Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > GAUCELM FAIDIT > EDIZIONE > Ar es lo montç vermellç e vertç

Ar es lo montç vermellç e vertç

  • letto 41 volte

Testo e traduzione

I I
  Ar es lo mont[ç] vermelltç e vertç 
  e de mantas colors cubertç 
  he rema·l brun’ aura negra, 
  e l'ausel deseron lur becs,
  per c’ieu ai talent che desplec
  tal un vers, ce far no pogra 
  mentre ce·l desturbier me tenc.
  Ora il mondo è vermiglio e verde 
  e coperto da molti colori 
  e si placa la scura brezza nera, 
  gli uccelli allentano i loro becchi, 
  per cui ho voglia di mostrare 
  un tale vers, che non avrei potuto fare 
  mentre ero preso dal dispiacere.
II II
  Mais era m’esmend e m’endertç 
  los maltraitç c’avia sufertç,
  non gies cill ce far o degra, 
  mas autra ce·m trais fors los decs, 
  can vic lo gran affan qui·m crec. 
  Don, giamais mos cors no·s mogra, 
  si·l fins gioi[s] no fos ce·m revenc 
  Ma ora mi migliora e mi eleva 
  [dalle] pene che avevo sofferto,
  non certo colei che dovrebbe farlo, 
  bensì un’altra che mi trasse fuori dal limite, 
  quando vide il grande affanno che aumentò in me.
  Per questo, il mio cuore non si sarebbe mai
  mosso, 
  se non fosse per la pura gioia che mi è tornata
III III
  de midons qi·m es si aut dertç  
  per c’ieu puosc et dei eser certç
  qu’ill a me no s’eschasegra. 
  Mais, pos que·l platç, eu no ssoi pecs,
  c’a ssom plasser ab lieis m’aplec 
  e l’autra, c’ades mi nogra,
  torne se·n ab aquo q[e] venc. 
  dalla mia signora, la quale mi ha elevato così in
  alto  
  che io posso e devo essere certo 
  che quella non si addica a me. 
  Tuttavia, siccome le piace, io non sono sciocco,
  giacché con sommo piacere mi dedico a lei 
  e l’altra, che ora mi nuocerebbe,
  se ne torni con ciò che è venuta.
IV IV
  Ab son engan qui·s vairtç e vertç 
  e ab sos bels ditç, fals, cubertç, 
  s’en torn [e] ab s’amor negra
  c’a doas lengas e dus becs. 
  Mais lieis non cal qui·s qu’en desplec 
  lo ver del mal q’ieu dir pogra, 
  si·m volges, pel dan en que·m tenc.
  Con il suo inganno che è mutevole e verde 
  e con le sue parole belle, false, celate, 
  se ne torni e con il suo amore nero
  che ha due lingue e due becchi.
  A lei, però, non importa chi è colui a cui mostro 
  la verità del male che io potrei raccontare, 
  se volessi, per avermi danneggiato.
V V
  No·s tainh qui·l bela m’o endertç 
  E, ssi tot eu ai lai sufertç
  los dantç que sufrir non degra, 
  tuogll m’en e met ab leis mos decs,
  cui grasisc, car mi det e·m crec, 
  che gia per autra no mogra 
  mos cor[s] del mal [c’]a me revenc. 
  Non conviene che la bella lo ripari per me 
  e, sebbene lì io abbia sofferto 
  le pene che non avrei dovuto patire, 
  me ne tolgo e rimetto i miei limiti a lei,
  che ringrazio, perché mi ha dato e mi ha sollevato, 
  così ora per un’altra non allontanerei 
  il mio cuore dal male che torna da me. 
VI VI
  Per so dic c’a bona fe·m dertç 
  ma do[m]pn[a] - e ssoi ne ben certç -
  mais dic ce non s’escasegra 
  neus q’eu en pens e ssoi ben pecs. 
  Per ce? car dic c’am lieis m’aplec.
  Mi trai, doncs? Oc. Noca·m nogra 
  ver dir al fi gioi qui m[e] venc.
  Per questo dico che con buona fede mi innalza
  la mia donna - e ne sono ben certo - 
  ma dico che non si addice 
  nemmeno che io ci pensi e sono ben sciocco. 
  Perché? Perché dico che mi dedico a lei.
  Mi sottraggo, dunque? Si. Mai mi nuocerebbe 
  dire la verità alla pura gioia che è venuta da me. 
VII VII
  Si fera que·l gioi[s] es trop vertç
  - e gia·l dir[s] no·n fura sufertç
  per lieis - e non s’escasegra, 
  que d’uns in a ab trenchan[s] becs, 
  tals c’anc giois ab lur vol non crec; 
  ans, si poges, cacs mi nogra
  ab lieis de cui mi meteis tenc. 
  Così sarà poiché la gioia è troppo verde 
  - e già il dirlo non sarebbe sopportato
  da lei - e non conviene, 
  perché ci sono qui alcuni con becchi affilati,  
  tali che neanche la gioia crebbe con il loro volo; 
  anzi, se potesse, ciascuno mi nuocerebbe
  presso colei dalla quale dipendo. 
VIII VIII
  Don, deportç, lieis mon ver[s] desplec
  denant n’Agout, de cui mogra 
  si·l gioi[s] non fos ce sai mi venc.
  Dunque, gioioso, le mostro il mio vers
  davanti ad Agout, da cui inizierei 
  se non fosse per la gioia che qui mi è giunta.
  • letto 16 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 31 volte

CANZONIERE T

  • letto 37 volte

Edizione diplomatica

 
  Ares lomont uermelltç euertç. edemantas colors cu
  bertç . heremal brunaura negra . els ausels desero
  n lur becs . pcíeu ai talent che despleic tal unuers 
  cefar no pogra mentre cel desturbier meuenc : -------------

 


 

 
  Mais erames mendemendertç losmaltraitç cauiā sufertç
  nongies cill cefarodegra . mas autra cemtrais fors los 
  decs canuic logran affan qium crec don giamais mos cors 
  nosmogra . sils fíns gioí nofos cemreuenc : -------------

 


 

 
  Demidons qīm es siautera dertç  pcieu puosc (et) deí eser dertç
  quill ameno ses chasegra mais pos quelplatç eu nossoí
  pecs . cassom plasser ablieís maplec elautra cadesmi 
  nogra . tornesen ab aquo q[]uenc : -------------

 


 

 
  Abson engan quis uairtç euertç . eab sos bels ditç fals
  cubertç . sen torn ab samor negra . cadoas lengas 
  edus becs . mais lieis noncal quis quen desplec . loue
  r del mal qieu dir enpogra . sim uolges pel dan en 
  qm tenc : -------------

 


 

 
  Nos tainh quilbelamo endertç essitot eu ailaí sufertç
  los dantç quesufrir non degra . tuogllmen emet
  ab leis mos ferms decs . cui grasisc car midet em
  crec . che giā paūtra nomogra . moscor delmal amere 
  uenc : -------------

 


 

 
  Pso díc cabona fem dertç . madopnessoí neben certç .
  mais díc cenonsescasegra . neus qeuenpenses soí ben 
  pecs . perce cardíc camlieis maplec . mitrai doncs 
  oc no cam nogra uerdir alfi gioí quim uenc

 


 

 
  Sifera quel gioi estrop uerç . e gialdir nonfura su
  ferç . perlieis enon sescasegra . que duns ina ab trench
  an becs . tals canc giois ablur uol non crec . ans sipo
  ges cais mínogra ab lieis decui mimeteis tenc : -------------

 


 

 
  Don deportç lieis monuer esplec . deuant nagout 
  decuí mogra . silgioi nonfos cesaí miuenc : -------------
  • letto 19 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I I
  Ares lomont uermelltç euertç. edemantas colors cu
  bertç . heremal brunaura negra . els ausels desero
  n lur becs . pcíeu ai talent che despleic tal unuers 
  cefar no pogra mentre cel desturbier meuenc
  Ar es lo mont vermelltç e vertç 
  e de mantas colors cubertç 
  he rema·l brun’ aura negra, 
  els ausels deseron lur becs,
  p(er) c’ieu ai talent che despleic 
  tal un vers, ce far no pogra 
  mentre ce·l desturbier me venc.
II II
  Mais erames mendemendertç losmaltraitç cauiā
  sufertç
  nongies cill cefarodegra . mas autra cemtrais fors
  los 
  decs canuic logran affan qium crec don giamais
  mos cors 
  nosmogra . sils fíns gioí nofos cemreuenc
  Mais era m’esmend e m’endertç
  los maltraitç c’aviā sufertç,
  non gies cill ce far o degra, 
  mas autra ce·m trais fors los decs, 
  can vic lo gran affan qiu·m crec.
  Don, giamais mos cors no·s mogra 
  si·ls fins gioi no fos ce·m revenc
III III
  Demidons qīm es siautera dertç  pcieu puosc (et)
  deí eser dertç
  quill ameno ses chasegra mais pos quelplatç eu
  nossoí
  pecs . cassom plasser ablieís maplec elautra
  cadesmi 
  nogra . tornesen ab aquo q[]uenc
  de midons qī·m es si autera dertç  
  p(er) c’ieu puosc (et) deí eser dertç
  qu’ill a me no s’eschasegra. 
  Mais, pos que·l platç, eu no ssoí pecs,
  c’a ssom plasser ab lieis m’aplec 
  e l’autra, c’ades mi nogra,
  torne s’en ab aquo q[] venc.
IV IV
  Abson engan quis uairtç euertç . eab sos bels ditç
  fals
  cubertç . sen torn ab samor negra . cadoas lengas 
  edus becs . mais lieis noncal quis quen desplec .
  loue
  r del mal qieu dir enpogra . sim uolges pel dan en 
  qm tenc
  Ab son engan qui·s vairtç e vertç 
  e ab sos bels ditç, fals, cubertç, 
  s’en torn ab s’amor negra
  c’a doas lengas e dus becs. 
  Mais lieis non cal qui·s qu’en desplec 
  lo ver del mal q’ieu dir en pogra, 
  si·m volges, pel dan en q(ue)·m tenc.
V V
  Nos tainh quilbelamo endertç essitot eu ailaí
  sufertç
  los dantç quesufrir non degra . tuogllmen emet
  ab leis mos ferms decs . cui grasisc car midet em
  crec . che giā paūtra nomogra . moscor delmal
  amere 
  uenc
  No·s tainh qui·l bela m’o endertç 
  E, ssi tot eu ai lai sufertç
  los dantç que sufrir non degra, 
  tuogll m’en e met ab leis mos ferms decs,
  cui grasisc, car mi det e·m crec, 
  che gia p(er) aūtra no mogra 
  mos cor del mal a me revenc.
VI VI
  Pso díc cabona fem dertç . madopnessoí neben
  certç .
  mais díc cenonsescasegra . neus qeuenpenses
  soí ben 
  pecs . perce cardíc camlieis maplec . mitrai doncs 
  oc no cam nogra uerdir alfi gioí quim uenc
  P(er) so dic ca bona fe·m dertç
  ma dopn - e ssoi ne ben certç -
  mais dic ce non s’escasegra 
  neus q’eu en pens e ssoi ben pecs. 
  Per ce? Car dic c’am lieis m’aplec.
  Mi trai, doncs? Oc. Noca·m nogra 
  ver dir al fi gioi qui·m venc.
VII VII
  Sifera quel gioi estrop uerç . e gialdir nonfura su
  ferç . perlieis enon sescasegra . que duns ina ab
  trench
  an becs . tals canc giois ablur uol non crec . ans
  sipo
  ges cais mínogra ab lieis decui mimeteis tenc
  Si fera que·l gioi es trop verç
  - e gia·l dir no-n fura suferç
  per lieis - e non s’escasegra, 
  que d’uns in a ab trenchan becs, 
  tals c’anc giois ab lur vol non crec; 
  ans, si poges, cais mi nogra
  ab lieis de cui mi meteis tenc.
VIII VIII
  Don deportç lieis monuer esplec . deuant nagout 
  decuí mogra . silgioi nonfos cesaí miuenc
  Don, deportç, lieis mon ver esplec 
  devant n’Agout, de cui mogra 
  si·l gioi non fos ce sai mi venc.
  • letto 6 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

 


 


  • letto 22 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/ar-es-lo-mont%C3%A7-vermell%C3%A7-e-vert%C3%A7

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f292.item.r=Fran%C3%A7ais%2015211