![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga. Ab nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa - ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap - tenemen. Uuoill un bon nou uers co menssar. Equi mos bons nous motz en ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus uieills en deu renouellar. Qien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. Dompna que mi faitz alegrar. Eus am |
![]() |
plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. Damor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen. Rire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. Gaug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. Dompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. Demon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. Ia dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. Dieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
I | |
Raembautz daurenga. A b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa |
Raembautz d’Aurenga Ab nou cor et ab nou talen, |
II | |
Q ien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. |
Qi en renovel mon ardimen, q’ai novel ab nou pessamen, franc de novel ab ferm parven, e chante el novel temps clar, qe‧l novels fruitz nais e dissen e‧l novels critz, en eis s’empren, e‧ill auzeill intron en amar. |
III | |
D ompna que mi faitz alegrar. Eus am plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. |
Dompna que mi faitz alegrar, e‧us am plus c'om non sap pensar tant ben cum ieu s’am ni comtar, q’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuidar, c’ad ops d’amar la‧m saup triar Amors qan nos aiostet gen. |
IV | |
D amor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen.
|
D’amor me dei ieu ben lauzar mieills c’ad Amor guizerdonar non puos: q'Amors mi ten si car, que dat m’a per son chausimen mais c’Amors non pot entosar a sos ops, Amors, ni donar ab autra dompna ab cors rizen. |
V | |
R ire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, qe‧l cors mi ri neis en dormen e midonz ri tant dousament que de negun ris non a par; e si‧m ten sos ris plus gauzen, que si‧m rizion catre cen angel qe‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. |
Gaug ai ieu tal don mil dolen seriont del mieu gaug manen e del mieu gaug tuich miei paren viurion ab gaug ses maniar; qui vol gaug ab me l’an queren, q’ieu ai tot gaug entieiramen de midonz que ben lo‧m pot dar. |
VII | |
D ompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baisar vos cuig, dompna, qand aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. |
De mon nou vers vuoill totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, si en men, c’autre ris mi semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m presen: sol gart ma dompna e mon Ioglar! |
X | |
D ieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
Dieus gart ma dompna e mon Ioglar e ia mais dompna no‧m presen. |
![]() |
Ray(m) Ab nou cor baut daure(n)ca et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen - |
![]() |
sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. Quieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. Doncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. Damor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. Rire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. Ioy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. Dompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna |
![]() |
que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. De mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. Ia dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
I | |
Ray(m)baut daure(n)ca A b nou cor et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou belh captenemen, vuelh un bon nou vers comensar e, qui mos bos motz enten, ben er pus nous a son viven, quo mielhs s’en deu renovellar. |
II | |
Q uieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. |
Qu’ieu renovelh mon ardimen, que‧l novelh volf vielh pessamen y franh de novelh ferm parven, e quantem al novelh temps clar, que‧ls novelhs fuelhs naysson desen lo novelh crit e‧l ioy s’empren, e‧ls auzels qu’intran en amar. |
III | |
D oncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. |
Doncs Amors me fai alegrar qu’ieu n’ay pus qu'om no‧s pot pensar, tan be cum ieu am e tenc car, et am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧y met cujar q'al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors quan nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. |
D’Amor mi dey ieu ben lauzar pus ad Amor guazardonar non puesc: Amors mais si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus qu’Amor non pot estujar a sos ops, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V | |
R ire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. |
Rire deg ieu si fatz sovens, que‧l cor me ri neys en dormens e midons ri‧m tan doussamens que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens, que si‧m rizian quatre cens angils, que‧m deurian ioy dar. |
VI | |
I oy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. |
Ioy ai ieu tal que mil dolens serian de mon ioy manens e del mieu ioy tuit mey parens viurian ab ioy ses manjar; e qui vol ioy sai l’an querens, que ieu ai tot ioys eyssamens ab midons que‧l me pot tost dar. |
VII | |
D ompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baizar vos cug, dompna, quant aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen que mon cor, dona, vos esguar, qu’ades mi ven, dompna, estar vostre bel cors nou avinen. |
VIII | |
D e mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. |
De mo vers vos vuelh totz preguar que‧l manetz de novelh chantar a lieys qu’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men, qu’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, quaz’autr'amor no‧s ten. |
IX | |
I a dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys guar e mon ioven.
|
![]() |
Ra(m)baut daure(n)ga Ab nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar. Queu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. Don aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
![]() |
Damor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. Rire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. Gaug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. Do(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. Demon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. Iamais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. Djeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
I | |
Ra(m)baut daure(n)ga A b nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar.
|
Rambaut d’Aurenga Ab nou ioi e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen et ab bel nou captenemen, vioil un nou verset començar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om veill‧i pot renoveilar. |
II | |
Q ueu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, qu'il novels moven pessamen. Farai de novel frem parven, er cantem ab novel tems clar, que fan l’auçel mais don dasen lo novels critz don ioi s’espen, dels auzels qu’imtran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que van si c'om no poc comdar tan be com eu am ni penssar, q’ieu am la genser ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuiar, c’al miels d’amar la saup far Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais c’Amors guiardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chausimen mais c’Amors non pot estoiar a so obs, Amors, mi donar ad autrui, don a or rien. |
V | |
R ire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei e li si‧m fai soven, qu’il cor mer neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris de Deu m’es vis, so‧m par; don me fai son ris plus iausen, que si‧m rizion angel cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G aug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. |
Gaug ai eu tan que mil dolen serion del meu gaug manen, car de mon gaug tuit mei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’eu l’ai tot gaug et eissamen ia midons que‧l mi pot tot donar. |
VII | |
D o(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos que baisar vos cuit ades can aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dona, vos esgar, c’ades mi vei domvins estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. |
De mon nou vers voill tot pregar qu’il m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men, c’autre ris mes semblan plorar si‧m tenc ferm e gaug ses laissar midons, c’autre drut non consen. |
IX | |
I amais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. |
Ia mais Dieus dona no‧m presen: sol gart ma don'e mon Iuglar. |
X | |
D jeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
Djeus gart ma done e mon Iuglar e ia mais domna no‧m presen. |
![]() |
![]() |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. Gauz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
I | |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. G auz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
Rambauz d’Aurenga Ab nou ioi ez ab nou talen Gauz ai eu tal qe mil dolen serian del meu gaz manen, qar de mon gauz tuit mei paren ez eu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gauz ssa l’an qerer, q’eu hai tot gauz ez eissamen la midonz qe lo‧m pot tot dar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga |
![]() |
Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. Queu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. Damor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. Rire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men senbla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(n) (con)se(n). Ia dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab bel nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don ioi s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c’om non pot comdar tan be com eu am ni pensar, qu’eu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m te car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar. a sos obs d’amor, ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del meu gauz manen, car del mieu gauz tut mieu paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gauz sai l’an querer, qu’eu ai tot gauz et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(on) (con)se(n). |
De mon nou vers voill totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en senbla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non consen. |
IX | |
I a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mon Ioglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. Quieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen - sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai - sap triar. Amors que nos aiustet gen. Damor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni |
![]() |
donar. Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qi mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q uieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai sap triar. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’ieu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la‧i sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar a sos obs d’amor, ni donar ad autrui don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’agles cen no‧m deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del mieu gauz manen, car del mieu gaug tut miei paren et ieu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gaug sai l’an qerer, qu’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, domna, vos esgar c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. |
De mon nou vers voil toz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mun Iuglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben er plus nous a so(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lag(en)sor ses con |
![]() |
ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion guag far. G Aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
![]() |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses uestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. D E mon nou uers uueill totz p(re)gar qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men. qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
I | |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben et plus nous aso(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. |
Raimbaut d’Orenia Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vueilh un nou verset començar e, qi mos bels motz nous enten, ben er plus nous a son viven, q’om viels s’en deu renovellar. |
II | |
Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. |
Q’jeu renovell mon ardimen, qi‧ls novels moven pensamen. Farai d’un novell ferm par parven, en chantan ab novels temps clar, qe fan l’auzell mais don dissen los novels critz don ioi s’espren, dels auzels qi‧s tan en amar. |
III | |
D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lagensor ses con ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. |
Don aman mi fan alegrar, q’ieu am si q'om non pot contar tan ben con ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar q’al mels d’amar la saup triar Amors qi nos aiostet gen. |
IV | |
D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais q’az Amor gazardonar non puesc: q’Amors m’a en conten e gardat per son chauzimen mas q'Amors no‧m pot estuiar a sos ops, Amors, ni donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V | |
R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion gaug far. |
Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven, qe‧l cors me ri neis en durmen e midons ri‧m tan doussamen qe ris de Dieu m'es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, qe si‧m rission qatre cen angel qi‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
Gaug n’ai en tal qe mil dolen serion del mieu gaug manen, qar de mon gaug tut mei paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qi vol gaug sai l’an qeren, q’ieu tot lo gaug entieramen a midons qe‧l mi pot tost dar. |
VII | |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses vestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. |
Bonna, d’als non ai a parllar mais de vos, dompna, que baissar vos cug ades qant aus nomar vos, donna, vos esgar, q’ades mieus vei domn'ins estar vostre nou cors bel e plazen. |
VIII | |
D E mon nou uers uueill totz p(re)gar. qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. |
De mon nou vers vueill totz pregar qe‧l m’anion de novell chantar a leis cui am ses talen var. Dieus me lais, et Amors, s’ieu men, q’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, q’autre drut non consen. |
IX | |
I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. |
Ia Dieus mais donna no‧m presen: sol gar ma donna e mon Iuglar. |
X | |
D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
Djeus gar ma donna e mon Iuglar e ia mais domnna no‧m pressen. |
![]() |
![]() |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels en deu renouelar. Ueu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. Omnam que mefai alegrar. Que os am mels quom nos sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. Amor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi |
![]() |
men. Mais qua mors nopot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. Jre deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. Auh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
I | |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels endeu renouelar. |
[A]b nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab bon nou captenemen, voill un bon nou vers comensar e, que mos bos nous moz enten, ben er plus nos a so viven, q'us vels en deu renovelar. |
II | |
U eu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar. Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. |
[Q]u’eu renovel mon ardimen, que‧i novel ab veill pessamen franc de novel ab frem parven, e chant el novel tems clar, qe‧l novel fruz nas e desen e‧l novels criz en eis s’empren, e‧il aucel intro en amar. |
III | |
O mnam que mefai alegrar. Que os am mels quom no sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. |
[D]omn'am que me fai alegrar, que‧os am mels qu'om no sap pesar, tan be cum eu am ni contar, qu’eu am la gensor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuidar, qu'a obs d’amar la‧m saup triar Amors quant nos aiostet gen. |
IV | |
A mor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi men. Mais qua mors no pot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. |
[D’]Amor me dei eu ben lauzar mels qu'ad Amor gazerdonar non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car, d’amar per son chauzimen mais qu’Amors no pot estoiar a sos obs, Amors, ni donar ad altra domn'ab cors rizen. |
V | |
J re deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. |
[R]jre deit e si‧m faz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan dolzamen que de negu ris non a par; e si‧m ten sos ris plus iauzen, que si‧m rizion quate en angel, que‧m derion gauh far. |
VI | |
A uh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
[G]auh ai eu tan don nul dolen serion del meu gauh manem e del meu gauh tut mei paren viurion ab gauh ses maniar; qui vol gauh ab me l’an queren, qu’eu ai tot gauh enteiramen de midons que ben lo‧m poc dar. |
![]() |
![]() |
R oembauç daurenga Ab nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar Qui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar Don aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal mielz damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
![]() |
Damor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me faisos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot gaug et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar Domna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen Demon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen Ga dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
I | |
R oembauç daurenga A b nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar |
Roembauç d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voil un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous e son vinen, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ab ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzel mas don deissen lo novels criz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal miels damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
Don aman que mi fan alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’eu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuigar c’al miels d’amar la sap triar Amors qe nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car, dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors no‧m pot estoiar a sos ops d’Amors ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me fai sos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, qe‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douçamen que ris de Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen no‧m deurian gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot guag et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar |
Gauz ai eu tan qe mil dolen serion del mieu gaug manen, car del mieu gauz tut miei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an querer, q’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baiçar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bels nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen |
De mon nou vers voil totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midons, c’autre drut non cossen. |
IX | |
G a dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
Ga Dieus mai domna no‧m preçen: sol gart ma donna e mon Juglar. |
![]() |
Raymbaut daure(n)ca Ab nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. ⸿ Qui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. ⸿ Doncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
![]() |
⸿ Damor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). ⸿ Rire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. ⸿ Gaug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
![]() |
⸿ Dona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). ⸿ DE mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays (et) amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). ⸿ Ia dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
I |
Raymbaut Daure(n)ca A b nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un bo nou vers comensar et, qi mos bos nous motz enten, ben er pus nous as so viven, c'om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. |
Qui en renovelh mon ardimen, que‧l novel homz vielh pessamen y franh novel ab ferm parven, er cantem al novel tems clar, que‧lh novels fuelh nays on desen lo novelh crit, on ioi s’empren, e‧ls auzels q’intran en amar. |
III |
D oncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
Doncs Amor me fay alegrar, q’ieu n'ay pus c'om no‧s pot pensar tan be com yeu am ni comtar, et am la genser ses conten: se Dieus m’am! E no‧i met cuiar car miels d’amar la‧m saup triar Amors cant nos aiustet gent. |
IV |
D amor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). |
D’amor me dey ieu ben lauzar pus ca ad et Amors guazardonar non pus: c’Amors mays si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus c’Amors non pot estuiar as sos obs, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V |
R ire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. |
Rire deg ieu si‧m fas soven, que‧l cor me ri neys en dormen e midons ri‧m tan dossamen que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen, que si‧m rizian qatre cen angels, que‧m deurian ioi dar. |
VI |
G aug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
Gaug ay ieu tal que mil dolen serian de mon gaug manen, e del mieu gaug tug miei paren vieurian ab gaug ses maniar; et qi vol e gaug say l’an queren, qu’ieu ay tot gaug et eysamen la midons que‧l mi pot tot dar. |
VII |
D ona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). |
Dona, d’als non ay a parlar mas de vos, domna, que bayzar vos cug, domna, cant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen qu’en mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi ven, domna, estar vostre belh cors nou avinen. |
VIII |
D E mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays et amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). |
De mon vers nou vuelh totz pregar que‧lh m’anon de novelh chantar a leys c’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, si en men, c’autre ris mi sembla plorars si‧m ten ferm en gaug ses laysar midons, ca ad autr’amor no‧s ten. |
IX |
I a dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys gar en mon ioven. |
I |
A b meu cor (et) ab mieu talen. ab nueu saber. eabn ueu sen. (et) ab nueu bel captenemen. uujl. i. nueu uers et comenzar. e cel qui mos nueus motz enten. ben er plus nue(us) a son uiuen. com miels sen deu renouelar. |
Ab meu cor et ab mieu talen, ab nueu saber e ab nueu sen et ab nueu bel captenemen, vujl un nueu verset comenzar e, cel qui mos nueus motz enten, ben er plus nueus a son viven, c’om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ueu renoueil mon ardimen. quel noueil u(er)ai pessamen faz denouellab ferm paruem. ecant em ab nouel tems clar. q(ue)ls fueils nouels dei naisson desen. el nouels c(ri)tz deioy senpren. dels auzels que tornon amar. |
Qu’eu renoveil mon ardimen, que‧l noveil ver ai pessamen faz de novell ab ferm parvem, e cantem ab novel tems clar, que‧ls fueils novels dei naisson desen e‧l novels critz de ioy s’enpren, dels auzels que tornon amar. |
III |
D omna mais me faitz alegrar. q(ue)u am si co(m) no pot comtar. ta(n) be com eu am ni pessar. q(ue)uam la gençor sesconten. sideus ma(m) enoi met cujar. quel miell damar lamsaub triar. amor que nos aiusten gen. |
Domna, mais me faitz alegrar, qu’eu am si c’om no pot comtar tan be com eu ni pessar, qu’eu am la gençor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cujar que‧l miell d’amor la‧m saub triar Amor que nos aiusten gen. |
IV |
D amor medej eu ben lausau mas quesamor gazardonar. nopu sc camor meten si car. dat amor p(er)son chausimen. mas amor no pot estoiar. asos obs. ni amedonar. ad autruidon ai cor rize(n) |
D’Amor me dej eu ben lausau mas que s’Amor gazardonar no pusc: c’Amor me ten si car dat, Amor, per son chausimen mas, Amor, no pot estoiar a sos obs, ni a me donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V |
D ire dei e sim faz souen. quel cor me ri neus endurmen. emz dons rim tan douzamen. que ues ris de deu mes som par. (et) ad oncs mes son ris plus gen. que sim rizion. cccc. angel q(ue)m deurion gaug far. |
Dire dei e si‧m faz soven, que‧l cor me ri neus en durmen e mzdons ri‧m tan douzamen que ves ris de Deu m’es, so‧m par, et adoncs m’es son ris plus gen, que si‧m rizion quatre cen angel, que‧m deurion gaug far. |
VI |
G aug ai eu tal que nul dolen. serion del meu gaug mane(n) car del meu gaug tug mei paren. uiurion ab gaug sens. maniar. e quiuol gaug silam quere(n). q(ue)u ai gaug (et) eyamen lamidons quel mepot donar. |
Gaug ai eu tal que nul dolen serion del meu gaug manen car del meu gaug tug mei paren viurion ab gaug sens maniar; e qui vol gaug si la‧m queren, qu’eu ai gaug et eyamen la midons que‧l me pot donar. |
VII |
D omna dals non aus p(ar)lar. masdeuos domna que baisar. uos cuig domna cant aug nomnar. uos domna senes uestime(n)s emon cor domna uos esgar. cades mi uej ins don estar. uostre ri neu cors bel couinen. |
Domna, d’als non a‧us parlar mas de vos, domna, que baisar vos cuig, domna, cant aug nomnar vos, domna, senes vestimens e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vej ins don estar vostre ri neu cors bel covinen. |
VIII |
D emonue uers uull totz p(re)gar. quel ma no(n) renouel chantar aleis cam senes talen uar. deu ma baix eamor seu men caut(re) ris me sembla plorar. sim ten ferm en ioy ses laixar midons cautre drut no cossen. |
De mo nue vers vull totz pregar que‧l m’anon renovel chantar a leis c’am senes talen var. Deu m’abaix, e Amor, s’eu men, c’autre ris me sembla plorar si‧m ten ferm en ioy ses laixar midons, c’autre drut no cossen. |
IX |
I a dieus domna nom pressen. sol gart madomna emon iugl ar eiamais domna no p(re)ssen. |
Ia Dieus domna no‧m pressen: sol gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no pressen. |
![]() |
![]() |
![]() |
reambautz daurega Ab nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
![]() |
Qieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz don iois sempren dels ausels qintron en amar. Don amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. |
![]() |
Damor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. Rire dei eu eu sim faz souen. qel cars me ri neus en |
![]() |
Gaug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. Domna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos |
![]() |
Demon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabais (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. Ja dieus mais do(m)na nom prezent sol gart ma do(m)na e mo(n) |
I |
reambautz daurega A b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
Reambautz d’Aurega Ab nou cor e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen e ab nou bel captenemen, vueil un nou verset comensar e, qi mos nous bos mots entent, ben er plus nou a son vivent, c'om vestz s’en deu renovelar. |
II |
Q ieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz. don iois sempren dels ausels qintron en amar. |
Q’ieu renovel mon ardimen, c’ai novel ab veil pessamen, franc de noveil ab vieil parven, er cantem al novel temps clar, qe‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz don iois s’empren, dels ausels q’intron en amar. |
III |
D on amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup triar. amors qe nos aiustet gent. |
Don Amars mi fai alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tam ben con eu am ni pensar, q’ieu am la gensor ses content: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, q’al miels d’amar la‧m saup triar Amors qe nos aiustet gent. |
IV |
D amor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. |
D’amor me deg eu ben lauzar mais q’as Amor guizardonar ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mais q’Amor non pot estuiar a sos obs, Amors, ni donar ad autrui, con ai cor rizen. |
V |
R ire dei eu eu sim faz souen. qel cors me ri neus en durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug far. |
Rire dei eu eu si‧m faz soven, qe‧l cors me ri neus en durmen e midonz ri tant douzamen qe si es ris desd ui m’es, so‧m par; Deu me fa son ris plus jauzen, que se‧m rizion qatre cent angel, qe‧m deuriom gaug far. |
VI |
G aug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. |
Gaug ai eu tan qe mil dolen senrion del meu gaug manen, car del men gaug tuig meu paren viurion ab gaug et eisament; la midonz qe‧l mi pot tot dar. |
VII |
D omna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen. e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar uostre bel non cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, dona, qe baisar vos cuig, domna, qant aug nomnar vos, dona, qe sos vestimen e mon cors, domna, vos esgar, q’ades mi‧us veg midona star vostre bel non cors covinen. |
VIII |
D emon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabai (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. |
De mon nou vers vueil totz pregar qe il m’anon de novel chantar a lieis q’am senes talen var. Dieus m’abais, et Amors, seim ment, q’autre ris me semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug sens laissar midonz, c’autre drut non cossent. |
IX |
J a dieus mais do(m)na nom prezent sol gar ma do(m)na e mo(n) iuglar. |
Ja Dieus mais domna no‧m prezent: sol gar ma domna e mon Iuglar. |
X |
D ieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom prezent. |
Dieus gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no‧m prezent. |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f469.image.r=856.langFR
[2] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.html
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f27.image.r=chansonnier.langFR