I | I |
Ar es lo mont[ç] vermelltç e vertç e de mantas colors cubertç he rema·l brun’ aura negra, e l'ausel deseron lur becs, per c’ieu ai talent che desplec tal un vers, ce far no pogra mentre ce·l desturbier me tenc. |
Ora il mondo è vermiglio e verde e coperto da molti colori e si placa la scura brezza nera, gli uccelli allentano i loro becchi, per cui ho voglia di mostrare un tale vers, che non avrei potuto fare mentre ero preso dal dispiacere. |
II | II |
Mais era m’esmend e m’endertç los maltraitç c’avia sufertç, non gies cill ce far o degra, mas autra ce·m trais fors los decs, can vic lo gran affan qui·m crec. Don, giamais mos cors no·s mogra, si·l fins gioi[s] no fos ce·m revenc |
Ma ora mi migliora e mi eleva [dalle] pene che avevo sofferto, non certo colei che dovrebbe farlo, bensì un’altra che mi trasse fuori dal limite, quando vide il grande affanno che aumentò in me. Per questo, il mio cuore non si sarebbe mai mosso, se non fosse per la pura gioia che mi è tornata |
III | III |
de midons qi·m es si aut dertç per c’ieu puosc et dei eser certç qu’ill a me no s’eschasegra. Mais, pos que·l platç, eu no ssoi pecs, c’a ssom plasser ab lieis m’aplec e l’autra, c’ades mi nogra, torne se·n ab aquo q[e] venc. |
dalla mia signora, la quale mi ha elevato così in alto che io posso e devo essere certo che quella non si addica a me. Tuttavia, siccome le piace, io non sono sciocco, giacché con sommo piacere mi dedico a lei e l’altra, che ora mi nuocerebbe, se ne torni con ciò che è venuta. |
IV | IV |
Ab son engan qui·s vairtç e vertç e ab sos bels ditç, fals, cubertç, s’en torn [e] ab s’amor negra c’a doas lengas e dus becs. Mais lieis non cal qui·s qu’en desplec lo ver del mal q’ieu dir pogra, si·m volges, pel dan en que·m tenc. |
Con il suo inganno che è mutevole e verde e con le sue parole belle, false, celate, se ne torni e con il suo amore nero che ha due lingue e due becchi. A lei, però, non importa chi è colui a cui mostro la verità del male che io potrei raccontare, se volessi, per avermi danneggiato. |
V | V |
No·s tainh qui·l bela m’o endertç E, ssi tot eu ai lai sufertç los dantç que sufrir non degra, tuogll m’en e met ab leis mos decs, cui grasisc, car mi det e·m crec, che gia per autra no mogra mos cor[s] del mal [c’]a me revenc. |
Non conviene che la bella lo ripari per me e, sebbene lì io abbia sofferto le pene che non avrei dovuto patire, me ne tolgo e rimetto i miei limiti a lei, che ringrazio, perché mi ha dato e mi ha sollevato, così ora per un’altra non allontanerei il mio cuore dal male che torna da me. |
VI | VI |
Per so dic c’a bona fe·m dertç ma do[m]pn[a] - e ssoi ne ben certç - mais dic ce non s’escasegra neus q’eu en pens e ssoi ben pecs. Per ce? car dic c’am lieis m’aplec. Mi trai, doncs? Oc. Noca·m nogra ver dir al fi gioi qui m[e] venc. |
Per questo dico che con buona fede mi innalza la mia donna - e ne sono ben certo - ma dico che non si addice nemmeno che io ci pensi e sono ben sciocco. Perché? Perché dico che mi dedico a lei. Mi sottraggo, dunque? Si. Mai mi nuocerebbe dire la verità alla pura gioia che è venuta da me. |
VII | VII |
Si fera que·l gioi[s] es trop vertç - e gia·l dir[s] no·n fura sufertç per lieis - e non s’escasegra, que d’uns in a ab trenchan[s] becs, tals c’anc giois ab lur vol non crec; ans, si poges, cacs mi nogra ab lieis de cui mi meteis tenc. |
Così sarà poiché la gioia è troppo verde - e già il dirlo non sarebbe sopportato da lei - e non conviene, perché ci sono qui alcuni con becchi affilati, tali che neanche la gioia crebbe con il loro volo; anzi, se potesse, ciascuno mi nuocerebbe presso colei dalla quale dipendo. |
VIII | VIII |
Don, deportç, lieis mon ver[s] desplec denant n’Agout, de cui mogra si·l gioi[s] non fos ce sai mi venc. |
Dunque, gioioso, le mostro il mio vers davanti ad Agout, da cui inizierei se non fosse per la gioia che qui mi è giunta. |
Ares lomont uermelltç euertç. edemantas colors cu bertç . heremal brunaura negra . els ausels desero n lur becs . pcíeu ai talent che despleic tal unuers cefar no pogra mentre cel desturbier meuenc : ------------- |
Mais erames mendemendertç losmaltraitç cauiā sufertç nongies cill cefarodegra . mas autra cemtrais fors los decs canuic logran affan qium crec don giamais mos cors nosmogra . sils fíns gioí nofos cemreuenc : ------------- |
Demidons qīm es siautera dertç pcieu puosc (et) deí eser dertç quill ameno ses chasegra mais pos quelplatç eu nossoí pecs . cassom plasser ablieís maplec elautra cadesmi nogra . tornesen ab aquo q[]uenc : ------------- |
Abson engan quis uairtç euertç . eab sos bels ditç fals cubertç . sen torn ab samor negra . cadoas lengas edus becs . mais lieis noncal quis quen desplec . loue r del mal qieu dir enpogra . sim uolges pel dan en qm tenc : ------------- |
Nos tainh quilbelamo endertç essitot eu ailaí sufertç los dantç quesufrir non degra . tuogllmen emet ab leis mos ferms decs . cui grasisc car midet em crec . che giā paūtra nomogra . moscor delmal amere uenc : ------------- |
mais díc cenonsescasegra . neus qeuenpenses soí ben pecs . perce cardíc camlieis maplec . mitrai doncs oc no cam nogra uerdir alfi gioí quim uenc |
Sifera quel gioi estrop uerç . e gialdir nonfura su ferç . perlieis enon sescasegra . que duns ina ab trench an becs . tals canc giois ablur uol non crec . ans sipo ges cais mínogra ab lieis decui mimeteis tenc : ------------- |
Don deportç lieis monuer esplec . deuant nagout decuí mogra . silgioi nonfos cesaí miuenc : ------------- |
I | I |
Ares lomont uermelltç euertç. edemantas colors cu bertç . heremal brunaura negra . els ausels desero n lur becs . pcíeu ai talent che despleic tal unuers cefar no pogra mentre cel desturbier meuenc |
Ar es lo mont vermelltç e vertç e de mantas colors cubertç he rema·l brun’ aura negra, els ausels deseron lur becs, p(er) c’ieu ai talent che despleic tal un vers, ce far no pogra mentre ce·l desturbier me venc. |
II | II |
Mais erames mendemendertç losmaltraitç cauiā sufertç nongies cill cefarodegra . mas autra cemtrais fors los decs canuic logran affan qium crec don giamais mos cors nosmogra . sils fíns gioí nofos cemreuenc |
Mais era m’esmend e m’endertç los maltraitç c’aviā sufertç, non gies cill ce far o degra, mas autra ce·m trais fors los decs, can vic lo gran affan qiu·m crec. Don, giamais mos cors no·s mogra si·ls fins gioi no fos ce·m revenc |
III | III |
Demidons qīm es siautera dertç pcieu puosc (et) deí eser dertç quill ameno ses chasegra mais pos quelplatç eu nossoí pecs . cassom plasser ablieís maplec elautra cadesmi nogra . tornesen ab aquo q[]uenc |
de midons qī·m es si autera dertç p(er) c’ieu puosc (et) deí eser dertç qu’ill a me no s’eschasegra. Mais, pos que·l platç, eu no ssoí pecs, c’a ssom plasser ab lieis m’aplec e l’autra, c’ades mi nogra, torne s’en ab aquo q[] venc. |
IV | IV |
Abson engan quis uairtç euertç . eab sos bels ditç fals cubertç . sen torn ab samor negra . cadoas lengas edus becs . mais lieis noncal quis quen desplec . loue r del mal qieu dir enpogra . sim uolges pel dan en qm tenc |
Ab son engan qui·s vairtç e vertç e ab sos bels ditç, fals, cubertç, s’en torn ab s’amor negra c’a doas lengas e dus becs. Mais lieis non cal qui·s qu’en desplec lo ver del mal q’ieu dir en pogra, si·m volges, pel dan en q(ue)·m tenc. |
V | V |
Nos tainh quilbelamo endertç essitot eu ailaí sufertç los dantç quesufrir non degra . tuogllmen emet ab leis mos ferms decs . cui grasisc car midet em crec . che giā paūtra nomogra . moscor delmal amere uenc |
No·s tainh qui·l bela m’o endertç E, ssi tot eu ai lai sufertç los dantç que sufrir non degra, tuogll m’en e met ab leis mos ferms decs, cui grasisc, car mi det e·m crec, che gia p(er) aūtra no mogra mos cor del mal a me revenc. |
VI | VI |
certç . mais díc cenonsescasegra . neus qeuenpenses soí ben pecs . perce cardíc camlieis maplec . mitrai doncs oc no cam nogra uerdir alfi gioí quim uenc |
P(er) so dic ca bona fe·m dertç ma dopn - e ssoi ne ben certç - mais dic ce non s’escasegra neus q’eu en pens e ssoi ben pecs. Per ce? Car dic c’am lieis m’aplec. Mi trai, doncs? Oc. Noca·m nogra ver dir al fi gioi qui·m venc. |
VII | VII |
Sifera quel gioi estrop uerç . e gialdir nonfura su ferç . perlieis enon sescasegra . que duns ina ab trench an becs . tals canc giois ablur uol non crec . ans sipo ges cais mínogra ab lieis decui mimeteis tenc |
Si fera que·l gioi es trop verç - e gia·l dir no-n fura suferç per lieis - e non s’escasegra, que d’uns in a ab trenchan becs, tals c’anc giois ab lur vol non crec; ans, si poges, cais mi nogra ab lieis de cui mi meteis tenc. |
VIII | VIII |
Don deportç lieis monuer esplec . deuant nagout decuí mogra . silgioi nonfos cesaí miuenc |
Don, deportç, lieis mon ver esplec devant n’Agout, de cui mogra si·l gioi non fos ce sai mi venc. |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f292.item.r=Fran%C3%A7ais%2015211