Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > JAUFRE RUDEL > EDIZIONE > Quan lo rossinhols el foillos > Edizioni

Edizioni

A cura di Flavia Volpe

  • letto 1405 volte

Chiarini

I.
Quan lo rossinhols el foillos
dona d’amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que reingna,
mi ven al cor grans jois jazer.

II.
D’aquest’amor son tan cochos
que, quant eu vauc vas leis corren,
vejaire m’es qu’a reusos
m’en torn e qu’ela m’an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c’uimais i ateingna
s’Amors no la·m fa remaner.

III.
De tal domna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, quant remire sas faissos,
totz lo cors m’en vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
que l’aus dire per sieu mi teingna,
pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son siei dit amoros
e siei fait son fin e valen:
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna c’aia cor tan gen;
graille es, fresc’ ab cors plazen,
e non cre genser s’enseingna,
ni anc homs non la poc vezer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mieillz queren;
e son d’aitan aventuros
qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
la merce de Mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apel’ e·m deigna
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non siec en Belleen,
no sai com sia ja mais pros
ni cum ja venh’ a guerimen;
qu’ieu crei e sai, mon escien,
que sel cui Jesus ensenha
segur’escola pot tener.
 

  • letto 1002 volte

Chiarini2

Versione a:
I.

Quan lo rossinhols el foillos
dona d'amor e·n quier e·n pren,
e mou son chan jauzens joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que reingna,
mi ven al cor grans jois jazer.

II.
D’aquest’amor son cochos
que, quant eu vauc vas leis corren,
vejaire m
’es qu’a reusos
m
’en torn e qu’ela m’an fugen.
E mos cavals i cor tan len,
greu er c’uimais i ateingna
s
’Amors no la·m fa remaner.

III.
De tal domna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen;
ans, quant remire sas faisos,
totz lo cors m
’en vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
que l’aus dire per sieu mi teingna,
pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son siei dit amoros
e siei fait son fin e valen:
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna c’aia cor tan gen;
graille es, fresc’ab cors plazen,
e non cre genser s’enseingna,,
ni anc homs non la poc vezer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mieillz queren;
e son d’aitan aventuros
qu’enquar n’aurai mon cor jauzen:
la merce de mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apel’ e·m deigna
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qi sai reman delechos
e Dieu non sec en Belleen,
no sai com sia ja mais pro
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu crei e sai, mon escïen,
que sel cui Jesus ensenha
segu’ escola pot tener.


Versione b:
I.
Quan lo rossinhols el folhos
dona d
’amor e·n quier e·n pren
e mou son chan jauzen joios
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que·i renha,
mi vai grans jois al cor jazer.

II.
D’un’amistat sui enveios,
que no sai joia plus valen
c’or e dezir, que bona·m fos
si·m fazia d’amor prezen:
que·l cors a gras, delgat e gen
e ses ren que·i desconvenha;
es amors bon’ab bon saber.

III.
D’aquest’amor sui cossiros
vellan e pueis sompnhan dormen:
quar lai ai joi meravelhos,
per qu’ieu la jau jauzitz jauzen.
Mas sa beutat no·m val nien,
quar nulhs amics no m’essenha
cum ieu ja n’aia bonsaber.

IV.
D’aquest’amor sui tan cochos
que quant ieu vau ves lieis corren
vejaire m’es qu’a reversos
m’en torn e qu’ela·s n’an fugen.
E mos cavals vai atan len,
e greu cug mais que i atenha
s’ela no·s vol aremaner.

V.
Amors, alegre·m part de vos
per so car vau mon mielhs queren;
e sui en tant aventuros
qu’enqueras n’ai mon cor jauzen:
mas pero per mon Bon Guiren,
que·m vol e m’apell’e·m denha
m’es ops a parcer mon voler.

VI.
E qui sai rema deleitos
e Dieu non seinc en Belleen,
no sai com ja mais sia pros
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu sai e crei, mon escien,
que selh cui Jhesus ensenha
segur’a escola pot tener.

  • letto 652 volte

Jeanroy

I.
Quan lo rossinhols el folhos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chan jauzent joyos
E remira sa par soven
E·l riu son clar e·l prat son gen
Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor grans joys jazer.

II. 
D’un’ amistat suy enveyos,
Quar no sai joya plus valen, 
C’or e dezir, que bona·m fos
Si·m fazia d’amor prezen,
Que·l cors a gras, delgat e gen
E ses ren que·y descovenha,
E s’amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor suy cossiros
Vellan e pueys sompnhan dormen,
Quar lai ay joy meravelhos,
Per qu’ieu la jau jauzitz jauzen;
Mas sa beutatz no·m val nien, 
Quar nulhs amicx no m’essenha
Cum ja n’aia bon saber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochos
Que quant ieu vau ves lieys corren
Vejaire m’es qu'a reüsos 
M’en torn e qu’ela·s n’an fugen;
E mos cavals i vai tan len
Greu er qu’oimais i atenha
S’Amors no la·m fai remaner.

V.
Amors, alegres part de vos
Per so quar vau mo mielhs queren,
E suy en tant aventuros
Qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
La merce de mon bon guiren
Que·m vol e m’apell’ e·m denha
E m’a tornat en bon esper.

VI.
E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen
Non sai, cum sia jamais pros
Ni cum ja venh’ a guerimen,
Qu’ieu sai e crei, mon escien,
Que selh qui Jhesus ensenha
Segur’ escola pot tener.

  • letto 573 volte

Lafont

I.
Quan lo rossinhòl el follós 
dona d’amor e’n quier e’n pren,
e mòu son chant jauzent joyós 
e remira sa par soven,
e’l rius son clar e’l prat son gen,
pel novel depòrt que-y renha
mi vai grans jòys al còr jazer.

II.
D’un’amistat sui enveyós,
quar no sai jòya plus valen
que d’aquesta, que bona’m fos
si’m fazia d’amor prezen;
que’l còrs a gras, delgat e gen
e ses ren que-y descovenha
es amors bon’ ab bon saber.

III
D’aquest’ amor suy cossirós
vellan e pueys sompnhan dormen, 
quar lai ay jòy meravelós
per qu’ieu la jau joyós jauzen.
Mas sa beutat no’m val nien,
quar nulhs amicx no m’essenha
cum ieu ja n’aya bonsaber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochós
que quant ieu vau ves lieys corren,
vejaire m’es qu’a reversós
me’n torn e que lieys n’an fugen.
E mos cavals vai aitan len 
a greu cug mais que y atenha,
s’ilha no’s vòl arretener.

V.
Amors, alegres part de vos
per sò quar vau mo mielhs queren,
e fuy-en tant aventurós
qu’enqueras n’ay mon còr jauzen.
Mas però per mon Bon Guiren
que’m vòl e m’apell’ e’m denha,
m’es òps a parcer mon voler. 

VI.
E qui sai reina deleytós 
e Dieu non siec en Bethleem,
no sai cum ja mais sia pros
ni cum ja venh’ a guerimen, 
Qu’ieu sai e cre, mon escien, 
que selh qui Jhesus ensenha
segura escòla pòt tener.

  • letto 535 volte

Pickens

Versione 1:
I.
Quant lo rosignols el fuoillos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chant jauzen joios
E remira sa par soven.
E·ill riu son clar e·ill prat son gen,
Pel novel deport que reingna,
Me ven al cor grans jois jacer. 

II.
D’aquest’ amor son tan cochos
Que quant eu vauc ves leis corren,
Vejaire m’es c’a reüsos
Me·n torn e qu’ella m’an fugen;
E mos cavals i cor tan len,
Greu er cui mais i ateingna
S’amors non la·m fai remaner.

III.
De tal domna soi cobeitos
A cui non aus dir mon talen;
Ans quant remire sas foisos,
Totz lo cors me·n vai esperden.
E aurai ja tan d’ardimen
Que l’aus dir per sieu mi teingna,
Pois d’als non ll’aus merce querrer?

IV.
A! com son sei dit amoros
E siei fait douz e plazen;
Qu’anc non nasquet sai entre nos
Neguna c’aia cors tan gen:
Grailla es, fresca ab cor plaisen,
E non cre genser s’enseingna
Ni no·n vi hom ab tan plazer.

V.
Amors, alegre·m part de vos
Per so car vau mon miellz querren,
E son d’aitan aventuros 
Qu’enquar n’aurai mon cor jauçen
La merce de mon bon Guiren
Que·m vol e m’apel’ e·m deigna
E m’a tornat en bon esper. 

Versione 2:
I.
Qan lo rossinhols el foillos
Dona d’amor e·n qer e·n pren
E mou son chan jauzen joios
E remira sa par soven,
E·l riu son clar e· prat son gen,
Pel novell deport qe reinha,
Mi ven al cor grandz jois jazer.

II.
D’aquest’ amor sui tan cochos
Qe qant ieu vau vas leis corren,
Vejaire m’es q’a reversos
Me·n torn e q’ill se n’an fugen;
E mos cavalls hi vai tan len
Qe greu er qe lai ateinha
S’amors no la·m fa remaner.

III.
De tal donna sui desiros
A cui non aus dir mon talen;
Anz qant remire sas fazos,
Toz le cors me·n vai esperden.
Dieus! s’aurai ja tan d’ardimen
Qe ll’aus dir qe patz me·n teinha,
Pos d’als non ll’aus merce qerer?

IV.
A! qom son siei dich saboros
E siei bon fach fin e valen,
Q’anc non nesqet sai entre nos
Tan bella de neguna gen:
Cors a graille, dolgat, plazen,
E non cug genzer si seinha
Ni anc homs son la poc vezer.

V.
Amors alegre·m part de vos
Per so qe vau mo miells qeren,
E sui en tant aventuros
Q’encaras n’ai mon cor jauzen
La merce de mon bon Geren
Qe·m vol e m’apell’ e·m deinha
E m’a tornat en bon esper. 

VI.
E qi sai reman delechos
E Dieu non sec en Bellïen,
Non sai com sia ja mais pros
Ni com si veinha ha gerimen,
Q’ieu crei e sai mon escïen
Qe cell cui Jhesu Crist seinha
Segura escola pot tener.

Versione 3:
I.
Quan lo rossinhol el follos
Dona d’amor e·n pren
E mou son chant jauzent joyos
E remira sa par soven,
E·l riu son clar e·l prat son gen,
Pel dovel deport que·y renha
Mi vai grans joys al cor jazer.

II.
D’un’ amistat suy enveyos
Quar no sai joya plus valen
Que d’aquesta que bona·m fos
Si·m fazia d’amor prezen,
Que·l cors a gras, delgat e gen
E ses ren que·y descovenha:
Es amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor suy cossiros
Vellan e pueys sompnhan dormen,
Quar lai ay joy meravelos
Per qu’ieu la jau [ab joy jauzen];
Mas sa beutat no·m val nïen,
Quar nulhs amicx no m’essenha
Cum ieu ja n’aya bon saber.

IV.
D’aquest’ amor suy tan cochos
Que quant ieu vau ves lieys corren,
Vejaire m’es qu’a reversos
Me·n torn e que lay·s n’an fugen,
A greu cug mais que·y atenha
S’ilha no·s vol aretener.

V.
Amors alegre·s part de vos
Per so quar vau mo mielhs queren;
E fuy en tant aventuros
Qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
Mas pero per mon Bon Guiren
Que·m vol e m’apell’ e·m denha,
M’es ops aparcer mon voler.

VI.
E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen,
No sai cum ja mais sia pros
Ni cum ja venha guerimen,
Qu’ieu sai e cre mon escïen
Que selh qui Jhesus ensenha
Segura escola pote tener.

Versione 2-a:
I.
Pos lo rossignols el foillos
Dona d’amor e qier e pren
E mou son chan jauzen joios
E remira sa par soven,
E·il riu son clar e·il prat son gen,
Per novel deport qi regna,
Me ven al cor granz jois jazer.

II.
Amors, alegre·m part de vos,
Q’ieu sai q’en vauc mon miels qeren;
E fui·n al prim tan volontos
Q’enqeras n’ai mon cors jauzen;
Mas pero port mon bon talen,
Q’enqera m’apell’ e·m degna,
E m’estou partir men voler.

III.
Mas, dura amor, sui tan cochos
Qe cant ieu vauc vas leis corren,
Vejaire m’es qu’en reüssos
Me·n torn et ela·m vai fugen;
E mos cavals i cor ta[n] len
Q’en grieu cugz qe mais l’ategna
S’ab merce non vol remaner.

IV.
A! com son sei fag enveios
E sei bel dig fin e valen,
Qe non nasqet [sai] entre nos
Sa pars, segon mon escïen;
Qe·l cors ha blanc e gai e gen,
Per qu’ieu non cug tam bella regna
Ni anc qant lo pogues vezer.

Versione 3-a:
I.
Can lo rossinhol el fulhos
Dona d’amor e·n quier e·n pren
E mou son chan jauzen joyos
E remira sa par soven,
E·l rieu son clier e·l prat son gen
Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor gran joy çazer.

II.
D’un’ amistat soi enveios,
Car no sai joia tan valen,
C’or e dezir, que bona·m fos
Si·n fazia d’amar parven,
Que·l cors a gran, delgat e gen
E sen ren que·l desconvenha:
Es s’amor bon’ ab bon saber.

III.
D’est’ amor soi fort cossiros
Velhan, e pueys son ja dormen,
Car lay ay joy meravilhos
Per qu’ieu la jau ab joy jauzen;
Mas sas beutaz no·m val nïen,
C’amicx mielhs no sec la senha
De mi ab mays de bel plazer.

IV.
D’aquest’ amor soi [tan] cochos
Que cant yeu vau vas luy corren,
Vejaire m’es que raïzos 
Me·n torn e qu’ela m’an fugen,
E sos chivaus cor aitan len
Que greu er mays qui l’atenha
S’amors no la·m fay remaner.

V.
Amors, alegre·m part de vos
Per tal car vau mo mielhs queren,
E soi de tan, aventuros
Qu’en breu n’auray mon cor jauzen
La merce de mon bel Guiren
Que·m vol e·m dezir e·m denha
E m’a tornat en bon esper.

  • letto 585 volte

Stimming

I.
Quand lo rossinhols el folhos
dona d’amor en quier en pren
e mou son chant jauzen jojos
e remira sa par soven; 
eil riu son clar eil prat son gen,
pel novel deport, que renha,
mi ven al cor grans jois jazer.

II. 
D’un’ amistat soi envejos,
car no sai joja plus valen, 
c’or e dezir, que bonam fos,
sim fazia d’amor prezen;
quel cors a gras, delgat e gen,
e ses ren, quei descovenha,
es s’amors bon’ ab bon saber.

III.
D’aquest’ amor soi cossiros
velhan e pueis sompnhan durmen,
car lai ai joi meravilhos,
per qu’ieu la jau jauzitz jauzen;
mas sa beutatz nom val nien, 
car nulhs amicx nom essenha
cum ieu ja n’aja bon saber.

IV.
D’aquest’ amor sui tant cochos,
que quand ieu vauc ves lieis corren,
vejaire m’es, qu'a reversos 
m’en torn, e qu’ella m’an fugen;
e mos cavals i vai tan len,
greu er, qu’oimais i atenha,
s’amors no lam fai remaner.

V.
De tal dompna sui cobeitos,
a cui non aus dir mon talen, 
anz quan remire sas faissos,
totz lo cors m’en vai esperden;
et aurai ja tant d’ardimen,
quel aus dir, per sieu mi tenha,
pois d’als non ll’aus merce querer?

VI.
A! cum son siei dich amoros
e siei faich son doutz e plazen!
qu’anc non nasquet sai entre nos
neguna, c’ajal cors tant gen,
grailes, fresca, ab cor plazen,
e non cre, genser s’ensenha,
ni non vi hom ab tant plazer.

VII.
Amors, alegres part de vos,
per so car vau mon mielhs queren,
e soi en tant aventuros, 
qu’encaras n’ai mon cor jauzen,
la merce de mon bon guiren,
quem vol em apell’ em denha
e m’a tornat en bon esper.

VIII.
E qui sai reman delechos
e dieu non sec en Belleen,
non sai, com sia jamais pros,
ni com ja venh’ a guerimen;
qu’ieu sai e crei mon escien,
que cell, cui Jhesus ensenha,
segura escola pot tener.

  • letto 543 volte

Wolf-Rosenstein

I.
Quan lo rossinhols el follos
dona d’amor e·n quier e·n pren,
e mou son chant jauzent joyos,
e remira sa par soven,
e·l riu son clar e·l prat son gen,
pel novel deport que·y renha,
mi ven al cor grans joys jazer.

II.
D’un’amistat suy enveyos --
quar no sai joya plus valen --
c’or e dezir, que bona·m fos
si·m fazia d’amor prezen;
que·l cors a gras, delgat e gen,
e ses ren que·y descovenha,
e s’amors bon’ab bon saber.

III.
D’aquest’amor suy cossiros
vellan e pueys sompnhan dormen,
quar lai ay joy meravelos
per qu’ieu la jau joyos, jauzen;
mas sa beutatz no·m val nien,
quar nulhs amicx no m’essenha
cum ieu ja n’aya bon saber.

IV.
D’aquest’amor suy tan cochos
que quant ieu vau ves lieys corren,
vejaire m’es qu’a reüsos
m’en torn e que lay·s n’an fugen;
e mos cavals y cor tan len…
a greu cug mais que·y atenha,
s’amors no la·m fay remaner.

V.
Amors, alegres part de vos,
per so quar vau mo mielhs queren;
e suy en tant aventuros
qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
la merce de mon Bon Guiren
que·m vol e m’apell’e·m denha,
e m’a tornat en bon esper.

VI.
E qui sai rema deleytos
e Dieu non siec en Bethleem,
no sai cum ja mais sia pros,
ni cum ja venh’a guerimen;
qu’ieu sia e cre, mon escien,
que selh qui Jhesus ensenha
segura escola pot tener.

  • letto 480 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/edizioni-158