Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MAPAMUNDI > EDIZIONE > TAVOLA 5

TAVOLA 5

La trascrizione della tavola è basata sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
 

Vai alla ripoduzione su Gallica [1]

  • letto 397 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.

  • letto 151 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
A 

 
                                                           
                                                           Insula archania En aquesta illa de 
                                                          [orch]ansa*  ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit
                                                          [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn 
                                                          [es fosch] 
 
 
                                                          [Ila cha]tanes
 

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).

  • letto 153 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
A 

 
 
  Insula archania En aquesta illa de 
  [orch]ansa*  ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit
  [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn 
  [es fosch]  
 
 
  [Ila cha]tanes
  
 
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch. 
 
 
 
Ila chatanes

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e al toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.

 
A 

 
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch. 
 
 
 
Ila chatanes
 
Isola delle Orcadi. In questa isola delle Orcadi vi sono sei mesi di giorno, durante i quali la notte è luminosa, e sei mesi di notte, durante i quali il giorno è fosco.

 
 
Isola di Thule?

 
 
 

  • letto 74 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione B e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 114 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977 con la relativa didascalia.

 
B 

 
                                                                                   
                                                                                   Illa de stillanda q(ui) han la len
                                                                                   gua de nuruega eson (chri)stians 
  
  • letto 120 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.

 
B 

 
 
Illa de stillanda q(ui) han la len
gua de nuruega eson (chri)stians   
 
 
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians.

 
 
 

  • letto 63 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.  

 
B 

 
 
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians.
 
 
Isola di Stillanda*, i cui abitanti parlano la lingua di Norvegia e sono cristiani.
 

 
 
* Il toponimo sarà da ricondurre probabilmente all'arcipelago delle Shetland o, in alternativa, all'Islanda (cfr. Grosjean 1977: 53).

  • letto 67 volte

C1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, attinente all'Irlanda.

  • letto 113 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.

C (1-25; 1])


 
 1] IRLANDA
 
 1 loc(us) fortunad(us)
 
 2 Insula de t(ir)conel
    cauo seligra
    abram
    comjncidela 
 
 3 bord(er)ali 
 
 4 Insule lacaris
    confrenchellan
    ororim 
 
 5 layme(n)rich
    cap stronbre*
    sanbrandan
    ledens
    drauert
    borela 
 
 6 drorasey
    bire 
 
 7 caocauena
    Grenberon
    donborg
    olarcos
    camelat
    andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 corch
    bailicoti
    lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 rois
      minart
      grauan
      ertano
      croc
      dendach
      fredit
      elebano
      risalt 
 
 11 desorda 
      resnax
      archelo
      uichelo  
      arecom 

 

 
 12 dunuelin
      irlandesea
      [or]des**
      [los]ca
      [cauo]stet
 
 13 drozda
      [darc]he
      [car]eforda
 
 14 [esta]nforda
      [chenofrich]
      [uerforda]
      [mon]ef[fi]
      [da]nsobr[in]
      [port]rosso
 
 15 lebam 
 
 16 ardoin 
 
 17 bofin 
 
 18 arim 
 
 19 brascher 
 
 20 scalis 
 
 21 lesp(er) dirlanda
 
 22 cauo declara 
 
 23 cauoueyo 
      saltey 
 
 24 sorlinga
      peres 
 
 25 neo

 

 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.

** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).

  • letto 123 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C (1-25; 1]) 

 

 
 1] IRLANDA
 
 1 loc(us) fortunad(us)
 
 2 Insula de t(ir)conel
    cauo seligra
    abram
    comjncidela 
 
 3 bord(er)ali 
 
 4 Insule lacaris
    confrenchellan
    ororim 
 
 5 layme(n)rich
    cap stronbre*
    sanbrandan
    ledens
    drauert
    borela 
 
 6 drorasey
    bire 
 
 7 caocauena
    Grenberon
    donborg
    olarcos
    camelat
    andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 corch
    bailicoti
    lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 rois
      minart
      grauan
      ertano
      croc
      dendach
      fredit
      elebano
      risalt 
 
 11 desorda 
      resnax
      archelo
      uichelo  
      arecom 
 
 
 1] IRLANDA
 
 1 Locus Fortunadus
 
 2 Insula de Tirconel
    Cavo Seligra
    Abram
    Comincidela 
 
 3 Borderali 
 
 4 Insule Lacaris
    Confrenchellan
    Ororim 
 
 5 Laymenrich
    Cap Stronbre
    Sanbrandan
    Ledens
    Dravert
    Borela 
 
 6 Drorasey
    Bire 
 
 7 Cao Cavena
    Grenberon
    Donborg
    Olarcos
    Camelat
    Andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 Corch
    Bailicoti
    Lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 Rois
      Minart
      Gravan
      Ertano
      Croc
      Dendach
      Fredit
      Elebano
      Risalt 
 
 11 Desorda 
      Resnax
      Archelo
      Vichelo  
      Arecom 
   
 12 dunuelin
      irlandesea
      [or]des**
      [los]ca
      [cauo]stet
 
 13 drozda
      [darc]he
      [car]eforda
 
 14 [esta]nforda
      [chenofrich]
      [uerforda]
      [mon]ef[fi]
      [da]nsobr[in]
      [port]rosso
 
 15 lebam 
 
 16 ardoin 
 
 17 bofin 
 
 18 arim 
 
 19 brascher 
 
 20 scalis 
 
 21 lesp(er) dirlanda
 
 22 cauo declara 
 
 23 cauoueyo 
      saltey 
 
 24 sorlinga
      peres 
 
 25 neo
 
 12 Dunvelin
      Irlandesea
      Ordes
      Losca
      Cavostet
 
 13 Drozda
      Darche
      Careforda
 
 14 Estanforda
      Chenofrich
      Verforda
      Moneffi
      Dansobrin
      Portrosso
 
 15 Lebam 
 
 16 Ardoin 
 
 17 Bofin 
 
 18 Arim 
 
 19 Brascher 
 
 20 Scalis 
 
 21 L’Esper d’Irlanda
 
 22 Cavo de Clara 
 
 23 Cavo Veyo 
      Saltey 
 
 24 Sorlinga
      Peres 
 
 25 Neo

 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).

  • letto 56 volte

C2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

C
                                 
                                 En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores
                                  en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy
                                  moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats
                                  fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota
                                  ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr
                                  ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a)
                                  Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por
                                  tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en
                                  la qual les fembres no enfanten mas con son determe
                                  nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma 
 
  • letto 107 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C 

 
                                 
  En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores
   en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy
   moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats
   fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota
   ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr
   ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a)
   Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por
   tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en
   la qual les fembres no enfanten mas con son determe
   nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma  
 
 
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades  a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.

 
 
 

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C 

 
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades  a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
 
In Hibernia vi sono tante isole meravigliose a cui si può a buon diritto credere, tra le quali ve n’è una piccola dove gli uomini non muoiono mai, poiché, quando sono tanto vecchi da essere prossimi alla morte, essi vengono portati fuori dai suoi confini. Non vi è alcun serpente, alcuna rana o alcun ragno velenoso, ed anzi a tutti gli animali velenosi questa terra può dirsi ostile, poiché qui infatti è l’isola di Laceria*. E non solo: vi sono alberi talmente carichi di uccelli che questi possono essere paragonati a fichi maturi. Similmente, vi è un’altra isola nella quale le donne non danno mai alla luce figli, poiché, quando sono sul punto di partorire, esse vengono allontanate dall’isola, secondo la consuetudine. 
 

 
 

* Toponimo incerto, forse da relazionare a lacert ('lucertola'; cfr. lat. LĂCERTA), rettile che nella varietà delle sue specie risulta perlopiù non velenoso.

  • letto 87 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle due isole leggendarie di Mam e Brasil, nel Nord Atlantico. 
 

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

D (26-27)
 
                27 Insula de mam 
 
 
 
                                                               MAREOCHEANVM
 
 
               
               26 Insula debrazil 
 
  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 
D (26-27) 

 
 
  27 Insula de mam 
 
 
 
                                               MAREOCHEANVM
 
 
               
  26 Insula debrazil  
 
 
  27 Insula de Mam 
 
 
 
  MARE OCHEANUM 
 
 
 
  26 Insula de Brazil

 
 
 

  • letto 79 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, raffigurante la Rosa dei venti.

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

E (28-35)

 
 
 
 
 
                28 tramuntana 
 
                29 Grego 
 
                30 leuante 
 
                31 laxaloch 
 
                32 metzodi 
 
                33 labetzo 
 
                34 ponente 
 
                35 magist(ro)
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. 

 
E (28-35) 

 
 
                             28 tramuntana 
 
                             29 Grego 
 
                             30 leuante 
 
                             31 laxaloch 
 
                             32 metzodi 
 
                             33 labetzo 
 
                             34 ponente 
 
                             35 magist(ro) 
 
                 
                             28 Tramuntana 
 
                             29 Grego 
 
                             30 Levante 
 
                             31 Laxaloch 
 
                             32 Metzodi 
 
                             33 Labetzo 
 
                             34 Ponente 
 
                             35 Magistro

 
 
 

  • letto 63 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago delle Azzorre.

  • letto 91 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
F (36-41) 

 

 
       36 Insule de coruj marinj
 
       37 liconigi
 
 
 
 
 
 
 
 
       38 sanzorzo
   
       39 Insula dela uentira
   
       40 li colunbj
     
       41 Insula de brazil
  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. 

 
F (36-41) 

 
 
       36 Insule de coruj marinj
 
       37 liconigi
 
       38 sanzorzo
   
       39 Insula dela uentira
   
       40 li colunbj
     
       41 Insula de brazil 
 
       
       36 Insule de corvi Marini
 
       37 Li Conigi
 
       38 San Zorzo
   
       39 Insula de la Ventira
   
       40 Li colunbi
     
       41 Insula de Brazil

 
 
 

  • letto 54 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago di Madeira.

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
                                                                                         G (42-45)
 

   
 
 
  42 porto s(an)c(t)o 
 
  43 Insula de legname
 
  44 Insule des(er)te 
 
   
 
 
 
  45 Insule saluatges
  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

G (42-45) 
 

   
                              42 porto s(an)c(t)o 
 
                              43 Insula de legname
 
                              44 Insule des(er)te 
  
                              45 Insule saluatges 
 
   
                              42 Porto Sancto 
 
                              43 Insula de Legname
 
                              44 Insule Deserte 
 
                              45 Insule Salvatges

 
 
 

  • letto 76 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle Isole Canarie.

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

H (46-56)

 
 46 Gracjossa 
 
 47 laregranza 
 
 48 rocho 
  
 49 Insula de lanzaroto
      maloxelo 
 
 50 Insula deliuegi marj 
 
 51 forteuentura 
 
 52 Insula de canarja 
 
 53 canarja  
 
 54 Insula de lanferno*
 
 55 Insula de gomera 
 
 56 Insula de lo fero

 
 
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.

  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

                                                                     H (46-56) 

 

 
 46 Gracjossa 
 
 47 laregranza 
 
 48 rocho 
  
 49 Insula de lanzaroto
      maloxelo 
 
 50 Insula deliuegi marj 
 
 51 forteuentura 
 
 52 Insula de canarja 
 
 53 canarja  
 
 54 Insula de lanferno*
 
 55 Insula de gomera 
 
 56 Insula de lo fero 
 
 
 46 Graciossa 
 
 47 L'Aregranza 
 
 48 Rocho 
  
 49 Insula de Lanzaroto Maloxelo 
 
 
 50 Insula de li Vegi Mari 
 
 51 Forteventura 
 
 52 Insula de Canaria 
 
 53 Canaria  
 
 54 Insula del Anferno 
 
 55 Insula de Gomera 
 
 56 Insula de lo Fero

 
 
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.

  • letto 119 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.

Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

   
                                                                                          I
 

  Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar
  gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme
  del occident mes p(er)o son dintre la mar
  isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s 
  son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens
  blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s 
  elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs
  per lo temprament delsol ehabundancj[a]
  de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los
  arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl ·
  pe(us) / ab molts poms / emolts aucels
  aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de 
  cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi
  tut de les cabres q(ui)i son I tem es
  apres canarja illa dita canaria per la
  multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t]
  grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de
  mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades
  ha una ylla un seleuen tots los be(n)s 
  del mon / co(n) sense semrar / esens plant
  ar leua tots/ fruits en les altees dels 
  monts los arbres no son nulhtemps
  me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt
  gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y
  puis sege(n) les messes en loch derba
  p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les 
  jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo
  rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er)
  tot temps de laodor da quels frujts
  e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes
  segons u(er)itat · faula es: - :- :-

* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.

  • letto 127 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

   
                                                                                          I
 

Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar
gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme
del occident mes p(er)o son dintre la mar
isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s 
son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens
blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s 
elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs
per lo temprament delsol ehabundancj[a]
de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los
arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl ·
pe(us) / ab molts poms / emolts aucels
aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de 
cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi
tut de les cabres q(ui)i son I tem es
apres canarja illa dita canaria per la
multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t]
grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de
mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades
ha una ylla un seleuen tots los be(n)s 
del mon / co(n) sense semrar / esens plant
ar leua tots/ fruits en les altees dels 
monts los arbres no son nulhtemps
me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt
gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y
puis sege(n) les messes en loch derba
p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les 
jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo
rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er)
tot temps de laodor da quels frujts
e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes
segons u(er)itat · faula es: - :- :-
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju Plius, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
 

 
 
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

   
                                                                                          I*
 

Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se1 XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem2 diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju3 Plius4, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
 
Le isole Fortunate si trovano nel grande mare in direzione della mano sinistra, vicino al confine estremo dell’occidente e, tuttavia, ancora nel bel mezzo dell’oceano. Isidoro lo dice nel suo XV libro, che queste isole sono dette Fortunate in quanto sono ricche d’ogni bene, di grano, frutti, erbe, alberi, e i pagani credono che il paradiso si trovi qui, per il calore temperato del sole e la generosità della terra. Parimenti, Isidoro dice che gli alberi vi crescono tutti almeno di centoquaranta piedi, con molti frutti e pieni di uccelli. Qui si trovano con facilità miele e latte, soprattutto sull’isola di Capraria, così chiamata per la gran quantità di capre che la abitano. Similmente vi è poi l’isola di Canaria, la quale è così detta per la gran quantità di cani che vi si possono trovare, molto grandi e forti. Dice Plinio, maestro della scienza geografica, che tra le isole Fortunate vi è un’isola nella quale crescono tutti i beni del mondo, dove la terra, senza bisogno di semina o piantagione, fa crescere ogni genere di frutto; sulle cime dei monti, inoltre, non vi è tempo in cui gli alberi siano privi delle loro foglie o dei loro frutti, che hanno un grande profumo. Gli abitanti dell’isola per una parte dell’anno mangiano di questo, e poi falciano le messi così come si taglia l’erba. Per questa ragione i pagani delle Indie credono che, una volta morti, le loro anime vadano in quelle isole, e lì vivano per sempre dell’odore di quei frutti, e che quello sia il loro paradiso; ma si tratta, a dire il vero, di una favola. 
 

 
 
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite nelle note 1-2, 4.
1. se[u].
2. [I]tem.
3. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione iju in diu.
4. Pli[ni]us.

  • letto 122 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 115 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

      
                                                                                     K
    

 
  partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar 
  al riu delor al gorn de sen lorens quj
  es / a· x · deagost j  fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj
 
  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.

      
                                                                                     K
    

 
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar 
al riu delor al gorn de sen lorens quj
es / a· x · deagost j  fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj 
 
 
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.

 
 
 

  • letto 66 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.

      
                                                                                     K
    

 
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
 
 
Salpò il vascello di don Jaume Ferrer, per andare al Río de Oro, il giorno di San Lorenzo, che cade il 10 agosto, e fu nell’anno 1346.

 
 
 

  • letto 60 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla costa occidentale della penisola iberica.

  • letto 81 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

        
                                                                                          L
 

 
 57 ortiger
      prior
      cifarga 
     
 58 torignana 
      finistera 
 
 59 
 
 60 corogna
      auaricio
      cormes
      mo(n)gia
      sea
      muras 
      noya
      corouedre
      lapeyrom 
 
 61 puntaued[re]*
      radond[ella] 
      baona de mjnor
      mignor
      Viena
      Villa d[e conde]
      naxoia 
 
 62 portegal
      boga
      mondego
      pet(ro)nela
      carboner
      tuguja
      cintes 
      cascais
 
 63 lisbona
 
 64 berlinga
 
 65 s(an)c(t)a ellem 
 
 66 armadena
      cap de pitxer
      satuuoll
      faro
      sines
      perseger
      cap de mira 
      cap de cesar
      rufana  
 
 67 cap san uicens
      lacos
      silues
      porces
      bufera 
 
 68 faraum
      tauilla
     Go[adiana]
     [tura]
     [arca] de bo
     saltes

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.

        
                                                                                          L 

 

  57 ortiger
       prior
       cifarga 
     
  58 torignana 
       finistera 
 
  59*
 
  60 corogna
       auaricio
       cormes
       mo(n)gia
       sea
       muras 
       noya
       corouedre
       lapeyrom 
 
  61 puntaued[re]**
       radond[ella] 
       baona de mjnor
       mignor
       Viena
       Villa d[e conde]
       naxoia 
 
  62 portegal
       boga
       mondego
       pet(ro)nela
       carboner
       tuguja
       cintes 
       cascais
 
  63 lisbona
 
  64 berlinga
 
  65 s(an)c(t)a ellem 
 
  66 armadena
       cap de pitxer
       satuuoll
       faro
       sines
       perseger
       cap de mira 
       cap de cesar
       rufana  
 
  67 cap san uicens
       lacos
       silues
       porces
       bufera 
 
  68 faraum
       tauilla
       Go[adiana]
       [tura]
       [arca] de bo
       saltes
  57 Ortiger
       Prior
       Cifarga 
     
  58 Torignana 
       Finistera 
 
  59 
 
  60 Corogna
        Avaricio
       Cormes
       Mongia
       Sea
       Muras 
       Noya
       Corovedre
       Lapeyrom 
 
  61 Puntavedre
       Radondella 
       Baona de Minor
       Mignor
       Viena
       Villa de Conde
       Naxoia 
 
  62 Portegal
       Boga
       Mondego
       Petronela
       Carboner
       Tuguia
       Cintes 
       Cascais
 
  63 Lisbona
 
  64 Berlinga
 
  65 Sancta Ellem 
 
  66 Armadena
       Cap de Pitxer
       Satuvoll
       Faro
       Sines
       Perseger
       Cap de Mira 
       Cap de Cesar
       Rufana  
 
  67 Cap San Vicens
       Lacos
       Silves
       Porces
       Bufera 
 
  68 Faraum
       Tavilla
       Goadiana 
       Tura
       Arca de Bo
       Saltes

 
 * Sezione illeggibile causa deterioramento del supporto.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).

  • letto 70 volte

M-N

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni M e N dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla costa occidentale del continente africano.

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader. 

Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

 

M (69-80, 81])

    

 69 danom 
      buyetder  
 
 70 cauod(e)buyetder
      uetenjlle
      plages arenosses
 
 71 cauo d(e) sabuny
      alluetnull
      ansulin
      himifin
      meuift 
 
 72 cauodeno
      zamajn
      samotiriat
      alganzin
      [n]agu[ere]*
 
 73 messa
      alluetsu
      portomess
      cauo deguer
      zebedech
      taftana
      ossem 
 
 74 magodor
      amen
      Gux 
 
 75 saffi
       cauo de canti[m]
       emender
       teturit
       tete
       meseg[am] 
 
 76 zamor
      [seoser]
      [pladagala]
 
 77 maroch 
 
 78 hifuret
 
 79 alamara 
 
 80 ubanduch 
 
 81] GOZOLA

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).

  • letto 153 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

 

M (69-80, 81])

    

 
  69 danom 
       buyetder  
 
  70 cauod(e)buyetder
       uetenjlle
       plages arenosses
 
  71 cauo d(e) sabuny
       alluetnull
       ansulin
       himifin
       meuift 
 
  72 cauodeno
       zamajn
       samotiriat
       alganzin
       [n]agu[ere]*
 
  73 messa
       alluetsu
       portomess
       cauo deguer
       zebedech
       taftana
       ossem 
 
  74 magodor
       amen
       Gux 
 
  75 saffi
       cauo de canti[m]
       emender
       teturit
       tete
       meseg[am] 
 
  76 zamor
       [seoser]
       [pladagala]
 
 
  69 Danom 
       Buyetder  
 
  70 Cavo de Buyetder
       Vetenille
       Plages Arenosses
 
  71 Cavo de Sabuny
       Alluetnull
       Ansulin
       Himifin
       Mevift 
 
  72 Cavo de No
       Zamain
       Samotiriat
       Alganzin
       Naguere
 
  73 Messa
       Alluetsu
       Portomess
       Cavo de Guer
       Zebedech
       Taftana
       Ossem 
 
  74 Magodor
       Amen
       Gux 
 
  75 Saffi
       Cavo de Cantim
       Emender
       Teturit
       Tete
       Mesegam 
 
  76 Zamor
       Seoser
       Pladagala
    77 maroch 
 
  78 hifuret
 
  79 alamara 
 
  80 ubanduch 
 
  81] GOZOLA
  77 Maroch 
 
  78 Hifuret
 
  79 Alamara 
 
  80 Ubanduch 
 
  81] GOZOLA

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).

  • letto 121 volte

O-P

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. La porzione P, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.

  • letto 135 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 

     
                                                                                          O
  

 
                                         Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa
                                         affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co
                                         mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria
                                         ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...]
                                         (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de
                                               oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] 
 

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 

     
                                                                                          O
  

 
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa
affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co
mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria
ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...]
(e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de
      oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] 
 
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages. 
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).

  • letto 92 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.

     

O

  

 
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages. 
 
Capo di Finisterra occidentale d’Africa. Qui comincia l’Africa, e finisce ad Alessandria e a Babilonia d’Egitto. Qui essa ha il suo inizio e comprende, andando verso Alessandria, tutta la costa della Barberia; poi da qui, in direzione del mezzogiorno, si prosegue verso l’Etiopia […]. E in queste zone costiere è possibile trovare molto avorio, a causa del gran numero di elefanti e capidogli che vi giungono. 
 

 
 
 

  • letto 103 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tavola-5

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f6.item.zoom