Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > ARNAUT DANIEL > EDIZIONE > Anc eu no l'ac mas ela m'a

Anc eu no l'ac mas ela m'a

BdT 29,2

Mss.: A 40, C 204, D 52, E 59, G 74, I 67, K 51, L 109, N 191, N² 3, Q 40, R 48, c 41 = Arnaut Daniel.

Metrica: a8 b8 c8 d7' e7' f4' f6' g4 g2 h4' h5' (Frank 874:1). Canso di 6 coblas unissonans di 11 versi, seguite da una tornada di 4.

Edizioni: Canello 1883, p. 102; Lavaud 1910-11, p. 50; Toja 1960, p. 235; Perugi 1978, vol. II, p. 199; Wilhelm 1981, p. 26; Eusebi 1984, p. 40; Perugi 2015, p. 79.

  • Blog di Paolo Canettieri [1]
  • letto 4104 volte

Edizioni

  • letto 1109 volte

Perugi 2015

I.
Anc ieu non l'ac, mas ella m'ac
trastot en son poder amors
e fai·m irat-let savi-fol
com selui qu'en ren no·s torna,
c'om no·s defen qui ben ama,
c'amors comanda
c'om la serv'e la blanda,
per qu'eu n'aten
sofren
bona partida
cant m'er escarida.

II.
Ie·n dic pauc qu'ins el cor m'esta;
estar mi fai temen paors
la lenga, mas lo cor no: vol
so don dolen se soiorna,
gen langis mas non s'en clama,
qu'en tant a randa
com mars te[n e] garanda
non a tan gen
prezen
con la chausida
qu'eu ei encobida.

III.
Tan sai son pretz fin e serta
per qu'ieu no·m puosc virar aillors:
per so fas eu; que·l cors m'en dol,
<ni> can sols clau ni s'aiorna
ieu non aus dir que m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l ueil n'an lor liuranda,
car solamen
vezen
m'stai aizida:
ve·us que·m ten a vida.

IV.
Fols es qui per parlar en va
quer com sos iois sia dolors:
que lausengiers, cui Deus afol,
non auges lengat'adorna!
l'us conseilla, l'autre brama,
per que·s desmanda
amors tals, fora, granda:
mas ie·m defen
feingen
de lor bruida
et am ses faillida,

V.
pero iauzen mi ten e sa-
-n'ab un plazer de que m'a sors,
mas mi no passera ia·l col
per paor qu'il me fos morna,
qu'enquera·m sint de la flama
d'amor, que·m manda
que mon cor no espanda:
si fatz temen
soven,
puois vei per crida
mant'amor delida.

VI.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr'ieu plus fag si·m fes secors
cil que <e·>m da ioi e·l me tol,
qu'er soi letz, er m'o trastorna,
que a son vol me liama:
ren no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
anz franchamen
li·m ren,
doncs si m'oblida
merces er perida.

VII.
Meilz-de-be-ren,
si·t pren,
chanzon grazida,
c'Arnautz non oblida.
 

  • letto 612 volte

Toja

I.
Anc ieu non l’aic, mas ella m’a
totz temps en son poder Amors, 
e fai·m irat, let, savi, fol,  
cum cellui q’en re no·is torna,
c’om no·is deffen qui ben ama; 
c’Amors comanda                
c’om la serv’ e la blanda,     
per q’ieu n’aten               
soffren,                       
bona partida                   
qand m’er escarida.            

II.
S’ieu dic pauc, inz el cor m’esta   
q’estar mi fai temen paors;         
la lenga·is feign, mas lo cors vol  
son don dolens si soiorna;          
q’el languis ma no s’en clama,      
q’en tant a randa                   
cum mars terra garanda              
no a tant gen                       
presen                              
cum la chausida                     
q’ieu ai encobida.                  

III.
Tant sai son pretz fin e certa      
per q’ieu no·m puosc virar aillors; 
per so fatz ieu qe·l cors men dol,  
que qan sols clau ni s’aiorna       
eu non aus dir qui m’aflama;        
lo cors m’abranda                   
e·ill huoill n’ant la vianda,       
car solamen                         
vezen                               
m’estai aizida:                     
ve·us qe·m ten a vida!              

IV.
Fols es qui per parlar en va     
qier cum sos iois sia dolors!    
Car lausengier, cui Dieus afol,  
non ant ies lenguet’ adorna:     
l’us conseill’e l’autre brama,   
per qe·is desmanda               
Amors tals fora granda.          
Mas ieu·m deffen                 
feignen                          
de lor brugida                   
e am ses faillida.               

V.
Pero guazen mi ten e sa       
ab un plazer de que m’a sors, 
mas mi no passara ia·l col    
per paor q’il no·m fos morna, 
q’enqera·m sent de la flama   
d’Amor, qi·m manda            
que mon cor non espanda;      
si fatz, soven                
temen,                        
puois vei per crida           
maint’amor delida.            

VI.
Maint bon chantar levet e pla        
n’agr’ ieu plus fait, si·m fes socors
cella qe·m da ioi e·l mi tol;        
q’er sui letz, er m’o trastorna,     
car a son vol me liama.              
Ren no·il desmanda                   
mos cors, ni no·il fai ganda,        
ans franchamen                       
li·m ren:                            
doncs, si m’oblida                   
Merces es perida.                    

VII.
Mieills-de-Ben ren,   
si·t pren,            
chanssos, grazida,    
c’Arnautz non oblida.
 

  • letto 750 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 6400 volte

CANZONIERE A

  • letto 8877 volte

Riproduzione fotografica

http://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0084?sid=a4754fd1b1d408a3e4f28ecf056c8017 [2]

  • letto 2998 volte

Edizione diplomatica

    Arnautz daniels.
  ANc ieu nonlaic mas ella ma. totzte(m)ps
  enson poder amors. Efaim irat let sa
  ui fol. Cum cellui qen re nois torna. com
  nois deffen qui ben ama. Camors coman
  da. Com serua eblanda. p(er) qieu naten.
  Soffren. Bona partida. Qand mer esca
  rida.
  Sieu dic pauc inz elcor mesta. Qestar mi
  fai temen paors. La lengais plaing mas
  lo cors uol. So don dolens si soiorna. Quel
  languis mas nosen clama. Qen tant a
  randa. Cum mars garanda. Non a ta(n)t
  gen presen. Cum la chausida. Qieu ai
  encobida.
  Tant sai son pretz fin ecerta. P(er) qieu nom
  puosc uirar aillors. P(er)so ofatz quel cors
  men dol. Que qan sols clau ni saiorna.
  Eu non aus dir qui maflama. Lo cors
  mabranda. Eill huoill nant lauianda.
  Car solamen. Uezen. Mestai aizida. Ueus
  qem ten auida.
  Fols es qui p(er) parlar enua. Qier cum sos
  iois sia dolors. Car lausengier cui dieus
  afol. Non ant ies lengueta adorna. lus
  conseilla elautre brama. P(er)qeis desman
  da. Amors tals fora granda. Mas ieum
  deffen. Feignen. delor brugida. Et am ses
  faillida.
  Pero gauzen miten esa. Ab un plazer ab
  que ma sors. Mas mi non passara ial col.
  P(er) paor quil nom fos morna. Qenqeram
  sent dela flama. Damor qim manda. Q(ue)
  mon cor non espanda. Si fatz souen. temen.
  puois uei p(er) crida. Maintamor delida.
  Maint bon chantar leuet epla. nagrieu
  plus fait sim fes socors. Cella qem da
  ioi el mi tol. Qer sui letz er mo trastorna.
  Car ason uol me liama. Ren noil deman
  da. Mos cors ni noill fai ganda. Mas fran
  chamen. lim ren. Doncs si moblida. Mer
  ces es perida.
  Mieills deben ren. Sit pren. Chanssos gra
  zida. Carnautz non oblida.
  • letto 4083 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
  ANc ieu nonlaic mas ella ma. totzte(m)ps
  enson poder amors. Efaim irat let sa
  ui fol. Cum cellui qen re nois torna. com
  nois deffen qui ben ama. Camors coman
  da. Com serua eblanda. p(er) qieu naten.
  Soffren. Bona partida. Qand mer esca
  rida.
I.
Anc ieu non l'aic mas ella m'a
totz temps en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
cum cellui q'en re no·is torna,
c'om no·is deffen qui ben ama,
c'Amors comanda
c'om serva e blanda:
per q'ieu n'aten
soffren
bona partida
qand m'er escarida.
  Sieu dic pauc inz elcor mesta. Qestar mi
  fai temen paors. La lengais plaing mas
  lo cors uol. So don dolens si soiorna. Quel
  languis mas nosen clama. Qen tant a
  randa. Cum mars garanda. Non a ta(n)t
  gen presen. Cum la chausida. Qieu ai
  encobida.
II.
S'ieu dic pauc inz el cor m'esta
q'estar mi fai temen paors;
la lengai·s plaing mas lo cors vol
so don dolens si soiorna
qu'el languis, mas no s'en clama,
q'en tant aranda
cum mars garanda
non a tant gen
presen,
cum la chausida
q'ieu ai encobida.
 
 
  Tant sai son pretz fin ecerta. P(er) qieu nom
  puosc uirar aillors. P(er)so ofatz quel cors
  men dol. Que qan sols clau ni saiorna.
  Eu non aus dir qui maflama. Lo cors
  mabranda. Eill huoill nant lauianda.
  Car solamen. Uezen. Mestai aizida. Ueus
  qem ten auida.
III.
Tant sai son pretz fin e certa
per q'ieu no·m puosc virar aillors;
per so o fatz que·l cors m'en dol,
que qan sols clau ni s'aiorna:
eu non aus dir qui m'aflama;
lo cors m'abranda
e·ill huoill n'ant la vianda.
car solamen
vezen
m'estai aizida:
ve·us qe·m ten a vida!
  Fols es qui p(er) parlar enua. Qier cum sos
  iois sia dolors. Car lausengier cui dieus
  afol. Non ant ies lengueta adorna. lus
  conseilla elautre brama. P(er)qeis desman
  da. Amors tals fora granda. Mas ieum
  deffen. Feignen. delor brugida. Et am ses
  faillida.
IV. 
Fols es qui per parlar en va
qier cum sos iois sia dolors!
Car lausengier, cui Dieus afol,
non ant ies lengueta adorna:
l'us conseilla e l'autre brama,
per qe·is desmanda
Amors tals fora granda.
Mas ieu·m deffen
feignen
de lor brugida
et am ses faillida.
  Pero gauzen miten esa. Ab un plazer ab
  que ma sors. Mas mi non passara ial col.
  P(er) paor quil nom fos morna. Qenqeram
  sent dela flama. Damor qim manda. Q(ue)
  mon cor non espanda. Si fatz souen. temen.
  puois uei p(er) crida. Maintamor delida.
V.
Pero gauzen mi ten e sa
ab un plazer ab que m'a sors,
mas mi non passara ia·l col
per paor qu'il no·m fos morna,
q'enqera·m sent de la flama
d'Amor, qi·m manda
que mon cor non espanda;
si fatz, soven
temen,
puois vei per crida
maint'amor delida.
  Maint bon chantar leuet epla. nagrieu
  plus fait sim fes socors. Cella qem da
  ioi el mi tol. Qer sui letz er mo trastorna.
  Car ason uol me liama. Ren noil deman
  da. Mos cors ni noill fai ganda. Mas fran
  chamen. lim ren. Doncs si moblida. Mer
  ces es perida.
VI.
Maint bon chantar levet e pla
n'agr'ieu plus fait, si·m fes socors
cella qe·m da ioi e·l mi tol;
qer sui letz, er m'o trastorna,
car a son vol me liama.
Ren no·il demanda
mos cors, ni no·ill fai ganda,
mas franchamen
li·m ren:
doncs, si m'oblida
Merces es perida.
  Mieills deben ren. Sit pren. Chanssos gra
  zida. Carnautz non oblida.
VII.
Mieills-de-Ben ren,
si·t pren,
chanssos, grazida,
c'Arnautz non oblida.
  • letto 535 volte

CANZONIERE C

  • letto 7283 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                      Vai al manoscritto [3]

 

  • letto 4211 volte

Edizione diplomatica

                         ar(nau)z. da
  A      
Nc ieu non laic    niel.
           mas elha ma. totz te(m)ps
           en son poder amors.
           em fai estar leu saui
  folh. cum selhuy quen re noy
  torna. quom nos defen qui
 
 
  ben ama. quamors comanda.
  quom la serua e la blanda. per
  quieu naten. sufren. bona par-
  tida. quem ner escarida.

  T ant a ric pretz fin e certa. p(er)
  quieu nom puesc uirar alhors.
  no quo fatz ieu quel cor me(n) dol.
  tan cum sesclaire saiorna. e no(n)
  aus dir quim aflama. quel cor
  mabranda. mas uelh nan la
  sanda. quar solamen. uezen.
  mestai aizida. ueus quem te(n)
  F  ols qui per parlar         a uida.
  en ua. quer que sos ioys sia do
  lors. que lauzengiers cuy dieus
  afol. non an ges lengua ador
  na. lus cosselhae lautre clama.
  per quem desmanda. amor tals
  hora granda. per quem defen.
  fenhen. de lur bruda. (et) absens

  S  ieu dic pauc ins        falhida.
  el cor mesta. estar me fa teme(n)s
  paors. la lengua mifalh mas
  cor(s) uol. lai on dolens si soiorna.
  gen languis mas no sen cla
  ma. quar tot a randa. cu(m) mars
  ni terra guaranda. no(n) es tan
  gen. plazen. cum la cauzida.
 
que ieu ai encobida.

  M on bon chantar leuet e pla.
  magra fait sim fezes secors. sel
  la quem da ioy el me tol. cu(m) suy
  legres mielhs trastorna. e quo
  ram uuelh men liama. re noy
  desmanda. mon cor non hi fai
  guanda. mas franchamen. lim
  ren. donc sim oblida. merces

  P er iauzen me te        es perida.
  e per sa. us belhs plazers ab
  que mi sors. mas mi no passa
  
  ra ial cor. per paor quelham fos
  morna. quenquera sen de la fla
  flama. damor quim manda. q(ui)
  eu mon cor non espanda. som
  fiai temen. sufren. pus uey per
  crida. manhtamor delida.

  A mielh de ben. prezen. chanso
  grazida. quarnautz no(n) oblida.
  • letto 3359 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 ar(naut)z. da

ANc ieu non laic    niel.

mas elha ma. totz te(m)ps

en son poder amors.

em fai estar leu saui

folh. cum selhuy quen re noy

torna. quom nos defen qui

ben ama. quamors comanda.

quom la serua e la blanda. per

quieu naten. sufren. bona par-

tida. quem ner escarida.

 

Arnautz Daniel

Anc ieu non l’aic, mas elha m’a

totz temps en son poder Amors,

e.m fai estar leu, savi, folh,

cum selhuy qu’en re no.y torna,

qu’om no.s defen qui ben ama;

qu’Amors comanda

qu’om la serva e la blanda:

per qu’ieu n’aten,

sufren,

bona partida

que.m n’er escarida.

Tant a ric pretz fin e certa. p(er)

quieu nom puesc uirar alhors.

no quo fatz ieu quel cor me(n) dol.

tan cum sesclaire saiorna. e no(n)

aus dir quim aflama. quel cor

mabranda. mas uelh nan la

sanda. quar solamen. uezen.

mestai aizida. ueus quem te(n)

 

Tant a ric pretz fin e certa

per qu’ieu no.m puesc virar alhors;

no quo fatz ieu que.l cor m’en dol

tan cum s’esclair’e s’aiorna:

e non aus dir qui m’aflama,

que.l cor m’abranda

mas uelh n’an la sanda,

quar solamen

vezen

m’estai aizida.

Ve.us que.m ten a vida!

Fols qui per parlar    a uida.

en ua. quer que sos ioys sia do

lors. que lauzengiers cuy dieus

afol. non an ges lengua ador

na. lus cosselhae lautre clama.

per quem desmanda. amor tals

hora granda. per quem defen.

fenhen. de lur bruda. (et) absens

Fols qui per parlar en va

quer que sos ioys sia dolors,

que lauzengiers, cuy Dieus afol,

non an ges lengua adorna:

l’us cosselha e l’autre clama,

per que.m desmanda

amor tals hora granda;

per que.m defen,

fenhen,

de lur bruda

e ab sens falhida.

Sieu dic pauc ins    falhida.

el cor mesta. estar me fa teme(n)s

paors. la lengua mifalh mas

cor(s) uol. lai on dolens si soiorna.

gen languis mas no sen cla

ma. quar tot a randa. cu(m) mars

ni terra guaranda. no(n) es tan

gen. plazen. cum la cauzida.

que ieu ai encobida.

S’ieu dic pauc ins el cor m’esta,

estar me fa temens paors;

la lengua mi falh mas cors vol

lai on dolens si soiorna:

gen languis, mas no s’en clama,

quar tot a randa

cum mars ni terra guaranda

non es tan gen,

plazen,

cum la cauzida

que ieu ai encobida.

Mon bon chantar leuet e pla.

magra fait sim fezes secors. sel

la quem da ioy el me tol. cu(m) suy

legres mielhs trastorna. e quo

ram uuelh men liama. re noy

desmanda. mon cor non hi fai

guanda. mas franchamen. lim

ren. donc sim oblida. merces

Mon bon chantar levet e pla

m’agra fait si.m fezes secors

sella que.m da ioy e.l me tol,

cum suy legres mielhs trastorna

e qu'oram vuelh m'en liama.

Re no.y desmanda

mon cor non hi fai guanda,

mas franchamen.

li.m ren:

donc, si m’oblida.

Merces es perida.

Per iauzen me te    es perida.

e per sa. us belhs plazers ab

que mi sors. mas mi no passa

ra ial cor. per paor quelham fos

morna. quenquera sen de la fla

flama. damor quim manda. q(ui)

eu mon cor non espanda. som

fiai temen. sufren. pus uey per

crida. manhtamor delida.

 

Per iauzen me te e per sa

us belhs plazers ab que mi sors;

mas mi no passara ia.l cor

per paor qu’elha.m fos morna,

qu’enquera sen de la fla flama

d’amor qui.m manda

qu’ieu mon cor non espanda:

so.m fiai temen,

sufren,

pus vey per crida

manht’amor delida.

A mielh de ben. prezen. chanso

grazida. quarnautz no(n) oblida.

A Mielh de ben,

prezen,

chanso grazida,

qu’Arnautz non oblida.

  • letto 2542 volte

CANZONIERE D

  • letto 2778 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 2966 volte

Edizione diplomatica

Arnaut Daniel
Anc eu nol aic mas elama. Toz tems
en son poder amors. Em fai mirar
let saui fol. Cu(m) celui quen re nos
torna. Com nos defen qui ben ama. Ca
mors comanda. Quom la s(er)ua la blanda.
P(er) queu naten sofren bona partida. Can
mer escarida.
Eu dic pauc quinz el cor mesta. Estar mi
fai tem(er)s paors. la lengas plai(n)g mas
lo cors uos dol. Ço don dolen se soiorna.
Gen languis mas nosen clama. Quen ta(n)
aranda. Cu(m) mars clau egaranda. Nona
tan gen p(re)sen. Cu(m) la causida. Qeu ai en co
bida.
Tam sai son p(re)z fin ecertai. p(er) que no(n)
puos uirar aillors. P(er) so faz eu quel
cors men dol. Can soleing clau ni saior
na. Eu no(n) aus dir q(ui) ma flama. lo cors
ma branda. Car solam(en) ueçen. Mei stai
aiçida. Veus quim ten auida.
Pero iauzen me ten esa. ab un plaçers 
d(e) que masors. Mas i no(n) passara ial
col. p(er) paor quil me fos morna. Can
quaram si(n)t dela flama. Damor quim ma(n)
da. Queu mo(n) cor no(n) espanda. Si faz soue(n)
temen. Que uei p(er) c(ri)da ma(n)gta gen p(er)ida.
Fols es qui p(er) parlar
en ua. Quer cu(m) sos iois sia dolor. Que
ill lausengiers cui dieus afol. No(n) auges
lenga tadorna. lus cosseill le laltre
brama p(er) ques desmanda amors tals
fora granda. Mas em defen fegne(n). de
lurbaugida. et an ses faillida.
Mangt bon chanter leuot epla. Nagreu
plus faig sim feis secors. Cil que(m) dona
ioi el mi tol. Er soi lez. er mo trastorna.
Car ason uol mi liama. Re noill dema(n)
da. Mos cors ni noil fai ganda. anz fra
cam(en) li mren do(n)c si moblida. M(er)ces espen
da.
  • letto 3284 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Anc eu nol aic mas elama. Toz tems
en son poder amors. Em fai mirar
let saui fol. Cu(m) celui quen re nos
torna. Com nos defen qui ben ama. Ca
mors comanda. Quom la s(er)ua la blanda.
P(er) queu naten sofren bona partida. Can
mer escarida.
I.
Anc eu no l'aic mas ela m'a
toz tems en son poder Amors
e·m fai mirar let savi fol
cum celui qu'en re no·s torna,
c'om no·s defen qui ben ama,
c'Amors comanda
qu'om la serva la blanda:
per qu'eu n'aten
sofren
bona partida
can m'er escarida.    
Eu dic pauc quinz el cor mesta. Estar mi
fai tem(er)s paors. la lengas plai(n)g mas
lo cors uos dol. Ço don dolen se soiorna.
Gen languis mas nosen clama. Quen ta(n)
aranda. Cu(m) mars clau egaranda. Nona
tan gen p(re)sen. Cu(m) la causida. Qeu ai en co
bida.
II.
Eu dic pauc qu'inz el cor m'esta
estar mi fai temers paors;
la lenga·s plaing mas lo cors vos dol
ço don dolen se soiorna
gen languis, mas no s'en clama,
qu'en tan aranda
cum mars clau e garanda
non a tan gen
presen,
cum la causida
q'eu ai en cobida.
Tam sai son p(re)z fin ecertai. p(er) que no(n)
puos uirar aillors. P(er) so faz eu quel
cors men dol. Can soleing clau ni saior
na. Eu no(n) aus dir q(ui) ma flama. lo cors
ma branda. Car solam(en) ueçen. Mei stai
aiçida. Veus quim ten auida.
III.
Tam sai son prez fin e certa
per que non puos virar aillors;
per so faz eu que·l cors m'en dol,
can soleing clau ni s'aiorna:
eu non aus dir qui m'aflama;
lo cors m'abranda
car solamen
veçen
mei stai aiçida:
ve·us qui·m ten a vida!
Pero iauzen me ten esa. ab un plaçers 
d(e) que masors. Mas i no(n) passara ial
col. p(er) paor quil me fos morna. Can
quaram si(n)t dela flama. Damor quim ma(n)
da. Queu mo(n) cor no(n) espanda. Si faz soue(n)
temen. Que uei p(er) c(ri)da ma(n)gta gen p(er)ida.
IV.
Pero iauzen me ten e sa
ab un plaçers de que m'a sors,
mas i non passara ia·l col
per paor qu'il me fos morna,
c'anquara·m sint de la flama
d'Amor, qui·m manda
qu'eu mon cor non espanda;
si faz, soven
temen,
que vei per crida
mangta gen perida.
Fols es qui p(er) parlar
en ua. Quer cu(m) sos iois sia dolor. Que
ill lausengiers cui dieus afol. No(n) auges
lenga tadorna. lus cosseill le laltre
brama p(er) ques desmanda amors tals
fora granda. Mas em defen fegne(n). de
lurbaugida. et an ses faillida.
V.
Fols es qui per parlar en va
quer cum sos iois sia dolor!
Que·ill lausengiers, cui Dieus afol,
non au ges lenga t'adorna:
l'us cosseill le l'altre brama
per que·s desmanda
Amors tals fora granda.
Mas e·m defen
fegnen
de lur baugida
et an ses faillida.
Mangt bon chanter leuot epla. Nagreu
plus faig sim feis secors. Cil que(m) dona
ioi el mi tol. Er soi lez. er mo trastorna.
Car ason uol mi liama. Re noill dema(n)
da. Mos cors ni noil fai ganda. anz fra
cam(en) li mren do(n)c si moblida. M(er)ces espen
da.
VI.
Mangt bon chanter levot e pla
n'agr'eu plus faig, si·m feis secors
cil que·m dona ioi e·l mi tol;
er soi lez, er m'o trastorna,
car a son vol mi liama.
Re no·ill demanda
mos cors, ni no·il fai ganda,
anz fracamen
li·m ren:
donc, si moblida
Merces espenda.
  • letto 502 volte

CANZONIERE E

  • letto 2882 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 3437 volte

Edizione diplomatica

                                        Arnaut da
​Anc ieu non laic mas ella ma.niel

tostems enson poder amors. em fai mi

rar let sain fol. com celui quen re nos tor

na. com nos defen qui ben ama. camors

comanda. com laserue la blanda. perquieu

naten. sufren. bona partida.quan mer esca

rida.


Eu dic pauc quins elcor mesta. estar mi

fai temen paors. lalenguas planh mas lo

cor uol. so don dolen si seiorna. ge(n) languis

mas no sen clama. que tant aranda. com

mars clau ni guaranda. nona tan gen.

prezen. com la cauzida. quieu ai encobida.


Tant sai son pretz fin eserta. perque nom

puesc uirar aillors. per so fas ieu quel cor

men dol. quan soleits clau ni saiorna. eu

no(n) aus dir qui maflama. lo cors ma’bran

da. elueill naun lauianda. quar solamen.

uezen. mestai aizida. ueus quim ten aui

da.


Pero iauzen men te esa. abun plazer deq(ue)

ma sors. mas mi non pasara ial col. per

paor quill me fos morna. quencaram sint

de la flama. damor quim manda. quieu

moncor nonespanda. si fauc souen. teme(n).

que uei per crida. mainta gen perida.


Fols es qui parla enua. quier com sos

iois sia dolors. quill lauzengier cui dieus

afol. non aun ges lengua adorna. luns

conseilla elautre brama. perques desma(n)da.

amors tals fora granda. mas em defen.

fenhen. de lur brugida. (et) am ses failli

da.


Maint bon chantar leuet epla. nagrieu

plus fag sim fes secors. sill q(ue)m dona ioi

elmi tol. ar soi letz ar mi trastorna. quar

ason uol menliama. ren noill demanda.

mos cors ni noill fai guanda. ans fran

chamen. lim ren. donx si moblida. mer

ces es perida.

  • letto 2708 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                                     Arnaut da
​Anc ieu non laic mas ella ma. niel
tostems enson poder amors. em fai mi
rar let sain fol. com celui quen re nos tor
na. com nos defen qui ben ama. camors
comanda. com laserue la blanda. perquieu
naten. sufren. bona partida.quan mer esca
rida.
Arnaut Daniel                                   
Anc ieu non l’aic, mas ella m’a
tostems en son poder Amors,
e.m fai mirar let, sain fol
com celui qu’en re no.s torna,
c’om no.s defen qui ben ama,
c’amors comanda
c’om la serv’e la blanda:
per qu’ieu n’aten
sufren
bona partida
quan m’er escarida.
Eu dic pauc quins elcor mesta. estar mi
fai temen paors. lalenguas planh mas lo
cor uol. so don dolen si seiorna. ge(n) languis
mas no sen clama. que tant aranda. com
mars clau ni guaranda. nona tan gen.
prezen. com la cauzida. quieu ai encobida.
Eu dic pauc qu’ins el cor m’esta,
estar mi fai temen paors;
la lengua.s planh mas lo cor vol
so don dolen si seiorna:
gen languis, mas no s’en clama,
que tant a randa
com mars clau ni guaranda
non a tan gen,
prezen,
com la cauzida
qu’ieu ai encobida.
Tant sai son pretz fin eserta. perque nom
puesc uirar aillors. per so fas ieu quel cor
men dol. quan soleits clau ni saiorna. eu
no(n) aus dir qui maflama. lo cors ma’bran
da. elueill naun lauianda. quar solamen.
uezen. mestai aizida. ueus quim ten aui
da.
Tant sai son pretz fin e serta
per que no.m puesc virar aillors;
per so fas ieu que.l cor m’en dol
quan soleits clau ni s’aiorna:
eu non aus dir qui m’aflama;
lo cors m’a(’?)branda
e l’ueill n’aun la vianda,
quar solamen
vezen
m’estai aizida.
Ve.us qui.m ten a vida!
Pero iauzen men te esa. abun plazer deq(ue)
ma sors. mas mi non pasara ial col. per
paor quill me fos morna. quencaram sint
de la flama. damor quim manda. quieu
moncor nonespanda. si fauc souen. teme(n).
que uei per crida. mainta gen perida.
Pero iauzen men te e sa
ab un plazer de que m’a sors;
mas mi non pasara ia.l col
per paor qu.ill me fos morna,
qu’encara.m sint de la flama
d’Amor qui.m manda
qu’ieu mon cor non espanda:
si fauc soven,
temen,
que vei per crida
mainta gen perida.
Fols es qui parla enua. quier com sos
iois sia dolors. quill lauzengier cui dieus
afol. non aun ges lengua adorna. luns
conseilla elautre brama. perques desma(n)da.
amors tals fora granda. mas em defen.
fenhen. de lur brugida. (et) am ses failli
da.
Fols es qui parla en va
quier com sos iois sia dolors,                                      
qu.ill lauzengier, cui Dieus afol,
non aun ges lengua adorna:
l’uns conseilla e l’autre brama,
per que.s desmanda
amors tals fora granda;
mas e.m defen,
fenhen,
de lur brugida
e am ses faillida.
Maint bon chantar leuet epla. nagrieu
plus fag sim fes secors. sill q(ue)m dona ioi
elmi tol. ar soi letz ar mi trastorna. quar
ason uol menliama. ren noill demanda.
mos cors ni noill fai guanda. ans fran
chamen. lim ren. donx si moblida. mer
ces es perida.Arnaut daniel
Maint bon chantar levet e pla
n’agr’ieu plus fag si.m fes secors
sill que.m dona ioi e.l mi tol:
ar soi letz ar mi trastorna,
quar a son vol men liama.
Ren no.ill demanda
mos cors ni no.ill fai guanda,
ans franchamen
li.m ren:
donx, si m’oblida,
Merces es perida.
  • letto 2508 volte

CANZONIERE G

  • letto 830 volte

Riproduzione fotografica

Untitled%203_4.jpg
Untitled%204_16.png
  • letto 511 volte

Edizione diplomatica

Untitled%205_14.pngUntitled%206_13.png                                 Jdem. 

 
 
 

 
ANceu nolac mas ela ma.
 
 
 
 
toz te(m)ps enson poder amors. efai
 
 
 
 
mirat liet saui fol. co(n) celui qe(n)
 
 
 
 
res nos torna. qom nos d(e)fe(n)t qi
 
 
 
 
be(n) ama. camors coma(n)da. com laser
 
 
 
 
ue labla(n)da. p(er) qeu nate(n) soffren
 
 
 
 
bona partida. ca(n) mer escarida.
 
 
 
 
 

Untitled%207_12.png Endic pauc qinz elcor mesta.
Qestar mal fai tem(en) paors.
La le(n)gas plai(n)g. mais locor uol
Cho don dole(n)t se]s[iorna.
Gen langis mas nosen clama
Qeta(n)t aranda. cu(m) mars e(n)tra gara(n)da
Nona ta(n) ge(n). p(re)sen
Cu(m) lachausida qeu ai en cobida.
Untitled%208_12.png Tan sai son p(re)s fin ec(er)ta.
P(er) qeu no(n) puos uirar aillors
P(er) cho faz eu qel cor midol.
Ca(n) soleilz clau ni soiorna.
Eu no aus dir qi maflama.
Locors mabra(n)da. Eloil na(n) lauia(n)da
Car solam(en). ueze(n) mestai azida.
Veus qim te(n) auida.
Untitled%209_7.pngUntitled%2010_3.png Fols es qi p(er) parlar enua.
Qer cossi iois sia dolors
Car lause(n)gers cu(m) d(eu)s afol.
No(n) a(n)ges le(n)ga tado(r)na.
Lus conseilla Lautre brama.
P(er) qes dema(n)da amors tal fora gra(n)da.
Mas em d(e)fen feigne(n) d(e)lor bruzida.
Et am senz fallida.
Untitled%2011_3.png P(er)o iauze(n) mite(n) e]n[ sa.
Ab un plazer d(e)qe ma sors.
Mas mi no passara ial col.
P(er) paor qil me fos morna.
Qanqera sint d(e)laflama.
Damor qim ma(n)da. q(ue) mo(n) cor n(on) spa(n)da.
Sifaz tem(en). soue(n). qeu uei p(er) crida.
Mant amor d(e)lida.
Untitled%2012_4.png Ma(n)t bo(n) chantar leuet epla.
Nagreu pl(us) faiz se(n) ses secors.
Cil qim dona ioi el mitol.
Qer sui lez ara motrastorna.
Car ason uoill mal iama.
Ren noil d(e)ma(n)da.
Mos cors ni noill far ga(n)da.
Anz franchamem(en). lim re(n).
Du(n)c simoblida. m(er)ces es p(er)ida
Untitled%2013_3.png Meilz d(e)be(n) ren. sit p(re)n
Cha(n)zoz grazida. carnauz n(on) oblida.
  • letto 542 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

ANceu nolac mas ela ma.
 
 
 
 
toz te(m)ps enson poder amors. efai
 
 
 
 
mirat liet saui fol. co(n) celui qe(n)
 
 
 
 
res nos torna. qom nos d(e)fe(n)t qi
 
 
 
 
be(n) ama. camors coma(n)da. com laser
 
 
 
 
ue labla(n)da. p(er) qeu nate(n) soffren
 
 
 
 
bona partida. ca(n) mer escarida.
I.
Anc eu no l'ac, mas ela m'a
toz temps en son poder Amors,
e fai·m irat, liet, savi, fol,
con celui q'en res no·s torna,
q'om no·s defent qi ben ama;
c'Amors comanda
c'om la serv' e la blanda,
per q'eu n'aten
soffren
bona partida
can m'er escarida.
Endic pauc qinz elcor mesta.
Qestar mal fai tem(en) paors.
La le(n)gas plai(n)g. mais locor uol
Cho don dole(n)t se]s[iorna.
Gen langis mas nosen clama
Qeta(n)t aranda. cu(m) mars e(n)tra gara(n)da
Nona ta(n) ge(n). p(re)sen
Cu(m) lachausida qeu ai en cobida.
II.
En dic pauc, q'inz el cor m'esta
q'estar mal fai temen paors;
la lenga·s plaing, mais lo cor vol
cho don dolent sejorna;
g'en langis mas no s'en clama,
qe tant a randa
cum mars entra garanda
non a tan gen
presen
cum la chausida
q'eu ai encobida.
Tan sai son p(re)s fin ec(er)ta.
P(er) qeu no(n) puos uirar aillors
P(er) cho faz eu qel cor midol.
Ca(n) soleilz clau ni soiorna.
Eu no aus dir qi maflama.
Locors mabra(n)da. Eloil na(n) lauia(n)da
Car solam(en). ueze(n) mestai azida.
Veus qim te(n) auida.
III.
Tan sai son pres fin e certa
per q'eu no·m puos virar aillors;
per cho faz eu qe·l cor mi dol,
can soleilz clau ni sojorna
eu no aus dir qi m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l oil n'an la vianda,
car solamen
vezen
m'estai azida:
ve·us qi·m ten a vida!
Fols es qi p(er) parlar enua.
Qer cossi iois sia dolors
Car lause(n)gers cu(m) d(eu)s afol.
No(n) a(n)ges le(n)ga tado(r)na.
Lus conseilla Lautre brama.
P(er) qes dema(n)da amors tal fora gra(n)da.
Mas em d(e)fen feigne(n) d(e)lor bruzida.
Et am senz fallida.
IV.
Fols es qi per parlar en va
qer cossi jois sia dolors!
Car lausengers, cum Deus afol,
non an ges lengat' adorna:
l'us conseilla, l'autre brama,
per qe·s demanda
Amors tal fora granda.
Mas em defen
feignen
de lor bruzida
et am senz fallida.
P(er)o iauze(n) mite(n) e]n[ sa.
Ab un plazer d(e)qe ma sors.
Mas mi no passara ial col.
P(er) paor qil me fos morna.
Qanqera sint d(e)laflama.
Damor qim ma(n)da. q(ue) mo(n) cor n(on) spa(n)da.
Sifaz tem(en). soue(n). qeu uei p(er) crida.
Mant amor d(e)lida.
V.
Pero jauzen mi ten e sa
ab un plazer de qe m'a sors,
mas mi no passara ja·l col
per paor q'il me fos morna,
q'anqera sint de la flama
d'Amor, qi·m manda
que mon cor non spanda;
si faz, temen
soven
q'eu vei per crida
mant'amor delida.
Ma(n)t bo(n) chantar leuet epla.
Nagreu pl(us) faiz se(n) ses secors.
Cil qim dona ioi el mitol.
Qer sui lez ara motrastorna.
Car ason uoill mal iama.
Ren noil d(e)ma(n)da.
Mos cors ni noill far ga(n)da.
Anz franchamem(en). lim re(n).
Du(n)c simoblida. m(er)ces es p(er)ida
VI.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr' eu plus faiz, s'en ses secors
cil qi·m dona joi e·l mi tol;
q'er sui lez, ara m'o trastorna,
car a son voill ma liama.
Ren no·il demanda.
Mos cors ni no·ill far ganda,
anz franchamemen
li·m ren:
dunc, si m'oblida
Merces es perida.
Meilz d(e)be(n) ren. sit p(re)n
Cha(n)zoz grazida. carnauz n(on) oblida.
VII.
Meilz-de-Ben ren,
si·t pren,
chanzoz, grazida,
c'Arnauz non oblida.
  • letto 459 volte

CANZONIERE I

  • letto 776 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [4] Arnaut%20I67r.jpeg

  • letto 506 volte

Edizione diplomatica

Arnaut%20cobla1.jpg Arnautz daniels.
Anc ieu no(n) lac mas ella ma. Trastot enso(n)
poder amors. Efai mirat let saui fol. Com
selui quen ren nos torna. Com nos defen
qui ben ama. Camors comanda. Com la seru
ela blanda. P(er)queu naten. sofren. Bona par
tida. Quant mer escarida.
Arnaut%20cobla2.jpg I en dic pauc quins el cor mesta. Estar mi fai
temen paors. la lenga mas lo cor no uol. So
don dolen se soiorna. Gen languis mas no(n)se(n)
clama. Quen tant arranda. Comars terra ga
rranda. Non atan gen. prezen. Con la chaus
ida. Queu ai encobida.
Arnaut%20cobla3.jpg Gan sai son pretz fin eserta. P(er)quieu no(n) puo
sc uirar aillors. P(er)so fas eu quel cors men dol.
Quan lo sols clau ni saiorna. I eu non aus dir
que ma flama. lo cors ma branda. El uieill na(n)
lor liuranda. Car solamen uezen. Mestai aizi
da. Veus quem tem auida.
Arnaut%20cobla4.jpg Sols es qui per parlar enua. Quer com sos io
is sia dolors. Que lausengiers cui dieus afol.
Non anges lenga ta dorna. lus conseilla lau
tre brama. P(er)ques desmanda. Amors tals fora
garanda. Mas gem defen feingnen. Dellor br
uida. Et am ses faillida.
Arnaut%20cobla5.jpg Mant bon zantar leuet epla. Nagrieu plus
fag sim fes socors. Cil quem dona ioi elme
tol. Car sui letz er mo trastorna. Que ason uol
me liama. Ren nol demanda. Mos cors ni nol
fai ganda. Anz franchamen. lim ren. Do(n)cs si
moblida. Merces er perida.
Arnaut%20cobla6.jpg Per iauszen mi te esa. Abun plaser abque
masors. Mas mi no passera ialcol. P(er) paor
quil nom fos morna. Quen queram sent dela
flama damor quenz manda. Que mon cor no(n)
espanda. Si fatz souen. Mentem pois uei p(er)
crida mantamors delida.
  • letto 552 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Anc ieu no(n) lac mas ella ma. Trastot enso(n)
poder amors. Efai mirat let saui fol. Com
selui quen ren nos torna. Com nos defen
qui ben ama. Camors comanda. Com la seru
ela blanda. P(er)queu naten. sofren. Bona par
tida. Quant mer escarida.
I.
Anc ieu non l'ac mas ella m'a
trastot en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
com selui qu'en ren nos torna,
c'om no·s defen qui ben ama,
c'Amors comandia
c'om la serv'e la blanda:
per qu'eu n'aten
sofren
bona partida
quant m'er escarida.
I en dic pauc quins el cor mesta. Estar mi fai
temen paors. la lenga mas lo cor no uol. So
don dolen se soiorna. Gen languis mas no(n)se(n)
clama. Quen tant arranda. Comars terra ga
rranda. Non atan gen. prezen. Con la chaus
ida. Queu ai encobida.
II.
Ie·n dic pauc qu'ins el cor m'esta
estar mi fai temen paors;
la lenga, mas lo cor no vol
so don dolen se soiorna:
gen languis, mas non s'en clama,
qu'en tant arranda
c'om ars terra garranda
non a tan gen,
prezen,
con la chausda
qu'eu ai encobida.
Gan sai son pretz fin eserta. P(er)quieu no(n) puo
sc uirar aillors. P(er)so fas eu quel cors men dol.
Quan lo sols clau ni saiorna. I eu non aus dir
que ma flama. lo cors ma branda. El uieill na(n)
lor liuranda. Car solamen uezen. Mestai aizi
da. Veus quem tem auida.
III.     
Gan sai son pretz fin e serta
per qu'ieu non puosc virar aillors;
per so fas eu que·l cors m'en dol,
quan lo sols clau ni saiorna:
ieu non aus dir que m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l vieill n'an lor liuranda,
car solamen,
vezen,
m'estai aizida.
Ve·us que·m tem a vida!
Sols es qui per parlar enua. Quer com sos io
is sia dolors. Que lausengiers cui dieus afol.
Non anges lenga ta dorna. lus conseilla lau
tre brama. P(er)ques desmanda. Amors tals fora
garanda. Mas gem defen feingnen. Dellor br
uida. Et am ses faillida.
IV.     
Sols es qui por parlar en va
quer com sos iois sia dolors,
que lausengiers, cui Dieus afol,
non an ges lenga ta dorna:
l'us conseilla, l'autre brama,
per que·s desmanda
amors tals fora garanda;
mas ge·m defen
feingnen
dellor bruida
et am ses faillida.
Mant bon zantar leuet epla. Nagrieu plus
fag sim fes socors. Cil quem dona ioi elme
tol. Car sui letz er mo trastorna. Que ason uol
me liama. Ren nol demanda. Mos cors ni nol
fai ganda. Anz franchamen. lim ren. Do(n)cs si
moblida. Merces er perida.
V.
Mant bon zantar levet e pla
n'agr'ieu plus fag si·m fes socors
cil que·m dona ioi e·l me tol,
car sui letz er m'o trastorna,
que a son vol me liama.
Ren no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
anz franchamen
li·m ren:
doncs, si m'oblida,
Merces er perida.
Per iauszen mi te esa. Abun plaser abque
masors. Mas mi no passera ialcol. P(er) paor
quil nom fos morna. Quen queram sent dela
flama damor quenz manda. Que mon cor no(n)
espanda. Si fatz souen. Mentem pois uei p(er)
crida mantamors delida.
VI.
Per iauszen mi te e sa
ab un plaser ab que m'a sors;
mas mi no passera ia·l col
per paor qu·il no·m fos morna,
qu'enquera·m sent de la flama
d'Amor qu'enz manda
que mon cor non espanda:
si fatz soven,
mentem
pois vei per crida
mant'amors delida.
  • letto 622 volte

CANZONIERE K

  • letto 2991 volte

Riproduzione fotografica

                                                                                                                                                  Vai al manoscritto [5] 

Chansonnier provençal [Chansonnier K].

  • Blog di Anonimo [6]
  • letto 5559 volte

Edizione diplomatica

1.1k_0.jpg   Arnautz daniels
  Anc ieu no(n) lac mas ella ma. Trastot en so(n)
  poder amors. E fai mirat let saui fol.
  Co(m) selui qen ren nos torna. Com nos defen
  qui ben ama. Camors comanda. Com la seru
  ela blanda. P(er) queu naten. Sofren. Bona par
  tida. Qant mer escarida.
  Ien dic pauc quins el cor mesta. Estar mi
  fai temen paors. La lenga mas lo cor no uol
  so don dolen se soiorna. Gen languis mas
  non senclama. Quen tant arranda. Comars
  t(er)ra garanda.  No(n) a tan gen. Prezen. Con la
  chausida. Qeu ai encobida.
Tan sai son pretz fin eserta. P(er) quieu no(m) pu
  osc uirar aillors. P(er) so fas eu quel cors men
  dol. Qan lo sols clau ni saiorna. Jeu no(n) aus
  dir que ma flama. Lo cors ma branda. El
  uieil nan lor liuranda. Car solame(n). Uezen.
  Me stai aizida. Ueus qem ten auida.
Fols es qui per parlar en ua. Quer com
  sos iois sia dolors. Que lausengiers cui die
  us  afol. No(n) an ges lenga ta dorna. Lus con
  seilla lautre brama. P(er) ques demanda. Am
  ors tals fora garanda. Mas ieum defen fen
  gen. Dellor bruida. Et am ses faillida.
Mant bon cantar leuet e pla. Na grieu pl(us)
  fag sim fes secors. Cil qem dona ioi el me
  tol. Car soi letz er mo trastorna. Que a so(n) uol
  me liama. Ren nol demanda. Mos cors ni
  nol fai ganda. Anz franchame(n). Lim ren. Docs
  si moblida. Merces es perida.
Per iauszen mi te esa. Ab un  plaszer ab que
  masors. Mas mi no passera ial col per paor
  quil nom fos morna. Quen queram. Sent de
  la flama. Damor quenz manda. Que mo(n) cor
  no espanda. Si fatz souen. Men ten puois
  uei per crida manta mor delida.
  • Blog di Anonimo [6]
  • letto 10299 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  Arnautz daniels   Arnautz Daniels
    I
  Anc ieu no(n) lac mas ella ma. Trastot en so
  poder amors. E fai mirat let saui fol.
  Co(m) selui qen ren nos torna. Com nos defen
  qui ben ama. Camors comanda. Com la seru
  e la blanda. P(er) queu naten. Sofren. Bona par
  tida. Qant mer escarida.
  Anc ieu non l'ac mas ella m'a
  trastot en so poder Amors
  e fai·m irat let, savi fol
  com selui q'en ren no
·s torna,
  c'om no·s defend qui ben ama,
  c'Amors comanda
  c'om la serv'e la blanda:
  per qu'eu n'aten
  sofren
  bona partida
  qant m'er escarida.​
    II
  Ien dic pauc quins el cor mesta. E star mi
  fai temen paors. La lenga mas lo cor no uol
  so don dolen se soiorna. Gen languis mas
  non sen clama. Quen tant arranda. Comars
  t(er)ra garanda.  No(n) a tan gen. Prezen. Con la
  chausida. Queu ai encobida.
  Ie·n dic pauc qu'ins el cor m'esta
  estar mi fai temen paors;
  la lenga, mas lo cor no vol
  so don dolen se soiorna:
  gen languis, mas non s'en clama,
 
qu'en tant arranda
  c
'om ars terra garanda
  non a tan gen,
  prezen,
  con la chausida 
​  qu'eu ai encobida.
    III
  Tan sai son pretz fin eserta. P(er) quieu no(m) pu
  osc uirar aillors. P(er) so fas eu quel cors men
  dol. Qan lo sols clau ni saiorna. Jeu no(n) aus
  dir que ma flama. Lo cors ma branda. El
  uieil nan lor liuranda. Car solame(n). Uezen.
  Me stai aizida. Ueus qem ten auida.
  Tan sai son pretz fin e serta
  per qu'ieu no·m puosc virar aillors;
  per so fas eu que·l cor m'en dol,
  qan lo sols clau ni saiorna:
  jeu non aus dir que m'aflama;
  lo cor m'abranda
  e·l vieil n'an lor liuranda,
  car solamen
  vezen
  m'estai aizida.
  Veus que·m ten a vida!
    IV
  Fols es qui per parlar en ua. Quer com
  sos iois sia dolors. Que lausengiers cui die
  us  afol. No(n) an ges lenga ta dorna. Lus con
  seilla lautre brama. P(er) ques demanda. Am
  ors tals fora garanda. Mas ieum defen fen
  gen. Dellor bruida. Et am ses faillida.
  Fols es qui per parlar en va
  quer com sos iois sia dolors,
  que lausengiers, cui Dieus afol,
  non an ges lenga t'adorna:
  l'us conseilla l'autre brama,
  per que·s demanda
  amors tals fora garanda;
  mas ieu·m defen
  fengen
  de·llor bruida
  et am ses faillida.
    V
  Mant bon cantar leuet e pla. Na grieu pl(us)
  fag sim fes secors. Cil qem dona ioi el me
  tol. Car soi letz er mo trastorna. Que a so(n) uol
  me liama. Ren nol demanda. Mos cors ni
  nol fai ganda. Anz franchame(n). Lim ren. Docs
  si moblida. Merces es perida.
  Mant bon cantar levet e pla
  n'agr'ieu plus fag si·m fes secors
  cil qe·m dona ioi e·l me tol,
  car soi letz er m'o trastorna,
  que a son vol me liama.
  Ren no·l demanda
  mos cors ni no·l fai ganda,
  anz franchamen
  li·m ren:
  docs, si m'oblida,
  Merces es perida.
    VI
  Per iauszen mi te esa. Ab un  plaszer ab que
  masors. Mas mi no passera ial col per paor
  quil nom fos morna. Quen queram. Sent de
  la flama. Damor quenz manda. Que mo(n) cor
  no espanda. Si fatz souen. Men ten puois
  uei per crida manta mor delida.
  Per iauszen mi te e sa
  ab un plaszer ab que m'a sors;
  mas mi no passera ia
·l col
  per paor qui·l no·m fos morna,
  qu'enquera·m sent de la flama
  d'Amor qu'enz manda
  que mon cor no espanda:
  si fatz soven,
  me·n ten
  puois vei per crida
  mant'amor delida.

 

  • Blog di Anonimo [6]
  • letto 4844 volte

CANZONIERE L

  • letto 775 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [7]

native-10.jpg
  • letto 518 volte

Edizione diplomatica

 
Senza%20nome%202.png
A   Nch ieu nolhag. mais ella mha
    Totz tenps eso poder amors.
    E fai mirat. liet. saui efol co(m)
celui qin re nostorna. Qho(m) nosde
fen qi ben ama. Qamors c(om)ma(n)da.
Qho(m) la s(er)ua elabla(n)da P(er) qieu nate(n)
soffren Bona partida. Qa(n) mer es
charida.
Senza%20nome%203.png
En dich pauch. qinsz elcor mesta.
estar menfai teme(n) paors. Lalen
gas feign mais lo cor uol. Cho don
dolen se sozorna. Gen la(n)guis. Mas
no sen clama. Qenta(n)t aranda.
Co(m) mars terra garanda Noha ta(n)
gen presen. Co(m) la chausida. Q(i)eu
nhaj encobida.
Senza%20nome%204.png
Senza%20nome%205.png
Tan sai so presz fi e certa. P(er)qieu.
nom puosc uirar aillors. P(er)chol faich
ieu q(e)lcor m(en)dol. Qa(n) soleillz clan
ni sozorna. E no aus dir qi maflama.
Lo cors mabranda. Eloillz ha(n) lauia(n)da
Qar solame(n) ueszen. Mestaj aiszida
veus qim te(n) auida.
Senza%20nome%206.png Pero zausen meten esa. Ab u plaszer(s)
d(e)q(e) mha sors. Mais mi no passara zalcol
P(er) paor qilme fo(s) morna. Qanq(e)ra
sint d(e)la flama damor. q(i)m manda
Q(e) mo cor no e(s)panda. Sim fai soue(n)
temen. Q(i)eu uei p(er) crida. Maintz
amors delida.
Senza%20nome%207.png
Fols es qi perparlar ama. Com so(s) zois.
sia dolors. Q(e)ill lause(n)gers cui dieu(s) afol
Noha(n) ges langa tadorna. Lus c(on)sse
ille lautr abrama. P(er)qe]s[ de(s)ma(n)da
Amors tal fara g(r)anda. Mais ieum
d(e)ffen. feignen dolor bruida. Eam
ses faillida.
Senza%20nome%208.png
Mai(n)t bo chantar leuet epla. Nhag(ri)eu
pois fatz sim fis socors. Cill qim dona
zoi elmi tol. Qar soi liez. ermo tras.
torna. Qez aso uol meliama. Ren
noill dema(n)da. Mo(s) cor. ni noill faj
ganda. Ansz fra(n)chamen limren. Do(n)cx
si moblida. Merces es p(er)ida.
  • letto 523 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

A   Nch ieu nolhag. mais ella mha
    Totz tenps eso poder amors.
    E fai mirat. liet. saui efol co(m)
celui qin re nostorna. Qho(m) nosde
fen qi ben ama. Qamors c(om)ma(n)da.
Qho(m) la s(er)ua elabla(n)da P(er) qieu nate(n)
soffren Bona partida. Qa(n) mer es
charida.
I.
Anch ieu no l'hag mais ella m'ha
totz tenps e so poder Amors
e fai·m irat liet, savi e fol
com celui q'in re no·s torna,
q'hom no·s defen qi ben ama,
q'Amors commanda
q'hom la serva e la blanda:
per q'ieu n'aten
soffren
bona partida
qan m'er escharida.
En dich pauch. qinsz elcor mesta.
estar menfai teme(n) paors. Lalen
gas feign mais lo cor uol. Cho don
dolen se sozorna. Gen la(n)guis. Mas
no sen clama. Qenta(n)t aranda.
Co(m) mars terra garanda Noha ta(n)
gen presen. Co(m) la chausida. Q(i)eu
nhaj encobida.
II.
En dich pauch q'insz el cor m'esta
estar m'en fai temen paors;
la lengas feign, mais lo cor vol,
cho don dolen se sozorna:
gen languis, mas no s'en clama,
q'en tant aranda
c'om mars terra garanda
no ha tan gen
presen,
com la chausida
q'ieu n'hai encobida.
Tan sai so presz fi e certa. P(er)qieu.
nom puosc uirar aillors. P(er)chol faich
ieu q(e)lcor m(en)dol. Qa(n) soleillz clan
ni sozorna. E no aus dir qi maflama.
Lo cors mabranda. Eloillz ha(n) lauia(n)da
Qar solame(n) ueszen. Mestaj aiszida
veus qim te(n) auida.
III.
Tan sai so presz fi e certa
per q'ieu no·m puosc virar aillors;
per cho·l faich ieu qe·l cor m'en dol,
qan soleillz clan ni sozorna:
e no aus dir qi m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l oillz han la vianda,
qar solamen
veszen
m'estai aiszida.
Veus qi·m ten a vida!
Pero zausen meten esa. Ab u plaszer(s)
d(e)q(e) mha sors. Mais mi no passara zalcol
P(er) paor qilme fo(s) morna. Qanq(e)ra
sint d(e)la flama damor. q(i)m manda
Q(e) mo cor no e(s)panda. Sim fai soue(n)
temen. Q(i)eu uei p(er) crida. Maintz
amors delida.
IV.
Pero zausen me ten e sa
ab u plaszers de qe m'ha sors;
mais mi no passara za·l col
per paor qi·l me fos morna,
q'anqera sint de la flama
d'Amor qi·m manda
qe mo cor no espanda:
si·m fai soven,
temen
q'ieu vei per crida
maintz amors delida.
Fols es qi perparlar ama. Com so(s) zois.
sia dolors. Q(e)ill lause(n)gers cui dieu(s) afol
Noha(n) ges langa tadorna. Lus c(on)sse
ille lautr abrama. P(er)qe]s[ de(s)ma(n)da
Amors tal fara g(r)anda. Mais ieum
d(e)ffen. feignen dolor bruida. Eam
ses faillida.
V.
Fols es qi per parlar ama
com sos zois sia dolors,
qe·ill lausengers, cui Dieus afol,
no han ges langa t'adorna:
l'us consseille lautr'abrama,
per qe desmanda
amors tal fara granda;
mais ieu·m deffen
feignen
dolor bruida
e am ses faillida.
Mai(n)t bo chantar leuet epla. Nhag(ri)eu
pois fatz sim fis socors. Cill qim dona
zoi elmi tol. Qar soi liez. ermo tras.
torna. Qez aso uol meliama. Ren
noill dema(n)da. Mo(s) cor. ni noill faj
ganda. Ansz fra(n)chamen limren. Do(n)cx
si moblida. Merces es p(er)ida.
VI.
Maint bo chantar levet e pla
n'hagr'ieu pois fatz si·m fis socors
cill qi·m dona zoi e·l mi tol,
qar soi liez er m'o trastorna,
qez a so vol me liama.
Ren no·ill demanda
mos cor ni no·ill fai ganda,
ansz franchamen
li·m ren:
doncx, si m'oblida,
Merces es perida.
  • letto 495 volte

CANZONIERE N

  • letto 765 volte

Riproduzione fotografica

193v.tiff
194r.tiff
  • letto 429 volte

Edizione diplomatica

 
Senza%20nome.png
Arnat daniel.
A Nc eu no laic masela ma.
  Toç temps en son poder
amors. Efai mirat let saui
fol. Cum celui quen renos
torna. Com nos de fen qui
ben ama. Camors comanda.
Quom la serua la blanda. p(er)
queu naten sofren. bona par
tida. Can mer escarida.
Senza%20nome%202_0.png
Senza%20nome%203_0.png
ON dic pauc quinç el cor me
sta. Estar mi fai temers paor(s).
Lalenga]s[ plang. Mas locors
uol. Ço don dolen se soiorna.
Gen languis mas no sen cla
ma. Quen tan aranda. Cum
mars t(er)ra garanda. Non atan
gen pre sen. Cun lacausida.
Queu ia encobida.
Senza%20nome%204_0.png
CAn sai somprez fin ecerta.
per que non pos uirar ai
lor s. per ço fasç eu quel cor(s)
men dol. Can so leinç clau
ni saiorna. Eunon aus \dir/ qui
ma flama. Lo cors ma bran
da. Eloill nan lauianda. Ca(n)
sola me ueçen. Me]i[ stai aiçi
da. Veus quam tem auida.
Senza%20nome%205_0.png
PEro iameu me ten esa.
Abun placer de que masors.
Mas mi non passara tal col.
Per paor quill me fos mor
na. Can que ram sint dela
flama. Damor quim man
da. Queu mon cor non es pa(n)
da. Sifaz souen temen. Que
u uei per crida. Magndage(n)
delida.
Senza%20nome%206_0.png
Senza%20nome%207_0.png
FOls es qui per par lar enua.
Quer cum sos iors sia dolors.
Queil lau sen ger cui deus
afol. Non anges. lenga ta
dorna. Lus cosse ille laltre
brama. Per ques des manda.
amors tal fora granda. Mas
em de fen. Fegnen. Delur
brugida. Et am ses faillida.
Senza%20nome%208_0.png
Maignt bon cantar leuet e
pla. Na greu puis faig sem
fis setors. Cil]li[ qem dona ioi
el mi]d[\t/ol. Er soi leç er mo tra
storna. Car ason uol me(n) li
ama. Re noill de manda. Mos
cors ni noil fai ganda. Anç
franca men lim ren. Donc si
moblida. Merces esperida.
  • letto 567 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

A Nc eu no laic masela ma.
  Toç temps en son poder
amors. Efai mirat let saui
fol. Cum celui quen renos
torna. Com nos de fen qui
ben ama. Camors comanda.
Quom la serua la blanda. p(er)
queu naten sofren. bona par
tida. Can mer escarida.
I.
Anc eu no l'aic mas ela m'a
toç temps en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
cum celui qu'en re no·s torna,
com no·s defen qui ben ama,
c'Amors comanda
qu'om la serva la blanda:
per qu'eu n'aten
sofren
bona partida
can m'er escarida.
ON dic pauc quinç el cor me
sta. Estar mi fai temers paor(s).
Lalenga]s[ plang. Mas locors
uol. Ço don dolen se soiorna.
Gen languis mas no sen cla
ma. Quen tan aranda. Cum
mars t(er)ra garanda. Non atan
gen pre sen. Cun lacausida.
Queu ia encobida.
II.
On dic pauc qu'inç el cor m'esta
estar mi fai temers paors;
la lenga plang, mas lo cors vol
ço don dolen se soiorna:
gen languis, mas no s'en clama,
qu'en tan aranda
cum mars terra garanda
non a tan gen,
presen,
cun la causida
qu'eu ia encobida.
CAn sai somprez fin ecerta.
per que non pos uirar ai
lor s. per ço fasç eu quel cor(s)
men dol. Can so leinç clau
ni saiorna. Eunon aus \dir/ qui
ma flama. Lo cors ma bran
da. Eloill nan lauianda. Ca(n)
sola me ueçen. Me]i[ stai aiçi
da. Veus quam tem auida.
III.     
Can sai som prez fin e certa
per que non pos virar ailors;
per ço fasç eu que·l cors m'en dol,
can sol einç clau ni saiorna:
eu non aus dir qui m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l oill n'an la vianda
can solame
veçen
m'estai aiçida.
Veus quam tem a vida!
PEro iameu me ten esa.
Abun placer de que masors.
Mas mi non passara tal col.
Per paor quill me fos mor
na. Can que ram sint dela
flama. Damor quim man
da. Queu mon cor non es pa(n)
da. Sifaz souen temen. Que
u uei per crida. Magndage(n)
delida.
IV.
Pero iameu me ten e sa
ab un placer de que m'a sors;
mas mi non passara tal col
per paor qui·ll me fos morna,
c'anquera·m sint de la flama
d'Aamor qui·m manda
qu'eu mon cor non espanda:
si faz soven
temen
qu'eu vei per crida
magnda gen delida.
FOls es qui per par lar enua.
Quer cum sos iors sia dolors.
Queil lau sen ger cui deus
afol. Non anges. lenga ta
dorna. Lus cosse ille laltre
brama. Per ques des manda.
amors tal fora granda. Mas
em de fen. Fegnen. Delur
brugida. Et am ses faillida.
V.
Fols es qui per parlar en va
quer cum sos iors sia dolors,
que il lausenger, cui Deus afol,
non an ges lenga t'adorna:
l'us cosseille l'altre brama,
per que·s desmanda
amors tal fora granda;
mas em defen
fegnen
de lur brugida
et am ses faillida.
Maignt bon cantar leuet e
pla. Na greu puis faig sem
fis setors. Cil]li[ qem dona ioi
el mi]d[\t/ol. Er soi leç er mo tra
storna. Car ason uol me(n) li
ama. Re noill de manda. Mos
cors ni noil fai ganda. Anç
franca men lim ren. Donc si
moblida. Merces esperida.
VI.
Maignt bon cantar levet e pla
n'agr'eu puis faig sem fis setors;
cil qe·m dona ioi e·l mi tol,
er soi leç er m'o trastorna,
car a son vol m'en liama.
Re no·ill demanda
mos cors ni no·il fai ganda,
anç francamen
li·m ren:
donc, si m'oblida,
Merces es perida.
  • letto 533 volte

CANZONIERE N²

  • letto 813 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [8]

Senza%20nome_0.png
Senza%20nome%202_1.png
  • letto 490 volte

Edizione diplomatica

 
1_19.png
                           Narnautz Daniels
Anc eu non lac mas ellama
Trastot en son poder amors
E fai mirat let saui ]fal[ fol
Con sellui qen re nos torna
Com nos defen qui ben ben ama
Camors comanda
Qom la seru e la blanda
Per qeu naten ]fos[ sofren
Bona partida
Qant mer e scarida.
2_19.png
Jeu dic pauc quinz el cor mesta
E star mi fai temens paors
Las lengas mas lo cor nouol
So don dolen se soiorna
Gen languis mas non sen clama
Qen tant arranda
Comars terra garanda
Non a tan gen prezen
Con la chauzida
Qeu ai encobida.
3_15.png
Tan sai son pretz fin e serta
Per quieu non puosc uirar aillors
Per so fas eu qel cors men dol
Quant lo soleilz clau ni saiorna
Eu non aus dir qui maflama
Lo cor mabranda
El ueill nan lor liuranda
Car solamen vezen
Me stai aizida
Veus qem ten auida.
4_6.png
Fols es qui per parlar enua
Qer com sos iois sia dolors
Qe lausengier cui dieus a fol
Non an ies lenga ta dorna
Lus conseilla Lautre brama
Per qes desmanda
Amors tals fora granda
Mas iem defen feignen
De lor Bruida
Et Am ses faillida.
5_5.png
6_4.png
Mant bon chantar leuet e pla
Na greu plus faich sim fes secors
Cil qem dona ioi el me tol
Can soi letz er mo trastorna
Qe a son uol men liama
Ren nol demanda
Mos cors ni nol fai ganda
Anz franchamen lim ren
Doncs simoblida
Merces er perida.
7_2.png
Pero iauzen mi ten ensa
Ab un plazer de qe ma sors
Mas mi no passara ial col
Per paor qil me fos morna
Quanqera sint de la flama
Damor qem manda
Qe mon cor non espanda
Si faz temen souen
Qeu uei per crida
Mant amor delida.
  • letto 536 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Anc eu non lac mas ellama
Trastot en son poder amors
E fai mirat let saui ]fal[ fol
Con sellui qen re nos torna
Com nos defen qui ben ben ama
Camors comanda
Qom la seru e la blanda
Per qeu naten ]fos[ sofren
Bona partida
Qant mer e scarida.
I.
Anc eu non l'ac mas ella m'a
trastot en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
con sellui q'en re no·s torna,
c'om no·s defen qui ben ben ama,
c'Amors comanda
q'om la serv'e la blanda:
per q'eu n'aten
sofren
bona partida
qant m'er escarida.
Jeu dic pauc quinz el cor mesta
E star mi fai temens paors
Las lengas mas lo cor nouol
So don dolen se soiorna
Gen languis mas non sen clama
Qen tant arranda
Comars terra garanda
Non a tan gen prezen
Con la chauzida
Qeu ai encobida.
II.
Jeu dic pauc qu'inz el cor m'esta
estar mi fai temens paors;
las lengas, mas lo cor no vol
so don dolen se soiorna:
gen languis, mas non s'en clama,
q'en tant arranda
c'om ars terra garanda
non a tan gen,
prezen,
con la chauzida
q'eu ai encobida.
Tan sai son pretz fin e serta
Per quieu non puosc uirar aillors
Per so fas eu qel cors men dol
Quant lo soleilz clau ni saiorna
Eu non aus dir qui maflama
Lo cor mabranda
El ueill nan lor liuranda
Car solamen vezen
Me stai aizida
Veus qem ten auida.
III.
Tan sai son pretz fin e serta
per qu'ieu non puosc virar aillors;
per so fas eu qe·l cors m'en dol,
quant lo soleilz clau ni saiorna:
eu non aus dir qui m'aflama;
lo cor m'abranda
e·l veill n'an lor liuranda,
car solamen
vezen
m'estai aizida.
Veus qe·m ten a vida!
Fols es qui per parlar enua
Qer com sos iois sia dolors
Qe lausengier cui dieus a fol
Non an ies lenga ta dorna
Lus conseilla Lautre brama
Per qes desmanda
Amors tals fora granda
Mas iem defen feignen
De lor Bruida
Et Am ses faillida.
IV.
Fols es qui per parlar en va
qer com sos jois sia dolors,
qe lausengier, cui Dieus afol,
non an ies lenga t'adorna:
l'us conseilla l'autre brama,
per qe·s desmanda
amors tals fora granda;
mas ie·m defen
feignen
de lor bruida
et am ses faillida.
Mant bon chantar leuet e pla
Na greu plus faich sim fes secors
Cil qem dona ioi el me tol
Can soi letz er mo trastorna
Qe a son uol men liama
Ren nol demanda
Mos cors ni nol fai ganda
Anz franchamen lim ren
Doncs simoblida
Merces er perida.
V.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr'eu plus faich si·m fes secors
cil qe·m dona ioi e·l me tol,
can soi letz er m'o trastorna,
Qe a son vol me·n liama.
Ren no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
anz franchamen
li·m ren:
doncs, si m'oblida,
Merces er perida.
Pero iauzen mi ten ensa
Ab un plazer de qe ma sors
Mas mi no passara ial col
Per paor qil me fos morna
Quanqera sint de la flama
Damor qem manda
Qe mon cor non espanda
Si faz temen souen
Qeu uei per crida
Mant amor delida.
VI.
Pero iauzen mi ten en sa
ab un plazer de qe m'a sors;
mas mi no passara ia·l col
per paor qi·l me fos morna,
qu'anqera sint de la flama
d'Amor qe·m manda
qe mon cor non espanda:
si faz temen
soven
q'eu vei per crida
mant'amor delida.
  • letto 551 volte

CANZONIERE Q

  • letto 769 volte

Riproduzione fotografica

Senza%20nome_1.png
  • letto 437 volte

Edizione diplomatica

Senza%20nome%202_2.png     Naruat.
A nc eu nolac mas ela ma.
    Toç te(m)ps enson poder amors.
    Efai mirat lei saui fol.
Con celui qen ren nos torna.
Qom nos defent. qi ben ama.
Camors comanda.
Com la serue la blanda.
P(er) qeu naten soffren bona partida.
Can mer escarida.
Senza%20nome%203_1.png En dic pauc qinç elcor mesta.
Qestat mi fai temen paors.
Las langas. plai(n)g mais lo cor uol.
Cho don dolent se soiorna.
Gen langis mais no(n) sen clama
Qen tant amanda.
Cum mars entra garanda.
Nona tan gen presen.
Cum la chausida.
Qeu ai encobida.
Senza%20nome%204_1.png
Senza%20nome%205_1.png
Tan sai son preç fin (et) certa
P(er) qeu non puos uirar aillors
P(er) cho faç eu qel cor mi dol.
Can soleiç chan ni soiorna.
Eu no(n) aus dir qi ma flama.
Lo cors ma branda
E loil nan la uianda.
Car solamen. ueçen
Mestai açida
Ueus cum ten a uida.
Senza%20nome%206_1.png Fols es qi p(er) parlar enua.
Qer cossi iois sia doloros.
Car lausengers cui deus afol.
Non au ges lenga ta dorna.
Lus conseilla lautre brama.
P(er) qes demanda amors tal fora g(ra)nda.
Mas em defen. Feignen
De lor bruçida.
Et am senç folida.
Senza%20nome%207_1.png Pero iauçen mi ten ensa.
Ab un plaçers de qe ma sors.
Mas mi nom passara ial col.
P(er) paor qil me fos morna.
Qenqera sint de la flama.
Damor qim manda.
Qe mon cor nospanda.
Si faç temen. Souen.
Qeu uei per crida
Mant amor delida.
Senza%20nome%208_1.png Mant bon chantar leuet epla.
Na greu plus faiç se(n) fes socors.
Cil qim dona ioi el mi tol.
Qer sui leç. ama motrastorna.
Car ason uoil maliama.
Ren noil demanda.
Mos cors ni noil fai ganda.
Anç francamaen. Li(m) ren
Do(n)c si moblida.
Merces es p(er)ida.
Senza%20nome%209.png Meilç de ben ren. Sic pren
Chançon graçida
Car nauç non oblida.
  • letto 504 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

A nc eu nolac mas ela ma.
    Toç te(m)ps enson poder amors.
    Efai mirat lei saui fol.
Con celui qen ren nos torna.
Qom nos defent. qi ben ama.
Camors comanda.
Com la serue la blanda.
P(er) qeu naten soffren bona partida.
Can mer escarida.
I.
Anc eu no l'ac mas ela m'a
toç temps en son poder Amors
e fai·m irat lei, savi fol
con celui q'en ren no·s torna,
q'om no·s defent qi ben ama,
c'Amors comanda
c'om la serv'e la blanda:
per q'eu n'aten
soffren
bona partida.
can m'er escarida.
En dic pauc qinç elcor mesta.
Qestat mi fai temen paors.
Las langas. plai(n)g mais lo cor uol.
Cho don dolent se soiorna.
Gen langis mais no(n) sen clama
Qen tant amanda.
Cum mars entra garanda.
Nona tan gen presen.
Cum la chausida.
Qeu ai encobida.
II.
En dic pauc q'inç el cor m'esta
q'estat mi fai temen paors;
las langas plaing mais lo cor vol
cho don dolent se soiorna:
gen langis, mais non s'en clama,
q'en tant amanda
cum mars entra garanda
non a tan gen
presen,
cum la chausida
q'eu ai encobida.
Tan sai son preç fin (et) certa
P(er) qeu non puos uirar aillors
P(er) cho faç eu qel cor mi dol.
Can soleiç chan ni soiorna.
Eu no(n) aus dir qi ma flama.
Lo cors ma branda
E loil nan la uianda.
Car solamen. ueçen
Mestai açida
Ueus cum ten a uida.
III.
Tan sai son preç fin et certa
per q'eu non puos virar aillors;
per cho faç eu qe·l cor mi dol,
can soleiç chan ni soiorna:
eu non aus dir qi m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l oil n'an la vianda,
car solamen
veçen
m'estai açida.
Veus cum ten a vida!
Fols es qi p(er) parlar enua.
Qer cossi iois sia doloros.
Car lausengers cui deus afol.
Non au ges lenga ta dorna.
Lus conseilla lautre brama.
P(er) qes demanda amors tal fora g(ra)nda.
Mas em defen. Feignen
De lor bruçida.
Et am senç folida.
IV.
Fols es qi per parlar en va
qer cossi iois sia doloros,
car lausengers, cui Deus afol,
non au ges lenga t'adorna:
l'us conseilla l'autre brama,
per qe·s demanda
amors tal fora granda;
mas em defen
feignen
de lor bruçida
et am senç folida.
Pero iauçen mi ten ensa.
Ab un plaçers de qe ma sors.
Mas mi nom passara ial col.
P(er) paor qil me fos morna.
Qenqera sint de la flama.
Damor qim manda.
Qe mon cor nospanda.
Si faç temen. Souen.
Qeu uei per crida
Mant amor delida.
V.     
Pero iauçen mi ten en sa
ab un plaçers de qe m'a sors;
mas mi no·m passara ia·l col
per paor qi·l me fos morna,
q'enqera sint de la flama
d'Amor qi·m manda
qe mon cor no 'spanda:
si faç temen
soven
q'eu vei per crida
mant amor delida.
Mant bon chantar leuet epla.
Na greu plus faiç se(n) fes socors.
Cil qim dona ioi el mi tol.
Qer sui leç. ama motrastorna.
Car ason uoil maliama.
Ren noil demanda.
Mos cors ni noil fai ganda.
Anç francamaen. Li(m) ren
Do(n)c si moblida.
Merces es p(er)ida.
VI.
Mant bon chantar levet e pla
n'agr'eu plus faiç s'en fes socors
cil qi·m dona ioi e·l mi tol,
q'er sui leç ama m'o trastorna;
car a son voil m'a liama.
Ren no·il demanda
mos cors ni no·il fai ganda,
anç francamaen
li·m ren:
donc, si m'oblida,
Merces es perida.
Meilç de ben ren. Sic pren
Chançon graçida
Car nauç non oblida.
VII.
Meilç de ben ren,
sic pren
chançon graçida
c'Arnauç non oblida.
  • letto 481 volte

CANZONIERE R

  • letto 744 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [9]

Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
  • letto 485 volte

Edizione diplomatica

Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
.Ar(naut). Daniel.
 
 
 
Anc yeu non laic mas ela ma. trastot en sonpo
 
 
 
der amors. e fai mirat let saui fol. con seluj q(ue)n res nos
 
 
 
torna.com nos defen que ben ama. camors comanda. co(m)z
 
 
 
la s(er)ua e la blanda. p(er) quieu naten. souen. bona partida
 
 
 
can messescarida.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
                          Be(n) dic pauc q(ui)ns el cor mesta.
                          estar me fai teme(n) paors. la lengua
                          mas lo cor no(n) uol. so do(n) se dol. ilh se
                          soior(n) eieu languisc. mas no se(n) clam(a)
que can aranda. con m(a)r e terra guaranda. no(n) a ta(n) ge(n) pre
ze(n) com la chauzida. q(ui)eu ei e(n)cobida.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
                                                                             Tan say so(n) pretz
fi e serta. p(er) q(ui)eu nom puesc uirar ailhors. q(ue) so fas yeu
                           clau ni soiorna. yeu no(n) aus dir q(ue)m aflama
lo cor mabranda el huelh an lal                  car solame(n). ueze(n).
mestai aizida. ueus q(ue)m te(n) a uida.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
                                                                 Fols es q(ui) p(er) parlar
                  q(ue)r qom fos iois sia dolors. que lauze(n)gier cuj di
eus afol. no(n) agues lenga tan dorna. lus cosselha lautre
brama. p(er) ques demanda. amors tals fora granda. mais iem
defen fenhen. de lor brugida. (et) am ses falhida.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
                                                                                     Mans
bo(n) chantar leuet e pla. nagrieu pus fag sim fes secors.
silh q(ue)m dona ioy el me tol. car soi letz er mostratorna. q(ue)
ab so(n) uol me(n) liama. res nol demanda mos cors ni nol
fai ganda. ans francame(n). lim ren. doncx sim oblida. m(er)
            ces er perida.
  • letto 512 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I.
Anc yeu non laic mas ela ma. trastot en sonpo
 
 
 
der amors. e fai mirat let saui fol. con seluj q(ue)n res nos
 
 
 
torna.com nos defen que ben ama. camors comanda. co(m)z
 
 
 
la s(er)ua e la blanda. p(er) quieu naten. souen. bona partida
 
 
 
can messescarida.
Anc yeu non l'aic mas ela m'a
trastot en son poder Amors
e fai·m irat let, savi fol
con selui qu'en res no·s torna,
c'om no·s defen que ben ama,
c'Amors comanda
c'omz la serva e la blanda:
per qu'ieu n'aten
soven
bona partida
can m'es sescarida.
II.
                          Be(n) dic pauc q(ui)ns el cor mesta.
                          estar me fai teme(n) paors. la lengua
                          mas lo cor no(n) uol. so do(n) se dol. ilh se
                          soior(n) eieu languisc. mas no se(n) clam(a)
que can aranda. con m(a)r e terra guaranda. no(n) a ta(n) ge(n) pre
ze(n) com la chauzida. q(ui)eu ei e(n)cobida.
Ben dic pauc qu'ins el cor m'esta
estar me fai temen paors;
la lengua, mas lo cor non vol
so don se dol ilh se soiorn e
ieu languisc, mas no s'en clama,
que can aranda
con mar e terra guaranda
non a tan gen,
prezen,
com la chauzida
qu'ieu ei encobida.
III.
                                                                             Tan say so(n) pretz
fi e serta. p(er) q(ui)eu nom puesc uirar ailhors. q(ue) so fas yeu
                           clau ni soiorna. yeu no(n) aus dir q(ue)m aflama
lo cor mabranda el huelh an lal                  car solame(n). ueze(n).
mestai aizida. ueus q(ue)m te(n) a uida.
Tan say son pretz fi e serta
per qu'ieu no·m puesc virar ailhors;
que so fas yeu clau ni soiorna:
yeu non aus dir que m'aflama;
lo cor m'abranda
e·l huelh an lal car solamen
vezen
m'estai aizida.
Veus que·m ten a vida!
IV.
                                                                 Fols es q(ui) p(er) parlar
                  q(ue)r qom fos iois sia dolors. que lauze(n)gier cuj di
eus afol. no(n) agues lenga tan dorna. lus cosselha lautre
brama. p(er) ques demanda. amors tals fora granda. mais iem
defen fenhen. de lor brugida. (et) am ses falhida.
Fols es qui per parlar
quer qom fos iois sia dolors,
que lauzengier, cui Dieus afol,
non agues lenga tan dorna:
l'us cosselha lautre brama,
per que·s demanda
amors tals fora granda;
mais ie·m defen
fenhen
de lor brugida
et am ses falhida.
V.
                                                                                     Mans
bo(n) chantar leuet e pla. nagrieu pus fag sim fes secors.
silh q(ue)m dona ioy el me tol. car soi letz er mostratorna. q(ue)
ab so(n) uol me(n) liama. res nol demanda mos cors ni nol
fai ganda. ans francame(n). lim ren. doncx sim oblida. m(er)
            ces er perida.
Mans bon chantar levet e pla
n'agr'ieu pus fag si·m fes secors
silh que·m dona ioy e·l me tol,
car soi letz er m'o stratorna,
que ab son vol m'en liama.
Res no·l demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
ans francamen
li·m ren:
doncx, si m'oblida,
Merces er perida.
  • letto 468 volte

CANZONIERE c

  • letto 785 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [10]

 
Senza%20nome%2010.png
Senza%20nome%2011.png
  • letto 652 volte

Edizione diplomatica

Senza%20nome%2015.png
                                Arnald daniel.
[A]        Nc eu non lac mais ella ma. totz temps en so poder
           amors. E fai mirat liet sauis (et) fol. Cum selui.
qen ren no(n)s torna. Com nos defen qi ben ama. Qamors co-
manda. Com la serua e la blanda. Per qeu naten. Sufren.
Bona partida. Qan mer escarida.
Senza%20nome%2016.png
[Q]        en dic pauc qins el cor mesta. Qe star me fai temen paors.
La lengas feng mais lo cor uol. Zo don dolenz se saiorna. Gent
languis mais non senclama. Qen tant aranda. Qan mars (et) terra
garanda. No(n) a ta(n) gen. Presen. Com la chausida. Qen ai en cobida.
Senza%20nome%2017.png
[T]        ant sai son prez fin (et) certan. Per qeu no(n) puesc uirar ail-
lors. Perço faz eu qel cors mi dol. Qant soleils clau ni soiorna.
Eu no(n) aus dir qi ma flama. Lo cors mabranda. E loill nan la
uianda. Qar solamen. Veçen. Mestai aiçida. Veus qen te(n) auida.
Senza%20nome%2018.png
[F]        ols es qi p(er) parlar en uan. Qier com sos iois sia dolors. Qer
lausengiers cui d\i/eus  afol. No(n) an ges lenguet adorna. Lus co(n)-
seille lautre brama. Per qes demanda. Amors tals fora granda.
Mas eumi defen. Fegnen. De lor brugida. Et am ses faillida.
Senza%20nome%2019.png
[P]        ero iauçen menten (et) san. Ab un plaçer ab qe m'a sors.
Mas mi no(n) passara ial col. Per paor qil nom fos morna. Qenqe-
ram seu de la flama. Damor qim manda. Qe mon cor non es-
panda. si faz souen. Temen. Qeu uei per grida. Mai(n) amar d(e)lida.
Senza%20nome%2020.png
[M]        ant bon chantar leuet en plan. Nagri en plus fait sim
fes socors. Cella qem da ioi el mi tol. Qer soi leiz er mo trastor-
na. Qar a son uol me liama. Re(n) uoil demanda. Mos cors ni nol
fai ganda. Mas fra(n)chamen. Lim ren. Donc se moblida. Merces esperida.
Senza%20nome%2021.png
[M]        ielz de ben. Sitz pren. Chançons graçida. Qarnautz ne(n) oblida.
  • letto 630 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I.
[A]        Nc eu non lac mais ella ma. totz temps en so poder
           amors. E fai mirat liet sauis (et) fol. Cum selui.
qen ren no(n)s torna. Com nos defen qi ben ama. Qamors co-
manda. Com la serua e la blanda. Per qeu naten. Sufren.
Bona partida. Qan mer escarida.
Anc eu non l'ac mais ella m'a
totz temps en so poder Amors
e fai·m irat liet, savis et fol
cum selui q'en ren non·s torna,
c'om no·s defen qi ben ama,
q'Amors comanda
c'om la serva e la blanda:
per q'eu n'aten
sufren
bona partida
qan m'er escarida.
II.
[Q]        en dic pauc qins el cor mesta. Qe star me fai temen paors.
La lengas feng mais lo cor uol. Zo don dolenz se saiorna. Gent
languis mais non senclama. Qen tant aranda. Qan mars (et) terra
garanda. No(n) a ta(n) gen. Presen. Com la chausida. Qen ai en cobida.
Q'en dic pauc q'ins el cor m'esta
q'estar me fai temen paors;
la lengas feng mais lo cor uol
zo don dolenz se saiorna:
gent languis, mais non s'en clama,
q'en tant aranda
qan mars et terra garanda
non a tan gen,
presen,
com la chausida
q'en ai encobida.
III.
[T]        ant sai son prez fin (et) certan. Per qeu no(n) puesc uirar ail-
lors. Perço faz eu qel cors mi dol. Qant soleils clau ni soiorna.
Eu no(n) aus dir qi ma flama. Lo cors mabranda. E loill nan la
uianda. Qar solamen. Veçen. Mestai aiçida. Veus qen te(n) auida.
Tant sai son prez fin' et certan
per q'eu non puesc virar aillors;
per ço faz eu qe·l cors mi dol,
qant soleils clau ni soiorna:
eu non aus dir qi m'aflama;
lo cors m'abranda
e·l oill n'an la vianda,
qar solamen
veçen
m'estai aiçida.
Veus qe·n ten a vida!
IV.
[F]        ols es qi p(er) parlar en uan. Qier com sos iois sia dolors. Qer
lausengiers cui d\i/eus  afol. No(n) an ges lenguet adorna. Lus co(n)-
seille lautre brama. Per qes demanda. Amors tals fora granda.
Mas eumi defen. Fegnen. De lor brugida. Et am ses faillida.
Fols es qi per parlar en van
qier com sos iois sia dolors,
qer lausengiers, cui Dieus  afol,
non an ges lengue t'adorna:
l'us conseille l'autre brama,
per qe·s demanda
amors tals fora granda;
mas eu mi defen
fegnen
de lor brugida
et am ses faillida.
V.
[P]        ero iauçen menten (et) san. Ab un plaçer ab qe m'a sors.
Mas mi no(n) passara ial col. Per paor qil nom fos morna. Qenqe-
ram seu de la flama. Damor qim manda. Qe mon cor non es-
panda. si faz souen. Temen. Qeu uei per grida. Mai(n) amar d(e)lida.
Pero iauçen m'en ten et san
ab un plaçer ab qe m'a sors;
mas mi non passara ia·l col
per paor qi·l no·m fos morna,
q'enqera·m seu de la flama
d'Amor qi·m manda
qe mon cor non espanda:
si faz soven,
temen
q'eu vei per grida
main amar delida.
VI.
[M]        ant bon chantar leuet en plan. Nagri en plus fait sim
fes socors. Cella qem da ioi el mi tol. Qer soi leiz er mo trastor-
na. Qar a son uol me liama. Re(n) uoil demanda. Mos cors ni nol
fai ganda. Mas fra(n)chamen. Lim ren. Donc se moblida. Merces esperida.
Mant bon chantar levet en plan
n'agr'ie·n plus fait si·m fes socors;
cella qe·m da ioi e·l mi tol,
q'er soi leiz er m'o trastorna,
qar a son vol me liama.
Ren voil demanda
mos cors ni no·l fai ganda,
mas franchamen
li·m ren:
donc, se m'oblida,
Merces es perida.
VII.
[M]        ielz de ben. Sitz pren. Chançons graçida. Qarnautz ne(n) oblida.
Mielz-de-ben,
si·tz pren,
chançons, graçida,
q'Arnautz n'en oblida.
  • letto 855 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/anc-eu-no-lac-mas-ela-ma

Links:
[1] http://151.100.161.88/?q=articoli/paolo-canettieri
[2] http://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0084?sid=a4754fd1b1d408a3e4f28ecf056c8017
[3] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f475.image.r=fran%C3%A7ais%20856.langFR
[4] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f143.image.r=Chansonnier.langFR
[5] http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f130.image.r=%20Chansonnier%20proven%C3%A7al%20arnaut%20daniel.langEN
[6] http://151.100.161.88/?q=blog/0
[7] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.3206
[8] https://digital.staatsbibliothek-berlin.de/werkansicht?PPN=PPN82840321X&amp;PHYSID=PHYS_0013&amp;DMDID=DMDLOG_0001
[9] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f110.image.r=chansonnier.langFR
[10] http://teca.bmlonline.it/ImageViewer/servlet/ImageViewer?idr=TECA0001147329&amp;keyworks=provincialium#page/94/mode/1up