Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > RAIMBAUT D'AURENGA > EDIZIONE > Ab nou cor et ab nou talen

Ab nou cor et ab nou talen

BdT 389,1

Mss.: A 37, C 201, D 88, Dc 256, I 144, K 130, M 138, N² 13, R 7, V 112, a¹ 190 = Raimbaut d'Aurenga; N 250 = anonimo; BgAnoya 768-770 (vv. 1-3) = Raimbaut de Vaqueiras.

Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 51:1). Vers di 8 coblas unissonans di 7 versi, seguite da una tornada di 2.

Edizioni: Pattison 1952, p. 184; Milone 1993; Milone 1998, p.51; Milone 2003, p. 169.

Vai al Rialto [1].

  • letto 1497 volte

Edizioni

  • letto 934 volte

Pattison

I.
Ab nou cor et ab nou talen       
ab nou saber et ab nou sen       
et ab nou bel captenemen         
vuoill un bon nou vers commensar;
e qui mos bons nous motz enten   
ben er plus nous a son viven     
qu’us vieills en deu renovellar. 

II.
Qu’ieu renovel mon ardimen       
(qu’ai novel ab veil pessamen.)  
Franc de novel ab ferm parven,   
e chantem al novel temps clar    
que·l novels fruitz naison desen 
e·l novels critz on Jois s’empren
e·ill auzeill intron en amar.    

III.
Domn’ am que me fai alegrar      
qu’ieu am plus c’om non sap pensar
tant ben cum ieu am, ni comtar;   
qu’ieu am la gensor ses conten —  
Si Dieus m’am! — e no·i met cuidar
c’ad ops d’amar la·m saup triar   
Amors quan nos ajostet gen.       

IV.
D’Amor mi dei ieu ben lauzar      
mais c’ad Amor guizerdonar        
non puosc, qu’Amors m’a si·m ten car.
Da·t Amors per son chauzimen          
mais qu’Amors non pot estojar         
a sos ops, Amors, ni donar            
ad autrui don ai cor rizen.           

V.
Rire dei ieu si·m fatz soven          
que·l cor mi ri neis en dormen,       
e midonz ri·m tant dousamen           
que ris de Dieu m’es vis, so·m par,   
e si·m ten sos ris plus gauzen        
que si·m rizion catre cen             
angel que·m deurion gaug far.         

VI.
Gaug ai ieu tal que mil dolen         
seriont del mieu gaug manen,          
e del mieu gaug tuich miei paren      
viurion ab gaug ses manjar;           
e qui vol gaug sai l’an queren,       
qu’ieu ai tot gaug entieiramen        
de midonz que ben lo·m pot dar.       

VII.
Dompna, d’als non ai a parlar         
mas de vos, dompna, que baisar        
vos cuig, dompna, quand aug nomnar    
vos, dompna, que ses vestimen         
en mon cor, dompna, vos esgar;        
c’ades mi·us veig inz dompn’ estar    
vostre bel nou cors covinen.          

VIII.
De mon nou vers vuoill totz pregar    
que·l m’anon de novel chantar         
a lieis c’am senes talan var.         
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men;   
c’autre ris mi semblon plorar,        
si·m ten ferm en gaug ses laissar     
midonz, c’autre drut non cossen.      

IX.
Ja Dieus mais dompna no·m presen,     
sol gart ma dompn’ e Mon Joglar!      

X.
Dieus gart ma domna e Mon Joglar      
e ja mais dompna no·m presen.         
 

  • letto 574 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 800 volte

CANZONIERE A

  • letto 684 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 413 volte

Edizione diplomatica

 Raembautz daurenga.
 
A
b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa -
 ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap -
 tenemen. Uuoill un bon nou uers co
 menssar. Equi mos bons nous motz en
 ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus
 uieills en deu renouellar.
                                                                                  
 Qien renouel mon ardimen. Qai nouel
 ab nou pessamen. Franc de nouel abferm
 paruen. Echante el nouel temps clar.
 Qel nouels fruitz nais edissen. El no
 uels critz en eis sempren. Eill auzeill in
 tron en amar.
                                                                                   Dompna que mi faitz alegrar. Eus am
 plus com nonsap pensar. Tant ben cum
 ieus am nicomtar. Qieu am lagensor
 ses conten. Si dieus mam enoi met cui
 dar. Cad ops damar lam saup triar. A
 mors qan nos aiostet gen.
                                                                                  
 Damor mi dei ieu ben lauzar. Mieills
 cad amor guizerdonar. Non puos qa
 mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son
 chausimen. Mais camors no(n) pot ento
 sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra
 dompna ab cors rizen.
                                                                                  
 Rire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi
 ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou
 samen. Que denegun ris non a par. esi(m)
 ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion
 catrecen. Angel qem deurion gaug far.
                                                                                  
 Gaug ai ieu tal don mil dolen. Seriont
 delmieu gaug manen. Edelmieu gaug
 tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses
 maniar. Qui uol gaug ab me lan que
 ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De
 midonz que ben lompot dar.
                                                                                  
 Dompna dals non ai aparlar. Mas de
 uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna
 qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses
 uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar.
 Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo
 stre bel nou cors couinen.
                                                                                  
 Demon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l
 manon denouel chantar. Alieis cam
 senes talan uar. Dieus mabais (et) amors
 sien men. Cautre ris mi semblon plorar.
 Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi
 donz cautre drut non cossen.
                                                                                  
 Ia dieus mais dompna nom presen. Sol
 gart madompna emon ioglar.
                                                                                  
 Dieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia
 mais dompna nom presen.
  • letto 468 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
    I
  
 Raembautz daurenga.

 A  b nou cor (et) ab nou talen. Ab nou sa
 ber (et) ab nou sen. Et ab bon nou cap
 tenemen. Uuoill un bon nou uers co
 menssar. Equi mos bons nous motz en
 ten. Ben er plus nous eson iouen. Qus
 uieills en deu renouellar.

  
 Raembautz d’Aurenga

  Ab nou cor et ab nou talen,
  ab nou saber et ab nou sen
  et ab bon nou captenemen,
  vuoill un bon nou vers comenssar
  e, qui mos bons nous motz enten,
  ben er plus nous e son ioven
  q’us vieills en deu renovellar.
  

    II
  
 Q  ien renouel mon ardimen. Qai nouel
 ab nou pessamen. Franc de nouel abferm
 paruen. Echante el nouel temps clar.
 Qel nouels fruitz nais edissen. El no
 uels critz en eis sempren. Eill auzeill in
 tron en amar.
 
  
 Qi en renovel mon ardimen,
 q’ai novel ab nou pessamen,
 franc de novel ab ferm parven,
 e chante el novel temps clar,
 qe‧l novels fruitz nais e dissen
 e‧l novels critz, en eis s’empren,
 e‧ill auzeill intron en amar.
  
    III
  
 D  ompna que mi faitz alegrar. Eus am
 plus com nonsap pensar. Tant ben cum
 ieus am nicomtar. Qieu am lagensor
 ses conten. Si dieus mam enoi met cui
 dar. Cad ops damar lam saup triar. A
 mors qan nos aiostet gen.
  
 Dompna que mi faitz alegrar,
 e‧us am plus c'om non sap pensar
 tant ben cum ieu s’am ni comtar,
 q’ieu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuidar,
 c’ad ops d’amar la‧m saup triar
 Amors qan nos aiostet gen.
 
     IV
  
 D  amor mi dei ieu ben lauzar. Mieills
 cad amor guizerdonar. Non puos qa
 mors mi ten si car. Que dat ma p(er)son
 chausimen. Mais camors no(n) pot ento
 sar. Asos ops amors ni donar. Ab autra
 dompna ab cors rizen.

 

  
 D’amor me dei ieu ben lauzar
 mieills c’ad Amor guizerdonar
 non puos: q'Amors mi ten si car,
 que dat m’a per son chausimen
 mais c’Amors non pot entosar
 a sos ops, Amors, ni donar
 ab autra dompna ab cors rizen.
 
    V
  
 R  ire dei ieu sim fatz souen. Qel cors mi
 ri neis endormen. Emidonz ri ta(n)t dou
 samen. Que denegun ris non a par. esi(m)
 ten sos ris plus gauzen. Que sim rizion
 catrecen. Angel qem deurion gaug far.
 
  
 Rire dei ieu si‧m fatz soven,
 qe‧l cors mi ri neis en dormen
 e midonz ri tant dousament
 que de negun ris non a par;
 e si‧m ten sos ris plus gauzen,
 que si‧m rizion catre cen
 angel qe‧m deurion gaug far.
 
    VI
  
  G  aug ai ieu tal don mil dolen. Seriont
 delmieu gaug manen. Edelmieu gaug
 tuich miei paren. Uiurion ab gaug ses
 maniar. Qui uol gaug ab me lan que
 ren. Qieu ai tot gaug entieiramen. De
 midonz que ben lompot dar.
  
 Gaug ai ieu tal don mil dolen
 seriont del mieu gaug manen
 e del mieu gaug tuich miei paren
 viurion ab gaug ses maniar;
 qui vol gaug ab me l’an queren,
 q’ieu ai tot gaug entieiramen
 de midonz que ben lo‧m pot dar.
  
   VII
  
 D  ompna dals non ai aparlar. Mas de
 uos dompna q(ue) baisar. Uos cuig dompna
 qand aug nomnar. Uos dompna q(ue) ses
 uestimen. Emon cor do(m)pna uos esgar.
 Cades mius ueig inz do(m)pna estar. Uo
 stre bel nou cors couinen.
 
  
 Dompna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dompna, que baisar
 vos cuig, dompna, qand aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 e mon cor, dompna, vos esgar,
 c’ades mi‧us veig inz, dompna, estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
    VIII
  
 D  emon nou uers uuoill totz pregar. Q(ue)l
 manon denouel chantar. Alieis cam
 senes talan uar. Dieus mabais (et) amors
 sien men. Cautre ris mi semblon plorar.
 Sim ten ferm engaug ses laissar. Mi
 donz cautre drut non cossen.
 
  
 De mon nou vers vuoill totz pregar
 que‧l m’anon de novel chantar
 a lieis c’am senes talan var.
 Dieus m’abais, et Amors, si en men,
 c’autre ris mi semblon plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midonz, c’autre drut non cossen.
 
    IX
  
  I  a dieus mais dompna nom presen. Sol
 gart madompna emon ioglar.
 
  
 Ia Dieus mais dompna no‧m presen:
 sol gart ma dompna e mon Ioglar!
  X
 
 D  ieus gart mado(m)pna emon ioglar. Eia
 mais dompna nom presen.
 
 
 Dieus gart ma dompna e mon Ioglar
 e ia mais dompna no‧m presen.

 

  • letto 402 volte

CANZONIERE C

  • letto 639 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [2]
 

  • letto 438 volte

Edizione diplomatica

  
                                 Ray(m)
 Ab nou cor baut daure(n)ca
 et ab nou talen. ab nou
 saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou belh captenemen.
 uuelh un bon nou uers comen -
  
 sar. e qui mos bos motz enten
 ben. er pus nous a son uiuen.
 quomielhs sen deu renouelar.
                                                    
 Quieu renouelh mon ardime(n).
 quel nouelh uolf uielh pessame(n).
 y franh de nouelh ferm paruen.
 e quant em al nouelh temps clar.
 quels nouelhs fuelhs naysson de
 sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n).
 els auzels quintran en amar.
                                                    
 Doncs amors me fai alegrar.
 quieu nay pus quom nos pot
 pensar. tan be cum ieu am e te(n)c -
 car. (et)am la gensor ses conten. si
 dieus mam e noy met cujar. qal
 mielhs damar lam saup triar. a -
 mors quan nos aiustet gen.
                                                     
 Damor me dey ieu ben lauzar.
 pus ad amor guazardonar. non
 puesc amor mais sim ten car. q(ue)
 dat ma per son chauzimen. p(us)
 qua mor non pot estujar. a sos
 ops amor ni donar. a mi a dat
 nou cor rizen.
                                                      
 Rire deg ieu si fatz souens. q(ue)l
 cor me ri neys en dormens. e mi
 dons rim tan doussamens. que
 belh ris mes de dieu som par. el
 sieu belh ris fam plus iauzens
 que sim rizian quatre cens. an
 gils quem deurian ioy dar.
                                                      
 Ioy ai ieu tal que mil dolens.
 serian de mon ioy manens. e del
 mieu ioy tuit mey parens. uiu -
 rian ab ioy ses manjar. e qui
 uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu
 ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s
 quel me pot tost dar.
                                                       
 Dompna dals no(n) ai aparlar.
 mas de uos. do(m)pna
 
 
que baizar. uos cug dompna
 quant aug nomnar. uos dona
 que ses uestimen. que mon cor
 dona uos esguar. quades mi
 uen do(m)pna estar. uostre bel cors
 nou auinen.
                                                       
 De mo uers uos uuelh totz p(re)
 guar. quel manetz de nouelh
 chantar. alieys quam senes ta -
 lan uar. dieus mabays (et) amors
 sieu men. quautre ris me se(m)bla
 plorar. sim ten ferm en gaug
 ses laissar. midons quazautra
 mor nos ten.
                                                        
Ia dieus autra nomen prezen.
sol que lieys guar e mon iouen.
  • letto 449 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
    I
  
 Ray(m)baut daure(n)ca
   
 A  b nou cor
 et ab nou talen. ab nou
 saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou belh captenemen.
 uuelh un bon nou uers comen
 sar. e qui mos bos motz enten
 ben. er pus nous a son uiuen.
 quomielhs sen deu renouelar.
 
  
 Raymbaut d’Aurenca
 
 Ab nou cor et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou belh captenemen,
 vuelh un bon nou vers comensar
 e, qui mos bos motz enten,
 ben er pus nous a son viven,
 quo mielhs s’en deu renovellar.
 
  
    II
  
 Q  uieu renouelh mon ardime(n).
 quel nouelh uolf uielh pessame(n).
 y franh de nouelh ferm paruen.
 e quant em al nouelh temps clar.
 quels nouelhs fuelhs naysson de
 sen. lo nouelh crit el ioy sempre(n).
 els auzels quintran en amar.
 
  
 Qu’ieu renovelh mon ardimen,
 que‧l novelh volf vielh pessamen
 y franh de novelh ferm parven,
 e quantem al novelh temps clar,
 que‧ls novelhs fuelhs naysson desen
 lo novelh crit e‧l ioy s’empren,
 e‧ls auzels qu’intran en amar.
 
    III
  
 D  oncs amors me fai alegrar.
 quieu nay pus quom nos pot
 pensar. tan be cum ieu am e te(n)c -
 car. (et)am la gensor ses conten. si
 dieus mam e noy met cujar. qal
 mielhs damar lam saup triar. a -
 mors quan nos aiustet gen.
 
  
 Doncs Amors me fai alegrar
 qu’ieu n’ay pus qu'om no‧s pot pensar,
 tan be cum ieu am e tenc car,
 et am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧y met cujar
 q'al mielhs d’amar la‧m saup triar
 Amors quan nos aiustet gen.
 
     IV
  
 D  amor me dey ieu ben lauzar.
 pus ad amor guazardonar. non
 puesc amor mais sim ten car. q(ue)
 dat ma per son chauzimen. p(us)
 qua mor non pot estujar. a sos
 ops amor ni donar. a mi a dat
 nou cor rizen.
 
  
 D’Amor mi dey ieu ben lauzar
 pus ad Amor guazardonar
 non puesc: Amors mais si‧m ten car,
 que dat m’a per son chauzimen
 pus qu’Amor non pot estujar
 a sos ops, Amors, ni donar
 a mi a dat nou cor rizen. 
 
    V
  
 R  ire deg ieu si fatz souens. q(ue)l
 cor me ri neys en dormens. e mi
 dons rim tan doussamens. que
 belh ris mes de dieu som par. el
 sieu belh ris fam plus iauzens
 que sim rizian quatre cens. an
 gils quem deurian ioy dar.
 
  
 Rire deg ieu si fatz sovens,
 que‧l cor me ri neys en dormens
 e midons ri‧m tan doussamens
 que belh ris m'es de Dieu, so‧m par;
 e‧l sieu belh ris fa‧m plus iauzens,
 que si‧m rizian quatre cens
 angils, que‧m deurian ioy dar.
 
    VI
  
 I  oy ai ieu tal que mil dolens.
 serian de mon ioy manens. e del
 mieu ioy tuit mey parens. uiu - 
 rian ab ioy ses manjar. e qui
 uol ioy sai lan quere(n)s. que ieu
 ai tot ioys eyssamens. ab mido(n)s
 quel me pot tost dar.
 
  
 Ioy ai ieu tal que mil dolens
 serian de mon ioy manens
 e del mieu ioy tuit mey parens
 viurian ab ioy ses manjar;
 e qui vol ioy sai l’an querens,
 que ieu ai tot ioys eyssamens
 ab midons que‧l me pot tost dar.
  
   VII
  
 D  ompna dals no(n) ai aparlar.
 mas de uos. do(m)pna
 que baizar. uos cug dompna
 quant aug nomnar. uos dona
 que ses uestimen. que mon cor
 dona uos esguar. quades mi
 uen do(m)pna estar. uostre bel cors
 nou auinen.
 
  
 Dompna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dompna, que baizar
 vos cug, dompna, quant aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 que mon cor, dona, vos esguar,
 qu’ades mi ven, dompna, estar
 vostre bel cors nou avinen.
 
    VIII
  
 D  e mo uers uos uuelh totz p(re)
 guar. quel manetz de nouelh
 chantar. alieys quam senes ta -
 lan uar. dieus mabays (et) amors
 sieu men. quautre ris me se(m)bla
 plorar. sim ten ferm en gaug
 ses laissar. midons quazautra
 mor nos ten.
 
  
 De mo vers vos vuelh totz preguar
 que‧l manetz de novelh chantar
 a lieys qu’am senes talan var.
 Dieus m’abays, et Amors, s’ieu men,
 qu’autre ris mi sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midons, quaz’autr'amor no‧s ten.
  
    IX
  
 I  a dieus autra nomen prezen.
 sol que lieys guar e mon iouen.
 
  
 Ia Dieus autra no m'en prezen:
 sol que lieys guar e mon ioven.

  

  • letto 454 volte

CANZONIERE D

  • letto 635 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [3]

  • letto 467 volte

Edizione diplomatica

Ra(m)baut daure(n)ga
 Ab nou ioi e ab nou talen. Ab nou
 saber e ab nou sen. Et ab bel nou
 captenemen. Uioil. i. nou uerset
 com(en)çar. Equi mos bos nous motz en
 ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m)
 ueill ipot renoue(i)lar.
                                                                  
 Queu renouel mon ardimen. Quil
 nouels mouen pessamen. Farai
 de nouel fre(m) paruen. Er cantem
 ab nouel tems clar. Que fan lauçel
 mais don da sen. Lo nouels criz do(n)
 ioi sespen dels auzels quim tran
 en amar.
                                                                  
 Don aman mi fan alegrar. Que
 uan si com no poc comdar. Tan be
 com eu am ni penssar. Queu am la
 genser ses conten. Si deus mam e
 noimet cuiar. Cal miels damar la
 saup far. Amors que nos aiustet
 gen.
 Damor mi dei eu ben lauzar. Mais
 camor guiardonar. Non puosc ca
 mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n)
 chausimen. Mais camors no(n) pot esto
 iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru
 i don a or rien.
                                                                    
 Rire dei eli si(m) fai souen. Quil cor
 mer neis en durmen. Emidonz ri
 tan douzamen. Que ris de deu mes
 uis som par. Don me fai son ris pl(us)
 iausen. Que sim rision angelc. No(n)
 deurian plus gran gauz far.
                                                                    
 Gaug ai eu tan que mil dolen seri
 on del meu gaug manen. Car de
 mon gaug tuit mei paren. Et eu
 uiu ab gaug ses maniar. Equi uol
 gaug sai lan queren. Queu lai tot
 gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi
 pot tot donar.
                                                                    
 Do(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de
 uos que baisar. Uos cuit ades ca(n)
 aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en).
 Emon cor dona uos esgar. Cadesmi
 uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou
 cors couinen.
                                                                     
 Demon nou uers uoill tot p(re)gar.
 Quil manon d(e) nouel cantar. Alei
 cam senes talan. Uar dieus mi laics
 (et) amors sieu men. Cautre ris mes
 semblan plorar. Sim tenc ferm e
 gaug ses laissar. Midons cautre
 drut no(n) consen.
                                                                      
 Iamais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol
 gart ma done mon iuglar.
                                                                     
 Djeus gart madone emon iuglar
 E iamais domna nom presen.                                        
  • letto 465 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I
 Ra(m)baut daure(n)ga
 
 A  b nou ioi e ab nou talen. Ab nou
 saber e ab nou sen. Et ab bel nou
 captenemen. Uioil. i. nou uerset
 com(en)çar. Equi mos bos nous motz en
 ten. Ben er plus nous ason uiuen. Co(m)
 ueill ipot renoue(i)lar.

 

 Rambaut d’Aurenga
 
 Ab nou ioi e ab nou talen,
 ab nou saber e ab nou sen
 et ab bel nou captenemen,
 vioil un nou verset començar
 e, qui mos bos nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om veill‧i pot renoveilar.
 
    II
 
 Q  ueu renouel mon ardimen. Quil
 nouels mouen pessamen. Farai
 de nouel fre(m) paruen. Er cantem
 ab nouel tems clar. Que fan lauçel
 mais don da sen. Lo nouels criz do(n)
 ioi sespen dels auzels quim tran
 en amar.
 
 
 Qu’eu renovel mon ardimen,
 qu'il novels moven pessamen.
 Farai de novel frem parven,
 er cantem ab novel tems clar,
 que fan l’auçel mais don dasen
 lo novels critz don ioi s’espen,
 dels auzels qu’imtran en amar.
    III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que
 uan si com no poc comdar. Tan be
 com eu am ni penssar. Queu am la
 genser ses conten. Si deus mam e
 noimet cuiar. Cal miels damar la
 saup far. Amors que nos aiustet
 gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que van si c'om no poc comdar
 tan be com eu am ni penssar,
 q’ieu am la genser ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al miels d’amar la saup far
 Amors que nos aiustet gen.
 
    IV
 
 D  amor mi dei eu ben lauzar. Mais
 camor guiardonar. Non puosc ca
 mors ma em ten car. Dat amors p(er)so(n)
 chausimen. Mais camors no(n) pot esto
 iar. Aso obs amors mi donar. Ad autru
 i don a or rien.
 
 
 D’amor mi dei ieu ben lauzar
 mais c’Amors guiardonar
 non puosc: c’Amors m’a e‧m ten car
 dat, Amors, per son chausimen
 mais c’Amors non pot estoiar
 a so obs, Amors, mi donar
 ad autrui, don a or rien. 
 
    V
 
 R  ire dei eli si(m) fai souen. Quil cor
 mer neis en durmen. Emidonz ri
 tan douzamen. Que ris de deu mes
 uis som par. Don me fai son ris pl(us)
 iausen. Que sim rision angelc. No(n)
 deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei e li si‧m fai soven,
 qu’il cor mer neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris de Deu m’es vis, so‧m par;
 don me fai son ris plus iausen,
 que si‧m rizion angel cen
 non deurian plus gran gauz far.
 
    VI
 
 G  aug ai eu tan que mil dolen seri
 on del meu gaug manen. Car de
 mon gaug tuit mei paren. Et eu
 uiu ab gaug ses maniar. Equi uol
 gaug sai lan queren. Queu lai tot
 gaug (et) eissamen. Ia midons q(ue)l mi
 pot tot donar.
 
 
 Gaug ai eu tan que mil dolen
 serion del meu gaug manen,
 car de mon gaug tuit mei paren
 et eu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an queren,
 qu’eu l’ai tot gaug et eissamen
 ia midons que‧l mi pot tot donar.
 
    VII
 
 D  o(m)na dals no(n) ai aparlar. Mas de
 uos que baisar. Uos cuit ades ca(n)
 aug no(m)nar. Uos do(m)na q(ue) ses uestim(en).
 Emon cor dona uos esgar. Cadesmi
 uei dom ui(n)s estar. Uostre bel nou
 cors couinen.
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos que baisar
 vos cuit ades can aug nomnar
 vos, dompna, que ses vestimen
 e mon cor, dona, vos esgar,
 c’ades mi vei domvins estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
    VIII
 
 D  emon nou uers uoill tot p(re)gar.
 Quil manon d(e) nouel cantar. Alei
 cam senes talan. Uar dieus mi laics
 (et) amors sieu men. Cautre ris mes
 semblan plorar. Sim tenc ferm e
 gaug ses laissar. Midons cautre
 drut no(n) consen.
 
 
 De mon nou vers voill tot pregar
 qu’il m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi laics, et Amors, s’ieu men,
 c’autre ris mes semblan plorar
 si‧m tenc ferm e gaug ses laissar
 midons, c’autre drut non consen.
 
    IX
 
 I
  amais dieus dona no(m) p(re)sen. Sol
 gart ma done mon iuglar.
 
 
 Ia mais Dieus dona no‧m presen:
 sol gart ma don'e mon Iuglar.
 
    X
 
 D  jeus gart madone emon iuglar
 E iamais domna nom presen.
 
 
 Djeus gart ma done e mon Iuglar
 e ia mais domna no‧m presen.
  • letto 448 volte

CANZONIERE Dc

  • letto 562 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 512 volte

Edizione diplomatica

Rambauz daure(n)ga
Ab nou ioi ez ab nou talen.

 
 Gauz ai eu tal qe mil dolen. Serian
 del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz
 tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses
 maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai
 tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot
 tot dar.
  • letto 515 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Rambauz daure(n)ga
Ab nou ioi ez ab nou talen.
 

 G  auz ai eu tal qe mil dolen. Serian
 del meu gaz manen. Qar demo(n) gauz
 tuit mei paren. Ez euuiu abgauz ses
 maniar. Equi uol gauz ssa lanqerer. Qeu hai
 tot gauz ez eissamen. Lamidonz qe lom pot
 tot dar.
 
Rambauz d’Aurenga
Ab nou ioi ez ab nou talen
 
 Gauz ai eu tal qe mil dolen
 serian del meu gaz manen,
 qar de mon gauz tuit mei paren
 ez eu viu ab gauz ses maniar;
 e qui vol gauz ssa l’an qerer,
 q’eu hai tot gauz ez eissamen
 la midonz qe lo‧m pot tot dar.
 
  • letto 402 volte

CANZONIERE I

  • letto 574 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 442 volte

Edizione diplomatica

 Raembautz daurenga
 Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et
 ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill
 un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons
 nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui
 uen. Com uielz ipot renouellar.
                                                                        
 Queu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel
 mouon pensamen. Farai de nouel ferm par
 uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan
 lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n)
 iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar.
                                                                        
 Don aman mi fan alegrar. Que am si co(m)
 no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar.
 Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam
 enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri
 ar. Amors q(ue) nos aiustet gen.
                                                                         
 Damor me dei euben lauzar. Mas cazamor
 guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car.
 Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on)
 pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au
 trui don ai cor rien.
                                                                         
 Rire dei consim fas souen. Quel cor me
 ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n).
 Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos
 ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n).
 No(n) deurian plus gran gauz far.
                                                                          
 Gauz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu
 gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu
 paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E
 qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz
 et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar.
                                                                          
 Domna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom
 na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar.
 Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p
 na uos esgar. Cades mi uei domnis estar.
 Uostre bel nou cors couinen.
                                                                          
 De mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma
 non de nouel cantar. Alei cam senes talan
 uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau
 tre ris men senbla plorar. Sim ten ferm en
 gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(n) (con)se(n).
                                                                           
 Ia dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart
 ma domne mon ioglar.
  • letto 449 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raembautz daurenga
 

 A  b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber et
 ab nou cen. Et ab nou captenem(en). Uoill
 un nou uerset come(en)sar. Equi mos bons
 nous motz enten. Ben er plus nous aso(n) ui
 uen. Com uielz ipot renouellar.
Raembautz d’Aurenga
 

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab bel nou captenemen,
 voill un nou verset comensar
 e, qui mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  ueu renouel mo(n) ardimen. Quels nouel
 mouon pensamen. Farai de nouel ferm par
 uen. Er cantem ab nouel temps clar. Q(ue) fan
 lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz critz do(n)
 iois senp(re)n. Dels auzels quintran enamar.
 
 
 Qu’eu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzer mas don deissen
 lo novelz critz don ioi s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que am si co(m)
 no(n) pot comdar. Tan ben co(m) eu am ni pe(n)sar.
 Q(ue)u am la gensor ses conten. Sidieus mam
 enoimet cuiar. Cal mielz damar la sap tri
 ar. Amors q(ue) nos aiustet gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que am si c’om non pot comdar
 tan be com eu am ni pensar,
 qu’eu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al mielz d’amar la sap triar
 Amors que nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei euben lauzar. Mas cazamor
 guizardonar. No(n) puosc camors ma em te car.
 Dat amors p(er)son chauzimen. Mas camors n(on)
 pot estoiar. Asos obs damor ni donar. Ad au
 trui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puosc: c’Amors m’a e‧m te car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors non pot estoiar.
 a sos obs d’amor, ni donar
 ad autrui, don ai cor rien.
 
   V
 
 R  ire dei consim fas souen. Quel cor me
 ri neis endurm(en). Emidonz ri tan douzame(n).
 Que ris dieu mes uis so(m) par. Don me fai sos
 ris plus iauzen. Que sim rizian dagles ce(n).
 No(n) deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris Dieu m’es vis, so‧m par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’angles cen
 non deurian plus gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan q(ue) mil dolen. Seriondel meu
 gauz manen. Car del mieu gauz tut mieu
 paren. Et ieu uiu ab gaug ses maniar. E
 qui uol gauz sai lan querer. Q(ue)u ai tot gauz
 et eissamen. Ia mido(n)z quel mi pot tot dar.
 
 
 Gauz ai eu tan que mil dolen
 serion del meu gauz manen,
 car del mieu gauz tut mieu paren
 et ieu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gauz sai l’an querer,
 qu’eu ai tot gauz et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals n(on) ai aparlar. Mas de uos dom
 na q(ue) baizar. Uos cug ades cant aug nomar.
 Uos domna que uestimen. En mon cor do(m)p
 na uos esgar. Cades mi uei domnis estar.
 Uostre bel nou cors couinen.
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baizar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 en mon cor, dompna, vos esgar,
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  e mon nou uers uoill totz p(re)gar. Q(ue)l ma
 non de nouel cantar. Alei cam senes talan
 uar. Dieus mi lais et amors sien men. Cau
 tre ris men sembla plorar. Sim ten ferm en
 gaug ces laissar. Midonz cautre drut n(on) (con)se(n).
 
 
 De mon nou vers voill totz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en senbla plorar
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midonz, c’autre drut non consen.
 
   IX
 
 I  a dieus mais do(m)pna nom p(re)zen. Sol gart
 ma domne mon ioglar.
 
 
 Ia Dieus mais dompna no‧m prezen:
 sol gart ma domn'e mon Ioglar.
 
  • letto 515 volte

CANZONIERE K

  • letto 606 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 452 volte

Edizione diplomatica

Raembautz daurenga
 Ab nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber
 et ab nou cen. Et ab nou captenemen.
 Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos
 bons nous motz enten. Ben er plus nous
 ason uiuen. Com uielz ipot renouellar.
                                                                     
 Quieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou
 el mouon pensamen. Farai de nouel ferm
 paruen. Er cantem ab nouel temps clar.
 Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz
 critz don iois senpren. Dels auzels quintran
 enamar.
                                                                      
 Don aman mi fan alegrar. Que am si com
 no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen -
 sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus
 mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai -
 sap triar. Amors que nos aiustet gen.
                                                                      
 Damor me dei eu ben lauzar. Mas caz am
 or guizar donar. Non puesc camors maem
 ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas
 camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni
 donar. Ad autrui don ai cor rien.
                                                                       
 Rire dei con sim fas souen. Quel cor me ri
 neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe
 ris de dieu mes uis son par. Don me fai
 sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles
 cen. Nom deurian plus gran gauz far.
                                                                       
 Gauz ai eu tan que mil dolen. Serion del
 mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab
 gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer -
 rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z
 quel mi pot tot dar.
                                                                        
 Domna dals non ai aparlar. Mas de uos
 domna que baizar. Uos cug ades cant aug
 nomar. Uos domna que uestimen. En mon
 cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis
 estar. Uostre bel nou cors couinen.
                                                                         
 De mon nou uers uoil toz pregar. Quel
 manon de nouel cantar. Alei cam senes ta -
 lan uar. Dieus mi lais et amors sien men.
 Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe -
 rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut
 no(n) cossen.
                                                                        
 I a dieus mais domna nom prezen. Sol ga
 rt ma domne mun iuglar.
  • letto 447 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raembautz daurenga
  

 A  b nou ioi (et) ab nou talen. Ab nou saber
 et ab nou cen. Et ab nou captenemen.
 Uoill un nou uerset come(n)sar. Eq(i) mos
 bons nous motz enten. Ben er plus nous
 ason uiuen. Com uielz ipot renouellar.
Raembautz d’Aurenga
 

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab nou captenemen,
 voill un nou verset comensar
 e, qi mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous a son viven,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  uieu renouel mo(n) ardimen. Quels nou
 el mouon pensamen. Farai de nouel ferm
 paruen. Er cantem ab nouel temps clar.
 Que fan lauzer mas dondeis sen. Lo nouelz
 critz don iois senpren. Dels auzels quintran
 enamar.
 
 Qu’ieu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzer mas don deissen
 lo novelz critz don iois s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar. Que am si com
 no(n) pot comdar. Tan ben con eu am ni pen
 sar. Quieu am laiensor ses conten. Si dieus
 mam enoimet cuiar. Cal mielz damar lai
 sap triar. Amors que nos aiustet gen.
 
 Don aman mi fan alegrar,
 que am si c'om non pot comdar
 tan ben con eu am ni pensar,
 qu’ieu am la iensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 c’al mielz d’amar la‧i sap triar
 Amors que nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei eu ben lauzar. Mas caz am
 or guizar donar. Non puesc camors maem
 ten car. Dat amors per son chauzime(n). Mas
 camors no(n) pot estoiar. Asos obs damor ni
 donar. Ad autrui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors non pot estoiar
 a sos obs d’amor, ni donar
 ad autrui don ai cor rien.
 
   V
 
 R  ire dei con sim fas souen. Quel cor me ri
 neis endurmen. Emidonz rita(n) douzame(n). Qe
 ris de dieu mes uis son par. Don me fai
 sos ris plus iauzen. Que sim rizian dagles
 cen. Nom deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douzamen
 que ris Dieu m’es vis, son par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’agles cen
 no‧m deurian plus gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan que mil dolen. Serion del
 mieu gauz manen. Car del mieu gaug tut miei paren. Et ieu uiu ab
 gauz ses maniar. Equi uol gaug sai lan qer -
 rer. Queu aitot gaug (et) eissamen. Ia mido(n)z
 quel mi pot tot dar.
 
 
 Gauz ai eu tan que mil dolen
 serion del mieu gauz manen,
 car del mieu gaug tut miei paren
 et ieu viu ab gauz ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an qerer,
 qu’eu ai tot gaug et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals non ai aparlar. Mas de uos
 domna que baizar. Uos cug ades cant aug
 nomar. Uos domna que uestimen. En mon
 cor domna uos esgar. Cades mi uei domnis
 estar. Uostre bel nou cors couinen.
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baizar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 en mon cor, domna, vos esgar
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bel nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  e mon nou uers uoil toz pregar. Quel
 manon de nouel cantar. Alei cam senes ta -
 lan uar. Dieus mi lais et amors sien men.
 Cautre ris men sembla plorar. Sim ten fe -
 rm en gaug ces laissar. Midonz cautre drut
 no(n) cossen.
 
 
 De mon nou vers voil toz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midonz, c’autre drut non cossen.
 
   IX
  
 I  a dieus mais domna nom prezen. Sol ga
 rt ma domne mun iuglar.
 
 
 Ia Dieus mais dompna no‧m prezen:
 sol gart ma domn'e mun Iuglar.
  • letto 492 volte

CANZONIERE M

  • letto 605 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 386 volte

Edizione diplomatica

Raimbaut dorenia
 
A 
B nou ioi et ab nou
 talen. ab nou saber
 (et) ab nou sen. (et) ab nou
 bel captenemen. uueilh un
 nou uerset començar. e qi
 mos bels motz nous enten.
 ben er plus nous a so(n) uiuen.
 qom uiels sen deu renouellar.
                                                                
 Q Jeu renouell mon ardime(n).
 qils nouels mouen pe(n)sam(en).
 farai dun nouell ferm par
 paruen. enchantan ab no
 uels temps clar. qe fan lau
 zell mais don dissen. los no
 uels critz don ioi sespren. dels
 auzels qis tan en amar.
                                                                
 D On aman mi fan alegrar.
 qieu am si qom no(n) pot co(n)tar.
 tan ben con ieu am ni pen
 sar. qieu am lag(en)sor ses con
 ten. si dieus mait e noimet
 cuiar. qal mels damar la saup
 triar amors qi nos aiostet gen.
                                                                  
 D Amor mi dei ieu ben lauzar.
 mais qaz amor gazardonar.
 no puesc qamors ma enco(n)ten.
 egardat per son chauzimen.
 mas qamors nom pot estuiar.
 a sos ops amors ni donar. ad
 autrui donai cor rizen.
                                                       
 
 R Jrem dei qossim fatz souen.
 qel cors me ri neis en durmen.
 e midons rim tan doussame(n).
 qe ris de dieu mes uis som par.
 don me fai sos ris plus iauzen.
 qe sim rission qatrecen a(n)gel
 qim deurion guag far.
                                                       
 G Aug naiental qe mil dolen.
 serion del mieu gaug ma
 nen. qar de mon gaug tut
 mei paren. (et) ieu uiu ab gaug
 ses maniar. e qi uol gaug sai
 lan qeren. qieu tot lo gaug
 entieramen. amidons qel
 mi pot tost dar.
 B Onna dals non ai aparllar.
 mais de uos donna q(ue) baissar.
 uos cug ades qant aus nomar.
 uos donna qe ses uestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades
 mieus uei domni(n)s estar. uo
 stre nou cors bel e plazen.
                                                       
 D E mon nou uers uueill totz
 p(re)gar qel manion de nouell
 chantar. aleis cui am ses tale(n)
 uar. dieus me lais (et) amors
 sieu men. qautre ris mi se(m)bla
 plorar. sim ten ferm e(n)gaug
 ses laissar. mi dons qautre
 drut non consen.
                                                      
 I A dieus mais donna no(m) p(re)sen.
 sol gar madonna e mon iu
 glar.
                                                      
 D Jeus gar madonnæ mon iu
 glar. e iamais do(n)nna nom
 pressen.
  • letto 420 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
Raimbaut dorenia
 

 A  B nou ioi et ab nou
 talen. ab nou saber
 (et) ab nou sen. (et) ab nou
 bel captenemen. uueilh un
 nou uerset començar. e qi
 mos bels motz nous enten.
 ben et plus nous aso(n) uiuen.
 qom uiels sen deu renouellar.
 
Raimbaut d’Orenia
  

 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou bel captenemen,
 vueilh un nou verset començar
 e, qi mos bels motz nous enten,
 ben er plus nous a son viven,
 q’om viels s’en deu renovellar.
 
   II
 
 Q  Jeu renouell mon ardime(n).
 qils nouels mouen pe(n)sam(en).
 farai dun nouell ferm par
 paruen. enchantan ab no
 uels temps clar. qe fan lau
 zell mais don dissen. los no
 uels critz don ioi sespren. dels
 auzels qis tan en amar.
 
 
 Q’jeu renovell mon ardimen,
 qi‧ls novels moven pensamen.
 Farai d’un novell ferm par parven,
 en chantan ab novels temps clar,
 qe fan l’auzell mais don dissen
 los novels critz don ioi s’espren,
 dels auzels qi‧s tan en amar.
 
   III
 
 D  On aman mi fan alegrar.
 qieu am si qom no(n) pot co(n)tar.
 tan ben con ieu am ni pen
 sar. qieu am lagensor ses con
 ten. si dieus mait e noimet
 cuiar. qal mels damar la saup
 triar amors qi nos aiostet gen.
 
 
 Don aman mi fan alegrar,
 q’ieu am si q'om non pot contar
 tan ben con ieu am ni pensar,
 qu’ieu am la gensor ses conten:
 si Dieus m’ait! E no‧i met cuiar
 q’al mels d’amar la saup triar
 Amors qi nos aiostet gen.
 
   IV
 
 D  Amor mi dei ieu ben lauzar.
 mais qaz amor gazardonar.
 no puesc qamors ma enco(n)ten.
 egardat per son chauzimen.
 mas qamors nom pot estuiar.
 a sos ops amors ni donar. ad
 autrui donai cor rizen.
 
 
 D’amor mi dei ieu ben lauzar
 mais q’az Amor gazardonar
 non puesc: q’Amors m’a en conten
 e gardat per son chauzimen
 mas q'Amors no‧m pot estuiar
 a sos ops, Amors, ni donar
 ad autrui, don ai cor rizen. 
 
   V
 
 R  Jrem dei qossim fatz souen.
 qel cors me ri neis en durmen.
 e midons rim tan doussame(n).
 qe ris de dieu mes uis som par.
 don me fai sos ris plus iauzen.
 qe sim rission qatrecen a(n)gel
 qim deurion gaug far.
 
 
 Rjre‧m dei qossi‧m fatz soven,
 qe‧l cors me ri neis en durmen
 e midons ri‧m tan doussamen
 qe ris de Dieu m'es vis, so‧m par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 qe si‧m rission qatre cen
 angel qi‧m deurion gaug far.
 
   VI
 
 G  aug naiental qe mil dolen.
 serion del mieu gaug ma
 nen. qar de mon gaug tut
 mei paren. (et) ieu uiu ab gaug
 ses maniar. e qi uol gaug sai
 lan qeren. qieu tot lo gaug
 entieramen. amidons qel
 mi pot tost dar.
 
 
 Gaug n’ai en tal qe mil dolen
 serion del mieu gaug manen,
 qar de mon gaug tut mei paren
 et ieu viu ab gaug ses maniar;
 e qi vol gaug sai l’an qeren,
 q’ieu tot lo gaug entieramen
 a midons qe‧l mi pot tost dar.
 
   VII
 
 B  Onna dals non ai aparllar.
 mais de uos donna q(ue) baissar.
 uos cug ades qant aus nomar.
 uos donna qe ses vestimen. en mo(n) cor uos esgar. qades
 mieus uei domni(n)s estar. uo
 stre nou cors bel e plazen.
 
 
 Bonna, d’als non ai a parllar
 mais de vos, dompna, que baissar
 vos cug ades qant aus nomar
 vos, donna, vos esgar,
 q’ades mieus vei domn'ins estar
 vostre nou cors bel e plazen.
 
   VIII
 
 D  E mon nou uers uueill totz
 p(re)gar. qel manion de nouell
 chantar. aleis cui am ses tale(n)
 uar. dieus me lais (et) amors
 sieu men qautre ris mi se(m)bla
 plorar. sim ten ferm e(n)gaug
 ses laissar. mi dons qautre
 drut non consen.
 
 
 De mon nou vers vueill totz pregar
 qe‧l m’anion de novell chantar
 a leis cui am ses talen var.
 Dieus me lais, et Amors, s’ieu men,
 q’autre ris mi sembla plorar,
 si‧m ten ferm en gaug ses laissar
 midons, q’autre drut non consen.
  
   IX
  
 I  A dieus mais donna no(m) p(re)sen.
 sol gar madonna e mon iu
 glar.
 
 
 Ia Dieus mais donna no‧m presen:
 sol gar ma donna e mon Iuglar.
 
   X
 
 D  Jeus gar madonnæ mon iu
 glar. e iamais do(n)nna nom
 pressen.
 
 
 Djeus gar ma donna e mon Iuglar
 e ia mais domnna no‧m pressen.
  • letto 418 volte

CANZONIERE N

  • letto 609 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 476 volte

Edizione diplomatica

       B nou cor et nou talen. Ab
       nou saber et ab nou sen.
 Et abbon nou captenemen. Uo
 ill un bon nou uers comensar.
 Eque mos bos nous mozente(n).
 Bener plus nos asoui uen. qus
 uels en deu renouelar.
                                                      
 Ueu renouel mon ardimen.
 Quei nouel ab ueill pessamen.
 Franc de nouel abfrem parue(n).
 Echant el nouel tems clar Qel
 nouel fruz nas e desen. El no
 uels criz eneis sempren. Eil
 aucel intro en amar.
                                                      
 Omnam que mefai alegrar.
 Que os am mels quom nos sap
 pesar. Tan be cum euam nico(n)
 tar. Queu am lagensor ses co(n)
 ten. Si deus mam enoi met
 cui dar. Qua obs damar lam
 saup triar. Amors quant
 nos aiostet gen.
                                                        
 Amor medei eu ben lauzar.
 Mels quadamor gazerdonar.
 Non pos qua mors masin
 ten car damar person chauzi
 men. Mais qua mors nopot
 es toiar. A sos obsa mors nido
 nar. Ad altra domnab cors
 rizen.
                                                        
 Jre deit simfaz souen. Quel
 cors merineis endormen. E
 midons rim tandolza men.
 Que deneguris nonapar. E
 sim ten sos ris plus iauzen.
 Que simrizion quate en. An
 gel quem derion gauh far.
                                                        
 Auh aieu tandon nul
 dolen. Serion del meugauh
 manem. E del meu gauh tut
 mei paren. Uiurion ab gauh
 ses maniar. Qui uol gauh ab
 melan queren. Queu aitot
 gauh enteira men. De mido(n)s
 queben lom poc dar.
  • letto 459 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
 
 B  nou cor et nou talen. Ab
 nou saber et ab nou sen.
 Et abbon nou captenemen. Uo
 ill un bon nou uers comensar.
 Eque mos bos nous mozente(n).
 Bener plus nos asoui uen. qus
 uels endeu renouelar.
 
 
[A]b nou cor et ab nou talen,
ab nou saber et ab nou sen
et ab bon nou captenemen,
voill un bon nou vers comensar
e, que mos bos nous moz enten,
ben er plus nos a so viven,
q'us vels en deu renovelar.
 
   II
 
 U  eu renouel mon ardimen.
 Quei nouel ab ueill pessamen.
 Franc de nouel abfrem parue(n).
 Echant el nouel tems clar. Qel
 nouel fruz nas e desen. El no
 uels criz eneis sempren. Eil
 aucel intro en amar.
 
 
[Q]u’eu renovel mon ardimen,
que‧i novel ab veill pessamen
franc de novel ab frem parven,
e chant el novel tems clar,
qe‧l novel fruz nas e desen
e‧l novels criz en eis s’empren,
e‧il aucel intro en amar.
 
   III
 
 O  mnam que mefai alegrar.
 Que os am mels quom no sap
 pesar. Tan be cum euam nico(n)
 tar. Queu am lagensor ses co(n)
 ten. Si deus mam enoi met
 cui dar. Qua obs damar lam
 saup triar. Amors quant
 nos aiostet gen.
 
 
 [D]omn'am que me fai alegrar,
 que‧os am mels qu'om no sap pesar,
 tan be cum eu am ni contar,
 qu’eu am la gensor ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cuidar,
 qu'a obs d’amar la‧m saup triar
 Amors quant nos aiostet gen.
 
   IV
 
 A  mor medei eu ben lauzar.
 Mels quadamor gazerdonar.
 Non pos qua mors masin
 ten car damar person chauzi
 men. Mais qua mors no pot
 es toiar. A sos obsa mors nido
 nar. Ad altra domnab cors
 rizen.
 
 
 [D’]Amor me dei eu ben lauzar
 mels qu'ad Amor gazerdonar
 non pos: qu’Amors m’a si‧n ten car,
 d’amar per son chauzimen
 mais qu’Amors no pot estoiar
 a sos obs, Amors, ni donar
 ad altra domn'ab cors rizen.
 
   V
  
 J  re deit simfaz souen. Quel
 cors merineis endormen. E
 midons rim tandolza men.
 Que deneguris nonapar. E
 sim ten sos ris plus iauzen.
 Que simrizion quate en. An
 gel quem derion gauh far.
 
 
 [R]jre deit e si‧m faz soven,
 que‧l cors me ri neis en dormen
 e midons ri‧m tan dolzamen
 que de negu ris non a par;
 e si‧m ten sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizion quate en
 angel, que‧m derion gauh far.
 
   VI
 
 A  uh aieu tandon nul
 dolen. Serion del meugauh
 manem. E del meu gauh tut
 mei paren. Uiurion ab gauh
 ses maniar. Qui uol gauh ab
 melan queren. Queu aitot
 gauh enteira men. De mido(n)s
 queben lom poc dar.
 
 
 [G]auh ai eu tan don nul dolen
 serion del meu gauh manem
 e del meu gauh tut mei paren
 viurion ab gauh ses maniar;
 qui vol gauh ab me l’an queren,
 qu’eu ai tot gauh enteiramen
 de midons que ben lo‧m poc dar.
 
  • letto 438 volte

CANZONIERE N2

  • letto 638 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 464 volte

Edizione diplomatica

R oembauç daurenga
 A
b nou ioi et ab nou talen
       Ab nou saber et ab nou Cen
       Et ab nou captenemen
       Uoil un nou uerset comensar
       E qui mos bons nous motz enten
       Ben er plus nous a son uinen
       Com uielz i pot renouellar
                                                          
 Qui eu renouel mon ardimen
       Quels nouel mouon pensamen
       Farai de nouel ferm paruen
       Er can tem ab nouel temps clar
       Que fan lauzel mas don deissen
       Lo nouelz criz don iois sen pren
       Dels auzels quin tran en amar
                                                           
 Don aman mi fan alegrar
       Qeu am si com non pot comdar
       Tan ben con eu am ni pensar
       Queu am laiensor ses conten
       Si dieus mam e noimet cuigar
       Cal mielz damar la sap triar
       Amors qe nos aiustet gen
 Damor me dei eu ben lauzar
       Mas caz amor guizar donar
       Non puesc camors ma em ten car
       Dat amors per son chauzimen
       Mas Camors nom pot estoiar
       A sos obs damor ni donar
       Ad autrui don ai cor rien.
                                                         
 Rire dei con sim fas souen
       Q el cor me ri neis en durmen
       E mi donz ri tan douçamen
       Que ris de dieu mes uis son par
       Don me faisos ris plus iauzen
       Que sim rizian dangles cen
       Nom deurian plus gran gauz far.
                                                          
 Gauz ai eu tan qe mil dolen
       Serion del mieu gaug manen
       Car del mieu gauz tut miei paren
       Et eu uiu ab gaug ses maniar
       E qui uol gaug sai lan querer
       Q eu ai tot gaug et eissamen
       Ia mi donz quel mi pot tot dar
                                                           
 Domna dals non ai a parlar
       Mas de uos domna que baiçar
       Uos cug ades cant aug nomar
       Uos domna que uestimen
       E mon cor domna uos esgar
       Cades mi uei domnis estar
       Uostre bels nou cors couinen
                                                           
 Demon nou uers uoil totz pregar
       Quel manon de nouel cantar
       A lei cam senes talan uar
       Dieus mi lais et amors sien men
       Cautre ris men sembla plorar
       Sim ten ferm en gaug ces laissar
       Mi dons cautre drut non cossen
                                                            
 Ga dieus mai domna nom preçen
       Sol gart ma donna mon juglar.
  • letto 495 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   I
 
R oembauç daurenga
 A  b nou ioi et ab nou talen
 Ab nou saber et ab nou Cen
 Et ab nou captenemen
 Uoil un nou uerset comensar
 E qui mos bons nous motz enten
 Ben er plus nous a son uinen
 Com uielz i pot renouellar
 
 
Roembauç d’Aurenga
 Ab nou ioi et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou cen
 et ab nou captenemen,
 voil un nou verset comensar
 e, qui mos bons nous motz enten,
 ben er plus nous e son vinen,
 c'om vielz‧i pot renovellar.
 
   II
 
 Q  ui eu renouel mon ardimen
 Quels nouel mouon pensamen
 Farai de nouel ferm paruen
 Er can tem ab nouel temps clar
 Que fan lauzel mas don deissen
 Lo nouelz criz don iois sen pren
 Dels auzels quin tran en amar
 
 
 Qu’ieu renovel mon ardimen,
 que‧ls novel movon pensamen.
 Farai de novel ab ferm parven,
 er cantem ab novel temps clar,
 que fan l’auzel mas don deissen
 lo novels criz don iois s’enpren,
 dels auzels qu’intran en amar.
 
   III
 
 D  on aman mi fan alegrar
 Qeu am si com non pot comdar
 Tan ben con eu am ni pensar
 Queu am laiensor ses conten
 Si dieus mam e noimet cuigar
 Cal miels damar la sap triar
 Amors qe nos aiustet gen
 
 
 Don aman que mi fan alegrar,
 q’eu am si c'om non pot comdar
 tan ben con eu am ni pensar,
 qu’eu am la iensor ses conten:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuigar
 c’al miels d’amar la sap triar
 Amors qe nos aiustet gen.
 
   IV
 
 D  amor me dei eu ben lauzar
 Mas caz amor guizar donar
 Non puesc camors ma em ten car
 Dat amors per son chauzimen
 Mas Camors nom pot estoiar
 A sos obs damor ni donar
 Ad autrui don ai cor rien.
 
 
 D’amor me dei eu ben lauzar
 mas c’az Amor guizardonar
 non puesc: c’Amors m’a e‧m ten car,
 dat, Amors, per son chauzimen
 mas c’Amors no‧m pot estoiar
 a sos ops d’Amors ni donar
 ad autrui, don ai cor rien. 
 
   V
 
 R  ire dei con sim fas souen
 Q el cor me ri neis en durmen
 E mi donz ri tan douçamen
 Que ris de dieu mes uis son par
 Don me fai sos ris plus iauzen
 Que sim rizian dangles cen
 Nom deurian plus gran gauz far.
 
 
 Rire dei consi‧m fas soven,
 qe‧l cor me ri neis en durmen
 e midonz ri tan douçamen
 que ris de Dieu m’es vis, son par;
 don me fai sos ris plus iauzen,
 que si‧m rizian d’angles cen
 no‧m deurian gran gauz far.
 
   VI
 
 G  auz ai eu tan qe mil dolen
 Serion del mieu gaug manen
 Car del mieu gauz tut miei paren
 Et eu uiu ab gaug ses maniar
 E qui uol gaug sai lan querer
 Q eu ai tot guag et eissamen
 Ia mi donz quel mi pot tot dar
 
 
 Gauz ai eu tan qe mil dolen
 serion del mieu gaug manen,
 car del mieu gauz tut miei paren
 et eu viu ab gaug ses maniar;
 e qui vol gaug sai l’an querer,
 q’eu ai tot gaug et eissamen
 ia midonz que‧l mi pot tot dar.
 
   VII
 
 D  omna dals non ai a parlar
 Mas de uos domna que baiçar
 Uos cug ades cant aug nomar
 Uos domna que uestimen
 E mon cor domna uos esgar
 Cades mi uei domnis estar
 Uostre bels nou cors couinen
 
 
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, domna, que baiçar
 vos cug ades cant aug nomar
 vos, domna, que vestimen
 e mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi vei domn'is estar
 vostre bels nou cors covinen.
 
   VIII
 
 D  emon nou uers uoil totz pregar
 Quel manon de nouel cantar
 A lei cam senes talan uar
 Dieus mi lais et amors sien men
 Cautre ris men sembla plorar
 Sim ten ferm en gaug ces laissar
 Mi dons cautre drut non cossen
 
 
 De mon nou vers voil totz pregar
 que‧l m’anon de novel cantar
 a lei c’am senes talan var.
 Dieus mi lais, et Amors, si en men,
 c’autre ris m'en sembla plorar
 si‧m ten ferm en gaug ces laissar
 midons, c’autre drut non cossen.
 
   IX
 
 G  a dieus mai domna nom preçen
 Sol gart ma donna mon juglar.
 
 
 Ga Dieus mai domna no‧m preçen:
 sol gart ma donna e mon Juglar.
 
  • letto 420 volte

CANZONIERE R

  • letto 625 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [4]
 

  • letto 449 volte

Edizione diplomatica

                                                     Raymbaut daure(n)ca            
        Ab nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab
        nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos
        bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n)
        deu renouelar. ⸿ Qui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z
        uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems
        clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els
        auzels qintra(n) en amar. ⸿ Doncs amors me fay alegrar. qieu nay pus
        com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses
        co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup
        triar. amors ca(n)t nos aiustet gent.
 
                                                                                 ⸿ Damor me dey ieu be(n) lauzar.
        pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma
        p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a
        mi a dat nou cor rize(n). ⸿ Rire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys
        e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh
        sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi
        dar. ⸿ Gaug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi
        eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e
        gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot
        tot dar. 
 
                    ⸿ Dona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar.
        Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n)
        cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou
        auine(n). ⸿ DE mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no
        uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays (et) amors
        si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay -
        sar. mi dons ca adautramor nos te(n). ⸿ Ia dieus autra no me(n) pre -
        ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n).
 
  • letto 449 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 Raymbaut Daure(n)ca 
  
 A  b nou cor (et) ab nou tale(n). ab nou saber (et) ab nou sen. (et) ab
 nou bel capteneme(n). uuelh un bo nou U(er)s com(en)sar. (et) qi mos
 bos nous motz e(n)te(n). be(n) er pus nous asso uiue(n). com miels se(n)
 deu renouelar.
 
 Raymbaut d’Aurenca
  
 Ab nou cor et ab nou talen,
 ab nou saber et ab nou sen
 et ab nou bel captenemen,
 vuelh un bo nou vers comensar
 et, qi mos bos nous motz enten,
 ben er pus nous as so viven,
 c'om miels s’en deu renovelar.
 
 II
  
 Q  ui en renouelh mo(n) ardim(en). q(ue)l nouel ho(m)z
 uielh pessame(n). y franh nouel ab ferm parue(n). er ca(n)t em al nouel tems
 clar. q(ue)lh nouels fuelh nayso(n) de sen. lo nouelh crit o(n) ioi sempre(n) els
 auzels qintra(n) en amar.
 
 
 Qui en renovelh mon ardimen,
 que‧l novel homz vielh pessamen
 y franh novel ab ferm parven,
 er cantem al novel tems clar,
 que‧lh novels fuelh nays on desen
 lo novelh crit, on ioi s’empren,
 e‧ls auzels q’intran en amar.
 
 III
 
 D  oncs amors me fay alegrar. qieu nay pus
 com nos pot pe(n)sar. ta(n) be com yeu am ni comtar. (et) am la ge(n)ser ses
 co(n)te(n). se dieus mam enoy met cuiar. car miels damar lam saup
 triar. amors ca(n)t nos aiustet gent.
 
   
 Doncs Amor me fay alegrar,
 q’ieu n'ay pus c'om no‧s pot pensar
 tan be com yeu am ni comtar,
 et am la genser ses conten:
 se Dieus m’am! E no‧i met cuiar
 car miels d’amar la‧m saup triar
 Amors cant nos aiustet gent.
 
 IV
  
 D  amor me dey ieu be(n) lauzar.
 pus ca ad (et) amors guazardonar. no(n) pus camor mays sim ten car. q(ue) dat ma
 p(er) so(n) chauzime(n). pus camors no(n) pot estuiar. assos obs amors ni donar. a
 mi a dat nou cor rize(n).
 
  
 D’amor me dey ieu ben lauzar
 pus ca ad et Amors guazardonar
 non pus: c’Amors mays si‧m ten car,
 que dat m’a per son chauzimen
 pus c’Amors non pot estuiar
 as sos obs, Amors, ni donar
 a mi a dat nou cor rizen.
 
 V
  
 R  ire deg ieu sim fas soue(n). q(ue)l cor meri neys
 e(n) dorme(n). e mi do(n)s rim ta(n) dossam(en). q(ue) belh ris mes de dieu som par. elh
 sieu belh ris fam pus iauze(n). q(ue) sim rizia(n) qatre. c. a(n)gels que(m) deuria(n) ioi
 dar.
 
  
 Rire deg ieu si‧m fas soven,
 que‧l cor me ri neys en dormen
 e midons ri‧m tan dossamen
 que belh ris m'es de Dieu, so‧m par;
 e‧lh sieu belh ris fa‧m pus iauzen,
 que si‧m rizian qatre cen
 angels, que‧m deurian ioi dar.
 
 VI
  
 G  aug ay ieu tal q(ue) mildole(n). seria(n) de mo(n) gaug mane(n). e del mi
 eu gaug tug mei pare(n). Uieurian ab gaug ses maniar. (et) qi uol e
 gaug say lan q(ue)re(n). quieu ay tot gaug et eysam(en) la midons q(ue)l mi pot
 tot dar.
 
 
 Gaug ay ieu tal que mil dolen
 serian de mon gaug manen,
 e del mieu gaug tug miei paren
 vieurian ab gaug ses maniar;
 et qi vol e gaug say l’an queren,
 qu’ieu ay tot gaug et eysamen
 la midons que‧l mi pot tot dar.
 
 VII
  
 D  ona dals no(n) ay a parlar. mas de uos domna q(ue) bayzar.
 Uos cug domna cant aug nomnar. Uos domna q(ue) ses uestime(n) q(ue)n mo(n)
 cor domna Uos esgar. cades mi ue(n) domna estar. uostre belh cor nou
 auine(n).
 
  
 Dona, d’als non ay a parlar
 mas de vos, domna, que bayzar
 vos cug, domna, cant aug nomnar
 vos, domna, que ses vestimen
 qu’en mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi ven, domna, estar
 vostre belh cors nou avinen.
 
 VIII
 
 D  E mo(n) uers nou uuelh totz pregar. q(ue)lh mano(n) de no
 uelh chantar. aleys cam senes tala(n) Uar. dieus ma bays et amors
 si e(n) me(n). cautre ris me sembla plorars. sim te(n) ferm e(n) gaug ses lay -
 sar. mi dons ca adautramor nos te(n). 
 
  
 De mon vers nou vuelh totz pregar
 que‧lh m’anon de novelh chantar
 a leys c’am senes talan var.
 Dieus m’abays, et Amors, si en men,
 c’autre ris mi sembla plorars
 si‧m ten ferm en gaug ses laysar
 midons, ca ad autr’amor no‧s ten.
 
 IX
 
 I  a dieus autra no me(n) pre -
 ze(n). sol q(ue) lieys gar e(n) mo(n) ioue(n).
 
 
 Ia Dieus autra no m'en prezen:
 sol que lieys gar en mon ioven.
 
  • letto 471 volte

CANZONIERE V

  • letto 496 volte

Riproduzione fotografica

 
 
  • letto 356 volte

Edizione diplomatica

  • letto 398 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 
 A    b meu cor (et) ab mieu talen. ab nueu saber. eabn
 ueu sen. (et) ab nueu bel captenemen. uujl. i. nueu uers
 et comenzar. e cel qui mos nueus motz enten. ben er plus
 nue(us) a son uiuen. com miels sen deu renouelar.
 
  
 Ab meu cor et ab mieu talen,
 ab nueu saber e ab nueu sen
 et ab nueu bel captenemen,
 vujl un nueu verset comenzar
 e, cel qui mos nueus motz enten,
 ben er plus nueus a son viven,
 c’om miels s’en deu renovelar.
 
 II
 
 Q    ueu renoueil mon ardimen. quel noueil u(er)ai pessamen faz
 denouellab ferm paruem. ecant em ab nouel tems clar. q(ue)ls fueils
 nouels dei naisson desen. el nouels c(ri)tz deioy senpren. dels auzels
 que tornon amar.
 
 
 Qu’eu renoveil mon ardimen,
 que‧l noveil ver ai pessamen
 faz de novell ab ferm parvem,
 e cantem ab novel tems clar,
 que‧ls fueils novels dei naisson desen
 e‧l novels critz de ioy s’enpren,
 dels auzels que tornon amar.
 
 III
   
 D    omna mais me faitz alegrar. q(ue)u am si co(m) no pot comtar. ta(n)
 be com eu am ni pessar. q(ue)uam la gençor sesconten. sideus ma(m)
 enoi met cujar. quel miell damar lamsaub triar. amor que
 nos aiusten gen.
 
  
 Domna, mais me faitz alegrar,
 qu’eu am si c’om no pot comtar
 tan be com eu ni pessar,
 qu’eu am la gençor ses conten:
 si Deus m’am! E no‧i met cujar
 que‧l miell d’amor la‧m saub triar
 Amor que nos aiusten gen.
 
 IV
 
 D    amor medej eu ben lausau mas quesamor gazardonar. nopu
 sc camor meten si car. dat amor p(er)son chausimen. mas amor
 no pot estoiar. asos obs. ni amedonar. ad autruidon ai cor rize(n)
   
 
 D’Amor me dej eu ben lausau
 mas que s’Amor gazardonar
 no pusc: c’Amor me ten si car
 dat, Amor, per son chausimen
 mas, Amor, no pot estoiar
 a sos obs, ni a me donar
 ad autrui, don ai cor rizen.
   
 V
   
 D    ire dei e sim faz souen. quel cor me ri neus endurmen. emz
 dons rim tan douzamen. que ues ris de deu mes som par. (et) ad
 oncs mes son ris plus gen. que sim rizion. cccc. angel q(ue)m
 deurion gaug far.
   
 
 Dire dei e si‧m faz soven,
 que‧l cor me ri neus en durmen
 e mzdons ri‧m tan douzamen
 que ves ris de Deu m’es, so‧m par,
 et adoncs m’es son ris plus gen,
 que si‧m rizion quatre cen
 angel, que‧m deurion gaug far.
 
 VI
   
 G    aug ai eu tal que nul dolen. serion del meu gaug mane(n)
 car del meu gaug tug mei paren. uiurion ab gaug sens.
 maniar. e quiuol gaug silam quere(n). q(ue)u ai gaug (et) eyamen
 lamidons quel mepot donar.
 
  
 Gaug ai eu tal que nul dolen
 serion del meu gaug manen
 car del meu gaug tug mei paren
 viurion ab gaug sens maniar;
 e qui vol gaug si la‧m queren,
 qu’eu ai gaug et eyamen
 la midons que‧l me pot donar.
 
 VII
 
 D   omna dals non aus p(ar)lar. masdeuos domna que baisar. uos
 cuig domna cant aug nomnar. uos domna senes uestime(n)s
 emon cor domna uos esgar. cades mi uej ins don estar. uostre
 ri neu cors bel couinen.
   
  
 Domna, d’als non a‧us parlar
 mas de vos, domna, que baisar
 vos cuig, domna, cant aug nomnar
 vos, domna, senes vestimens
 e mon cor, domna, vos esgar,
 c’ades mi vej ins don estar
 vostre ri neu cors bel covinen.
 
 VIII
  
 D    emonue uers uull totz p(re)gar. quel ma no(n) renouel chantar
 aleis cam senes talen uar. deu ma baix eamor seu men caut(re)
 ris me sembla plorar. sim ten ferm en ioy ses laixar midons
 cautre drut no cossen.
 
 
 De mo nue vers vull totz pregar
 que‧l m’anon renovel chantar
 a leis c’am senes talen var.
 Deu m’abaix, e Amor, s’eu men,
 c’autre ris me sembla plorar
 si‧m ten ferm en ioy ses laixar
 midons, c’autre drut no cossen.
 
 IX
  
 I   a dieus domna nom pressen. sol gart madomna emon iugl
 ar eiamais domna no p(re)ssen.
 
  
 Ia Dieus domna no‧m pressen:
 sol gart ma domna e mon Iuglar
 e ia mais domna no pressen.
 
  • letto 381 volte

CANZONIERE a

  • letto 643 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 504 volte

Edizione diplomatica

                                                              reambautz daurega
        
        A
b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen
        E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar.
        e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent.
        com vestz. sen deu renouelar.
 
 
        Qieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen
        franc de noueil ab uieil paruen e =
        cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei=
        sen lo nouels critz don iois sempren dels ausels qintron en
        amar.

        Don amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar.
        tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent
        si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup
        triar amors qe nos aiustet gent.
 

 
        Damor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar.
        nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen.
        mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad
        autrui con ai cor rizen.

        Rire dei eu eu sim faz souen. qel cars me ri neus en
        durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus
        jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug
        far.
 

 
        Gaug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen.
        car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab
        gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar.

        Domna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos
        cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen.
        e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar
        uostre bel non cors couinen.
 

 
        Demon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel
        chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabais (et)
        amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n)
        ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t.

        Ja dieus mais do(m)na nom prezent sol gart ma do(m)na e mo(n)
        iuglar.
        Dieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom
        prezent.
 

  • letto 490 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 I
 reambautz daurega
  
 A  
b nou cor e ab nou talen. ab nou saber. E ab nou sen
 E ab noubel captenemen. Uueil. un uou uerset comensar.
 e qi mos nous bos mots entent. bener plus nou a son uiuent.
 com vestz. sen deu renouelar.
 
 Reambautz d’Aurega
 
 Ab nou cor e ab nou talen,
 ab nou saber e ab nou sen
 e ab nou bel captenemen,
 vueil un nou verset comensar
 e, qi mos nous bos mots entent,
 ben er plus nou a son vivent,
 c'om vestz s’en deu renovelar.
 
 II
  
 Q  ieu renouel mon ardimen. cai nouel ab ueil pessamen
 franc de noueil ab uieil paruen e =
 cant em al nouel. te(m)ps clar. qel nouels foils nais dont dei=
 sen lo nouels critz. don iois sempren dels ausels qintron en
 amar.
 
  
 Q’ieu renovel mon ardimen,
 c’ai novel ab veil pessamen,
 franc de noveil ab vieil parven,
 er cantem al novel temps clar,
 qe‧l novels foils nais dont deisen
 lo novels critz don iois s’empren,
 dels ausels q’intron en amar.
 
 III
 
 D  on amars mi fai alegrar. qeuam si com non pot comdar.
 tam ben coneuam ni pensar. qieu am la gensor ses co(n)tent
 si dieus mam enoi met cuiar. qal miels damar. Lam saup
 triar. amors qe nos aiustet gent.
 
 
 Don Amars mi fai alegrar,
 q’eu am si c'om non pot comdar
 tam ben con eu am ni pensar,
 q’ieu am la gensor ses content:
 si Dieus m’am! E no‧i met cuiar,
 q’al miels d’amar la‧m saup triar
 Amors qe nos aiustet gent.
 
 IV
 
 D  amor me deg eu ben lauzar. mais qas amor guizardonar.
 nim posc qamors ma sim tencar. dat amors p(er) son chauzimen.
 mais qamor no(n) pot estuiar. a sos obs amors ni donar ad
 autrui con ai cor rizen.
 
  
 D’amor me deg eu ben lauzar    
 mais q’as Amor guizardonar
 ni‧m posc: q’Amors m’a si‧m ten car
 dat, Amors, per son chauzimen
 mais q’Amor non pot estuiar
 a sos obs, Amors, ni donar
 ad autrui, con ai cor rizen.
 
 V
  
 R  ire dei eu eu sim faz souen. qel cors me ri neus en
 durmen. emidonz ritan douzamen qe sies ris desd ui mes som par. deu me fa son ris plus
 jauzen. qe sem rizion qatre cent angel. qem deuriom gaug
 far.
 
  
 Rire dei eu eu si‧m faz soven,
 qe‧l cors me ri neus en durmen
 e midonz ri tant douzamen
 qe si es ris desd ui m’es, so‧m par;
 Deu me fa son ris plus jauzen,
 que se‧m rizion qatre cent
 angel, qe‧m deuriom gaug far.
 
 VI
  
 G  aug ai eu tan qe mil dolen. se(n)rio(n) del meu gaug manen.
 car del men gaug tuig meu paren. Uiurion ab
 gaug (et) eisament. La mi donz qel mi pot tot dar.
 
  
 Gaug ai eu tan qe mil dolen
 senrion del meu gaug manen,
 car del men gaug tuig meu paren
 viurion ab gaug et eisament;
 la midonz qe‧l mi pot tot dar.
 
 VII
 
 D  omna dals non aia parlar. mas de uos dona qe baisar. Uos
 cuig. domna qant augno(m)nar. Uos dona qe sos uestimen.
 e mon cors do(m)na uos esgar. qa des mius ueg mi do nastar
 uostre bel non cors couinen.
 
  
 Domna, d’als non ai a parlar
 mas de vos, dona, qe baisar
 vos cuig, domna, qant aug nomnar
 vos, dona, qe sos vestimen
 e mon cors, domna, vos esgar,
 q’ades mi‧us veg midona star
 vostre bel non cors covinen.
 
 VIII
 
 D  emon nou uers uueil totz pregar qeil manon de nouel
 chantar. a lieis qam senes talen uar. deus mabai (et)
 amors seim ment qautre ris me semblon plorar. Sim te(n)
 ferm en guag sens laissar. mi donz cautre drut no(n) cosse(n)t.
 
 
 De mon nou vers vueil totz pregar
 qe il m’anon de novel chantar
 a lieis q’am senes talen var.
 Dieus m’abais, et Amors, seim ment,
 q’autre ris me semblon plorar,
 si‧m ten ferm en gaug sens laissar
 midonz, c’autre drut non cossent.
 
 IX
  
 J  a dieus mais do(m)na nom prezent sol gar ma do(m)na e mo(n)
 iuglar.
 
 
 Ja Dieus mais domna no‧m prezent:
 sol gar ma domna e mon Iuglar.
 
 X
 
 D  ieus gart ma do(m)na e mon iuglar e iamais do(m)na nom
 prezent.
 
 
 Dieus gart ma domna e mon Iuglar
 e ia mais domna no‧m prezent.
  • letto 544 volte

Collazione

   
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Raembautz  d’Aurenga
Raymbaut    d’Aurenca
Rambaut      d’Aurenga
Rambauz     d’Aurenga
Raembautz  d’Aurenga
Raembautz  d’Aurenga
Raimbaut    d’Orenia
/
Roembauç   d’Aurenga
Raymbaut   d’Aurenca
/
Reambautz  d’Aurenga
 
I, 1
v. 1
 
 
 
 
 
 
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  e   ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  ez  ab  nou    talen
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
[A]b  nou   cor  et      nou    talen,
Ab    nou   ioi  et  ab  nou    talen,
Ab    nou   cor  et  ab  nou    talen,
Ab    meu   cor  et  ab  mieu  talen,
Ab    nou   cor  e   ab  nou    talen,
 
I, 2
v. 2
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  e   ab  nou   sen
/
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nou   saber  et  ab  nou   cen
ab  nou   saber  et  ab  nou   sen
ab  nueu  saber  e   ab  nueu sen
ab  nou   saber  e   ab  nou   sen
 
I, 3
v. 3
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
et  ab  bon  nou   captenemen,
et  ab  nou  belh  captenemen,
et  ab  bel  nou   captenemen,
/
et  ab  bel   nou   captenemen,
et  ab  nou         captenemen,
et  ab  nou   bel   captenemen,
et  ab  bon   nou   captenemen,
et  ab  nou         captenemen,
et  ab  nou   bel   captenemen,
et  ab  nueu  bel   captenemen,
e   ab  nou   bel   captenemen,
 
I, 4
v. 4
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vuoill  un  bon  nou    vers    comenssar
vuelh   un  bon  nou    vers     comensar
vioil   un       nou    verset  començar
/
voill    un       nou   verset  comensar
voill    un       nou   verset  comensar
vueilh   un       nou   verset  començar
voill    un  bon  nou   vers     comensar
voil     un       nou   verset  comensar
vuelh    un  bo   nou   vers     comensar
vujl     un       nueu  verset  comenzar
vueil    un       nou    verset  comensar
 
I, 5
v. 5
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e,         qui  mos  bons  nous   motz  enten,
e,         qui  mos  bos          motz  enten,
e,         qui  mos  bos    nous  motz  enten,
/
e,         qui  mos  bons   nous  motz  enten,
e,         qi    mos  bons   nous motz  enten,
e,         qi    mos  bels    motz  nous  enten,
e,         que  mos  bos    nous  moz   enten,
e,         qui   mos  bons  nous  motz  enten,
et,        qi     mos  bos    nous  motz  enten,
e,   cel  qui  mos            nueu  motz  enten,
e,          qi    mos  nous  bos    mots   entent,
 
I, 6
v. 6
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ben  er plus  nous    e   son  ioven,
ben  er pus   nous    a   son  viven,
ben  er plus  nous    a   son  viven,
/
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nous   a    son  viven,
ben  er  plus  nos     a    so   viven,
ben  er  plus  nous   e    son  vinen,
ben  er  plus  nous    as  so   viven,
ben  er  plus  nueus  a    son  viven,
ben  er  plus  nou     a    son  vivent,
 
I, 7
v. 7
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’us   vieills      en  deu  renovellar.
quo    mielhs  s’en  deu  renovellar.
c’om  veill‧i pot             renoveilar.
/
c’om  vielz‧i pot             renovellar.
c’om  vielz‧i pot             renovellar.
q’om  viels     s’en  deu  renovellar.
q’us   vels          en  deu  renovelar.
c’om  vielz‧i pot              renovellar.
c’om  miels    s’en  deu  renovelar.
c’om  miels    s’en  deu  renovelar.
c’om  vestz    s’en  deu  renovelar.
 
II, 1
v. 8
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Qi en     renovel    mon  ardimen,
Qu’ieu   renovelh  mon  ardimen,
Qu’eu    renovel    mon  ardimen,
/
Qu’eu    renovel   mon  ardimen,
Qu’ieu   renovel   mon  ardimen,
Q’jeu     renovell  mon  ardimen,
[Q]u’eu  renovel   mon  ardimen,
Qu’ieu   renovel   mon  ardimen,
Qui en   renovelh  mon ardimen,
Qu’eu   renoveil   mon  ardimen,
Q’ieu    renovel    mon  ardimen,
 
II, 2
v. 9
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
 
q’ai    novel     ab nou       pessamen
que‧l   novelh  uolf vielh   pessamen
qu’il   novels   moven        pessamen.
/
que‧ls  novel    movon       pensamen.
que‧ls  novel    movon       pensamen.
qi‧ls    novels   moven        pensamen.
que‧i   novel    ab veill        pessamen
que‧ls  novel    movon        pensamen.
que‧l   novel    homz vielh  pessamen
que‧l   noveil   ver ai           pessamen
c’ai    novel    ab veil          pessamen
 
II, 3
v. 10
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
franc     de      novel    ab  ferm  parven,
y franh  de      novelh        ferm  parven,
Farai     de      novel          frem  parven,
/
Farai     de      novel          ferm  parven,
Farai     de      novel          ferm  parven,
Farai     d’un  novell         ferm  par parven,
franc     de      novel    ab  frem  parven,
Farai     de      novel    ab  ferm  parven,
y franh           novel    ab  ferm  parven,
faz        de      novell   ab  ferm  parvem,
franc     de      noveil   ab  vieil  parven,
 
II, 4
v. 11
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e   chante     el   novel   temps  clar,
e   quantem  al  novelh  temps  clar,
er  cantem    ab  novel   tems    clar,
/
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
en  chantan  ab  novels  temps  clar,
e   chant       el   novel   tems    clar,
er  cantem    ab  novel   temps  clar,
er  cantem    al   novel   tems    clar,
e   cantem    ab  novel   tems     clar,
er  cantem    al   novel   temps  clar,
 
II, 5
v. 12
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
qe‧l novels        fruitz     nais e        dissen
que‧ls novelhs  fuelhs    nayss on     desen
que fan l’auçel               mais don   dasen
/
que fan l’auzer              mas don    deissen
que fan l’auzer              mas don    deissen
qe fan l’auzell               mais don   dissen
qe‧l novel          fruz      nas e         desen
que fan l’auzel              mas don    deissen
que‧lh novels   fuelh     nays on      desen
que‧ls fueils novels dei naiss on     desen
qe‧l novels foils            nais dont  deisen
 
II, 6
v. 13
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧l  novels  critz,   en eis     s’empren,
lo   novelh  crit     e‧l ioy    s’empren,
lo   novels  critz    don ioi   s’espen,
/
lo   novelz  critz   don ioi    s’enpren,
lo   novelz  critz   don iois  s’enpren,
los  novels  critz   don ioi   s’espren,
e‧l  novels  criz   en eis      s’empren,
lo   novels  criz   don iois  s’enpren,
lo   novelh  crit   on ioi      s’empren,
e‧l  novels  critz  de ioy     s’enpren,
lo   novels  critz  don iois  s’empren,
 
II, 7
v. 14
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧ill  auzeill  intron en       amar.
e‧ls   auzels  qu’intran en   amar.
dels  auzels  qu’imtran en  amar.
/
dels  auzels  qu’intran en  amar.
dels  auzels  qu’intran en  amar.
dels  auzels  qi‧s tan en     amar.
e‧il   aucel    intro en         amar.
dels  auzels  qu’intran en  amar.
e‧ls   auzels  q’intran en    amar.
dels  auzels  que tornon    amar.
dels  ausels  q’intron en    amar.
 
III, 1
v. 15
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dompna      que  mi  faitz   alegrar,
Doncs Amors     me  fai     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
/
Don aman           mi  fan     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
[D]omn’am que  me  fai     alegrar,
Don aman           mi  fan     alegrar,
Doncs Amor       me  fay    alegrar,
Domna, mais      me  faitz  alegrar,
Don amars         mi   fai    alegrar,
 
III, 2
v. 16
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e‧us am        plus  c’om    non   sap  pensar
qu’ieu n’ay  pus   qu’om  no‧s  pot  pensar
que van        si      c’om    no    poc  comdar
/
que am         si     c’om     non  pot  comdar
que am         si     c’om     non  pot  comdar
q’ieu am      si      q’om    non  pot  contar
que‧os am    mels qu’om  no    sap  pesar
q’eu am       si      c’om    non   pot  comdar
q’ieu n’ay    pus   c’om    no‧s  pot  pensar
qu’eu am     si      c’om    no     pot  comtar
q’eu am       si      c’om    non   pot  comdar
 
III, 3
v. 17
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
tant  ben  cum  ieu   s’am  ni comtar,
tan   be    cum  ieu   am     e tenc car,
tan   be    com  eu    am     ni penssar,
/
tan   be    com  eu    am     ni pensar,
tan   ben  con   eu    am     ni pensar,
tan   ben  con   ieu   am     ni pensar,
tant  be    cum  eu    am     ni contar,
tan   ben  con   eu    am     ni pensar,
tan   be    com  yeu  am     ni comtar,
tan   be    com  eu              ni pessar,
tam  ben  con   eu    am     ni pensar,
 
III, 4
v. 18
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’ieu   am  la  gensor ses conten:
et        am  la  gensor   ses  conten:
q’ieu   am  la  genser   ses  conten:
/
qu’eu   am  la  gensor  ses  conten:
qu’ieu  am  la  iensor   ses  conten:
qu’ieu  am  la  gensor  ses  conten:
qu’eu   am  la  gensor  ses  conten:
qu’eu   am  la  iensor   ses  conten:
et         am  la  genser   ses  conten:
qu’eu   am  la  gençor  ses  conten:
q’ieu    am  la  gensor  ses  content:
 
III, 5
v. 19
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuidar
si  Dieus  m’am!  E no‧y  met  cujar
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
/
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuiar
si  Dieus  m’ait!   E no‧i   met  cuiar
si  Deus   m’am!  E no‧i   met  cuidar
si  Dieus  m’am!  E no‧i   met  cuigar
se  Dieus  m’am!  E no‧y  met  cuiar
si  Deus    m’am!  E no‧i   met  cujar
si  Dieus   m’am!  E no‧i   met  cuiar
 
III, 6
v. 20
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’ad    ops      d’amar la‧m saup triar
q’al    mielhs  d’amar la‧m saup triar
c’al    miels    d’amar la saup far
/
c’al    mielz    d’amar la sap triar
c’al    mielz    d’amar la‧i sap triar
q’al   mels      d’amar la saup triar
qu’a   obs       d’amar la‧m saup triar
c’al    miels    d’amar la sap triar
car     miels    d’amar la‧m saup triar
que‧l  miell    d’amore la‧m saub triar
q’al    miels   d’amar la‧m saup triar
 
III, 7
v. 21
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Amors  qan nos aiostet gen.
Amors  quan nos aiustet gen.
Amors  que nos aiustet gen.
/
Amors  que     nos  aiustet  gen.
Amors  que     nos  aiustet  gen.
Amors  qi        nos  aiostet  gen.
Amors  quant  nos  aiostet  gen.
Amors  qe       nos  aiustet  gen.
Amors  cant    nos  aiustet  gent.
Amor    que    nos  aiusten  gen.
Amors  qe      nos  aiustet   gent.
 
IV, 1
v. 22
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
D’Amor    me  dei   ieu ben lauzar
D’Amor    me  dey  ieu  ben  lauzar
D’Amor    mi   dei   ieu  ben  lauzar
/
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    mi   dei  ieu  ben  lauzar
[D’]Amor  me  dei  eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dei   eu   ben  lauzar
D’Amor    me  dey  ieu  ben  lauzar
D’Amor    me  dej   eu   ben  lausau
D’amor     me  deg  eu   ben  lauzar
 
IV, 2
v. 23
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mieills  c’ad Amor guizerdonar
pus          ad Amor guazardonar
mais     c’Amor guiardonar
/
mas      c’az      Amor    guizardonar
mas      c’az      Amor    guizardonar
mais     q’az      Amor    gazardonar
mels     qu’ad    Amor    gazerdonar
mas      c’az       Amor    guizardonar
pus       ca ad et  Amors  guazardonar
mas      que      s’Amor   gazardonar
mais     q’as        Amor   guizardonar
 
IV, 3
v. 24
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
non   puos:    q’Amors   mi ten si car,
non   puesc:     Amors    mais si‧m ten car,
non   puosc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
/
non   puosc:  c’Amors   m’a e‧m te car
non   puesc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
no     puesc:  q’Amors   m’a en conten
non   pos:      qu’Amors m’a si‧n ten car,
non   puesc:  c’Amors   m’a e‧m ten car
non   pus:      c’Amors  mays si‧m ten car,
no     pusc:    c’Amor    me ten si car
ni‧m  posc:    q’Amors  m’a si‧m ten car
 
IV, 4
v. 25
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que dat m’a  per son chausimen
que dat m’a  per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chausimen
/
dat, Amors,  per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
e gardat        per  son  chauzimen
d’amar          per  son  chauzimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
que dat m’a  per  son  chauzimen
dat, Amor,   per  son  chausimen
dat, Amors,  per  son  chauzimen
 
IV, 5
v. 26
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mais  c’Amors non pot entosar
pus    qu’Amor non pot estujar
mais  c’Amors non pot estoiar
/
mas   c’Amors    non    pot  estoiar
mas   c’Amors    non    pot  estoiar
mas   q’Amors    no‧m  pot  estuiar
mais  qu’Amors  no      pot  estoiar
mas   c’Amors    no‧m  pot  estoiar
pus    c’Amors   non     pot  estuiar
mas,     Amor,    no       pot  estoiar
mais  q’Amor    non     pot  estuiar
 
IV, 6
v. 27
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
a   sos  ops, Amors, ni  donar
a   sos  ops, Amors, ni  donar
a   so   obs, Amors, mi  donar
/
a   sos  obs  d’ Amor,   ni  donar
a   sos  obs  d’ Amor,   ni  donar
a   sos  ops,     Amors,  ni  donar
a   sos  obs,     Amors,  ni  donar
a   sos  ops  d’ Amors,  ni  donar
as  sos  obs,    Amors,  ni  donar
a   sos  obs,  ni a me         donar
a   sos  obs,    Amors,  ni  donar
 
IV, 7
v. 28
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
ab autra dompna ab  cors   rizen.
a mi a dat nou           cor    rizen.
ad autrui, don      a    or      rien.
/
ad autrui, don      ai   cor    rien.
ad autrui, don      ai   cor    rien.
ad autrui, don      ai   cor    rizen.
ad altra domn’ab       cors  rizen.
ad autrui, don       ai  cor    rien.
a mi a dat nou           cor    rizen.
ad autrui, don       ai  cor    rizen.
ad autrui, con       ai  cor    rizen.
 
V, 1
v. 29
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Rire      dei   ieu  si‧m  fatz  soven,
Rire      deg  ieu  si      fatz  sovens,
Rire      dei   eli  si‧m   fai   soven,
/
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rjre‧m  dei   qossi‧m    fatz  soven,
[R]jre   deit  e     si‧m   faz   soven,
Rire      dei   consi‧m    fas   soven,
Rire      deg   ieu  si.m  fas   soven,
Dire      dei    e     si‧m  faz   soven,
Rire      dei    eu eu  si‧m  faz  soven,
 
V, 2
v. 30
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
qe‧l   cors  mi  ri  neis   en  dormen
qe‧l   cor   me  ri  neys  en  dormens
qu’il  cor   mer    neis   en  durmen
/
que‧l  cor   me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cor   me  ri  neis   en  durmen
qe‧l    cors  me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cors  me  ri  neis   en  dormen
qe‧l    cor   me  ri  neis   en  durmen
que‧l  cor   me  ri  neys  en  dormen
que‧l  cor   me  ri  neus  en  durmen
qe‧l   cors  me  ri  neus  en  durmen
 
V, 3
v. 31
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e  midonz  ri      tant  dousament
e  midons  ri‧m  tan   doussamens
e  midonz  ri      tan   douzamen
/
e  midonz  ri      tan   douzamen
e  midonz  ri      tan   douzamen
e  midons  ri‧m  tan   doussamen
e  midons  ri‧m  tan   dolzamen
e  midonz  ri      tan   douçamen
e  midons  ri‧m  tan   dossamen
e  mzdons  ri‧m  tan   douzamen
e  midonz  ri       tan   douzamen
 
V, 4
v. 32
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que  de negun ris non a par;
que  belh ris m’es de Dieu, so‧m par;
que  ris de Deu m’es vis, so‧m par;
/
que  ris Dieu       m’es vis,   so‧m par;
qe    ris Dieu       m’es vis,   son par;
qe    ris de Dieu  m’es vis,   so‧m par;
que  de negu ris non a par;
que  ris de Dieu  m’es vis,   son par;
que  belh ris m’es de Dieu,  so‧m par;
que  ves ris de Deu m’es,     so‧m par;
qe    si es ris desd ui m’es,   so‧m par;
 
V, 5
v. 33
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e si‧m ten        sos ris         plus  gauzen,
e‧l sieu belh ris fa‧m          plus  iauzens,
don  me fai      son ris        plus  iausen,
/
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
don  me fai      sos ris         plus  iauzen,
e si‧m ten         sos ris         plus  iauzen,
don  me fai       sos ris        plus  iauzen,
e‧lh sieu belh ris fa‧m         pus   iauzen,
et adoncs m’es son ris         plus  gen,
Deu  me fa       son ris         plus   jauzen,
 
V, 6
v. 34
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que  si‧m  rizion   catre     cen
que  si‧m  rizian   quatre   cens
que  si‧m  rizion   angel    cen
/
que  si‧m  rizian   d’agles    cen
que  si‧m  rizian   d’agles    cen
qe    si‧m  rission  qatre       cen
que  si‧m  rizion   quate       en
que  si‧m  rizian   d’angles  cen
que  si‧m  rizian   qatre       cen
que  si‧m  rizion   quatre     cen
que  se‧m  rizion   qatre      cent
 
V, 7
v. 35
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
angel,    qe‧m    deurion   gaug far.
angils,   que‧m  deurian   ioy dar.
non    deurian plus gran   gauz far.
/
non    deurian plus gran   gauz far.
no‧m  deurian plus gran   gauz far.
angel,   qi‧m     deurion    gaug far.
angel,   que‧m  derion      gauh far.
no‧m  deurian gran          gauz far.
angels,  que‧m  deurian   ioi dar.
angels,  que‧m  deurion   gaug far.
angel,    qe‧m    deuriom  gaug far.
 
VI, 1
v. 36
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Gaug     ai      ieu  tal   don  mil  dolen
Ioy        ai      ieu  tal   que  mil  dolens
Gaug     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gauz     ai      eu   tal   qe    mil  dolen      (I, 1)
Gauz     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gauz     ai      eu   tan  que  mil  dolen
Gaug     n’ai  en   tal   qe    mil  dolen
[G]auh  ai      eu   tan  don  nul  dolen
Gauz     ai      eu   tan  qe    mil  dolen
Gaug     ay     ieu  tal   que  mil  dolen
Gaug     ai      eu   tal   que  nul  dolen
Gaug     ai      eu   tan  qe    mil  dolen
 
VI, 2
v. 37
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
seriont   del  mieu  gaug  manen
serian    de   mon   ioy     manens
serion    del  meu   gaug  manen,
serian    del  meu   gaz    manen,
serion    del  meu   gauz  manen,
serion    del  mieu  gauz  manen,
serion    del  mieu  gaug  manen,
serion    del  meu   gauh  manem
serion    del  mieu  gaug  manen,
serian    de   mon   gaug  manen
serion    del  meu   gaug  manen,
senrion  del  meu   gaug  manen,
 
VI, 3
v. 38
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e del     mieu gaug tuich  miei  paren
e del     mieu  ioy    tuit   mey   parens
car de   mon   gaug  tuit   mei   paren
qar de   mon   gauz  tuit   mei   paren
car del  mieu  gauz  tut    mieu  paren
car del  mieu  gaug  tut    miei  paren
qar de   mon   gaug  tut    mei   paren
e del     meu   gauh  tut    mei   paren
car del  mieu  gauz  tut    miei  paren
e del     mieu  gaug  tug    miei  paren
car del  meu   gaug  tug    mei   paren
car del  men   gaug  tuig   meu  paren
 
VI, 4
v. 39
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
viurion    ab  gaug  ses  maniar;
viurian    ab  ioy     ses  manjar;
et eu viu  ab  gaug  ses  maniar;
ez eu viu  ab  gauz  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gaug  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gauz  ses  maniar;
et ieu viu  ab  gaug  ses  maniar;
viurion     ab  gauh  ses  maniar;
et eu viu  ab  gaug  ses  maniar;
vieurian   ab  gaug  ses  maniar;
viurion    ab  gaug  ses  maniar;
viurion    ab  gaug  et eisament;
 
VI, 5
v. 40
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
     qui  vol  gaug    ab me  l’an  queren,
e   qui  vol  ioy       sai       l’an  querens,
e   qui  vol  gaug     sai      l’an  queren,
e   qui  vol  gauz     ssa      l’an  qerer,
e   qui  vol  gauz     sai       l’an  querer,
e   qui  vol  gaug     sai       l’an  qerer,
e   qi    vol  gaug     sai       l’an  qeren,
     qui  vol  gauh     ab me  l’an  queren,
e   qui  vol  gaug     sai       l’an  querer,
et  qi    vol  e gaug  say      l’an  queren,
e   qui  vol  gaug     si        la‧m  queren,
/
 
VI, 6
v. 41
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
q’ieu     ai     tot  gaug          entieiramen
que ieu  ai     tot  ioys           eyssamens
qu’eu     l’ai  tot  gaug     et  eissamen
q’eu      hai   tot  gauz     ez  eissamen
qu’eu    ai     tot  gauz      et  eissamen
qu’eu    ai     tot  gaug      et  eissamen
q’ieu             tot  lo gaug       entieramen
qu’eu    ai     tot  gauh           enteiramen
q’eu      ai     tot  gaug      et  eissamen
qu’ieu   ay    tot  gaug      et  eysamen
qu’eu    ai           gaug      et  eyamen
/
 
VI, 7
v. 42
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
de   midonz  que ben lo‧m  pot          dar.
ab   midons  que‧l me         pot  tost  dar.
ia   midons  que‧l mi          pot   tot   donar.
ia   midonz  qe lo‧m           pot   tot   dar.
ia   midonz  que‧l mi          pot   tot   dar.
ia   midonz  que‧l mi          pot   tot   dar.
a    midons  qe‧l mi            pot   tost  dar.
de  midons  que ben lo‧m  poc          dar.
ia   midonz  que‧l mi         pot   tot   dar.
la   midons  que‧l mi         pot   tot   dar.
la   midons  que‧l mi         pot          donar.
la   midonz  qe‧l mi           pot   tot  dar.
 
VII, 1
v. 43
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dompna,  d’als  non  ai  a   parlar
Dompna,  d’als  non  ai  a   parlar
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
/
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
Domna,    d’als  non  ai  a   parlar
Bonna,     d’als  non  ai  a   parllar
/
Domna,     d’als  non  ai  a   parlar
Dona,        d’als  non  ay  a  parlar
Domna,     d’als  non  a‧us   parlar
Domna,     d’als  non  ai  a   parlar
 
VII, 2
v. 44
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
mas   de  vos,  dompna,  que  baisar
mas   de  vos,  dompna,  que  baizar
mas   de  vos,                  que  baisar
/
mas   de  voz,  domna,   que  baizar
mas   de  voz,  domna,   que  baizar
mais  de  vos,  donna,    que  baissar
/
mas   de  vos,  domna,   que  baiçar
mas   de  vos,  domna,   que  bayzar
mas   de  vos,  domna,   que  baisar
mas   de  vos,  dona,      qe    baisar
 
VII, 3
v. 45
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vos  cuig,  dompna,   qand   aug  nomnar
vos  cug,    dompna,  quant  aug  nomnar
vos  cuit     ades         can     aug  nomnar
/
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug     ades         qant    aus  nomar
/
vos  cug     ades         cant    aug  nomar
vos  cug,    domna,    cant    aug  nomnar
vog  cuig,  domna,    cant    aug  nomnar
vos  cuig,  domna,   qant    aug  nomnar
 
VII, 4
v. 46
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
vos,  dompna,  que     ses    vestimen
/
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  donna,    vos esgar
/
vos,  domna,   que               vestimen
vos,  domna,   que     ses     vestimen
vos,  domna,             senes  vestimens
vos,  dona,      qe       sos     vestimen
 
VII, 5
v. 47
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e        mon  cor,   dompna,  vos  esgar,
que    mon  cor,   dona,       vos  esguar,
e        mon  cor,   dona,       vos  esgar,
/
en      mon  cor,   dompna,  vos  esgar,
en      mon  cor,   domna,    vos  esgar,
/
/
e         mon  cor,   domna,  vos  esgar,
qu’en  mon  cor,   domna,  vos  esgar,
e         mon  cor,   domna,  vos  esgar,
e         mon  cors,  domna,  vos  esgar,
 
VII, 6
v. 48
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’ades    mi‧us veig inz, dompna,  estar
qu’ades  mi         ven, dompna,     estar
c’ades    mi        vei domvins      estar
/
c’ades    mi        vei domn’is        estar
c’ades    mi        vei domn’is        estar
q’ades    mieus  vei domn’ins      estar
/
c’ades    mi        vei domn’is       estar
c’ades    mi        ven, domna,     estar
c’ades    mi        vej ins don       estar
q’ades    mi‧us    veg midona      star
 
VII, 7
v. 49
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  bel cors nou     avinen.
vostre  bel nou cors     covinen.
/
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  bel nou cors     covinen.
vostre  nou cors bel     e plazen.
/
vostre  bels nou cors   covinen.
vostre  belh cors nou   avinen.
vostre  ri neu cors bel  covinen.
vostre  bel non cors     covinen.
 
VIII, 1
v. 50
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
De  mon nou vers vuoill totz pregar
De  mo    vers vos  vuelh  totz  preguar
De  mon  nou vers  voill   tot    pregar
/
De  mon  nou vers  voill   totz  pregar
De  mon  nou vers  voil    toz   pregar
De  mon  nou vers  vueill  totz  pregar
/
De  mon  nou vers  voil     totz  pregar
De  mon  vers nou  vuelh  totz  pregar
De  mo    nue vers  vull     totz  pregar
De  mon  nou vers  vueil   totz  pregar
 
VIII, 2
v. 51
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
que‧l   m’anon  de  novel     chantar
que‧l   manetz   de  novelh   chantar
qu’il   m’anon   de  novel    cantar
/
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
qe‧l     m’anion  de  novell   chantar
/
que‧l   m’anon   de  novel    cantar
que‧lh  m’anon  de  novelh  chantar
que‧l    m’anon  renovel       chantar
qe il     m’anon  de  novel    chantar
 
VIII, 3
v. 52
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
a lieis   c’am     senes  talan  var.
a lieys  qu’am   senes  talan  var.
a lei      c’am     senes  talan  var.
/
a lei      c’am     senes  talan  var.
a lei      c’am     senes  talan  var.
a leis     cui am  ses     talen  var.
/
a lei      c’am     senes  talan  var.
a leys    c’am     senes  talan  var.
a leis    c’am     senes  talen  var.
a lieis   q’am    senes  talen  var.
 
VIII, 4
v. 53
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dieus  m’abais,    et Amors,  si en men,
Dieus  m’abays,   et Amors,  s’ieu men,
Dieus  mi laics,    et Amors,  s’ieu men,
/
Dieus  mi lais,      et Amors,  si en men,
Dieus  mi lais,      et Amors,  si en men,
Dieus  me lais,     et Amors,  s’ieu men,
/
Dieus  mi lais,     et Amors,  si en men,
Dieus  m’abays,  et Amors,  si en men,
Deu     m’abaix,  e Amor,     s’eu men,
Deus   m’abais,   et Amors,  seim ment,
 
VIII, 5
v. 54
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
c’autre    ris  mi      semblon  plorar
qu’autre  ris  me     sembla     plorar
c’autre    ris  mes     semblan   plorar
/
c’autre   ris  m’en   senbla     plorar
c’autre   ris  m’en   sembla    plorar
q’autre   ris  mi       sembla    plorar
/
c’autre   ris  m’en   sembla    plorar
c’autre   ris  me      sembla     plorars
c’autre   ris  me      sembla     plorar
q’autre   ris  me      semblon   plorar
 
VIII, 6
v. 55
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
si‧m  ten ferm en gaug ses laissar
si‧m  ten    ferm  en  gaug  ses   laissar
si‧m  tenc  ferm  e    gaug  ses   laissar
/
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ses   laissar
/
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ces   laissar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  ses   laysar
si‧m  ten   ferm  en    ioy    ses   laixar
si‧m  ten   ferm  en   gaug  sens  laissar
 
VIII, 7
v. 56
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
midonz,  c’autre drut       non cossen.
midons,  quaz’autr’amor no‧s ten.
midons,  c’autre drut       non consen.
/
midonz,  c’autre drut       non consen.
midonz,  c’autre drut       non cossen.
midons,  q’autre drut       non consen.
/
midons,  c’autre drut       non cossen.
midons,  ca ad autr’amor no‧s ten.
midons,  c’autre drut       no cossen.
midonz,  c’autre drut       non cossent.
 
IX, 1
v. 57
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Ia   Dieus  mais  dompna no‧m   presen:
Ia   Dieus            autra no m’en  prezen:
Ia   mais Dieus  dona no‧m         presen:
/
Ia   Dieus mais  dompna no‧m   prezen:
Ia   Dieus mais  dompna no‧m   prezen:
Ia   Dieus mais  donna no‧m      presen:
/
Ga  Dieus mai   domna no‧m     preçen:
Ia   Dieus           autra no m’en  prezen:
Ia   Dieus           domna no‧m    pressen:
Ja   Dieus mais  domna no‧m    prezent:
 
IX, 2
v. 58
 
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
sol  gart ma dompna e  mon  Ioglar.
sol que lieys guar e      mon  ioven.
sol  gart ma don’e        mon  Iuglar.
/
sol  gart ma domn’e     mon  Ioglar.
sol  gart ma domn’e     mun  Iuglar.
sol  gar ma donna e      mon  Iuglar.
/
sol  gart ma donna e     mon  Juglar.
sol  que lieys gar en     mon  ioven.
sol  gart ma domna e   mon  Iuglar
sol  gart ma domna e   mon  Iuglar.
 
X, 1
v. 59
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
Dieus  gart  ma  dompna  e  mon  Ioglar
/
Djeus  gart  ma  done       e  mon  Iuglar
/
/
/
Djeus  gar   ma  donna     e  mon  Iuglar
/
/
/
/
Dieus  gart  ma  domna   e  mon  Iuglar
 
X, 2
v. 60
 
A
C
D
Dc
I
K
M
N
N2
R
V
a
 
e  ia  mais  dompna  no‧m  presen.
/
e  ia  mais  domna    no‧m  presen.
/
/
/
e  ia  mais  domnna  no‧m  pressen.
/
/
/
e  ia  mais  domna   no      pressen.
e  ia  mais  domna   no‧m  prezent.
  • letto 852 volte

Testo e traduzione

 
 
I
 
Ab nou cor et ab nou talen,
ab nou saber et ab nou sen
et ab nou bel captenemen,
vuelh un nou verset comensar
e, qui mos bos nous motz enten,
ben er plus nous a son viven,
c’om miels s’en deu renovellar.
  
 
 
 
 
 
  
 
7
 
II
 
Qu’ieu renovel mon ardimen,
qu’ai novel ab veill pessamen
franc de novel ab ferm parven,
en chantan el novel temps clar,
que‧l novels foils nais dont deisen
lo novels critz, on ioi s’empren,
dels auzels qu’intron en amar.
  
 
 
 
 
 
 
  
14
 
III
 
Doncs amars me fai alegrar,
qu’ieu am si c’om non pot comdar
tan ben com ieu am ni pensar,
qu’ieu am la gensor ses conten:
si Deus m’am! e no‧i met cuiar
qu’al mielhs d’amar la‧m saup triar
Amors que nos aiustet gen.
 
 
 
 
 
 
 
 
21
 
IV
 
D’Amor me dei ieu ben lauzar
mas c’ad Amor guizardonar
non puesc: c’Amors m’a – si‧m ten car –
dat, Amors, per son chauzimen
mas c’Amors non pot estuiar
a sos ops, Amors, ni dona
ad autrui, don ai cor rizen.
  
 
 
 
 
 
 
 
28
 
V
 
Rire dei ieu si‧m fatz soven,
que‧l cors me ri neis en dormen
e midons ri‧m tan doussamen
que ris de Dieu m’es, so‧m par,
e‧l sieu[s] ris fa‧m plus iauzen,
que si‧m rizian quatre cen
angel, que‧m deurian gaug far.
  
 
 
 
 
 
 
 
35
 
VI
 
Gaug ai ieu tal que mil dolen
serian del mieu gaug manen
e del mieu gaug tug miei paren
viurian ab gaug ses maniar;
e qui vol gaug sai l’an queren,
qu’ieu ai tot gaug entieramen
ab midons que‧l mi pot tost dar.
  
 
 
 
 
 
 
 
42
 
VII
 
Domna, d’als non ai a parlar
mas de vos, domna, que baizar
vos cug, domna, quant aug nomnar
vos, domna, que ses vestimen
e mon cor, domna, vos esgar,
c’ades mi veg, domna, estar
vostre bel nou cors covinen.
  
 
 
 
 
 
 
 
49
 
VIII
 
De mon nou vers vuelh totz pregar
que‧l m’anon de novel chantar
a lieis c’am senes talan var.
Dieus m’abais, et Amors, s’ieu men,
c’autre ris me semblon plorar
si‧m ten ferm en gaug ses laissar
midons, c’autre drut non cossen.
 
 
 
 
 
 
 
 
56
 
IX
 
Ia Dieus mais domna no‧m presen:
sol gart ma domna e mon Ioglar.
 
 
 
58
 
X
 
Dieus gart ma domna e mon Ioglar
e ia mais domna no‧m presen.
 
 
 
60
 

 

 

 

 
  1. Con un nuovo cuore e un nuovo desiderio, con un nuovo sapere e una nuova intelligenza e con un nuovo bel comportamento, voglio cominciare un nuovo piccolo vers e, colui che la mia buona nuova parola intende, senza dubbio avrà una vita più nuova, poiché – grazie ad esso – l’uomo meglio è rinnovato.
  1. Ecco che rinnovo il mio ardire, ecco che ho un nuovo pensiero accanto al vecchio, libero di nuovo e con un fermo aspetto, mentre canto la nuova chiara stagione, poiché la nuova foglia nasce da dove proviene il nuovo grido, nel quale la gioia si accende, degli uccelli che entrano in amore.
  1. Per questo amare mi rende felice, e io amo fino a tal punto che si può raccontare o pensare tutto ciò che io amo, perché senza contegno amo la più gentile: così Dio mi ama! e non mi metto a pensare, perché Amore – che ha voluto unirci – ha scelto per me di amare nel migliore dei modi.
  1. Sono così contento dell’Amore poiché non posso dare alcuna ricompensa ad Amore: Amore mi ha dato – se mi tiene caro – per sua scelta più di quello che Amore non può raccogliere per sé stesso, Amore, o donare agli altri, per questo ho il cuore ridente.
  1. Devo ridere e così faccio spesso, perché il cuore mi ride anche quando dormo e la mia donna mi ride tanto dolcemente che mi sembra riso di Dio, così mi sembra, e il suo riso mi rende più felice, come se mi ridessero quattrocento angeli per darmi gioia.
  1. Provo una gioia tale che mille infelici sarebbero ricchi della mia gioia e della mia gioia tutti i miei parenti vivrebbero con gioia senza mangiare; e colui che vuole la gioia la cerchi qui, perché io possiedo tutta la gioia interamente con la mia donna, che subito può donarmela.
  1. Donna, non posso parlare di nient’altro che di voi, donna, penso solo a baciare voi, donna, quando ascolto nominare voi, donna, che senza vestiti il mio cuore, donna, vi guarda, e adesso vedo, donna, essere fatta per me la vostra nuova bella persona.
  1. Per quanto riguarda il mio nuovo vers voglio pregare tutti poiché vadano di nuovo a cantare a colei che amo senza alcun desiderio incerto. Dio mi disprezzi, e anche Amore, se mento, che le altre risa mi sembrano pianto se la mia donna mi tiene fermo nella gioia senza lasciarmi e se non approva un altro amante.
  1. Giammai Dio mi presenti una donna: solo protegga la mia donna e il mio Ioglar.
  2. Dio protegga la mia donna e il mio Ioglar e giammai mi presenti una donna.
  • letto 1072 volte

Commento

Classificazione dei manoscritti I testimoni DIKMN2 presentano diverse varianti comuni, per esempio ai vv. 1, 10, 12, 15, 24, 25, 39 e 53. AN e CR – i quali presi singolarmente presentano un numero elevato di varianti comuni – risultano correlati dall’utilizzo delle stesse lezioni ai vv. 4 e 38. I manoscritti V e a – e a volte anche M – oscillano tra questi due gruppi, riportando a volte le lezioni del primo e altre le lezioni del secondo. In assenza di errori congiuntivi, non è possibile dare vita ad uno stemma sicuro; Pattison ipotizza un probabile rappruppamento:[1]

[Va]                [(AN) (CR)]               [M{D(IKN2)}]

 

Struttura e note al testo Il componimento è vers di argomento cortese. È ripartito in otto coblas doblas – di sette versi ciascuna – e due tornadas – di due versi ciascuna; presenta il seguente schema rimico e gonico: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8. Le coblas presentano le rime – a: -en e b: -ar, con retrogradazione di queste ultime (coblas I, II e V, VI: aaabaab; coblas III, IV e VII, VIII: bbbabba). Anche le due tornadas presentano la stessa alternanza rimica (ab:ba).
Le prime sette coblas sono caratterizzate ciascuna da una parola-chiave che si ripete nei primi sei versi (I nou, II novel, III amar, IV Amor, V rire, VI gaug, VII domna), mentre il settimo e ultimo verso anticipa la parola chiave della cobla seguente (coblas capfinidas: I e II renovelar/renovel; II e III amar/amars; III e IV Amors/Amor; IV e V rizen/rire; V e VI gaug/gaug; VI e VII midons/domna; VII e VIII nou/nou). La cobla VIII ripresenta al primo verso nou, che è regolarmente annunciato all’ultimo verso della cobla VII, e genera – di verso in verso – la serie completa di parole-chiave; l’ultima parola di questa serie, midons (v. 56), genera a sua volta domna in ciascuno dei quattro versi delle tornadas.
 
1-14. Raimbaut apre il componimento ritornando, in maniera insistente, sui temi del nuovo (nou-novel) e del rinnovare (renovelar). Quando un componimento inizia con una serie di ripetizioni, vi è, solitamente, l’intento ideologico di esprimere una poetica. In questo caso, il poeta vuole affermare la novità del suo trobar in relazione al suo radicale rinnovamento interiore e attraverso questa vuole offrire, a chi lo «intende», un componimento che mostri un nuovo modo di vivere. Il motivo del renovelar può essere rintracciato in altri componimenti di Raimbaut, come Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3)[2]: lì la novità del trobar consiste nella scelta dello stile leu, assoluta novità da parte di Raimbaut, che da sempre prediligeva il trobar clus e il trobar car, ovvero un componimento chiuso riservato a pochi eletti – la donna amata e pochi altri trovatori della sua corte – e caratterizzato da uno stile ricercato e dall’utilizzo di parole rare e preziose (cfr. Er resplan la flors enversa[3], BdT 389, 16). Questo tema, già presente nella tradizione trobadorica, è evidente – per esempio – in Guglielmo IX, Molt jauzens mi prenc en amar (BdT 183, 8),[4] vv.31-36: Pus hom gensor no‧n pot dir trobar, / ni huelhs vezer, ni boca dir, / a mos obs la vueill retenir, / per lo cor dedins refrescar / e per la carn renovelar, / que no puesca envellezir (“Poiché nessuno può trovare una signora più gentile, né occhi vedere, né bocca dire, la voglio tenere soltanto per me, per rinnovare il cuore nell’intimo e per rinnovale la carne, perché non possa invecchiare”).
1. Il sostantivo talen derivante dal latino TALENTUM – proveniente a sua volta dalla parabola evangelica dei talenti (“monete”) – acquisì dapprima il senso figurato di “don de nature; état d’esprit”[5], fino ad accogliere il significato di “désir, envie, sentiment, intention”.
1-2. Il poeta mette in contrapposizione la coppia cor-talen e la coppia saber-sen, creando un contrasto tra ciò che è irrazionale e ciò che è razionale; tale dittologia è evidente anche in Bernart de Ventadorn Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15),[6] v.7: «la boch’e.ls olhs e.l cor e.l sen». Altri elementi – che verranno proposti nel corso del commento – legano il componimento di Bernart al componimento in questione.
4. Pattison preferisce lectio facilior di AN e CR, vers. DIKMN2a presentano verset, lezione accolta da Milone e da questa edizione. Milone: «non stupisce d’altra parte in Raimbaut – soprattutto in rapporto al nou trobar, al rinnovamento dello stile – il raro diminutivo verset, da interpretare qui non come ‘versetto’ della Bibbia o della liturgia, ma come ‘piccolo vers, canzonetta’».[7] Per dare maggior peso a questa soluzione, pensiamo ai versi che aprono Aissi mou un sonet nou (BdT 389, 3) e Una chansoneta fera (BdT 389, 40).
5. Secondo Pattison, «this verse indicates a deliberate attempt at the obscurity of the trobar clus; however, the poem is not particularly difficult».[8] Raimbaut si rivolge ai fis amans, agli eletti che sono in grado di intendere il discorso d’amore e, attraverso esso, rinnovarlo. Occorre rivolgere l’attenzione, in particolare, sul termine enten, nel quale sono presenti due dimensioni: una dimensione intellettuale, con il significato di ‘intendere, comprendere, capire’, e una dimensione affettiva, con il significato di ‘tendere verso qualcuno o qualcosa’. Di conseguenza, questa parola può essere intesa con un doppio significato: può esprimere sia ‘tendere verso la mia buona nuova parola’ che ‘comprendere la mia buona nuova parola’. Questo dato è davvero interessante, perché collega questo rimante al testo di Bernart de Ventadorn, Chantars no pot gaire valer (BdT 70, 15).
7. Pattison riprende AN: qu’us vieills en deu renovellar («for an old man should be renewed by them»). Secondo Milone, la lezione di AN sembra una glossa correttiva a c’om viels di DIKMN2a – lettura facilior di c’om miels de CRV. Viels e miels sono paleograficamente interscambiabili, ma viels – nel contesto in cui si trova – è una lectio facilior che probabilmente è stata prodotta in maniera ossimorica in relazione a nou, parola-chiave della cobla, e a renovelar, a fine verso. Il senso complessivo della cobla affermerebbe l’ipotesi di Milone: il rinnovamento interiore spinge il poeta ad un nou trobar; chi ha la capacità di comprendere il discorso d’amore potrà essere rinnovato ed il rinnovamento sarà perfezionato grazie al nous motz. Raimbaut si propone ancora una volta come maestro d’amore (vedi la parodia dell’ensenhament in Assatz sai d’amor ben parlar[9]). Milone, collegandosi al quomielhs di C, congetturerà que miels. Come è evidente, per quest’edizione critica si segue il ragionamento di Milone, decidendo di non utilizzare la congettura, ma lasciando c’om miels. In questo contesto, ovviamente, om non vuole significare ‘qualsiasi uomo’, ma ‘l’uomo che – in particolare – può intendere queste nuove parole e può rinnovarsi’.
8-10. Mentre Pattison traduce «for I have a new thought with the old», Milone sostiene che è l’ardimen ad essere “nuovo accanto al vecchio pensiero”. La traduzione italiana di quest’edizione riprende la traduzione di Pattison, ma se ne distacca al verso 10. Pattison: «franc seems to modify ardimen. This makes v. 9 parenthetical. The variety of ms. readings here makes a choice difficult». Milone: «in realtà la soluzione è molto più semplice e prevede solo l’integrazione di una -s flessionale alla lezione di AN e di a: franc[s] de novel; è il soggetto (eu) che rinnova la propria capacità propositiva (vv. 8-9) e torna ad essere francs ‘libero’».[10] La confusione rimane nella tradizione manoscritta (Ana franc de novel ab, CR y franh de novelh, DIKMN2 farai de novel, V faz de novel ab). La nostra traduzione, per quanto riguarda il v. 10, segue le diverse soluzioni di Pattison e Milone, poiché ritiene che franc si riferisca al ‘nuovo pensiero’. Infatti, l’ardimen, che ha un’importanza particolare nella sfera dell’amore, oltre a sottolineare il sentimento amoroso, ha il compito di «liberare la strada dagli impedimenti che ostacolano l’amore nella sua opera di perfezionamento dell’uomo»[11]. Quindi, è possibile ipotizzare che, grazie al rinnovamento dell’ardimen, il pensiero divienga nuovamente libero.
11. A differenza di Pattison, che sceglie la lezione e chantem «and let us sing» riportata dalla maggior parte dei testimoni, Milone preferisce la lectio difficilior conservata unicamente da M, en chantan («mentre canto»), che in questa occasione non segue DIKN2 ed è sostenuto da e chante A e da e chant N. Milone: «es tracta d’un gerundi en funció adverbial (en lloc d’una subordinata de simultaneïtat) introduït per la preposició en, un tipus de construcció molt estesa a tota l’àrea galloromana que tot i la seva particularitat, pot haver induït a l’error a copistes provinents d’altres àrees».[12] El novel temps clar, “la nuova chiara stagione” sta ad indicare la primavera, che con la sua euforia coinvolge il soggetto che ama e che canta.
12-14. Questi tre versi presentano delle problematiche per quanto riguarda la ricostruzione del testo (cfr. Collazione). Pattison ricostruisce il testo ignorando DIKMN2 e a:

 

que‧l novels fruitz (AN) naison desen (CR e V)
e‧l novels critz (AN e V) on jois s’empren (R)
e‧ill auzeill intron en amar (AN).

 

Secondo Milone, Pattison ha sottovalutato a, che invece presenta una lezione corretta grammaticalmente, sintatticamente difficilior e coerente con il piano stilistico del nou trobar di Raimbaut. Milone: «nais dont deisen “nato da dove discende” è la chiave dei vv. 12-13, con dont < DE-UNDE, soluzione appunto difficilior che mette in crisi gli altri (nais dont > mais | mas don DIKMN2, nais/nas e AN, nais-<d>on = naison/naisson CR e V). […] un’ulteriore conferma è data da CR els auzels qu’intran (dels><d>els), che potrebbe anche spiegare la lezione di AN come un risultato finale di un processo di normalizzazione grammaticale e di semplificazione sintattica».[13] D’accordo con il ragionamento di Milone, per questa edizione critica si è ritenuto opportuno scegliere le lezioni di a, che fa emergere l’immagine della foglia – legata al tema del renovelar – come inizio di una nuova chiara stagione, dalla quale discende il nuovo canto d’amore. Mentre Milone utilizza il termine fuelhs, qui viene lasciata la lezione di a foils. DIKMN2, utilizzando la parola “uccello”, annullano completamente la metafora sopra indicata e rendono difficoltoso il raggiungimento di un senso logico della frase.
15-28. Il poeta delinea una sorta di investitura da parte di Amore, che viene personificato: è grazie ad Amore che può amare senza contegno, in maniera esclusiva, a tal punto che non solo è incapace di raccontarlo, ma addirittura non è in grado di comprendere la profondità di questo amore. Questo sentimento, più tardi, verrà definito da Dante con il termine Trasumanar, ovvero l’incapacità di saper raccontare per verba la Bellezza, poiché il solo ricordarla indebolisce la mente. Questo riguardo di Amore nei confronti del poeta rallegra Raimbaut all’inizio di questa seconda sezione (v. 15); il poeta – in maniera circolare – dopo aver espresso la sua gratitudine, termina questa sezione con l’immagine del cuore ridente.
15. Di fronte alla scelta della lezione, Pattison segue il testimone solitario N che conserva la parola chiave amar della cobla, mentre Milone, ancora una volta, si affida al testimone a. Milone: «l’ipotesi è confermata in primo luogo da CR Doncs amors, con amors (parola-chiave della cobla successiva) facilior rispetto ad amars; e poi da V domna mais e da DIKMN2 don aman, tutte soluzioni paleograficamente vicine alla lezione di a».[14] Secondo questa ricostruzione, la lettura proposta da Milone è Doncs amars me fai alegrar, accolta da questa edizione critica.
16-17. Pattison segue AN e CR e propone qu’ieu am plus. Milone, seguendo in questo caso IK, opta per la lezione que am. Quest’edizione ancora una volta accoglie a e la maggior parte della tradizione manoscritta che, utilizzando varianti differenti, riproducono la lezione qu’ieu. Dando fede a testimoni diversi, in Pattison troviamo al v. 16 pensar e al v. 17 comtar; viceversa in quest’edizione.
20. Pattison – fedele a AN – utilizza c’ad ops d’amar, che – secondo Milone – come unica argomentazione a favore ha la comparazione con Bernart de Vertadorn, Can l’erba fresch’e‧lh folha par[15] (BdT 070, 39), vv. 23-24: c’anc no vi cors melhs talhatz ni depens | ad ops d’amar sia tan greus ni lens. Gli altri testimoni concordano per un’altra lezione – qu’al mielhs d’amar – utilizzata per quest’edizione.
22-28. Secondo Pattison, la cobla IV presenta le difficoltà testuali più grandi, fino al punto che si vede obbligato ad abbandonare il suo testo-base A, per poter dare al testo un significato accettabile.
23-24. Milone afferma che la soluzione di Pattison è insoddisfacente: D’amor mi dei ieu ben lauzar | mas c’ad Amor guizerdonar | non puosc, qu’Amors m’a si‧m ten car; per questo motivo opta per uno scioglimento diverso: D’Amor me dei ieu ben lauzar | mas que Amor gazardonar | non puesc[a], Amor, si‧m ten car. Milone: «la preposizione (ad/az/as) rappresenta il solito riempitivo incongruo escogitato dalla tradizione manoscritta che, non riconoscendo la dialefe, si difende così dalla presunta».[16] Per quest’edizione, si decide di adottare la risoluzione di Pattison, cercando di valorizzare la sua soluzione attraverso un uso diverso della punteggiatura (vd. il commento al v. 25).
25. Pattison legge da‧t Amors – Amore ti dona – con un pronome enclitico di seconda persona singolare, mentre Milone ricostruisce il verso leggendo dat m’a Amors per son chauzimen, trasponendo il m’a (A e CR) che tutti gli altri testimoni avevano anticipato nel verso precedente. In quest’edizione è stata utilizzata la lezione privilegiata da Pattison, con l’unica differenza che dat viene utilizzato come participio passato legato a m’a del v. 24.
29-48. La quinta cobla sottolinea più volte il concetto del riso d’amore, ribadito dagli insistenti poliptoti (rire, ri, ris, rizian). Come nella cobla precedente Amore aveva generato un cuore ridente, così anche la donna amata dal poeta gli provoca altrettanto, persino nel sonno, e suscita una gioia tale da rendere ricchi Raimbaut, i suoi parenti e gli infelici e fomenta il desiderio di possederla. Raimbaut chiama in causa Dio e una compagnia iperbolica di quattrocento angeli, elemento che deve sicuramente essere paragonato ai cinquecento alunni dell’amore in Assatz m’es belh (BdT 389, 17),[17] vv. 22-28: Don d’amar dic – qu’am si ses tric | lieys qu’amar deg, – que‧lh miels adreg, | s’eron cert cum l’am finamens, | n’irion sai – preguar hueymai | que‧ls essenhes cum aprendens | de ben amar, – e neus preguar | m’en venrian dompnas cin cens (“Ecco perché dico di amare, perché amo in modo così ineccepibile colei che devo amare, che gli amanti più abili, se sapessero con quanta delicatezza la amo, verrebbero a supplicarmi di insegnare loro come studenti l’arte di amare, e pregando arriverebbero anche cinquecento donne”). Il riso di Dio viene utilizzato come termine di paragone: il sorriso della donna, paragonato spesso ad una figura celestiale, è un topos che ricorrerà più volte nella letteratura successiva.
31. Midons identifica la donna del trovatore. È un nome di genere maschile – ‘mio signore’ – che discende dal latino MĪ DOMINUS e che evidenzia la tipica metafora feudale[18]: il rapporta tra il poeta e la sua donna è paragonato al rapporto tra il signore e il suo vassallo. I trovatori, quindi, si rivolgono alla propria donna con questo termine maschile.
32-33. Pattison propone que ris de Dieu m’es vis, so‧m par (“che mi sembra essere il riso di Dio, così appare a me”) e afferma: «Most of the mss. have the reading I have adopted, with its awkward repetition of m’es vis, so‧m par, stylistically not as good as either CR or AN. But the scribe of the source of CR had a propensity for smoothing out all the difficulties, hence I believe that he departed from the original here in an attempt to better it. On the other hand, AN apparently do not make sense».[19] A parte i manoscritti AN che, risolvendo il problema con una sorta di censura religiosa, eliminando la comparazione tra il riso della donna e quello di Dio, e a, che presenta una completa confusione, tutti i manoscritti aggiungono un monosillabo superfluo: la ‘maldestra ripetizione’ – come la denomina Pattison – fa emergere che l’intera tradizione è messa in crisi da diëu e siëu dieretici e che questo mancato riconoscimento fa credere ai copisti di trovarsi di fronte ad una doppia ipometria. Pattison, dunque, adotta la lezione riportata da DIKMN2, lasciando il monosillabo superfluo; Milone, al contrario, trova la soluzione nei manoscritti CR, che si limitano ad aggiungere l’aggettivo belh sia al v.32 che al v.33 per correggere questa falsa ipometria. Accogliamo la soluzione di Milone.
40-42. Questi tre versi esprimono l’appagamento del desiderio, il raggiungimento del gaug entieramen. Il sintagma gaug entier, non a caso, chiude la lirica Lonc temps ai estat cubertz (BdT 389, 31),[20] v. 50.
42. Pattison legge da AN de (N ab) midonz que ben lo‧m pot (N poc) dar. Gli altri testimoni, in sostituzione a ben, riportano la lezione tot/tost. Dal momento che tot sembra la letio facilior, in quanto riperizione dell’entieramen del v. 41, Milone opta per la letio difficilio – tost – e in quest’edizione viene sostenuta la scelta di Milone.
46. Il sintagma ses vestimen sottolinea la vanità dell’aspetto materialistico, donando al poeta una ricchezza spirituale. Lo stesso motivo è rintracciabile in Bernart de Ventadorn, Tan ai mo cor ple de joya[21] (BdT 70, 44), v. 13: «Amar posc ses vestidura».
48-49. Ancora una volta, Pattison segue A (N tace dal v. 43 alla fine) c’ades mi‧us veig inz dompna estar | vostre bel nou cors covinen. Per quanto riguarda mi‧us, presente anche in a, si dovrà leggere come aggetivo mius, aggettivo possessivo come mieus di M; tutti gli altri testimoni riportano mi < MIHI. Per quanto riguarda inz, assente in CR e a, è presente nella stessa posizione in V e si trova postposto a domna in altri manoscritti. Secondo Milone, la sua sospettosa mobilità fa pensare al solito riempitivo, mentre la soluzione è suggerita da CR, che lega il vocativo domna in dialefe con estar, ed è confermata da a che ignora la dialefe e compensa la falsa ipometria con la ripetizione di mi.[22] Anche questa volta l’opzione di Milone ci è sembrata la più adeguata.
Il sintagma cors covinen è frequente nella poesia trobadorica e, ancora una volta, collega questo componimento a Chantars no pot gaire valer, cobla VI, vv. 41-42: «Bel’e conhd’, ab cors covinen, | m’a faih ric ome de nien». L’espressione mi estar covinen significa ‘essere a me conveniente, adatto, adeguato’: “essere proprio mia, fatta proprio per me, la vostra bella nuova persona”.
50-57. Il poeta si rivolge ai suoi lettori quasi come a dei messaggeri, affinché riportino i suoi sentimenti alla donna amata. Il termine ferm è una parola portante, che sembra quasi aprire e chiudere il componimento: infatti, lo ritroviamo nella seconda e nell’ultima cobla come a tessere il filo conduttore di questo nuovo amore solido, costante, «fermo», tale da essere inscalfibile e mai incerto.
57-60. La tornada è il punto in cui avviene l’invio a qualcuno: alla donna amata o ad un giullare? Il termine ioglar potrebbe far pensare che Raimbaut si stia riferendo ad un giullare, ma in realtà, si tratta di un senhal, ovvero un soprannome che rimanda ad un’altra identità. Raimbaut si rivolge in dodici canzoni su quaranta ad un interlocutore o un’interlocutrice (tredici, se consideriamo Escotatz, mas no sai que s’es, dove il trovatore attribuisce il senhal a sé stesso):

  1. BdT 389, 01 Ab nou cor et ab nou talen, vv. 58-59: «Ja Dieus mais domna no‧m presen: | sol gart ma domna e mon Joglar. || Dieus gart ma domna e mon Joglar | e ja mais domna no‧m presen» (vv. 57-60);
  2. BdT 389, 5 Als durs, crus, cozens lauzengiers[23], v. 67: «Joglar, s’eu ja cautz sabata, | qui no‧us ve pauc a cavalgat, | ni sap per que se debata» (vv. 67-69);
  3. BdT 389, 11 Ara‧m so del tot conquis[24], v. 70: «Joglar, Dieus que‧us fetz tan be | e creis vostre pretz quec dia, | vos capdel si co‧us cove» (vv.70-72);
  4. BdT 389, 12 Ara no siscla ni chanta[25], v. 45: «Ai! domna prezans, | ar penz qe‧us acol – en baizans. || Joglar, vostr’enans | voil, e Dieus lo vol – mil aitans» (vv. 43-46);
  5. BdT 389, 16 Er resplan la flors enversa[26], v. 51: «Doussa dona, amors e jois | nos ajusten malgrat dels crois || Joglar, granre n’ai meins de joi | car no‧us vei e‧n fas semblan croi» (vv. 49-52);
  6. BdT 389, 18 Assatz sai d’amor ben parlar[27], v. 57: «Mas be‧l sabra mos bels Joglars | qu’ilh val tant e m’es tan coraus | que ja de lieis no‧m venra maus. || E mon vers tenra, qu’era‧l paus, | a Rodes, don son naturaus» (vv. 57-61);
  7. BdT 389, 19 Ben sai c’a sels seria fer[28], v. 67: «Can la candela‧m fetz vezer | vos baizan rizen, a! cal ser! || Joglar, ades mati e ser | me tira‧l cors vostre vezer» (vv. 65-68);
  8. BdT 389, 20 Ben s’eschai qu’en bona cort[29], v. 47: «Joglars, per que‧m desazaut? | ma domna e vos mi faitz baut»;
  9. BdT 389, 27 Entre gel e vent e fanc[30], v. 60: «Domna, renovell nostre jais | si‧us platz; que viu, si be‧m fas gais, | ab manz durs doloiros pantais. || Joglar, vos avetz pro oimais, | et ieu planc e sospir et ais» (vv. 57-61);
  10. BdT 389, 30 Joglar, fe qed eu dei[31], v. 1: «Joglar, fe qed eu dei | a Dieu ni a ma donna ni a mei, | qazutz son en esfrei | q’ar mais ancor non vei | lieis a cui totz m’autrei | per ar e per totz tems» (vv. 1-6);
  11. BdT 389, 33 Parliers…[32], v. 49: «Jotglar, Dieus nos gart d’enguen | sitot olh non fan deman» (vv. 49-50);
  12. BdT 389, 39 Si‧l cors es pres[33], vv. 4, 9, 14, 19, 24, 29: «et aprop Dieu m’en fi en mon Joglar, | qu’en els ar es tot del meu desliurar» (vv. 4-5); «quar de vostra dona que‧us te tan quar, | per nuilha re tenetz pres son Jotglar» (vv. 8-9); «tuit devon dir – fe que dei mon Jotglar! – que vos etz sel que fai donas raubar» (vv. 14-15); «non agratz pro raubat en mon Jotglar?» (v. 19); «si per dreg fos, non agratz mon Jotglar (v. 24); qu’als non mi da c’apela son Jotglar» (v. 29);
  13. BdT 389, 28 Escotatz, mas no sai que s’es, v. 30: «e sui fols chantaire cortes, | tan qu’om me n’apela Joglar» (vv. 29-30).

Nel componimento che stiamo analizzando, Raimbaut lascia intendere che Joglar e la donna del poeta siano due personaggi differenti; anche in 8, e in 10 si rivolge in modo esplicito sia alla domna amata che a Joglar. In 6 ilh e lieis si riferiscono al vero oggetto del desiderio, del quale il fin aman nulla può rivelare senza venir meno all’imperativo cortese del celar: Joglar – amica e confidente – sarà l’unica depositaria del segreto. In 2, la lode a Joglar chiude una lunga invettiva contro i durs, crus, cozens lauzengiers: l’amica fedele e sincera è contrapposta ai nemici della fin’amor: enoios, vilans, malparliers. Anche in 3 e in 11 la dedica al senhal non contiene alcuna allusione ad un coinvolgimento amoroso. In 4, 5, 7 e 9 è evidente la differenza di tono tra la prima tornada – indirizzata alla donna amata – e la seconda – indirizzata a Joglar. In 12, Raimbaut sembra offrire qualche sottile indizio di un rapporto d’amore con Joglar, ma si tratta di un gap.
Nella vida[34] di Raimbaut d’Aurenga, presente come unicum in N2, si legge:
 
Et amet longa sason una domna de Proensa, que avia nom ma domna Maria de Verfuoil, et apellava la “son Joglar” e[n] sas ch‹i›ansos. Longamen la amet e ella lui. E fez maintas bonas chansos d’ella e mainz autres bons faics.
 
[“E amò per lungo tempo una signora di Provenza, che aveva nome madonna Maria de Vertfuoil; e la chiamava son Joglar nelle sue canzoni. A lungo l’amò ed ella amò lui. E fece molte buone canzoni per lei e moltre altre azioni onorevoli”].
 
Non abbiamo alcuna notizia di questa Maria di Vuertufuel; fu, molto probabilmente, un’invenzione del biografo. Friedrich Diez[35] identifica in Joglar la Comtessa de Dia, che secondo la vida «enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos» (“si innamorò di Raimbaut d’Aurenga, e compose su di lui molte buone canzoni”). Carl Appel[36] segnala le incongruenze delle identificazioni con Maria de Vertfuoil e con la Comtessa, rimanendo convinto del fatto che il senhal si riferisca non ad una confidente, ma alla donna amata:
 
Si, dans les autres piéces, l’auteur veut faire croire que Joglars et son amie soient deux personnes différentes, ce n’est évidentemment qu’une ruse pour égarer les lausengiers, ruse, du reste, que Raimbaut n’est pas seul à employer […] Peut-être le senhal se rapportait-il d’abord à Raimbaut et fut-il ensuite le nom d’amour des deux amants, ainsi que nous voyons plusieurs fois qu’un senhal servait en même temps pour deux amis ou deux amants. Et nous avons la preuve que Joglar désignait aussi bien le poète que la dame.
 
Secondo Adolf Kolsen[37], il senhal può alludere non ad una domna ma ad un amico di Raimbaut: «vielleicht Giraut de Bornelh»; nell’ultima cobla di BdT 389, 5, vv- 57-61, Raimbaut si rivolge a Palharet (probabilmente «a minstrel of Raimbaut’s entourage like Levet»)[38] affinché porti la sua canzone a ‘n Giraut, de cuy ai peccat, a Perpinhah part Laucat. Kolsen, che in altra sede[39] aveva identificato in ‘n Giraut il trovatore Giraut de Bornelh – anche se come fornisce la sua vida[40], a Giraut hom de basa far, non spettava il titolo en – completa l’ipotesi attribuendo a quest’ultimo anche il senhal. Pattison avanzò altre possibili identificazioni per l’amica e confidente Joglar: una delle sorelle di Raimbaut, Tiburga, sposata con Bertran dels Baus, o l’altra sorella Tiburgueta, sposata con Ademar de Murviel, o ancora la contessa di Rodez (cfr. BdT 389, 18).[41]
Nel 1949, in Neuphilologische Mitteilungen, M. Aimo Sakari, infine, propose – con molta probabilità – di riconoscere nel misterioso senhal di Joglar la trobairitz Azalais de Porcairagues; dalla sua breve vida, tramandata da I, K e d, apprendiamo che:[42]
N’Azalais de Porcarages[43] si fo de l’encontrada de Monpeslier, gentils domna et enseignada. Et enamoret se d’En Gui Guerrejat[44], qu’era fraire d’En Guillem de Monpeslier. E la domna si sabia trobar, e faz de lui mantas bonas cansos.
L’unica canzone della trobairitz che ci è pervenuta – Ar me al freit tems vengut[45] (BdT 43, 1) – presenta numerose allusioni a BdT 389, 27: oltre all’esordio invernale (Raimbaut: «Entre gel e vent e fanc | e giscl’e gibr’e tempesta»; Azalais: «Ar em al freg temps vengut, | que‧l gels e‧l neus e la faingna») e all’invio a Joglar comune ad entrambe le canzoni – rendendo questo senhal reciproco –, nella lirica di Alazais va segnalato in particolare il v. 14 – «d’Aurenga me moc l’esglais» – che richiama l’esglai due volte evocato da Raimbaut, ai vv. 23 e 34 («e‧l cors, qu’est esglai mi presta; so don me nais aquest esglais»). Per quanto riguarda la sesta cobla, se quest’ultima presenta – nell’ultima copia conservata – delle rime leggermente sgradevoli, è perché la cobla originale è stata sostituita dalla stessa Azalais per evocare – dopo il 1173 – la morte del suo amico Raimbaut. Ancora, Sakari, esprime l’idea che «Raimbaut visait dans la Bederesca (c’est-à-dire ‘la Biterroise’), Alazais, celle de Béziers» [46] A questo punto, secondo Sakari, Azalais, corrispondente cortese e letterario di Raimbaut, risponde perfettamente a ciò che è noto di Joglar dai canti del trovatore e, nel momento in cui manda la sua canzone a Raimbaut, chiamata Joglar, non possono esserci dubbi. La tesi di Sakari viene discussa e accettata da M. Delbouille, che aggiungerebbe: «selon toute vraisemblance le senhal Joglar est né du texte de la chanson XXIV de Raimbaut».[47] Nel componimento XXIV (BdT 389, 28), il termine joglar appare una sola volta e viene utilizzato come un nome comune; qui, Raimbaut imputa la follia di cui soffre alla signora che lo fa languire e che lo ha reso un cantante sciocco, al punto che viene chiamato joglar da coloro che l’ascoltano.

 

[1] Pattison 1952, p. 186.
[2] Pattison 1952, p. 125; Milone 1998, p. 57 e p. 127.
[3] Pattison 1952, p. 199.
[4] Pasero 1973, p. 231.
[5] FEW, 13, p. 36.
[6] Appel 1915, p. 85.
[7] Milone 2003, pp. 169-254.
[8] Pattison 1952, p. 187.
[9] Pattison 1952, p. 134.
[10] Milone 2003, p. 203.
[11] Kölher 1976, p. 96.
[12] Milone 1998, p. 121.
[13] Milone 2003, p. 205.
[14] Ibidem., p. 206.
[15] Appel 1915, p. 219.
[16] Milone 2003, p. 207.
[17] Pattison 1952, p. 121.
[18] Per ‘metafora feudale’ s’intende «il trasferimento nel rapporto amoroso del vincolo di soggezione e fedeltà assoluta che nella società feudale univa il vassallo, l’“uomo ligio”, al suo signore» (LAZZERINI 2001, p. 48).
[19] Pattison 1952, p.187.
[20] Pattison 1952, p. 164; Appel 1928, p. 38; Riquer 1975, p. 442; Milone 1998, p. 91 e p. 176.
[21] Appel 1915, p. 257.
[22] Milone 2003, p. 209.
[23] Appel 1929, p. 393; Pattison 1952, p. 190.
[24] Pattison 1952, p. 167; Milone 2003, p. 227.
[25] Pattison 1952, p. 113.
[26] Pattison 1952, p. 199; Milone 1983, p. 45; Milone 1998, p. 63 e 137.
[27] Pattison 1952, p. 134; Milone 1998, p. 73 e 159.
[28] Pattison 1952, p. 142; Milone 1998, p. 79 e 166.
[29] Pattison 1952, p. 138.
[30] Pattison 1952, p. 115.
[31] Appel 1897, p. 412; Appel 1928, p. 102; Pattison 1952, p. 179.
[32] Pattison 1952, p. 181.
[33] Appel 1929, p. 473; Pattison 1952, p. 177.
[34] Boutière-Schutz 1973, p. 441.
[35] Diez 1829, p. 56.
[36] Appel 1897, pp. 417-420.
[37] Kolsen 1921, pp. 549-552.
[38] Pattison 1952, p. 194.
[39] Kolsen 1894, p. 49.
[40] Boutière-Schutz 1973, p. 39.
[41] Pattison 1952, pp. 57-61.
[42] Boutière-Schutz 1973, p. 341.
[43] oggi Portiragnes, 10 km a sud-est di Béziers. (cfr. Sakari 1949, p. 25).
[44] Gui Guerrejat, figlio di Guillaume VI de Montpellier, era cugino da parte di padre di Raimbaut d’Aurenga (cfr. Sakari 1949, p. 36).
[45] Sakari 1949, p. 185; Riquer 1975, p. 460; Rieger 1991, p. 481.
[46] Delbouille 1957, p. 50.
[47] Delbouille 1957, p. 59.
  • letto 1059 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/ab-nou-cor-et-ab-nou-talen

Links:
[1] http://www.rialto.unina.it/RbAur/389.1/389.1(Milone).htm
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f469.image.r=856.langFR
[3] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.html
[4] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f27.image.r=chansonnier.langFR