Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > JAUFRE RUDEL > EDIZIONE > Lanquan lo temps renovela > Edizioni

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 962 volte

Ferrari

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi
qu’ieu sai cum lo chans refri
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.

II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,
jauzens somon a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e·l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’amor ses erguelh
qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.

IV.
Jois ab amar cabaleja,
e·s veston d’una despuelha,
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz e·l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.

VI.
Aissi voluda e guerreja
mai lo ben, que Dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so que·ls tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors no·i fai son apelh
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.

VII.
Res el mon non es plus belha
d’amor veraia vezina,
ni re non tenc mai per belh
ni·m vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.

VIII.
Sobre·ls melhors senhoreja
mos chans, en qual guiza·m vuelha,
e·ls motz laissa·ns senhorei,
e·ls sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’En Grimoartz vos espelh,
qu’ab joi lo las e l’afina,
si·s qui be·l chant ni l’espelha.
 

  • letto 682 volte

Lafont

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh
qu’ieu sai cum lo chans refrí
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
doussament per miey la bruelha
lo rossinhòl s'esbaudeya.

II.
E quand lo bòsc reverdeya,
nays fresca e vertz la fuelha,
adoncas ieu reverdey
de jòy e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del matí
que fan d’amor li auzelh
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
jauzens somón a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e’l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz que s’enselh
quascus d’autretral aizí,
ab fin’amor, ses erguelh.
Qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha,
qu’amor non deu far enveya.

IV.
Jòys ab amar cabaleya,
e’s veston d’una despuelha,
e cui que desabaley,

d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab jòy fi
e yòys fa d’amor capdelh,
e malvestat que no fina,
bayssa prez e’l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e d’afina,
que de jòy fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieys aclí:
e malvestat dezacuelh
pretz que no sap on s’estey.
Per qu’ieu laus jovens acuelha 
amors e ab lieys esteya.

VI.
Sobre’ls melhors senhoreya
mos chans en qual guiza’m vuelha,
e’ls motz laissans senhorey
e’ls say dir aissí cum vuelh.
E vec vos del vers la fi
qu’En Grimoartz vos espelh:
qu’ab jòy lo las’ e l’afina
si’s qui bel chant ni l’espelha.

  • letto 588 volte

Stimming

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi 
[qu’ieu sai cum lo chans refri]
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.
 
II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha, 
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,

jauzens somon al aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
el par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’ amor ses erguelh,  
qu’ieu conoso assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.
 
IV.
Jois ab amar cabaleja,
es veston d’una despuelha, 
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz el descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de’ joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,  
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.
 
VI.
Aissi voluda e guerreja 
mai lo ben, que dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so quels tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors noi fai son apelh 
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.
 
VII.
Res el mon non es plus belha
d'amor veraja vezina,
ni re non tenc mai per belh 
nim vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.
 
VIII.
Sobrels melhors senhoreja  
mos chans, en qual guizam vuelha,
els motz laissans senhorei
els sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’en Grimoartz vos espelh,  
qu’ab joi lo las e l’afina,
sis qui bei chant nil espelha.

  • letto 691 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/edizioni-160