La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
A-B
![]() |
![]() |
La trascrizione è stata suddivisa in due parti dal momento che le corrispondenti immagini nel mappamondo sono orientate in due versi opposti. La prima, contrassegnata nell'edizione dalla lettera A, è stata pertanto ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
A
![]() |
logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de magog aquest exira en te(m)ps dante (chri)st ab molta gent :- GOG IMAGOG |
B
![]() |
Rey allexandrj |
![]() |
![]() |
A | |
1. GOG IMAGOG logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de magog aquest exira en te(m)ps dante (chri)st ab molta gent :- |
1. Gog i Magog
Lo gran senyor princep de Gog e de Magog. Aquest exirà en temps d’Antechrist ab molta gent.
|
B | |
Rey allexandrj |
Rey Allexandri
|
![]() |
![]() |
A | |
1. Gog i Magog
Lo gran senyor princep de Gog e de Magog. Aquest exirà en temps d’Antechrist ab molta gent.
|
1. Gog e Magog
Il gran signore e principe di Gog e Magog. Egli uscirà nei tempi dell’Anticristo con molta gente.
|
B | |
Rey Allexandri
|
Re Alessandro |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
C
![]() |
MARE OCHCEANUM Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym
de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se que rehedifficara lo temple:-
|
MARE OCHCEANUM | Mare Ochceanum |
Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se que rehedifficara lo temple:- |
Antechrist: aquest serà nudrit en Goraym de Galilea. E con haurà XXX anys començarà a prricar en Jherusalem e, contra tota veritat, dirà que ell és Christ fill de Deu viu i diu se que rehedifficarà lo temple.
|
Mare Ochceanum | Oceano |
Antechrist: aquest serà nudrit en Goraym de Galilea. E con haurà XXX anys començarà a preicar* en Jherusalem e, contra tota veritat, dirà que ell és Christ fill de Deu viu i diu se que rehedifficarà lo temple.
|
Anticristo: egli sarà cresciuto in Corazin in Galilea. Quando avrà trenta anni comincerà a predicare a Gerusalemme e, contro ogni verità, dirà che lui è Cristo il figlio di Dio vivo si dice che riedificherà il tempio. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'opera di proselitismo in terre lontane (D dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
D
![]() |
ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells
qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en affricha (e) alidia Esegueix se ales illes lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh
oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia
ales gens:-
|
ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en affricha (e) alidia Esegueix se ales illes
lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh
oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia ales gens:- |
Ysayas propheta, LXVII: «Tramatré d'aquells qui salvats seran a les gents en la mar, en Affricha et a Lídia». E segueix: «Se a les illes luny, a aquells qui no honyran de mi et no vehoran la glòria mia e anunciaran la gloria mia a les gens».
|
Ysayas propheta, LXVII: «Tramatré d'aquells qui salvats seran a les gents en la mar, en Affricha et a Lídia» e segueix-se: «a les illes luny, a aquells qui no honyran de mi et no vehoran la glòria mia e anunciaran la gloria mia a les gens».
|
Profeta Isaia, LXVII: «Manderò coloro che sono stati salvati ai popoli del mare, in Africa e Lidia» e segue: «alle isole lontane, a quelle che non hanno sentito nulla di me e non hanno visto la mia gloria e annunceranno la mia gloria ai popoli». |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Gran Kahn (E dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
E
![]() |
lo maior princep de tots los tartres ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/ aquest emperador es molt pus rich de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o] mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m] caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....] xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..] en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[..] de lany/ (e) axi dels altres per orda can [...] |
lo maior princep de tots los tartres ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/ aquest emperador es molt pus rich de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o] mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m] caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....] xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..] en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[...] de lany/ (e) axi dels altres per orda can [...] |
Lo major príncep de tots los Tartres ha nom Holubeim, que vol di Gran Ca. Aquest emperador és molt pus rich de tots los altres enperadores de tot [.]o món. Aquest emperador guarden XII.M cavallés e han IIII capitans; aqu[....] XII míllia cavallés e cascú capita[..] en la cort ab sa copanya per III mes[..] de l’any, e axí dels altres per orda.
can [...] |
Lo major príncep de tots los Tartres ha nom Holubeim, que vol di Gran Ca. Aquest emperador és molt pus rich de tots los altres enperadores de tot [l]o món. Aquest emperador guarden XII.M cavallés e han IIII capitans aqu[ests] XII míllia cavallés; e cascú capita [és]* en la cort ab sa copanya per III mes[es] de l’any, e axí dels altres per orda.
can [...] |
Il più grande principe di tutti i Tartari ha nome Holubein, che vuol dire «Gran Khan». Questo imperatore è molto più ricco di tutti gli altri imperatori di tutto il mondo. Viene protetto da dodicimila cavalieri e questi dodicimila cavalieri hanno quattro capitani; e ciascun capitano è nella corte con la sua compagnia per tre mesi dell’anno, e così gli altri, in ordine.
can [...] |
* la congettura di Grosjean (és) e quella di Buchon (va) sono entrambe plausibili. Si sceglie la prima perché sembra corrispondere meglio alle tracce di inchiostro appena visibili.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla città di Chambalech, odierna Pechino (F dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
F; 1-3
![]() |
![]() |
1 cjuitas de sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t chanbalech magnis q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se canis catayo :- deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada 2-3 chanbalech ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x. passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa mas p(er) honor d(e)l senyor :- |
![]() |
![]() |
1 cjuitas de chanbalech magnis canis catayo :- 2-3 chanbalech sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x. passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa mas p(er) honor d(e)l senyor :- |
1 Ciuitas de Chanbalech, Magnis Canis Catayo :- 2-3 Chanbalech Sapiats que acosta la ciutat de Chambalech avia una gran ciutat antigament que avia nom Guaribalu. E lo Gran Cha trobà per l’estornomia que aquesta ciutat se devia revelar contra él, axí que féu-la desabitar e féu fer aquesta ciutat de Chabalech. E a environ aquesta ciutat XXIIII legues e és molt ben murada e és a cayre, sí que a cascun cayre ha VI legues e ha d’alt XX passes e X passes de gros e ay XII portes e ay I gran torra en que sta un seyn qui sona apren son o abans. Axí pus ha sonat, no gossa anar negun per villa; e a cascuna porta guarden mill hòmens no per temenssa mas per honor del senyor.
|
![]() |
![]() |
1 Ciuitas de Chanbalech, Magnis Canis Catayo :- 2-3 Chanbalech Sapiats que acosta la ciutat de Chambalech avia una gran ciutat antigament que avia nom Guaribalu. E lo Gran Cha trobà per l’estornomia que aquesta ciutat se devia revelar contra él, axí que féu-la desabitar e féu fer aquesta ciutat de Chabalech. E a environ aquesta ciutat XXIIII legues e és molt ben murada e és a cayre, sí que a cascun cayre ha VI legues e ha d’alt XX passes e X passes de gros e ay XII portes e ay I gran torra en que sta un seyn qui sona apren son o abans. Axí pus ha sonat, no gossa anar negun per villa; e a cascuna porta guarden mill hòmens no per temenssa mas per honor del senyor.
|
1. Città di Khān bālīq del Gran Khan del Catai 2. Khān bālīq Si sappia che vicino alla città di Khān bālīq c’era anticamente una grande città che si chiamava Guaribalu. Il Gran Khan scoprì, secondo le profezie astronomiche, che questa città si sarebbe dovuta ribellare contro di lui, così la fece sgombrare e fece costruire la città di Cambaluc. Questa città è di circa ventiquattro leghe ed è ben cinta da mura quadrate di VI leghe da ciascun lato, alte venti passi e larghe dieci. Ci sono dodici porte e una grande torre dove c’è una campana che suona al vespro o prima. Una volta che ha suonato, nessuno va per la città; e mille uomini guardano ciascuna porta, non per paura, ma per onore del signore.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della fascia superiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 4-16 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
G 4-17
![]() |
6 santo 7 ciuta d(e) cjngu |
|
4 quia(n)fu 5 chayanfu 11 perbalech 12 qujguj 13 uenlifu 14 siarsiau |
![]() |
|
16 cinganar 15 cugjn 17 unguano |
![]() |
![]() |
CATAYO 4 quia(n)fu 5 chayanfu 6 santo 7 ciuta d(e) cjngu 8 jangio 9 fugio 10 caxum 11 perbalech 12 qujguj 13 uenlifu 14 siarsiau 15 cugjn 16 cinganar 17 unguano |
Catayo 4 Quianfu 5 Chayanfu 6 Santo 7 Ciuta de Cingu 8 Jangio 9 Fugio 10 Caxum 11 Perbalech 12 Quigui 13 Venlifu 14 Siarsiau 15 Cugin 16 Cinganar 17 Unguano |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della parte inferiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 18-29 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
G 18-29
![]() |
18 caysam 19 fussam 20 suguj 21 mjngio |
![]() |
|
29 jatun 25 cjngui 22 ciutat de zayton 28 canyo 27 ciutat de 26 tapinguj 24 fogo 23 zayton cansay |
![]() |
![]() |
18 caysam 19 fussam 20 suguj 21 mjngio 22 ciutat de zayton 23 zayton 24 fogo 25 cjngui 26 tapinguj 27 ciutat de cansay 28 canyo 29 jatun |
18 Caysam 19 Fussam 20 Sugui 21 Mingio 22 Ciutat de Zayton 23 Zayton 24 Fogo 25 Cingui 26 Tapingui 27 Ciutat de Cansay 28 Canyo 29 Jatun |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia H dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H
![]() |
aquesta gent son saluatges q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen de la mar (e) uan tots nuus :- |
![]() |
aquesta gent son saluatges q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen de la mar (e) uan tots nuus :- |
Aquesta gent són salvatges, que viven de peyx cruu et beven de lo mar e van tots nuus.
|
![]() |
Aquesta gent són salvatges, que viven de peyx cruu et beven de lo mar e van tots nuus.
|
Questa popolazione è formata da selvaggi che vivono di pesce crudo, bevono dal mare e vanno tutti nudi. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia I dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
I
![]() |
enlamar de les indies son illes 7548 dels quals no podem resp ondre assi les maraueloze s cozas qui son en eles dor (e) dergent (e) despecies (e) de pedres p(re)cioses |
![]() |
enlamar de les indies son illes 7548 dels quals no podem resp ondre assi les maraueloze s cozas qui son en eles dor (e) dergent (e) despecies (e) de pedres p(re)cioses |
En la mar de les Indies són illes 7548, dels quals no podem respondre assí les meravelozes cozas qui són en eles, d’or et d’ergent e d'especies et de pedres precioses.
|
![]() |
En la mar de les Indies són illes 7548, dels quals no podem respondre assí les meravelozes cozas qui són en eles, d’or et d’ergent e d'especies et de pedres precioses.
|
Nel mare delle Indie ci sono 7548 isole, non possiamo enumerare qui le cose meravigliose che ci sono: l’oro, l’argento, le spezie e le pietre preziose. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alle sirene (K dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
K
![]() |
mar de les illes delles indies hon son les especies enlaqual mar nauega gran nauilli de diuerses gens eson açi atrobades iij. natures de peix qui sapellen sarenes la uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix e laltre miga fembra emiga auçell :- |
![]() |
mar de les illes delles indies hon son les especies enlaqual mar nauega gran nauilli de diuerses gens eson açi atrobades iij. natures de peix qui sapellen sarenes la uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix e laltre miga fembra emiga auçell :- |
Mar de les illes delles Indies, hon són les espècies, en la qual mar navega gran navilli de diverses gens e són açí atrobades III natures de peix qui s’apellen sarenes. La uuna qui és miga fembra e miga peix, e l'altre miga fembra e miga auçell.
|
![]() |
Mar de les illes delles Indies, hon són les espècies, en la qual mar navega gran navilli de diverses gens e són açí atrobades III natures de peix qui s’apellen sarenes. La uuna qui és miga fembra e miga peix, e l'altre miga fembra e miga auçell.
|
Mar delle isole delle Indie, dove ci sono le spezie. In questo mare navigano grandi imbarcazioni di diversi popoli e qui si trovano tre tipi di pesce che si chiamano sirene. Una è per metà donna e metà pesce, l’altra metà donna metà uccello.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'isola Trapobana (L dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L
![]() |
![]() |
L1
![]() |
la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij. juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres (e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses |
L2
![]() |
32 menlay 31 dinloy 30 melaro ILLA TRAPOBANA 34 hormar 33 malao 35 leroa 36 aquesta cjutat es des(er)ta per serpe(n)te s |
![]() |
![]() |
didascalia L | |
la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij. juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres (e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses |
La illa Trapobana. Aquesta és appellade per los Tartres Magno Caulii, derrera de Orient. En aquesta illa ha gens de gran diferència de les altres. En alguns munts de aquesta illa ha hòmens de gran forma, ço és de XII coldes, axí com a gigants e molt negres e no usants de rahó abans menjen los hòmens blanchs estranys s’ils poden aver. In aquesta illa ha cascun any II estius e III iverns e dues vegades l’ayn hi florexen les arbres e les herbes. E és la derera illa de les Indies, e habunda molt en or e en argent e en pedres preçioses.
|
riferimenti 30-36 | |
ILLA TRAPOBANA 30 melaro 31 dinloy 32 menlay 33 malao 34 hormar 35 leroa 36 aquesta cjutat es des(er)ta per serpe(n)te s |
Illa Trapobana 30 Melaro 31 Dinloy 32 Menlay 33 Malao 34 Hormar 35 Leroa 36 Aquesta ciutat és deserta per serpentes |
![]() |
![]() |
didascalia L | |
La illa Trapobana. Aquesta és appellade per los Tartres Magno Caulii, derrera de Orient. En aquesta illa ha gens de gran diferència de les altres. En alguns munts de aquesta illa ha hòmens de gran forma, ço és de XII coldes, axí com a gigants e molt negres e no usants de rahó abans menjen los hòmens blanchs estranys s’ils poden aver. In aquesta illa ha cascun any II estius e III iverns e dues vegades l’ayn hi florexen les arbres e les herbes. E és la derera illa de les Indies, e habunda molt en or e en argent e en pedres preçioses.
|
L'isola Taprobana*. Questa è chiamata dai Tartari «Magno Caulii», ultima isola d’Oriente. In questa isola ci sono popoli molto diversi rispetto agli altri. In alcuni monti ci sono persone di grande statura, ovvero XII cubiti, come giganti, e molto neri e non usano la ragione, mangiano i bianchi stranieri se possono averli. In questa isola, ogni anno, ci sono due estati e tre inverni e due volte all’anno fioriscono gli alberi e le erbe. E' l’ultima isola delle Indie e abbonda molto di oro, argento e pietre preziose.
|
riferimenti 30-36 | |
Illa Trapobana 30 Melaro 31 Dinloy 32 Menlay 33 Malao 34 Hormar 35 Leroa 36 Aquesta ciutat és deserta per serpentes |
Isola Taprobana* 36 Questa città è deserta a causa dei serpenti. |
* Nonostante la confusione fra diverse leggende, si tratta con ogni probabilità dello Sri Lanka. Per un approfondimento sulla storia del toponimo e le sue possibilità di identificazione vd. Abeydeera 1994.
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f13.item.zoom