 |
B. de uentedorn. LA doussa uotz ai auzi da. del rossinholet sal uatge. (et) es mins el cor sallida. si que tot lo cos- sirier. els malstraitz quamors mi dona. ma doussa e ma sazona. (et) auriam be mestier. lautrui ioys al mieu dampnage. Benes totz hom dauol uida que(n) ioy non a son estage. e qui ues amor non guida. son cor e son desirier. quar tot quant es sa bandona. de ioy e rifinh e sona. pratz e refrims e uergier. lan das e pla e boscatge. Ieu las qui amors oblida. que sui fors del dreg uiatge. agra de ioy ma partida. mas iram fai destorbier. e no sai on me rebona. |
 |
pus mos ioys mi dessazona. e nom tenhatz per leugier. sieu dic alcun uilanatge. Una falsa deschauzida. trairitz de mal linhatge. ma trahit (et) es trahida. e cuelh lo ram ab que(s) fier. e quant autre la razona. deix lo sieu tort mochaizona. e mais que nan li derrier. q(ue) ieu quai fait lonc dampnatge. Molt lauia gent seruida. tro quac ues mi cor uolatge. pueis quamors no mes cobida. molt sui fols si mais la sier. seruirs quom no guazardona. (et) espe- ransa bretona. fan de senhor es- cudier. per costum e per usatge. Dieus li do malescarida. qui porta maluais messatge. q(ui)eu agra amor iauzida. si no fosso(n) lauzengier. fols es qui ab sido(n)s tensona. quiel perdo siellam p(er)- dona. e tug silh son messongier. quem nan fag dir uilanatge. Mas tant es uas mi fallida. q(ua)is- si lais son senhoratge. e no uu- elh quem siaizida. ni iamais parlar non quier. mas pero q(ui) men razona. la paraula menes bona. e men esiau uoluntier. em nalegre mon coratge. Lo uers mi porta corona. lai amidons de narbona. que tug sei fag son entier. quom non pot dir uilanatge . |
| B. de uentedorn. | B. de Ventedorn. |
| I | I |
| LA doussa uotz ai auzi da. del rossinholet sal uatge. (et) es mins el cor sallida. si que tot lo cos- sirier. els malstraitz quamors mi dona. ma doussa e ma sazona. (et) auriam be mestier. lautrui ioys al mieu dampnage. |
La doussa votz ai auzida del rossinholet salvatge, et es m’ins el cor sallida si que tot lo cossirier e·ls mals traitz qu’amors mi dona, m’adoussa e m’asazona; et auria·m be mestier l’autrui ioys al mieu dampnage. |
| II | II |
| Benes totz hom dauol uida que(n) ioy non a son estage. e qui ues amor non guida. son cor e son desirier. quar tot quant es sa bandona. de ioy e rifinh e sona. pratz e refrims e uergier. lan das e pla e boscatge. |
Ben es totz hom d’avol vida qu’en ioy non a son estage e qui ves amor non guida son cor e son desirier, quar tot quant es s’abandona de ioy e rifinh’e sona: pratz e refrims e vergier, landas e pla e boscatge. |
| III | III |
| Ieu las qui amors oblida. que sui fors del dreg uiatge. agra de ioy ma partida. mas iram fai destorbier. e no sai on me rebona. pus mos ioys mi dessazona. e nom tenhatz per leugier. sieu dic alcun uilanatge. |
Ieu las! Qui Amors oblida, que sui fors del dreg viatge, agra de ioy ma partida, mas ira·m fai destorbier; e no sai on me rebona pus mos ioys mi dessazona; e no·m tenhatz per leugier s’ieu dic alcun vilanatge. |
| IV | IV |
| Una falsa deschauzida. trairitz de mal linhatge. ma trahit (et) es trahida. e cuelh lo ram ab que(s) fier. e quant autre la razona. deix lo sieu tort mochaizona. e mais que nan li derrier. q(ue) ieu quai fait lonc dampnatge. |
Una falsa deschauzida trairitz de mal linhatge m’a trahit (et es trahida, e cuelh lo ram ab que·s fier); e quant autre l’arazona, d’eix lo sieu tort m’ochaizona; e mais que·n an li derrier que ieu, qu’ai fait lonc dampnatge. |
| V | V |
| Molt lauia gent seruida. tro quac ues mi cor uolatge. pueis quamors no mes cobida. molt sui fols si mais la sier. seruirs quom no guazardona. (et) espe- ransa bretona. fan de senhor es- cudier. per costum e per usatge. |
Molt l’avia gent servida tro qu’ac ves mi cor volatge; pueis qu’amors no m’es cobida, molt sui fols, si mais la sier. Servirs qu’om no guazardona et esperansa bretona fan de senhor escudier per costum e per usatge. |
| VI | VI |
| Dieus li do malescarida. qui porta maluais messatge. q(ui)eu agra amor iauzida. si no fosso(n) lauzengier. fols es qui ab sido(n)s tensona. quiel perdo siellam p(er)- dona. e tug silh son messongier. quem nan fag dir uilanatge. |
Dieus li do mal’escarida qui porta malvais messatge, qu’ieu agra amor iauzida, si no fosson lauzengier. Fols es qui ab sidons tensona, qu’ie·l perdo si ella·m perdona, e tug silh son messongier que·m n’an fag dir vilanatge! |
| VII | VII |
| Mas tant es uas mi fallida. q(ua)is- si lais son senhoratge. e no uu- elh quem siaizida. ni iamais parlar non quier. mas pero q(ui) men razona. la paraula menes bona. e men esiau uoluntier. em nalegre mon coratge. |
Mas tant es vas mi fallida, qu’aissi lais son senhoratge, e no vuelh que·m si’aizida ni ia mais parlar no·n quier. Mas pero qui m’en razona, la paraula m’en es bona, e m’en esiau voluntier e·m n’alegre mon coratge. |
| VIII | VIII |
| Lo uers mi porta corona. lai amidons de narbona. que tug sei fag son entier. quom non pot dir uilanatge. |
Lo vers mi porta, Corona, lai a midons de Narbona, que tug sei fag son entier, qu’om non pot dir vilanatge. |
 |