Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > CERCAMON > EDIZIONE > Pos nostre temps comens' a brunezir > Edizioni

Edizioni

  • letto 1034 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
6
Testo Rossi 2009 
 
Puois nostre temps comens’a brunezir
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

 
Testo Tortoreto 1981 
 
Puois nostre temps comens’ a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vei tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

 
Testo Wolf - Rosenstein 1983 
 
Pus nostre temps comens’a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssatz los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros,
et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

 
II.
 
 
 
 
12
Aquest Amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

 
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

 
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·n doble·l gazardos;
que pretz e joys e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinens ni los frays--
mas per semblan greus er a conquerir.

 
III.
 
 
 
 
18
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
que fin’Amors los deja obezir.

 
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no n’a dos tan verays
que fin’amors los deja obezir.

 
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos;
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escas ni paupr'ergulhos;
qu’en plus de mil non a dos tan verays
que fin’amors los deya obezir.

 
IV.
 
 
 
 
24
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos
e van dizen qu’Amors torn’en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donnas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

 
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’Amors torn’ en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

 
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’amors vay en biays,
per que·l marit en devenon gilos,
e donas son intradas em pantays;
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

 
V.
 
 
 
 
30
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

 
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

 
Sist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz, e Joven elonhar ad estros,
don Proeza no cug sia mais,
qu’Escassedatz ten las claus dels baros;
manhs n’a serratz din la ciutat d’Abays,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

 
VI.
 
 
 
 
36
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays:
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.

 
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays;
ardre·ls degr’ om e totz vius sebellir.

 
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas, que Dieu trays:
ardre·ls degr’om e totz vius sebellir!

 
VII.
 
 
 
 
42
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

 
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos:
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

 
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs, e Dieus acosselh nos,
q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays,
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir.

 
VIII.
 
 
 
 
48
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e s'i es pros, yssira ves Roays
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

 
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

 
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh que son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos;
et ab aitan pot si liurar del fays
qu’assatz en fai trabucar e perir.

 
IX.
 
 
52
Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais
meravill’es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’Amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir».

 
Cercamonz diz :”Qe vas Amor s’irais
meravill’ es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir.”

 
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni trais;
anz dona joi als arditz amoros.

 
X.
 
 
56
Fagz es lo vers e non deu viellezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.

 
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.

 
Cercamonz diz: qi vas Amor s’irais,
meravill’es com pot l’ira suffrir;
q’ira d’amor es paors et esglais,
e no·n pot hom trop viure ni murir.

 
  • letto 660 volte

Rossi

I.
Puois nostre temps comens’a brunezir  
e li verjan son de la fuelha blos,      
e del solelh vey tant bayssar los rays, 
per que·l jorn son escur e tenebros     
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.      

II.
Aquest Amor no pot hom tan servir       
que mil aitans no·il doble·ls gazardos: 
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays, 
n’auran aisselh qu’en seran poderos;    
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir. 

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,     
tant es sos pretz valens e cabalos,     
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;      
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays 
que fin’Amors los deja obezir.          

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,       
afollon drutz e molhers et espos       
e van dizen qu’Amors torn’en biays,    
per que·l marit endevenon gilos,        
e donnas son intradas en pantays,        
cuy mout vol hom escoutar et auzir.     

V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir   
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,       
per que Proeza non cug sia mais,        
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;  
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.      

VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,   
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,   
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,  
per lauzengiers qu’an bec malahuros,      
qui son pejor que Judas que Dieu trays:   
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.   

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;        
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!   
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,    
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;     
petit la vey, mas per ella suy gays       
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!       

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir          
de gran blasme, silh q’en son encombros;  
e s'i es pros, yssira ves Roays           
e gurpira lo segle perilhos,              
et ab aitan pot si liurar del fays,       
qu’assatz en fai trabucar e perir.        

IX.
Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais       
meravill’es com pot l’ira suffrir,       
q’ira d’Amor es paors et esglais          
e no·n pot hom trop viure ni murir».      

X.
Fagz es lo vers e non deu viellezir,     
segon aisso qe monstra la razos,          
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,      
anz dona joi als arditz amoros.         
 

  • letto 689 volte

Tortoreto

I.
Puois nostre temps comens’ a brunezir,  
e li verjan son de la fuelha blos,      
e del solelh vei tant bayssar los rays, 
per que·l jorn son escur e tenebros     
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.      

II.
Aquest’amor no pot hom tan servir       
que mil aitans no·il doble·ls gazardos: 
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays, 
n’auran aisselh qu’en seran poderos;    
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir. 

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,     
tant es sos pretz valens e cabalos,     
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;      
qu’en plus de mil no n’a dos tan verays 
que fin’amors los deja obezir.          

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,       
afollon drutz e molhers et espos,       
e van dizen qu’Amors torn’ en biays,    
per que·l marit endevenon gilos,        
e donas son intradas en pantays,        
cuy mout vol hom escoutar et auzir.     

V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir   
Pretz e Joven e lonhar ad estros,       
per que Proeza non cug sia mais,        
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros  
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.      

VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,   
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,   
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,  
per lauzengiers qu’an bec malahuros,      
qui son pejor que Judas que Dieu trays;   
ardre·ls degr’ om e totz vius sebellir.   

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;        
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!   
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,    
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos:     
petit la vey, mas per ella suy gays       
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!       

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir          
de gran blasme, silh q’en son encombros;  
e si es pros, yssira ves Roays,           
e gurpira lo segle perilhos,              
et ab aitan pot si liurar del fays,       
qu’assatz en fai trabucar e perir.        

IX.
Cercamonz diz :”Qe vas Amor s’irais       
meravill’ es com pot l’ira suffrir,       
q’ira d’amor es paors et esglais          
e no·n pot hom trop viure ni murir.”      

X.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,     
segon aisso qe monstra la razos,          
q’anc bon’amors non galiet ni frais,      
anz dona joi als arditz amoros.
 

  • letto 726 volte

Wolf - Rosenstein

I.
Pus nostre temps comens’a brunezir,  
e li verjan son de la fuelha blos,      
e del solelh vey tant bayssatz los rays, 
per que·l jorn son escur e tenebros,     
et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.      

II.
Aquest’amor no pot hom tan servir       
que mil aitans no·n doble·l gazardos; 
que pretz e joys e tot quant es, e mays, 
n’auran aisselh qu’en seran poderos;    
qu’anc non passet covinens ni los frays--
mas per semblan greus er a conquerir. 

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,     
tant es sos pretz valens e cabalos;    
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escas ni paupr'ergulhos;
qu’en plus de mil non a dos tan verays 
que fin’amors los deya obezir.          

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,       
afollon drutz e molhers et espos,       
e van dizen qu’amors vay en biays,    
per que·l marit en devenon gilos,        
e donas son intradas em pantays;       
cuy mout vol hom escoutar et auzir.     

V.
Sist sirven fals fan a pluzors gequir   
Pretz, e Joven elonhar ad estros,       
don Proeza no cug sia mais,        
qu’Escassedatz ten las claus dels baros;
manhs n’a serratz din la ciutat d’Abays,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.      

VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,   
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros   
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,  
per lauzengiers qu’an bec malahuros,      
qui son pejor que Judas, que Dieu trays:  
ardre·ls degr’om e totz vius sebellir!   

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;        
tollam nos d’elhs, e Dieus acosselh nos,  
q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,    
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;     
petit la vey, mas per ella suy gays,       
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir.       

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir          
de gran blasme, silh que son encombros;  
e si es pros, yssira ves Roays,           
e gurpira lo segle perilhos; 
et ab aitan pot si liurar del fays      
qu’assatz en fai trabucar e perir.        

IX.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,     
segon aisso qe monstra la razos,          
q’anc bon’amors non galiet ni trais;      
anz dona joi als arditz amoros.

X.
Cercamonz diz: qi vas Amor s’irais,       
meravill’es com pot l’ira suffrir;       
q’ira d’amor es paors et esglais,          
e no·n pot hom trop viure ni murir.
 

  • letto 729 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/edizioni-123