Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MAPAMUNDI > EDIZIONE > TAVOLA 9

TAVOLA 9

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Trascrizione a cura di Giulio Avincola.

Vai alla riproduzione su Gallica [1]

  • letto 396 volte

A1

Si rendono disponibili edizioni e traduzione della metà superiore destra della tavola, relativa alla sponda occidentale del Mar Caspio e al Volga (didascalia A e i riferimenti 1-8; 11-21; 23-24 dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 180 volte

Edizione diplomatica

 

A (1-8; 11-21; 23-24)

 

 
D
al momento che l'orientamento grafico dell'intera porzione superiore è capovolto, nel mappamondo come nell'edizione, le immagini accanto alle quali si presenta la trascrizione sono state ruotate per favorire il raffronto con la scrittura e suddivise in tre porzioni per maggior chiarezza.
Tuttavia si segnala che il capovolgimento riguarda esclusivamente il piano della scrittura e non quello della rappresentazione, che rimane invece orientata alla stessa maniera per tutta la tavola (per cui i riferimenti 12-19 rappresentano la sponda occidentale del Mar Caspio e non quella orientale e, allo stesso modo, i riferimenti 1-11 sono a Nord, non a Sud del Mar Caspio). Pertanto, allo scopo di rispettare il corretto orientamento geografico, nelle fasi successive immagini e trascrizioni saranno presentate nella veste originale. 

 

 
19. doiayo
18. anmaga
  
      maumetauar
17. costasi
      bacu
16. cap depreala
      barg
  
      barmachu
  
15. xamay
  
      mumor
      caraol
  
  
14. derb(en)t
  
  
  
 
13. fasath
      abserah[…]
      machen
      barsac
      burcha
      cobaso
      cicie
12 baseiay
11 therchi
     Golf de terchi
     cubene
7 fabinagi
6  cotaba
    mondasi
    bachanti
    agitarcam
    pasgio
24 flum layech       23 catolicati    cremis
 
  
  
  
 
5. ciutatdessarra
 
  
4. berchimam
 
  
  
  
3. zizera
 
  
  
   
  
2. borgar
  
 
1. castrama
                                                                                Açi esta lem p(er)ador de aquesta regio
                                                                               septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la
                                                                               proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la
                                                                               ciutat de organ cio losenyores appe
                                                                               llat jambech senyor del sarra
  • letto 199 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

A  
 Açi esta/ lem p(er)ador de aquesta regio
septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la
proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la
ciutat de organ cio losenyores appe
llat jambech senyor del sarra
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
   
1. castrama
2. borgar
3. zizera
4. berchimam
5. ciutatdessarra
6. pasgio
    agitarcam
    bachanti
    mondasi
    cotaba
7. fabinagi
11. cubene 
     Golf de terchi
      therchi
12 baseiay
13. cicie
      cobaso
      burcha
      barsac
      machen
      abserah[…]n
      fasath         
14. derb(en)t
15. caraol
      mumor
      xamay  
16. barmachu
      barg
      cap depreala   
17. bacu
      costasi
18. maumetauar
      anmaga
19. doiayo
23  cremis
      catolicati
24 flum layech  
1. Castrama
2. Borgar
3. Zizera
4. Berchimam
5. Ciutat de Ssarra
6. Pasgio
    Agitarcam 
    Bachanti
    Mondasi
    Cotaba
7. Fabinagi
11. Cubene 
     Golf de Terchi
      Therchi
12 Baseiay
13. Cicie
      Cobaso
      Burcha
      Barsac
      Machen
      Abserah[…]
      Fasath    
14. Derbent
15. Caraol
      Mumor
      Xamay    
16. Barmachu
      Barg 
     Cap de Preala
17. Bacu
      Costasi
18. Maumetauar
      Anmaga
19. Doiayo
23  Cremis
      Catolicati
24 Flum Layech
  • letto 173 volte

Testo e traduzione

 

 

A  
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
Questo è l’imperatore di questa regione settentrionale, il cui impero inizia nella provincia di Bulgaria e finisce nella città di Kunya Urghench. Il signore si chiama Iambech, signore del Saray.
   
1. Castrama
2. Borgar
3. Zizera
4. Berchimam
5. Ciutat de Ssarra
6. Pasgio
    Agitarcam 
    Bachanti
    Mondasi
    Cotaba
7. Fabinagi
11. Cubene 
     Golf de Terchi
      Therchi
12 Baseiay
13. Cicie
      Cobaso
      Burcha
      Barsac
      Machen
      Abserah[…]
      Fasath    
14. Derbent
15. Caraol
      Mumor
      Xamay    
16. Barmachu
      Barg 
     Cap de Preala
17. Bacu
      Costasi
18. Maumetauar
      Anmaga
19. Doiayo
23  Cremis
      Catolicati
24 Flum Layech
1. Kostroma
2. Bolğar

 

  • letto 98 volte

A2-B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla Kama e della didascalia che si riferisce all'immagine della carovana presente nella tavola successiva (riferimenti numerici 9, 10, 22 e didascalia B dell'edizione Grosjean 1977). 

 

  • letto 160 volte

Edizione diplomatica

 

A2 (9, 10, 22)- B
 

Dal momento che l'intera parte superiore della tavola è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

        [..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e)
        [r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat
        [..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys
        [..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua
        [.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua
        [.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta
        [.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra
        [.a] nit caualcant algu agreujatseadorma o en altra cosa
        [..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue q(ue) ou
        [.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s
        [.]mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los
        [.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con
        [....]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com
        [.......]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes.
  
22. [...]ta[.] [.]emarmorea     9. pascherti                                                                    10. jor nam

 

  • letto 156 volte

Edizione dipomatico-interpretativa


 
 9. pascherti                                                                      
10. jor nam
22. [...]ta[.] [.]emarmorea 
  
[..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e)
[r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat
[..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys
[..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua
[.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua
[.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta
[.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra
[.a] nit caualcant algu agreujatseadorma/ o en altra cosa
[..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue [q(ue) ou
[.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s
[.] mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los
[.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con
[...]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com
[....]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes.
9. Pascherti                                                          10. Jornam
22. [...]ta[.] [.]e Marmorea 
  
[..]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [..]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [..]en lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [.]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [.]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [..]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [.....]is lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [...]ons seus que null temps no pot trobar sos com[....]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes
  • letto 112 volte

Testo e traduzione

 
9. Pascherti                                                         
10. Jornam
22. [ciu]ta[t] [d]e Marmorea* 
  
[Sa]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [ap]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [pren]en* lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [h]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [b]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [es]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [demon]is** lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [company]ons seus que null temps no pot trobar sos com[panyon]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes
  
  
  
  
Sappiate che quelli che vogliono attraversare questo deserto restano e si riposano per una settimana intera continuamente in una città chiamata Lop, nella quale essi e le loro bestie si ricreano. Poi prendono le cose necessarie per sette mesi, perché un uomo può andare per tutto il deserto un giorno e una notte prima che questo possa trovare acqua buona da bere, ma di giorno in giorno o di notte ne trova tanta che basta per 50 o 100 persone o più. E se accade che la notte qualcuno che sta cavalcando, affaticato, si addormenti, o che per altra causa e lasci gli altri compagni, spesso senta [...] voci di diavoli, che sembrano le voci dei compagni, [...] che lo chiamano per nome; per questo i demoni lo trasportano di qua e di là per il deserto, coì come i suoi compagni, per cui non li può più trovare. Di tale deserto, mille novelle si sono sapute.

* Integrazioni effettuate sulla scorta di Grosjean 1977
** Integrazioni effettuate sulla scorta di Buchon 1839

 

  • letto 68 volte

A3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda nord-orientale del Mar Caspio (A3: riferimenti numerici 25-35 dell'edizione Grosjean 1977) .
  

 

  • letto 145 volte

Edizione diplomatica

A3 (26-35)

 

 
  
  
  
  
 
25 Golf demonjmentis
26 trestargo 
     mansuua
29 ciutat deno[.] 
27 mebnemeselach
     chocinacho
     cauo jancho
28 cauo destayra
30 flum dorgançi
31 punta de sabium
     ogus
     daldozen
34 ca[ia.....]
32 flumamo
  
     amo
  
  
     cauo doschi
   
  
33 Golf de d[...]
 
  • letto 165 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

25 Golf demonjmentis
26 trestargo
     mansuua
27 mebnemeselach
     chocinacho
     cauo jancho
28 cauo destayra
29 ciutat deno[.]
30 flum dorgançi
31 punta de sabium
     ogus
     daldozen
32 flumamo
     amo
     cauo doschi
33 Golf de d[...]
34 ca[ia.....]
25. Golf de Monimentis
26. Trestargo
     Mansuua
27. Mebnemeselach
      Chocinacho
      Cavo Jancho
28. Cavo de Stayra
29. Ciutat de no[.]
30. Flum d'Organçi
31. Punta de Sabium
      Ogus
      Daldozen
32. Flum Amo
      Amo
      Cavo d'Oschi
33 Golf de d[...]
34 Caia[.....]
  • letto 78 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e la traduzione della porzione della tavola relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
 

C

 

                                                    aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :-
  • letto 114 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
C

 

aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :- Aquesta mar és appellada Mar del Sarra e de Bacú.
  • letto 87 volte

Testo e traduzione

   
C

 

Aquesta mar és appellada Mar del Sarra e de Bacú. Questo mare è chiamato Mar del Saraj e di Baku.
  • letto 31 volte

D1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda meridionale del Mar Caspio (D1: riferimenti 36-40, 66 dell'edizione Grosjean 1977).
  

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

  D1 (36-40)

 

  
Per favorire il raffronto con la scrittura, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata . 
  

 
  
40. deystam

  
  
  
  
  
39. Golf de masndra
  
  
      masandra

  
  
 


38. cap decilam
 
      becizet
  

      nopaya
   
        
  
     
      achdio
   
   
   
   
   
  
      richo besante

    
    
   
    
37. cillam
 
 
 
 
 
 
       temeldet
 
  
      Gellam
 
66. sodauja
  
36.  dalep
 
   
   
   
  
       langra
 
  
   
   
   
      
       caxinaro
 
  
  
  
       renchu
 
   
  
  
       layam
 

 

  • letto 137 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

36.  layam
       
renchu
      
 caxinaro
      
 langra
      
 dalep
37. 
Gellam
      
temeldet
      cillam
38. 
richo besante
      achdio
      
nopaya
      becizet
      cap decilam
39. masandra
      
Golf de masndra    
40. deystam     
66. sodauja     
36.  Layam
       Renchu
       
Caxinaro
     
 Langra
       
Dalep
37. 
Gellam
     
Temeldet
      Cillam
38. 
Richobesante
      Achdio
      N
opaya
      Becizet
      Cap de Cilam
39. 
Masandra
      
Golf de Masndra
40. 
Deystam
66. Sodavia   
  • letto 69 volte

D2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'area mesopotamica settentrionale (D2: riferimenti numerici 41-55, 59-61, 64 dell'edizione Grosjean 1977).
  
  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

D2 (41-55, 59-61, 64)

 

 

 
   

 
  
46. tauris
50. mar demarga 
51. marga
64. cremi

52. ormj
  

  
47. mar dargis
48. argis
49. capercj 
  
  
53. malascerti
54. pasalain
55. zizera
  

  
 

                      41. archa denoe
                               42 monts ararat
                                     sup q(uod) archam
                                     noe post duluui

43. mu(n)t tabr(us)  44. .iii. ecressie 45. villanj
                 
59. eufrates     60. ermjniamajor                                      61. moror 

  • letto 157 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

41. archa denoe
42 monts ararat
     sup q(uod) archam
     noe post duluui
43. mu(n)t tabr(us)  
44. .iii. ecressie 
45. villanj
46. tauris
47. mar dargis
48. argis
49. capercj 
50. mar demarga 
51. marga
52. ormj
53. malascerti
54. pasalain
55. zizera
59. eufrates     
60. ermjniamajor                                      
61. moror 
64. cremi
41. Archa de Noé
42 Monts Ararat sup quod Archam Noé post duluvi

43. Munt Tabrus 
44. III Ecressie 
45. Villani
46. Tauris
47. Mar d'Argis
48. Argis
49. Caperci 
50. Mar de Marga 
51. Marga
52. Ormi
53. Malascerti
54. Pasalain
55. Zizera
59. Eufrates     
60. Erminia Maior                                      
61. Moror 
64. Cremi

  • letto 126 volte

D3-E

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa all'area della Mesopotamia centrale (D3: riferimenti numerici 56-58, 62, 65 didascalia E dell'edizione Grosjean 1977).
 
  • letto 129 volte

Edizione diplomatica

 
                                                                                      D3 (56-58, 62, 65)- E
  

 
56. aquesta ciutates appellada
niniue lagran laqual es
destrouida p(er) loseu pachat :-

65. cade
  
57. orbo
  
62. ferug

               58. ciutat de baldach        açi fo babillonja lagran on es  taua nebachadenor
                                                        laqual es appellada ara balda  cha (e) sepiats q(ue) enesta
                                                        ciutat seporta molta especia  ria emoltes nobles
                                                        coses les quals uenan dele  s indies/ E depuyx
                                                        se sca(m)pen p(er) la terra de suria  jespeçialament en
                                                        laciutat de domasch :-
  • letto 135 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

56. aquesta ciutates appellada
niniue lagran laqual es
destrouida p(er) loseu pachat :-
57. orbo
58. ciutat de baldach        
açi fo babillonja lagran on es  taua nebachadenor

laqual es appellada ara balda  cha (e) sepiats q(ue) enesta
ciutat seporta molta especia  ria emoltes nobles
coses les quals uenan dele  s indies/ E depuyx
se sca(m)pen p(er) la terra de suria  jespeçialament en
laciutat de domasch :-
62. ferug
65. cade
 
56. Aquesta ciutat és appellada Ninive la gran, la qual és destrouida per lo seu pachat.
57. Orbo
58. Ciutat de Baldach       
Açí fo Babillònia la gran, on estava Nebachadenor, la qual és appellada ara Baldacha. E sepiats que en esta ciutat se porta molta especiaria e moltes nobles coses, les quals vénan de les Indies, e depuyx s'escampen per la terra de Suria i espeçialament en la ciutat de Domasch.

62. Ferug
65. Cade

  • letto 73 volte

Testo e traduzione

 

56. Aquesta ciutat és appellada Ninive la gran, la qual és destrouida per lo seu pachat.
57. Orbo
58. Ciutat de Baldach       
Açí fo Babillònia la gran, on estava Nebachadenor, la qual és appellada ara Baldacha. E sepiats que en esta ciutat se porta molta especiaria e moltes nobles coses, les quals vénan de les Indies, e depuyx s'escampen per la terra de Suria i espeçialament en la ciutat de Domasch.

62. Ferug
65. Cade

56. Questa città è chiamata Ninive la grande, la quale è stata distrutta per il suo passato.
  
58. Città di Bagdad
Qui ci fu Babilonia la grande, dove stava Nabuconodosor, la quale ora è chiamata Bagdad.
Sappi che in questa città vengono portate molte spezie e cose nobili che vengono dalle Indie e da qui vengono distribuite per la Siria, specialmente nella città di Damasco.
  
  
  • letto 33 volte

D4-F

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla città di Shiraz (didascalia F,  riferimento 68 e 2] dell'edizione Grosjean 1977).

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

F, 68, 2

 

                                                                        78. ciutat de ssiras
                                                                                             aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....]
                                                                                             era appellade ciutat de gracia quor est
                                                                                             aquella hon fo primerament atrobada [.]
                                                                                             stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :-

                                                                 2]   REY DELTAURIS

  • letto 150 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
78. ciutat de ssiras
aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....]
era appellade ciutat de gracia quor est
aquella hon fo primerament atrobada [.]
stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :-
2]   REY DELTAURIS
 
78. Ciutat de Ssiras
Aquesta ciutat és appellada Ssiras e antiga[....] era appellade Ciutat de Gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [.]stronomia per lo gran sauiT olomeu.
2]   Rey del Tauris
  • letto 84 volte

Testo e traduzione

 

78. Ciutat de Ssiras
Aquesta ciutat és appellada Ssiras e antiga[ment] era appellade Ciutat de Gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [a]stronomia per lo gran sauiT olomeu.

2]   Rey del Tauris

78. Città di Shiraz
Questa città è chiamata Shiraz e anticamente “città di Gracia” che è quella dove fu per la prima volta scoperta l’astronomia grazie al grande saggio Tolomeo.
2] Re del Tauris
  • letto 33 volte

D5-G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla riva superiore del Golfo Persico (riferimenti 63, 69-75 e didascalia G di questa tavola e 32 della successiva dell'edizione Grosjean 1977).  
  

  • letto 115 volte

Edizione diplomatica

La trascrizione è divisa in due parti per maggiore chiarezza: prima viene presentata la metà destra e a seguire quella sinistra.  

D (63, 69-75)-G- 32 tavola 10
 
 
63, 69-72
 
                       63. tor(r)a debabell                                                                                                                                                                                                                                                           
69. basara      1. BALDACH      70. taiuust                                                     71. chesi                                     72. serans                       

 

73-75, 32
 

                                                                                    aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual
                                                                                    es comensament deles ind[...] esepiats q(ue)                                                                                                                          anesta ciutat uenen des [nau]es les quals                                                                                                                                han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s
                                                                                    de chanyes :-
      73. ussn                                          74. creman                          75. hormision                     32. nocram

 

  • letto 146 volte

Edizione diplomatico-Interpretativa

 
63. tor(r)a debabell   
1. BALDACH 
69. basara   
70. taiuust                                                    
71. chesi                                    
72. serans  
73. ussn       
74. creman  
75. 
hormision  
aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual
es comensament deles ind[...] esepiats q(ue)     
anesta ciutat uenen des [nau]es les quals   
han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s
de chanyes :-                                 
32. nocram
63. Torra de Babell   
1. Baldach 
69. Basara   
70. Taivust                                                    
71. Chesi                                    
72. Serans  
73. Ussn       
74. Creman  
75. 
Hormision
Aquesta ciutat és appellada [..]rmes, la qual és comensament de les Ind[...]. E sepiats  que  an esta ciutat venen des naves les quals  han VII e X arbres les [.]uals han velles de chanyes.                                
32. Nocram
  • letto 118 volte

Testo e traduzione

 
63. Torra de Babell 
69. 
Basara 
1. Baldach    
70. Taivust                                                    
71. Chesi                                    
72. Serans  
73. Ussn       
74. Creman  
75. 
Hormision
Aquesta ciutat és appellada [Ho]rmes, la qual és comensament de les Ind[ies]. E sepiats  que  an esta ciutat venen des naves les quals  han VII e X arbres les [q]uals han velles de chanyes.                                
32. Nocram
63. Torre di Babele
  
1. Bagdad
  
    
  

  
    

 
Questa città si chiama Hormes, la quale segna l’inizio delle Indie. Si sappia che in questa città vengono delle navi che hanno otto e dieci alberi e hanno vele di canne.
  • letto 31 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Golfo Persico (didascalia H e riferimenti 76-79 dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 111 volte

Edizione diplomatica

Per maggior chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in due parti: prima viene presentata la didascalia situata a destra della tavola, poi i riferimenti situati sulla sinistra. 
  

H (didascalia, 76-79)
 

Didascalia H
 

          Denant la bocha del flum de baldach mar de les
         indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles
         les quals son aportades en la ciutat de baldach
         E los pescados qui les pesquen abans que de
         uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan
         taments per tal que los pexos fugen :-

76-79
 

  
  
  
76. insula de chis           77. insula de ormis
                
                             
   
  
  
  
  
  
  
  
78. duomarja
  
                                                                     
  
  
  
79. e[...]
  • letto 132 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

Denant la bocha del flum de baldach mar de les 
indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles 
les quals son aportades en la ciutat de baldach 
E los pescados qui les pesquen abans que de 
uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan
taments per tal que los pexos fugen :-
76. insula de chis                      
77. insula de ormis
78. duomarja
79. e[...]
Denant la bocha del flum de Baldach mar de les Indies e de Pèrssia. Açi són pescades les perles les quals són aportades en la ciutat de Baldach, e los pescadós qui les pesquen abans que devaylen en lo fons de la mar dien lo seus encantaments per tal que los pexos fugen.

76. Insula de Chis                      
77. Insula de Ormis
78. Duomaria
79. e[...]

  • letto 108 volte

Testo e traduzione

 

 

Denant la bocha del flum de Baldach mar de lesIndies e de Pèrssia. Açi són pescades les perlesles quals són aportades en la ciutat de Baldach, e los pescadós qui les pesquen abans que devaylen en lo fons de la mar dien lo seus encantaments per tal que los pexos fugen.

76. Insula de Chis                      
77. Insula de Ormis
78. Duomaria
79. e[...]

Davanti alla foce del fiume di Bagdad, (vi è) il mare delle Indie e della Persia. Qui sono pescate le perle le quali sono portate nella città di Bagdad. I pescatori che le pescano, prima di immergersi nel fondo del mare, pronunciano i loro incantesimi cosicché i pesci fuggano.
  
77. Isola di Hormoz
  • letto 30 volte

I1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla costa meridionale del Golfo Persico (I, riferimenti 80-84 dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

In corrispondenza della trascrizione l'immagine è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

  

I (80-84)
 

 

 80 ietrib                               81 cabat                                               82 jepta     84 almedina    83 golfaca
  • letto 126 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

80. ietrib                               
81. cabat                                              
82. jepta   
83. golfaca  
84. almedina    
80. Ietrib                               
​81. Cabat                                              
82. Jepta   
83. Golfaca  
84. Al Medina  
  • letto 74 volte

K-L-I2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla Penisola arabica (didascalie K-L e riferimenti 3], 86-91 dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 157 volte

Edizione diplomatica

Per maggiore chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in tre parti: prima si presenta la didascalia K, poi quella L, poi i riferimenti situati nella parte inferiore della tavola. 
  

K-L, 3], 86-91

 

 

K, 3]

 

                                                               arabia sebba prouinçia la qual es
                                                                                 aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
                                                                                 de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
                                                                                 odos axi con demirra edensens ees ab
                                                                                 un dade en or enargent een peres preci
                                                                                 osses eencarasegons diu hies atrobat
                                                                                 un auçell q(ue) ha nom fenix :-
                                                                                          ARABIA SEBBA
 
L, 85

 

85. ciutat demecha                                          mecha / Enesta ciutat es larcha de
                                                                        mafumet proffeta dels sarrayns los
                                                                        quals uenan açi de totes lus regio(n)s
                                                                        enpelegrinatge edien edien pus an
                                                                        uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign
                                                                        de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista
                                                                        en reuenencja demufumet :-

   
                                                                                      I2 (86-91)
  

                        86. adep                              88. mey                                     89. adromant                  90. seneha
                    87. adem                                                                                                                                    91. insula [...]*

* la rubrica contina nella tavola successiva, ma è illeggibile

  • letto 157 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'edizione presenta, nell'ordine, la didascalia K, quella L e i riferimenti 86-91.
 

 

arabia sebba prouinçia la qual es
aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
odos axi con demirra edensens ees ab
un dade en or enargent een peres preci
osses eencarasegons diu hies atrobat
un auçell q(ue) ha nom fenix :-
ARABIA SEBBA

  
85. ciutat demecha                                          mecha / Enesta ciutat es larcha de 
mafumet proffeta dels sarrayns los 
quals uenan açi de totes lus regio(n)s  enpelegrinatge edien edien pus an
uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign
de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista
en reuenencja demufumet :-
  
86. adep 
87.
 adem                            
88. mey                                    
89. adromant                 
90. seneha                                                          91. insula [...]
Arabia Sebba:provínçia la qual és aquella que tania la ragina Sebba. Ara és de sarrayns alhàrabs e ay moltes bonnes odós, axí con de mirra e d'ensens, e és abundade en or, en argent e en péres preciosses e encara, segons diu, hi és atrobat un auçell que ha nom fenix. 
Arabia Sebba
  
85. ciutat de Mecha                                         
Mecha: en esta ciutat és l'archa de Mafumet, proffeta dels Sarrayns, los quals venan açí de totes lus regions  en pelegrinatge e dien e dien, pus an vista ten preçiossa cossa, que no són dign de pos veser, e aquí els s'ambaçinan la vista en revenencia de Mufumet.
  
86. Adep 
87.
 Adem                            
88. Mey                                    
89. Adromant                 
90. Seneha                                                        91. Insula [...]

 

 

 

 

  • letto 172 volte

Testo e traduzione

L'edizione presenta, nell'ordine, la didascalia K, quella L e i riferimenti 86-91.

 

Arabia Sebba: provínçia la qual és aquella que tania la ragina Sebba. Ara és de sarrayns alhàrabs e ay moltes bonnes odós, axí con de mirra e d'ensens, e és abundade en or, en argent e en péres preciosses e encara, segons diu, hi és atrobat un auçell que ha nom fenix. 
Arabia Sebba
  
85. ciutat de Mecha                                         
Mecha: en esta ciutat és l'archa de Mafumet, proffeta dels Sarrayns, los quals venan açí de totes lus regions  en pelegrinatge e dien*, pus an vista ten preçiossa cossa, que no són dign de pos veser, e aquí els s'ambaçinan la vista en revenencia de Mufumet.
  
86. Adep 
87.
 Adem                            
88. Mey                                    
89. Adromant                 
90. Seneha                                                    91. Insula [...]

 
Arabia Sebba: provincia che è quella che governava la regina Sebba. Ora è degli arabi saraceni e hanno molti buoni profumi, come la mirra e l’incenso e c’è abbondanza di oro e di argento e pietre preziose e ancora si dice che qui si trova un uccello che ha il nome di fenice.
  
Arabia Sebba
  
85. città della Mecca
Mecca: in questa città c’è la tomba di Maometto, profeta dei saraceni, i quali vengono qui da tutte le regioni in pellegrinaggio e dicono, poiché hanno guardato qualcosa di tanto prezioso, che non sono più degni di poter vedere; qui loro si tolgono la vista in adorazione di Maometto.

*  In questo punto è stata eliminata la diplografia

 

 

 

  • letto 35 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tavola-9

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f10.item.zoom