La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
Trascrizione a cura di Giulio Avincola
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n) ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :- |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n) ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :- |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts e falcons los quals los habitadors no gosen pendre sinó per ús del gran Ca, senyor e emperador del Catayo.
|
L'immagine sotto la quale si presenta l'edizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquestes illes nexen molt bons grifalts e falcons los quals los habitadors no gosen pendre sinó per ús del gran Ca, senyor e emperador del Catayo.
|
In queste isole nascono molti buoni girifalchi e falchi i quali non possono essere presi dagli abitanti se non per volontà del Gran Khan, signore e imperatore del Catai. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa ai riti funebri (B dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts ploren es deuesse algunes uegades mas atart que les mullers dels morts selançen ab los marits alf och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm lers |
![]() |
![]() |
sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts ploren es deuesse algunes uegades mas atart que les mullers dels morts selançen ab los marits alf och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm lers |
Sapiats que los hòmens e les fembres de aquesta regió quant són morts ab esturments e ab solaços porten-los a cremar, emperò los parents dels morts ploren. Esdevé-sse algunes vegades, mas a tart, que les mullers dels morts se lançen ab los marits al foch, les marits emperò null temps no s'i lançen ab lus mlers
|
![]() |
![]() |
Sapiats que los hòmens e les fembres de aquesta regió quant són morts ab esturments e ab solaços porten-los a cremar, emperò los parents dels morts ploren. Esdevé-sse algunes vegades, mas a tart, que les mullers dels morts se lançen ab los marits al foch, les marits emperò null temps no s'i lançen ab lus m[u]lers.
|
Sappiate che gli uomini e le donne di questa regione, quando sono morti, vengono portati a cremare con accompagnamento musicale e con allegria, anche se i parenti del morto piangono. In alcune occasioni, ma raramente, accade che le mogli del morto si lancino tra le fiamme con i mariti, però non accade mai che i mariti si lancino dalle mogli. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
aquest son dematall (e) aquests feu fer allexandri rey gran (e) poderos |
C
![]() |
muntanyes decaspis dinsles quals allexandri uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len gita per lasua art ep(er) la sua art encloy aqui los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los .ii. images dematall los demut scrits item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s de gens quj no dupten a manjar tota carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue) uendra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui) aualardel cel quils confond[r]a:- |
![]() |
E C |
![]() |
E | |
aquest son dematall (e) aquests feu fer allexandri rey gran (e) poderos |
Aquest són de matall, e aquests féu fer Allexandri, rey gran e poderos.
|
C | |
muntanyes decaspis dinsles quals allexandri uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len gita per lasua art ep(er) la sua art encloy aqui los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los .ii. images dematall los demut scrits item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s de gens quj no dupten a manjar tota carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue) uendra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui) aualardel cel quils confond[r]a:- |
Muntanyes de Caspis dins les quals Allexandri viu arbres ten alts que les saines tochaven a les nuus, e aquí cuidà morir, sinó que Setanat l'en gità per la sua art. E per la sua art encloy aquí los Tartres Gog e Magog e per éls féu los II images de matall, los demut scrits. Item encloy aque molts diverses ge[..]racions de gens qui no dupten a manjar tota carn crua. E aquesta és la generació ab que vendra Antichrist e la lur fi serà foc qui avalar del cel qui.ls confondra.
|
E C |
![]() |
E | |
Aquest són de matall, e aquests féu fer Allexandri, rey gran e poderos.
|
Queste sono di metallo e le fece fare Alessandro, re grande e potente. |
C | |
Muntanyes de Caspis dins les quals Allexandri viu arbres ten alts que les saines tochaven a les nuus, e aquí cuidà morir, sinó que Setanat l'en gità per la sua art. E per la sua art encloy aquí los Tartres Gog e Magog e per éls féu los II images de matall, los demut scrits. Item encloy aque molts diverses ge[ne]racions de gens qui no dupten a manjar tota carn crua. E aquesta és la generació ab que vendra Antichrist e la lur fi serà foc qui avalar del cel qui.ls confondra.
|
Montagne del Caspio nelle quali Alessandro vide alberi così alti che le cime toccavano le nuvole e qui stava per morire, se non fosse stato per Satana che lo ha tirato fuori per la sua abilità. Con la sua abilità rinchiuse qui i tartari Gog e Magog, e per loro fece le due immagini di metallo descritte sopra. Ha chiuso qui diverse generazioni di gente che non teme di mangiare carne cruda. Questa è la generazione che con la quale verrà l’Anticristo e la loro fine avverrà con il fuoco che cadrà dal cielo e li scioglierà. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relative all'Asia Centrale (F dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
F (1-5)
![]() ![]() |
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
5. chiancha |
4. cjagamor 2. zazaber
|
![]() ![]() |
1. tanduch 2. zazaber 3. sinaciu(us) 4. cjagamor 5. chiancha |
1. Tanduch 2. Zazaber 3. Sinaciuus 4. Ciagamor 5. Chiancha |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
En aquesta ciutat de lop uenen m(er)caders deuers lo jn peri de sarra p(er) ana aalcatayo per lacarera dre ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes (e) ab camels:- 6. ciutat de lop |
L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
6. ciutat de lop En aquesta ciutat de lop uenen m(er)caders deuers lo jn peri de sarra p(er) ana aalcatayo per lacarera dre ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes (e) ab camels:- |
6. Ciutat de Lop En aquesta ciutat de Lop vénen mercaders devers lo inperi de Sarra per ana a Alcatayo per la carera dreta e van ab bous e ab carretes e ab camels:-
|
L'immagine sotto la quale si presenta l'edizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
6. Ciutat de Lop En aquesta ciutat de Lop vénen mercaders devers lo inperi de Sarra per ana a Alcatayo per la carera dreta e van ab bous e ab carretes e ab camels:-
|
6. Città di Lop In questa città di Lop vengono mercanti dall’impero del Sarra per andare nel Catai seguendo una strada dritta; viaggiano con buoi, carri e cammelli.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relative all'Asia centrale (H dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
H (7-10)
![]() ![]() |
7. elbeit 9. chancjo 8. carachora |
![]() ![]() |
7. elbeit 8. carachora 9. chancjo 10. piginea |
7. Elbeit 8. Carachora 9. Chancio 10. Piginea |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Kahnato Chagatai (didascalie I-K, riferimenti 11-14 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
I, K, 11-15
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza la trascrizione è stata divisa in tre parti e l'immagine relativa al riferimento 11 è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
I1, 11
![]() |
loloch quis assella ysicol / En aquest loch es.j. monestir de frares ermenjans en segons ques diu es locors de sent math(e)i apostol (e) euangelista:- 11. yssicol 11. yssicoll |
![]() |
12. chabol 13. camar 14. ciutat d(e) baldassia |
![]() |
Açi senyoreya lorey chabech senyor qui es dit del imp(er)ij de medeja aquest esta en emalech:- |
![]() |
![]() |
I | |
loloch quis assella ysicol / En aquest loch es.j. monestir de frares ermenjans en segons ques diu es locors de sent math(e)i apostol (e) euangelista:- 11. yssicol 11. yssicoll 12. chabol 13. camar 14. ciutat d(e) baldassia |
Lo loch qui.s assella Yssicol. En aquest loch és I monestir de frares ermenians en, segons que.s diu, és lo cors de Sent Mathei apòstol et evangelista.
11. Yssicol/ Yssicoll 12. Chabol |
K | |
Açi senyoreya lorey chabech
senyor qui es dit del imp(er)ij de
medeja aquest esta en emalech:-
|
Açí senyoreya lo rey Chabech, senyor qui és dit del Imperii de Medeia. Aquest està en Emalech. |
![]() |
![]() |
I | |
Lo loch qui.s appella* Yssicol. En aquest loch és I monestir de frares ermenians en, segons que.s diu, és lo cors de Sent Mathei apòstol et evangelista.
11. Yssicol/ Yssicoll 12. Chabol |
Questo luogo si chiama Ysyk-Köl. Qui c’è un monastero di frati armeni e, secondo quanto si dice, c’è il corpo di San Matteo apostolo ed evangelista. 11. Ysyk-Köl/ Ysyk-Köl 12. Kabul 13. Kashmir |
K | |
Açí senyoreya lo rey Chabech, senyor qui és dit del Imperii de Medeia. Aquest està en Emalech. | Qui domina il re Chabech, signore di quello che è detto Impero Mediano. Egli si trova ad Emalech. |
* Corretto su assella, chiaramente erroneo.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
L'immagine sotto cui si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
![]() |
15. monts d(e) baldasia Aquest homens son alets a cullir dia mants mas p(er) tal comels no poden puiar enlos munts on son los diamants lancen (e) giten carns artifficiosament la on son los pedres (e) les pedres pe guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll loch puys les pedres q(ue) tenen ales carns chaen als auçells (e) axi son atrobades (e) aço troba allexandri :- |
L'immagine originale è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
15. monts d(e) baldasia Aquest homens son alets a cullir dia mants mas p(er) tal comels no poden puiar enlos munts on son los diamants lancen (e) giten carns artifficiosament la on son los pedres (e) les pedres pe guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll loch puys les pedres q(ue) tenen ales carns chaen als auçells (e) axi son atrobades (e) aço troba allexandri :- |
15. Monts de Baldasia Aquest hòmens són alets a cullir diamants; mas per tal comels no poden pujar en los munts on són los diamants, lancen et giten carns artifficiosament là on són los pedres, e les pedres peguen.se a les carns et giten-les d’aquell loch puys les pedres que tenen ales carn chaen als auçells, e axí són atrobades et aço troba Allexandri.
|
L'immagine originale è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
15. Monts de Baldasia Aquest hòmens són alets a cullir diamants; mas per tal comels no poden pujar en los munts on són los diamants, lancen et giten carns artifficiosament là on són los pedres, e les pedres peguen.se a les carns et giten-les d’aquell loch. Puys les pedres que tenen a les carn chaen als auçells, e axí són atrobades et aço troba Allexandri.
|
Questi uomini sono andati a cercare diamanti; ma dato che non possono salire sui monti dove sono i diamanti, lanciano e gettano ingegnosamente carne là dove sono le pietre, e le pietre si attaccano alla carne e si staccano. Poi le pietre attaccate alla carne cadono agli uccelli, e così vengono ritrovate e così le trovò Alessandro. |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'India e all'Asia sud-orientale (M-N dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
Per maggior chiarezza e un miglior raffronto con l'immagine, la trascrizione si presenta suddivisa in due parti, prima la fascia superiore poi quella inferiore.
M-N
![]() |
![]() |
M, 16-18, 24, 29
![]() ![]() |
|
19-23, 25-28
![]() |
28. janpa 27. lingo 26. thighe 25. penta 23. bangala 22. butifilis 21. mjrapor 20. setemeltj 19. carocam |
![]() |
![]() |
![]() |
16. ciutat de balçia 17. carachoiant |
16. Ciutat de Balçia 17. Carachoiant |
M | |
Açi senyoreya lo rey steue (christia) açi es lo cors desent thomas a postol mira p(er) laciutat butifilis:- |
Açí senyoreya lo rey Steve Christià. Açí és lo cors de Sent Thomàs apòstol; mira per la ciutat Butifilis. |
18. bassia 19. carocam 20. setemeltj 21. mjrapor 22. butifilis 23. bangala 24. finis indie 25. penta 26. thighe 27. lingo 28. janpa 29. michem |
18. Bassia 19. Carocam 20. Setemelti 21. Mirapor 22. Butifilis 23. Bangala 24. Finis Indie 25. Penta 26. Thighe 27. Lingo 28. Janpa 29. Michem |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al regno del Gran Kan (O dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
O (30-36)
![]() ![]() |
35. aocjam 34. p(er) zardadain 33. chianfuy 30. ciutat de cayna(n) açi finis catayo |
36. calajan 31. ermjnjo ciujtas 32. cincalan |
![]() |
![]() |
30. ciutat de cayna(n) açi finis catayo 31. ermjnjo ciujtas 32. cincalan 33. chianfuy 34. p(er) zardadain 35. aocjam 36. calajan |
30. Ciutat de Caynan. Açi finis catayo 31. Ermjnjo civitas 32. Cincalan 33. Chianfuy 34. Perzardadain 35. Aociam 36. Calaian |
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai Pigmei (P dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..] atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......] de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......] prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....] menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :- |
![]() |
açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..] atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......] de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......] prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....] menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :- |
Açí nexen homens pochs qui no han sinó .v. palms de lonchs; e jassia que sien pochs e no aptes a fer coses greus, ells empero són forts e [...] a texir e a guardar bestiar; e sepiats que aquests hòmens con són de X[....] de aquí avant engenren e entrò a XL anys cumunament viven e [.....] prosperiarat. E valentament se defenen de les grues e les prenen [......] menjen. Açí feneys la terra del senyor de Catayo. |
![]() |
Açí nexen homens pochs qui no han sinó .v. palms de lonchs; e jassia que sien pochs e no aptes a fer coses greus, ells empero són forts e [aptes] a texir e a guardar bestiar; e sepiats que aquests hòmens con són de X [ayns] de aquí avant engenren e entrò a XL anys cumunament viven e [.....] prosperiarat. E valentament se defenen de les grues e les prenen [e les] menjen. Açí feneys la terra del senyor de Catayo.
|
Qui nascono pochi uomini che non sono alti nemmeno V palmi; sebbene siano pochi e non portati a fare lavori pesanti, sono però forti e portati a tessere e a guardare il bestiame; si sappia inoltre che questi uomini generano figli a partire dai dodici anni e vivono di solito fino a quaranta anni e [...] prosperità. Valentemente si difendono dalle gru e le catturano e le mangiano. Qui finisce la terra del signore del Catai.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola dedicata all'isola di Jana, da identificarsi probabilmente con Java (didascalia Q e riferimenti numerici 37-40; 1] dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
La trascrizione è stata suddivisa in due parti per maggior chiarezza: prima si presenta la parte relativa ai riferimenti 27-41 e 1], poi la didascalia Q.
Q
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
39. malao 40. reGio femarum 38. auzul 1] ILLA IANA 37. semescra |
Didascalia Q
![]() |
En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[......] qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son axi mateix aquj maçis (e) folii :- |
![]() |
![]() |
1] ILLA IANA 37. semescra 38. auzul 39. malao 40. reGio femarum |
1] Illa Iana 37. Semescra 38. Auzul 39. Malao 40. Regio femarum |
Q | |
En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[.....] qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son axi mateix aquj maçis (e) folii :- |
En la illa Iana ha molts arbres li any; lo és càmphora, sàndles, spècies subtils, garenga, nou moscada, arbres de cany[.....], qual és pus preciosa de qual se vol altra de tota la India, e són axí mateix aqui maçís e folii.
|
![]() |
![]() |
1] Illa Iana 37. Semescra 38. Auzul 39. Malao 40. Regio femarum |
|
En la illa Iana ha molts arbres li any; lo és càmphora, sàndles, spècies subtils, garenga, nou moscada, arbres de cany[.....], qual és pus preciosa de qual se vol altra de tota la India, e són axí mateix aqui maçís e folii.
|
Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alle isole del Mar Cinese Meridionale (R e riferimento 41 dell'edizione Grosjean 1977).
![]() |
![]() |
![]() |
41. caynam insula mudor(um) in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s po(r)ta(n)t uno(m) faliun antes (et) ret(ro) alium |
![]() |
![]() |
41. caynam | 41. Caynam |
insula mudor(um) in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s po(r)ta(n)t uno(m) faliun antes (et) ret(ro) alium |
Insula Mudorum in quo homines e mulieres portant unom faliun antes e retro alium.
|
![]() |
![]() |
41. Caynam | 41. Hainan* |
Insula Mudorum in quo homines e mulieres portant unom faliun antes e retro alium.
|
Isola dei nudi, nella quale uomini e donne portano una foglia davanti e un'altra dietro. |
* Per l'identificazione del toponimo vd. Liščák 2017 e relativa bibliografia.
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f12.item.zoom