Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MAPAMUNDI > EDIZIONE > TAVOLA 2 > 6

6

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 6 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli

  • letto 138 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 6 dell'edizione Grosjean 1977.
 

  
                                                                                         6
 

Italia se segues laqual ça enrera fo dita
grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra
nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall
per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama
gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s 
nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta 
seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s
ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag 
trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma 
la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi
ficha antigament/ heficauen les ciutats sego
ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) 
roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best
ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats
los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es 
dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha 
forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T
roya hac figura de caual. 

*la c è frutto di correzione: il copista doveva aver saltato una sillaba e ha quindi emendato soprascrivendo la lettera sull'originario li.

  • letto 149 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

6

Italia se segues laqual ça enrera fo dita
grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra
nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall
per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama
gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s 
nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta 
seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s
ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag 
trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma 
la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi
ficha antigament/ heficauen les ciutats sego
ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) 
roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best
ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats
los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es 
dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha 
forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T
roya hac figura de caual. 
Itàlia se segués, la qual çaenrera fo dita Grcia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita laternis, que vol dir reyolencha.  Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval. 
  • letto 92 volte

Testo e traduzione

6

Itàlia se segués, la qual çaenrera fo dita Gr[e]cia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita Laternis, que vol dir reyolencha.  Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval. 
Segue l'Italia, che fu detta prima Grecia, poi prese il nome di Saturno e fu detta Saturnia, poi fu detta Lazio, che vuol dire "nascondiglio",  perché quando Saturno fu ferito da Giove si nascose qui, poi fu detta Ausonia, e alla fine prese il nome di Italia da Italo, re dei Siculi. Si diparte dalle montagne dette Alpi [.................................................................................].
Qui c'è la città di Roma, che ha preso il nome da Romolo, il re che la costruì. Anticamente le città venivano costruite come grandi fiere o bestie selvagge, per cui Roma ha la forma di leone, che signoreggia su cento bestie. Questa Roma è a capo di tutte le città, i suoi edifici sono di mattoni e tegole, per la qual cosa è detta "Laternis", che vuol dire fatta di mattoni. Brindisi ha la forma di un cervo, Cartagine quella di un bue, Troia quella di un cavallo. 
  • letto 33 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/6