Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > JAUFRE RUDEL > EDIZIONE > Lanquan lo temps renovela

Lanquan lo temps renovela

BdT 190,1

Mss.: C 214, Mʰ² 78, e 182 = Jaufre Rudel (ma autonominatio di En Grimoartz alla cobla VI).

Metrica: a7' b7' c7 d7 e7 f7 g7' h7' (Frank 879:13). Vers di 8 coblas alternadas e retrogradadas di 8 versi, con rim derivatiu ai versi 1/3, 2/4, 5/7, 6/8.

Edizioni: Stimming 1873, p. 57; Ferrari 1991; Lafont 1992, p. 52.

  • letto 1477 volte

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1012 volte

Ferrari

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi
qu’ieu sai cum lo chans refri
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.

II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,
jauzens somon a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e·l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’amor ses erguelh
qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.

IV.
Jois ab amar cabaleja,
e·s veston d’una despuelha,
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz e·l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.

VI.
Aissi voluda e guerreja
mai lo ben, que Dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so que·ls tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors no·i fai son apelh
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.

VII.
Res el mon non es plus belha
d’amor veraia vezina,
ni re non tenc mai per belh
ni·m vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.

VIII.
Sobre·ls melhors senhoreja
mos chans, en qual guiza·m vuelha,
e·ls motz laissa·ns senhorei,
e·ls sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’En Grimoartz vos espelh,
qu’ab joi lo las e l’afina,
si·s qui be·l chant ni l’espelha.
 

  • letto 731 volte

Lafont

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh
qu’ieu sai cum lo chans refrí
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
doussament per miey la bruelha
lo rossinhòl s'esbaudeya.

II.
E quand lo bòsc reverdeya,
nays fresca e vertz la fuelha,
adoncas ieu reverdey
de jòy e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del matí
que fan d’amor li auzelh
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .;
jauzens somón a l’aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
e’l par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz que s’enselh
quascus d’autretral aizí,
ab fin’amor, ses erguelh.
Qu’ieu conosc assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha,
qu’amor non deu far enveya.

IV.
Jòys ab amar cabaleya,
e’s veston d’una despuelha,
e cui que desabaley,

d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab jòy fi
e yòys fa d’amor capdelh,
e malvestat que no fina,
bayssa prez e’l descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e d’afina,
que de jòy fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieys aclí:
e malvestat dezacuelh
pretz que no sap on s’estey.
Per qu’ieu laus jovens acuelha 
amors e ab lieys esteya.

VI.
Sobre’ls melhors senhoreya
mos chans en qual guiza’m vuelha,
e’ls motz laissans senhorey
e’ls say dir aissí cum vuelh.
E vec vos del vers la fi
qu’En Grimoartz vos espelh:
qu’ab jòy lo las’ e l’afina
si’s qui bel chant ni l’espelha.

  • letto 605 volte

Stimming

I.
Lanquan lo temps renovelha
e par la flors albespina,
ai talant d’un chant novelh,
e son florit l’albespi 
[qu’ieu sai cum lo chans refri]
doussament per miei la bruelha,
lo rossinhols s’esbaudeja.
 
II.
E quan lo boscs reverdeja
nais fresca e vertz la fuelha, 
adoncas ieu reverdei
de joi e florisc cum suelh,
ab lo dous chan del mati,
que fan d’amor li auzelh,

jauzens somon al aurelha.

III.
E pus l’us l’autre s’enselha,
el par ves sa par s’aizina,
de nos es dregz, que s’enselh
quascus d’atretal aizi
ab fin’ amor ses erguelh,  
qu’ieu conoso assatz e vey,
pus la malvestatz s’orguelha
qu’amors non deu far enveja.
 
IV.
Jois ab amar cabaleja,
es veston d’una despuelha, 
e cui que desabalei,
d’escassedat mi despuelh;
amors si senh ab joi fi,
e jois fa d’amor capdelh,
e malvestatz, que no fina,
baissa pretz el descapdelha.

V.
Cortezament assembelha
amors vera e s’afina,
que de’ joi fa son sembelh,
per qu’ieu plus ves lieis acli,  
e malvestatz dezacuelh
pretz, que no sap on s’estei,
per qu’ieu laus, jovens acuelha
amor et ab lieis esteja.
 
VI.
Aissi voluda e guerreja 
mai lo ben, que dieus lur tuelha,
als avars, qui ieu guerrei,
mais no val re so quels tuelh,
ans porta jovens tapi
s’amors noi fai son apelh 
tota joja s’atapina
c’uns no vol pretz ni l’apelha.
 
VII.
Res el mon non es plus belha
d'amor veraja vezina,
ni re non tenc mai per belh 
nim vol aver a vezi
ves nulha part on reduelh,
qu’ieu puesca trobar mersei,
rics malvatz gara e rodelha,
et amors ri e merseja.
 
VIII.
Sobrels melhors senhoreja  
mos chans, en qual guizam vuelha,
els motz laissans senhorei
els sai dir aissi cum vuelh;
e vec vos del vers la fi,
qu’en Grimoartz vos espelh,  
qu’ab joi lo las e l’afina,
sis qui bei chant nil espelha.

  • letto 809 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 936 volte

CANZONIERE Mʰ²

  • letto 629 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Testo Careri 1996, p. 400.

Lan can lo tems renouella
E par la flor albespina
Ai talant dun chan nouel
E son flurit li albespi
Quieu sai com lo chans refri
Doussamen per mei la brueilla
Lo rossinhol sesbaudeia.
I.
Lancan lo tems renovella
e par la flor albespina,
ai talant d'un chan novel,
e son flurit li albespi
qu'ieu sai com lo chans refri
doussamen per mei la brueilla,
lo rossinhol s'esbaudeja.
E can lo bosc reuerdeia
Nais fresca e uertz la fueilla
Adoncas reuerdei de ioi com sueill
Ab lo dous chant del mati
Que faun damor li auzel iauzen
So mou lauzeletz laureilla.
II.     
E can lo bosc reverdeja
nais fresca e vertz la fueilla
adoncas reverdei
de joi com sueill,
ab lo dous chant del mati,
que faun d'amor li auzel jauzen,
so mou l'auzeletz l'aureilla.
E pos luns lautre senseilla
El par ues sa par saizina
De nos es dreitz que sen sel
Cascuns dautretal aizi
Ab fin amor ses ergueill
Quieu conosc asatz e uei
Pos la maluestatz sergueilla
Camor non deu far enueia.
III.
E pos l'uns l'autre s'enseilla,
e·l par ves sa par s'aizina,
de nos es dreitz, que s'ensel
cascuns d'autretal aizi
ab fin'amor ses ergueill
qu'ieu conosc asatz e vei,
pos la malvestatz s'ergueilla
c'amor non deu far enueja.
Iois ab amor cabaleia
Es uieston duna despueilla
                                E cui que
E cui que descabelei
Escasedatz ni despueill
Amors si senh ap ioi fi
E iois fai damor capdel
E maluestatz que non fina
Baissa pretz el descapdela
IV.     
Jois ab amor cabaleja,
e·s vieston d'una despueilla,
e cui que descabelei,
escasedatz ni despueill;
amors si senh ap ioi fi,
e jois fai d'amor capdel,
e malvestatz, que non fina,
baissa pretz e·l descapdela.
Cortezament asembela
Amors uers esaclina
Que de ioi fai son sembel
Perquel plus ues lieis acli
E maluestatz desacueill
Pretz que no sap on sestei
Perquieu laus iouens acueilla
Amor et ab liei esteia.
V.
Cortezament asembela
amors vers e s'aclina,
que de joi fai son sembel,
per que·l plus ves lieis acli,
e malvestatz desacueill
pretz, que no sap on s'estei,
per qu'ieu laus, jovens acueilla
amor et ab liei esteja.
Aissi uoluda e guerreia
Mai lo ben que dieus lur tueilla
Als auars qui ieu guerrei
Mai noual re no quels tueill
Ans porta iouens tapi
Samors noi fai son apel
Tota ioia satapina
Cuns no uol pretz ni lapella.
VI.
Aissi voluda e guerreja
mai lo ben, que Dieus lur tueilla,
als avars qui ieu guerrei,
mai no val re no que·ls tueill,
ans porta jovens tapi
s'amors no·i fai son apel
tota joia s'atapina
c'uns no vol pretz ni l'apella.
Res el mon non es plus bella
Damor ueraia uezina
Ni re non tenc mai per bel
Nim uol auer a uezi
Ves nuilla part ]n[on rodueill
Quieu puesca trobar merse
Ricx maluatz garde rodeilla
Et amors ri e merseia.
VII.
Res el mon non es plus bella
d'amor veraia vezina,
ni re non tenc mai per bel
ni·m vol auer a vezi
ves nuilla part on rodueill,
qu'ieu puesca trobar merse,
ricx malvatz gard' e rodeilla,
et amors ri e merseia.
Sobrels nouels senhoreia
Mos chans en cal guizam uueilla
Els motz laisans senhorei]a[
El sai dir aisi com uueill
                                E au uos
E au uos del uers la fi
Qen grimoartz no sespel
Cap ioi lo lassa e lafina
Sis qui bel chant ni lespella.
VIII.     
Sobre·ls novels senhoreja
mos chans, en cal guiza·m vueilla,
e·ls motz laisa·ns senhorei,
e·l sai dir aisi com vueill;
e au vos del vers la fi,
q'en Grimoartz no s'espel,
c'ap joi lo lassa e l'afina
si·s qui be·l chant ni l'espella.
  • letto 769 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/lanquan-lo-temps-renovela