Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 9 dell'edizione Grosjean 1977.
Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli.
 |
 |
Si riproduce la porzione 9 dell'edizione Grosjean 1977.
 |
 |
9
 |
La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........] xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
 |
 |
9
| La gran mar es dita ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s o p(ar)tides [........]xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar entre (e)sescampa/ En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n (e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder. pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t. |
La Gran Mar és dita Ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con "lim de correjes of[....]s" car la Gran Mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa. L'escalfament de la mar ço [..........] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la Gran Mar, e, con la luna creix o és plena, la Gran Mar entre e s'escampa. Enperò, con la luna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la Gran, més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta gran mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna.
Enperò la Gran Mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder. Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement. |
|
|
9
|
La Gran Mar és dita Ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con "lim de correjes of[....]s" car la Gran Mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa. L'escalfament de la mar ço [és con] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la Gran Mar, e, con la luna creix o és plena, la gran mar entre e s'escampa. Enperò, con la luna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la Gran [Mer], més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta Gran Mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna.
Enperò la Gran Mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder. Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement. |
Il Gran Mare è detto Oceano. Oceano vuol dire "cinta delle fasce o [.....]" perché il Gran Mare [circonda] le cinque fasce o parti [...] come fa una cinta. Il flusso del mare [si ha quando] si innalza e si ritira seguendo la luna, in modo tale che, quando la luna è decrescente, il Gran Mare si ritira, e quando la luna è crescente o piena il Gran Mare si innalza e si estende. Però quando la luna è in equinozio le onde e le acque del Gran [Mare] si muovono di più per la vicinanza della luna. E quando la luna è in solstizio, allora le acque sono più basse e si muovono meno per la lontananza della luna. Il suddetto Gran Mare fa il suo corso in diciannove anni, così come si è detto, e così fa la luna. E poi cresce alla stessa maniera e torna a fare il suo corso, come fa la luna.
Però il Gran Mare, quando la luna sorge, fa "antipotis", che vuol dire divorare, perché ritira le acque e le rigetta con gran forza. Poiché abbiamo parlato del mappamondo, parleremo e racconteremo brevemente del corso della luna e del sole. |
Vista la presenza di diverse lacune, la traduzione è stata eseguita tenendo presente l'Imago mundi di Honorius Augustodunesis, che sembra essere per questo passo la fonte diretta (cfr. Rosselló i Verger 2009).