I | I |
Per l’esgar del temps clar, can la brun’ aur’ e·l freitç a destreitç los adreitç auseletç de cantar, s’esbaudeia mos coragies, car salvagies plens d’enveia ai estat, tant c’om m’en ten gia per fat. |
Alla vista della stagione serena, dato che la brezza scura e fredda ha impedito agli abili uccellini di cantare, si rallegra il mio cuore, perché selvaggio [e] pieno d’invidia è stato, tanto che ora mi considero sciocco. |
II | II |
Esmendat e donat m’a Amors, ben e gien, per ce·l ren merces cen, qu’en aiso, ai proat che feuneia es foudatges, bon usages qui merceia, c’ab merce conqier drut[ç] si no·s recre. |
Mi ha elevato e donato Amore, bene e gentilmente, per cui gli rendo cento [volte] grazie dal momento che, con questo, ho provato che il risentimento è follia, [che] fa bene chi supplica, perché con la pietà conquista l’amante se non si arrende. |
III | III |
C’Amor ve e sap be qui·ll es verais o fals. Er corals, fins lials amic a cui conve, cals qu’en seia sos parages, drectç viages. On q’esteia, lo condui de fin’amor c’es ab lui. |
Perché Amore vede e sa bene chi è sincero o falso. Sarà un devoto, fidato [e] leale amico a cui si addice, quale che sia il suo lignaggio, la giusta strada. Ovunque si trovi, lo conduce dal nobile amore che è presso di lui. |
IV | IV |
Tant d’autrui gioi non fui enveos, ce·m quges ni·m penses ce gia·m des Amors so qu’er m’adui. E m’es pleia segnoragies e·l mesagies ce m’autreia, qe concis ai tal gioi, cor, don tu ris. |
Tanto dell’altrui gioia non fui invidioso, che [non] ho creduto né pensato che mi avrebbe mai dato Amore ciò che ora mi ha portato. E mi è garante la signoria e il messaggero che mi concede, perché ho conquistato una tale gioia, cuore, per cui tu ridi. |
V | V |
Mos Estuis volgra vis lo gasardon qe·m fai amors sai, ce·m ten gai e mo[s] Linhaures fis qu’er no·m creia nuls damagie[s] e·l ric[s] gages crei ce·m deia e·l ge[n]s dos esser saubutç per els dos. |
Vorrei che il mio Estuis vedesse la ricompensa che mi ha dato qui Amore, che mi mantiene allegro, e che il mio fidato Linhaure ora non mi credesse [in preda ad] alcun danno e i ricchi pegni credo che mi debba e i gentili doni essere riconosciuti da entrambi. |
VI | VI |
Ma cansos an vais vos, amia, lai on etç, p[e]l ric pretç que avetç esters grat del[s] gelos, a cui greia vasalages e·l legagies. Lur sordeia ce no·m par ai ben pro en lur gardar. |
La mia canzone vada verso voi, amico, laddove siete, per il ricco pregio che avete contro il volere dei gelosi, a cui provoca dolore il vassallaggio e il legame. Per loro peggiora [a tal punto] che non mi sembra di avere alcuna virtù nel guardarli. |
VII | VII |
Hon que seia mos estages, le coragies s’asopleia, ab cor clar, vas n’Agout qe non a par d’acabar so c’a preis s’escai a far. |
Ovunque sia il luogo in cui mi fermo il pensiero si inchina, con cuore puro, verso Agout che non ha pari nel compiere ciò che al pregio spetta di fare. |
destreitç . los adreitç . auseletç decantar sesbau dea mos coragies . car saluagies plens denueia ar tant estat com men tegna per fat . : ------------- |
Esmendat edonat ma amors benegiet . pcelrenmer ces cen quen aiso aiproat . chefeuniā es foudatag es. bonusages quī merceiā . cab merce conqier dru t sinos recre . : ------------- Camor ue esapbe quill esuerais ofals . er corals fins lials . amic acuī conue . dals quenseiha |
sos parages drectç uiages . onqesteiā locondue de fina amor ces abluī . : ------------- Tant dautruī gīoi nonfuī . enueos ceran quges nimpenses cegiam des . amois so quer maduī . emenplega . segnoragies . elmesagies cemautrea qe concis ai tal guoī cor dontoris . : ------------- |
Mos estuis uolgra uis . logasardon qemfaī . amors saī cem ten gaī emo linhaures fins quer nom creiha nuls damagiē . el ric gages creī cem deiā el gen dos esser saubutç pels dos |
Macanson anuais uos amía lai onetç .pl ric pre tç que auetç escers grant delgelos acuí greiha uasalages ellegagies lur sor deiha ce nom par aiben pro en lur gardar . : ------------- |
Hon que sia mos estages . lecoragies Lasopleiā ab cor clar . uas nagout qe nonapar . : ------------- dacabar . so capreis sescai afar . : ------------- |
I | I |
destreitç . los adreitç . auseletç decantar sesbau dea mos coragies . car saluagies plens denueia ar tant estat com men tegna per fat |
P(er) l’esgar del temps clar, can la brun’ aur’ e·l freitç a destreitç los adreitç auseletç de cantar, s’esbaudea mos coragies, car salvagies plens d’enveia ar tant estat, c’om m’en tegna per fat. |
II | II |
Esmendat edonat ma amors benegiet . pcelrenmer ces cen quen aiso aiproat . chefeuniā es foudatag es. bonusages quī merceiā . cab merce conqier dru t sinos recre |
Esmendat e donat m’a Amors, ben e giet, p(er) ce·l ren merces cen, qu’en aiso, ai proat che feunia es foudatages, bon usages qui merceia, c’ab merce conqier drut si no·s recre. |
III | III |
Camor ue esapbe quill esuerais ofals . er corals fins lials . amic acuī conue . dals quenseiha sos parages drectç uiages . onqesteiā locondue de fina amor ces abluī |
C’Amor ve e sap be qui·ll es verais o fals. Er corals, fins lials amic a cui conve, dals qu’en seiha sos parages, drectç viages. On q’esteia, lo condue de fina amor c’es ab lui. |
IV | IV |
Tant dautruī gīoi nonfuī . enueos ceran quges nimpenses cegiam des . amois so quer maduī . emenplega . segnoragies . elmesagies cemautrea qe concis ai tal guoī cor dontoris |
Tant d’autrui gioi non fui enveos, ceran quges ni·m penses ce gia·m des amois so qu’er m’adui. E m’en plega segnoragies e·l mesagies ce m’autrea, qe concis ai tal guoi, cor, don to ris. |
V | V |
Mos estuis uolgra uis . logasardon qemfaī . amors saī cem ten gaī emo linhaures fins quer nom creiha nuls damagiē . el ric gages creī cem deiā el gen dos esser saubutç pels dos |
Mos Estuis volgra vis lo gasardon qe·m fai amors sai, ce·m ten gai, e mo Linhaures fins qu’er no·m creiha nuls damagie e·l ric gages crei ce·m deia e·l gen dos esser saubutç p(er) els dos. |
VI | VI |
Macanson anuais uos amía lai onetç .pl ric pre tç que auetç escers grant delgelos acuí greiha uasalages ellegagies lur sor deiha ce nom par aiben pro en lur gardar |
Ma canson an vais vos, amia, lai on etç, pl ric pretç que avetç escers grant del gelos, a cui greiha vasalages e·l legagies. Lur sordeiha ce no·m par ai ben pro en lur gardar. |
VII | VII |
Hon que sia mos estages . lecoragies Lasopleiā ab cor clar . uas nagout qe nonapar . dacabar . so capreis sescai afar |
Hon que sia mos estages, le coragies L’asopleia, ab cor clar, vas n’Agout qe non a par d’acabar so c’a preis s’escai a far. |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f301.item.r=Fran%C3%A7ais%2015211