Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > RAIMBAUT D'AURENGA > EDIZIONE > Ara.m platz Giraut de Borneilh > Tradizione manoscritta

Tradizione manoscritta

  • letto 1141 volte

CANZONIERE D

  • letto 746 volte

Edizione diplomatica

 A  ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha
 p(er)cannas blasman. trobar clus ni p(er)
 cal semblan. Aisom digaz. Si tan p(re)za-
 tz.So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran
 egual.
 

 
 S  eignen lignaura nom correill. Si qeos sitro
 ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s
 mais amatz.Eplus p(re)zatz. Qu(el) faleuet euenar
 sal. Euos no mo tornes amal.
 
 G  iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro-
 bars; Q(ue) ia ogan. Iolauzol bon el pauc el g(ra)n
 Ja per los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son
 nilor can. So q(ue) plus car es ni mais val.
 
 
 L  ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf
 fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. Aq(ue) trobatz.
 Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Q(ue)
 chanz no(n) portaltre cabtal.
 G  iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac
 enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz
 uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er)so p(re)zon mais au(e)r q(ue)
 sal. Edetot cant es atretal.
 
 
 L  ingnaura fort d(e) bon (con)seill. Efis aman (con)tra
 rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz
 Cus enraumatz. lom deissazec el diga mal. Q(u)e
 nol deig ad home sesal.
 
 
 G  iraut p(er)cel ni p(er)soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan
 no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don sui natz
 Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu-
 ral. Can dals cossir nomes coral.
 
 

 L  ingnaura sim giral uermeil delescut cella
 cui reblan. Qu(eu) uoill dir ad(e)u mi coman. Cals
 fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do-
 ptanza deslial nom souen com me fes con
 tal.
 
 G  iraut greu mes p(er) san marsal. Car vos
 nanas desai nadal.
 L  ingnatura que ves cort rial. men vauc
 ades ric ecabal.
 
 
  • letto 548 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
  I
 A         ram platz giraut deborneill. Q(ue) sapcha  
            p(er) cannas blasman. trobar clus ni p(er)
            cal semblan. aisom digaz. sitan p(re)za
 tz. So q(ue) es atoz comunal. Car adonc tu seran
 egual.
 
  Ara⸱m platz, Giraut de Borneill,
 que sapcha per c’annas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m digaz,
 si tan prezatz                                                  5
 so que es a toz comunal,
 car adonc tu seran egual.
 
  II
S eignen lignaura nom correill. Siqecs sitro
    ba son talan. Mas eu son iuiaire daitan. Q(ue)s
mais amatz. Eplus p(re)zatz. Q(ui)l faleuet euenar
sal. Euos nomo tornes amal.
 
 Seign’en Lignaura, no⸱m correill
 si qecs s’i trob’a son talan;
 mas eu son iuiaire d’aitan                             10
 qu’es mais amatz
 e plus prezatz
 qui⸱l fa levet e venarsal,
 e vos no m’o tornes a mal.
 
 
  III
G iraut no(n) uoill q(ue)n tal trepeil. Torn mos tro-
     bars. Q(ue) ia ogan. lolauzol bon el pauc el g(ra)n.
Ia p(er) los faz no(n) er lauzatz. Car no(n) conois son
ni lor can. So q(ue) plus car es ni mais ual.
 
 Giraut, non voill qu’en tal trepeil                   15
 torn mos trobars; que ia ogan
 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
 Ia per los faz
 non er lauzatz
 car non conoisson (ni lor can)                      20
 so que plus cars es ni mais val.
 
 
  IV
L ingnaura si p(er) aiso ueil ni mon soior(n) tor(n) enaf
    fan. Sembla q(ue)m dopte del mazan. aq(ue) trobatz.
Sino(n) uos platz. Cades osapchon tal ecal. Qe
chanz no(n) portaltre cabtal.
 
 Lingnaura, si per aiso veil
 ni mon soiorn torn en affan
 sembla que⸱m dopte del mazan.
 A que trobatz                                                25
 si non vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Qe chanz non port’altre cabtal.
 
  V
G iraut sol q(ue) miels appareil. Edic ades eltrac
    enan. Mino(n) cal si tot no(n) sespan. Canc g(ra)nz
uiutaz. no(n) fon diutaz. P(er) so p(re)zon mais aur q(ue)
sal. Edetot cant es atretal.
 
 Giraut, sol que miels appareil
 e dic’ades e⸱l trac’enan,                                30
 mi non cal si tot non s’espan.
 C’anc granz viutaz
 non fon diutaz:
 per so prez’om mais aur que sal
 e de tot cant es atretal.                                 35
                          
  VI
L ingnaura fort d(e)bon (con)seill. Efis aman (con)tra
    rian. Ep(er)o sinai mais daffan. Mossos leuatz.
Cus en raumatz. lom deissazec el diga mal. Qe
nol deig ad home sesal.
 
 Lingnaura, fort de bon conseill,
 e fis aman contrarian,
 e per o si n’ai mais d’affan.
 Mos sos levatz
 c’us enraumatz                                             40
 lo⸱m deissazec e⸱l diga mal
 qe no⸱l deig ad home sesal.
 
  VII
G iraut p(er) cel ni (per) soleil. ni p(er)lardat q(ue) resplan.
    no(n) sai deq(ue)ns anan parlan. ni don fui natz.
Si soi parla torbatz. Tan pes dun fin ioi natu-
ral. Can dals cossir nomes coral.
 
 Giraut, per cel ni per soleil
 ni per lardat que resplan,
 non sai de que⸱ns anan parlan                     45
 ni don fui natz
 si soi parla torbatz
 tan pes d’un fin ioi natural
 can d’als cossir no m’es coral.
 
  VIII
L ingnaura sim giral uermeil delescut cella
    cui reblan. Q(ue)u uoill dir ad(e)u mi coman. Cals
fols pensatz. Outra cuidatz. Mames do-             
ptanza deslia. nom souen com me fes con
tal.
 
 Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                       50
 de l’escut cella cui reblan,
 qu’eu voill dir: «a Deu mi coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 M’a mes doptanza deslia!                            55
 No⸱m soven con me fes contal?
 
  IX
G iraut greu mes p(er) san marsal. Car uos
     nanas desai nadal.
 
 Giraut, greu m’es, per San Marsal,
 car vos n’anas de sai Nadal.
 
  X
L ingnatura que ues cort rial. men uauc
ades ric ecabal.
 Lingnatura, que ves cort rial
 m’en vauc ades ric e cabal.                        60
       

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 432 volte

CANZONIERE E

  • letto 716 volte

Edizione diplomatica

[10a] [E 221]

E ram platz  platz guirant deborneill. Q(ue) 
fapcha percannas blasinan. trobar cl
us nipercal semblan. aisom diguatz. si 
tan p(re)zatz. So q(ue) val totz comunal. 
car adonc tus seraun comunal.
 
S  enher linhaure no correill. Si quer se
trobason talan. mas me ets uueill uit
gar ditan. ques mais amatz. chans ep(e)r
ezatz. Quil fai leuet euenansal. evos no
mop(er) tometz ennal.
            
G  iraut no(n) ueiill quental trepeil.
torn mos trobars q(ue) hom am tan. Iauol
colts colpiuc col gran. ia per los fatz. 
no(n) er laitzatz. quar no conoioison ni lur
cal. so que plus quar es ni mais val.
L  inhaure sieu permiso ueill. m mo(n) se
 iorn torn crafan. sembla quem dopte de
mazan. aque trobatz. si nous platz. cades
ho sapchon tal ecal. que chans noptz
taurre captal.
 
G  iraut sol quel mels appareil. edigua
des erraguetan. me nocal si tan voses 
pan. canc grains uiutatz. no so denhatatz
per so prezom mais auer que sal. ede
chantar es tot aurretal.
L  inhaure fort de bon conseill. es sis a
mans contrarian. epero sim ual mais
denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz
lonh e sa gen nim digua mal. acui
nol deia hom sesal.
 
 
G  iraut per sel niper soleill. ni per
la clardit que resplan. no sai dequens
 
 

[10] [E 222]

anem parlan. ni don siu natz. si fin trobatz.
tan pres dun fin ioi natural. can dils con
sir nomes coral.
 
 
L inhaure sin uiral uermeil. de lestur
cola cui reblan. que uueill dir adieu me
coman. cals sols pensatz. outatuidatz. me
tans doptanda del leial. nom soue com mi
ses comtal.
 
G uiraut greu mes per saint marsal.
quar vos nomatz de sai nadal.
 
L inhaure que vas mer retal. men uauc
ades riche cabal. Tenso.
 
 
  • letto 649 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                                                                     Tenso.  
  I
 E     ram platz guiraut de borneill. q(ue)
       sapcha percanatz blasman. trobar cl-
 us nipercal semblan. aisom diguatz. si
 tan prezatz. so que uas totz es cominal.
 car adonz tug seraun cominal.
 
 Era⸱m platz, Guiraut de Borneill, 
 que sapcha per c’anatz blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m diguaz,
 si tan prezatz                                        5
 so que vas totz es cominal,
 car adonz tug seraun cominal.
 
  II
 S enher linhaure no coreill. si quex se
 trobason talan. mas me eis uueill iut-
 gar daitan. ques mais amatz. chans epr-
 ezatz. quil fai leuet euenansal. euos no
 mo tornetz enmal.
 
 Senher Linhaure, no coreill
 si quex se trob’a son talan;
 mas me eis vueill iutgar d’aitan             10
 qu’es mais amatz
 chans e prezatz
 qui⸱l fai levet e venansal,
 e vos no m’o tornetz en mal.
 
  III
 G uiraut no uueill quental trepeill
 torn mos trobars q(ue) hom am tan. lauol
 colbo elpauc col gran. ia per los fatz.
 no(n) er lauzatz. quar no conoison ni lur
 cal. so que plus quar es ni mais ual.
 
 Guiraut, no⸱m vueill qu’en tal trepeill        15
 torn mos trobars; que hom am tan
 l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non er lauzatz
 quar non conoison (ni lur cal)                    20
 so que plus quar es ni mais val.
 
  IV
 L inhaure sieu peraiso ueill. ni mo(n) se-
 iorn torn enafan. sembla quem dopte de
 mazan. aque trobatz. si nous platz. cades
 ho sapchon tal ecal. que chans nopor-
 tautre captal.
 
 Linhaure, s’ieu per aiso veill
 ni mon seiorn torn en afan
 sembla que⸱m dopte de mazan.
 A que trobatz                                             25
 si no⸱us platz
 c’ades ho sapchon tal e cal?
 Que chans no port’autre captal.
 
  V
 
 G
uiraut sol quel meils apareill. edigua-
 des etraguenan. me nocal si tan noses-
 pan. canc grans uiutatz. no fo denhtatz.
 per so prezom mais auer que sal. ede
 chantar es tot autretal.
 
 Guiraut, sol que meils apareill
 e digu’ades e tragu’enan,                           30
 me no cal si tan no s’espan.
 C’anc grans viutatz
 no fo denhtatz:
 per so prez’om mais aver que sal
 e de chantar es tot autretal.
          
  VI
 L inhaure fort de bon conseill. es fis a-
 mans contrarian. epero sim ual mais
 denfan. mos sos leuatz. cuns enraumatz.
 lonh de sa gen nim digua mal. acui
 nol dei ahom sesal.
 
 Linhaure, fort de bon conseill,
 es fis amans contrarian,
 e per o si⸱m val mais d’enfan.
 Mos sos levatz
 c’uns enraumatz                                       40
 lonh de sa gen ni⸱m digua mal
 a cui no⸱l dei a hom sesal.
 
  VII
 G uiraut per sel niper soleill. ni per
 la clardat que resplan. no sai dequens
 anem parlan. ni don fui natz. si fui trobatz.  
 tan prec dun fin ioi natural. can dals con-
 sir nomes coral.
 
 Guiraut, per sel ni per soleill
 ni per la clardat que resplan,
 non sai de que⸱ns anem parlan                45
 ni don fui natz
 si fui trobatz
 tan prec d’un fin ioi natural
 can d’als consir no m’es coral.
 
  VIII
 L inhaure sim uiral uermeill. de lescut
 cela cui reblan. que uueill dir adieu me
 coman. cals fols pensatz. outracuidatz. me
 trais doptansa del leial. nom soue com mi
 fes comtal.
 
 Linhaure, si⸱m vira⸱l vermeill                     50
 de l’escut cela cui reblan,
 que vueill dir: «a Deu me coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 Me trais doptansa del leial!                        55
 No⸱m sove com mi fes comtal?
 
  IX
 G uiraut greu mes per saint marsal.
 quar uos nanatz de sai nadal.
 
 Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal,
 quar vos n’anas de sai Nadal.
  X
 L inhaure que uas cort reial. men uauc
 ades riche cabal.
 
 Linhaure, que vas cort reial
 m’en vauc ades rich’e cabal.
  • letto 542 volte

CANZONIERE N²

  • letto 767 volte

Edizione diplomatica

[10a] [N18v] [A]

              Roembauç daurenga

 Ar am plaz giraut deborneil
 Que sapcha per can nas blasman
 Tro barclus ni percal semblan       
 Aisom digaz
 So que es a toz comunal
 Car adoncs tut seran egual
 

 S  eignem Lignaura nom coreil
 Si qes si troba son talan
 Mas eu son iutiaire daitan
 Ques mais amatz
 E plus prezatz
 Quil falleunt euenarsal
 E vos nomo tornes amal.
 
 
 G  iraut non uoill quem tal trepeil
 Torn mos trobars que ia ogan
 Lo Lauzol bon el pauc el gran
 Ia per los fatz non et lauçatz.
 Car non conois son ni lor cal
 So que plus cars es ni mais ual
 
 Lingnaura si per aiso veil
 Ni mon so iorn torn esi afan
 Sembla quem dopte del mazan
 A que tobatz
 Si non vos platz
 Cades osapchon tal ecal
 Que canz non portautre cabtal.
 
 G  iraut sol que miels apareil
 E dic ades el trac enan
 Mi non cal si tot non ses pan
 Canc granz uiutaz
 Non fon deutaz
 Per so prezon mais aur que sal
 E de tot chant es at seral.
 
 
 Lingnaura fort de bon conseill
 E fis aman contrarian
 E perso si nai mais dafan
 Mossos levatz
 Cus en raumatz
 Lom deissaçec el diga mal
 Que nol deing ad home se sal.
 
 G  iraut per cel ni per soleill
 Ni per clardat que resplan
 Non sai de ques anam parlan
 Ni don fui natz
 Si soi torbatz
 Tan pes dun fin ioi natural
 Can dals consir no mes coral
 

[B]

 L  ingnaura sim Giral vermeil
 Del escut cela cui reblan
 Quel eu dic a deu mi coman.
 Cals fols pensatz
 Outra cuidatz
 Ma mes doptança deslial
 Nom souen con me fes com tal.
 
 Giraut greu mes per San marsal
 Car vos uanas de sai nadal
 
 
 Lingnaura que ues cort rial
 Ment vant ades ric e cabal.
 
 
  • letto 528 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Roembauç daurenga Roembauç d'Aurenga
  I
 Ar am plaz giraut de Borneil
     Que sapcha per can nas blasman
     Tro barclus ni per cal semblan
     Aisom digaz
     So que es a totz comunal
     Car adoncs tut seran egual.
 
 
 Ara⸱m plaz, Giraut de Borneil,
 que sapcha per c’annas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Aiso⸱m digaz,
 .                                                                             5
 so que es a totz comunal,
 car adoncs tut seran egual.
 
  II
 Seingnem Li(n)gnaura nom coreil
     Si qes si troba son talan
     Mas eu son iutiaire daitan
     Ques mais amatz
     E plus prezatz
     Quil falleuet euenarsal
     E uos no mo tornes a mal.
 
 Seingn’em Lingnaura, no⸱m coreil
 si qes s’i trob’a son talan;
 mas eu son iutiaire d’aitan                                 10
 qu’es mais amatz
 e plus prezatz
 qui⸱l fa llevet e venarsal,
 e vos no m’o tornes a mal.
 
  III
 Giraut nom uoill quem tal trepeil
     Torn mos trobars qe ia ogan
     Lo lauz ol bon el pauc el gran
     Ia per los fatz
     Non et lauçatz
     Car non conois son ni lor cal
     So que plus cars es ni mais ual
 
 Giraut, no⸱m voill qu’em tal trepeil                    15
 torn mos trobars; qe ia ogan
 lo lauzo⸱l bon e⸱l pauc e⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non et lauçatz
 car non conoisson (ni lor cal)                            20
 so que plus cars es ni mais val.
 
 
  IV
 Li(n)gnaura si per aiso ueil
     Ni mon soiorn torn en afan
     Sembla qem dopte del mazan
     A que tobatz
     Si non uos platz
     Cades o sapchon tal e cal
     Que canz non port autre cabtal.
 
 Lingnaura, si per aiso veil
 ni mon soiorn torn en afan
 sembla qe⸱m dopte del mazan.
 A que tobatz                                                     25
 si non vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Que canz non port’autre cabtal.
  V
 Giraut sol que miels apareill
     E dic ades el trac enan
     Mi non cal si tot non ses pan
     Canc granz uiutatz
     Non fon deutatz
     Per so prez om mais aur que sal
     E de tot chant es atretal.
 
 Giraut, sol que miels apareill
 e dic’ades e⸱l trac’enan,                                  30
 mi non cal si tot non s’espan.
 C’anc granz viutatz
 non fon deutatz:
 per so prez’om mais aur que sal
 e de tot chant es atretal.                
  VI
 Lingnaura fort de bon conseill
     E fis aman contrarian
     E per so si nai mais dafan
     Mossos leuatz
     Cus en raumatz
     Lom deissaçec el diga mal
     Que nol deing ad home se sal
 
 Lingnaura, fort de bon conseill,
 e fis aman contrarian,
 e per so si n’ai mais d’afan.
 Mos sos levatz
 c’us enraumatz                                                40
 lo⸱m deissaçec e⸱l diga mal
 que no⸱l deing ad home sesal.
 
  VII
 Giraut per cel ni per soleill
     Ni per clardat que resplan
     Non sai de ques anam parlan
     Ni don fui natz
     Si soi torbatz
     Tan pes dun fin ioi natural
     Can dals consir no mes coral.
 
 Giraut, per cel ni per soleill
 ni per clardat que resplan,
 non sai de ques anam parlan                          45
 ni don fui natz
 si soi torbatz
 tan pes d’un fin ioi natural
 can d’als consir no m’es coral.
 
  VIII
 Lingnaura sim Giral uermeil  
         Del escut cela cui reblan
         Qe eu dic a deu mi coman
         Cals fols pensatz
         Outra cuidatz
         Mames doptança deslial
         Nom souen con me fes com tal.
 
 Lingnaura, si⸱m gira⸱l vermeil                          50
 de l’escut cela cui reblan,
 qe eu dic: «a Deu mi coman»
 cals fols pensatz
 outracuidatz!
 M’a mes doptança deslial!                                55
 No⸱m soven con me fes comtal?
 
  IX
 
 Giraut greu mes per san marsal
         Car uos uanas de sai nadal
 
 Giraut, greu m’es, per San Marsal,
 car vos v’anas de sai Nadal.
 
  X
 Lingnaura que ues cort rial
         Ment uauc ades ric e cabal.
 Lingnaura, que ves cort rial
 m’ent vauc ades ric e cabal.                                60

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 471 volte

CANZONIERE R

  • letto 564 volte

Edizione diplomatica

 
  A
             Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que sapcha per canas                            [f. 24r, col. II]
 
 
  blasman. trobar clus ni per cal semblan. aysom diatz. si
 
 
  tan prezaratz. so ca nos totz es cominal. car adoncx tug fo-
                          S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson
                          tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is
  ran egal.            amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas-
                        salh. e uos nomo tenetz amal. G uiraut no
  uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la
  uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car
  no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual. L inau-
  re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop-
  te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e
  cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal. G uiraut sol q(ue)l miels apa-
  relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car
  gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de
 
  cha(n)t es tot at(re)tal. L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n).          [f.24v, col. I]
  e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de
  sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal. G uiraut p(er) cel
  ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem
  parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al.
  ca(n) dals cossir no mes coral. L inaure sim uiral u(er)melh. del
  escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz
  outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal
  G uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal.
  L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal. tenso.
 

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 527 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
  I
 

 A         Ram platz. G(ui)r(aut) . de bornelh que   sapcha per canas      
 
 
 blasman. trobar clus ni per cal semblan. aysom diatz. si
 
 
 tan prezaratz. so ca nos totz es cominal. car    adoncx tug fo-

 ran egual

 

 Ara⸱m plaz, Guiraut de Bornelh,
 que sapcha per c’anas blasman
 trobar clus ni per cal semblan.
 Ayso⸱m diaz,
 si tan prezaratz 
 so c’a nos totz es cominal,
 car adoncx tug foran egal.

 

  II
 S enher linaure no(n)z q(ue)relh. si q(ue)cx si trobasson
                        tala(n). mas mi eys uuelh iutiar daita(n). q(ue)s m(a)is
                        amatz cha(n)s e prezatz. quil fai leuet el uer nas-
                        salh. e uos nomo tenetz amal.
 
 Senher Linaure, no⸱nz querelh
 si quecx s’i trob’a sson talan;
 mas mi eys vuelh iutiar d’aitan      
 qu’es mais amatz
 chans e prezatz
 qui⸱l fai levet el vernassalh,
 e vos no m’o tenetz a mal.
 
  III
                                                                                    G uiraut no
 uuelh q(ue)n tal trebalh. to(r)n mos trobars q(ue) hom am tan. la
 uol col bo. el pauc col gra(n). ia p(er) los fatz no(n) er lauzatz. car
 no(n) conoyson ni lur cal. so q(ue) pus car es ni may ual.
 
 Guiraut, no vuelh qu’en tal trebalh
 torn mos trobars; que hom am tan
 l’avol co⸱l bo e⸱l pauc co⸱l gran.
 Ia per los fatz
 non er lauzatz
 car non conoyson (ni lur  cal)
 so que pus car es ni may val.

 

  IV
                                                                                               L inau-
 re si p(er) ayso uelh. ni mo soiorn to(r)n en afan. sembla quem dop-
 te de masan. aq(ue) trobatz si no uos platz. cades o sapcho(n) tal e
 cal. q(ue) chans no(n) portautre cabal.
 
 Linaure, si per ayso velh
 ni mon soiorn torn en afan
 sembla que⸱m dopte de masan.
 A que trobatz
 si no vos platz
 c’ades o sapchon tal e cal?
 Que chans non port’autre cabal.
 
  V
                                                                  G uiraut sol q(ue)l miels apa-
  relh. e digades e traguenan. mi no(n) cal si tan no sespan. car
  gran uieutatz no so(n) dieutatz. e mays prezom auers q(ue) sal. e de
  cha(n)t es tot at(re)tal.
 
 Guiraut, sol que⸱l miels aparelh
 e dig’ades e tragu’enan,            
 mi non cal si tan no s’espan.
 Car gran vieutatz
 no son dieutatz:
 e mays prez’om aver que sal
 e de chant es tot atretal.                
                          
  VI
 L inaure fort de bo(n) cosselh. es fis ama(n). co(n)traria(n).
 e p(er)o sim ual may dafa(n). me so(n) leuatz cus en raumatz luenh. de
 sa ge(n) nin diga m(a)l. a cuy hom no(n) deya sensal.
 Linaure, fort de bon cosselh,
 es fis aman contrarian,
 e per o si⸱m val may d’afan.
 Me son levatz
 c’us enraumatz    
 luenh de sa gen ni⸱n diga mal
 a cuy hom non deya sensal.
 
  VII
 G uiraut p(er) cel
 ni p(er) solelh. ni p(er) la clardat quer resplan. no say de queus anem
 parlan. ni do(n) fui natz si soy trobatz. ta(n) pres du(n) fin ioi nat(ur)al.
 ca(n) dals cossir no mes coral.
 
 Guiraut, per cel ni per solelh
 ni per la clardat qu’er resplan,
 non say de que⸱us anem parlan  
 ni don fui natz
 si soy trobatz
 tan pres d’un fin ioi natural
 can d’als cossir no m’es coral.

 

  VIII
 L inaure sim uiral u(er)melh. del
 escut sela q(ue) rebla(n). q(ue) uuelh dir a dieu me coma(n). ta(n) fol pe(n)satz
 outra cuydatz. mestra dopta(n)sa deslial. no(n)z soue com y fes co(n)tal
 
 Linaure, si⸱m vira⸱l vermelh         
 de l’escut sela que reblan,
 que vuelh dir: «a Dieu me coman»
 tan fol pensatz
 outracuydatz!
 M’estra doptansa deslial!     
 No⸱nz sove com mi fes comtal?

 

  IX
 
 G
uiraut mal mes p(er) san marsal. car uos nanatz de sai nadal.
 
 Guiraut, greu m’es, per Saint Marsal,
 quar vos n’anas de sai Nadal.
 
  X
 L inaure q(ue) ues cort rial. me(n) uau ades ric e cabal  Linhaure, que vas cort reial
 m’en vauc ades rich’e cabal.
       

A cura di Samantha Molinaro

  • letto 704 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-504