Pus s'enfulleysson li verjan
E·l glaujol de lonc lo riu blan,
Qui que paus, ieu pes e cossir
De moutas cauzas a sobriers,
Segon natura et estiers,
De qu'auzem lo poble brugir.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000
Pus s’enfulleysson li verjan,
e·l glaiols delonc lo riu blan,
qui qe paus, ieu pens e conssir
de moutas causas a sobriers,
segon natura et estiers,
de q’auzem lo poble bruir.
II.
12
Pus la cogossia s 'espan
E l'us cogos l'autre non blan,
Laissem los anar e venir.
Cuy cal quals que chaps an primiers?
Qu'ieu non daria dos deniers
Per lor mesclanhas devezir.
Puois la cogossia s’espan
e l’us cogotz l’autre non blan,
laissem los anar e venir:
Cui cal cals que caps an primiers?
Q’ieu non daria dos deniers
per lor mesclaignas devezir.
III.
18
Qu'aissi·s vai lo pretz menuzan
E·l folhatges hieis de garan,
Non puesc, sols, lo fuec escautir
Dels seglejadors ufaniers,
Qui fan los criminals dobliers,
Pejors que no·us aus descobrir.
C’aissi·s vai lo pretz menuzan
e·l follatges hieis de garan.
No·n puosc sols lo fuoc escantir
dels segleiadors ufaniers
qe fant los criminaus dobliers,
peiors q’eu no·us sai descobrir.
IV.
24
Las baratairitz baratan,
Frienz del barat corbaran,
Que fan Pretz e Joven delir,
Baraton ab los baratiers
Fundens qu'estiers lor deziriers
No·m podon celar de frezir.
Las baratairitz, baratan,
frienz del barat c’obraran –
que fant pretz e joven delir –
baratan ab los baratiers,
fondens q’issortz lor desiriers:
no·n pot eras cessar de frir!
V.
30
E s'ieu cug anar castian
La lor folhia, quier mon dan;
Pueys s'es pauc prezat si·m n'azir,
Semenan vau mos castiers
De sobre·ls naturals rochiers
Que no vey granar ni florir.
E s’ieu cuich anar chastian
la lor follia, ieu qier mon dan,
pois s’es pauc prezat si·m n’azir;
semenan vau mos chastïers
de sobre naturaus rochiers,
c’u no·n vei granar ni florir.
VI.
36
S'anc fui de la mus' en afan,
Lo musatg' ai rendut musan,
Tro per aillor non puosc' issir.
Tans n'i vei dels contraclaviers,
Greu sai remanra conz entiers
A crebar ni a meich partir.
S’anc fui de la musa en afan,
lo musatge ai rendut musan,
tro per aillor no·n puosc issir.
Tans n’i vei d’els contraclaviers,
greu sai remanra conz entiers
a crebar ni a mieich partir!
VII.
42
A Dieu m'autrey, quo·s pot fisan,
Lo segle cazen e levan!
Mas a tart mi vuelh penedir,
Pero si·n suy plus viausiers
Que chatz o mostre·l reprobiers
Cuy (?) lo sa vis fetz lon ...
A Dieu m’autrey – quo·s pot si s’an
lo segle cazen e levan,
mas a tart mi vuelh penedir;
per o si·n suy plus viansiers
que chatz o mostre·l re[proviers]
c . . . . lo savis fetz lon . . . . . . [ir].
VIII.
48
Qu'aissi va
Marcabrus
del tot uol. .. ir
elhas els fal... ie ..
no sia coaze
del aculhir.
Qu’aissi va [. . .]
Marcabrus [. . .]
del tot vol r [. . .]
elhas els fal [. . .]
no sia coaze [. . .]
del aculhir.
IX.
48
Si non foss . . . . . . . . an
Ricx fora, prenden e donan,
Mas de luenh m'an fayt magrezir,
Ja mai non lur serai guerriers,
. . . . . . . . . . . . . . . .
Que no·m puesc la guerra sofrir.
Si no foss[on] . . . . . . . .[an]
ricx fora pre[nd]en e [d]onan,
mas de luenh m’an fayt magrezir.
. . . . . . . . . . . . . . [iers]
ja mai no·n lur serai guerriers,
que nom puesc la guerra sofrir.
