba
  qe la genser par q'aia pres un rum
  plus bas de lei, qi la ve, et es ver,
  qe toç bon aib, preç e saber e senç
  reignon ab leis, c'us non es meinç ni resta.
     IV
  Na meils de be ia no(m) siaç auarga.
  Qen uostramor. me trobareç tot bla(n)c.
  Qeu no(n) ai cor ni poder qem descare.
  Del ferm uoler qe non es pas retu(m)ba .
  Qe qa(n)t mesueil me lau los oils desu(m).
  A uos mautrei qan leu niuau iaser.
  E no cuies qes merme mos talenç.
  No(n) fara ges qeral sent en la tesra.
  Na Meils-de-be, ia non siaç avarga,
  q'en vostr'amor me trobareç tot blanc
  q'eu non ai cor ni poder qe.m descare
  del ferm voler qe non es pas retumba
  qe qant m'esveil me lau los oils de sum
  a vos m'autrei qan leu ni vau iaser
  e no cuies qe.s merme mos talenç
  non fara ges q'era.l sent en la tesra.
    V
  Fals lausengers foc las lengas uosarda .
  Auqe pergaç toç los oilç de mal cranc.
  Qe p(er)uos son estrait caual e marc.
  Camor toleç qa pauc del tot non ___a
  Confundaos deus e ia non sabreç cu(m).
  Uos faiç alç druç mal dir ni uil tener.
  Malsastres es qiosten desconoissenç.
  Qe peior es qant hom uos a(m)monesta .
  Fals lausengers, foc las lengas vos arda
  au qe pergaç toç los oilç de mal cranc,
  qe per vos son estrait caval e marc:
  c'Amor toleç q'a pauc del tot non    a.
  Confunda.os Deus e ia non sabreç cum,
  vos faiç alç druç maldir ni vil tener;
  mals astres es qi.os ten desconoissenç
  qe peior es qant hom vos ammonesta.
    VI
  Narnaut afaiç e fara lonc attenç
  Qesp(er)an fai pros hom cu(n)ca co(n)qesta
.
  Narnaut a faiç e fara lonc attenç
  q'esperan fai pros hom cunca conqesta.
  • letto 2697 volte

CANZONIERE R

  • letto 3698 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                      Vai al manoscritto [9]

  • letto 2258 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                       ar(naut).daniel.
                            
                      S           Im fos amors de ioy donar tan laria. ​com soy aley
                                       
                dauer cor ferm.e franc.ia per nulh be nol calgra. far enbarc
                           
                qieu am tan aut ques pers. me pueiem tomba. e can m(a)l
                                 
         bir
 co es del pretz del som. mot men am may. car anc layc en 
                         
         uoler.
caras say yeu que mos cors e mos sens. me faran far mo(n)
                                                               ||  E pus tan ual nous pessetz q(ue) sesparia.
                                                               ||   mos deziriers ni ques forque nis bra(n)c.
     grat rica conquesta.                            ||  ni seray mieus ni sieus si ia me(n) parc.
                                                               ||  si maiut sel q(ue)s mostret e(n) columba. q(ue)
     huey no(n) es negus hom delu(n)no(m)zt(an) lial me(n) dezir so(n) ioy au(er).com
     yeu fas leys de cuy soi ta(n) teme(n)s. pels deuina(n)s. cuy dans dels dru -
     tz
 e(n)testa.    Sieu e(n) fas lonc ate(n) nom e(n)baria. q(ue)n ta(n) ric loc ay pa -
     uzat
 mon estanc. do(n) siey bel dig me teno(n) de ioy larc. cuy seg -
     ray
 tan tro q(uem) port a la tomba. qieu no soi sel q(ue) camies aur p(er) plom
     e pus e(n) leys nos tanh com res esmer. yeu li seray francxe
     hobediens.
tro de samor sil play bayzan me uesta.
                                                                                                                                        S a gran 
        ualor e so(n) pretz me descaria. del greu sospir do(n) mi dolon mi -
        ey
 flanc. e prenc e(n) patz lafan e suefrel parc. car sas beutatz
        totas autras e(n)comba. q(ue) la ge(n)sor par caya pres un tom. pus
        bas de leys qui laue e dic uer. car e(n) leys es pretz e solatz e 
        se(n)s. e totz bos aibs cus no(n) es me(n)s nin resta. Na mielhs de -
        be ia nom siatz auaria. cab uostramor mi trobaretz tot bla(n)c
        e no(n) ay cor ni poder q(uem) descarc. de uostramor q(ue) no(n) es de re(n) co(m) -
        ba. ​
a(n)s ca(n) mes uellh. ni claus los uelhs nil som. ​uostres rema(n)h
       
can leu min uau iazer. e nous pe(n)setz quem nabais mos tale(n)s
        ni no(n) o fay com lo sent sus la testa
.
                                                                                                       F als lauzengiers
                                    e q(ue) p(er)guatz uostres huelhs ab mal tanc. q(ue) p(er) uos so(n)
       estranh caual e manc. camors torbatz cap pauc del tot no(n) to(m) -
       ba
. cofondaus dieu e ia no ueyatz com. uos faytz als drutz mal -
       dir
 euil tener. mal estares quieu ten desconoissens. q(ue) peiors
      
es q(ui) pus uos amonesta. Narnaut a fag e fara loncx atens.
       cap sufrir fay ricx homs rica co(n)q(ue)sta.
  • letto 3281 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  ar(naut).daniel.   Arnaut Daniel
    I
  S           Im fos amors de ioy donar tan laria.
                                                      ​
com soy aley

  dauer cor ferm.e franc.ia per nulh be nol calgra.
                                                           far enbarc

  qieu am tan aut ques pers. me pueiem tomba.
                                                         e can m(a)l
  bir
 co es del pretz del som. mot men am may.
                                                 car anc layc en         
  uoler.
caras say yeu que     mos cors e mos sens.
                                               me faran far mo(n)

  grat rica conquesta.
  Si.m fos amors de ioy donar tan laria,
  com soy a ley d'aver cor ferm  e franc
  ia per nulh be no.l calgra far enbarc
  q'ieu am tan aut qu'espers  me puei'e.m tomba.
  E can m'albir co es del pretz del som
  mot m'en am may  car anc l'ayc en voler
  c'aras say yeu que mos cors e mos sens
  me faran far, mon grat, rica conquesta.

 
    II
  E pus tan ual nous pessetz q(ue) sesparia.
  mos deziriers ni ques forque nis bra(n)c.
  ni seray mieus ni sieus si ia me(n) parc.
  si maiut sel q(ue)s mostret e(n) columba. q(ue) 
  huey no(n) es negus hom delu(n)no(m)zt(an) lial 
                          me(n) dezir so(n) ioy au(er).com
  yeu fas leys de cuy soi ta(n) teme(n)s. pels 
                            deuina(n)s. cuy dans dels dru -
  tz
 e(n)testa.
  E pus tan val, no.us pessetz que s'esparia
  mos deziriers ni que.s forque ni.s branc
  ni seray mieus ni sieus si ia m'en parc
  si m'aiut sel que.s mostret en colomba
  que huey non es negus hom de lun nomz
  tan lialmen dezir son ioy aver
  com yeu fas leys de cuy soi tan temens
  pels devinans cui dans dels drutz en testa.
    III
  Sieu e(n) fas lonc ate(n) nom e(n)baria. q(ue)n 
                                             ta(n) ric loc ay pa -
  uzat
 mon estanc. do(n) siey bel dig me teno(n)
                                           de ioy larc. cuy seg -
  ray
 tan tro q(uem) port a la tomba. qieu no soi 
                           sel q(ue) camies aur p(er) plom
  e pus e(n) leys nos tanh com res esmer. yeu 
                                               li seray francxe
  hobediens.
tro de samor sil play bayzan me uesta.
  S'ieu en fas lonc aten no m'enbaria
  qu'en tan ric loc ay pauzat mon estanc
  don siey bel dig me tenon de ioy larc
  cuy segray tan tro que.m port a la tomba;
  q'ieu no soi sel que camies aur per plom
  e pus en leys no.s tanh com res esmer
  yeu li seray francx e hobediens
  tro de s'amor, si'l play, bayzan me vesta.

 
    IV
  S a gran 
  ualor e so(n) pretz me descaria. del greu sospir 
                                               do(n) mi dolon mi -
  ey
 flanc. e prenc e(n) patz lafan e suefrel parc.
                                                  car sas beutatz
  totas autras e(n)comba. q(ue) la ge(n)sor par 
                                         caya pres un tom. pus
  bas de leys qui laue e dic uer. car e(n) leys es 
                                                    pretz e solatz e 
  se(n)s. e totz bos aibs cus no(n) es me(n)s 
                                                            nin resta.
  Sa gran valor e son pretz me descaria
  del greu sospir don mi dolon miey flanc
  e prenc en patz l'afan e suefr'e.l parc
  car sas beutatz totas autras en comba
  que la gensor par c'aya pres un tom
  pus bas de leys, qui la ve e dic ver,
  car en leys es pretz e solatz e sens
  e totz bos aibs, c'us non es mens ni.n resta.

 
    V
  Na mielhs de -
  be ia nom siatz auaria. cab uostramor mi 
                                               trobaretz tot bla(n)c
  e no(n) ay cor ni poder q(uem) descarc. de 
                uostramor q(ue) no(n) es de re(n) co(m) -
  ba. ​
a(n)s ca(n) mes uellh. ni claus los uelhs 
                                     nil som. ​uostres rema(n)h
 
can leu min uau iazer. e nous pe(n)setz quem 
                                               nabais mos tale(n)s
  ni no(n) o fay com lo sent sus la testa
.
  Na Mielhs-de-be, ia no.m siatz avaria,
  c'ab vostr'amor mi trobaretz tot blanc
  e non ay cor ni poder que.m descarc
  de vostr'amor que non es de ren comba
  ans can m'esvellh ni claus los uelhs ni.l som
  vostres remanh can leu mi.n vau iazer
  e no.us pensetz que.m n'abais mos talens
  ni non o fay com lo sent sus la testa.
    VI
  F als lauzengiers
  e q(ue) p(er)guatz uostres huelhs ab mal tanc.
                                              q(ue) p(er) uos so(n)
  estranh caual e manc. camors torbatz cap pauc 
                                              del tot no(n) to(m) -
  ba
. cofondaus dieu e ia no ueyatz com. uos faytz 
                                                      als drutz mal -
  dir
 euil tener. mal estares quieu ten
                                    desconoissens. q(ue) peiors
  
es q(ui) pus uos amonesta.
  Fals lauzengiers,
  e que perguatz vostres huelhs ab mal tanc,
  que per vos son estranh caval e manc:
  c'Amors torbatz c'ap pauc del tot non tomba.
  Cofonda.us Dieu e ia no veyatz com,
  vos faitz als drutz maldir e vil tener;
  mal estares, qu'ieu te desconoissens
  que peiors es qui pus vos amonesta.

 
    VII
  Narnaut a fag e fara loncx atens.
  cap sufrir fay ricx homs rica co(n)q(ue)sta.
  Narnaut a fag e fara loncx atens
  c'ap sufrir fay ricx homs rica conquesta.
  • letto 2422 volte

CANZONIERE S

  • letto 2808 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 2561 volte

Edizione diplomatica

 

               Arnaut 
  S  em fos amors de ioi donar tan laria.
      com soi alei dauer cor fin (et) franc.
  J  a per amar non uolgra far embarc.
  Q  e am tant aut qe spers me pui en tonba.
  M  as qan albir cum es de pres al som.
  T  rop men am mais car anc lause uoler.
  Q  era sai ben qe mon cors (et) mons senz.
  M  e faran far lor grat ricca conqesta.
   
  P  ero seu faz lonc esper nomenbaria.
  Q  en tan ric loc me soi mes (et) mestanc.
  D  om li bel diz me terran de ioi larc.
  E  t segrai tant com me port a la tonba.
  Q  eu non soi ges cel qe lai aur per plom.
  E  t pos en leis nos tang com ren esmer.
  T  ant li serai fis (et) obedienz.
  T  ro de samor sell plaz baissan menuesta. 

  L  a granz ualors el fins prez me descharia.
  D  el greu sospir don me dolon li flanc.
  Q  ar en pais pren laffan el sofrel parc.
  P  ois de beltat son las autras en tonba.
  Q  e la genzer par caia    pres un tom.
  P  lus bas de leis qi las ue (et) es uer.
  C  ar tuit bons aips ioi (et) ualors (et) senz.
  R  eg hom ab leis cuns non es mens nim resta.

  E  T pois tan ual  cuiaz dones qe sesparia.
  M  os deziers ni qes foiz ni ses branc.
  N  on serai meus ni seus se ia men parc.
  S  e maiut cel qes mostret en colunba.
  Q  en tot lo mon non es hom de nul nom.
  Q  aissi desir de li granz ben auer.
  C  um eu faz leis mas feng men no(n) chalenz.
  P  els deuinans cuidans dels druz enfesta.
 
  N  a melz de ben ia non siaz auaria.
  Q  en uostramor me trobarez tot blanc.
  Q  eu non ai cor ne talent qem descarc.
  D  el ferm uoler qe nes pas de retomba.
  Q  e qant esueill ni clau les iollz del som.
  U  ostre remaing can lau en uau iazer.
  E  t donc cuiez qes nabais mol bilens.
  N  on ferai ges tals sen sent en la testa.

  F  als losengiers foc las lenguas uos aria.
  E  t qe fosaz tuit ferit de mal cranc.
  Q  ar per uos son estrat cauals (et) marc.
  A  mor tolez capauc de ioi non tomba.
  C  onfondaus deus car ges no sabez com.
  V  os faiz als druz maldir (et) uil tener.
  M  als astres es qeus teng desconoiscenz.
  Q  ar peiors es com plus uos amonesta.

  A  rnaut a fait (et) fara lons arenz.
  C  ab soffrir fan pros hom ricca (con)questa.
  • letto 3407 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnaut   Arnaut
    I
  S  em fos amors de ioi donar tan laria.
      com soi alei dauer cor fin (et) franc.
  J  a per amar non uolgra far embarc.
  Q  e am tant aut qe spers me pui en tonba.
  M  as qan albir cum es de pres al som.
  T  rop men am mais car anc lause uoler.
  Q  era sai ben qe mon cors (et) mons senz.
  M  e faran far lor grat ricca conqesta.
  Se.m fos amors de ioi donar tan laria,
  com soi a lei d'aver cor fin et franc
 
ia per amar non volgra far embarc
 
qe am tant aut q'espers me pui'en tonba.
 
Mas qan albir cum es de pres al som
  trop m'en am mais car anc l'ause voler
  q'era sai ben qe mon cors et mons senz
  me faran far, lor grat ricca conqesta.
    II
  P  ero seu faz lonc esper nomenbaria.
  Q  en tan ric loc me soi mes (et) mestanc.
  D  om li bel diz me terran de ioi larc.
  E  t segrai tant com me port a la tonba.
  Q  eu non soi ges cel qe lai aur per plom.
  E  t pos en leis nos tang com ren esmer.
  T  ant li serai fis (et) obedienz.
  T  ro de samor sell plaz baissan menuesta. 
  Pero s'eu faz lonc esper no m'enbaria
 
q'en tan ric loc me soi mes et m'estanc
 
dom li bel diz me terran de ioi larc
  et segrai tant c'om me port a la tonba;
 
q'eu non soi ges cel qe lai aur per plom
  et pos en leis no.s tang com ren esmer
 
tant li serai fis et obedienz
 
tro de s'amor, s'ell plaz, baissan 
m'envesta.
    III
  L  a granz ualors el fins prez me descharia.
  D  el greu sospir don me dolon li flanc.
  Q  ar en pais pren laffan el sofrel parc.
  P  ois de beltat son las autras en tonba.
  Q  e la genzer par caia    pres un tom.
  P  lus bas de leis qi las ue (et) es uer.
  C  ar tuit bons aips ioi (et) ualors (et) senz.
  R  eg hom ab leis cuns non es mens nim resta.
  La granz valors e.l fins prez me descharia
  del greu sospir don me dolon li flanc
 
qar en pais pren l'affan e.l sofr'e.l parc
 
pois de beltat son las autras en tonba
  qe la genzer par c'aia pres un tom
  plus bas de leis, qi las ve et es ver,
  car tuit bons aips, ioi et valors et senz
 
reg hom ab leis c'uns non es mens ni.m 
resta.
    IV
  E  T pois tan ual  cuiaz dones qe sesparia.
  M  os deziers ni qes foiz ni ses branc.
  N  on serai meus ni seus se ia men parc.
  S  e maiut cel qes mostret en colunba.
  Q  en tot lo mon non es hom de nul nom.

  Q  aissi desir de li granz ben auer.
  C  um eu faz leis mas feng men no(n) chalenz.
  P  els deuinans cuidans dels druz enfesta.
  Et pois tan val  cuiaz doncs qe s'esparia
 
mos deziers ni qe.s forz ni s'esbranc?
  non serai meus ni seus se ia men parc
 
se m'aiut cel qe.s mostret en colunba
 
q'en tot lo mon non es hom de nul nom
  q'aissi desir de li granz ben aver
  cum eu faz leis mas feng men non chalenz.
  pels devinans cui dans dels druz enfesta.
    V
  N  a melz de ben ia non siaz auaria.
  Q  en uostramor me trobarez tot blanc.
  Q  eu non ai cor ne talent qem descarc.
  D  el ferm uoler qe nes pas de retomba.
  Q  e qant esueill ni clau les iollz del som.
  U  ostre remaing can lau en uau iazer.
  E  t donc cuiez qes nabais mol bilens.
  N  on ferai ges tals sen sent en la testa.
  Na Melz-de-ben ia non siaz avaria
 
q'en nostr'amor me trobarez tot blanc
 
q'eu non ai cor ne talent qe.m descarc
 
del ferm uoler qe n'es pas de retomba
  qe qant esveill ni clau les iollz del som
  vostre remaing can lau en vau iazer
 
et donc cuiez qe.s n'abais mol bilens?
  non ferai ges tals sensent en la testa.
    VI
  F  als losengiers foc las lenguas uos aria.
  E  t qe fosaz tuit ferit de mal cranc.
  Q  ar per uos son estrat cauals (et) marc.
  A  mor tolez capauc de ioi non tomba.
  C  onfondaus deus car ges no sabez com.
  V  os faiz als druz maldir (et) uil tener.
  M  als astres es qeus teng desconoiscenz.
  Q  ar peiors es com plus uos amonesta.
  Fals losengiers foc las lenguas vos aria
  et qe fosaz tuit ferit de mal cranc,
  qar per vos son estrat cavals et marc:
  Amor tolez c'a pauc de ioi non tomba.
  Confonda.us Deus car ges no sabez com,
  vos faiz als druz maldir et vil tener;
  mals astres es qe.us teng desconoiscenz
  qar peiors es com plus vos amonesta.
    VII
  A  rnaut a fait (et) fara lons arenz.
  C  ab soffrir fan pros hom ricca (con)questa.
  Arnaut a fait et fara lons arenz
  c'ab soffrir fan pros hom ricca conquesta.
  • letto 3714 volte

CANZONIERE Sg

  • letto 2559 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2636 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                          Arnaut daniel
                                 
                      
                                  Im fos amors de ioy donar tantlarga. ​cum eu son lieis 
                                  de uer fin cor e franc. ia de gran be nom calgra far enbarc.
                                  qui eu am tant aut q(ue)spers men poien emploba. e can 
                                  malbir com es de pres en somba. mot men am may car 
   anc lausei uoler. quera sai ben q(ue) mon cors e mon sens. mi feran far 
   lor grat richa conquesta.
          Donc si eu uai fagh lonc esper no(n) membarga. sieu tan ricloc mi
  
somes ni mestanc. don si bel digh mi rendran de ioi larc. e segrai 
   tan tron port ala tomba. quieu non soi cel qui laiss aur p(er) plomba
.
  epois non tanh com re en lieis esmer. tant li serai fis e obediens.
  tro de samor sil plaz baisan mi uesta.
            Sa gran ualor el ric p(re)tz mi descarga. de grant sospirs don mi 
  dolen li flanc. donc pren enpais la fan el sofrel parc. q(ue) de beutat sor 
  las autres en comba. q(ue) la gencer pas caia pres un tombla. plus bas
  de lieis qui la ue et es uer. car totz bos aips pretz e ualor e sens. ren 
  hon et en leiss eus non es meyns nin resta
.
          E post tan ual nous cuies que sesparga. mes desirers ni ques 
  forque ni franc. donc non son mieus ni seus si ia men parc. si ma
  iut cel quis mostret en colomba. quen tot lo mon. non es hom de 
  nuyl nom tan finamen esper granben auer. cum eu de lieis matenh 
  men non calens. pels deuinans cuidans dels drutz es festa.
         
Fals lausengiers focs las lenguas uos arga. e p(er)datz totz los 
  oilhs de mal cranc. car p(er) uos son estragh caual e marc. camors 
  toles ca pauc del tot non plumba. confondeus deus e non uires 
  ia co(m) non fais mal dir als drut e uil tener. mals astres es qui os 
  ten desconoissens. peiors es on hom vos monesta
.
         Amiels de be ia no(n) siatz auaria. q(ue)n uostramor mi trobaretz tot 
  blanc. don non ai cor ni poder quem descarc. del ferm uoler q(ue) non
  es de re to(m)ba. que can mendorm ni clau los oilhs ni son. uostre 
  remanc can leu non nau iazer. (et) nous cugeis q(ue) nabais mos ta
  lens. ni ofara queu o sent en la testa.
             Arnautz afaitz e fara lonc accens. cap sofrir fay pros hom 
  riqua conquesta.
  • letto 2379 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnaut daniel   Arnaut Daniel
    I
  Im fos amors de ioy donar tantlarga. ​cum eu 
                                                          son lieis 
  de uer fin cor e franc. ia de gran be nom calgra 
                                                          far enbarc. 
  qui eu am tant aut q(ue)spers men poien 
                                              emploba. e can
  malbir com es de pres en somba. mot men
                                                          am may car 
  anc lausei uoler. quera sai ben q(ue) mon cors e 
                                           mon sens. mi feran far 
  lor grat richa conquesta.
  I.m fos amors de ioy donar tant larga,
  cum eu son lieis de ver fin cor e franc
  ia de gran be no.m calgra far enbarc
  qu'ieu am tant aut qu'espers m'en poi'en
                                                        emploba.
  E can m'albir com es de pres en somba
  mot m'en am may car anc l'ausei voler
  qu'era sai ben que mon cors e mon sens
  mi feran far, lor grat, richa conquesta.
    II
  Donc si eu fagh lonc esper no(n) membarga. sieu
                                                          tan ricloc mi
  somes
 ni mestanc. don si bel digh mi rendran 
                                                 de ioi larc. e segrai 
  tan tron port ala tomba. quieu non soi cel qui 
                                               laiss aur p(er) plomba
.
  epois non tanh com re en lieis esmer. tant li serai 
                                                      fis e obediens.
  tro de samor sil plaz baisan mi uesta.
  Donc s'ieu u ai fagh lonc esper non m'embarga
  s'ieu tan ric loc mi so mes ni m'estanc
  don si bel digh mi rendran de ioi larc
  e segrai tan tr'on port a la tomba;
  qu'ieu non soi cel qui laiss aur per plomba
  e pois non tanh c'om re en lieis esmer
  tant li serai fis e obediens
  tro de s'amor, s'il plaz, baisan mi vesta.
    III
  Sa gran ualor el ric p(re)tz mi descarga. de
                                            grant sospirs don mi 
  dolen li flanc. donc pren enpais la fan el sofrel 
                                    parc. (ue) de beutat sor 
  las autres en comba. q(ue) la gencer pas caia 
                                       pres un tombla. plus bas
  de lieis qui la ue et es uer. car totz bos aips 
                                       pretz e valor e sens. ren 
  hon et en leiss eus non es meyns nin resta
.
  Sa gran valor e.l ric pretz mi descarga
  de grant sospirs don mi dolen li flanc
  donc pren en pais l'afan e.l sofr'e.l parc
  que de beutat sor las autres en comba
  que la gencer pas c'aia pres un tombla
  plus bas de lieis, qui la ve, et es ver,
  car totz bos aips, pretz e valor e sens
  renhon et en leiss, c'us non es meyns ni.n resta.
    IV
  E post tan ual nous cuies que sesparga.
                                             mes desirers ni ques 
  forque ni franc. donc non son mieus ni seus 
                                             si ia men parc. si ma
  iut cel quis mostret en colomba. quen tot lo mon.
                                                     non es hom de 
  nuyl nom tan finamen esper granben auer.
                                        cum eu de lieis matenh 
  men non calens. pels deuinans cuidans 
                                                dels drutz es festa.
  E post tan val no.us cuies que s'esparga
  mes desirers ni que.s forque ni franc
  donc non son mieus ni seus si ia m'en parc
  si m'aiut cel qui.s mostret en colomba
  qu'en tot lo mon non es hom de nuyl nom
  tan finamen esper gran ben aver
  cum eu de lieis ma tenh m'en non-calens
  pels devinans cui dans dels drutz es festa.
    V
  Fals lausengiers focs las lenguas uos arga.
                                              e p(er)datz totz los 
  oilhs de mal cranc. car p(er) uos son estragh
                                             caual e marc. camors 
  toles ca pauc del tot nos plumba. confondeus 
                                                    deus e nos uires 
  ia co(m) non fais mal dir als drut e uil tener.
                                      mals astres es qui os
 
ten desconoissens. peiors es on hom 
                                                        vos monesta
.
  Fals lausengiers, focs las lenguas vos arga
  e perdatz totz los oilhs de mal cranc,
  car per vos son estragh caval e marc:
  c'Amors toles c'a pauc del tot no.s plumba.
  Confonde.us Deus e nos vires ia com,
  non fais mal dir als drut e vil tener;
  mals astres es qui.os ten desconoissens
  peiors es on hom vos monesta.
    VI
  Amiels de be ia no(n) siatz auaria. q(ue)n
                                  uostramor mi trobaretz tot 
  blanc. don non ai cor ni poder quem descarc.
                                          del ferm uoler q(ue) non
  es de re to(m)ba. que can mendorm ni clau 
                                       los oilhs ni son. uostre 
  remanc can leu non nau iazer. (et) nous cugeis
                                           q(ue) nabais mos ta
  lens. ni ofara queu o sent en la testa.
  A Miels-de-be, ia non siatz avaria,
  qu'eu vostr'amor mi trobaretz tot blanc
  don non ai cor ni poder que.m descarc
  del ferm voler que non se de retomba
  que can m'endorm ni clau los oilhs ni son
  vostre remanc can leu non nau iazer
  et no.us cugeis que n'abais mos talens
  ni o fara qu'eu o sent en la testa.
    VII
  Arnautz afaitz e fara lonc accens. cap sofrir fay 
                                                               pros hom 
  riqua conquesta.
  Arnautz a faitz e fara lonc accens
  c'ap sofrir fay pros hom riqua conquesta.
  • letto 3032 volte

CANZONIERE U

  • letto 2300 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2763 volte

Edizione diplomatica

 

          Arnaut daniell.
  S    Im
 fos amor de ioi donar tan laria.
          Qom eu ues lei dauer fin cor e franc.
  J  ai per gran be non calgra far embarg.
  Q eram ten aut qes per me puia em plomba.
  M ais qant mal bir com es de piez al som.
  M  olt menam mais qar anc lauzei uoler.
  Q  era sai eu qe mos cors e mos sens.
  M  e faran far lor grat ricca con questa.
  PErço seu faz loing es per non men baria
  Q  e tant ric loc me so mes e mes tanc.
  Q  ab son bel diz me tindra deioi larg.
  E   segrai tant com men port a la tomba.
  Q  eu non soi ges cel qe lais aur per plomb.
  E pois en leis nos taing com rem esmer.
  T  ant li serai fins e obediens.
  T  ro des amor basan sil plaz menuesta.

  U N bon res peit mereuen em descaria.
​  D  un dolz desir don midolon li flanc. 
  Q  en paz pren la fan e sofri e parg.
  P  ois de beutat son las autras en comba.
  Q  e lagensier par qaia pres un tom.
  P  lus bas delei qi la ue et es uer.
  Q  e toz bons aibs prez e saber e sens.
  R  enon ab leis quns non es meins ni resta.

  E   Pos tan ual non us cuiez qe ses paria.
  M  os desirers ni ques fort ni ses blanc.
  Q  ar eu non sai sieus ni mieus si men parc
  P  er sel segnor qes mostret en colomba.
  Q  el mond non na hom di negun nom.
  T  andesires gran benenansa a uer.
  C  om eu faz leis e teing a non caler.
  L  os ennois cui dans damor es festa.

  N a miels de ben ia non siaz auaria.
  Q  en uostramnor me trouerez tot blanc.
  Q  eu non ai cor ni poder qem descarg.
  D  el ferm uoler qe non es derecomba.
  Q  e qan mes ueilh ni claus los oils de som.
  A  uos mautrei qant leu ne uauc iaser.
  E  nous cuiges qes merme mos talens.
  N  onfara ges qar al sent en latesta.

  F als lausengier focs lalenga uos aria.
  O  qe per daz los oilz ab un mal tanc.
  Q  e per uos son estrait caual e marc.
  A  mor tollez qa pauc de tot non tomba.
  C on fonda us dieus qe ia non sa bes com.
  U  os faiz als druz mals dir e uil tener.
  M  alastres es qeus ten desconoiscenz.
  Q  e pegier est qant hom uos amonesta.

  A Rnaut a fait e fara loncatenz​.
  Q atenden fai prodom ricca co(n)questa.
  • letto 1527 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnaut daniell.   Arnaut Daniell.
    I
  S    Im fos amor de ioi donar tan laria.
          Qom eu ues lei dauer fin cor e franc.
  J  ai per gran be non calgra far embarg.
  Q eram ten aut qes per me puia em plomba.
  M ais qant mal bir com es de piez al som.
  M  olt menam mais qar anc lauzei uoler.
  Q  era sai eu qe mos cors e mos sens.
  M  e faran far lor grat ricca con questa.
  Si.m fos amor de ioi donar tan laria,
  qom eu ver lei d'aver fin cor e franc
  iai per gran be non calgra far embarg
  q'er'am ten aut q'esper me puia e.m plomba.
  Mais qant m'albir com es de piez al som
  molt m'en am mais qar anc l'auzei voler
  q'era sai eu qe mos cors e mos sens
  me faran far, lur grat, ricca conquesta.
    II
  PErço seu faz loing es per non men baria
  Q  e tant ric loc me so mes e mes tanc.
  Q  ab son bel diz me tindra deioi larg.
  E   segrai tant com men port a la tomba.
  Q  eu non soi ges cel qe lais aur per plomb.
  E pois en leis nos taing com rem esmer.
  T  ant li serai fins e obediens.
  T  ro des amor basan sil plaz menuesta.
  Perço s'eu faz loing esper non m'embarria
  q'e tant ric loc me so mes e m'estanc
  q'ab son bel diz me tindra de ioi larg
  e segrai tant c'om m'en port a la tomba;
  q'eu non soi ges cel qe lais aur per plomb
  e pois en leis no.s taing c'om rem esmer
  tant li ferai fins e obedient
  tro de s'amor, basan, s'il plaz, m'envesta.
    III
  U N bon res peit mereuen em descaria.
​  D  un dolz desir don midolon li flanc. 
  Q  en paz pren la fan e sofri e parg.
  P  ois de beutat son las autras en comba.
  Q  e lagensier par qaia pres un tom.
  P  lus bas delei qi la ue et es uer.
  Q  e toz bons aibs prez e saber e sens.
  R  enon ab leis quns non es meins ni resta.
  Un bon respeit me reven e.m descaria
  d'un dolz desir don mi dolon li flanc
  q'en paz pren l'afan e sofri e parg
  pois de beutat son las autras en comba
  qe la gensier par q'aia pres un tom
  plus bas de lei, qi la ve, et es ver,
  qe toz bons aibs, prez e saber e sens
  renon ab leis, q'uns non es meins ni resta.
    IV
  E   Pos tan ual non us cuiez qe ses paria.
  M  os desirers ni ques fort ni ses blanc.
  Q  ar eu non sai sieus ni mieus si men parc
  P  er sel segnor qes mostret en colomba.
  Q  el mond non na hom di negun nom.
  T  andesires gran benenansa a uer.
  C  om eu faz leis e teing a non caler.
  L  os ennois cui dans damor es festa.
  E pos tan val, non us cuiez qe s'esparia
  mos desirers ni que.s fort ni s'esblanc
  qar eu non sai sieus ni mieus si m'en parc
  per sel segnor qe.s mostret en colomba
  q'el mond non n'a hom di negun nom
  tan desirer gran benenansa aver
  com eu faz leis e teing a non caler
  los ennois cui dans d'amor es festa.
    V
  N a miels de ben ia non siaz auaria.
  Q  en uostramnor me trouerez tot blanc.
  Q  eu non ai cor ni poder qem descarg.
  D  el ferm uoler qe non es derecomba.
  Q  e qan mes ueilh ni claus los oils de som.
  A  uos mautrei qant leu ne uauc iaser.
  E  nous cuiges qes merme mos talens.
  N  onfara ges qar al sent en latesta.
  Na Miels-de-ben, ia non siaz avaria,
  q'en nostr'amnor me troverez tot blanc
  q'eu non ai cor ni poder qe.m descarg
  del ferm voler qe non es de retomba
  qe qan m'esveilh ni claus los oils de som
  a vos m'autrei qant leu ne vauc iaser
  e no.us cuiges qe.s merme mos talent
  non fara ges q'ara.l sent en la testa.
    VI
  F als lausengier focs lalenga uos aria.
  O  qe per daz los oilz ab un mal tanc.
  Q  e per uos son estrait caual e marc.
  A  mor tollez qa pauc de tot non tomba.
  C on fonda us dieus qe ia non sa bes com.
  U  os faiz als druz mals dir e uil tener.
  M  alastres es qeus ten desconoiscenz.
  Q  e pegier est qant hom uos amonesta.
  Fals lausengier, focs la lenga vos aria
  o qe perdaz los oilz ab un mal tanc,
  qe per vos son estrait caval e marc:
  Amor tollez q'a pauc de tot non tomba.
  Confonda.us Dieus qe ia non sabes com,
  vos faiz als druz mals dir e vil tener;
  malastres es qe.us ten desconoiscenz
  qe pegier est qant hom vos amonesta.
    T
  A Rnaut a fait e fara loncatenz​.
  Q atenden fai prodom ricca co(n)questa.
  ​Arnaut a fait e fara lonc atenz​
  q'atenden fai prod om ricca conquesta.
  • letto 2354 volte

CANZONIERE V

  • letto 4250 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 2409 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                        Arnautz daniells.
    S    im fos amor de ioi donar tan laria. ​com iu son
          lei dauer fin cor (et) franc. ia p(er) gran be no(m) calgra 
   far enbarc quiu am tant autz que spes mi pueg em plo(m)
   ba (et) quant malbir com es de pretz el som. mout menam 
   mais quar anc lauzei uoler qeras sai eu de mos cors (et) mos 
   senz mi faran far lur grat ricca co(n)questa
.
    S i ben faz long esper nomenbaria qen ta(n)t ric loc me son mes
     
e estanc. don libelz digz meteron de ioi larc (et) serai ta(n)t 
   com me port ala to(m)ba. quiu no(n) son zel qe lais aur p(er) plom. (et)
   pois no(n) tahin com enleis rem esmer. tant liserai sers obedie(n)z
   tro de samor baizan sil platz miuesta
   S a gran ualor el ric pretz medescaria. dels greus sospirs don
     me dolon le flanc. car en paz prenc lafan elsufrel parc. car de 
    beutatz son las autras enco(m)ba. car lagenser par qaia pres un
    tom pl(us) bas delieis qui la ue e es uer. car totz bos aibz iois (et) so
    llatz
(et) senz. reinon enleis cus no(n) es mehins niresta
.
   E pos tant ual cuiatz doncs qe se sparia. mos deziriers niques 
      for qe nis branc. no(n) serai mieus ni sieus si ia me(n) parc simaiut 
      zel ques mostret en colo(m)ba. que tot lomo(n)d non es hom de nuilh 
      nom. tan finamen desir gran ben auer. com iu faz lieis etemh  
      enz                   los deuinans cui dans de drutz es festa.
  F   als lausengiers fuecs las lengas uos aria. e que p(er)datz ambs los 
       oilz de mal cranc. car p(er) uos son estrai caualz e marc. amor 
       tolez qa pauc deltot non to(m)ba. co(n)fonda us (et) sai uos dir com. qe 
       us faz als drutz mal dir (et) uer tener. car p(er) uos es pretz cazutz 
       (et) iouenz. (et) es peior cant hom uos namonesta
.
   N   a mielz deben ia nom siatz auar ia. qen uostr amor me tro
     baretz
 totz blanc. quiu no(n) ai cor ni poder qem descarc. del ferm 
     uoler qe non es dereto(m)ba. que cant mesueilh ni clau losoilz 
     del som uostre remanc cant leu niuau iazer. (et) nous cuges 
     que nabais mos talenz. no(n) fara el caral sent elatesta
.
  • letto 3191 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnautz daniells.   Arnautz Daniells.
    I
  S  im fos amor de ioi donar tan laria. ​com iu son
    lei dauer fin cor (et) franc. ia p(er) gran be no(m)
                                                                  calgra 
   far enbarc quiu am tant autz que spes mi pueg 
                                                             em plo(m)
   ba (et) quant malbir com es de pretz el som.
                                                      mout menam 
   mais quar anc lauzei uoler qeras sai eu de mos 
                                                       cors (et) mos 
   senz mi faran far lur grat ricca co(n)questa
.
  Si.m fos amor de ioi donar tan laria,
  com iu son lei d'aver fin cor e franc
  ia per gran be no.m calgra far enbarc
  qu'iu am tant autz qu'espes mi pueg'e.m plomba.
  E quant m'albir com es de pretz el som
  mout m'en am mais quar anc l'auzei voler
  q'eras sai eu de mos cors e mos senz
  mi faran far, lur grat, ricca conquesta.

 
    II
  S i ben faz long esper nomenbaria qen ta(n)t
                                            ric loc me son mes
   
e estanc. don libelz digz meteron de ioi larc (et)
                                                           serai ta(n)t 
   com me port ala to(m)ba. quiu no(n) son zel qe 
                                          lais aur p(er) plom. (et)
   pois no(n) tahin com enleis rem esmer.
                                      tant liserai sers obedie(n)z
   tro de samor baizan sil platz miuesta
  Si ben faz long esper no m'enbaria
  q'en tant ric loc me son mes e m'estanc
  don libelz digz me teron de ioi larc
  e serai tant c'om me port a la tomba;
  qu'iu non son zel qe lais aur per plom
  pois non tahin c'om en leis rem esmer
  tant li serai sers obedienz
  tro de s'amor, baizan, s'il platz, mi vesta.
    III
  S a gran ualor el ric pretz medescaria. dels greus 
                                                          sospirs don
    me dolon le flanc. car en paz prenc lafan elsufrel 
                                                        parc. car de 
   beutatz son las autras enco(m)ba. car lagenser 
                                                   par qaia pres un
   tom pl(us) bas delieis qui la ue e es uer.
                                  car totz bos aibz iois (et) so
   llatz
(et) senz. reinon enleis cus no(n) es 
                                                    mehins niresta
.
  Sa gran valor e.l ric pretz me descaria
  dels greus sospirs don me dolon le flanc
  car en paz prenc l'afan e.l sufr'e.l parc
  car de beutatz son las autras en comba
  car la genser par q'aia pres un tom
  plus bas de lieis, qui la ve, e es ver,
  car totz bos aibz, iois e sollatz e senz
  reinon en leis, c'us non es mehins ni resta.
    IV
  E pos tant ual cuiatz doncs qe se sparia. mos 
                                                    deziriers niques 
   for qe nis branc. no(n) serai mieus ni sieus si ia 
                                                me(n) parc simaiut 
   zel ques mostret en colo(m)ba. que tot lomo(n)d 
                                              non es hom de nuilh 
   nom. tan finamen desir gran ben auer. com iu 
                                                      faz lieis etemh  
   enz                   los deuinans cui dans de drutz 
                                                             es festa.
  E pos tant val, cuiatz doncs qe s'esparia
  mos deziriers ni que.s forqe ni.s branc?
  non serai mieus ni sieus si ia m'en parc
  si m'aiut zel que.s mostret en colomba
  qu'e tot lo mond non es hom de nuilh nom
  tan finamen desir gran ben aver
  com iu faz lieis e temh  enz
  los devinans cui dans de drutz es festa.
    V
  F   als lausengiers fuecs las lengas uos aria.
                                       e que p(er)datz ambs los 
   oilz de mal cranc. car p(er) uos son estrai caualz 
                                                        e marc. amor 
   tolez qa pauc deltot non to(m)ba. co(n)fonda us
                                        (et) sai uos dir com. qe 
   us faz als drutz mal dir (et) uer tener. car p(er)
                                             uos es pretz cazutz 
   (et) iouenz. (et) es peior cant hom uos namonesta
.
  Fals lausengiers, fuecs las lengas vos aria
  e que perdatz ambs los oilz de mal cranc,
  car per vos son estrai cavalz e marc:
  Amor tolez q'a pauc del tot non tomba.
  Confonda.us e sai vos dir com,
  qe.us faz als drutz maldir e ver tener;
  car per vos es pretz cazutz e iovenz
  e es peior cant hom vos n'amonesta.
    VI
  N   a mielz deben ia nom siatz auar ia. qen uostr 
                                                        amor me tro
   baretz
 totz blanc. quiu no(n) ai cor ni poder qem 
                                                 descarc. del ferm 
   uoler qe non es dereto(m)ba. que cant mesueilh 
                                                      ni clau losoilz 
   del som uostre remanc cant leu niuau iazer. (et)
                                                          nous cuges 
   que nabais mos talenz. no(n) fara el caral sent 
                                                              elatesta
.
  Na Mielz-de-ben, ia no.m siatz avaria,
  q'en vostr'amor me trobairetz totz blanc
  qu'iu non ai cor ni poder qe.m descarc
  del ferm voler qe n'es pars de retomba
  que cant m'esveilh ni clau los oilz del som
  vostre remanc cant leu ni vau iazer
  e no.us cuges que n'abais mos talenz
  non fara el c'ara.l sent e la testa.
  • letto 3163 volte

CANZONIERE c

  • letto 3669 volte

Riproduzione fotografica

 

  • letto 3262 volte

Edizione diplomatica

 

                                          Arnald daniel.
  [s]                               im fos amor de ioi donar tan larga. Com eu 
                                     uer leis dauer fin cor e franc. Ja p(er) gran be no(n) cal de far 
        embarg. Qeran ren aut qes p(er) me puia em to(n)ba. Mais qant malbir con 
        es de preç al som. Molt men am mais qar ac lauçei uoler. Qera sai 
        eu qe mos cors (et) mos sens. Me faran far lor grat rica conquesta.
   [p]               er ço seu faz long esper nomenbarga. Qe tant ric loc me son 
             mes e me stanc. Qabsos bel diz me tindra de ioi larg. ​O segrai tant 
             com me(n) port ala tomba. ​qeu no soi ges cel qe lais aur per plomb.
             E pois en leis nos tainh com ren esmer. tant li serai fins (et) obediens.
             tro de samor sil plaz baisan menuesta
.
  [u]                 n bon respeit me reuen em descarga. Dun dolç desir don mi 
             dolon li flanc. qem padz pren lafan el sofri (et) parg. Pois de beutat 
             son las autras enco(n)ba. Qe la genser par qaia pres un tomb. Plus bas
             de leis qi laue (et) es uer. Qe totz bos aibs prez (et) saber (et) sens. Renho(n)
              ab leis quns non es meus ni resta
.
  [e]                   pos tant ual nous cuiez qe ses pargua. Mos desirers ni ques 
          fort ni semblanc. Qar eu no sai sieus ni meus si men parc. Per 
          sel seinhor qes mostret en colomba. Qel mon no(n) a hom di negun nom.
          tant desirers gran benena(n)sa auer. Com eu fas leis (et) teng a no(n) caler.
          Los enoios cui dans damor es festa.
  [n]                 a en miels de ben ia. no(n) siatz auargua. Qen uostramor me 
            troberez tot blanc. Qeu no(n) ai cor ni poder qem descarg. Del ferms 
            uolers qe no(n) es par de recomba. Qe qan mesueilh ni claus los
            oils de son. A uos mautrei qant leu me uauc iacer. E nous cuies 
            qes merme mos talens. No(n) farages qaral sent en la testa
.
  [f]                  als lausengiers focs la lengua uos argua. O qe perdaz los oils 
           ab un mal tang. Qe per uos son estrait caual (et) marc. Amor tollez 
           qa pauc de tot non tomba. Confondaus dieus qe ia no(n) sabes com. Uos 
           faiz als druz mal dir e uil tener. Malastres es qeus ten desconoiscens
           Qe pegier es qant hom uos amonesta
.
 [a]                   rnaud a fait (et) fara lonc atenz. Qatenden fai pros hom ri -
          ca
 conquesta
.
  • letto 3415 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnald daniel.   Arnald Daniel.
    I
  [S]  im fos amor de ioi donar tan larga. Com eu 
        uer leis dauer fin cor e franc. Ja p(er) gran be
                                                   no(n) cal de far 
        embarg. Qeran ren aut qes p(er) me puia em 
                                to(n)ba. Mais qant malbir con 
        es de preç al som. Molt men am mais qar ac 
                                         lauçei uoler. Qera sai 
        eu qe mos cors (et) mos sens. Me faran far 
                                       lor grat rica conquesta.
  [S]i.m fos amor de ioi donar tan larga,
  com eu ver leis d'aver fin cor e franc
  ia per gran be non cal de far embarg
  q'er'an ren aut q'esper me puia e.m tonba.
  Mais qant m'albir con es de preç al som
  molt m'en am mais qar ac l'auçei voler
  q'era sai eu qe mos cors et mos sens
  Me faran far, lor grat, rica conquesta.

 
    II
  [P]  er ço seu faz long esper nomenbarga. Qe 
                                        tant ric loc me son 
        mes e me stanc. Qabsos bel diz me tindra 
                                    de ioi larg. ​O segrai tant 
        com me(n) port ala tomba. ​qeu no soi ges 
                                  cel qe lais aur per plomb.
        E pois en leis nos tainh com ren esmer.
                          tant li serai fins (et) obediens.
        tro de samor sil plaz baisan menuesta
.
  [P]erço s'eu faz long esper no m'enbarga
  q'e tant ric loc me son mes e m'estanc
  q'ab sos bel diz me tindra de ioi larg
  o segrai tant c'om m'en port a la tomba;
  q'eu no soi ges cel qe lais aur per plomb
  e pois en leis no.s tainh c'om ren esmer
  tant li serai fins et obediens
  tro de s'amor, s'il plaz, baisan m'envesta.
    III
  [U]  n bon respeit me reuen em descarga.
                                 
Dun dolç desir don mi 
        dolon li flanc. qem padz pren lafan el sofri
                                 (et) parg. Pois de beutat 
        son las autras enco(n)ba. Qe la genser par 
                           qaia pres un tomb. Plus bas
        de leis qi laue (et) es uer. Qe totz bos aibs 
                      prez (et) saber (et) sens. Renho(n)
        ab leis quns non es meus ni resta
.
  [U]n bon respeit me reven e.m descarga
  d'un dolç desir don mi dolon li flanc
  q'em padz pren l'afan e.l sofri et parg
  pois de beutat son las autras en conba
  qe la genser par q'aia pres un tomb
  plus bas de leis, qi la ve, et es ver,
  qe totz bos aibs, prez et saber et sens
  renhon ab leis, q'uns non es meus ni resta.
    IV
  [E]  pos tant ual nous cuiez qe ses 
                       pargua. Mos desirers ni ques 
        fort ni semblanc. Qar eu no sai sieus ni 
                              meus si men parc. Per 
        sel seinhor qes mostret en colomba.
             Qel mon no(n) a hom di negun nom.
        tant desirers gran benena(n)sa auer.
            Com eu fas leis (et) teng a no(n) caler.
        Los enoios cui dans damor es festa.
  [E] pos tant val, no.us cuiez qe s'espargua
  mos desirers ni que.s fort ni s'emblanc
  qar eu no sai sieus ni meus si m'en parc
  per sel seinhor qe.s mostret en colomba
  tant desirers gran benanansa aver
  com eu fas leis et teng a non caler
  los enoios cui dans d'amor es festa.
    V
  [N]  a en miels de ben ia. no(n) siatz auargua.
                                        Qen uostramor me 
        troberez tot blanc. Qeu no(n) ai cor ni 
                       poder qem descarg. Del ferms 
        uolers qe no(n) es par de recomba. Qe qan 
                                    mesueilh ni claus los
        oils de son. A uos mautrei qant leu me 
                                 uauc iacer. E nous cuies 
        qes merme mos talens. No(n) farages 
                                  qaral sent en la testa
.
  [N]a en Miels-de-ben, ia non siatz avargua,
  q'en vostr'amor me troberez tot blanc
  q'eu non ai cor ni poder qe.m descarg
  del ferms volers qe non es par de recomba
  qe qan m'esveilh ni claus los oils de son
  a vos m'autrei qant leu me vauc iacer
  e no.us cuies qe.s merme mos talens
  non fara ges q'ara.l sent en la testa.
    VI
  [F]  als lausengiers focs la lengua uos argua.
                                          O qe perdaz los oils 
        ab un mal tang. Qe per uos son estrait caual
                                      (et) marc. Amor tollez 
        qa pauc de tot non tomba. Confondaus dieus 
                              qe ia no(n) sabes com. Uos 
        faiz als druz mal dir e uil tener. Malastres es 
                                     qeus ten desconoiscens
        Qe pegier es qant hom uos amonesta
.
  [F]als lausengiers, focs la lengua vos argua
  o qe perdaz los oils ab un mal tang,
  qe per vos son estrait caval et marc:
  Amor tollez q'a pauc de tot non tomba.
  Confonda.us Dieus qe ia non sabes com,
  vos faiz als druz maldir e vil tener;
  malastres es qe.us ten desconoiscens
  qe pegier es qant hom vos amonesta.
    T
  [a]  rnaud a fait (et) fara lonc atenz. Qatenden fai 
                                                       pros hom ri -
        ca
 conquesta
.
  [A]rnaud a fait et fara lonc atenz
  q'atenden fai pros hom rica conquesta.
  • letto 2976 volte

CANZONIERE f

  • letto 2504 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                              Vai al manoscritto [10]

  • letto 2720 volte

Edizione diplomatica

 

                                                             arnaut danel
   Sim fos amors de ioi donar tan larga. ​co(n) ieu soi liei dauer cor fin efra(n)c. ia demo
   s ior(n)s nom calgra far embarc. quieu am ta(n)t aut quespers mi puei em plo(n)ba. eca(n)
   malbir co(n) soi de pretz al som.mot mena(n) mais car auc lauziei uoler. queras sai 
   ieu q(ue) mos cors emos sens. me fara(n) far mon grat rica (con)questa​
   Pero sim fauc lonc esper nomen barga. quen tan ric luoc mi soi mes emesta(n)c.
   do(n) li bel dig mi te(n)ran de ioi larc. esegrai ta(n)t co(n) mi port alato(n)ba. quieu non soy 
   ies cel q(ue) lais aur per plom. e pus en liei no(n) tainh com ren esmer. tan li serai fis 
   e obediens. tro desamor sil platz baizan miuesta
   Sa gra(n)s ualors esotz pretz mi descarga. dels grieus sospirs do(n) mi dolon li flanc.
   car empatz pre(n)c la fan el sofri el parc. pueis de beutatz son las autras emco(n)
   ba. q(ue)la genser par quaia pres un tom. pus bas de liei qui la ue eso uer. car totz 
   bo(n)s aips ioi eiouens esens. reinhon en liei qus no(n) ues nens nin resta.
  • letto 2446 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  arnaut danel   Arnaut Danel
    I
  Sim fos amors de ioi donar tan larga. ​co(n) ieu 
                       soi liei dauer cor fin efra(n)c. ia demo
  s ior(n)s nom calgra far embarc. quieu am ta(n)t 
                   aut quespers mi puei em plo(n)ba. eca(n)
  malbir co(n) soi de pretz al som.mot mena(n) mais 
                             car auc lauziei uoler. queras sai 
  ieu q(ue) mos cors emos sens. me fara(n) far 
                                   mon grat rica (con)questa​
  Si.m fos amors de ioi donar tan larga,
  con ieu soi liei d'aver cor fin e franc
  ia de mos iorns no.m calgra far embarc
  qu'ieu am tant aut qu'espers mi puei'e.m plonba.
  E can m'albir con soi de pretz al som
  mot m'en an mais car anc l'auziei voler
  qu'eras sai ieu que mos cors e mos sens
  me faran far, mon grat, rica conquesta​.
    II
  Pero sim fauc lonc esper nomen barga. quen tan   
                              ric luoc mi soi mes emesta(n)c.
  do(n) li bel dig mi te(n)ran de ioi larc. esegrai ta(n)t 
                   co(n) mi port alato(n)ba. quieu non soy 
  ies cel q(ue) lais aur per plom. e pus en liei no(n)
                           tainh com ren esmer. tan li serai fis 
  e obediens. tro desamor sil platz baizan miuesta
  Pero si.m fauc lonc esper no m'enbarga
  qu'en tan ric luoc mi soi mes e m'estanc
  don li bel dig mi tenran de ioi larc
  e segrai tant c'on mi port a la tonba;
  qu'ieu non soy ies cel que lais aur per plom
  e pus en liei non tainh c'om ren esmer
  tan li serai fis e obediens
  tro de s'amor, s'il platz, baizan mi vesta.
    III
  Sa gra(n)s ualors esotz pretz mi descarga. dels 
                         grieus sospirs do(n) mi dolon li flanc.
  car empatz pre(n)c la fan el sofri el parc. pueis de 
                                beutatz son las autras emco(n)
  ba. q(ue)la genser par quaia pres un tom. pus bas
                              de liei qui la ue eso uer. car totz 
  bo(n)s aips ioi eiouens esens. reinhon en liei qus 
                                          no(n) ues nens nin resta.
  Sa grans valors e sotz pretz mi descarga
  dels grieus sospirs don mi dolon li flanc
  car em patz prenc l'afan e.l sofri e.l parc
  pueis de beutatz son las autras em conba
  la genser par qu'aia pres un tom
  pus bas de liei, qui la ve, es o ver,
  car totz bons aips, ioi e ivens e sens
  reinhon en liei, q'us non v'es nens ni.n resta.
  • letto 3116 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/si%E2%88%99m-fos-amors-de-joi-donar-tan-larja

Links:
[1] http://151.100.161.88/?q=blog/13
[2] http://151.100.161.88/?q=blog/0
[3] http://151.100.161.88/sites/default/files/collazione%20sim%20fos%20PDF_0.pdf
[4] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f64.image.r=fran%C3%A7ais%201592.langFR
[5] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f473.image.r=fran%C3%A7ais%20856.langFR
[6] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f142.image.r=chansonnier%20I.langEN
[7] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f129.image.r=%20Chansonnier%20proven%C3%A7al%20arnaut%20daniel.langEN
[8] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f309.image.r=fran%C3%A7ais%2012474.langFR
[9] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f67.image.r=fran%C3%A7ais%2022543.langFR
[10] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f/f154.image.r=fran%C3%A7ais%2012472.langFR