BdT 389,1
Mss.: A 37, C 201, D 88, Dc 256, I 144, K 130, M 138, N² 13, R 7, V 112, a¹ 190 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo; BgAnoya 768-770 (vv. 1-3) = Raimbaut de Vaqueiras.
Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 51:1). Vers di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 2.
Edizioni: Pattison 1952, p. 184; Milone 1993; Milone 1998, p.51; Milone 2003, p. 169.
Vai al Rialto [1].
I.
Ab nou cor et ab nou talen
ab nou saber et ab nou sen
et ab nou bel captenemen
vuoill un bon nou vers commensar;
e qui mos bons nous motz enten
ben er plus nous a son viven
qu’us vieills en deu renovellar.
II.
Qu’ieu renovel mon ardimen
(qu’ai novel ab veil pessamen.)
Franc de novel ab ferm parven,
e chantem al novel temps clar
que·l novels fruitz naison desen
e·l novels critz on Jois s’empren
e·ill auzeill intron en amar.
III.
Domn’ am que me fai alegrar
qu’ieu am plus c’om non sap pensar
tant ben cum ieu am, ni comtar;
qu’ieu am la gensor ses conten —
Si Dieus m’am! — e no·i met cuidar
c’ad ops d’amar la·m saup triar
Amors quan nos ajostet gen.
IV.
D’Amor mi dei ieu ben lauzar
mais c’ad Amor guizerdonar
non puosc, qu’Amors m’a si·m ten car.
Da·t Amors per son chauzimen
mais qu’Amors non pot estojar
a sos ops, Amors, ni donar
ad autrui don ai cor rizen.
V.
Rire dei ieu si·m fatz soven
que·l cor mi ri neis en dormen,
e midonz ri·m tant dousamen
que ris de Dieu m’es vis, so·m par,
e si·m ten sos ris plus gauzen
que si·m rizion catre cen
angel que·m deurion gaug far.
VI.
Gaug ai ieu tal que mil dolen
seriont del mieu gaug manen,
e del mieu gaug tuich miei paren
viurion ab gaug ses manjar;
e qui vol gaug sai l’an queren,
qu’ieu ai tot gaug entieiramen
de midonz que ben lo·m pot dar.
VII.
Dompna, d’als non ai a parlar
mas de vos, dompna, que baisar
vos cuig, dompna, quand aug nomnar
vos, dompna, que ses vestimen
en mon cor, dompna, vos esgar;
c’ades mi·us veig inz dompn’ estar
vostre bel nou cors covinen.
VIII.
De mon nou vers vuoill totz pregar
que·l m’anon de novel chantar
a lieis c’am senes talan var.
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men;
c’autre ris mi semblon plorar,
si·m ten ferm en gaug ses laissar
midonz, c’autre drut non cossen.
IX.
Ja Dieus mais dompna no·m presen,
sol gart ma dompn’ e Mon Joglar!
X.
Dieus gart ma domna e Mon Joglar
e ja mais dompna no·m presen.
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga. Ab nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa - ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap - tenemen. Uuoill un bon nou uers co menssar. Equi mos bons nous motz en ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus uieills en deu renouellar. Qien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. Dompna que mi faitz alegrar. Eus am |
![]() |
plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. Damor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen. Rire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. Gaug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. Dompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. Demon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. Ia dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. Dieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
I | |
Raembautz daurenga. A b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa |
Raembautz d’Aurenga Ab nou cor et ab nou talen, |
II | |
Q ien renouel mon ardimen. Qai nouel ab nou pessamen. Franc de nouel abferm paruen. Echante el nouel temps clar. Qel nouels fruitz nais edissen. El no uels critz en eis sempren. Eill auzeill in tron en amar. |
Qi en renovel mon ardimen, q’ai novel ab nou pessamen, franc de novel ab ferm parven, e chante el novel temps clar, qe‧l novels fruitz nais e dissen e‧l novels critz, en eis s’empren, e‧ill auzeill intron en amar. |
III | |
D ompna que mi faitz alegrar. Eus am plus com nonsap pensar. Tant ben cum ieus am nicomtar. Qieu am lagensor ses conten. Si dieus mam enoi met cui dar. Cad ops damar lam saup triar. A mors qan nos aiostet gen. |
Dompna que mi faitz alegrar, e‧us am plus c'om non sap pensar tant ben cum ieu s’am ni comtar, q’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuidar, c’ad ops d’amar la‧m saup triar Amors qan nos aiostet gen. |
IV | |
D amor mi dei ieu ben lauzar. Mieills cad amor guizerdonar. Non puos qa mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son chausimen. Mais camors no(n) pot ento sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra dompna ab cors rizen.
|
D’amor me dei ieu ben lauzar mieills c’ad Amor guizerdonar non puos: q'Amors mi ten si car, que dat m’a per son chausimen mais c’Amors non pot entosar a sos ops, Amors, ni donar ab autra dompna ab cors rizen. |
V | |
R ire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou samen. Que denegun ris non a par. esi(m) ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion catrecen. Angel qem deurion gaug far. |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, qe‧l cors mi ri neis en dormen e midonz ri tant dousament que de negun ris non a par; e si‧m ten sos ris plus gauzen, que si‧m rizion catre cen angel qe‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug ai ieu tal don mil dolen. Seriont delmieu gaug manen. Edelmieu gaug tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses maniar. Qui uol gaug ab me lan que ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De midonz que ben lompot dar. |
Gaug ai ieu tal don mil dolen seriont del mieu gaug manen e del mieu gaug tuich miei paren viurion ab gaug ses maniar; qui vol gaug ab me l’an queren, q’ieu ai tot gaug entieiramen de midonz que ben lo‧m pot dar. |
VII | |
D ompna dals non ai aparlar. Mas de uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar. Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo stre bel nou cors couinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baisar vos cuig, dompna, qand aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l manon denouel chantar. Alieis cam senes talan uar. Dieus mabais (et) amors sien men. Cautre ris mi semblon plorar. Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi donz cautre drut non cossen. |
De mon nou vers vuoill totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, si en men, c’autre ris mi semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais dompna nom presen. Sol gart madompna emon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m presen: sol gart ma dompna e mon Ioglar! |
X | |
D ieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia mais dompna nom presen. |
Dieus gart ma dompna e mon Ioglar e ia mais dompna no‧m presen. |
![]() |
Ray(m) Ab nou cor baut daure(n)ca et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen - |
![]() |
sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. Quieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. Doncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. Damor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. Rire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. Ioy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. Dompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna |
![]() |
que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. De mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. Ia dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
I | |
Ray(m)baut daure(n)ca A b nou cor et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou belh captenemen. uuelh un bon nou uers comen sar. e qui mos bos motz enten ben. er pus nous a son uiuen. quomielhs sen deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou belh captenemen, vuelh un bon nou vers comensar e, qui mos bos motz enten, ben er pus nous a son viven, quo mielhs s’en deu renovellar. |
II | |
Q uieu renouelh mon ardime(n). quel nouelh uolf uielh pessame(n). y franh de nouelh ferm paruen. e quant em al nouelh temps clar. quels nouelhs fuelhs naysson de sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n). els auzels quintran en amar. |
Qu’ieu renovelh mon ardimen, que‧l novelh volf vielh pessamen y franh de novelh ferm parven, e quantem al novelh temps clar, que‧ls novelhs fuelhs naysson desen lo novelh crit e‧l ioy s’empren, e‧ls auzels qu’intran en amar. |
III | |
D oncs amors me fai alegrar. quieu nay pus quom nos pot pensar. tan be cum ieu am e te(n)c - car. (et)am la gensor ses conten. si dieus mam e noy met cujar. qal mielhs damar lam saup triar. a - mors quan nos aiustet gen. |
Doncs Amors me fai alegrar qu’ieu n’ay pus qu'om no‧s pot pensar, tan be cum ieu am e tenc car, et am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧y met cujar q'al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors quan nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dey ieu ben lauzar. pus ad amor guazardonar. non puesc amor mais sim ten car. q(ue) dat ma per son chauzimen. p(us) qua mor non pot estujar. a sos ops amor ni donar. a mi a dat nou cor rizen. |
D’Amor mi dey ieu ben lauzar pus ad Amor guazardonar non puesc: Amors mais si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus qu’Amor non pot estujar a sos ops, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V | |
R ire deg ieu si fatz souens. q(ue)l cor me ri neys en dormens. e mi dons rim tan doussamens. que belh ris mes de dieu som par. el sieu belh ris fam plus iauzens que sim rizian quatre cens. an gils quem deurian ioy dar. |
Rire deg ieu si fatz sovens, que‧l cor me ri neys en dormens e midons ri‧m tan doussamens que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens, que si‧m rizian quatre cens angils, que‧m deurian ioy dar. |
VI | |
I oy ai ieu tal que mil dolens. serian de mon ioy manens. e del mieu ioy tuit mey parens. uiu - rian ab ioy ses manjar. e qui uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s quel me pot tost dar. |
Ioy ai ieu tal que mil dolens serian de mon ioy manens e del mieu ioy tuit mey parens viurian ab ioy ses manjar; e qui vol ioy sai l’an querens, que ieu ai tot ioys eyssamens ab midons que‧l me pot tost dar. |
VII | |
D ompna dals no(n) ai aparlar. mas de uos. do(m)pna que baizar. uos cug dompna quant aug nomnar. uos dona que ses uestimen. que mon cor dona uos esguar. quades mi uen do(m)pna estar. uostre bel cors nou auinen. |
Dompna, d’als non ai a parlar mas de vos, dompna, que baizar vos cug, dompna, quant aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen que mon cor, dona, vos esguar, qu’ades mi ven, dompna, estar vostre bel cors nou avinen. |
VIII | |
D e mo uers uos uuelh totz p(re) guar. quel manetz de nouelh chantar. alieys quam senes ta - lan uar. dieus mabays (et) amors sieu men. quautre ris me se(m)bla plorar. sim ten ferm en gaug ses laissar. midons quazautra mor nos ten. |
De mo vers vos vuelh totz preguar que‧l manetz de novelh chantar a lieys qu’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men, qu’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, quaz’autr'amor no‧s ten. |
IX | |
I a dieus autra nomen prezen. sol que lieys guar e mon iouen. |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys guar e mon ioven.
|
![]() |
Ra(m)baut daure(n)ga Ab nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar. Queu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. Don aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
![]() |
Damor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. Rire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. Gaug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. Do(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. Demon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. Iamais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. Djeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
I | |
Ra(m)baut daure(n)ga A b nou ioi e ab nou talen. Ab nou saber e ab nou sen. Et ab bel nou captenemen. Uioil. i. nou uerset com(en)çar. Equi mos bos nous motz en ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m) ueill ipot renoue(i)lar.
|
Rambaut d’Aurenga Ab nou ioi e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen et ab bel nou captenemen, vioil un nou verset començar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om veill‧i pot renoveilar. |
II | |
Q ueu renouel mon ardimen. Quil nouels mouen pessamen. Farai de nouel fre(m) paruen. Er cantem ab nouel tems clar. Que fan lauçel mais don da sen. Lo nouels criz do(n) ioi sespen dels auzels quim tran en amar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, qu'il novels moven pessamen. Farai de novel frem parven, er cantem ab novel tems clar, que fan l’auçel mais don dasen lo novels critz don ioi s’espen, dels auzels qu’imtran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que uan si com no poc comdar. Tan be com eu am ni penssar. Queu am la genser ses conten. Si deus mam e noimet cuiar. Cal miels damar la saup far. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que van si c'om no poc comdar tan be com eu am ni penssar, q’ieu am la genser ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuiar, c’al miels d’amar la saup far Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor mi dei eu ben lauzar. Mais camor guiardonar. Non puosc ca mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n) chausimen. Mais camors no(n) pot esto iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru i don a or rien. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais c’Amors guiardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chausimen mais c’Amors non pot estoiar a so obs, Amors, mi donar ad autrui, don a or rien. |
V | |
R ire dei eli si(m) fai souen. Quil cor mer neis en durmen. Emidonz ri tan douzamen. Que ris de deu mes uis som par. Don me fai son ris pl(us) iausen. Que sim rision angelc. No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei e li si‧m fai soven, qu’il cor mer neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris de Deu m’es vis, so‧m par; don me fai son ris plus iausen, que si‧m rizion angel cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G aug ai eu tan que mil dolen seri on del meu gaug manen. Car de mon gaug tuit mei paren. Et eu uiu ab gaug ses maniar. Equi uol gaug sai lan queren. Queu lai tot gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi pot tot donar. |
Gaug ai eu tan que mil dolen serion del meu gaug manen, car de mon gaug tuit mei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’eu l’ai tot gaug et eissamen ia midons que‧l mi pot tot donar. |
VII | |
D o(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de uos que baisar. Uos cuit ades ca(n) aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en). Emon cor dona uos esgar. Cadesmi uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos que baisar vos cuit ades can aug nomnar vos, dompna, que ses vestimen e mon cor, dona, vos esgar, c’ades mi vei domvins estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoill tot p(re)gar. Quil manon d(e) nouel cantar. Alei cam senes talan. Uar dieus mi laics (et) amors sieu men. Cautre ris mes semblan plorar. Sim tenc ferm e gaug ses laissar. Midons cautre drut no(n) consen. |
De mon nou vers voill tot pregar qu’il m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men, c’autre ris mes semblan plorar si‧m tenc ferm e gaug ses laissar midons, c’autre drut non consen. |
IX | |
I amais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol gart ma done mon iuglar. |
Ia mais Dieus dona no‧m presen: sol gart ma don'e mon Iuglar. |
X | |
D jeus gart madone emon iuglar E iamais domna nom presen. |
Djeus gart ma done e mon Iuglar e ia mais domna no‧m presen. |
![]() |
![]() |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. Gauz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
I | |
Rambauz daure(n)ga Ab nou ioi ez ab nou talen. G auz ai eu tal qe mil dolen. Serian del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot tot dar. |
Rambauz d’Aurenga Ab nou ioi ez ab nou talen Gauz ai eu tal qe mil dolen serian del meu gaz manen, qar de mon gauz tuit mei paren ez eu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gauz ssa l’an qerer, q’eu hai tot gauz ez eissamen la midonz qe lo‧m pot tot dar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga |
![]() |
Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. Queu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. Damor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. Rire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men senbla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(n) (con)se(n). Ia dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui uen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab bel nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel mouon pensamen. Farai de nouel ferm par uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n) iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’eu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don ioi s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si co(m) no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar. Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri ar. Amors q(ue) nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c’om non pot comdar tan be com eu am ni pensar, qu’eu am la gensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei euben lauzar. Mas cazamor guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car. Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au trui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puosc: c’Amors m’a e‧m te car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar. a sos obs d’amor, ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei consim fas souen. Quel cor me ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n). Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n). No(n) deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen non deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del meu gauz manen, car del mieu gauz tut mieu paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gauz sai l’an querer, qu’eu ai tot gauz et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p na uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, dompna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma non de nouel cantar. Alei cam senes talan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(on) (con)se(n). |
De mon nou vers voill totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en senbla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non consen. |
IX | |
I a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart ma domne mon ioglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mon Ioglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raembautz daurenga Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. Quieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. Don aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen - sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai - sap triar. Amors que nos aiustet gen. Damor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni |
![]() |
donar. Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. Domna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. De mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
I | |
Raembautz daurenga A b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et ab nou cen. Et ab nou captenemen. Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos bons nous motz enten. Ben er plus nous ason uiuen. Com uielz ipot renouellar. |
Raembautz d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voill un nou verset comensar e, qi mos bons nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q uieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou el mouon pensamen. Farai de nouel ferm paruen. Er cantem ab nouel temps clar. Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz don iois senpren. Dels auzels quintran enamar. |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzer mas don deissen lo novelz critz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar. Que am si com no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai sap triar. Amors que nos aiustet gen. |
Don aman mi fan alegrar, que am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’ieu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, c’al mielz d’amar la‧i sap triar Amors que nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar. Mas caz am or guizar donar. Non puesc camors maem ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estoiar a sos obs d’amor, ni donar ad autrui don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen. Quel cor me ri neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe ris de dieu mes uis son par. Don me fai sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles cen. Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, que‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douzamen que ris Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’agles cen no‧m deurian plus gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan que mil dolen. Serion del mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer - rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar. |
Gauz ai eu tan que mil dolen serion del mieu gauz manen, car del mieu gaug tut miei paren et ieu viu ab gauz ses maniar; e qui vol gaug sai l’an qerer, qu’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai aparlar. Mas de uos domna que baizar. Uos cug ades cant aug nomar. Uos domna que uestimen. En mon cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis estar. Uostre bel nou cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen en mon cor, domna, vos esgar c’ades mi vei domn'is estar vostre bel nou cors covinen. |
VIII | |
D e mon nou uers uoil toz pregar. Quel manon de nouel cantar. Alei cam senes ta - lan uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe - rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut no(n) cossen. |
De mon nou vers voil toz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ces laissar midonz, c’autre drut non cossen. |
IX | |
I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga rt ma domne mun iuglar. |
Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: sol gart ma domn'e mun Iuglar. |
![]() |
![]() |
![]() |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben er plus nous a so(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lag(en)sor ses con |
![]() |
ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion guag far. G Aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
![]() |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses uestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. D E mon nou uers uueill totz p(re)gar qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men. qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
I | |
Raimbaut dorenia A B nou ioi et ab nou talen. ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel captenemen. uueilh un nou uerset començar. e qi mos bels motz nous enten. ben et plus nous aso(n) uiuen. qom uiels sen deu renouellar. |
Raimbaut d’Orenia Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vueilh un nou verset començar e, qi mos bels motz nous enten, ben er plus nous a son viven, q’om viels s’en deu renovellar. |
II | |
Q Jeu renouell mon ardime(n). qils nouels mouen pe(n)sam(en). farai dun nouell ferm par paruen. enchantan ab no uels temps clar. qe fan lau zell mais don dissen. los no uels critz don ioi sespren. dels auzels qis tan en amar. |
Q’jeu renovell mon ardimen, qi‧ls novels moven pensamen. Farai d’un novell ferm par parven, en chantan ab novels temps clar, qe fan l’auzell mais don dissen los novels critz don ioi s’espren, dels auzels qi‧s tan en amar. |
III | |
D On aman mi fan alegrar. qieu am si qom no(n) pot co(n)tar. tan ben con ieu am ni pen sar. qieu am lagensor ses con ten. si dieus mait e noimet cuiar. qal mels damar la saup triar amors qi nos aiostet gen. |
Don aman mi fan alegrar, q’ieu am si q'om non pot contar tan ben con ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar q’al mels d’amar la saup triar Amors qi nos aiostet gen. |
IV | |
D Amor mi dei ieu ben lauzar. mais qaz amor gazardonar. no puesc qamors ma enco(n)ten. egardat per son chauzimen. mas qamors nom pot estuiar. a sos ops amors ni donar. ad autrui donai cor rizen. |
D’amor mi dei ieu ben lauzar mais q’az Amor gazardonar non puesc: q’Amors m’a en conten e gardat per son chauzimen mas q'Amors no‧m pot estuiar a sos ops, Amors, ni donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V | |
R Jrem dei qossim fatz souen. qel cors me ri neis en durmen. e midons rim tan doussame(n). qe ris de dieu mes uis som par. don me fai sos ris plus iauzen. qe sim rission qatrecen a(n)gel qim deurion gaug far. |
Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven, qe‧l cors me ri neis en durmen e midons ri‧m tan doussamen qe ris de Dieu m'es vis, so‧m par; don me fai sos ris plus iauzen, qe si‧m rission qatre cen angel qi‧m deurion gaug far. |
VI | |
G aug naiental qe mil dolen. serion del mieu gaug ma nen. qar de mon gaug tut mei paren. (et) ieu uiu ab gaug ses maniar. e qi uol gaug sai lan qeren. qieu tot lo gaug entieramen. amidons qel mi pot tost dar. |
Gaug n’ai en tal qe mil dolen serion del mieu gaug manen, qar de mon gaug tut mei paren et ieu viu ab gaug ses maniar; e qi vol gaug sai l’an qeren, q’ieu tot lo gaug entieramen a midons qe‧l mi pot tost dar. |
VII | |
B Onna dals non ai aparllar. mais de uos donna q(ue) baissar. uos cug ades qant aus nomar. uos donna qe ses vestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades mieus uei domni(n)s estar. uo stre nou cors bel e plazen. |
Bonna, d’als non ai a parllar mais de vos, dompna, que baissar vos cug ades qant aus nomar vos, donna, vos esgar, q’ades mieus vei domn'ins estar vostre nou cors bel e plazen. |
VIII | |
D E mon nou uers uueill totz p(re)gar. qel manion de nouell chantar. aleis cui am ses tale(n) uar. dieus me lais (et) amors sieu men qautre ris mi se(m)bla plorar. sim ten ferm e(n)gaug ses laissar. mi dons qautre drut non consen. |
De mon nou vers vueill totz pregar qe‧l m’anion de novell chantar a leis cui am ses talen var. Dieus me lais, et Amors, s’ieu men, q’autre ris mi sembla plorar, si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, q’autre drut non consen. |
IX | |
I A dieus mais donna no(m) p(re)sen. sol gar madonna e mon iu glar. |
Ia Dieus mais donna no‧m presen: sol gar ma donna e mon Iuglar. |
X | |
D Jeus gar madonnæ mon iu glar. e iamais do(n)nna nom pressen. |
Djeus gar ma donna e mon Iuglar e ia mais domnna no‧m pressen. |
![]() |
![]() |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels en deu renouelar. Ueu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. Omnam que mefai alegrar. Que os am mels quom nos sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. Amor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi |
![]() |
men. Mais qua mors nopot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. Jre deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. Auh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
I | |
B nou cor et nou talen. Ab nou saber et ab nou sen. Et abbon nou captenemen. Uo ill un bon nou uers comensar. Eque mos bos nous mozente(n). Bener plus nos asoui uen. qus uels endeu renouelar. |
[A]b nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab bon nou captenemen, voill un bon nou vers comensar e, que mos bos nous moz enten, ben er plus nos a so viven, q'us vels en deu renovelar. |
II | |
U eu renouel mon ardimen. Quei nouel ab ueill pessamen. Franc de nouel abfrem parue(n). Echant el nouel tems clar. Qel nouel fruz nas e desen. El no uels criz eneis sempren. Eil aucel intro en amar. |
[Q]u’eu renovel mon ardimen, que‧i novel ab veill pessamen franc de novel ab frem parven, e chant el novel tems clar, qe‧l novel fruz nas e desen e‧l novels criz en eis s’empren, e‧il aucel intro en amar. |
III | |
O mnam que mefai alegrar. Que os am mels quom no sap pesar. Tan be cum euam nico(n) tar. Queu am lagensor ses co(n) ten. Si deus mam enoi met cui dar. Qua obs damar lam saup triar. Amors quant nos aiostet gen. |
[D]omn'am que me fai alegrar, que‧os am mels qu'om no sap pesar, tan be cum eu am ni contar, qu’eu am la gensor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cuidar, qu'a obs d’amar la‧m saup triar Amors quant nos aiostet gen. |
IV | |
A mor medei eu ben lauzar. Mels quadamor gazerdonar. Non pos qua mors masin ten car damar person chauzi men. Mais qua mors no pot es toiar. A sos obsa mors nido nar. Ad altra domnab cors rizen. |
[D’]Amor me dei eu ben lauzar mels qu'ad Amor gazerdonar non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car, d’amar per son chauzimen mais qu’Amors no pot estoiar a sos obs, Amors, ni donar ad altra domn'ab cors rizen. |
V | |
J re deit simfaz souen. Quel cors merineis endormen. E midons rim tandolza men. Que deneguris nonapar. E sim ten sos ris plus iauzen. Que simrizion quate en. An gel quem derion gauh far. |
[R]jre deit e si‧m faz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan dolzamen que de negu ris non a par; e si‧m ten sos ris plus iauzen, que si‧m rizion quate en angel, que‧m derion gauh far. |
VI | |
A uh aieu tandon nul dolen. Serion del meugauh manem. E del meu gauh tut mei paren. Uiurion ab gauh ses maniar. Qui uol gauh ab melan queren. Queu aitot gauh enteira men. De mido(n)s queben lom poc dar. |
[G]auh ai eu tan don nul dolen serion del meu gauh manem e del meu gauh tut mei paren viurion ab gauh ses maniar; qui vol gauh ab me l’an queren, qu’eu ai tot gauh enteiramen de midons que ben lo‧m poc dar. |
![]() |
![]() |
R oembauç daurenga Ab nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar Qui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar Don aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal mielz damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
![]() |
Damor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. Rire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me faisos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. Gauz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot gaug et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar Domna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen Demon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen Ga dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
I | |
R oembauç daurenga A b nou ioi et ab nou talen Ab nou saber et ab nou Cen Et ab nou captenemen Uoil un nou uerset comensar E qui mos bons nous motz enten Ben er plus nous a son uinen Com uielz i pot renouellar |
Roembauç d’Aurenga Ab nou ioi et ab nou talen, ab nou saber et ab nou cen et ab nou captenemen, voil un nou verset comensar e, qui mos bons nous motz enten, ben er plus nous e son vinen, c'om vielz‧i pot renovellar. |
II | |
Q ui eu renouel mon ardimen Quels nouel mouon pensamen Farai de nouel ferm paruen Er can tem ab nouel temps clar Que fan lauzel mas don deissen Lo nouelz criz don iois sen pren Dels auzels quin tran en amar |
Qu’ieu renovel mon ardimen, que‧ls novel movon pensamen. Farai de novel ab ferm parven, er cantem ab novel temps clar, que fan l’auzel mas don deissen lo novels criz don iois s’enpren, dels auzels qu’intran en amar. |
III | |
D on aman mi fan alegrar Qeu am si com non pot comdar Tan ben con eu am ni pensar Queu am laiensor ses conten Si dieus mam e noimet cuigar Cal miels damar la sap triar Amors qe nos aiustet gen |
Don aman que mi fan alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tan ben con eu am ni pensar, qu’eu am la iensor ses conten: si Dieus m’am! E no‧i met cuigar c’al miels d’amar la sap triar Amors qe nos aiustet gen. |
IV | |
D amor me dei eu ben lauzar Mas caz amor guizar donar Non puesc camors ma em ten car Dat amors per son chauzimen Mas Camors nom pot estoiar A sos obs damor ni donar Ad autrui don ai cor rien. |
D’amor me dei eu ben lauzar mas c’az Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car, dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors no‧m pot estoiar a sos ops d’Amors ni donar ad autrui, don ai cor rien. |
V | |
R ire dei con sim fas souen Q el cor me ri neis en durmen E mi donz ri tan douçamen Que ris de dieu mes uis son par Don me fai sos ris plus iauzen Que sim rizian dangles cen Nom deurian plus gran gauz far. |
Rire dei consi‧m fas soven, qe‧l cor me ri neis en durmen e midonz ri tan douçamen que ris de Dieu m’es vis, son par; don me fai sos ris plus iauzen, que si‧m rizian d’angles cen no‧m deurian gran gauz far. |
VI | |
G auz ai eu tan qe mil dolen Serion del mieu gaug manen Car del mieu gauz tut miei paren Et eu uiu ab gaug ses maniar E qui uol gaug sai lan querer Q eu ai tot guag et eissamen Ia mi donz quel mi pot tot dar |
Gauz ai eu tan qe mil dolen serion del mieu gaug manen, car del mieu gauz tut miei paren et eu viu ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an querer, q’eu ai tot gaug et eissamen ia midonz que‧l mi pot tot dar. |
VII | |
D omna dals non ai a parlar Mas de uos domna que baiçar Uos cug ades cant aug nomar Uos domna que uestimen E mon cor domna uos esgar Cades mi uei domnis estar Uostre bels nou cors couinen |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baiçar vos cug ades cant aug nomar vos, domna, que vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vei domn'is estar vostre bels nou cors covinen. |
VIII | |
D emon nou uers uoil totz pregar Quel manon de nouel cantar A lei cam senes talan uar Dieus mi lais et amors sien men Cautre ris men sembla plorar Sim ten ferm en gaug ces laissar Mi dons cautre drut non cossen |
De mon nou vers voil totz pregar que‧l m’anon de novel cantar a lei c’am senes talan var. Dieus mi lais, et Amors, si en men, c’autre ris m'en sembla plorar si‧m ten ferm en gaug ces laissar midons, c’autre drut non cossen. |
IX | |
G a dieus mai domna nom preçen Sol gart ma donna mon juglar. |
Ga Dieus mai domna no‧m preçen: sol gart ma donna e mon Juglar. |
![]() |
Raymbaut daure(n)ca Ab nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. ⸿ Qui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. ⸿ Doncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
![]() |
⸿ Damor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). ⸿ Rire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. ⸿ Gaug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
![]() |
⸿ Dona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). ⸿ DE mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays (et) amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). ⸿ Ia dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
I |
Raymbaut Daure(n)ca A b nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n) deu renouelar. |
Raymbaut d’Aurenca Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un bo nou vers comensar et, qi mos bos nous motz enten, ben er pus nous as so viven, c'om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els auzels qintra(n) en amar. |
Qui en renovelh mon ardimen, que‧l novel homz vielh pessamen y franh novel ab ferm parven, er cantem al novel tems clar, que‧lh novels fuelh nays on desen lo novelh crit, on ioi s’empren, e‧ls auzels q’intran en amar. |
III |
D oncs amors me fay alegrar. qieu nay pus com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup triar. amors ca(n)t nos aiustet gent. |
Doncs Amor me fay alegrar, q’ieu n'ay pus c'om no‧s pot pensar tan be com yeu am ni comtar, et am la genser ses conten: se Dieus m’am! E no‧i met cuiar car miels d’amar la‧m saup triar Amors cant nos aiustet gent. |
IV |
D amor me dey ieu be(n) lauzar. pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a mi a dat nou cor rize(n). |
D’amor me dey ieu ben lauzar pus ca ad et Amors guazardonar non pus: c’Amors mays si‧m ten car, que dat m’a per son chauzimen pus c’Amors non pot estuiar as sos obs, Amors, ni donar a mi a dat nou cor rizen. |
V |
R ire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi dar. |
Rire deg ieu si‧m fas soven, que‧l cor me ri neys en dormen e midons ri‧m tan dossamen que belh ris m'es de Dieu, so‧m par; e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen, que si‧m rizian qatre cen angels, que‧m deurian ioi dar. |
VI |
G aug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot tot dar. |
Gaug ay ieu tal que mil dolen serian de mon gaug manen, e del mieu gaug tug miei paren vieurian ab gaug ses maniar; et qi vol e gaug say l’an queren, qu’ieu ay tot gaug et eysamen la midons que‧l mi pot tot dar. |
VII |
D ona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar. Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n) cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou auine(n). |
Dona, d’als non ay a parlar mas de vos, domna, que bayzar vos cug, domna, cant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen qu’en mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi ven, domna, estar vostre belh cors nou avinen. |
VIII |
D E mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays et amors si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay - sar. mi dons ca adautramor nos te(n). |
De mon vers nou vuelh totz pregar que‧lh m’anon de novelh chantar a leys c’am senes talan var. Dieus m’abays, et Amors, si en men, c’autre ris mi sembla plorars si‧m ten ferm en gaug ses laysar midons, ca ad autr’amor no‧s ten. |
IX |
I a dieus autra no me(n) pre - ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n). |
Ia Dieus autra no m'en prezen: sol que lieys gar en mon ioven. |
I |
A b meu cor (et) ab mieu talen. ab nueu saber. eabn ueu sen. (et) ab nueu bel captenemen. uujl. i. nueu uers et comenzar. e cel qui mos nueus motz enten. ben er plus nue(us) a son uiuen. com miels sen deu renouelar. |
Ab meu cor et ab mieu talen, ab nueu saber e ab nueu sen et ab nueu bel captenemen, vujl un nueu verset comenzar e, cel qui mos nueus motz enten, ben er plus nueus a son viven, c’om miels s’en deu renovelar. |
II |
Q ueu renoueil mon ardimen. quel noueil u(er)ai pessamen faz denouellab ferm paruem. ecant em ab nouel tems clar. q(ue)ls fueils nouels dei naisson desen. el nouels c(ri)tz deioy senpren. dels auzels que tornon amar. |
Qu’eu renoveil mon ardimen, que‧l noveil ver ai pessamen faz de novell ab ferm parvem, e cantem ab novel tems clar, que‧ls fueils novels dei naisson desen e‧l novels critz de ioy s’enpren, dels auzels que tornon amar. |
III |
D omna mais me faitz alegrar. q(ue)u am si co(m) no pot comtar. ta(n) be com eu am ni pessar. q(ue)uam la gençor sesconten. sideus ma(m) enoi met cujar. quel miell damar lamsaub triar. amor que nos aiusten gen. |
Domna, mais me faitz alegrar, qu’eu am si c’om no pot comtar tan be com eu ni pessar, qu’eu am la gençor ses conten: si Deus m’am! E no‧i met cujar que‧l miell d’amor la‧m saub triar Amor que nos aiusten gen. |
IV |
D amor medej eu ben lausau mas quesamor gazardonar. nopu sc camor meten si car. dat amor p(er)son chausimen. mas amor no pot estoiar. asos obs. ni amedonar. ad autruidon ai cor rize(n) |
D’Amor me dej eu ben lausau mas que s’Amor gazardonar no pusc: c’Amor me ten si car dat, Amor, per son chausimen mas, Amor, no pot estoiar a sos obs, ni a me donar ad autrui, don ai cor rizen. |
V |
D ire dei e sim faz souen. quel cor me ri neus endurmen. emz dons rim tan douzamen. que ues ris de deu mes som par. (et) ad oncs mes son ris plus gen. que sim rizion. cccc. angel q(ue)m deurion gaug far. |
Dire dei e si‧m faz soven, que‧l cor me ri neus en durmen e mzdons ri‧m tan douzamen que ves ris de Deu m’es, so‧m par, et adoncs m’es son ris plus gen, que si‧m rizion quatre cen angel, que‧m deurion gaug far. |
VI |
G aug ai eu tal que nul dolen. serion del meu gaug mane(n) car del meu gaug tug mei paren. uiurion ab gaug sens. maniar. e quiuol gaug silam quere(n). q(ue)u ai gaug (et) eyamen lamidons quel mepot donar. |
Gaug ai eu tal que nul dolen serion del meu gaug manen car del meu gaug tug mei paren viurion ab gaug sens maniar; e qui vol gaug si la‧m queren, qu’eu ai gaug et eyamen la midons que‧l me pot donar. |
VII |
D omna dals non aus p(ar)lar. masdeuos domna que baisar. uos cuig domna cant aug nomnar. uos domna senes uestime(n)s emon cor domna uos esgar. cades mi uej ins don estar. uostre ri neu cors bel couinen. |
Domna, d’als non a‧us parlar mas de vos, domna, que baisar vos cuig, domna, cant aug nomnar vos, domna, senes vestimens e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi vej ins don estar vostre ri neu cors bel covinen. |
VIII |
D emonue uers uull totz p(re)gar. quel ma no(n) renouel chantar aleis cam senes talen uar. deu ma baix eamor seu men caut(re) ris me sembla plorar. sim ten ferm en ioy ses laixar midons cautre drut no cossen. |
De mo nue vers vull totz pregar que‧l m’anon renovel chantar a leis c’am senes talen var. Deu m’abaix, e Amor, s’eu men, c’autre ris me sembla plorar si‧m ten ferm en ioy ses laixar midons, c’autre drut no cossen. |
IX |
I a dieus domna nom pressen. sol gart madomna emon iugl ar eiamais domna no p(re)ssen. |
Ia Dieus domna no‧m pressen: sol gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no pressen. |
![]() |
![]() |
![]() |
reambautz daurega Ab nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
![]() |
Qieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz don iois sempren dels ausels qintron en amar. Don amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. |
![]() |
Damor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. Rire dei eu eu sim faz souen. qel cars me ri neus en |
![]() |
Gaug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. Domna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos |
![]() |
Demon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabais (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. Ja dieus mais do(m)na nom prezent sol gart ma do(m)na e mo(n) |
I |
reambautz daurega A b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar. e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent. com vestz. sen deu renouelar. |
Reambautz d’Aurega Ab nou cor e ab nou talen, ab nou saber e ab nou sen e ab nou bel captenemen, vueil un nou verset comensar e, qi mos nous bos mots entent, ben er plus nou a son vivent, c'om vestz s’en deu renovelar. |
II |
Q ieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen franc de noueil ab uieil paruen e = cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei= sen lo nouels critz. don iois sempren dels ausels qintron en amar. |
Q’ieu renovel mon ardimen, c’ai novel ab veil pessamen, franc de noveil ab vieil parven, er cantem al novel temps clar, qe‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz don iois s’empren, dels ausels q’intron en amar. |
III |
D on amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar. tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup triar. amors qe nos aiustet gent. |
Don Amars mi fai alegrar, q’eu am si c'om non pot comdar tam ben con eu am ni pensar, q’ieu am la gensor ses content: si Dieus m’am! E no‧i met cuiar, q’al miels d’amar la‧m saup triar Amors qe nos aiustet gent. |
IV |
D amor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar. nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen. mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad autrui con ai cor rizen. |
D’amor me deg eu ben lauzar mais q’as Amor guizardonar ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car dat, Amors, per son chauzimen mais q’Amor non pot estuiar a sos obs, Amors, ni donar ad autrui, con ai cor rizen. |
V |
R ire dei eu eu sim faz souen. qel cors me ri neus en durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug far. |
Rire dei eu eu si‧m faz soven, qe‧l cors me ri neus en durmen e midonz ri tant douzamen qe si es ris desd ui m’es, so‧m par; Deu me fa son ris plus jauzen, que se‧m rizion qatre cent angel, qe‧m deuriom gaug far. |
VI |
G aug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen. car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar. |
Gaug ai eu tan qe mil dolen senrion del meu gaug manen, car del men gaug tuig meu paren viurion ab gaug et eisament; la midonz qe‧l mi pot tot dar. |
VII |
D omna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen. e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar uostre bel non cors couinen. |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, dona, qe baisar vos cuig, domna, qant aug nomnar vos, dona, qe sos vestimen e mon cors, domna, vos esgar, q’ades mi‧us veg midona star vostre bel non cors covinen. |
VIII |
D emon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabai (et) amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n) ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t. |
De mon nou vers vueil totz pregar qe il m’anon de novel chantar a lieis q’am senes talen var. Dieus m’abais, et Amors, seim ment, q’autre ris me semblon plorar, si‧m ten ferm en gaug sens laissar midonz, c’autre drut non cossent. |
IX |
J a dieus mais do(m)na nom prezent sol gar ma do(m)na e mo(n) iuglar. |
Ja Dieus mais domna no‧m prezent: sol gar ma domna e mon Iuglar. |
X |
D ieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom prezent. |
Dieus gart ma domna e mon Iuglar e ia mais domna no‧m prezent. |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Raembautz d’Aurenga Raymbaut d’Aurenca Rambaut d’Aurenga Rambauz d’Aurenga Raembautz d’Aurenga Raembautz d’Aurenga Raimbaut d’Orenia / Roembauç d’Aurenga Raymbaut d’Aurenca / Reambautz d’Aurenga |
|
I, 1 v. 1 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Ab nou cor et ab nou talen, Ab nou cor et ab nou talen, Ab nou ioi e ab nou talen, Ab nou ioi ez ab nou talen Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, [A]b nou cor et nou talen, Ab nou ioi et ab nou talen, Ab nou cor et ab nou talen, Ab meu cor et ab mieu talen, Ab nou cor e ab nou talen, |
I, 2 v. 2 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber e ab nou sen / ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou sen ab nou saber et ab nou cen ab nou saber et ab nou sen ab nueu saber e ab nueu sen ab nou saber e ab nou sen |
I, 3 v. 3 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
et ab bon nou captenemen, et ab nou belh captenemen, et ab bel nou captenemen, / et ab bel nou captenemen, et ab nou captenemen, et ab nou bel captenemen, et ab bon nou captenemen, et ab nou captenemen, et ab nou bel captenemen, et ab nueu bel captenemen, e ab nou bel captenemen, |
I, 4 v. 4 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vuoill un bon nou vers comenssar vuelh un bon nou vers comensar vioil un nou verset començar / voill un nou verset comensar voill un nou verset comensar vueilh un nou verset començar voill un bon nou vers comensar voil un nou verset comensar vuelh un bo nou vers comensar vujl un nueu verset comenzar vueil un nou verset comensar |
I, 5 v. 5 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e, qui mos bons nous motz enten, e, qui mos bos motz enten, e, qui mos bos nous motz enten, / e, qui mos bons nous motz enten, e, qi mos bons nous motz enten, e, qi mos bels motz nous enten, e, que mos bos nous moz enten, e, qui mos bons nous motz enten, et, qi mos bos nous motz enten, e, cel qui mos nueu motz enten, e, qi mos nous bos mots entent, |
I, 6 v. 6 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ben er plus nous e son ioven, ben er pus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, / ben er plus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, ben er plus nous a son viven, ben er plus nos a so viven, ben er plus nous e son vinen, ben er plus nous as so viven, ben er plus nueus a son viven, ben er plus nou a son vivent, |
I, 7 v. 7 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’us vieills en deu renovellar. quo mielhs s’en deu renovellar. c’om veill‧i pot renoveilar. / c’om vielz‧i pot renovellar. c’om vielz‧i pot renovellar. q’om viels s’en deu renovellar. q’us vels en deu renovelar. c’om vielz‧i pot renovellar. c’om miels s’en deu renovelar. c’om miels s’en deu renovelar. c’om vestz s’en deu renovelar. |
II, 1 v. 8 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Qi en renovel mon ardimen, Qu’ieu renovelh mon ardimen, Qu’eu renovel mon ardimen, / Qu’eu renovel mon ardimen, Qu’ieu renovel mon ardimen, Q’jeu renovell mon ardimen, [Q]u’eu renovel mon ardimen, Qu’ieu renovel mon ardimen, Qui en renovelh mon ardimen, Qu’eu renoveil mon ardimen, Q’ieu renovel mon ardimen, |
II, 2 v. 9 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ai novel ab nou pessamen que‧l novelh uolf vielh pessamen qu’il novels moven pessamen. / que‧ls novel movon pensamen. que‧ls novel movon pensamen. qi‧ls novels moven pensamen. que‧i novel ab veill pessamen que‧ls novel movon pensamen. que‧l novel homz vielh pessamen que‧l noveil ver ai pessamen c’ai novel ab veil pessamen |
II, 3 v. 10 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
franc de novel ab ferm parven, y franh de novelh ferm parven, Farai de novel frem parven, / Farai de novel ferm parven, Farai de novel ferm parven, Farai d’un novell ferm par parven, franc de novel ab frem parven, Farai de novel ab ferm parven, y franh novel ab ferm parven, faz de novell ab ferm parvem, franc de noveil ab vieil parven, |
II, 4 v. 11 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e chante el novel temps clar, e quantem al novelh temps clar, er cantem ab novel tems clar, / er cantem ab novel temps clar, er cantem ab novel temps clar, en chantan ab novels temps clar, e chant el novel tems clar, er cantem ab novel temps clar, er cantem al novel tems clar, e cantem ab novel tems clar, er cantem al novel temps clar, |
II, 5 v. 12 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qe‧l novels fruitz nais e dissen que‧ls novelhs fuelhs nayss on desen que fan l’auçel mais don dasen / que fan l’auzer mas don deissen que fan l’auzer mas don deissen qe fan l’auzell mais don dissen qe‧l novel fruz nas e desen que fan l’auzel mas don deissen que‧lh novels fuelh nays on desen que‧ls fueils novels dei naiss on desen qe‧l novels foils nais dont deisen |
II, 6 v. 13 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧l novels critz, en eis s’empren, lo novelh crit e‧l ioy s’empren, lo novels critz don ioi s’espen, / lo novelz critz don ioi s’enpren, lo novelz critz don iois s’enpren, los novels critz don ioi s’espren, e‧l novels criz en eis s’empren, lo novels criz don iois s’enpren, lo novelh crit on ioi s’empren, e‧l novels critz de ioy s’enpren, lo novels critz don iois s’empren, |
II, 7 v. 14 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧ill auzeill intron en amar. e‧ls auzels qu’intran en amar. dels auzels qu’imtran en amar. / dels auzels qu’intran en amar. dels auzels qu’intran en amar. dels auzels qi‧s tan en amar. e‧il aucel intro en amar. dels auzels qu’intran en amar. e‧ls auzels q’intran en amar. dels auzels que tornon amar. dels ausels q’intron en amar. |
III, 1 v. 15 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dompna que mi faitz alegrar, Doncs Amors me fai alegrar, Don aman mi fan alegrar, / Don aman mi fan alegrar, Don aman mi fan alegrar, Don aman mi fan alegrar, [D]omn’am que me fai alegrar, Don aman mi fan alegrar, Doncs Amor me fay alegrar, Domna, mais me faitz alegrar, Don amars mi fai alegrar, |
III, 2 v. 16 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e‧us am plus c’om non sap pensar qu’ieu n’ay pus qu’om no‧s pot pensar que van si c’om no poc comdar / que am si c’om non pot comdar que am si c’om non pot comdar q’ieu am si q’om non pot contar que‧os am mels qu’om no sap pesar q’eu am si c’om non pot comdar q’ieu n’ay pus c’om no‧s pot pensar qu’eu am si c’om no pot comtar q’eu am si c’om non pot comdar |
III, 3 v. 17 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
tant ben cum ieu s’am ni comtar, tan be cum ieu am e tenc car, tan be com eu am ni penssar, / tan be com eu am ni pensar, tan ben con eu am ni pensar, tan ben con ieu am ni pensar, tant be cum eu am ni contar, tan ben con eu am ni pensar, tan be com yeu am ni comtar, tan be com eu ni pessar, tam ben con eu am ni pensar, |
III, 4 v. 18 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ieu am la gensor ses conten: et am la gensor ses conten: q’ieu am la genser ses conten: / qu’eu am la gensor ses conten: qu’ieu am la iensor ses conten: qu’ieu am la gensor ses conten: qu’eu am la gensor ses conten: qu’eu am la iensor ses conten: et am la genser ses conten: qu’eu am la gençor ses conten: q’ieu am la gensor ses content: |
III, 5 v. 19 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
si Dieus m’am! E no‧i met cuidar si Dieus m’am! E no‧y met cujar si Deus m’am! E no‧i met cuiar / si Deus m’am! E no‧i met cuiar si Dieus m’am! E no‧i met cuiar si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar si Deus m’am! E no‧i met cuidar si Dieus m’am! E no‧i met cuigar se Dieus m’am! E no‧y met cuiar si Deus m’am! E no‧i met cujar si Dieus m’am! E no‧i met cuiar |
III, 6 v. 20 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’ad ops d’amar la‧m saup triar q’al mielhs d’amar la‧m saup triar c’al miels d’amar la saup far / c’al mielz d’amar la sap triar c’al mielz d’amar la‧i sap triar q’al mels d’amar la saup triar qu’a obs d’amar la‧m saup triar c’al miels d’amar la sap triar car miels d’amar la‧m saup triar que‧l miell d’amore la‧m saub triar q’al miels d’amar la‧m saup triar |
III, 7 v. 21 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Amors qan nos aiostet gen. Amors quan nos aiustet gen. Amors que nos aiustet gen. / Amors que nos aiustet gen. Amors que nos aiustet gen. Amors qi nos aiostet gen. Amors quant nos aiostet gen. Amors qe nos aiustet gen. Amors cant nos aiustet gent. Amor que nos aiusten gen. Amors qe nos aiustet gent. |
IV, 1 v. 22 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
D’Amor me dei ieu ben lauzar D’Amor me dey ieu ben lauzar D’Amor mi dei ieu ben lauzar / D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor mi dei ieu ben lauzar [D’]Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dei eu ben lauzar D’Amor me dey ieu ben lauzar D’Amor me dej eu ben lausau D’amor me deg eu ben lauzar |
IV, 2 v. 23 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mieills c’ad Amor guizerdonar pus ad Amor guazardonar mais c’Amor guiardonar / mas c’az Amor guizardonar mas c’az Amor guizardonar mais q’az Amor gazardonar mels qu’ad Amor gazerdonar mas c’az Amor guizardonar pus ca ad et Amors guazardonar mas que s’Amor gazardonar mais q’as Amor guizardonar |
IV, 3 v. 24 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
non puos: q’Amors mi ten si car, non puesc: Amors mais si‧m ten car, non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car / non puosc: c’Amors m’a e‧m te car non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car no puesc: q’Amors m’a en conten non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car, non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car non pus: c’Amors mays si‧m ten car, no pusc: c’Amor me ten si car ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car |
IV, 4 v. 25 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que dat m’a per son chausimen que dat m’a per son chauzimen dat, Amors, per son chausimen / dat, Amors, per son chauzimen dat, Amors, per son chauzimen e gardat per son chauzimen d’amar per son chauzimen dat, Amors, per son chauzimen que dat m’a per son chauzimen dat, Amor, per son chausimen dat, Amors, per son chauzimen |
IV, 5 v. 26 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mais c’Amors non pot entosar pus qu’Amor non pot estujar mais c’Amors non pot estoiar / mas c’Amors non pot estoiar mas c’Amors non pot estoiar mas q’Amors no‧m pot estuiar mais qu’Amors no pot estoiar mas c’Amors no‧m pot estoiar pus c’Amors non pot estuiar mas, Amor, no pot estoiar mais q’Amor non pot estuiar |
IV, 6 v. 27 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
a sos ops, Amors, ni donar a sos ops, Amors, ni donar a so obs, Amors, mi donar / a sos obs d’ Amor, ni donar a sos obs d’ Amor, ni donar a sos ops, Amors, ni donar a sos obs, Amors, ni donar a sos ops d’ Amors, ni donar as sos obs, Amors, ni donar a sos obs, ni a me donar a sos obs, Amors, ni donar |
IV, 7 v. 28 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
ab autra dompna ab cors rizen. a mi a dat nou cor rizen. ad autrui, don a or rien. / ad autrui, don ai cor rien. ad autrui, don ai cor rien. ad autrui, don ai cor rizen. ad altra domn’ab cors rizen. ad autrui, don ai cor rien. a mi a dat nou cor rizen. ad autrui, don ai cor rizen. ad autrui, con ai cor rizen. |
V, 1 v. 29 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, Rire deg ieu si fatz sovens, Rire dei eli si‧m fai soven, / Rire dei consi‧m fas soven, Rire dei consi‧m fas soven, Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven, [R]jre deit e si‧m faz soven, Rire dei consi‧m fas soven, Rire deg ieu si.m fas soven, Dire dei e si‧m faz soven, Rire dei eu eu si‧m faz soven, |
V, 2 v. 30 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qe‧l cors mi ri neis en dormen qe‧l cor me ri neys en dormens qu’il cor mer neis en durmen / que‧l cor me ri neis en durmen que‧l cor me ri neis en durmen qe‧l cors me ri neis en durmen que‧l cors me ri neis en dormen qe‧l cor me ri neis en durmen que‧l cor me ri neys en dormen que‧l cor me ri neus en durmen qe‧l cors me ri neus en durmen |
V, 3 v. 31 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e midonz ri tant dousament e midons ri‧m tan doussamens e midonz ri tan douzamen / e midonz ri tan douzamen e midonz ri tan douzamen e midons ri‧m tan doussamen e midons ri‧m tan dolzamen e midonz ri tan douçamen e midons ri‧m tan dossamen e mzdons ri‧m tan douzamen e midonz ri tan douzamen |
V, 4 v. 32 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que de negun ris non a par; que belh ris m’es de Dieu, so‧m par; que ris de Deu m’es vis, so‧m par; / que ris Dieu m’es vis, so‧m par; qe ris Dieu m’es vis, son par; qe ris de Dieu m’es vis, so‧m par; que de negu ris non a par; que ris de Dieu m’es vis, son par; que belh ris m’es de Dieu, so‧m par; que ves ris de Deu m’es, so‧m par; qe si es ris desd ui m’es, so‧m par; |
V, 5 v. 33 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e si‧m ten sos ris plus gauzen, e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens, don me fai son ris plus iausen, / don me fai sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, e si‧m ten sos ris plus iauzen, don me fai sos ris plus iauzen, e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen, et adoncs m’es son ris plus gen, Deu me fa son ris plus jauzen, |
V, 6 v. 34 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que si‧m rizion catre cen que si‧m rizian quatre cens que si‧m rizion angel cen / que si‧m rizian d’agles cen que si‧m rizian d’agles cen qe si‧m rission qatre cen que si‧m rizion quate en que si‧m rizian d’angles cen que si‧m rizian qatre cen que si‧m rizion quatre cen que se‧m rizion qatre cent |
V, 7 v. 35 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
angel, qe‧m deurion gaug far. angils, que‧m deurian ioy dar. non deurian plus gran gauz far. / non deurian plus gran gauz far. no‧m deurian plus gran gauz far. angel, qi‧m deurion gaug far. angel, que‧m derion gauh far. no‧m deurian gran gauz far. angels, que‧m deurian ioi dar. angels, que‧m deurion gaug far. angel, qe‧m deuriom gaug far. |
VI, 1 v. 36 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Gaug ai ieu tal don mil dolen Ioy ai ieu tal que mil dolens Gaug ai eu tan que mil dolen Gauz ai eu tal qe mil dolen (I, 1) Gauz ai eu tan que mil dolen Gauz ai eu tan que mil dolen Gaug n’ai en tal qe mil dolen [G]auh ai eu tan don nul dolen Gauz ai eu tan qe mil dolen Gaug ay ieu tal que mil dolen Gaug ai eu tal que nul dolen Gaug ai eu tan qe mil dolen |
VI, 2 v. 37 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
seriont del mieu gaug manen serian de mon ioy manens serion del meu gaug manen, serian del meu gaz manen, serion del meu gauz manen, serion del mieu gauz manen, serion del mieu gaug manen, serion del meu gauh manem serion del mieu gaug manen, serian de mon gaug manen serion del meu gaug manen, senrion del meu gaug manen, |
VI, 3 v. 38 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e del mieu gaug tuich miei paren e del mieu ioy tuit mey parens car de mon gaug tuit mei paren qar de mon gauz tuit mei paren car del mieu gauz tut mieu paren car del mieu gaug tut miei paren qar de mon gaug tut mei paren e del meu gauh tut mei paren car del mieu gauz tut miei paren e del mieu gaug tug miei paren car del meu gaug tug mei paren car del men gaug tuig meu paren |
VI, 4 v. 39 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
viurion ab gaug ses maniar; viurian ab ioy ses manjar; et eu viu ab gaug ses maniar; ez eu viu ab gauz ses maniar; et ieu viu ab gaug ses maniar; et ieu viu ab gauz ses maniar; et ieu viu ab gaug ses maniar; viurion ab gauh ses maniar; et eu viu ab gaug ses maniar; vieurian ab gaug ses maniar; viurion ab gaug ses maniar; viurion ab gaug et eisament; |
VI, 5 v. 40 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
qui vol gaug ab me l’an queren, e qui vol ioy sai l’an querens, e qui vol gaug sai l’an queren, e qui vol gauz ssa l’an qerer, e qui vol gauz sai l’an querer, e qui vol gaug sai l’an qerer, e qi vol gaug sai l’an qeren, qui vol gauh ab me l’an queren, e qui vol gaug sai l’an querer, et qi vol e gaug say l’an queren, e qui vol gaug si la‧m queren, / |
VI, 6 v. 41 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
q’ieu ai tot gaug entieiramen que ieu ai tot ioys eyssamens qu’eu l’ai tot gaug et eissamen q’eu hai tot gauz ez eissamen qu’eu ai tot gauz et eissamen qu’eu ai tot gaug et eissamen q’ieu tot lo gaug entieramen qu’eu ai tot gauh enteiramen q’eu ai tot gaug et eissamen qu’ieu ay tot gaug et eysamen qu’eu ai gaug et eyamen / |
VI, 7 v. 42 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
de midonz que ben lo‧m pot dar. ab midons que‧l me pot tost dar. ia midons que‧l mi pot tot donar. ia midonz qe lo‧m pot tot dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. a midons qe‧l mi pot tost dar. de midons que ben lo‧m poc dar. ia midonz que‧l mi pot tot dar. la midons que‧l mi pot tot dar. la midons que‧l mi pot donar. la midonz qe‧l mi pot tot dar. |
VII, 1 v. 43 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dompna, d’als non ai a parlar Dompna, d’als non ai a parlar Domna, d’als non ai a parlar / Domna, d’als non ai a parlar Domna, d’als non ai a parlar Bonna, d’als non ai a parllar / Domna, d’als non ai a parlar Dona, d’als non ay a parlar Domna, d’als non a‧us parlar Domna, d’als non ai a parlar |
VII, 2 v. 44 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
mas de vos, dompna, que baisar mas de vos, dompna, que baizar mas de vos, que baisar / mas de voz, domna, que baizar mas de voz, domna, que baizar mais de vos, donna, que baissar / mas de vos, domna, que baiçar mas de vos, domna, que bayzar mas de vos, domna, que baisar mas de vos, dona, qe baisar |
VII, 3 v. 45 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vos cuig, dompna, qand aug nomnar vos cug, dompna, quant aug nomnar vos cuit ades can aug nomnar / vos cug ades cant aug nomar vos cug ades cant aug nomar vos cug ades qant aus nomar / vos cug ades cant aug nomar vos cug, domna, cant aug nomnar vog cuig, domna, cant aug nomnar vos cuig, domna, qant aug nomnar |
VII, 4 v. 46 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vos, dompna, que ses vestimen vos, dompna, que ses vestimen vos, dompna, que ses vestimen / vos, domna, que vestimen vos, domna, que vestimen vos, donna, vos esgar / vos, domna, que vestimen vos, domna, que ses vestimen vos, domna, senes vestimens vos, dona, qe sos vestimen |
VII, 5 v. 47 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e mon cor, dompna, vos esgar, que mon cor, dona, vos esguar, e mon cor, dona, vos esgar, / en mon cor, dompna, vos esgar, en mon cor, domna, vos esgar, / / e mon cor, domna, vos esgar, qu’en mon cor, domna, vos esgar, e mon cor, domna, vos esgar, e mon cors, domna, vos esgar, |
VII, 6 v. 48 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar qu’ades mi ven, dompna, estar c’ades mi vei domvins estar / c’ades mi vei domn’is estar c’ades mi vei domn’is estar q’ades mieus vei domn’ins estar / c’ades mi vei domn’is estar c’ades mi ven, domna, estar c’ades mi vej ins don estar q’ades mi‧us veg midona star |
VII, 7 v. 49 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
vostre bel nou cors covinen. vostre bel cors nou avinen. vostre bel nou cors covinen. / vostre bel nou cors covinen. vostre bel nou cors covinen. vostre nou cors bel e plazen. / vostre bels nou cors covinen. vostre belh cors nou avinen. vostre ri neu cors bel covinen. vostre bel non cors covinen. |
VIII, 1 v. 50 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
De mon nou vers vuoill totz pregar De mo vers vos vuelh totz preguar De mon nou vers voill tot pregar / De mon nou vers voill totz pregar De mon nou vers voil toz pregar De mon nou vers vueill totz pregar / De mon nou vers voil totz pregar De mon vers nou vuelh totz pregar De mo nue vers vull totz pregar De mon nou vers vueil totz pregar |
VIII, 2 v. 51 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
que‧l m’anon de novel chantar que‧l manetz de novelh chantar qu’il m’anon de novel cantar / que‧l m’anon de novel cantar que‧l m’anon de novel cantar qe‧l m’anion de novell chantar / que‧l m’anon de novel cantar que‧lh m’anon de novelh chantar que‧l m’anon renovel chantar qe il m’anon de novel chantar |
VIII, 3 v. 52 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
a lieis c’am senes talan var. a lieys qu’am senes talan var. a lei c’am senes talan var. / a lei c’am senes talan var. a lei c’am senes talan var. a leis cui am ses talen var. / a lei c’am senes talan var. a leys c’am senes talan var. a leis c’am senes talen var. a lieis q’am senes talen var. |
VIII, 4 v. 53 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dieus m’abais, et Amors, si en men, Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men, Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men, / Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus me lais, et Amors, s’ieu men, / Dieus mi lais, et Amors, si en men, Dieus m’abays, et Amors, si en men, Deu m’abaix, e Amor, s’eu men, Deus m’abais, et Amors, seim ment, |
VIII, 5 v. 54 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
c’autre ris mi semblon plorar qu’autre ris me sembla plorar c’autre ris mes semblan plorar / c’autre ris m’en senbla plorar c’autre ris m’en sembla plorar q’autre ris mi sembla plorar / c’autre ris m’en sembla plorar c’autre ris me sembla plorars c’autre ris me sembla plorar q’autre ris me semblon plorar |
VIII, 6 v. 55 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
si‧m ten ferm en gaug ses laissar si‧m ten ferm en gaug ses laissar si‧m tenc ferm e gaug ses laissar / si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ses laissar / si‧m ten ferm en gaug ces laissar si‧m ten ferm en gaug ses laysar si‧m ten ferm en ioy ses laixar si‧m ten ferm en gaug sens laissar |
VIII, 7 v. 56 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
midonz, c’autre drut non cossen. midons, quaz’autr’amor no‧s ten. midons, c’autre drut non consen. / midonz, c’autre drut non consen. midonz, c’autre drut non cossen. midons, q’autre drut non consen. / midons, c’autre drut non cossen. midons, ca ad autr’amor no‧s ten. midons, c’autre drut no cossen. midonz, c’autre drut non cossent. |
IX, 1 v. 57 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Ia Dieus mais dompna no‧m presen: Ia Dieus autra no m’en prezen: Ia mais Dieus dona no‧m presen: / Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: Ia Dieus mais dompna no‧m prezen: Ia Dieus mais donna no‧m presen: / Ga Dieus mai domna no‧m preçen: Ia Dieus autra no m’en prezen: Ia Dieus domna no‧m pressen: Ja Dieus mais domna no‧m prezent: |
IX, 2 v. 58 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
sol gart ma dompna e mon Ioglar. sol que lieys guar e mon ioven. sol gart ma don’e mon Iuglar. / sol gart ma domn’e mon Ioglar. sol gart ma domn’e mun Iuglar. sol gar ma donna e mon Iuglar. / sol gart ma donna e mon Juglar. sol que lieys gar en mon ioven. sol gart ma domna e mon Iuglar sol gart ma domna e mon Iuglar. |
X, 1 v. 59 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
Dieus gart ma dompna e mon Ioglar / Djeus gart ma done e mon Iuglar / / / Djeus gar ma donna e mon Iuglar / / / / Dieus gart ma domna e mon Iuglar |
X, 2 v. 60 |
A C D Dc I K M N N2 R V a |
e ia mais dompna no‧m presen. / e ia mais domna no‧m presen. / / / e ia mais domnna no‧m pressen. / / / e ia mais domna no pressen. e ia mais domna no‧m prezent. |
I |
Ab nou cor et ab nou talen, ab nou saber et ab nou sen et ab nou bel captenemen, vuelh un nou verset comensar e, qui mos bos nous motz enten, ben er plus nous a son viven, c’om miels s’en deu renovellar. |
7 |
II |
Qu’ieu renovel mon ardimen, qu’ai novel ab veill pessamen franc de novel ab ferm parven, en chantan el novel temps clar, que‧l novels foils nais dont deisen lo novels critz, on ioi s’empren, dels auzels qu’intron en amar. |
14 |
III |
Doncs amars me fai alegrar, qu’ieu am si c’om non pot comdar tan ben com ieu am ni pensar, qu’ieu am la gensor ses conten: si Deus m’am! e no‧i met cuiar qu’al mielhs d’amar la‧m saup triar Amors que nos aiustet gen. |
21 |
IV |
D’Amor me dei ieu ben lauzar mas c’ad Amor guizardonar non puesc: c’Amors m’a – si‧m ten car – dat, Amors, per son chauzimen mas c’Amors non pot estuiar a sos ops, Amors, ni dona ad autrui, don ai cor rizen. |
28 |
V |
Rire dei ieu si‧m fatz soven, que‧l cors me ri neis en dormen e midons ri‧m tan doussamen que ris de Dieu m’es, so‧m par, e‧l sieu[s] ris fa‧m plus iauzen, que si‧m rizian quatre cen angel, que‧m deurian gaug far. |
35 |
VI |
Gaug ai ieu tal que mil dolen serian del mieu gaug manen e del mieu gaug tug miei paren viurian ab gaug ses maniar; e qui vol gaug sai l’an queren, qu’ieu ai tot gaug entieramen ab midons que‧l mi pot tost dar. |
42 |
VII |
Domna, d’als non ai a parlar mas de vos, domna, que baizar vos cug, domna, quant aug nomnar vos, domna, que ses vestimen e mon cor, domna, vos esgar, c’ades mi veg, domna, estar vostre bel nou cors covinen. |
49 |
VIII |
De mon nou vers vuelh totz pregar que‧l m’anon de novel chantar a lieis c’am senes talan var. Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men, c’autre ris me semblon plorar si‧m ten ferm en gaug ses laissar midons, c’autre drut non cossen. |
56 |
IX |
Ia Dieus mais domna no‧m presen: sol gart ma domna e mon Ioglar. |
58 |
X |
Dieus gart ma domna e mon Ioglar e ia mais domna no‧m presen. |
60 |
Classificazione dei manoscritti I testimoni DIKMN2 presentano diverse varianti comuni, per esempio ai vv. 1, 10, 12, 15, 24, 25, 39 e 53. AN e CR – i quali presi singolarmente presentano un numero elevato di varianti comuni – risultano correlati dall’utilizzo delle stesse lezioni ai vv. 4 e 38. I manoscritti V e a – e a volte anche M – oscillano tra questi due gruppi, riportando a volte le lezioni del primo e altre le lezioni del secondo. In assenza di errori congiuntivi, non è possibile dare vita ad uno stemma sicuro; Pattison ipotizza un probabile rappruppamento:[1]
Struttura e note al testo Il componimento è vers di argomento cortese. È ripartito in otto coblas doblas – di sette versi ciascuna – e due tornadas – di due versi ciascuna; presenta il seguente schema rimico e gonico: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8. Le coblas presentano le rime – a: -en e b: -ar, con retrogradazione di queste ultime (coblas I, II e V, VI: aaabaab; coblas III, IV e VII, VIII: bbbabba). Anche le due tornadas presentano la stessa alternanza rimica (ab:ba).
Le prime sette coblas sono caratterizzate ciascuna da una parola-chiave che si ripete nei primi sei versi (I nou, II novel, III amar, IV Amor, V rire, VI gaug, VII domna), mentre il settimo e ultimo verso anticipa la parola chiave della cobla seguente (coblas capfinidas: I e II renovelar/renovel; II e III amar/amars; III e IV Amors/Amor; IV e V rizen/rire; V e VI gaug/gaug; VI e VII midons/domna; VII e VIII nou/nou). La cobla VIII ripresenta al primo verso nou, che è regolarmente annunciato all’ultimo verso della cobla VII, e genera – di verso in verso – la serie completa di parole-chiave; l’ultima parola di questa serie, midons (v. 56), genera a sua volta domna in ciascuno dei quattro versi delle tornadas.
1-14. Raimbaut apre il componimento ritornando, in maniera insistente, sui temi del nuovo (nou-novel) e del rinnovare (renovelar). Quando un componimento inizia con una serie di ripetizioni, vi è, solitamente, l’intento ideologico di esprimere una poetica. In questo caso, il poeta vuole affermare la novità del suo trobar in relazione al suo radicale rinnovamento interiore e attraverso questa vuole offrire, a chi lo «intende», un componimento che mostri un nuovo modo di vivere. Il motivo del renovelar può essere rintracciato in altri componimenti di Raimbaut, come Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3)[2]: lì la novità del trobar consiste nella scelta dello stile leu, assoluta novità da parte di Raimbaut, che da sempre prediligeva il trobar clus e il trobar car, ovvero un componimento chiuso riservato a pochi eletti – la donna amata e pochi altri trovatori della sua corte – e caratterizzato da uno stile ricercato e dall’utilizzo di parole rare e preziose (cfr. Er resplan la flors enversa[3], BdT 389, 16). Questo tema, già presente nella tradizione trobadorica, è evidente – per esempio – in Guglielmo IX, Molt jauzens mi prenc en amar (BdT 183, 8),[4] vv.31-36: Pus hom gensor no‧n pot dir trobar, / ni huelhs vezer, ni boca dir, / a mos obs la vueill retenir, / per lo cor dedins refrescar / e per la carn renovelar, / que no puesca envellezir (“Poiché nessuno può trovare una signora più gentile, né occhi vedere, né bocca dire, la voglio tenere soltanto per me, per rinnovare il cuore nell’intimo e per rinnovale la carne, perché non possa invecchiare”).
1. Il sostantivo talen derivante dal latino TALENTUM – proveniente a sua volta dalla parabola evangelica dei talenti (“monete”) – acquisì dapprima il senso figurato di “don de nature; état d’esprit”[5], fino ad accogliere il significato di “désir, envie, sentiment, intention”.
1-2. Il poeta mette in contrapposizione la coppia cor-talen e la coppia saber-sen, creando un contrasto tra ciò che è irrazionale e ciò che è razionale; tale dittologia è evidente anche in Bernart de Ventadorn Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15),[6] v.7: «la boch’e.ls olhs e.l cor e.l sen». Altri elementi – che verranno proposti nel corso del commento – legano il componimento di Bernart al componimento in questione.
4. Pattison preferisce lectio facilior di AN e CR, vers. DIKMN2a presentano verset, lezione accolta da Milone e da questa edizione. Milone: «non stupisce d’altra parte in Raimbaut – soprattutto in rapporto al nou trobar, al rinnovamento dello stile – il raro diminutivo verset, da interpretare qui non come ‘versetto’ della Bibbia o della liturgia, ma come ‘piccolo vers, canzonetta’».[7] Per dare maggior peso a questa soluzione, pensiamo ai versi che aprono Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3) e Una chansoneta fera (BdT 389, 40).
5. Secondo Pattison, «this verse indicates a deliberate attempt at the obscurity of the trobar clus; however, the poem is not particularly difficult».[8] Raimbaut si rivolge ai fis amans, agli eletti che sono in grado di intendere il discorso d’amore e, attraverso esso, rinnovarlo. Occorre rivolgere l’attenzione, in particolare, sul termine enten, nel quale sono presenti due dimensioni: una dimensione intellettuale, con il significato di ‘intendere, comprendere, capire’, e una dimensione affettiva, con il significato di ‘tendere verso qualcuno o qualcosa’. Di conseguenza, questa parola può essere intesa con un doppio significato: può esprimere sia ‘tendere verso la mia buona nuova parola’ che ‘comprendere la mia buona nuova parola’. Questo dato è davvero interessante, perché collega questo rimante al testo di Bernart de Ventadorn, Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15).
7. Pattison riprende AN: qu’us vieills en deu renovellar («for an old man should be renewed by them»). Secondo Milone, la lezione di AN sembra una glossa correttiva a c’om viels di DIKMN2a – lettura facilior di c’om miels de CRV. Viels e miels sono paleograficamente interscambiabili, ma viels – nel contesto in cui si trova – è una lectio facilior che probabilmente è stata prodotta in maniera ossimorica in relazione a nou, parola-chiave della cobla, e a renovelar, a fine verso. Il senso complessivo della cobla affermerebbe l’ipotesi di Milone: il rinnovamento interiore spinge il poeta ad un nou trobar; chi ha la capacità di comprendere il discorso d’amore potrà essere rinnovato ed il rinnovamento sarà perfezionato grazie al nous motz. Raimbaut si propone ancora una volta come maestro d’amore (vedi la parodia dell’ensenhament in Assatz sai d’amor ben parlar[9]). Milone, collegandosi al quomielhs di C, congetturerà que miels. Come è evidente, per quest’edizione critica si segue il ragionamento di Milone, decidendo di non utilizzare la congettura, ma lasciando c’om miels. In questo contesto, ovviamente, om non vuole significare ‘qualsiasi uomo’, ma ‘l’uomo che – in particolare – può intendere queste nuove parole e può rinnovarsi’.
8-10. Mentre Pattison traduce «for I have a new thought with the old», Milone sostiene che è l’ardimen ad essere “nuovo accanto al vecchio pensiero”. La traduzione italiana di quest’edizione riprende la traduzione di Pattison, ma se ne distacca al verso 10. Pattison: «franc seems to modify ardimen. This makes v. 9 parenthetical. The variety of ms. readings here makes a choice difficult». Milone: «in realtà la soluzione è molto più semplice e prevede solo l’integrazione di una -s flessionale alla lezione di AN e di a: franc[s] de novel; è il soggetto (eu) che rinnova la propria capacità propositiva (vv. 8-9) e torna ad essere francs ‘libero’».[10] La confusione rimane nella tradizione manoscritta (Ana franc de novel ab, CR y franh de novelh, DIKMN2 farai de novel, V faz de novel ab). La nostra traduzione, per quanto riguarda il v. 10, segue le diverse soluzioni di Pattison e Milone, poiché ritiene che franc si riferisca al ‘nuovo pensiero’. Infatti, l’ardimen, che ha un’importanza particolare nella sfera dell’amore, oltre a sottolineare il sentimento amoroso, ha il compito di «liberare la strada dagli impedimenti che ostacolano l’amore nella sua opera di perfezionamento dell’uomo»[11]. Quindi, è possibile ipotizzare che, grazie al rinnovamento dell’ardimen, il pensiero divienga nuovamente libero.
11. A differenza di Pattison, che sceglie la lezione e chantem «and let us sing» riportata dalla maggior parte dei testimoni, Milone preferisce la lectio difficilior conservata unicamente da M, en chantan («mentre canto»), che in questa occasione non segue DIKN2 ed è sostenuto da e chante A e da e chant N. Milone: «es tracta d’un gerundi en funció adverbial (en lloc d’una subordinata de simultaneïtat) introduït per la preposició en, un tipus de construcció molt estesa a tota l’àrea galloromana que tot i la seva particularitat, pot haver induït a l’error a copistes provinents d’altres àrees».[12] El novel temps clar, “la nuova chiara stagione” sta ad indicare la primavera, che con la sua euforia coinvolge il soggetto che ama e che canta.
12-14. Questi tre versi presentano delle problematiche per quanto riguarda la ricostruzione del testo (cfr. Collazione). Pattison ricostruisce il testo ignorando DIKMN2 e a:
que‧l novels fruitz (AN) naison desen (CR e V)
e‧l novels critz (AN e V) on jois s’empren (R)
e‧ill auzeill intron en amar (AN).
Secondo Milone, Pattison ha sottovalutato a, che invece presenta una lezione corretta grammaticalmente, sintatticamente difficilior e coerente con il piano stilistico del nou trobar di Raimbaut. Milone: «nais dont deisen “nato da dove discende” è la chiave dei vv. 12-13, con dont < DE-UNDE, soluzione appunto difficilior che mette in crisi gli altri (nais dont > mais | mas don DIKMN2, nais/nas e AN, nais-<d>on = naison/naisson CR e V). […] un’ulteriore conferma è data da CR els auzels qu’intran (dels><d>els), che potrebbe anche spiegare la lezione di AN come un risultato finale di un processo di normalizzazione grammaticale e di semplificazione sintattica».[13] D’accordo con il ragionamento di Milone, per questa edizione critica si è ritenuto opportuno scegliere le lezioni di a, che fa emergere l’immagine della foglia – legata al tema del renovelar – come inizio di una nuova chiara stagione, dalla quale discende il nuovo canto d’amore. Mentre Milone utilizza il termine fuelhs, qui viene lasciata la lezione di a foils. DIKMN2, utilizzando la parola “uccello”, annullano completamente la metafora sopra indicata e rendono difficoltoso il raggiungimento di un senso logico della frase.
15-28. Il poeta delinea una sorta di investitura da parte di Amore, che viene personificato: è grazie ad Amore che può amare senza contegno, in maniera esclusiva, a tal punto che non solo è incapace di raccontarlo, ma addirittura non è in grado di comprendere la profondità di questo amore. Questo sentimento, più tardi, verrà definito da Dante con il termine Trasumanar, ovvero l’incapacità di saper raccontare per verba la Bellezza, poiché il solo ricordarla indebolisce la mente. Questo riguardo di Amore nei confronti del poeta rallegra Raimbaut all’inizio di questa seconda sezione (v. 15); il poeta – in maniera circolare – dopo aver espresso la sua gratitudine, termina questa sezione con l’immagine del cuore ridente.
15. Di fronte alla scelta della lezione, Pattison segue il testimone solitario N che conserva la parola chiave amar della cobla, mentre Milone, ancora una volta, si affida al testimone a. Milone: «l’ipotesi è confermata in primo luogo da CR Doncs amors, con amors (parola-chiave della cobla successiva) facilior rispetto ad amars; e poi da V domna mais e da DIKMN2 don aman, tutte soluzioni paleograficamente vicine alla lezione di a».[14] Secondo questa ricostruzione, la lettura proposta da Milone è Doncs amars me fai alegrar, accolta da questa edizione critica.
16-17. Pattison segue AN e CR e propone qu’ieu am plus. Milone, seguendo in questo caso IK, opta per la lezione que am. Quest’edizione ancora una volta accoglie a e la maggior parte della tradizione manoscritta che, utilizzando varianti differenti, riproducono la lezione qu’ieu. Dando fede a testimoni diversi, in Pattison troviamo al v. 16 pensar e al v. 17 comtar; viceversa in quest’edizione.
20. Pattison – fedele a AN – utilizza c’ad ops d’amar, che – secondo Milone – come unica argomentazione a favore ha la comparazione con Bernart de Vertadorn, Can l’erba fresch’e‧lh folha par[15] (BdT 070, 39), vv. 23-24: c’anc no vi cors melhs talhatz ni depens | ad ops d’amar sia tan greus ni lens. Gli altri testimoni concordano per un’altra lezione – qu’al mielhs d’amar – utilizzata per quest’edizione.
22-28. Secondo Pattison, la cobla IV presenta le difficoltà testuali più grandi, fino al punto che si vede obbligato ad abbandonare il suo testo-base A, per poter dare al testo un significato accettabile.
23-24. Milone afferma che la soluzione di Pattison è insoddisfacente: D’amor mi dei ieu ben lauzar | mas c’ad Amor guizerdonar | non puosc, qu’Amors m’a si‧m ten car; per questo motivo opta per uno scioglimento diverso: D’Amor me dei ieu ben lauzar | mas que Amor gazardonar | non puesc[a], Amor, si‧m ten car. Milone: «la preposizione (ad/az/as) rappresenta il solito riempitivo incongruo escogitato dalla tradizione manoscritta che, non riconoscendo la dialefe, si difende così dalla presunta».[16] Per quest’edizione, si decide di adottare la risoluzione di Pattison, cercando di valorizzare la sua soluzione attraverso un uso diverso della punteggiatura (vd. il commento al v. 25).
25. Pattison legge da‧t Amors – Amore ti dona – con un pronome enclitico di seconda persona singolare, mentre Milone ricostruisce il verso leggendo dat m’a Amors per son chauzimen, trasponendo il m’a (A e CR) che tutti gli altri testimoni avevano anticipato nel verso precedente. In quest’edizione è stata utilizzata la lezione privilegiata da Pattison, con l’unica differenza che dat viene utilizzato come participio passato legato a m’a del v. 24.
29-48. La quinta cobla sottolinea più volte il concetto del riso d’amore, ribadito dagli insistenti poliptoti (rire, ri, ris, rizian). Come nella cobla precedente Amore aveva generato un cuore ridente, così anche la donna amata dal poeta gli provoca altrettanto, persino nel sonno, e suscita una gioia tale da rendere ricchi Raimbaut, i suoi parenti e gli infelici e fomenta il desiderio di possederla. Raimbaut chiama in causa Dio e una compagnia iperbolica di quattrocento angeli, elemento che deve sicuramente essere paragonato ai cinquecento alunni dell’amore in Assatz m’es belh (BdT 389, 17),[17] vv. 22-28: Don d’amar dic – qu’am si ses tric | lieys qu’amar deg, – que‧lh miels adreg, | s’eron cert cum l’am finamens, | n’irion sai – preguar hueymai | que‧ls essenhes cum aprendens | de ben amar, – e neus preguar | m’en venrian dompnas cin cens (“Ecco perché dico di amare, perché amo in modo così ineccepibile colei che devo amare, che gli amanti più abili, se sapessero con quanta delicatezza la amo, verrebbero a supplicarmi di insegnare loro come studenti l’arte di amare, e pregando arriverebbero anche cinquecento donne”). Il riso di Dio viene utilizzato come termine di paragone: il sorriso della donna, paragonato spesso ad una figura celestiale, è un topos che ricorrerà più volte nella letteratura successiva.
31. Midons identifica la donna del trovatore. È un nome di genere maschile – ‘mio signore’ – che discende dal latino MĪ DOMINUS e che evidenzia la tipica metafora feudale[18]: il rapporta tra il poeta e la sua donna è paragonato al rapporto tra il signore e il suo vassallo. I trovatori, quindi, si rivolgono alla propria donna con questo termine maschile.
32-33. Pattison propone que ris de Dieu m’es vis, so‧m par (“che mi sembra essere il riso di Dio, così appare a me”) e afferma: «Most of the mss. have the reading I have adopted, with its awkward repetition of m’es vis, so‧m par, stylistically not as good as either CR or AN. But the scribe of the source of CR had a propensity for smoothing out all the difficulties, hence I believe that he departed from the original here in an attempt to better it. On the other hand, AN apparently do not make sense».[19] A parte i manoscritti AN che, risolvendo il problema con una sorta di censura religiosa, eliminando la comparazione tra il riso della donna e quello di Dio, e a, che presenta una completa confusione, tutti i manoscritti aggiungono un monosillabo superfluo: la ‘maldestra ripetizione’ – come la denomina Pattison – fa emergere che l’intera tradizione è messa in crisi da diëu e siëu dieretici e che questo mancato riconoscimento fa credere ai copisti di trovarsi di fronte ad una doppia ipometria. Pattison, dunque, adotta la lezione riportata da DIKMN2, lasciando il monosillabo superfluo; Milone, al contrario, trova la soluzione nei manoscritti CR, che si limitano ad aggiungere l’aggettivo belh sia al v.32 che al v.33 per correggere questa falsa ipometria. Accogliamo la soluzione di Milone.
40-42. Questi tre versi esprimono l’appagamento del desiderio, il raggiungimento del gaug entieramen. Il sintagma gaug entier, non a caso, chiude la lirica Lonc temps ai estat cubertz (BdT 389, 31),[20] v. 50.
42. Pattison legge da AN de (N ab) midonz que ben lo‧m pot (N poc) dar. Gli altri testimoni, in sostituzione a ben, riportano la lezione tot/tost. Dal momento che tot sembra la letio facilior, in quanto riperizione dell’entieramen del v. 41, Milone opta per la letio difficilio – tost – e in quest’edizione viene sostenuta la scelta di Milone.
46. Il sintagma ses vestimen sottolinea la vanità dell’aspetto materialistico, donando al poeta una ricchezza spirituale. Lo stesso motivo è rintracciabile in Bernart de Ventadorn, Tan ai mo cor ple de joya[21] (BdT 70, 44), v. 13: «Amar posc ses vestidura».
48-49. Ancora una volta, Pattison segue A (N tace dal v. 43 alla fine) c’ades mi‧us veig inz dompna estar | vostre bel nou cors covinen. Per quanto riguarda mi‧us, presente anche in a, si dovrà leggere come aggetivo mius, aggettivo possessivo come mieus di M; tutti gli altri testimoni riportano mi < MIHI. Per quanto riguarda inz, assente in CR e a, è presente nella stessa posizione in V e si trova postposto a domna in altri manoscritti. Secondo Milone, la sua sospettosa mobilità fa pensare al solito riempitivo, mentre la soluzione è suggerita da CR, che lega il vocativo domna in dialefe con estar, ed è confermata da a che ignora la dialefe e compensa la falsa ipometria con la ripetizione di mi.[22] Anche questa volta l’opzione di Milone ci è sembrata la più adeguata.
Il sintagma cors covinen è frequente nella poesia trobadorica e, ancora una volta, collega questo componimento a Chantars no pot gaire valer, cobla VI, vv. 41-42: «Bel’e conhd’, ab cors covinen, | m’a faih ric ome de nien». L’espressione mi estar covinen significa ‘essere a me conveniente, adatto, adeguato’: “essere proprio mia, fatta proprio per me, la vostra bella nuova persona”.
50-57. Il poeta si rivolge ai suoi lettori quasi come a dei messaggeri, affinché riportino i suoi sentimenti alla donna amata. Il termine ferm è una parola portante, che sembra quasi aprire e chiudere il componimento: infatti, lo ritroviamo nella seconda e nell’ultima cobla come a tessere il filo conduttore di questo nuovo amore solido, costante, «fermo», tale da essere inscalfibile e mai incerto.
57-60. La tornada è il punto in cui avviene l’invio a qualcuno: alla donna amata o ad un giullare? Il termine ioglar potrebbe far pensare che Raimbaut si stia riferendo ad un giullare, ma in realtà, si tratta di un senhal, ovvero un soprannome che rimanda ad un’altra identità. Raimbaut si rivolge in dodici canzoni su quaranta ad un interlocutore o un’interlocutrice (tredici, se consideriamo Escotatz, mas no sai que s’es, dove il trovatore attribuisce il senhal a sé stesso):
Nel componimento che stiamo analizzando, Raimbaut lascia intendere che Joglar e la donna del poeta siano due personaggi differenti; anche in 8, e in 10 si rivolge in modo esplicito sia alla domna amata che a Joglar. In 6 ilh e lieis si riferiscono al vero oggetto del desiderio, del quale il fin aman nulla può rivelare senza venir meno all’imperativo cortese del celar: Joglar – amica e confidente – sarà l’unica depositaria del segreto. In 2, la lode a Joglar chiude una lunga invettiva contro i durs, crus, cozens lauzengiers: l’amica fedele e sincera è contrapposta ai nemici della fin’amor: enoios, vilans, malparliers. Anche in 3 e in 11 la dedica al senhal non contiene alcuna allusione ad un coinvolgimento amoroso. In 4, 5, 7 e 9 è evidente la differenza di tono tra la prima tornada – indirizzata alla donna amata – e la seconda – indirizzata a Joglar. In 12, Raimbaut sembra offrire qualche sottile indizio di un rapporto d’amore con Joglar, ma si tratta di un gap.
Nella vida[34] di Raimbaut d’Aurenga, presente come unicum in N2, si legge:
Et amet longa sason una domna de Proensa, que avia nom ma domna Maria de Verfuoil, et apellava la “son Joglar” e[n] sas ch‹i›ansos. Longamen la amet e ella lui. E fez maintas bonas chansos d’ella e mainz autres bons faics.
[“E amò per lungo tempo una signora di Provenza, che aveva nome madonna Maria de Vertfuoil; e la chiamava son Joglar nelle sue canzoni. A lungo l’amò ed ella amò lui. E fece molte buone canzoni per lei e moltre altre azioni onorevoli”].
Non abbiamo alcuna notizia di questa Maria di Vuertufuel; fu, molto probabilmente, un’invenzione del biografo. Friedrich Diez[35] identifica in Joglar la Comtessa de Dia, che secondo la vida «enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos» (“si innamorò di Raimbaut d’Aurenga, e compose su di lui molte buone canzoni”). Carl Appel[36] segnala le incongruenze delle identificazioni con Maria de Vertfuoil e con la Comtessa, rimanendo convinto del fatto che il senhal si riferisca non ad una confidente, ma alla donna amata:
Si, dans les autres piéces, l’auteur veut faire croire que Joglars et son amie soient deux personnes différentes, ce n’est évidentemment qu’une ruse pour égarer les lausengiers, ruse, du reste, que Raimbaut n’est pas seul à employer […] Peut-être le senhal se rapportait-il d’abord à Raimbaut et fut-il ensuite le nom d’amour des deux amants, ainsi que nous voyons plusieurs fois qu’un senhal servait en même temps pour deux amis ou deux amants. Et nous avons la preuve que Joglar désignait aussi bien le poète que la dame.
Secondo Adolf Kolsen[37], il senhal può alludere non ad una domna ma ad un amico di Raimbaut: «vielleicht Giraut de Bornelh»; nell’ultima cobla di BdT 389, 5, vv- 57-61, Raimbaut si rivolge a Palharet (probabilmente «a minstrel of Raimbaut’s entourage like Levet»)[38] affinché porti la sua canzone a ‘n Giraut, de cuy ai peccat, a Perpinhah part Laucat. Kolsen, che in altra sede[39] aveva identificato in ‘n Giraut il trovatore Giraut de Bornelh – anche se come fornisce la sua vida[40], a Giraut hom de basa far, non spettava il titolo en – completa l’ipotesi attribuendo a quest’ultimo anche il senhal. Pattison avanzò altre possibili identificazioni per l’amica e confidente Joglar: una delle sorelle di Raimbaut, Tiburga, sposata con Bertran dels Baus, o l’altra sorella Tiburgueta, sposata con Ademar de Murviel, o ancora la contessa di Rodez (cfr. BdT 389, 18).[41]
Nel 1949, in Neuphilologische Mitteilungen, M. Aimo Sakari, infine, propose – con molta probabilità – di riconoscere nel misterioso senhal di Joglar la trobairitz Azalais de Porcairagues; dalla sua breve vida, tramandata da I, K e d, apprendiamo che:[42]
N’Azalais de Porcarages[43] si fo de l’encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d’En Gui Guerrejat[44], qu’era fraire d’En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e faz de lui mantas bonas cansos.
L’unica canzone della trobairitz che ci è pervenuta – Ar me al freit tems vengut[45] (BdT 43, 1) – presenta numerose allusioni a BdT 389, 27: oltre all’esordio invernale (Raimbaut: «Entre gel e vent e fanc | e giscl’e gibr’e tempesta»; Azalais: «Ar em al freg temps vengut, | que‧l gels e‧l neus e la faingna») e all’invio a Joglar comune ad entrambe le canzoni – rendendo questo senhal reciproco –, nella lirica di Alazais va segnalato in particolare il v. 14 – «d’Aurenga me moc l’esglais» – che richiama l’esglai due volte evocato da Raimbaut, ai vv. 23 e 34 («e‧l cors, qu’est esglai mi presta; so don me nais aquest esglais»). Per quanto riguarda la sesta cobla, se quest’ultima presenta – nell’ultima copia conservata – delle rime leggermente sgradevoli, è perché la cobla originale è stata sostituita dalla stessa Azalais per evocare – dopo il 1173 – la morte del suo amico Raimbaut. Ancora, Sakari, esprime l’idea che «Raimbaut visait dans la Bederesca (c’est-à-dire ‘la Biterroise’), Alazais, celle de Béziers» [46] A questo punto, secondo Sakari, Azalais, corrispondente cortese e letterario di Raimbaut, risponde perfettamente a ciò che è noto di Joglar dai canti del trovatore e, nel momento in cui manda la sua canzone a Raimbaut, chiamata Joglar, non possono esserci dubbi. La tesi di Sakari viene discussa e accettata da M. Delbouille, che aggiungerebbe: «selon toute vraisemblance le senhal Joglar est né du texte de la chanson XXIV de Raimbaut».[47] Nel componimento XXIV (BdT 389, 28), il termine joglar appare una sola volta e viene utilizzato come un nome comune; qui, Raimbaut imputa la follia di cui soffre alla signora che lo fa languire e che lo ha reso un cantante sciocco, al punto che viene chiamato joglar da coloro che l’ascoltano.
Links:
[1] http://www.rialto.unina.it/RbAur/389.1/389.1(Milone).htm
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f469.image.r=856.langFR
[3] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.html
[4] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f27.image.r=chansonnier.langFR