La trascrizione della tavola è basata sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
![]() |
![]() |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.
![]() |
![]() |
Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() |
Insula archania En aquesta illa de [orch]ansa* ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn [es fosch] [Ila cha]tanes |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).
Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
Insula archania En aquesta illa de [orch]ansa* ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn [es fosch] [Ila cha]tanes |
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch.
Ila chatanes |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).
Si propone una traduzione relativa alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e al toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.
![]() |
![]() |
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch.
Ila chatanes |
Isola delle Orcadi. In questa isola delle Orcadi vi sono sei mesi di giorno, durante i quali la notte è luminosa, e sei mesi di notte, durante i quali il giorno è fosco.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione B e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977 con la relativa didascalia.
![]() |
![]() |
![]() |
Illa de stillanda q(ui) han la len gua de nuruega eson (chri)stians |
Si riproduce la didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Illa de stillanda q(ui) han la len gua de nuruega eson (chri)stians |
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians. |
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians. |
Isola di Stillanda*, i cui abitanti parlano la lingua di Norvegia e sono cristiani. |
* Il toponimo sarà da ricondurre probabilmente all'arcipelago delle Shetland o, in alternativa, all'Islanda (cfr. Grosjean 1977: 53).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, attinente all'Irlanda.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
C (1-25; 1])
![]() ![]() |
1] IRLANDA 1 loc(us) fortunad(us) 2 Insula de t(ir)conel cauo seligra abram comjncidela 3 bord(er)ali 4 Insule lacaris confrenchellan ororim 5 layme(n)rich cap stronbre* sanbrandan ledens drauert borela 6 drorasey bire 7 caocauena Grenberon donborg olarcos camelat andelfronda Godelfronda 8 corch bailicoti lioelles 9 Gataforda 10 rois minart grauan ertano croc dendach fredit elebano risalt 11 desorda resnax archelo uichelo arecom
|
12 dunuelin irlandesea [or]des** [los]ca [cauo]stet 13 drozda [darc]he [car]eforda 14 [esta]nforda [chenofrich] [uerforda] [mon]ef[fi] [da]nsobr[in] [port]rosso 15 lebam 16 ardoin 17 bofin 18 arim 19 brascher 20 scalis 21 lesp(er) dirlanda 22 cauo declara 23 cauoueyo saltey 24 sorlinga peres 25 neo
|
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).
Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
C (1-25; 1])
1] IRLANDA 1 loc(us) fortunad(us) 2 Insula de t(ir)conel cauo seligra abram comjncidela 3 bord(er)ali 4 Insule lacaris confrenchellan ororim 5 layme(n)rich cap stronbre* sanbrandan ledens drauert borela 6 drorasey bire 7 caocauena Grenberon donborg olarcos camelat andelfronda Godelfronda 8 corch bailicoti lioelles 9 Gataforda 10 rois minart grauan ertano croc dendach fredit elebano risalt 11 desorda resnax archelo uichelo arecom |
1] IRLANDA 1 Locus Fortunadus 2 Insula de Tirconel Cavo Seligra Abram Comincidela 3 Borderali 4 Insule Lacaris Confrenchellan Ororim 5 Laymenrich Cap Stronbre Sanbrandan Ledens Dravert Borela 6 Drorasey Bire 7 Cao Cavena Grenberon Donborg Olarcos Camelat Andelfronda Godelfronda 8 Corch Bailicoti Lioelles 9 Gataforda 10 Rois Minart Gravan Ertano Croc Dendach Fredit Elebano Risalt 11 Desorda Resnax Archelo Vichelo Arecom |
12 dunuelin irlandesea [or]des** [los]ca [cauo]stet 13 drozda [darc]he [car]eforda 14 [esta]nforda [chenofrich] [uerforda] [mon]ef[fi] [da]nsobr[in] [port]rosso 15 lebam 16 ardoin 17 bofin 18 arim 19 brascher 20 scalis 21 lesp(er) dirlanda 22 cauo declara 23 cauoueyo saltey 24 sorlinga peres 25 neo |
12 Dunvelin Irlandesea Ordes Losca Cavostet 13 Drozda Darche Careforda 14 Estanforda Chenofrich Verforda Moneffi Dansobrin Portrosso 15 Lebam 16 Ardoin 17 Bofin 18 Arim 19 Brascher 20 Scalis 21 L’Esper d’Irlanda 22 Cavo de Clara 23 Cavo Veyo Saltey 24 Sorlinga Peres 25 Neo |
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
![]() |
En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a) Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en la qual les fembres no enfanten mas con son determe nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma |
Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a) Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en la qual les fembres no enfanten mas con son determe nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma |
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
|
In Hibernia vi sono tante isole meravigliose a cui si può a buon diritto credere, tra le quali ve n’è una piccola dove gli uomini non muoiono mai, poiché, quando sono tanto vecchi da essere prossimi alla morte, essi vengono portati fuori dai suoi confini. Non vi è alcun serpente, alcuna rana o alcun ragno velenoso, ed anzi a tutti gli animali velenosi questa terra può dirsi ostile, poiché qui infatti è l’isola di Laceria*. E non solo: vi sono alberi talmente carichi di uccelli che questi possono essere paragonati a fichi maturi. Similmente, vi è un’altra isola nella quale le donne non danno mai alla luce figli, poiché, quando sono sul punto di partorire, esse vengono allontanate dall’isola, secondo la consuetudine.
|
* Toponimo incerto, forse da relazionare a lacert ('lucertola'; cfr. lat. LĂCERTA), rettile che nella varietà delle sue specie risulta perlopiù non velenoso.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle due isole leggendarie di Mam e Brasil, nel Nord Atlantico.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
![]() |
27 Insula de mam MAREOCHEANVM 26 Insula debrazil |
Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
![]() |
27 Insula de mam MAREOCHEANVM 26 Insula debrazil |
27 Insula de Mam MARE OCHEANUM 26 Insula de Brazil |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, raffigurante la Rosa dei venti.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
28 tramuntana 29 Grego 30 leuante 31 laxaloch 32 metzodi 33 labetzo 34 ponente 35 magist(ro) |
Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
28 tramuntana 29 Grego 30 leuante 31 laxaloch 32 metzodi 33 labetzo 34 ponente 35 magist(ro) |
28 Tramuntana 29 Grego 30 Levante 31 Laxaloch 32 Metzodi 33 Labetzo 34 Ponente 35 Magistro |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago delle Azzorre.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
![]() ![]() |
36 Insule de coruj marinj 37 liconigi 38 sanzorzo 39 Insula dela uentira 40 li colunbj 41 Insula de brazil |
Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
36 Insule de coruj marinj 37 liconigi 38 sanzorzo 39 Insula dela uentira 40 li colunbj 41 Insula de brazil |
36 Insule de corvi Marini 37 Li Conigi 38 San Zorzo 39 Insula de la Ventira 40 Li colunbi 41 Insula de Brazil |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago di Madeira.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (42-45)
![]() |
42 porto s(an)c(t)o 43 Insula de legname 44 Insule des(er)te 45 Insule saluatges |
![]() |
Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
G (42-45)
42 porto s(an)c(t)o 43 Insula de legname 44 Insule des(er)te 45 Insule saluatges |
42 Porto Sancto 43 Insula de Legname 44 Insule Deserte 45 Insule Salvatges |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle Isole Canarie.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
H (46-56)
![]() |
46 Gracjossa 47 laregranza 48 rocho 49 Insula de lanzaroto maloxelo 50 Insula deliuegi marj 51 forteuentura 52 Insula de canarja 53 canarja 54 Insula de lanferno* 55 Insula de gomera 56 Insula de lo fero |
![]() |
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.
Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
H (46-56)
46 Gracjossa 47 laregranza 48 rocho 49 Insula de lanzaroto maloxelo 50 Insula deliuegi marj 51 forteuentura 52 Insula de canarja 53 canarja 54 Insula de lanferno* 55 Insula de gomera 56 Insula de lo fero |
46 Graciossa 47 L'Aregranza 48 Rocho 49 Insula de Lanzaroto Maloxelo 50 Insula de li Vegi Mari 51 Forteventura 52 Insula de Canaria 53 Canaria 54 Insula del Anferno 55 Insula de Gomera 56 Insula de lo Fero |
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
I
![]() |
Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme del occident mes p(er)o son dintre la mar isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs per lo temprament delsol ehabundancj[a] de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl · pe(us) / ab molts poms / emolts aucels aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi tut de les cabres q(ui)i son I tem es apres canarja illa dita canaria per la multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t] grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades ha una ylla un seleuen tots los be(n)s del mon / co(n) sense semrar / esens plant ar leua tots/ fruits en les altees dels monts los arbres no son nulhtemps me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y puis sege(n) les messes en loch derba p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er) tot temps de laodor da quels frujts e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes segons u(er)itat · faula es: - :- :- |
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.
Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I
Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme del occident mes p(er)o son dintre la mar isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs per lo temprament delsol ehabundancj[a] de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl · pe(us) / ab molts poms / emolts aucels aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi tut de les cabres q(ui)i son I tem es apres canarja illa dita canaria per la multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t] grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades ha una ylla un seleuen tots los be(n)s del mon / co(n) sense semrar / esens plant ar leua tots/ fruits en les altees dels monts los arbres no son nulhtemps me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y puis sege(n) les messes en loch derba p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er) tot temps de laodor da quels frujts e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes segons u(er)itat · faula es: - :- :- |
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju Plius, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
|
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
I*
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se1 XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem2 diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju3 Plius4, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
|
Le isole Fortunate si trovano nel grande mare in direzione della mano sinistra, vicino al confine estremo dell’occidente e, tuttavia, ancora nel bel mezzo dell’oceano. Isidoro lo dice nel suo XV libro, che queste isole sono dette Fortunate in quanto sono ricche d’ogni bene, di grano, frutti, erbe, alberi, e i pagani credono che il paradiso si trovi qui, per il calore temperato del sole e la generosità della terra. Parimenti, Isidoro dice che gli alberi vi crescono tutti almeno di centoquaranta piedi, con molti frutti e pieni di uccelli. Qui si trovano con facilità miele e latte, soprattutto sull’isola di Capraria, così chiamata per la gran quantità di capre che la abitano. Similmente vi è poi l’isola di Canaria, la quale è così detta per la gran quantità di cani che vi si possono trovare, molto grandi e forti. Dice Plinio, maestro della scienza geografica, che tra le isole Fortunate vi è un’isola nella quale crescono tutti i beni del mondo, dove la terra, senza bisogno di semina o piantagione, fa crescere ogni genere di frutto; sulle cime dei monti, inoltre, non vi è tempo in cui gli alberi siano privi delle loro foglie o dei loro frutti, che hanno un grande profumo. Gli abitanti dell’isola per una parte dell’anno mangiano di questo, e poi falciano le messi così come si taglia l’erba. Per questa ragione i pagani delle Indie credono che, una volta morti, le loro anime vadano in quelle isole, e lì vivano per sempre dell’odore di quei frutti, e che quello sia il loro paradiso; ma si tratta, a dire il vero, di una favola.
|
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite nelle note 1-2, 4.
1. se[u].
2. [I]tem.
3. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione iju in diu.
4. Pli[ni]us.
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
Si riproducono porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
K
![]() |
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar al riu delor al gorn de sen lorens quj es / a· x · deagost j fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj |
Si riproduce la didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar al riu delor al gorn de sen lorens quj es / a· x · deagost j fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj |
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
|
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
K
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
|
Salpò il vascello di don Jaume Ferrer, per andare al Río de Oro, il giorno di San Lorenzo, che cade il 10 agosto, e fu nell’anno 1346. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla costa occidentale della penisola iberica.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
![]() |
![]() |
L
![]() |
57 ortiger prior cifarga 58 torignana finistera 59 60 corogna auaricio cormes mo(n)gia sea muras noya corouedre lapeyrom 61 puntaued[re]* radond[ella] baona de mjnor mignor Viena Villa d[e conde] naxoia 62 portegal boga mondego pet(ro)nela carboner tuguja cintes cascais 63 lisbona 64 berlinga 65 s(an)c(t)a ellem 66 armadena cap de pitxer satuuoll faro sines perseger cap de mira cap de cesar rufana 67 cap san uicens lacos silues porces bufera 68 faraum tauilla Go[adiana] [tura] [arca] de bo saltes
|
![]() |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).
Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
L
57 ortiger prior cifarga 58 torignana finistera 59* 60 corogna auaricio cormes mo(n)gia sea muras noya corouedre lapeyrom 61 puntaued[re]** radond[ella] baona de mjnor mignor Viena Villa d[e conde] naxoia 62 portegal boga mondego pet(ro)nela carboner tuguja cintes cascais 63 lisbona 64 berlinga 65 s(an)c(t)a ellem 66 armadena cap de pitxer satuuoll faro sines perseger cap de mira cap de cesar rufana 67 cap san uicens lacos silues porces bufera 68 faraum tauilla Go[adiana] [tura] [arca] de bo saltes |
57 Ortiger Prior Cifarga 58 Torignana Finistera 59 60 Corogna Avaricio Cormes Mongia Sea Muras Noya Corovedre Lapeyrom 61 Puntavedre Radondella Baona de Minor Mignor Viena Villa de Conde Naxoia 62 Portegal Boga Mondego Petronela Carboner Tuguia Cintes Cascais 63 Lisbona 64 Berlinga 65 Sancta Ellem 66 Armadena Cap de Pitxer Satuvoll Faro Sines Perseger Cap de Mira Cap de Cesar Rufana 67 Cap San Vicens Lacos Silves Porces Bufera 68 Faraum Tavilla Goadiana Tura Arca de Bo Saltes |
* Sezione illeggibile causa deterioramento del supporto.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni M e N dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla costa occidentale del continente africano.
![]() |
![]() |
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
M (69-80, 81])
![]() |
69 danom buyetder 70 cauod(e)buyetder uetenjlle plages arenosses 71 cauo d(e) sabuny alluetnull ansulin himifin meuift 72 cauodeno zamajn samotiriat alganzin [n]agu[ere]* 73 messa alluetsu portomess cauo deguer zebedech taftana ossem 74 magodor amen Gux 75 saffi cauo de canti[m] emender teturit tete meseg[am] 76 zamor [seoser] [pladagala] |
77 maroch 78 hifuret 79 alamara 80 ubanduch 81] GOZOLA |
![]() |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).
Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
M (69-80, 81])
69 danom buyetder 70 cauod(e)buyetder uetenjlle plages arenosses 71 cauo d(e) sabuny alluetnull ansulin himifin meuift 72 cauodeno zamajn samotiriat alganzin [n]agu[ere]* 73 messa alluetsu portomess cauo deguer zebedech taftana ossem 74 magodor amen Gux 75 saffi cauo de canti[m] emender teturit tete meseg[am] 76 zamor [seoser] [pladagala] |
69 Danom Buyetder 70 Cavo de Buyetder Vetenille Plages Arenosses 71 Cavo de Sabuny Alluetnull Ansulin Himifin Mevift 72 Cavo de No Zamain Samotiriat Alganzin Naguere 73 Messa Alluetsu Portomess Cavo de Guer Zebedech Taftana Ossem 74 Magodor Amen Gux 75 Saffi Cavo de Cantim Emender Teturit Tete Mesegam 76 Zamor Seoser Pladagala |
77 maroch 78 hifuret 79 alamara 80 ubanduch 81] GOZOLA |
77 Maroch 78 Hifuret 79 Alamara 80 Ubanduch 81] GOZOLA |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).
Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. La porzione P, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.
![]() |
![]() |
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
O
![]() |
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...] (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] |
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).
Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto.
![]() |
![]() |
O
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...] (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] |
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages.
|
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).
Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
![]() |
![]() |
O
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages.
|
Capo di Finisterra occidentale d’Africa. Qui comincia l’Africa, e finisce ad Alessandria e a Babilonia d’Egitto. Qui essa ha il suo inizio e comprende, andando verso Alessandria, tutta la costa della Barberia; poi da qui, in direzione del mezzogiorno, si prosegue verso l’Etiopia […]. E in queste zone costiere è possibile trovare molto avorio, a causa del gran numero di elefanti e capidogli che vi giungono.
|
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f6.item.zoom