Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Chantars no pot gaires valer > Tradizione manoscritta

Tradizione manoscritta

  • letto 1165 volte

CANZONIERE A

A cura di Alessandro Petroni, Francesca Pietrosanti, Valeria Palombi e Paola Puggioni.
Inserimento a cura di Margherita Bisceglia.

  • letto 956 volte

Edizione diplomatica

  
  Bernartz deuentedorn.
  C hantars non pot gaires ualer. Si
      dinz dalcor nomou lo chans. Ni
  chans nonpot dalcor mouer. Si noi es
  fin amors coraus. p(er)so es mos chantars
  cabaus. Qen ioi damor ai (et) enten. La
  bocha els huoills elcor elsen.
  I  a dieus nom doit aqel poder. Q(ue) damor
  nom prenda talans. Si ia ren non sabia
  auer. Mas chascun iorn men uengues
  maus. Totztemps naurai boncor siuaus
 
  enai mout mais degauzimen. Car nai
  bon cor emi enten.
  A  mor blasmen p(er).nosaber. Follas gens
  mas lieis non es dans. Camors non
  pot ies decazer. Si non es amors comu
  naus. Aisso non es amors aitaus. Non
  a mas lonom elparuen. Que ren non
  ama si non pren.
  S  ieu enuolgues dire louer. Eu sai ben
  decui mou lengans. Daqellas camon p(er)
  auer. Eson mercadeiras uenaus. Messon
 giers enfos eu efaus. Uertat en dic uila
  namen. Epesame car eu non men.
  
  E  n agradar (et) en uoler. Es lamors de dos
  fis amans. Nuilla res noi pot pro tener.
  Sil uoluntatz non es egaus. E cel es ben
  fols naturaus. Qui deso q(ue) nouol apren
  elauza so que noil es gen. 
    
  M  olt ai ben mes monbon esper. Car cel
  lam mostra bels semblans. Q(ue)u plus
  desir euuoill uezer. Francha doussa fi
  na eleiaus. Encui lo reis seria saus.
  Bella ecoinda ab cors couinen. Ma
  faich ric home de nien.
  R  en mais nonam nisai temer. Ni ia res
  nom seria afans. Sol midonz uengues
  aplazer. Caicel iorns mi sembla na
  daus. Cab sos bels huoills esperitaus.
  Mesgarda mas so fai tant len. Cus
  sols dias mi dura cen.
  L  ouers es fins enaturaus. Ebons a
  cel qui ben lenten. Emieiller es qil ioi
  aten. 
  B  ernartz deuentedorn lenten. El di el
  fai el ioi naten.
  • letto 930 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I
  
  Bernartz deuentedorn.
   
  Chantars non pot gaires ualer. Si
  dinz dalcor nomou lo chans. Ni
  chans nonpot dalcor mouer. Si noi es
  fin amors coraus. p(er)so es mos chantars
  cabaus. Qen ioi damor ai (et) enten. La
  bocha els huoills elcor elsen.
 
  
  Bernartz de Ventedorn.
 
  Chantars non pot gaires valer,
  si d’inz dal cor no mou lo chans;
  ni chans non pot dal cor mover,
  si no i es fin amors coraus.
  Per so es mos chantars cabaus
  qu’en ioi d’amor ai et enten
  la bocha e·ls huoills e·l cor e·l sen. 
  
    II
  
  I  a dieus nom doit aqel poder. Q(ue) damor
  nom prenda talans. Si ia ren non sabia
  auer. Mas chascun iorn men uengues
  maus. Totztemps naurai boncor siuaus.
  enai mout mais degauzimen. Car nai
  bon cor emi enten.
  
  
  Ia Dieus no·m doit aquel poder
  que d’amor no·m prenda talans.
  Si ia ren no·n sabia aver,
  mas chascun iorn m’en vengues maus,
  totz temps n’avrai bon cor sivaus;
  e n’ai mout mais de gauzimen,
  car n’ai bon cor e m’i enten.
  
    III
  
  A  mor blasmen p(er)nosaber. Follas gens
  mas lieis non es dans. Camors non
  pot ies decazer. Si non es amors comu
  naus. Aisso non es amors aitaus. Non
  a mas lonom elparuen. Que ren non
  ama si non pren.
 
  
  Amor blasmen per no saber,
  follas gens; mas lieis no·n es dans,
  c’amors no·n pot ies decazer,
  si non es amors comunaus.
  Aisso non es amors: aitaus
  no·n a mas lo nom e·l parven,
  que ren non ama si non pren. 
  
     IV
  
  S  ieu enuolgues dire louer. Eu sai ben
  decui mou lengans. Daqellas camon p(er)
  auer. Eson mercadeiras uenaus. Messon
  giers enfos eu efaus. Uertat en dic uila
  namen. Epesame car eu non men.
 
  
  S’ieu en volgues dire lo ver,
  eu sai ben de cui mou l’engans:
  d’aquellas c’amon per aver
  e son mercadeiras venaus.
  Messongiers en fos eu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e pesa me car eu non men. 
 
    V
  
  E  n agradar (et) en uoler. Es lamors de dos
  fis amans. Nuilla res noi pot pro tener.
  Sil uoluntatz non es egaus. E cel es ben
  fols naturaus. Qui deso q(ue) nouol apren
  elauza so que noil es gen. 
 
  
  En agradar et en voler
  es l’amors de dos fis amans;
  nuilla res no i pot pro tener
  si·l voluntatz non es egaus.
  E cel es ben fols naturaus
  qui de so que no vol a pren
  e lauza so que no·il es gen.
  
    VI
  
  M  olt ai ben mes monbon esper. Car cel
  lam mostra bels semblans. Q(ue)u plus
  desir euuoill uezer. Francha doussa fi
  na eleiaus. Encui lo reis seria saus.
  Bella ecoinda ab cors couinen. Ma
  faich ric home de nien.
 
  
  Molt ai ben mes mon bon esper
  car cella·m mostra bels semblans,
  qu’eu plus desir e vuoill vezer:
  francha, doussa, fina e leiaus,
  en cui lo reis seria saus.
  Bella e coinda, ab cors covinen,
  m’a faich ric home de nien.
   
   VII
  
  R  en mais nonam nisai temer. Ni ia res
  nom seria afans. Sol midonz uengues
  aplazer. Caicel iorns mi sembla na
  daus. Cab sos bels huoills esperitaus.
  Mesgarda mas so fai tant len. Cus
  sols dias mi dura cen.
 
  
  Ren mais no·n am ni sai temer;
  ni ia res no·m seria afans,
  sol midonz vengues a plazer,
  c’aicel iorns mi sembla nadaus,
  c’ab sos bels huoills esperitaus
  m’esgarda, mas so fait tant len
  c’us sols dias mi dura cen!
  
    VIII
  
  L  ouers es fins enaturaus. Ebons a
  cel qui ben lenten. Emieiller es qil ioi
  aten. 
 
  
  Lo vers es fins e naturas
  e bons acel qui ben l’enten,
  e mieiller es qi·l ioi aten.
  
    IX
  
  B  ernartz deuentedorn lenten. El di el
  fai el ioi naten. 
 
  
  Bernardtz de Ventedorn l’enten
  e·l di e·l fai e·l ioi n’aten!
  
  • letto 587 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 288 volte

CANZONIERE C

A cura di Luana Fedele, Elisa Pincini e Marta Vaccarella.
Inserimento a cura di Margherita Bisceglia.

  • letto 780 volte

Edizione diplomatica

 
  C hantars no pot guaire
      ualer. si dins del cor no
      mou lo chans. ni chans
      no pot del cor mouer. si
  noi es finamors coraus. per so
  es mos chantars cabaus. quen
  ioy damor ai (et) enten. la bocaels
  huelhs el cor el sen. 
  I  a dieus nom do aquel poder.
  que damar nom prend[..] talans.
  quan ia re non sabriauer. mas
  quascun iorn men uenguens ma(us).
  tostemps naurai bon cor siuaus.
  e nai molt mais de iauzumen.
  quar nai bon cor e mi aten.
  A  mor blasmon per non saber.
  fola gens mas leys non es dans.
  quamors no pot ges decazer. si
  non es amors cominaus. aquo
  non es amors aitaus. no(n) a mais
  lo nom el paruen. que re no(n) ama
  si no pren.
  S  ieu en uolgues dire lo uer. ieu
  sai be de cui mou lenians. daq(ue)l
  las quamon per aver. e son mer
  cadieiras uenaus. mensongiers
  en fos ieu e faus. uertat en dic
  uilanamen. e peza me quar ieu
  E  n agradar (et) en uoler [no men.
  es lamors de dos fis amans. nul-
  la res noi pot pro tener. silh uo
  luntatz non es enguaus. e selh
  es ben fols naturaus. qui de so
  
  que uol la repren. elh lauza
  so que no les gen.
  M  olt ai be mes mon bon esper.
  quant elam mostra bels se(m)bla(n)s.
  quieu plus dezir e uuelh auer.
  franque doussa fine leyaus. en
  cui lo reys seria saus. bella cu
  eyndab cors couinen. ma fait
  richome de nien.
  R  e mais non am ni sai temer.
  ni ja re nom seria fans. sol mi
  dons uengues a plazer. quais
  sel iorn mi sembla nadaus. q(ua)b
  sos bels huels espiritaus. mes
  garda mas so fai tan len. cuns
  sols dias me dura cen.    
  L o u[…] es fis e naturaus. e bos
  celui quibe lenten. e meller me
  quel ioy aten.
  B  ernat de uentedorn lenten.
  el ditz el fay el ioy aten.
  • letto 824 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I
  
  Chantars no pot guaire
  ualer. si dins del cor no
  mou lo chans. ni chans
  no pot del cor mouer. si
  noi es finamors coraus. per so
  es mos chantars cabaus. quen
  ioy damor ai (et) enten. la bocaels
  huelhs el cor el sen. 
    
  
  Chantars no pot guaire valer,
  si d’ins del cor no mou lo chans;
  ni chans no pot del cor mover,
  si no i es fin’ amors coraus.
  Per so es mos chantars cabaus
  qu’en ioy d’amor ai et enten
  la boca e·ls huelhs e ·l cor e ·l sen. 
 
    II
  
  Ia dieus nom do aquel poder.
  que damar nom prend[..] talans.
  quan ia re non sabriauer. mas
  quascun iorn men uenguens ma(us).
  tostemps naurai bon cor siuaus.
  e nai molt mais de iauzumen.
  quar nai bon cor e mi aten.
    
  
  Ia Dieus no·m do aquel poder
  que d’amar no·m pren[..] talans.
  Quan ia re no·n sabri’aver,
  mas quascun iorn m’en venguens maus,
  tos temps n’aurai bon cor sivaus;
  e n’ai molt mais de iauzumen,
  quar n’ai bon cor e m’i aten.
  
    III
  
  Amor blasmon per non saber.
  fola gens mas leys non es dans.
  quamors no pot ges decazer. si
  non es amors cominaus. aquo
  non es amors aitaus. no(n) a mais
  lo nom el paruen. que re no(n) ama
  si no pren.
    
  
  Amor blasmon per non saber,
  fola gens; mas leys no·n es dans,
  qu’amors no pot ges decazer,
  si non es amors cominaus.
  Aquo non es amors: aitaus
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que re non ama si no pren.
    IV
  
  Sieu en uolgues dire lo uer. ieu
  sai be de cui mou lenians. daq(ue)l
  las quamon per aver. e son mer
  cadieiras uenaus. mensongiers
  en fos ieu e faus. uertat en dic
  uilanamen. e peza me quar ieu
                                      [no men.
  
  
  S’ieu en volgues dire lo ver,
  ieu sai be de cui mou l’enians:
  d’aquellas qu’amon per aver
  e son mercadieiras venaus.
  Mensongiers en fos ieu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e peza me quar ieu no men.
 
    V
  
  En agradar (et) en uoler 
  es lamors de dos fis amans. nul-
  la res noi pot pro tener. silh uo
  luntatz non es enguaus. e selh
  es ben fols naturaus. qui de so
  que uol la repren. elh lauza
  so que no les gen.
  
  
  En agradar et en voler
  es l’amors de dos fis amans.
  Nulla res no i pot pro tener,
  si·lh voluntatz non es enguaus
  e selh es ben fols naturaus
  qui, de so que vol, la repren
  e·lh lauza so que no l’es gen. 
 
    VI
  
  Molt ai be mes mon bon esper.
  quant elam mostra bels se(m)bla(n)s.
  quieu plus dezir e uuelh auer.
  franque doussa fine leyaus. en
  cui lo reys seria saus. bella cu
  eyndab cors couinen. ma fait
  richome de nien.
    
  
  Molt ai be mes mon bon esper,
  quant ela·m mostra bels semblans
  qu’ieu plus dezir e vuelh aver.
  Franqu’e doussa fin’e leyaus,
  en cui lo reys seria saus;
  bella, cueynd’ab cors covinen,
  m’a fait ric home de nien. 
 
    VII
  
  Re mais non am ni sai temer.
  ni ja re nom seria fans. sol mi
  dons uengues a plazer. quais
  sel iorn mi sembla nadaus. q(ua)b
  sos bels huels espiritaus. mes
  garda mas so fai tan len. cuns
  sols dias me dura cen. 
  
  
  Re mais no·n am ni sai temer
  ni ja re no ·m seri’ afans,
  sol midons vengues a plazer;
  qu’ aissel iorn mi sembla nadaus
  qu'ab sos bels huels espiritaus
  m’esgarda; mas so fai tan len
  c’uns sols dias me dura cen. 
 
    VIII
  
  Lo u[…] es fis e naturaus. e bos
  celui quibe lenten. e meller me
  quel ioy aten. 
    
  
  Lo v[…] es fis e naturaus
  e bos celui qui be l’enten
  e meller me quel ioy aten.
 
    IX
  
  Bernat de uentedorn lenten.
  el ditz el fay el ioy aten.
   
 
  Bernat de Ventedorn l’enten,
  e·l ditz, e·l fay e·l ioy aten.
  
  • letto 594 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 447 volte

CANZONIERE G

A cura di Anna Russomando, Francesco Feriozzi e Francesca De Paolis.
Inserimento a cura di Francesco Feriozzi.

  • letto 722 volte

Edizione diplomatica

C hantars n(on) pot gaires ualer. si

a

 
 
 

dinz dalcor no mou locha(n)z. ni 
 c
b
a

chanz n(on) pot dalcor mou(er). si noi  
 
 

ies fins amors coraus. p(er)cho es 
 
 

 
mos cha(n)tars cabaus.qen ioi damo(r)  

a
b
c

ai (et) enten. labocha els oilç elco(r) else(n).  

Iadeus no(n) don aqel poder.
Qe damo(r) no(n) pre(n)da talanç.
Si ia ren no(n) sabria auer.
Mas chascus iors me(n) uegues maus.
Toz te(m)ps naurai bon cor siuaus.
Enai molt mais (de) lauçime(n).
Car nai bon cor emi aten.
Amor blasme(n) p(er)no saber.
Fola genz mas lei n(on) es danz.
Si non es amors comunaus.
Aiquo n(on) es amor ai taus.
No(n) amais lonom el paruen.
Qe ren n(on) ama si no pren.
Seu enuolgues dire louer.
Esai ben decui mou lengua(n)z.
Da quellas camon p(er)auer.
Eson merhaandas uen aus.
Mensongiers enfos eu efaus.
Uertat en dic uilaname(n).
Epesa me car eu nome(n).
En agradar (et) en uoler.
Es lamor (de) dos fins ama(n)z.
Nuilla res n(on) pot pros tener.
Sel uoluntaz n(on) es egaus
Ecels es ben fols naturals.
Qe decho qe uol larepen.
Eill lauza cho qe noill es gen.

Molt ai ben mes mon bon esp(er).
Qan celam mostram bel senblanz.
Qeus plus desir euoil ueçer.
Francha dolza fineleiaus.
Enau lorei seria saus.
Bella coi(n)da abcor co(n)uinen.
Ma fait ric home deneien.
 


Ren mais noam nisai temer.
Ne ia ren nom seria affanz.
Sol midonz ue(n)gues aplazer.
Caqel iorn me senbla nadaus.
Cab sos bels oilz esp(er)itaus.
Mes garda mas cho fai ta(n)len.
Cuns sol dia  me dura cen.
Louers es fins enaturaus.
Ebos celui qi ben le(n)ten.
Emeiller me qel ioi aten.
Bernarç del ue(n)tadorn le(n)ten.
  • letto 671 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I
  C hantars n(on) pot gaires ualer. si
  dinz dalcor no mou locha(n)z. ni
  chanz n(on) pot dalcor mou(er). si noi
  ies fins amors coraus. p(er)cho es
  mos cha(n)tars cabaus.qen ioi damo(r)
  ai (et) enten. labocha els oilç elco(r) else(n).
 
  Chantars non pot gaires valer,
  si d'inz dal cor no mou lo chanz,
  ni chanz non pot dal cor mover,
  si no i ies fins amors coraus.
  per cho es mos chantars cabaus
  qu’en ioi d’amor ai et enten
  la bocha e·ls oilç e·l cor e·l sen.
 
  II
  Iadeus no(n) don aqel poder.
  Qe damo(r) no(n) pre(n)da talanç.
  Si ia ren no(n) sabria auer.
  Mas chascus iors me(n) uegues maus.
  Toz te(m)ps naurai bon cor siuaus.
  Enai molt mais (de) lauçime(n).
  Car nai bon cor emi aten.

 

  Ia Deus no.m don aquel poder
  que d’amor no·m prenda talanç.
  Si ia ren no·n sabria aver,
  mas chascus iors me.n vengues maus,
  toz temps n’aurai bon cor sivaus;
  e n’ai molt mais de lauçimen,
  car n’ai bon cor e m’i aten.
 
  III
  Amor blasme(n) p(er)no saber.
  Fola genz mas lei n(on) es danz.
  Si non es amors comunaus.
  Aiquo n(on) es amor ai taus.
  No(n) amais lonom el paruen.
  Qe ren n(on) ama si no pren.
 

  Amor blasmen per no saber,
  fola genz; mas lei non es danz
  [...]
  si non es amors comunaus.
  Aiquo non es amor: aitaus
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que ren non ama si no pren.

 

  IV
  Seu enuolgues dire louer.
  Esai ben decui mou lengua(n)z.
  Da quellas camon p(er)auer.
  Eson merhaandas uen aus.
  Mensongiers enfos eu efaus.
  Uertat en dic uilaname(n).
  Epesa me car eu nome(n).
  S’eu en volgues dire lo ver
  e sai ben de cui mou l’enguaz:
  d’aquellas c’amon per aver
  e son merhaandas venaus.
  Mensongiers en fos eu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e pesa me car eu no men.
  V
  En agradar (et) en uoler.
  Es lamor (de) dos fins ama(n)z.
  Nuilla res n(on) pot pros tener.
  Sel uoluntaz n(on) es egaus
  Ecels es ben fols naturals.
  Qe decho qe uol larepen.
  Eill lauza cho qe noill es gen.
  En agradar et en voler
  es l’amor de dos fins amanz.
  Nuilla res non pot pros tener
  s’el voluntaz non es egaus,
  e cel es ben fols naturals
  que de cho qe vol la repen
  e.ill lauza cho que no.ill es gen.
  VI
  Molt ai ben mes mon bon esp(er).
  Qan celam mostram bel senblanz.
  Qeus plus desir euoil ueçer.
  Francha dolza fineleiaus.
  Enau lorei seria saus.
  Bella coi(n)da abcor co(n)uinen.
  Ma fait ric home deneien.

 

  Molt ai ben mes mon bon esper
  qan cela.m mostra.m bel semblanz,
  qu’eus plus desir e voil veçer,
  francha, dolza, fin e leiaus,
  en au lo rei seria saus.
  Bella, coinda, ab cor convinen,
  m’a fait ric home de neien.
  VII
  Ren mais noam nisai temer.
  Ne ia ren nom seria affanz.
  Sol midonz ue(n)gues aplazer.
  Caqel iorn me senbla nadaus.
  Cab sos bels oilz esp(er)itaus.
  Mes garda mas cho fai ta(n)len.
  Cuns sol dia  me dura cen.
  Ren mais no am ni sai temer,
  ne ia ren no.m seria affanz,
  sol midonz vengues a plazer.
  C’aqel iorn me sembla Nadaus,
  c’ab sos bels oilz esperitaus
  m’esgarda, mas cho fai tan len,
  c’uns sol dia me dura cen.
  VIII
  Louers es fins enaturaus.
  Ebos celui qi ben le(n)ten.
  Emeiller me qel ioi aten.
  Lo vers es fins e naturaus
  e bos celui qi ben l’enten
  e meiller me q’el ioi aten.
  IX
  Bernarç del ue(n)tadorn le(n)ten.
  Eidi el fai el ioi nate(n).
  Bernarç del Ventadorn l’enten,
  e i di e.l fai e.l ioi n’aten.
  • letto 591 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 312 volte

CANZONIERE I

A cura di Samantha Molinaro, Giulia De Feo e Giorgio Grande.
Inserimento a cura di Samantha Molinaro.

  • letto 791 volte

Edizione diplomatica

  Bernartz del uentedorn                        xxuiii.  

  C    Antars no(n) pot gaires ualer. Si dinz dal cor

        no mou lo chanz. Ni chanz no pot dal cor

        mouer. Si nol es finamors coraus. P(er) so

  es mos chantars cabaus. Quen ioi damor ai

  et enten. La boca els oillz el cor el sen.


  I a dieus nom don aquel poder. Quedamor

  no(n) prenda talanz. Si ia ren no(n)sabiaver. Mas
​  c
hascu(n) iorn men uengues maus. Totz te(m)ps na -

  urai  bon cor siuaus. Enai mout mais de iauzi -

  men. Car nai bon cor emi aten.

  A mor blasmen p(er) no(n) saber. Fola genz mas lei

  no(n) es danz. Camors no(n) pot ges dechazer. Si no(n)

  es amors comunals. Aisso no(n) es amors aitaus.

  Nona mais lo nom el paruen. Que ren no(n) ama

  si no(n) pren.


  S eu enuolgues dire lo uer. Eusai ben de cui mo(n)

  lenganz. Da quellas camo(n) p(er) auer. Eson mar -

  chaandas uenaus. Mesongiers enfos eu efaus.

  Uertat endic uilanamen. Epesa me car eu nom(m)

  men.


  E nagardar et enuoler. Es lamors de dos fins

  amanz. Nuilla res noi pot pro tener. Sel uolun -

  tatz no(n) es egaus. Ecel es ben fous naturaus. Qi

  deso que uol la repren. Eluasa so que no(n) les ge(n).


  M olt ai ben mes mo(n) bon esper. Quant celam

  mostra bel semblanz. Queu plus desir euoil

  uezer. Francha dousa fina eleiaus. En cuilo re -

  is seria saus. Bella coinda abcors couenen.

  Ma fait ric home de noien.


  R en mais no(n) am ne sai tenr. Ne ia res no(n) se -

  ria afanz. Sol midonz uengues aplazer. Ca qu -

  el iornz me sembla nadaus. Cab sos belz oillz

  esperitaus. Mes garda mas so fai tan len. Cu -

  ns sols dia me dura cen.


  Louers es fins enaturaus. Ebos celui qui be(n)

  lenten. Emeiller es quel ior aten.


  B ernartz del uentedorn lenten. Eil di eil eil faiel

  ioi naten.

  • letto 687 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Bernartz del uentedorn   Bernartz del Ventedorn
    I
 C antars no(n) pot gaire ualer. Si dinz dal cor
  no mou lo chanz. Ni chanz no pot dal cor
  mouer. Si nol es finamors coraus. Per so
  es mos chantars cabaus. Quen ioi damor ai
  et enten. La boca els oillz el cor el sen.
 
  Cantars non pot gaire valer,
  si dinz dal cor no mou lo chanz;
  ni chanz no pot dal cor mover,
  si nol es finamors coraus.
  Per so es mos chantars cabaus
  qu'en ioi d'amor ai et enten
  la boca e·ls oillz e·l cor e·l sen.
 
    II
  I a dieus nom don aquel poder. Quedamor
  no(n) prenda talanz. Si ia ren no(n) sabiaver. Mas
  chascu(n) iorn men uengues maus. Totz te(m)ps na -
  urai  bon cor siuaus. Enai mout mais de iauzi -
  men. Car nai bon cor emi aten.
 
  Ia Dieus no·m don aquel poder
  que d'amor no·m prenda talanz.
  Si ia ren no·n sabi'aver,
  mas chascun iorn m'en vengues maus,
  totz temps n'aurai bon cor sivaus;
  e n'ai mout de iauzimen,
  car n'ai bon cor e m’i aten.
 
    III
  A mor blasmen p(er) no(n) saber. Fola genz mas lei
  no(n) es danz. Camors no(n) pot ges dechazer. Si no(n)
  es amors comunals. Aisso no(n) es amors aitaus.
  Nona mais lo nom el paruen. Que ren no(n) ama
  si no(n) pren.
 
  Amor blasmen per non saber,
  fola genz; mas lei non es danz,
  c'amors non pot ges dechazer,
  si non es amors comunals.
  Aisso non es amors: aitaus,
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que ren non ama si non pren.
 
    IV
  S eu enuolgues dire lo uer. Eusai ben de cui mo(n)
  lenganz. Da quellas camo(n) p(er) auer. Eson mar -
  chaandas uenaus. Mesongiers enfos eu efaus.
  Uertat endic uilanamen. Epesa me car eu nom(m)
  men.
 
  S'eu en volgues dire lo ver,
  eu sai ben de cui mon l'enganz:
  da quellas c'amon per aver
  e son marchaandas venaus.
  Mesongiers en fos eu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e pesa me car eu no·m men.​
 
    V
  E nagardar et enuoler. Es lamors de dos fins
  amanz. Nuilla res noi pot pro tener. Sel uolun -
  tatz no(n) es egaus. Ecel es ben fous naturaus. Qi
  deso que uol la repren. Eluasa so que no(n) les ge(n).
 
  En agardar et en voler
  es l'amors de dos fins amanz.
  Nuilla res no i pot pro tener
  s'el voluntatz non es egaus.
  E cel es ben fous naturaus
  qui de so que vol la repren
  e lausa so que non l'es gen.
 
    VI
  M olt ai ben mes mo(n) bon esper. Quant celam
  mostra bel semblanz. Queu plus desir euoil
  uezer. Francha dousa fina eleiaus. En cuilo re -
  is seria saus. Bella coinda abcors couenen.
  Ma fait ric home de noien.
 
  Molt ai ben mes mon bon esper,
  quant cela·m mostra bel semblanz,
  qu'eu plus desir e voil vezer.
  Francha, dousa, fina e leiaus,
  en cui lo reis seria saus;
  bella, coinda, ab cors covenen
  m'a fait ric home de noien.
 
    VII 
  R en mais no(n) am ne sai tenr. Ne ia res no(n) se -
  ria afanz. Sol midonz uengues aplazer. Ca qu -
  el iornz me sembla nadaus. Cab sos belz oillz
  esperitaus. Mes garda mas so fai tan len. Cu -
  ns sols dia me dura cen.
 
 
  Ren mais non am ne sai tener
  ne ia res non seria afanz,
  sol midonz vengues a plazer
  c’aquel iornz me sembla nadaus,
  c'ab sos belz oillz esperitaus
  m’esgarda mas so fai tan len,
  c'un sols dia me dura cen.
 
    VIII
  L ouers es fins enaturaus. Ebos celui qui be(n)
  lenten. Emeiller es quel ior aten.
  Lo vers es fins e naturaus
  e bos celui qui ben l'enten
  e meiller es quel ior aten.
 
    IX
  B ernartz del uentedorn lenten. Eil di eil eil faiel
  ioi naten.
 
  Bernartz del Ventedorn l'enten
  E il di e il fai e·l ioi n'aten.
 
  • letto 539 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 334 volte

CANZONIERE K

A cura di Guglielmo Scocco, Ermes Faillace e Luca Alessandrini.
Inserimento a cura di Samantha Molinaro.

  • letto 775 volte

Edizione diplomatica

      Bernartz de uentadorn.                            xxii.
  C Antars no(n) pot gaires ualer. Si dins dal cor
      no mou lo chanz. Ni chanz no pot dal
  cor mouer. Sinol es finamors coraus. Perso
  es mos chantars cabaus. Qen ioi damor ai (et)
  enten. La bocha els oillz el cor el sen.
 
  I
adieus nom don aquel poder. Que damor
  no(m) prenda talanz. Si ia ren no(n) sabiauer. Mas
  chascu(n) iorn men uengues maus. Toz temps
  naurai bon cor siuaus. Enai mout mais de
  iauzimen. Car nai bon cor emi aten.


  A mor blasmen per no(n) saber. Fola genz mas
  lei no(n) es danz. Camors no(n) pot ges decazer. Si
  non es amors comunaus. Aisso no(n) es amors
  aitaus. Nona mais lo nom el paruen. Qe re (m)
  no(n) ama si no(n) pren.

  S eu enuolgues dire lo uer. Eu Sai ben de
  cui mon lenganz. Daquelas camon per auer.
  Eson marchaandas uenaus. Mensongiers en
  fos eu efaus. Uertat en dic uilaname(n). Epesa
  me car eu non men.

  E n agardar et en uoler. Es lamorz de dos

  fins amanz. Nuilla res noi pot pro tener. Sel
  uoluntatz no(n) es egaus. Ecel es ben fous na-
  turaus.  Cui de so que uol la repren. Elausa
  so que no(n) les gen.
 
  M
olt ai ben mes mon bon esper. Qant cela(m)
  mostra bel semblanz. Quieu plus desir euoil
  uezer. Francha dousa fina eleiaus. En cui lo re-
  is seria saus. Bella ecoinda ab cors couenen.
  Ma fait ric home de neien.


  R en mais non am ne sai temer. Ne ia res no(m)
  seria afanz. Sol mi donz uengues aplazer. Ca
  quel iornz me sembla nadaus. Cab sos belz
  oillz esperitaus. Mes garda masso fai tanlen.
  Cuns sols dia me dura cen.

  L ouers es fins enaturaus. Ebos celui qi ben
  lenten. Emeiller es quel ior aten.

  B ernartz del uentadorn lenten. Eil di eil fai
  el ioi naten.
  • letto 618 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Bernartz del uentadorn.   Bernartz del Ventadorn
    I
  C Antars no(n) pot gaires ualer. Si dins dal cor
  no mou lo chanz. Ni chanz no pot dal
  cor mouer. Sinol es finamors coraus. Perso
  es mos chantars cabaus. Qen ioi damor ai (et)
  enten. La bocha els oillz el cor el sen.
 
  Cantars non pot gaires valer,
  si dins dal cor no mou lo chanz;
  ni chanz no pot dal cor mover,
  si no.l es fin’amors coraus.
  Per so es mos chantars cabaus
  q’en ioi d’amor ai et enten
  la bocha e·ls oillz e·l cor e·l sen.
 
    II
  I adieus nom don aquel poder. Que damor
  no(m) prenda talanz. Si ia ren no(n) sabiauer. Mas
  chascu(n) iorn men uenguer maus. Toz temps
  naurai bon cor siuaus. Enai mout mais de
  iauzimen. Car nai bon cor emi aten.
 
  Ia Dieus no.m don aquel poder
  que d’amor no·m prenda talanz.
  Si ia ren no·n sabi’aver,
  mas chascun iorn m’en venguer maus,
  toz temps n’aurai bon cor sivaus;
  e n’ai mout mais de iauzimen
  car n’ai bon cor e m’i aten.
 
    III
  A mor blasmen per no(n) saber. Fola genz mas
  lei no(n) es danz. Camors no(n) pot ges decazer. Si
  non es amors comunaus. Aisso no(n) es amors
  aitaus. Nona mais lo nom el paruen. Qe re(n)
  no(n) ama si no(n) pren.
 
  Amor blasmen per non saber,
  fola genz; mas lei non es danz,
  c’amors non pot ges decazer,
  si non es amors comunaus.
  Aisso non es amors: aitaus
  no·n a mais lo nom e.l parven,
  qe ren non ama si non pren.
 
    IV
  S eu enuolgues dire lo uer. Eu Sai ben de
  cui mon lenganz. Daquelas camon per auer.
  Eson marchaandas uenaus. Mensongiers en
  fos eu efaus. Uertat en dic uilaname(n). Epesa
  me car eu non men.
 
  S’eu envolgues dire lo ver,
  eu sai ben de cui mon l’enganz:
  d’aquelas c’amon per aver
  e son marchaandas venaus.
  Mensongiers en fos eu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e pesa me car eu non men.
 
    V
  E n agardar et en uoler. Es lamorz de dos
  fins amanz. Nuilla res noi pot pro tener. Sel
  uoluntatz no(n) es egaus. Ecel es ben fous na-
  turaus.  Cui de so que uol la repren. Elausa
  so que no(n) les gen.
 
  En agardar et en voler
  es l’amorz de dos fins amanz;
  nuilla res no i pot pro tener,
  s’el voluntatz non es egaus.
  E cel es ben fous naturaus
  qui de so que vol la repren
  e lausa so que non l’es gen.
 
    VI
  M olt ai ben mes mon bon esper. Qant cela(m)
  mostra bel semblanz. Quieu plus desir euoil
  uezer. Francha dousa fina eleiaus. En cui lo re-
  is seria saus. Bella ecoinda ab cors couenen.
  Ma fait ric home de neien.
 
  Molt ai ben mes mon bon esper
  qant cela.m mostra bel semblanz
  qu’ieu plus desir e voil vezer;
  francha, dousa, fina e leiaus,
  en cui lo reis seria saus;
  bella e coinda ab cors covenen,
  m’a fait ric home de neien.
 
    VII
  R en mais non am ne sai temer. Ne ia res no(m)
  seria afanz. Sol mi donz uengues aplazer. Ca
  quel iornz me sembla nadaus. Cab sos belz
  oillz esperitaus. Mes garda masso fai tanlen.
  Cuns sols dia me dura cen.
 
  Ren mais non am ne sai temer
  ne ia res no.m seria afanz,
  sol mi donz vengues a plazer;
  c’aquel iornz me sembla nadaus
  c’ab sos belz oillz esperitaus
  m’esgarda, mas so fai tan len
  c’uns sols dia me dura cen.
 
   VIII
  L ouers es fins enaturaus. Ebos celui qi ben
  lenten. Emeiller es quel ior aten.
 
  Lo vers es fins e naturaus
  e bos celui qi ben l’enten,
  e meiller es que.l ior aten.
 
   IX
  B ernartz del uentadorn lenten. Eil di eil fai
  el ioi naten.
 
  Bernartz del Ventadorn l’enten
  e il di e il fai e.l ioi n’aten.
 
  • letto 518 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 292 volte

CANZONIERE P

A cura di Beatrice Cervoni, Monica Ciotti e Natalia Frantellizzi.
Inserimento a cura di Samantha Molinaro.

  • letto 648 volte

Edizione diplomatica

  Bernard del uentedorn.              
  C H antars no(n) pot gaire ualer
     Si dins del cor non mou lo chan(s)
     Ni chans no(n) pot del cor mouer
  Si no(n) hi es fin amors coraus
  P(er) so es mo(s) cantars cabalus
  Quen ioi damor ai eszenten
  La boquels hueilhs el cor el sen


  Ja dieus nom da aqul poder
  Que damar nom prenda talans
  Can ia re no(n) sabri auer
  Mas chascun iorn men uengues mau(s)
  Trostemps naurai bon cor siuaus
  E nai mot mai s de iauzimen
  Qua nai bon cor e mi aten


  Amor blasmon per no(n) saber
  Folla gens mas lieis no(n) es dans
  Camors no(n) pot ges decazer
  Si no(n) es amors comunaus
  Aco no(n) es amors aitans
  Nona mas lo nom el paruen
  Que ren non ama si non pren

  Si eu en uolgues dir lo uer

  Dieu sai be de cui mou lenguans
  Da quellas camors per auer
  E son mercandas uenaus
  Mensongiers fo s hieu efaus
  Uertat endic uilanamen
  E pezame car ieu non men
 


  En agradar esz en uoler
  Es lamor de dos fis amans
  Nuilha res noi pot pron tener
  Silh uolontatz no(n) es engas
  E sel es ben fols naturaus
  Qui daco qe uol la pren
  E ilh lauza so qe no(n) les gen


  Molt ai ben mes mon bon er
  Cant ellam mostra bel(s) senblans
  Quieu plus deszir e uueilh uezer
  Franque dousa fin eleiaus
  En cui lo reis seria saus
  Bella cuenhda ab cor conuinen
  Ma fait ric hom de nien

  Re mais non am ni sai temer
  Ni ia res nom seria afans
  Sol mi dons uengues a plazer
  Caisel iorn mi sembla nadaus
  Cab sos bels hueilhs esperitaus
  Mas garda mas so fai tan len
  Cuns sols dias me dura sen

  Lo uers es fis e naturaus
  E bons sel ui qui be lenten
  E meilhers mi quel ioi aten

  Bernartz de uentadorn lenten
  El ditz el fai el ioi aten
  • letto 744 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Bernard del uentedorn.    Bernard del Ventedorn
    I
  C H antars no(n) pot gaire ualer
     Si dins del cor non mou lo chan(s)
     Ni chans no(n) pot del cor mouer
  Si no(n) hi es fin amors coraus
  P(er) so es mo(s) cantars cabalus
  Quen ioi damor ai eszenten
  La boquels hueilhs el cor el sen
 
  Chantars non pot gaire valer,
  si d’ins del cor non mou lo chans;
  ni chans non pot del cor mover,
  si non hi es fin’ amors coraus.
  Per so es mos cantars cabalus
  qu’en ioi d’amor ai esz enten
  la boqu’ e ·ls hueilhs e ·l cor e ·l sen.
 
    II
  Ia dieus nom da aqul poder
  Que damar nom prenda talans
  Can ia re no(n) sabri auer
  Mas chascun iorn men uengues mau(s)
  Trostemps naurai bon cor siuaus
  E nai mot mai s de iauzimen
  Qua nai bon cor e mi aten
 
  Ia dieus no ·m da aqul poder
  que d’amar no ·m prenda talans.
  Can ia re no ·n sabri’ aver,
  mas chascun iorn m’en vengues maus,
  trostemps n’avrai bon cor sivaus;
  e n’ai mot mais de iauzimen,
  qua n’ai bon cor, e m’i aten.
 
    III
  Amor blasmon per no(n) saber
  Folla gens mas lieis no(n) es dans
  Camors no(n) pot ges decazer
  Si no(n) es amors comunaus
  Aco no(n) es amors aitans
  Nona mas lo nom el paruen
  Que ren non ama si non pren
 
  Amor blasmon per non saber,
  folla gens; mas lieis no ·n es dans,
  c’amors no ·n  pot ges decazer,
  si non es amors comunaus.
  Aco non es amors: aitans
  no ·n a mas lo nom e ·l parven,
  que ren non ama si non pren.
 
    IV
  Si eu en uolgues dir lo uer
  Dieu sai be de cui mou lenguans
  Da quellas camors per auer
  E son mercandas uenaus
  Mensongiers fo s hieu efaus
  Uertat endic uilanamen
  E pezame car ieu non men  
 
  Si eu en volgues dir lo ver,
  Dieu sai be de cui mou l’enguans:
  d’aquellas c’amors per aver
  e son mercandas venaus.
  Mensongiers fos hieu e faus,
  vertat en dic vilanamen,
  e peza me car ieu non men.
 
    V
  En agradar esz en uoler
  Es lamor de dos fis amans
  Nuilha res noi pot pron tener
  Silh uolontatz no(n) es engas
  E sel es ben fols naturaus
  Qui daco qe uol la pren
  E ilh lauza so qe no(n) les gen
 
  En agradar esz en voler
  es l’amor de dos fis amans.
  Nuilha res no i pot pron tener,
  s ·ilh volontatz no ·n es engas.
  E sel es ben fols naturaus
  qui, da co qe vol, la pren
  e ·ilh lauza so qe non l ·es gen
 
    VI
  Molt ai ben mes mon bon er
  Cant ellam mostra bel(s) senblans
  Quieu plus deszir e uueilh uezer
  Franque dousa fin eleiaus
  En cui lo reis seria saus
  Bella cuenhda ab cor conuinen
  Ma fait ric hom de nien
 
  Molt ai ben mes mon bon er,
  cant ella ·m mostra bels semblans
  qu’ieu plus deszir e vueilh vezer,
  franqu’ e dousa, fin’ e leiaus,
  en cui lo reis seria saus.
  Bella, cuenhda, ab cor convinen,
  m’a fait ric hom de nien.
 
    VII
  Re mais non am ni sai temer
  Ni ia res nom seria afans
  Sol mi dons uengues a plazer
  Caisel iorn mi sembla nadaus
  Cab sos bels hueilhs esperitaus
  Mas garda mas so fai tan len
  Cuns sols dias me dura sen
 
  Re mais no ·n am ni sai temer;
  ni ia res no ·m seria afans,
  sol midons vengues a plazer;
  c’aisel iorn mi sembla nadaus
  c’ab sos bels hueilhs esperitaus
  m’asgarda; mas so fai tan len
  c’uns sols dias me dura sen.
 
    VIII
  Lo uers es fis e naturaus
  E bons sel ui qui be lenten
  E meilhers mi quel ioi aten
 
  Lo vers es fis e naturaus
  e bons selui qui be l’enten;
  e meilhers mi quel ioi aten.
 
    IX
  Bernartz de uentadorn lenten
  El ditz el fai el ioi aten
 
  Bernartz de Ventadorn l’enten
  e ·l ditz e ·l fai e ·l ioi aten.
 
  • letto 588 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 350 volte

CANZONIERE a¹

A cura di Alessandro Pilosu.

  • letto 677 volte

Edizione diplomatica

  Bernart del uentador.
  C hantars no pot gaire ualer. Se dinz dal cor no
  mou lo chantz. ni chantz no(n) pot dal cor mouer. Si
  no ies fin amors corals. P(er) so es mos chantars cabals. Qe
  ioi damor ai (et) enten. La bocha els oils el cor el sen
.

 

 
  J a dieus nom don aqel poder. Qe damor no(n) pre(n)ga
  talantz. Si ia ren non sabia auer. Mas chascu(n) iorn
  men uengues mals. Tost naurai bon cor siuals. E nai
  molt mais de iauziment. Car nai bon cor e mi aten.

 
  A 
mor blasman p(er) no(n) saber. Fola gens mas leis no(n) es da(n)s
  fola genz mas leis non es danz. Camors no(n) poti es deschaer.
  Si no es amors comunals. Aisso no(n) es amors aitals. No(n)
  a mais lo nome l paruen. Q(ue) re(n) no(n) ama si no(n) pren.

 
 
  S 
eu en uolgues dire lo ver. Eu sai ben de cui mou
  lenianz. Da qelas camon p(er) auer. E son menchadanz
  euenals messongiers en fos eu efals. Uertat en dic
  uilanamen. E peza me car[…] nient.

 
 
  E 
n agradar een uoler. Es lamors de doz finz ama(nz).
  nulha res noil pot pro tener. Sil uoluntatz no(n) es egals
  E cel es bes fols naturals. Qi de so q(ue) uol la reprens.
  Eil lauza so qe noil hes gent.

 
 
  M 
olt ai ben mes mon bon esper. Cant celam mostra
  bel semblant. Qeu plus desir e uol uezer. Franche fina
  douze leials. En cui lo rei seria sals. Bel e coind dab
  cors auinent. Ma fait richo medenient.

 
 
  R 
em non am mais ni sai temer. Ni ia res no(n) seriafanz.
  Sol midonz uengues a plazer. Cai cel iorns mi sembla
  nadals. Cab sols bels oils esp(ir)itals. Mes garda mas so fai
  talent. cun sol dia me dura cent.

 
 
  L 
o uers es finz e naturalz. E bon celui qui ben lenten. e mei-
  lher mes qel ioi aten.
  B ernartz del uentadorn lenten. El dig el fag el ioi
  aten.
  • letto 862 volte

Edizione diplomatica

  • letto 606 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

    I
  Bernart del ventador.

  C hantars no pot gaire ualer. Se dinz dal cor no      
  mou lo chantz. ni chantz no(n) pot dal cor mouer. Si
  noi es fin amors corals. P(er) so es mos chantars cabals. Qe
  ioi damor ai (et) enten. La bocha els oils el cor el sen.

 

 
  Bernart del Ventador.

  Chantars no pot gaire valer,
  se d’inz dal cor no mou lo chantz;
  ni chantz non pot dal cor mover,
  si no i es fin amors corals.
  Per so es mos chantars cabals
  que ioi d’amor ai et enten
  la bocha e·ls oils e·l cor e·l sen.


 
    II
  I a dieus nom don aqel poder. Qe damor no(n) pre(n)ga
  talantz. Si ia ren non sabia auer. Mas chascu(n) iorn
  men uengues mals. Tost naurai bon cor siuals. E nai
  molt mais de iauziment. Car nai bon cor e mi aten.

 

 
 
Ia Dieus no·m don aquel poder
  que d’amor no
·m prenga talantz.
  Si ia ven no·n sabia aver,
  mas chascun iorn m’en vengues mals,
  tost n’avrai bon cor sivals;
  e n’ai molt mai de iauziment,
  car n’ai bon cor e m’i aten.

 
    III
  A mor blasman p(er) no(n) saber. Fola gens mas leis no(n) es da(n)s
  fola genz mas leis non es danz. Camors no(n) poti es deschaer.
  Si no es amors comunals. Aisso no(n) es amors aitals. No(n)
  a mais lo nome l paruen. Q(ue) re(n) no(n) ama si no(n) pren.
 
  
Amor blasman per non saber,
  fola gens; mas leis no·n es dans,
  fola gens mas leis no·n es dans
  c’amors no·n pot ies deschaer,
  si no es amors comunals.
  Aisso non es amors: aitals
  no·n a mais lo nom e·l parven,
  que ren non ama si non pren.

 
    IV
  S eu en uolgues dire lo ver. Eu sai ben de cui mou
  lenianz. Da qelas camon p(er) auer. E son menchadanz
  euenals messongiers en fos eu efals. Uertat en dic
  uilanamen. E peza me car[…] nient. 
 
  
S’eu en volgues dire lo ver,
  eu sai ben de cui mou l’enianz:
  d’aquelas c’amon per aver
  e son merchadanz e venals.
  Messongiers en fos eu e fals,
  vertat en dic vilanamen,
  e peza me car[…] nient.

 
    V
  E n agradar een uoler. Es lamors de doz finz ama(nz).
  nulha res noil pot pro tener. Sil uoluntatz no(n) es egals
  E cel es bes fols naturals. Qi de so q(ue) uol la reprens.
  Eil lauza so qe noil hes gent.
 
  
En agradar e en voler
  es l’amors de doz finz amanz;
  nulha res no i·l pot pro tener
  si·l voluntatz non es egals.
  E cel es bes fols naturals
  qui de so que vol la reprens
  e i·l lauza so que noi·l hes gent.

 
    VI
  M olt ai ben mes mon bon esper. Cant celam mostra
  bel semblant. Qeu plus desir e uol uezer. Franche fina
  douze leials. En cui lo rei seria sals. Bel e coind dab
  cors auinent. Ma fait richo medenient.

 

 
  
Molt ai ben mes mon bon esper
  cant cela·m mostra bel semblant,
  q’eu plus desir e vol vezer:
  Franche fina douz e leials,
  en cui lo rei seria sals.
  Bel e coindd’, ab cors avinent,
  m’a fait rich ome de nient.

 
    VII
  R em non am mais ni sai temer. Ni ia res no(n) seriafanz.
  Sol midonz uengues a plazer. Cai cel iorns mi sembla
  nadals. Cab sols bels oils esp(ir)itals. Mes garda mas so fai
  talent. cun sol dia me dura cent.
 
  
Rem no·n am mais ni sai temer;
  ni ia res no·n seri’afanz,
  sol midonz vengues a plazer
  c’aicel iorns mi sembla Nadals,
  c’ab sols bels oils espiritals
  m’esgarda, mas so fai ta lent
  c’un sol dia me dura cent!

 
    VIII
 
  L 
o uers es finz e naturalz. E bon celui qui ben lenten. e mei-
  lher mes qel ioi aten.
  

 
  
  
Lo vers es finz e naturalz
  e bon celui qui ben l’enten,
  e meilher mes que·l ioi aten.
  Bernartz del Ventadorn l’enten
  e·l dig e·l fag e·l ioi aten!

 
    IX
 
  B 
ernartz del uentadorn lenten. El dig el fag el ioi aten.
 
 
  Bernartz del Ventadorn l’enten


  e·l dig e·l fag e·l ioi aten!
 
  • letto 668 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 465 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-278