Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MAPAMUNDI > EDIZIONE

EDIZIONE

  • letto 1131 volte

TAVOLA 1

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
 

Vai alla riproduzione su Gallica [1]

  • letto 610 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della sezione relativa ai giorni del mese (porzione A dell'edizione Grosjean 1977).  

Trascrizione e traduzione a cura di Eleonora Massaro.
 

  • letto 215 volte

Edizione diplomatica

 

 

A

 

Aquests son los iorns de la luna los
bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia
de la luna fo creat adam e es bona aco
mensar tota hobra e afer matrimoni
eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat
ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab
astiralberchs/ehom qui caga en malaltia
guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e
quiy somiara sera prouat al primer
dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er)
be sera:-
Lo sagon jorn de la luna fo creata
heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e
auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre
e acomprar uj e holi e aloguar mano
bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato
ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps
elo malalt guara / e infant que y nex(er)a
uiura e sera çert e sauj en hobres mare
u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n)
Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain
fildeadam no es bo a comprar ni
auendre/ en o far madrimoni/el ma
lat morra/elo somi no sara
Lquart jorn dela luna nasque habel
ees bo atota hobra e entrar en juy
e acompanyarse ab gran hom elo mal
alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr
ouera en lo dia seguent o en lo segon
jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:-
Lo v(e). jorn delaluna es mal que
chayn feu secrefiçi e no lo copli etota
hobra que/hom icome(n)s no profitara equi
muler ipendra no sa lagrara / elo somj
prouara lo segon jorn olo sien jorn
e si tronara morra lo bestiar:
Lo .vj. iorn de la luna nasque njnrod
es bo acasar tota casa e bastir e pla
ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf
ants en ofici / equi nax(er)a sara hom
maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n)
dra mults ayns (e) larguara /esi tronara
p(er) molt fruyts sara :-
Lo .vij(e). jorn mata chayn a ebel ees
mal afer tota hobra / el malalt mora
e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort
Lo .viij(e). iorn nasque matuselah es bo
a tota hobra e acomprar e auendre
e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar
uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a
uiura e sera bon hom e a matramoni bo
Lo .ix(e). iorn nasque lemech no es bo
afer neguna hobra / elomalalt mora
equi miler / pendra no sanalagrera:
Lo .x(e). iorn noe comensa afer larcha
es bo atota hobra asambrar / e aseguar
e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu
elo malat morra esi tronara p(er) be sara :-
Lo  .xi(e). iorn nasque sem es bo atota
hobra  e acomprar camp euinies elo
malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi
prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be
Lo .xij(e). iorn nasque chanan es bo atota
hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a
uiura elo somi prouera al .xxix. iorn :-
Lo .xiij(e). iorn es mal atota hobra noe
i planta uinja e guardet de raure
cap ne barbe/ elo malalt mora e si
tronara es bo p(er) forme(n)t euj e ollj :-
Lo .xiiij(e). iorn fo benayt sem es bo
a totes hobras equiy nax(er)a uiura
elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :-
Lo .xv(e). iorn es mal noy fases nula
hobra ne plentar ne leurar ne
sembrar ne matrimoni elomalalt lon
g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera
lo .viij(e). iorn o/enlo .x(e). esi trona fara mal
Lo .xvi(e). iorn es bo p(er) comprar ca(m)ps
e uinyes ebestiar menut e grosa
e afer conpanyah e afer matrimoni ea
metre infants en master equj y nax(er)a
uiura longua uida elo malalt gura/ elosomj
prouera a .xii. iorns esi tronara p(er) be sara
Lo .xvij(e). iorn sedestroujren los dos
ciutats de sedom e gamora noy fa
ses naguna hobra elomalalt mor(r)a eq(ui)
nax(er)a uiura .xxxviij ayns / e lo somi
prouera en son iorn/esi tronara mort sara
Lo .xviij(e). iorn pres hisach rabecha
es p(er) sambrar elaurar e acomprar
pestiar e bastir eplantar/ equiy nax(er)a
sera sauj hom euiura .lxxx. ayns elaso
mi prouera ensondia/o/en lo .v(e). iorn esi
tronara fara mal el pobol:-
Lo .xix(e). iorn es bo atota hobra e tota
mercadaria e comprar camps e
uinjes /emetre infants en eschola eafer
matrimoni equiynax(er)a bon notari e bel
hon e sauj euiura .xc. ayns/elosomi pro
uera el .viij. iorn/ esi tronara p(er) be sara:-
Lo .xx. iorn es bo a tota hobra p(er) tal
qeu hisach banay a jachob / ees bo
alogar manobres e asab[...] easaguar e
abastir eplantar e acomp[..] bestiar e fer
mercadaria e a fer matr[..]oni el malalt
gura equi y nax(er)a uiura [..] ayns eloson
prorara al .xx(e). iorn esi tronara no p(er) b[..]
Lo .xxi. iorn ees mal a tot hobra [..]
tota marcaderia elomalalt mo[..]
equiy nax(er)a uiura .lxxij. ayns e s[era]
mal hom ladre e rolador e si es fe[...]
sara auol fembra emal parlera e pa[..]
eosa/ elasomi prouera el segon iorn e
si tronara amostr que fara molta plu[.]
Lo .xxij. iorn es bo atota hobra e
atota mercedaria e a tot master
equiy nax(er)a uiura.lxxx.ayns esara
hom benandant tot sosdies/elomalalt
gura / e losomi moltbo/ esi tronara p(er) be
Lo .xxiij. iorn es bo a tota ho
ra que uults fer e matrimoni
[e a]fer uj e oli emudarse delo en loch
e lo malalt gura equi y nax(er)auiura
esi tronara batles (e) aura en aytal
iorn nasque benyamin fil de jachob
Lo .xxiiij(e). iorn nasque faraho noes
bo ne* mal equiynax(er)a uiura .xxx.
ayns el malalt mor(r)a/elosomi faula:-
Lo .xxv(e). iorn es molt mal atota
hobra eatota mecadaria equiy
nax(er)a uiura .lxxxviij. ayns/el malalt
mo(r)ra/ elosomi en lo ters iorn prouara
Lo .xxvi. iorn moyse p(er) ti lamar
roga es bo a tota hobra eanar p(er)
mar e p(er) ter(r)a eplantar ujnyes e afer
matrimoni  el malalt gura equiyna
x(er)a uiura lxxxiij ayns / esi tronara p(er) be
Lo .xxvij. iorn lamagna ploge del
cel es bo atota hobra e amatrimo
ni el malat gura/ equiynax(er)a uiura xxx
ayns / e losomi uertader
Lo .xxviij. iorn es molt bo afer
uj e anar p(er) camj e afer matrim
onis equiynax(er)a uiura el malalt gura
esi tronara per be sara:-
Lo .xxix. iorn entraren los fils
disrael later(r)a santa es bo a tota
hobra sapta(n)t nofaçes amtrim
oni e no liurats infants en ofiçi /e
[.]o malalt gura/ equiy nax(er)a uiura
[..] ayns esara hom manastral el
[som]i prouera en son die esi tronara
per be tronara
Lo xxx iorn es bo per afer
tota hobra e p(er) compra euend
re tota cosa defet de mercadar
[.a] elmalat gura/ equiy nx(er)a uiura
[c]xx. ayns esara hom maluat esara
mercader esi tronara amostrara
gra[..] bondancja enlomon \-

* la e sembra frutto di una correzione a partire da una a 

  • letto 388 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  
A
 

Aquests son los iorns de la luna los
bons / eels mals // En lo p(ri)mer dia
de la luna fo creat adam e es bona aco
mensar tota hobra e afer matrimoni
eauendre/e/acomprar/eanar/en uiat
ge / uulats p(er) mar uulats p(er) terra/e ab
astiralberchs/ehom qui caga en malaltia
guara/ Ejnfant quey nex(er)a uiura/ e
quiy somiara sera prouat al primer
dia o alsinque(n) iorn / e siy tronara p(er)
be sera:-
Lo sagon jorn de la luna fo creata
heua/ e es bo p(er) fer mat rimoni e
auanemar ui/ (e) afer holi/ e auendre
e acomprar uj e holi e aloguar mano
bres/ e anar p(er) mar uulats p(er) terra e ato
ta mercadaria/e ap(ri)odar uinyes e çeps
elo malalt guara / e infant que y nex(er)a
uiura e sera çert e sauj en hobres mare
u eloses/ e elsomi prouera al terç ior(n)
Lo ters iorn dela luna (e) nasque chain
fildeadam no es bo a comprar ni
auendre/ en o far madrimoni/el ma
lat morra/elo somi no sara
Lquart jorn dela luna nasque habel
ees bo atota hobra e entrar en juy
e acompanyarse ab gran hom elo mal
alt guara e qui y nax(er)a uiura elo somi pr
ouera en lo dia seguent o en lo segon
jorn/ e siy tronara sera fam alscuuns lochs:-
Lo v(e). jorn delaluna es mal que
chayn feu secrefiçi e no lo copli etota
hobra que/hom icome(n)s no profitara equi
muler ipendra no sa lagrara / elo somj
prouara lo segon jorn olo sien jorn
e si tronara morra lo bestiar:
Lo .vj. iorn de la luna nasque njnrod
es bo acasar tota casa e bastir e pla
ntar (e) afer matrimonj e a metre jnf
ants en ofici / equi nax(er)a sara hom
maluat / elo malalt gur(er)a e qui muler jpe(n)
dra mults ayns (e) larguara /esi tronara
p(er) molt fruyts sara :-
Lo .vij(e). jorn mata chayn a ebel ees
mal afer tota hobra / el malalt mora
e qui i nax(er)a morra esi tronara mostra mort
Lo .viij(e). iorn nasque matuselah es bo
a tota hobra e acomprar e auendre
e fer compeniah e anar p(er) camj e plantar
uinyes / e a comprar asclaus equjynax(er)a
uiura e sera bon hom e a matramoni bo
Lo .ix(e). iorn nasque lemech no es bo
afer neguna hobra / elomalalt mora
equi miler / pendra no sanalagrera:
Lo .x(e). iorn noe comensa afer larcha
es bo atota hobra asambrar / e aseguar
e ametra infants en ofiçi equi nax(er)a uiu
elo malat morra esi tronara p(er) be sara :-
Lo .xi(e). iorn nasque sem es bo atota
hobra  e acomprar camp euinies elo
malalt guara e qui y nax(er)a uiura / elosomi
prouera lo quart iorn esi tronara p(er) be
Lo .xij(e). iorn nasque chanan es bo atota
hobra elo malalt gura / equiy nax(er)a
uiura elo somi prouera al .xxix. iorn :-
Lo .xiij(e). iorn es mal atota hobra noe
i planta uinja e guardet de raure
cap ne barbe/ elo malalt mora e si
tronara es bo p(er) forme(n)t euj e ollj :-
Lo .xiiij(e). iorn fo benayt sem es bo
a totes hobras equiy nax(er)a uiura
elo malalt gu(er)ra esi tronara p(er) be sara :-
Lo .xv(e). iorn es mal noy fases nula
hobra ne plentar ne leurar ne
sembrar ne matrimoni elomalalt lon
g(e)ra malaltia (e) mor(er)a/ elo somi prouera
lo .viij(e). iorn o/enlo .x(e). esi trona fara mal
Lo .xvi(e). iorn es bo p(er) comprar ca(m)ps
e uinyes ebestiar menut e grosa
e afer conpanyah e afer matrimoni ea
metre infants en master equj y nax(er)a
uiura longua uida elo malalt gura/ elosomj
prouera a .xii. iorns esi tronara p(er) be sara
Lo .xvij(e). iorn sedestroujren los dos
ciutats de sedom e gamora noy fa
ses naguna hobra elomalalt mor(r)a eq(ui)
nax(er)a uiura .xxxviij ayns / e lo somi
prouera en son iorn/esi tronara mort sara
Lo .xviij(e). iorn pres hisach rabecha
es p(er) sambrar elaurar e acomprar
pestiar e bastir eplantar/ equiy nax(er)a
sera sauj hom euiura .lxxx. ayns elaso
mi prouera ensondia/o/en lo .v(e). iorn esi
tronara fara mal el pobol:-
Lo .xix(e). iorn es bo atota hobra e tota
mercadaria e comprar camps e
uinjes /emetre infants en eschola eafer
matrimoni equiynax(er)a bon notari e bel
hon e sauj euiura .xc. ayns/elosomi pro
uera el .viij. iorn/ esi tronara p(er) be sara:-
Lo .xx. iorn es bo a tota hobra p(er) tal
qeu hisach banay a jachob / ees bo
alogar manobres e asab[...] easaguar e
abastir eplantar e acomp[..] bestiar e fer
mercadaria e a fer matr[..]oni el malalt
gura equi y nax(er)a uiura [..] ayns eloson
prorara al .xx(e). iorn esi tronara no p(er) b[..]
Lo .xxi. iorn ees mal a tot hobra [..]
tota marcaderia elomalalt mo[..]
equiy nax(er)a uiura .lxxij. ayns e s[era]
mal hom ladre e rolador e si es fe[...]
sara auol fembra emal parlera e pa[..]
eosa/ elasomi prouera el segon iorn e
si tronara amostr que fara molta plu[.]
Lo .xxij. iorn es bo atota hobra e
atota mercedaria e a tot master
equiy nax(er)a uiura.lxxx.ayns esara
hom benandant tot sosdies/elomalalt
gura / e losomi moltbo/ esi tronara p(er) be
Lo .xxiij. iorn es bo a tota ho
ra que uults fer e matrimoni
[e a]fer uj e oli emudarse delo en loch
e lo malalt gura equi y nax(er)auiura
esi tronara batles (e) aura en aytal
iorn nasque benyamin fil de jachob
Lo .xxiiij(e). iorn nasque faraho noes
bo ne* mal equiynax(er)a uiura .xxx.
ayns el malalt mor(r)a/elosomi faula:-
Lo .xxv(e). iorn es molt mal atota
hobra eatota mecadaria equiy
nax(er)a uiura .lxxxviij. ayns/el malalt
mo(r)ra/ elosomi en lo ters iorn prouara
Lo .xxvi. iorn moyse p(er) ti lamar
roga es bo a tota hobra eanar p(er)
mar e p(er) ter(r)a eplantar ujnyes e afer
matrimoni  el malalt gura equiyna
x(er)a uiura lxxxiij ayns / esi tronara p(er) be
Lo .xxvij. iorn lamagna ploge del
çel es bo atota hobra e amatrimo
ni el malat gura/ equiynax(er)a uiura xxx
ayns / e losomi uertader
Lo .xxviij. iorn es molt bo afer
uj e anar p(er) camj e afer matrim
onis equiynax(er)a uiura el malalt gura
esi tronara per be sara:-
Lo .xxix. iorn entraren los fils
disrael later(r)a santa es bo a tota
hobra sapta(n)t nofaçes amtrim
oni e no liurats infants en ofiçi /e
[.]o malalt gura/ equiy nax(er)a uiura
[..] ayns esara hom manastral el
[som]i prouera en son die esi tronara
per be tronara
Lo xxx iorn es bo per afer
tota hobra e p(er) compra euend
re tota cosa defet de mercadar
[.a] elmalat gura/ equiy nx(er)a uiura
[c]xx. ayns esara hom maluat esara
mercader esi tronara amostrara
gra[..] bondancja enlomon \-
Aquests són los jorns de la luna, los bons  e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera.
Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a priodar vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn.
Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de Adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà.
L quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà serà fam alscuuns lochs.
Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar.
Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, és bo a casar tota casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà.
Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort.
Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo.
Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui miler pendrà no s'an alagrera.
Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra a sambrar, e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu e lo malat morrà e si tronarà per be sarà.
Lo  XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra  e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be.
Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viura, e lo somi proverà al XXIX jorn.
Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y planta vinja, e guardet de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forment e vi e olli.
Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà.
Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. 
Lo XVIe jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar menut e grosa, e a fer conpanyah, e a fer matrimoni, e a metre infants en master. E qui y naxerà viurà longua vida, e lo malalt gurà, e lo somi proverà a XII jorns e si tronarà per bé sarà.
Lo XVIIe jorn se destroviren los dos ciutats de Sedom e Gamora, no y fa ses naguna hobra. E lo malalt morrà, e qui naxerà viurà XXXVIII ayns, e lo somi proverà en son jorn, e si tronarà mort sara.
Lo XVIIIe jorn pres Hisach Rabecha, és per sambrar e laurar e a comprar pestiar e bastir e plantar. E qui y naxerà serà savi hom e viurà LXXX ayns, e la somi proverà en son dia o en lo Ve jorn, e si tronarà farà mal el pobol.
Lo XIXe jorn és bo a tota hobra e tota mercadaria, e comprar camps e vinies, e metre infants en eschola e a fer matrimoni. E qui y naxerà bon notari e bel hon e savi e viurà XC ayns, e lo somi proverà el VIII jorn, e si tronarà per bé sarà.
Lo XX jorn és bo a tota hobra per tal qeu Hisach banay a Jachob, e és bo a logar manobres e a sab[...] e a saguar e a bastir e plantar e a comp[..] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[..]oni. El malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns, e lo son prorarà al XXe jorn, e si tronarà no per b[..]
Lo XXI jorn e és mal a tot hobra [..] tota marcaderia. E lo malalt mo[..] e qui y naxerà viurà LXXII ayns e serà mal hom ladre e rolador, e si es fe[...] sarà àvol fembra e mal parlerà e pa[..] eosa. E la somi proverà el segon jorn e si tronarà amostr que fara molta plu[.]
Lo XXII jorn és bo a tota hobra e a tota mercedaria e a tot master. E qui y naxerà viurà LXXX ayns e sarà hom ben andant tot sos dies. E lo malalt gurà, e lo somi molt bo, e si tronarà per bé.
Lo XXIII jorn és bo a tota hora que vults fer, e matrimoni e a fer vi e oli, e mudarse de lo en loch. E lo malalt gurà e qui y naxerà viurà, e si tronarà batles e aurà. En aytal jorn nasqué Benyamin, fil de Jachob.
Lo XXIIIe jorn nasqué Farahó. No és bo ne* mal, e qui y naxerà viurà XXX ayns, el malalt morrà, e lo somi faula.
Lo XXVe jorn és molt mal a tota hobra e a tota mecadaria, e qui y naxerà viurà LXXXVIII ayns, el malalt morra, e lo somi en lo ters jorn provara.
Lo XXXVI jorn Moysé perti la Mar Roga, és bo a tota hobra e anar per mar e per terra, e plantar vinyes, e a fer matrimoni. El malalt gurà e qui y naxerà viurà LXXXIII ayns, e si tronarà per bé.
Lo XXVII jorn la magna plogé del çel. Es bo a tota hobra e a matrimoni, el malat gurà, e qui y naxerà viurà XXX ayns, e lo somi vertader.
Lo XXXVIII jorn és molt bo a fer vi e anar per cami, e a fer matrimonis. E qui y naxerà viurà, el malalt gurà, e si tronarà per be sarà.
Lo XXIX jorn entraren los fils d'Israel la terra santa, és bo a tota hobra, saptant no façes amtrimoni e no liurats infants en ofiçi. E [.]o malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns e sarà hom manastral, el somi proverà en son die, e si tronarà per bé tronarà.
Lo XXX jorn és bo per a fer tota hobra e per comprà e vendre tota cosa de fet de mercadar[.]a. El malat gurà, e qui y nxerà viurà [c]xx ayns e sarà hom malvat e sarà mercader, e si tronarà amostrarà gra[..] bondancia en lo mon.
  • letto 133 volte

Testo e traduzione

  

 

A
 
Aquests són los jorns de la luna, los bons  e els mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam, e és bona a comensar tota hobra e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui caga en malaltia guarà e infant quey nexerà viurà e qui y somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn e, si y tronara, per be sera.
Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva, e és bo per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi e a loguar manobres, e anar per mar vulats per terra, e a tota mercadaria, e a podar* vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà viurà e sera çert e savi en hobres mareveloses, e el somi proverà al terç jorn.
Lo ters jorn de la luna e nasqué Chain, fil de Adam, no es bo a comprar ni a vendre, e no far madrimoni. El malat morrà, e lo somi no sarà.
L[o] quart jorn de la luna nasqué Habel, e és bo a tota hobra e entrar en juy e acompanyarse ab gran hom. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà e lo somi proverà en lo dia seguent o en lo segon jorn. E si y tronarà sera fam alscuuns lochs.
Lo Ve jorn de la luna es mal, que Chayn feu secrefiçi e no lo copli, e tota hobra que hom icomens no profitarà, e qui muler i pendrà no s'alagrarà, e lo somi provarà lo segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar.
Lo VI jorn de la luna nasqué Ninrod, és bo a casar tota casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurerà e qui muler i pendra mults ayns elarguarà, e si tronarà per molt fruyts sarà.
Lo VIIe jorn matà Chayn a Ebel, e és mal a fer tota hobra. El malalt morà e qui i naxerà morrà, e si tronarà mostrà mort.
Lo VIIIe jorn nasqué Matuselah, és bo a tota hobra e a comprar e a vendre, e fer compeniah, e anar per cami e plantar vinyes, e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni bo.
Lo IXe jorn nasqué Lemech, no és bo a fer neguna hobra. E lo malalt morà e qui muler** pendrà no s'an alagrera.
Lo Xe jorn Noé comensà a fer l'archa, és bo a tota hobra, a sambrar e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viu[ra] e lo malat morrà e si tronarà per be sarà.
Lo  XIe jorn nasqué Sem, és bo a tota hobra  e acomprar camp e vinies. E lo malalt guarà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà lo quart jorn e si tronarà per be.
Lo XIIe jorn nasqué Chanan, és bo a tota hobra. E lo malalt gurà, e qui y naxerà viurà, e lo somi provera al XXIX jorn.
Lo XIIIe jorn és mal a tota hobra, Noé y plantà vinja e guarde't de raure cap ne barbe. E lo malalt morà, e si tronarà és bo per forment e vi e olli.
Lo XIIIIe jorn fo benayt Sem, és bo a totes hobras. E qui y naxerà viurà, e lo malalt guerra, e si tronarà per bé sarà.
Lo XVe jorn és mal, no y fases nula hobra, ne plentar, ne leurar, ne sembrar, ne matrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morerà, e lo somi proverà lo VIIIe jorn o en lo Xe, e si tronà farà mal. 
Lo XVIe jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar menut e grosa, e a fer conpanyah, e a fer matrimoni, e a metre infants en master. E qui y naxerà viurà longua vida, e lo malalt gurà, e lo somi proverà a XII jorns e si tronarà per bé sarà.
Lo XVIIe jorn se destroviren los dos ciutats de Sedom e Gamora, no y fa ses naguna hobra. E lo malalt morrà, e qui naxerà viurà XXXVIII ayns, e lo somi proverà en son jorn, e si tronarà mort sarà.
Lo XVIIIe jorn pres Hisach Rabecha, és [bo] per sambrar e laurar e a comprar bestiar*** e bastir e plantar. E qui y naxerà serà savi hom e viurà LXXX ayns, e la somi proverà en son dia o en lo Ve jorn, e si tronarà farà mal el pobol.
Lo XIXe jorn és bo a tota hobra e tota mercadaria, e comprar camps e vinies, e metre infants en eschola e a fer matrimoni. E qui y naxerà bon notari e bel hon e savi e viurà XC ayns, e lo somi proverà el VIII jorn, e si tronarà per bé sarà.
Lo XX jorn és bo a tota hobra per tal qeu Hisach banay a Jachob, e és bo a logar manobres e a sab[rar] e a saguar e a bastir e plantar e a comp[rar] bestiar e fer mercadaria e a fer matr[im]oni. El malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns, e lo son prorarà al XXe jorn, e si tronarà no per b[é]
Lo XXI jorn e és mal a tot[a] hobra [e a] tota marcaderia. E lo malalt mo[rrà] e qui y naxerà viurà LXXII ayns e serà mal hom, ladre e robador****, e si es fe[mbra] sarà àvol fembra e mal parlerà e pa[r]eosa. E la somi proverà el segon jorn e si tronarà amostr que fara molta plu[gha].
Lo XXII jorn és bo a tota hobra e a tota mercedaria e a tot master. E qui y naxerà viurà LXXX ayns e sarà hom ben andant tot sos dies. E lo malalt gurà, e lo somi molt bo, e si tronarà per bé.
Lo XXIII jorn és bo a tota hora que vults fer, e matrimoni e a fer vi e oli, e mudarse de lo en loch. E lo malalt gurà e qui y naxerà viurà, e si tronarà batles e aurà. En aytal jorn nasqué Benyamin, fil de Jachob.
Lo XXIIIe jorn nasqué Farahó. No és bo ne mal, e qui y naxerà viurà XXX ayns, el malalt morrà, e lo somi faula.
Lo XXVe jorn és molt mal a tota hobra e a tota mecadaria, e qui y naxerà viurà LXXXVIII ayns, el malalt morra, e lo somi en lo ters jorn provara.
Lo XXXVI jorn Moysé perti la Mar Roga, és bo a tota hobra e anar per mar e per terra, e plantar vinyes, e a fer matrimoni. El malalt gurà e qui y naxerà viurà LXXXIII ayns, e si tronarà per bé.
Lo XXVII jorn la magna plogé del çel, és bo a tota hobra e a matrimoni. El malat gurà, e qui y naxerà viurà XXX ayns, e lo somi vertader.
Lo XXXVIII jorn és molt bo a fer vi e anar per cami, e a fer matrimonis. E qui y naxerà viurà, el malalt gurà, e si tronarà per be sarà.
Lo XXIX jorn entraren los fils d'Israel la terra santa, és bo a tota hobra, saptant no façes matrimoni***** e no liurats infants en ofiçi. E [l]o malalt gurà, e qui y naxerà viurà [..] ayns e sarà hom manastral, el somi proverà en son die, e si tronarà per bé tronarà.
Lo XXX jorn és bo per a fer tota hobra e per comprà e vendre tota cosa de fet de mercadar[i]a. El malat gurà, e qui y n[a]xerà viurà cxx ayns e sarà hom malvat e sarà mercader, e si tronarà amostrarà gra[n] bondancia en lo mon.
Questi sono i giorni del mese, quelli buoni e quelli sfavorevoli. Nel primo giorno fu creato Adamo, ed è buono per iniziare qualsiasi opera, per sposarsi, per vendere e comprare, per viaggiare per mare o per terra e per costruire alloggi. Chi si ammala guarirà, il bambino che nascerà in quel giorno vivrà, e chi ha un sogno lo vedrà realizzato il primo o il quinto giorno, e se tuona è buon segno.
Il secondo giorno del mese fu creata Eva, e quel giorno è buono per sposarsi, vendemmiare e fare olio, vendere e comprare vino e olio, assumere lavoratori, viaggiare per mare e per terra, va bene per tutti i commerci, per tagliare viti e ceppi. Il malato guarirà, il bambino che nascerà in questo giorno vivrà e sarà assennato e saggio in opere meravigliose. Il sogno diventerà realtà il terzo giorno.
Il terzo giorno del mese nacque Caino, figlio di Adamo, questo giorno non è adatto per comprare, vendere o sposarsi. Il malato morirà e il sogno non si realizzerà.
Il quarto giorno del mese nacque Abele, e questo giorno è buono per qualsiasi lavoro, per avviare un processo o per farsi accompagnare da un uomo importante. Il malato guarirà e chi nascerà vivrà, e il sogno si realizzerà il giorno successivo o il secondo. Se tuonerà, in alcuni luoghi ci sarà la carestia.
Il quinto giorno del mese è sfavorevole, poiché Caino ha offerto il suo sacrificio, ma non l’ha compiuto, e qualunque lavoro si inizi oggi, non prospererà, e chi prenderà moglie non sarà felice, e il sogno si avvererà il secondo o il sesto giorno, e se tuonerà il bestiame morirà.
Il sesto giorno del mese nacque Nimrod, questo giorno è buono per mettere su casa e costruire, per piantare, per celebrare un matrimonio, per introdurre i bambini ai mestieri. Chi nasce in questo giorno sarà un uomo malvagio, il malato guarirà e chi prende moglie sarà felice per molti anni, e se tuonerà ci saranno molti frutti.
Il settimo giorno Caino uccise Abele, ed è sfavorevole compiere qualsiasi opera. Il malato morirà, chi nasce morirà e se tuonerà indicherà la morte.
L’ottavo giorno nacque Matusalemme, questo giorno è buono per ogni opera, per comprare e vendere, fondare una società, viaggiare per lunghe distanze, piantare vigne e acquistare schiavi. E chi nascerà vivrà e sarà un buon uomo, e il giorno è buono per il matrimonio.
Il nono giorno nacque Lemech, non è una buona giornata per nessuna opera. Il malato morirà e chi prenderà moglie non avrà gioia.
Il decimo giorno Noè cominciò a costruire l’arca, la giornata è buona per ogni lavoro, per seminare e raccogliere e introdurre i bambini ai mestieri. Chi è nato in questo giorno vivrà, il malato morirà e se tuonerà, sarà buon segno.
L’undicesimo giorno nacque Sem, la giornata è buona per ogni lavoro, per comprare campi e vigne. Il malato guarirà e chi nasce vivrà, il sogno si avvererà il quarto giorno e se tuona è buon segno.
Il dodicesimo giorno nacque Canaan, la giornata è buona per ogni lavoro. Il malato guarirà e chi nascerà vivrà e il sogno si realizzerà il 29° giorno.
Il tredicesimo giorno è sfavorevole per ogni opera, Noè piantò delle viti quel giorno e fai attenzione a non tagliarti i capelli o la barba. Il malato morirà e se tuonerà fa bene al grano, al vino e all’olio.
Il quattordicesimo giorno Sem fu benedetto, la giornata è buona per tutti i lavori. Chi nascerà vivrà, il malato guarirà e se tuonerà sarà buon segno.
Il quindicesimo giorno è sfavorevole, non si deve fare nessun lavoro, nè piantare, nè arare, nè seminare, nè sposarsi. Il malato si ammalerà a lungo e morirà, un sogno si avvererà l'ottavo o il decimo giorno, e se tuonerà questo preannuncerà il disastro.
Il sedicesimo giorno è buono per acquistare campi e vigne, bestiame piccolo e grande, fondare una società, sposarsi e dare un mestiere ai figli. Chi nascerà in questo giorno avrà una lunga vita, i malati guariranno, e il sogno si avvererà il 12° giorno e se tuonerà, sarà buon segno.
Il diciassettesimo giorno furono distrutte le due città di Sodoma e Gomorra, non si deve fare alcun lavoro. Il malato morirà, chi nascerà vivrà 38 anni, il sogno si avvererà nello stesso giorno e se tuonerà significa morte.
Il diciottesimo giorno Isacco prese con sé Rebecca, la giornata è buona per seminare, arare, acquistare bestiame, costruire e piantare. Chi nascerà sarà un uomo saggio e vivrà 80 anni, e il sogno si avvererà lo stesso o il quinto giorno e se tuonerà significherà disgrazia per il popolo.
Il diciannovesimo giorno è buono per ogni lavoro e commercio, per acquistare campi e vigne, per ammettere i figli a scuola e per contrarre matrimonio. Chi nasce in questo giorno diventerà un buon notaio, un uomo bello e intelligente e vivrà 90 anni. Il sogno si avvererà l’ottavo giorno e se tuonerà sarà buon segno.
Il ventesimo giorno è buono per qualsiasi lavoro, perché in quel giorno Isacco benedisse Giacobbe, e la giornata è buona per assumere lavoratori, seminare, raccogliere, costruire e piantare, acquistare bestiame, fare affari e sposarsi. Chi è malato guarirà e chi nasce in questo giorno vivrà [..] anni, il sogno si avvererà il 20° giorno, e se tuonerà, non è buon segno.
Il ventunesimo giorno è brutto per ogni lavoro e commercio. Il malato morirà, chi nascerà vivrà 72 anni, e sarà una persona cattiva, un ladro e un brigante e se è una donna, sarà una donna cattiva, calunniatrice e pigra. Il sogno si avvererà il giorno dopo, e se tuonerà, indica forte pioggia.
Il ventiduesimo giorno è buono per qualunque lavoro, qualunque commercio e qualunque mestiere. Chi nasce vivrà 80 anni e avrà successo tutti i suoi giorni. Chi è malato guarirà e il sogno sarà molto bello, e se tuonerà, sarà buon segno.
Il ventitreesimo giorno è buono per qualsiasi lavoro tu voglia fare, per un matrimonio, per fare il vino o l’olio, o spostarti da un luogo all’altro. Il malato guarirà e chi nascerà in questo giorno vivrà, e se tuonerà ci sarà la guerra. In questo giorno nacque Beniamino, figlio di Giacobbe.
Il ventiquattresimo giorno nacque il Faraone. La giornata non è né bella né brutta. Chi nasce vivrà 30 anni, il malato morirà, un sogno sarà menzognero.
Il venticinquesimo giorno è pessimo per qualsiasi lavoro e attività. Chi nascerà vivrà 88 anni, il malato morirà e il sogno si avvererà il terzo giorno.
Il ventiseiesimo giorno Mosè separò il Mar Rosso, la giornata è buona per ogni lavoro, per viaggiare per mare e per terra, per piantare vigne e per sposarsi. Il malato guarirà, chi nascerà vivrà 83 anni e, se tuonerà, sarà buon segno.
Il ventisettesimo giorno la manna cadde dal cielo, questo giorno è buono per ogni lavoro e per il matrimonio. Chi è malato guarirà, chi nasce vivrà 30 anni e il sogno diventerà realtà.
Il ventottesimo giorno è ottimo per fare il vino, viaggiare e contrarre un matrimonio. Chi nasce in questo giorno vivrà, il malato guarirà e se tuona sarà buon segno.
Il ventinovesimo giorno i figli d’Israele entrarono in Terra Santa, questo è un buon giorno per ogni lavoro, ma non sposarti e non introdurre i figli ad alcun lavoro. Il malato guarirà; chi nascerà vivrà [..] anni e sarà un abile artigiano. Il sogno si avvererà in questo giorno e, se tuonerà, sarà buon segno.
Il trentesimo giorno è buono per svolgere qualsiasi lavoro e acquistare o vendere qualsiasi tipo di merce. Il malato guarirà; chi nasce in questo giorno vivrà 120 anni, e sarà una persona cattiva e diventerà un commerciante. Se tuonerà indica una grande fertilità della terra.

Il testo tra [ ] è aggiunta critica a correzione di omissioni o a integrazione di porzioni testuali illeggibili. Le integrazioni sono operate sulla scorta di Grosjean 1977.
* corretto a partire da priodar
** corretto a partire da miler
*** corretto a partire da pestiar
****
 corretto a partire da rolador
***** corretto a partire da amtrimoni

  • letto 105 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione testuale relativa alle maree (B dell'edizione Grosjean 1977).  

Trascrizione e traduzione a cura di Eleonora Massaro.
 

  • letto 174 volte

Edizione diplomatica

 

 

B

 

              Aso es lo cors deles marees. In comesand del mo(n)t de Gibetaria i(n)tro astoch de
              pomarch chies i(n) bretagna / luna i(n) grech (e) lebeg . p. mar . (e) i(n) mestre
              (e) uentfora . B . mar: -
 

 

Lettere dorate all'esterno della circonferenza: 
G
[.]
S
L
P
M

 
Lettere rubricate all'interno della circonferenza:
P
B

 
Toponimi all'interno del settore circolare:
sayn
sanmae
forndartus
insuladebas
setrilles
Granexo
ras bra(n)zard
porlam
uhic
beocef
gui(n)salexeo
romaneo
sanux
sayna
  • letto 194 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

Aso es lo cors deles marees. In comesand del mo(n)t de Gibetaria i(n)tro astoch de
pomarch chies i(n) bretagna / luna i(n) grech (e) lebeg . p. mar . (e) i(n) mestre
(e) uentfora . B . mar: -
Asó és lo cors de les marees incomesand del mont de Gibetaria intrò a Stoch de Pomarch chi és in Bretagna. Luna in grech e lebeg: . p. mar . e in mestre e vent forà: . B . mar.

 

Lettere dorate all'esterno della circonferenza: 
G
[.]
S
L
P
M

 
Lettere rubricate all'interno della circonferenza:
P
B

 
Toponimi all'interno del settore circolare:
sayn
sanmae
forndartus
insuladebas
setrilles
Granexo
ras bra(n)zard
porlam
uhic
beocef
gui(n)salexeo
romaneo
sanux
sayna
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: 
G
[.]
S
L
P
M

 
Lettere rubricate all'interno della circonferenza:
P
B

 
Toponimi all'interno del settore circolare:
Sayn
Sanmae
Forndartus
Insula de Bas
Setrilles
Granexo
Ras Branzard
Porlam
Uhic
Beocef
Guinsalexeo
Romaneo
Sanux
Sayna
  • letto 103 volte

Testo e traduzione

 

Asó és lo cors de les marees incomesand del mont de Gibetaria intrò a Stoch de Pomarch chi és in Bretagna. Luna in grech e lebeg . p. mar . e in mestre e vent forà . B . mar. Questo è il corso delle maree, partendo dalla Rocca di Gibilterra* fino alla Pointe de Penmarch, che si trova in Bretagna. Luna a nord-est e sud-ovest: alta marea (P), a nord-ovest e venti da fuori: bassa marea (B).

 

Lettere dorate all'esterno della circonferenza: 
G
[.]
S
L
P
M
 
Lettere rubricate all'interno della circonferenza:
P
B
 
Toponimi all'interno del settore circolare:
Sayn
Sanmae
Forndartus
Insula de Bas
Setrilles
Granexo
Ras Branzard
Porlam
Uhic
Beocef
Guinsalexeo
Romaneo
Sanux
Sayna
Lettere dorate all'esterno della circonferenza: 
G (Grecale)
[.] (Levante)
S (Scirocco)
L (Libeccio)
P (Ponente)
M (Maestrale)
 
Lettere rubricate all'interno della circonferenza:
P (alta marea)
B (bassa marea)
 
Toponimi all'interno del settore circolare:
Île de Sein
Pointe Saint-Mathieu
Chenal du Four
Île de Batz
Les Sept Îles
Guernsey
Raz Blanchard
Portland
Isle of Wight
Beachy Head  
Winchelsea
Romney
Sandwich
Seine**

* L'identificazione del mont de Gibetaria con Gibilterra, geograficamente lontana dai restanti toponimi, ha suscitato qualche perplessità (cfr. Rosselló i Verger 2009, p. 171) 
** L'identificazione del toponimo Sayna con la Senna può essere messa in dubbio perché non risulta particolarmente coerente con il percorso delineato, che dovrebbe terminare in Inghilterra piuttosto che in Francia (cfr. Rosselló i Verger 2009, p. 174) 

  • letto 84 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione relativa allo schema atto a stabilire la data delle festività mobili (C dell'edizione Grosjean 1977).  

Trascrizione a cura di Eleonora Massaro.

  • letto 155 volte

Edizione diplomatica

 

 

C

 

Aquesta roda uos mostra lauro nomero tots temps (e) quantes setmanes de carnal (e) aquants [iorns]
ue pasqua demarç o dabril // (e) çincogema enquants iorns demayg o de juyn sara/ (e) ayxi [hofar...]
sapiats que en lay(n) de m .ccclxxv. corra lauro / nomero / en .viij. adonchs /  uogits la figura [fins]
sialama esquera hon ha scrit lauronomero andret denombre de .viij. quj co[r](r)a en aquest ayn de
.mccclxxv. (e) ala hon uos mostra laltra ma son setmanes de carnal/ (e) ala hon uos mostra [..]
gospa delaspassa uos mostra pasqua (e) ala hon toca lacapula del cap uos mostra çjnco gema
per aquel ayn / (e) laltre ayn lexarem lo mombre de .viij. euogirets la figura en .ix. (e) [...]
fins a .xix. ayns tornarets en .i. (e) ayxi per tots/ te[...]
lo nomre negre mostra abril (e) lo uermel amostra març
 

 

Cerchio n. 1*: 
.XXVI. mag/ .XXVIIJ. mag/ .XXIX. mag/ .XXXI. mag/ [..............]/ [..............]/ .V. j[...]/ .VI. juy(n)/ .VIIII. mag/ .X. mag/.XII. mag/ .XIII. mag/ .XV. mag/ .XVIJ. mag/ .XVIII. mag/ .XX. mag/ .XXI. mag/ .XXIII. mag/ .XXIIIJ. mag
 
Cerchio n. 2:
.XXX./ .XXXI./ .II./ .III./ .V./ .VI./ .VIII./ .X./ .XI./ .XIII./ .XIIII./ .XVI./ .XVIIII:/ .XIX./ .XXIJ./ .XXIIJ./ .XXV./ .XXVIJ./ .XXVIIJ./
  
Cerchio n. 3:
X/ .X./ X/ X/ .VI./ .VJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./  .VIIJ./  .VIJ./  .VIIJ./  .VIIIJ./  .VIIIJ./  .VIIIJ./ X
  
Cerchio n. 4: 
.XV./ .IIIJ./ .XIJ./ .I./ .IX./ .XVIJ./ .VI./ .XIIIJ./ .III./ .XI./ XIX/ .VIIJ./ .XVJ./ .V./ XIIJ./ .IJ./ .X./ .XVIIJ./ .VIJ.
  
Cerchio n. 5:
.f./ .e./ .d./ .b./ .a./ .G./ .f./ .d./ .c./ .b./ .A./ .f./ .e./ .d./ .c./ .a./ .G./ .f./ .e./ .c./ .b./ .a./ .G./ .e./ .d./ .c./ .b./ .G./  
  
Cerchio n. 6:
[v]/ vi/ .vij.
  
Cerchio n. 7:
B/ B/ B/ B/ B
  
Cerchio n.8:
m. ccclx
vj. baxex

* I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica. 
 

  • letto 201 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

Aquesta roda uos mostra lauro nomero tots temps (e) quantes setmanes de carnal (e) aquants [iorns]
ue pasqua demarç o dabril // (e) çincogema enquants iorns demayg o de juyn sara/ (e) ayxi [hofar...]
sapiats que en lay(n) de m .ccclxxv. corra lauro / nomero / en .viij. adonchs /  uogits la figura [fins]
sialama esquera hon ha scrit lauronomero andret denombre de .viij. quj co[r](r)a en aquest ayn de
.mccclxxv. (e) ala hon uos mostra laltra ma son setmanes de carnal/ (e) ala hon uos mostra [..]
gospa delaspassa uos mostra pasqua (e) ala hon toca lacapula del cap uos mostra çjnco gema
per aquel ayn / (e) laltre ayn lexarem lo mombre de .viij. euogirets la figura en .ix. (e) [...]
fins a .xix. ayns tornarets en .i. (e) ayxi per tots/ te[...]
lo nomre negre mostra abril (e) lo uermel amostra març
Aquesta roda vos mostra l'auro nomero tots temps e quantes setmanes de Carnal e aquants jorns ve Pasqua de març o d'abril e Çincogema en quants jorns de mayg o de juyn sarà. E ayxi ho far[..] sapiats que en l'ayn de MCCCLXXV corrà l'auro nomero en VIII, adonchs  vogits la figura fins sia la mà esquera hon ha scrit l'auro nomero andret de nombre de VIII qui corra en aquest ayn de MCCLXXV e alà hon vos mostra l'altra mà són setmanes de Carnal, e alà hon vos mostra [..] gospa de l'aspassa, vos mostra Pasqua e alà hontoca la capula del cap vos mostra Çincogema per aquel ayn. E l'altre ayn lexarem lo mombre de VIII e vogirets la figura en IX e [...] fins a XIX ayns tornarets en I, e ayxi per tots te[...]. Lo nomre negre mostra abril e lo vermel amostra març.

 

Cerchio n. 1*: 

.XXVI. mag/ .XXVIIJ. mag/ .XXIX. mag/ .XXXI. mag/ [..............]/ [..............]/ .V. j[...]/ .VI. juy(n)/ .VIIII. mag/ .X. mag/.XII. mag/ .XIII. mag/ .XV. mag/ .XVIJ. mag/ .XVIII. mag/ .XX. mag/ .XXI. mag/ .XXIII. mag/ .XXIIIJ. mag
 
Cerchio n. 2:

.XXX./ .XXXI./ .II./ .III./ .V./ .VI./ .VIII./ .X./ .XI./ .XIII./ .XIIII./.XVI./.XVIIII:/.XIX./ .XXIJ./ .XXIIJ./ .XXV./ .XXVIJ./ .XXVIIJ./
  
Cerchio n. 3:
 
X/ .X./ X/ X/ .VI./ .VJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIJ./ .VIIJ./ .VIIJ./   .VIIJ./  .VIJ./  .VIIJ./  .VIIIJ./ .VIIIJ./  .VIIIJ./ X
  
Cerchio n. 4: 
 
.XV./ .IIIJ./ .XIJ./ .I./ .IX./ .XVIJ./ .VI./ .XIIIJ./ .III./ .XI./ XIX/ .VIIJ./ .XVJ./ .V./ XIIJ./ .IJ./ .X./ .XVIIJ./ .VIJ.
  
Cerchio n. 5:
 
.f./ .e./ .d./ .b./ .a./ .G./ .f./ .d./ .c./ .b./ .A./ .f./ .e./ .d./ 
.c./ .a./ .G./ .f./ .e./ .c./ .b./ .a./ .G./ .e./ .d./ .c./ .b./ .G./  
  
Cerchio n. 6:
 
[v]/ vi/ .vij.
  
Cerchio n. 7:
 
B/ B/ B/ B/ B
  
Cerchio n.8:
 
m. ccclx
vj. baxex
Cerchio n. 1: 
 
XXVI mag/ XXVIII mag/ XXIX mag/ XXXI mag/ [..............]/ [..............]/ V j[...]/ VI juyn/ VIIII mag/ X mag/ XII mag/ XIII mag/ XV mag/ XVII mag/ XVIII mag/ XX mag/ XXI mag/ XXIII mag/ XXIIII mag
 
Cerchio n. 2:
 
XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
  
Cerchio n. 3:
 
X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/  VIII/  VII/  VIII/  VIIII/  VIIII/  VIIII/ X
  
Cerchio n. 4: 
 
XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII
  
Cerchio n. 5:
 
f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/ 
e/ c/ b/ a/ g/ e/ d/ c/ b/ G/  
  
Cerchio n. 6:
 
[V]/ VI/ VII
  
Cerchio n. 7:
 
B/ B/ B/ B/ B
  
Cerchio n.8:
 
MCCCLXVI baxex

* I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica. 

  • letto 112 volte

Testo e traduzione

 

Aquesta roda vos mostra l'auro nomero tots temps e quantes setmanes de Carnal e aquants jorns ve Pasqua de març o d'abril e Çincogema en quants jorns de mayg o de juyn sarà. E ayxi ho far[ets]*: sapiats que en l'ayn de MCCCLXXV corrà l'auro nomero en VIII, adonchs  vogits la figura fins sia la mà esquera hon ha scrit l'auro nomero andret de nombre de VIII qui corra en aquest ayn de MCCLXXV. E alà hon vos mostra l'altra mà són setmanes de Carnal, e alà hon vos mostra [la] gospa de l'aspassa, vos mostra Pasqua e alà hon toca la capula del cap vos mostra Çincogema per aquel ayn. E l'altre ayn lexarem lo mombre de VIII e vogirets la figura en IX e [ayxi] fins a XIX ayns tornarets en I, e ayxi per tots te[mps]. Lo nomre negre mostra abril e lo vermel amostra març.
Questa ruota vi mostra il numero aureo di tutti i tempi, il numero di settimane di Carnevale, in quali giorni di marzo o aprile sarà la Pasqua e in quali giorni di maggio o giugno sarà la Pentecoste. Procedete come segue: sappiate che nell'anno 1375 corre il numero aureo 8, quindi si gira la figura finché la sua mano sinistra, su cui è scritto «numero aureo», si ferma sul numero 8, che corre in quest'anno 1375. L'altra mano poi vi mostra le settimane di Carnevale, il pomo della spada vi indica la Pasqua, e dove il berretto tocca la testa, quell'anno è la Pentecoste. L'anno prossimo si lascia il numero 8 e si sposta la figura sul 9 e così via fino a 19 anni. Da lì si ritorna all'1 e così via per tutto il tempo. I numeri neri mostrano aprile, quelli rossi marzo.
 

 

Cerchio n. 1**: 
 

XXVI mag/ XXVIII mag/ XXIX mag/ XXXI mag/ [..............]/ [..............]/ V j[uyn]/ VI juyn/ VIIII mag/ X mag/ XII mag/ XIII mag/ XV mag/ XVII mag/ XVIII mag/ XX mag/ XXI mag/ XXIII mag/ XXIIII mag

 

   

Cerchio n. 2:

XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
  
Cerchio n. 3:
 
X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/  VIII/  VII/  VIII/  VIIII/  VIIII/  VIIII/ X
  
Cerchio n. 4: 
 
XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII
  
Cerchio n. 5:
 
f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/ e/ c/ b/ a/ 
g/ e/ d/ c/ b/ G/   
  
Cerchio n. 6:
 
[V]/ VI/ VII
  
Cerchio n. 7:
 
B/ B/ B/ B/ B
  
Cerchio n.8:
 
m. ccclx
vj. baxex
Cerchio n. 1:

XXVI maggio/ XXVIII maggio/ XXIX maggio/ XXXI maggio/ [..............]/ [..............]/ V giugno/ VI giugno/ VIIII maggio/ X maggio/ XII maggio/ XIII maggio/ XV maggio/ XVII maggio/ XVIII maggio/ XX maggio/ XXI maggio/ XXIII maggio/ XXIIII maggio

 
Cerchio n. 2:
 
XXX/ XXXI/ II/ III/ V/ VI/ VIII/ X/ XI/ XIII/ XIIII/ XVI/ XVIIII/ XIX/ XXII/ XXIII/ XXV/ XXVII/ XXVIII/
  
Cerchio n. 3:
 
X/ X/ X/ X/ VI/ VI/ VII/ VII/ VII/ VIII/ VIII/  VIII/  VII/  VIII/  VIIII/  VIIII/  VIIII/ X
  
Cerchio n. 4: 
 
XV / IIII/ XII/ I/ IX/ XVII/ VI/ XIIII/ III/ XI/ XIX/ VIII/ XVI/ V/ XIII/ II/ X/ XVIII/ VII
  
Cerchio n. 5:
 
f/ e/ d/ b/ a/ g/ f/ d/ c/ b/ a/ f/ e/ d/ c/ a/ g/ f/ e/ c/ b/
a/ g/ e/ d/ c/ b/ G/  
  
Cerchio n. 6:
 
[V]/ VI/ VII
  
Cerchio n. 7:
 
B/ B/ B/ B/ B
  
Cerchio n.8:
 
MCCCLXVI baxex

* le porzioni illeggibili sono state integrate sulla base dell'edizione Buchon 1839.
** 
I cerchi sono numerati a partire da quello esterno. La trascrizione di tutti è effettuata in senso orario a partire dall'alto, a prescindere da quale sia l'inizio della serie numerica. 

  • letto 72 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 162 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 
D 

 
   
  Diu tolomeu guardat que no \tochs/ en 
  tap(er)sona ab fer(r)e1 ne segnar m
  entra que la luna es en aquel signe 
  qui es so[b]ra aquel membre [ado]nchs
  si uols saber totz iorns en q[ual sig]ne 
  [es] la luna / si obs / o au (e)tz per [madec]i
  n[a] de sagnar ho dalt(ra) ma[ne]ra / Iatsia
  q(ue)us ho ue mostrat pus sobr[e]l en
  la Roda passada / p(er)o assi ho trobar(e)u 
  puss clar / efaretz ho ayxi / comptatz 
  qua(n)ts iorns tenim de laluna / e
  aytants iorns qua(n)ts naura passatz 
  guardats / en aquesta taulla deu all
  scrita eguarda lo nombra del marge(n) 
  ]en que[ en que sera loiorn en que /
  sarets / eposa aquj lo dit puys dau 
  alla per la taula del mes / en aquj
  un caura dret lo dit aquj es laluna
  en aquell signe1 / esapiatz que los 
  .xij. signes son conpertitz per
  tota lapersona assi con opodets 
  ueer en aquesta figura / aries 
  p(er) lo cap / tauros per lo col / 
  geminis p(er) los brasos / fins als 
  peus 
 

 

 

  6 aries 
 
  7 taurus 
 
  8 geminis2
     gemjnis
 
  9 cançer 
 
  10 leo
 
  11 uirgo 
 
  12 libra
 
  13 scorpi
 
  14 sagitarj 
 
  15 capicornj  
       capicornj
 
  16 aquarj  
       aquarj
 
  17 picis  
       picis
 

 
 

  janer febre(r) març abril mayg juy(n) juljol3 agost stembre octubri noembr(e) dembre
i
ii
iij4
aquari(us) piçis aries taur(us) gemjni cançer lelo uirgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn
iiij
v
piçis aries taurus gemjni cançer eleo uirgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari
vj
vij
viij
aries taur(us) gemjni cançer leo ujrgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari piçis
ix
x
tauru(s) gemjni cançer leo ujrgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari(us) piçis aries
xi
xij
xiij
gemini cançer leo uirgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari piçis aries taur(us)
xiiij
xv
cançer leo uirgo libra scorpi(us) sagitari(us) cap(i)corn aquari piçis aries taurus geminj
xvi
xvij
xviij
leo uirgo libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari(us) piçis aries taurus gemini cançer
xix
xx
uirgo libra scorpi(us) sagitari(us) cap(i)corn aquari(us) piçis aries taurus gemini cançer leo
xxi
xxij
xxiij
libra scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari(us) piçis aries taurus gemini cançer leo uirgo5
xxiiij
xxv
scorpi(us) sagitari cap(i)corn aquari(us) piçis aries tauris gemini cançer leo uirgo libra
xxvi
xxvij
xxv
   iij
sagitari cap(i)corn aquari(us) piçis aries taurus gemini cançer leo uirgo libra scorpi(us)
xxix
xxx
cap(i)corn aquari piçis aries taurus gemini cançer leo uirgo libra scorpi(us) sagitari

 

1. Il copista sembra aver corretto in <e> un'originaria <a>.
2. Nel caso di riferimenti numerici doppi la trascrizione inizia dal primo a partire da sinistra.
3. La sequenza grafematica <lj> risulta dalla correzione di una precedente <y>; il copista sembra inoltre apporre un titulus di difficile interpretazione.
4. I numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.
5. La sequenza <ui> risulta da una correzione, forse di un'originaria <cap>.

  • letto 210 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
D

 
   
  Diu tolomeu guardat que no \tochs/ en 
  tap(er)sona ab fer(r)e1 ne segnar m
  entra que la luna es en aquel signe 
  qui es so[b]ra aquel membre [ado]nchs
  si uols saber totz iorns en q[ual sig]ne 
  [es] la luna / si obs / o au (e)tz per [madec]i
  n[a] de sagnar ho dalt(ra) ma[ne]ra / Iatsia
  q(ue)us ho ue mostrat pus sobr[e]l en
  la Roda passada / p(er)o assi ho trobar(e)u 
  puss clar / efaretz ho ayxi / comptatz 
  qua(n)ts iorns tenim de laluna / e
  aytants iorns qua(n)ts naura passatz 
  guardats / en aquesta taulla deu all
  scrita eguarda lo nombra del marge(n) 
  ]en que[ en que sera loiorn en que /
  sarets / eposa aquj lo dit puys dau 
  alla per la taula del mes / en aquj
  un caura dret lo dit aquj es laluna
  en aquell signe1 / esapiatz que los 
  .xij. signes son conpertitz per
  tota lapersona assi con opodets 
  ueer en aquesta figura / aries 
  p(er) lo cap / tauros per lo col / 
  geminis p(er) los brasos / fins als 
  peus  
 
 
Diu Tolomeu: guarda’t que no tochs en ta persona ab ferre ne segnar mentra que la Luna és en aquel signe qui és sobra aquel membre. Adonchs, si vols saber totz jorns en qual signe és la Luna si obs o avetz per madecina de sagnar ho d’altra manera, jatsia que us ho ue mostrat pus sobr'él, en la roda passada, però assi ho trobareu puss clar, e faretz-ho ayxí: comptatz quants jorns tenim de la Luna, e aytants jorns quants n’aurà passatz guardats en aquesta taulla devall scrita, e guarda lo nombra del margen en què serà lo jorn en què sarets, e posa aquí lo dit; puys davalla per la taula del mes: en aquí un caurà dret lo dit, aquí és la Luna en aquell signe. E sapiatz que los XII signes són conpertitz per tota la persona assi con o podets veer en aquesta figura: Aries per lo cap, Tauros per lo col, Gèminis per los brasos, fins als peus.

 
 

 6 aries 
 
  7 taurus 
 
  8 geminis2
    gemjnis
 
  9 cançer 
 
  10 leo
 
  11 uirgo 
 
  12 libra
 
  13 scorpi
 
  14 sagitarj 
 
  15 capicornj 
      capicornj
 
  16 aquarj 
      aquarj
 
  17 picis 
     picis
  6 Aries 
 
  7 Taurus 
 
  8 Gèminis 
    Gèminis
 
  9 Cànçer 
 
  10 Leo
 
  11 Virgo 
 
  12 Libra
 
  13 Scorpí
 
  14 Sagitari 
 
  15 Capicorni 
      Capicorni
 
  16 Aquari 
      Aquari
 
  17 Picis 
      Picis

 
 

 

  Janer Febrer Març Abril Mayg Juyn Juljol Agost Stembre Octubri Noembre Dembre
I
II
III3
Aquarius Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer lelo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn
IIII
V
Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer eleo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquari
VI
VII
VIII
Aries Taurus Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquari Piçis
IX
X
Taurus Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquarius Piçis Aries
XI
XII
XIII
Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquari Piçis Aries Taurus
XIIII
XV
Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius Sagitarius Capicorn Aquari Piçis Aries Taurus Gèmini
XVI
XVII
XVIII
Leo Virgo Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquarius Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer
XIX
XX
Virgo Libra Scorpius Sagitarius Capicorn Aquarius Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer Leo
XXI
XXII
XXIII
Libra Scorpius Sagitari Capicorn Aquarius Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer Leo Virgo
XXIIII
XXV
Scorpius Sagitari Capicorn Aquarius Piçis Aries Tauris Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra
XXVI
XXVII
XXVIII
Sagitari Capicorn Aquarius Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius
XXIX
XXX
Capicorn Aquari Piçis Aries Taurus Gèmini Cànçer Leo Virgo Libra Scorpius Sagitari

 

1. Il copista sembra aver corretto in <e> un'originaria <a>.
2. Nel caso di riferimenti numerici doppi la trascrizione inizia dal primo a partire da sinistra.

3. I numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.

  • letto 134 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977.

 
D

 
Diu Tolomeu: guarda’t que no tochs en ta persona ab ferre ne segnar mentra que la Luna és en aquel signe qui és sobra aquel membre. Adonchs, si vols saber totz jorns en qual signe és la Luna si obs o avetz per madecina de sagnar ho d’altra manera, jatsia que us ho ue1 mostrat pus sobr'él, en la roda passada, però assi ho trobareu puss clar, e faretz-ho ayxí: comptatz quants jorns tenim de la Luna, e aytants jorns quants n’aurà passatz guardats en aquesta taulla devall scrita, e guarda lo nombra del margen en què serà lo jorn en què sarets, e posa aquí lo dit; puys davalla per la taula del mes: en aquí un caurà dret lo dit, aquí és la Luna en aquell signe. E sapiatz que los XII signes són conpertitz per tota la persona assi con o podets veer en aquesta figura: Aries per lo cap, Tauros per lo col, Gèminis per los brasos, fins als peus.
Dice Tolomeo: guardati dal toccarti nella tua persona con del ferro e dall’effettuare salassi fintanto che la Luna si trova nel segno indicato sulla parte del corpo in questione. Dunque, se vuoi sapere in qualsiasi momento in quale segno si trovi la Luna, se necessità ne avete per la pratica medica del salasso o per rimedi di altro genere, anche se ve l’ho mostrato più sopra della figura umana, nel disco precedente, in questo modo lo troverete tuttavia in maniera più chiara, e farete così: contate quanti giorni di Luna abbiamo, e, in base a quanti giorni saranno passati, controllate la tavola scritta sotto e cercate nel margine il numero corrispondente al giorno in cui siete, e posate qui il dito; scorrete poi lungo le colonne dei mesi: il segno in cui si trova la Luna sarà quello sopra il quale sarà caduto opportunatamente il dito. E sappiate che i dodici segni sono ripartiti in tutta la persona così come lo potete vedere in questa figura: Ariete per la testa, Toro per il collo, Gemelli per le braccia, e così via, fino ai piedi. 
 

 
 

  6 Aries 
 
  7 Taurus 
 
  8 Gèminis 
    Gèminis
 
  9 Cànçer 
 
  10 Leo
 
  11 Virgo 
 
  12 Libra
 
  13 Scorpí
 
  14 Sagitari 
 
  15 Capicorni 
      Capicorni
 
  16 Aquari 
      Aquari
 
  17 Picis 
      Picis
 6 Ariete 
 
  7 Toro
 
  8 Gemelli 
    Gemelli
 
  9 Cancro
 
  10 Leone
 
  11 Vergine
 
  12 Bilancia
 
  13 Scorpione
 
  14 Sagittario
 
  15 Capricorno
      Capricorno
 
  16 Acquario
      Acquario
 
  17 Pesci
       Pesci

 
 

 

  Gennaio Febbraio Marzo Aprile Maggio Giugno Luglio Agosto Settembre Ottobre Novembre Dicembre
I
II
III2
Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno
IIII
V
Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario
VI
VII
VIII
Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci
IX
X
Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete
XI
XII
XIII
Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro
XIIII
XV
Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli
XVI
XVII
XVIII
Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro
XIX
XX
Vergine Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone
XXI
XXII
XXIII
Bilancia Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine
XXIIII
XXV
Scorpione Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia
XXVI
XXVII
XXVIII
Sagittario Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione
XXIX
XXX
Capricorno Acquario Pesci Ariete Toro Gemelli Cancro Leone Vergine Bilancia Scorpione Sagittario

 
 
1. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione ue in he.
2. Nel ms. i numerali di colore rosso risultano trascritti sistematicamente in interlinea.

  • letto 95 volte

TAVOLA 2

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Vai alla riproduzione su Gallica [2]

  • letto 506 volte

1

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 180 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 1 dell'edizione Grosjean 1977.

 

  

                                                                            1
 

  Mapa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) 
  edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s 
  q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de 
  gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu
  ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou 
  departida per .iiij. elements / Car lou tot es 
  enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en
  uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui
  rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] 
  gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / 
  parts / es enuironat del cel axi con de testa 
  elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum 
  delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es 
  enujronat del pur aer / axi com lo uermell es 
  enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins 
  laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo 
  uermell //

 

  • letto 176 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

1
 
 
  M
apa mondi uol dir ayta(n)t co(n) ymage del mo(n) 
  edeles diuerses / etats del mo(n) / edel(e)s regio(n)s 
  q(ue) son sus laterra de diuerses man(er)as / de 
  gens quj en ela habiten / (e) la dita ymage ho figu
  ra / es redona / amanera de pilota / asembla(n)t dou 
  departida per .iiij. elements / Car lou tot es 
  enuironat de fora de latesta / axi q(ue) la testa / en
  uirona loblanch q(ue) es dit album / lalbum enui
  rona lo uermell (e) en lo uermell es formadal[…] 
  gota de la grexa de lou / axi lomon de totes / 
  parts / es enuironat del cel axi con de testa 
  elopur aer es enuironat del cel / axi con lalbum 
  delates en[uj]rona[…] de la testa / (e) laer tor[b]at es 
  enujronat del pur aer / axi com lo uermell es 
  enuironat del blanch / (e) la terra / es enclosa dins 
  laer, axi con la gota dela/grexa/ es / enclosa en lo 
  uermell //  
 
 
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…] gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…] de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell. 
  • letto 619 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 1 dell'edizione Grosjean 1977.

 

1
 
Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la Terra, de diverses maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage ho figura és redona a manera de pilota, a semblant d’ou departida per IIII elements, car l’ou tot és environat de fora de la testa, axí que la testa environa lo blanch, que és dit album; l’album environa lo vermell, e en lo vermell és formada l[…]1 gota de la grexa de l’ou: axí lo món de totes parts és environat del cel, axí con de testa; e lo pur àer es environat del cel, axí con l’album, de lat, és environa[…]2 de la testa, e l’àer torbat és environat del pur àer, axí com lo vermell és environat del blanch; e la Terra és enclosa dins l’àer, axí con la gota de la grexa és enclosa en lo vermell. 
Mappamondo vuol dire immagine del mondo, delle diverse età del mondo e delle regioni che sono sulla Terra, e delle diverse tipologie di genti che in essa vivono. E la detta immagine o figura è rotonda a maniera di una palla, come un uovo suddivisa in quattro elementi, poiché l’uovo, di fuori, è circondato interamente dal guscio, così che il guscio circonda il bianco, che è chiamato albume; l’albume circonda il rosso, e nel rosso viene prodotta la goccia del seme dell’uovo: allo stesso modo il mondo da ogni parte è circondato dal cielo, al pari di un guscio; e l’aria pura è circondata dal cielo, così come l’albume su un lato è circondato dal guscio, e l’aria torbida è circondata dall’aria pura, così come il rosso è circondato dal bianco; e la Terra è racchiusa dall’aria, così come la goccia del seme è racchiusa nel rosso. 
 

 
 
1. La traduzione presuppone l'integrazione l[a].
2. La traduzione presuppone l'integrazione environa[t].

  • letto 81 volte

2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 144 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 2 dell'edizione Grosjean 1977.
 

  
                                                                             2

 

                     lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma
  [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps 
  dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la 
  qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat 
  // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era /
  // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim
  pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones 
  creada / axi con es scrit //aquell qui esta per /
  durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça 
  manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies 
  aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. 
  dies feu deu totes les sues obres fort bones //
  // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi 
  con hom de home / bestia debestia / arbre darbre 
  (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) 
  es scrit // la quita manera car lo mon encara / 
  sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç 
  totes coses noues //
  • letto 144 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

2
 
                     
                    lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma
  [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps 
  dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la 
  qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat 
  // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era /
  // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim
  pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones 
  creada / axi con es scrit //aquell qui esta per /
  durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça 
  manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies 
  aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. 
  dies feu deu totes les sues obres fort bones //
  // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi 
  con hom de home / bestia debestia / arbre darbre 
  (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) 
  es scrit // la quita manera car lo mon encara / 
  sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç 
  totes coses noues // 
 
 
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”. 
  • letto 100 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 2 dell'edizione Grosjean 1977.

 

2
 
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”. 
La creazione del mondo si scrive in cinque maniere: in una maniera, cioè, che prima del tempo terreno il pensiero divino concepiva il mondo, la quale concezione è detta di mondo iniziato ad arte, poiché è scritto che: “ciò che fu fatto in Suo nome era la vita”. La seconda maniera recita che la materia del mondo è creata a modo e ad esempio di archetipo e di ciò che può essere percepito con i sensi, così come è scritto: “Colui che eternamente è creò insieme tutte le cose”. La terza maniera è che questo mondo fu creato durante l’aspetto e la forma di sei giorni, così come è scritto: “In sei giorni fece Dio tutte le sue opere perfette”. La quarta maniera è quella per la quale l’uno è fatto dall’altro, così come uomo è fatto da uomo, bestia da bestia, albero da albero, e ciascuno nato dalla semenza della propria stirpe, così come è scritto. Infine la quinta maniera, poiché il mondo sarà fatto nuovo ancora una volta, secondo quanto è scritto: “Vedi, io faccio nuove tutte le cose”. 
 

 
 
 

  • letto 72 volte

3

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 135 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 3 dell'edizione Grosjean 1977.

  
                                                                                     3
 

 
                                 L os elaments uolen / 
  aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria 
  // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals 
  totes les coses del mon son / so es saber / foch. 
  / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera 
  de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch 
  en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se 
  conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg
  ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de 
  aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi 
  con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura 
  q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist
  at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab 
  la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre
  da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo 
  aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco
  mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es 
  seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te
  r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga 
  // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr
  [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li
  […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus 
  fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us 
  leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj 
  uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua 
  // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts
  • letto 127 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

3
 
                               
                               L os elaments uolen / 
  aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria 
  // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals 
  totes les coses del mon son / so es saber / foch. 
  / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera 
  de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch 
  en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se 
  conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg
  ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de 
  aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi 
  con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura 
  q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist
  at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab 
  la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre
  da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo 
  aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco
  mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es 
  seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te
  r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga 
  // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr
  [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li
  […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus 
  fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us 
  leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj 
  uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua 
  // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts
 
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua en terra se convertexen, hoc encara la te[…] en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […] pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants.
 
  • letto 114 volte

Testo e traduzione

 Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 3 dell'edizione Grosjean 1977.

 

3*
 
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són IIII dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua1 en terra se convertexen, hoc encara la te[…]2 en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests, per pròpries qualitats lurs, quaix axí con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer qui és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat, lo foch que és calt e sech a la terra qui és seca és ajustat. E d’aquests IIII elaments la terra és pus baxa e jusana, per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres II elaments són enmig quaix axí con I li[…]ament3 de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga, per què la terra li és subirana, e lo […]4 pus leu, per què lo foch li és desobre; los coses emperò qui van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants5.
 
Gli elementi rappresentano il legame dell’Hyle. L’Hyle è la materia, e dunque gli elementi del mondo, dai quali derivano tutte le cose esistenti, sono quattro, cioè fuoco, aria, acqua e terra, i quali sono così come un cerchio, e si risolvono in loro stessi, poiché il fuoco si converte in aria, l’aria in acqua, l’acqua in terra, e parimenti, ancora, la terra si muta in acqua, l’acqua in aria e l’aria in fuoco. Ciascuno di questi, in virtù delle sue proprie qualità, si tiene assieme agli altri quasi in un abbraccio, e la loro natura, che è discordante l’una dalle altre, per una sorta di amicizia corrisposta viene da essi congiuntamente mescolata, in quanto la terra secca e fredda si lega all’acqua fredda e umida; l’acqua, che è fredda e umida, è vicina dell’umida aria; l’aria, che è umida e calda, si accompagna al fuoco, che è caldo; e il fuoco, che è caldo e secco, alla terra che è secca si affianca. E di questi quattro elementi la terra è il più basso o inferiore, in quanto più pesante; il fuoco è il più alto, in quanto più leggero; gli altri due elementi sono nel mezzo, quasi a fare da legame che assicuri stabilità, e tra questi l’acqua è più pesante, per cui la terra le è più sotto, e l’aria più leggera, per cui il fuoco le sta al di sopra; gli esseri che camminano sono dunque destinati alla terra, quelli che nuotano all’acqua, i volatili all’aria, quelli che brillano o risplendono al fuoco. 
 

 
 
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. [ay]gua.
2. te[rra].
3. li[ga]ament.
4. [àer].
5. resplendants [al foch].

  • letto 70 volte

4

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 4 dell'edizione Grosjean 1977.

  

                                                                                         4
 

  La forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di
  ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era 
  posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la 
  enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont
  auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra 
  q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o 
  la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. 
  millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. 
  milles // la terraes quaix çentre en lomig 
  del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercłe / 
  (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas 
  solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada 
  p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu 
  lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la 
  ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de 
  deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n)
  titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / 
  en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis 
  es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de 
  dintre / empro axi es trespassada per passaments 
  daygues con es lo cors per uenes de sanch / per 
  los quals passaments daygues lasequedat dela 
  ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua
  da seatroba aygua /

 
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>. 

  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

4
 
  
  L
a forma enp(er)o de later(r)a es redona p(er) q(ue) es di
  ta orbis q(ue) uol dir redonea / car si .i. home era 
  posat / enloaer / guardaua hom la ter(r)a dalt tota la 
  enormitat (e) desereglame(n)t dels munts (e) la cont
  auitat de l(e)s ualls / e me(n)ys aparrien en la terra 
  q(ue) lo dit de algu sitenia en la ma (una) pilota// Enp(er)o 
  la redonea de la ter(r)a es mesurada per / C. lxxx. 
  millers de stadis / los quals son .xx. millia .lij. 
  milles // la terraes quaix çentre en lomig 
  del mon / axi con lo punt en lo mig de lcercle / 
  (e) no es sostengud* per neguns ciments / mas 
  solament per la diuinal pote(n)cja / es sustentada 
  p(er) ques lig en la s(an)c(t)a screptura / no temets mi diu 
  lo senyor q(ue) he peniada la terra en no res // la 
  ter(r)a fundada es sobre la sua f(er)metat / axi con de 
  deu fo alementada / occupant lo t(er)me d(e)la sua / qua(n)
  titat / (e) entorn (e) engir es enuironada /(e) çe(n)yida / 
  en lo lim de la granmar / axi com es scrit // lo abis 
  es cobriment de aqu(e)lla axi con auestiment / de 
  dintre / empro axi es trespassada per passaments 
  daygues con es lo cors per uenes de sanch / per 
  los quals passaments daygues lasequedat dela 
  ter(r)a es regada per q(ue) en tot loch q(ue) la terra es caua
  da seatroba aygua / 
 
 
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.

 
 
* Il grafema <d> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <t>. 

  • letto 98 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 4 dell'edizione Grosjean 1977.

 

4
 
La forma enperò de la Terra és redona, per què és dita Orbis, que vol dir redonea, car si I home era posat en lo àer guardava hom la Terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la contavitat* de les valls e menys aparrien en la Terra que lo dit de algú si tenia en la mà una pilota. Enperò la redonea de la Terra és mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals són XX millia LII milles. La Terra és quaix çentre en lo mig del món, axí con lo punt en lo mig del cercle, e no és sostengud per neguns ciments, mas solament per la divinal potència és sustentada, per què·s lig en la Sancta Screptura: “No temets mi, diu lo Senyor, que he penjada la Terra en no res”. La Terra fundada és sobre la sua fermetat, axí con de Déu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat, e entorn e engir és environada e çenyida en lo lim de la gran mar, axí com és scrit: “Lo abís és cobriment de aquella axí con a vestiment”. De dintre emprò axí és trespassada per passaments d’aygües con és lo cors per venes de sanch; per los quals passaments d’aygües la sequedat de la Terra és regada, per qué en tot loch que la Terra és cavada se atroba aygua.
 
La forma della Terra è dunque rotonda, motivo per il quale è chiamata Orbis, che significa rotondità, in quanto, se un uomo fosse posto in cielo e guardasse la Terra dall’alto, le enormità e le irregolarità dei monti e le concavità delle valli gli apparirebbero meno evidenti, sulla Terra, del dito di qualcuno se questi tenesse una palla nella mano. La sfericità della Terra è misurata dunque in 180 mila stadi, i quali corrispondono a 20 mila e 52 miglia. La Terra è quasi situata al centro dell’universo, così come lo è il punto al centro del cerchio, e non è sostenuta da cemento alcuno, ma solamente dalla potenza divina, motivo per cui si legge nella Santa Scrittura: “Non abbiate timore di me, dice il Signore, che ho appeso la Terra al nulla”. La Terra si fonda sulla sua propria stabilità, così come fu creata da Dio, occupando lo spazio consono al suo volume, e tutt’attorno è cinta e circondata dal grande mare, così come è scritto: “Gli abissi la coprono così come una veste”. All’interno è nondimeno attraversata da corsi d’acqua, così come il corpo è attraversato dai vasi sanguigni, e attraverso questi corsi d’acqua le zone aride della Terra vengono irrigate, motivo per cui in qualunque parte della Terra si scavi sempre vi si trova acqua. 
 

 
 
* La traduzione presuppone l'emendatio della lezione contavitat in concavitat.

  • letto 64 volte

5

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 5 dell'edizione Grosjean 1977.

   
                                                                                           5
  

                             La zona o cercle habitable la 
  qual per nos es  tenguda (e) pensada se de par 
  […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es 
  europa / elaltra es […]frica // asia es septentri
  on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / 
  en[…][r]o aponent // e compren tot la marina 
                                      de barbaria :-  // italia

 

  • letto 99 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

5
 
                             
                            La zona o cercle habitable la 
  qual per nos es  tenguda (e) pensada se de par 
  […]ei[x] en .iij. parts / la una es asia / laaltra/ es 
  europa / elaltra es […]frica // asia es septentri
  on [o] tramuntana // Affrica se sten de mig dia / 
  en[…][r]o aponent // e compren tot la marina 
                                      de barbaria :-  // italia 
 
 
La zona o cercle habitable, la qual per nós és  tenguda e pensada se depar[…]eix en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
  • letto 63 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla porzione testuale 5 dell'edizione Grosjean 1977.

 

5*
 
La zona o cercle habitable, la qual per nós és  tenguda e pensada se depar[…]eix1 en III parts: la una és Àsia, la altra és Europa e l’altra es […]frica2. Àsia és septentrion o tramuntana; Àffrica s’estén de migdia en[…]rò3 a ponent, e comprèn tot la marina de Barbaria. Itàlia
La zona o il circolo abitabile che noi occupiamo, e che prendiamo in esame, si divide in tre parti: una è l’Asia, l’altra è l’Europa, l’altra ancora è l’Africa. L’Asia è a settentrione o in direzione della tramontana; l’Africa si estende dal mezzogiorno fino a ponente, e comprende tutta la costa della Barberia. L’Italia 
 

 
 
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite in nota.
1. depar[t]eix.
2. [Àf]frica.
3. en[t]rò.

  • letto 66 volte

6

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 6 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli

  • letto 131 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 6 dell'edizione Grosjean 1977.
 

  
                                                                                         6
 

Italia se segues laqual ça enrera fo dita
grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra
nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall
per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama
gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s 
nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta 
seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s
ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag 
trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma 
la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi
ficha antigament/ heficauen les ciutats sego
ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) 
roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best
ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats
los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es 
dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha 
forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T
roya hac figura de caual. 

*la c è frutto di correzione: il copista doveva aver saltato una sillaba e ha quindi emendato soprascrivendo la lettera sull'originario li.

  • letto 144 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

6

Italia se segues laqual ça enrera fo dita
grcja puys p(re)s nom de satern /(e) fo dita satra
nia/ puys fo dita Latium/ que uol dir amagatall
per tal com saturnus fo farit per jupit(er)/ (e)ama
gas aquj puys fo dita ausonja finalament pr(e)s 
nom ytalia de ytalo Rey dels sicilians*// aquesta 
seleua deles Roques demuntanyes dites alp(e)s
ent[a]n que sinen delombardia/ (e) feneix/ jmag 
trami(n)no// En aquesta es la ciutat de Roma 
la qual pres nom de ramul Rey/ qui aquela/ hedi
ficha antigament/ heficauen les ciutats sego
ns les meios feres/ o besties saluatges per q(ue) 
roma ha forma deleo la qual senyoreya cent best
ies/ aquestaroma escap detotes les ciutats
los seus hedificis son dereyola (e) teula p(er) que/es 
dita lat(er)nis q(ue) uoldir reyolencha// brundusi ha 
forma de ceruo// Cartago ha forma de bou T
roya hac figura de caual. 
Itàlia se segués, la qual çaenrera fo dita Grcia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita laternis, que vol dir reyolencha.  Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval. 
  • letto 86 volte

Testo e traduzione

6

Itàlia se segués, la qual çaenrera fo dita Gr[e]cia, puys pres nom de Satern e fo dita Satrania, puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagà's aqui, puys fo dita Ausonia, finalament pres nom Ytàlia de Ytalo, rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes en tan que sinen de Lombardia e feneix imag traminno. En aquesta és la ciutat de Roma, la qual pres nom de Ramul, rey qui aquela hedifichà. Antigament heficaven les ciutats segons les mejós feres o bèsties salvatges per que Roma ha forma de leó, la qual senyoreya cent bèsties. Aquesta Roma és cap de totes les ciutats,los seus hedificis són de reyola e teula, per que és dita Laternis, que vol dir reyolencha.  Brundusi ha forma de cervo, Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval. 
Segue l'Italia, che fu detta prima Grecia, poi prese il nome di Saturno e fu detta Saturnia, poi fu detta Lazio, che vuol dire "nascondiglio",  perché quando Saturno fu ferito da Giove si nascose qui, poi fu detta Ausonia, e alla fine prese il nome di Italia da Italo, re dei Siculi. Si diparte dalle montagne dette Alpi [.................................................................................].
Qui c'è la città di Roma, che ha preso il nome da Romolo, il re che la costruì. Anticamente le città venivano costruite come grandi fiere o bestie selvagge, per cui Roma ha la forma di leone, che signoreggia su cento bestie. Questa Roma è a capo di tutte le città, i suoi edifici sono di mattoni e tegole, per la qual cosa è detta "Laternis", che vuol dire fatta di mattoni. Brindisi ha la forma di un cervo, Cartagine quella di un bue, Troia quella di un cavallo. 
  • letto 25 volte

7

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 7 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli.

  • letto 103 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 7 dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
                                                                                          7
 

                                       Affrica pre
nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu
esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen 
per mig dia uassen en occident// illes uol aytant 
dir consituades enloch salat// enlamardemiga 
terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom 
de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla 
de xipre Aquesta  encara es dita centa polla/ 
Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada 
cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg
uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena
da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja 
nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo 
munt ethna on crema tots temp sofre// lamar 
roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra
axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los 
seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n)
es amara  aquesta perles uenes de 
la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la 
sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys 
tornasen ensanatura.
  • letto 108 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

7

 

  Affrica pre
nom de affer .j. dels borts de Abram/ aqu
esta es en orient (e) leues del flum/ indi (e) passen 
per mig dia uassen en occident// illes uol aytant 
dir consituades enloch salat// enlamardemiga 
terra/ es/ xipre contra siria laqual pres nom 
de una ciutat q(ue) ha nom Ciper jes enla dita [i]lla 
de xipre Aquesta  encara es dita centa polla/ 
Car ha ensi .C. ciutats/ aquestaes situada 
cont(r)e lamar libich la quales dita adriacon/ seg
uex se sicilia laqual ]pres[ p(ri)m(er)ament fo nomena
da sichania (e) es situada// aquesta axi mateix hauja 
nom trinacrja de .iij munts q(ue) ha en aquesta es lo 
munt ethna on crema tots temp sofre// lamar 
roga ix de lagramar (e) pren color derosa dela terra
axi q(ue) tota es quaix uermella/ (e) cor(r)omp tots los 
seus ribatges// La mar es dita mar perço co(n)
es amara  aquesta perles uenes de 
la terra passa amagadament/ (e) lexa enlaterra la 
sua amargor/ (e) puys ix per fonts dolça (e) puys 
tornasen ensanatura.
Affrica pre nom de Affer, I dels borts de Abram. Aquesta és en Orient, leve's del flum Indi e, passen per migdia, va.ss'en en Occident. 
"Illes" vol aytant dir con "situades en loch salat".  En la mar de Miga Terra és Xipre, contra Siria, la qual pres nom de una ciutat que ha nom Ciper, i és en la dita illa de Xipre. Aquesta encara és dita Centapolla, car ha en si C ciutats. Aquesta és situada contre la Mar Libich, la quales dita Adriacon. Seguex se Sicilia, la qual primerament fo nomeneda Sichania e és situada.  Aquesta axí mateix havia nom Trinàcria de III munts que ha. En aquesta és lo munt Ethna, on crema tots temp sofre.
La Mar Roga ix de la Gra Mar e pren color de rosa de la terra,axí que tota és quaix vermella e corromp tots los seus ribatges. La mar és dita mar per ço con és amara, aquesta per les venes de la terra passa amagadament, e lexa en la terra la sua amargor, e puys ix per fonts dolça, e puys torna.se'n en sa natura.
  • letto 86 volte

Testo e traduzione

 

7

 

Affrica pre nom de Affer, I dels borts de Abram. Aquesta és en Orient, leve's del flum Indi e, passen per migdia, va.ss'en en Occident. 
"Illes" vol aytant dir con "situades en loch salat".  En la mar de Miga Terra és Xipre, contra Siria, la qual pres nom de una ciutat que ha nom Ciper, i és en la dita illa de Xipre. Aquesta encara és dita Centapolla, car ha en si C ciutats. Aquesta és situada contre la Mar Libich, la quales dita Adriacon. Seguex se Sicilia, la qual primerament fo nomeneda Sichania e és situada [....]
* .  Aquesta axí mateix havia nom Trinàcria de III munts que ha. En aquesta és lo munt Ethna, on crema tots temp sofre.
La Mar Roga ix de la Gra Mar e pren color de rosa de la terra, axí que tota és quaix vermella e corromp tots los seus ribatges. La mar és dita mar per ço con és amara, aquesta per les venes de la terra passa amagadament, e lexa en la terra la sua amargor, e puys ix per fonts dolça, e puys torna.se'n en sa natura.
L'Africa prende il nome da Afer, uno dei bastardi di Abramo. Si trova in Oriente, si diparte dal fiume Indo e, passando per il centro, arriva in Occidente.
"Isole" vuol dire "situate in un luogo salato". Nel Mar Mediterraneo c'è Cipro, di fronte alla Siria, che prende il nome da una città chiamata Ciper, nella suddetta isola di Cipro. Questa è anche detta Centapolla, perché vi sono cento città. Si trova di fronte al Mar Libico, che è detto Adriatico. Segue la Sicilia, che inizialmente fu nominata Sicania ed è situata [....]*. Questa stessa si chiamava Trinacria per i tre monti che ha. Qui si trova il monte Etna, dove si brucia sempre lo zolfo.
Il Mar Rosso deriva dal Gran Mare e prende il colore rosa dalla terra, che è quasi vermiglia e corrompe tutte le sue rive. Il mare è chiamato così perchè è amaro, passa segretamente attraverso le vene della terra e rilascia la sua amarezza nel terreno ed esce dolce dalle fonti, ma poi se ne torna alla sua natura. 

*  Qui si conclude il paragrafo e non si registrano danni materiali di sorta, ma il testo è chiaramente lacunoso.

  • letto 25 volte

8

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione testuale 8 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli. 

  • letto 97 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 8 dell'edizione Grosjean 1977.
 

            
                                                                                           8
     

                                    Europa p(re)s nom de 
europo Rey o deuropa filla de agenor  En 
laqual europa uers tramuntana son los munts 
rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha
athanao Rey  axi mateix hi son les basses de 
la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat 
de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la 
qual sesten entro e danubi  enaquestes son 
aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ 
Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja 
subirana laquales axi nomenada per lo ag(er)
maname(n)t dels bobles  E termena uers po(n)e(n)t 
enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al
bia  En aquesta es la ragio seuja quies dita
amo(n)t  aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom 
de la bassa dita alaman. 
  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

8

Europa p(re)s nom de 
europo Rey o deuropa filla de agenor  En 
laqual europa uers tramuntana son los munts 
rifey/ (e)loflum/ athanais lo qual p(re)s nom de ha
athanao Rey  axi mateix hi son les basses de 
la gran mar les quals se aiusten pres dela ciutat 
de thedosum/ a athanai flum/ ees sita jusana la 
qual sesten entro e danubi  enaquestes son 
aquestes pruujncjes ço es alania/ dacia/ 
Gothia de danubi fins a alpes/ es germanja 
subirana laquales axi nomenada per lo ag(er)
maname(n)t dels bobles  E termena uers po(n)e(n)t 
enloflum de thnes (e) de aguilo enlo flum dẹ al
bia  En aquesta es la ragio seuja quies dita
amo(n)t  aq[u...a] es alama(n)ya la qual pres nom 
de la bassa dita alaman. 
Europa pres nom de Europo rey o d'Europa, filla de Agenor. En la qual Europa vers tramuntana són los munts Rifey e lo flum Athanais, lo qual pres nom de Haathanao rey. Axí mateix hi són les basses de la Gran Mar, les quals se ajusten pres de la ciutat de Thedosum a Athanai flum, e és sita jusana, la qual s'estén entrò e Danubi. En aquestes són aquestes pruvíncies, ço és Alània, Dàcia, Gòthia. De Danubi fins a Alpes és Germània Subirana, la qual és axí nomenada per lo agermanament dels bobles, e termena vers ponent en lo flum de Thnes e de aguiló en lo flum dẹ Albia. En aquesta és la ragió Sévia, qui és dita Amont.  Aqu[...]a és Alamanya, la qual pres nom de la bassa, dita Alaman. 
  • letto 65 volte

Testo e traduzione

8

Europa pres nom de Europo rey o d'Europa, filla de Agenor. En la qual Europa vers tramuntana són los munts Rifey e lo flum Athanais, lo qual pres nom de Haathanao rey. Axí mateix hi són les basses de la Gran Mar, les quals se ajusten pres de la ciutat de Thedosum a Athanai flum, e és sita jusana, la qual s'estén entrò e Danubi. En aquestes són aquestes pruvíncies, ço és Alània, Dàcia, Gòthia. De Danubi fins a Alpes és Germània Subirana, la qual és axí nomenada per lo agermanament dels bobles, e termena vers ponent en lo flum de Thnes e de aguiló en lo flum dẹ Albia. En aquesta és la ragió Sévia, qui és dita Amont.  Aqu[est]a és Alamanya, la qual pres nom de la bassa, dita Alaman. 
L'Europa ha preso il nome dal re Europo o da Europa, figlia di Agenore. In Europa verso Nord ci sono i monti Rifei e il fiume Tanai, che ha preso il nome dal re Athanao. In questo stesso luogo ci sono i bacini del Gran Mare, che si riuniscono presso la città di Teodosio, che si trova sotto il fiume Tanai e si estende fino al Danubio. Qui ci sono le province di Alania, Dacia e Gotia. Dal Danubio fino alle Alpi c'è la Germania Superiore, che si chiama così per la fratellanza dei popoli, e termina verso Ovest con il fiume Thnes e verso Nord con il fiume Elba. Qui c'è la regione di Svevia, che è detta Superiore. Si tratta dell'Alemagna, che ha preso il nome dal bacino, detto Alaman.
  • letto 21 volte

9

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 9 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli.

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 9 dell'edizione Grosjean 1977.
 

       
                                                                                           9
 

                                      La gran mar es dita 
ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim 
de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s 
o p(ar)tides [........] xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t 
delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix 
la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la 
gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar 
entre (e)sescampa/  En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci 
lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n 
(e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen 
lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) 
me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi 
q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi 
co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual 
crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna 
Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella 
antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors 
tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder.
pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem 
e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t.
  • letto 83 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

9
 

La gran mar es dita 
ocç[ea]n(us)/ occeanus uol aytant dir/ con lim 
de correje[s] of[....]s/ Car lagran mar les .v. cor(r)ej(e)s 
o p(ar)tides [........]xi co(n) alim enuirona lescalfam(en)t 
delamar ço [..........] entra (e) con sen torna segueix 
la luna/ axi q(ue) con la luna esminua q(ue) tornassen la 
gran mar/ (e) con laluna creix/ o esplena lagra(n) mar 
entre (e)sescampa/  En p(er)o co(n) laluna es en eq(ui)nocci 
lauors les ones (e) aygues de lagra(n) mes decco(r)r(e)n 
(e) aço p(er) lo uehinesch delaluna// Eco(n) laluna esen 
lo solstici/ ladonchs son menors les aygues/ (e) 
me(n)ys de corren/ (e) aço p(er) lalunyaria dela luna/ axi 
q(ue) p(er) xix. anys aquesta gran mar fa son cors axi 
co(n) es dit/ axi co(n) fa laluna. (e) puys esta en agual 
crex(e)ment/ (e) torna afer son cors axí co(n) falaluna 
Enp(er)o la gran mar con laluna ix lauors fa ella 
antipotis q(ue) uol dir deuorame(n)t car lauors 
tira ella les aygues (e) les gita abgranpoder.
pus q(ue) auem perlat delmapa mundi perlarem 
e direm dels cors de laluna (e) del sol breueme(n)t.
La Gran Mar és dita Ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con "lim de correjes of[....]s" car la Gran Mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa. L'escalfament de la mar ço [..........] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la Gran Mar, e, con la luna creix o és plena, la Gran Mar entre e s'escampa. Enperò, con la luna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la Gran, més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta gran mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna. 
Enperò la Gran Mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder.
Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement.
  • letto 47 volte

Testo e traduzione

 

9
 

La Gran Mar és dita Ocçeanus. Occeanus vol aytant dir con "lim de correjes of[....]s" car la Gran Mar les V correjes o partides [........]xi con a lim environa. L'escalfament de la mar ço [és con] entra e con se'n torna segueix la luna, axí que, con la luna és minua, que torna.sse'n la Gran Mar, e, con la luna creix o és plena, la gran mar entre e s'escampa. Enperò, con la luna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la Gran [Mer], més deccorren e açò per lo vehinesch de la luna. E con la luna és en lo solstici, ladonchs són menors les aygues e menys decorren, e açò per la lunyària de la luna, axí que per XIX anys aquesta Gran Mar fa son cors, axí con és dit, axí con fa la luna e puys està en agual crexement e torna a fer son cors axí con fa la luna. 
Enperò la Gran Mar, con la luna ix, lavors fa ella antípotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder.
Pus que avèm perlat del mapamundi perlarem e direm dels cors de la luna e del sol brevement.
Il Gran Mare è detto Oceano. Oceano vuol dire "cinta delle fasce o [.....]" perché il Gran Mare [circonda] le cinque fasce o parti [...] come fa una cinta. Il flusso del mare [si ha quando] si innalza e si ritira seguendo la luna, in modo tale che, quando la luna è decrescente, il Gran Mare si ritira, e quando la luna è crescente o piena il Gran Mare si innalza e si estende. Però quando la luna è in equinozio le onde e le acque del Gran [Mare] si muovono di più per la vicinanza della luna. E quando la luna è in solstizio, allora le acque sono più basse e si muovono meno per la lontananza della luna. Il suddetto Gran Mare fa il suo corso in diciannove anni, così come si è detto, e così fa la luna. E poi cresce alla stessa maniera e torna a fare il suo corso, come fa la luna.
Però il Gran Mare, quando la luna sorge, fa "antipotis", che vuol dire divorare, perché ritira le acque e le rigetta con gran forza. 
Poiché abbiamo parlato del mappamondo, parleremo e racconteremo brevemente del corso della luna e del sole. 

Vista la presenza di diverse lacune, la traduzione è stata eseguita tenendo presente l'Imago mundi di Honorius Augustodunesis, che sembra essere per questo passo la fonte diretta (cfr. Rosselló i Verger 2009).  

  • letto 24 volte

10

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 10 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli. 

  • letto 103 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 10 dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
                                                                                         10 
       

Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e)r 
la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e 
dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s 
al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una 
quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ 
.xxx. hores q(ue)* es .vij. jorns e quart/ de altra part 
que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. 
punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta 
lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts 
mes/  

* l'abbreviazione per q(ue) sembra corretta a partire dalla precedente i soprascritta per q(ui)

  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

10

Deuets saber de laluna q(ue) con ela deu p(re)ndr(e) 
la uolta q(ue) ela esta sots losol .vi. hores/ e 
dccxciij. pu(n)ts/ e de puys gita les espadl(e)s 
al sol etornasen alauant/ e aço p(er) cascun jorn una 
quarta deuent/ e daquest alargar selargua ela/ 
.xxx. hores q(ue) es .vij. jorns e quart/ de altra part 
que ela esta sots lo sol .xxx.vj. hores/ e dccxciij. 
punts/ si que laluna seueu es pot ueure feta 
lasua uolta/ en .i. jorn (e) mig/ eaquels punts 
mes/  
Devets saber de la luna que con ela deu prendre la volta que ela està sots lo sol VI hores e DCCXCIII punts, e depuys gita les espadles al sol e torna-se'n a lavant, e açò per cascun jorn una quarta de vent e d'aquest alargar s'elargua ela XXX hores, que és VII jorns e quart. De altra part que ela està sots lo sol XXXVI hores e DCCXCIII punts, si que la luna se veu e.s pot veure, feta la sua volta, en I jorn e mig e aquels punts més.  
  • letto 46 volte

Testo e traduzione

 

10

Devets saber de la luna que con ela deu prendre la volta que ela està sots lo sol VI hores e DCCXCIII punts, e depuys gira* les espadles al sol e torna-se'n a lavant, e açò per cascun jorn una quarta de vent e d'aquest alargar s'elargua ela XXX hores, que és VII jorns e quart. De altra part que ela està sots lo sol XXXVI hores e DCCXCIII punts, si que la luna se veu e.s pot veure, feta la sua volta, en I jorn e mig e aquels punts més.  
Della luna dovete sapere che, quando deve cominciare il ciclo, sta sotto il sole sei ore e 793 punti, e poi volge le spalle al sole e se ne torna a levante, un quarto di vento** ogni giorno, e per via di questo spostamento si allarga a XXX ore

*  corretto a partire da gita, che sembra poco sensato in questo contesto. L'emendamento è effettuato, ma non segnalato, anche in Buchon 1839, p. 12.
** ossia 45 gradi.
 

  • letto 20 volte

11

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione testuale 11 dell'edizione Grosjean 1977.  

Trascrizione e traduzione a cura di Elisa Verzilli.

  • letto 97 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione 11 dell'edizione Grosjean 1977.
 

  
                                                                                         11  
            

Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul 
temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida 
iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran 
etant poderos/ en claritat que sobre totes les 
planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t
ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] 
pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] 
  • letto 110 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

11

 

Encara deuets saber q(ue) laluna no crex nul 
temps nj minua/ ans esta/ en una forma com[.]lida 
iestament mas p(er) la forma delsol q(ui) es tant gran 
etant poderos/ en claritat que sobre totes les 
planetes/ es clar/ eluent/ e resplandent p(er) q(ue) e[le]t
ol ala luna la sua força/ emeiorament con p[..] 
pres lies// Item deuetsaber jantendre q[ue] 
Encara devets saber que la luna no crex nul temps ni minua, ans està en una forma com[.]lida i estament, mas per la forma del sol, qui és tant gran etant poderos en claritat, que sobre totes les planetes és clar e luent e resplandent per que ele tol a la luna la sua força e mejorament con p[..]  pres li és. Item devet saber i antendre que 
  • letto 79 volte

Testo e traduzione

11

 

Encara devets saber que la luna no crex nul temps ni minua, ans està en una forma com[p]lida i estament, mas per la forma del sol, qui és tant gran etant poderos en claritat, que sobre totes les planetes és clar e luent e resplandent per que ele tol a la luna la sua força e mejorament con p[us] pres li és. Item devet saber i antendre que 
Dovete sapere inoltre che la luna non cresce né decresce mai, anzi si presenta nella sua forma completa e nel suo stato, ma per la forma del sole, che è tanto grande e intenso nello spendore, che è più chiaro e lucente e splendente di tutti i pianeti, per cui toglie alla luna la sua forza, soprattutto quanto le è più vicino. Allo stesso modo dovete sapere e capire che  
  • letto 24 volte

TAVOLE 3-4

La trascrizione delle tavole seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

  • letto 500 volte

TAVOLA 3

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

 
Vai alla riproduzione su Gallica  [3]

  • letto 400 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 99 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 11, 12, 13. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
 

 

D (11)
 
  mercuri es de n atura day 
  re caut et umit / et es d(e) 
  gran auareza / ecant lo sol 
  es en ocçident detras / lororn* 
  euogi los / xij. signes en 
  .ccc. xxxix. dies

 

* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <rorn> un titulus di difficile interpretazione.

 

D (12)
 
 
                                                                                              luna es denatura daygua 
                                                                                              freda et humida  del sol pr(e)n 
                                                                                              saluugor* / en oha malicja / e 
                                                                                              pren designe hon se Renoua / 
                                                                                              euogi los .xij. signes / en .xx 
                                                                                              .vij. dies / e .viij. hores

 

* La prima <u> sembra risultare da una correzione del copista, forse su di un'originaria <a>.

 

D (13)
 
  Iouis denatura dayre caut 
  et umit / eben temprat / et 
  es mout bona p laneta / e tol 
  delamaleza del taturnus / 
  euogi los .xij. signes / en 
  en .xi. ay(n)s / e .x. mezes / e. 
  xvi. dies
  • letto 133 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

D (11)
 
   
  mercuri es de n atura day 
  re caut et umit / et es d(e) 
  gran auareza / ecant lo sol 
  es en ocçident detras / lororn* 
  euogi los / xij. signes en 
  .ccc. xxxix. dies 
 
 
Mercuri és de natura d’ayre, caut et umit, et és de gran avareza, e cant lo Sol és en ocçident detràs lo rorn, e vogi los XII signes en CCC XXXIX dies.

* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <rorn> un titulus di difficile interpretazione.

 
D (12) 

 
 
  luna es denatura daygua 
  freda et humida  del sol pr(e)n 
  saluugor* / en oha malicja / e 
  pren designe hon se Renoua / 
  euogi los .xij. signes / en .xx 
  .vij. dies / e .viij. hores 
 
 
Luna és de natura d’aygua, freda et humida; del Sol pren sa luugor, e no ha malicía, e pren de signe hon se renova, e vogi los XII signes en XXVII dies e VIII hores.

* La prima <u> sembra risultare da una correzione del copista, forse su di un'originaria <a>.

 
D (13) 

 
   
  Iouis denatura dayre caut 
  et umit / eben temprat / et 
  es mout bona p laneta / e tol 
  delamaleza del taturnus / 
  euogi los .xij. signes / en 
  en .xi. ay(n)s / e .x. mezes / e. 
  xvi. dies 
 
 
Jovis, de natura d’ayre, caut et umit e ben temprat, et és mout bona planeta, e tol de la maleza del taturnus, e vogi los XII signes en en XI ayns e X mezes e XVI dies.
  • letto 66 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione dei testi relativi alla porzione D (riferimenti numerici 11-13) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

 

D (11)
 
 
Mercuri és de natura d’ayre, caut et umit, et és de gran avareza, e cant lo Sol és en ocçident detràs lo rorn, e vogi los XII signes en CCC XXXIX dies. 
 
 
Mercurio è della natura dell’aria, caldo e umido, ed è di gran avidità, e quando il Sole è in occidente […], e percorre i 12 segni in 339 giorni.
 
 
D (12) 

 
 
 
Luna és de natura d’aygua, freda et humida; del Sol pren sa luugor, e no ha malicía, e pren de signe hon se renova, e vogi los XII signes en XXVII dies e VIII hores. 
 
 
La Luna è della natura dell’acqua, fredda e umida; dal Sole ricava la sua lucentezza, e non è incline al male, e prende come segno quello in cui ella si rinnova, e percorre i 12 segni in 27 giorni e 8 ore. 
 
 
D (13) 

 
 
Jovis, de natura d’ayre, caut et umit e ben temprat, et és mout bona planeta, e tol de la maleza del taturnus, e vogi los XII signes en en XI ayns e X mezes e XVI dies.
 
Giove, di natura dell’aria, caldo e umido e ben temperato, ed è un pianeta molto buono, e sottrae dagli influssi malevoli di Saturno*, e percorre i 12 segni in 11 anni e 10 mesi e 16 giorni.  
 

 
 
*La traduzione presuppone l'emendamento della lezione taturnus in saturnus.

  • letto 74 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 79 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 21-26. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 

E (21-26)
 

  21 [...] 
 
 
 

 

  22 LEEO   
 

 

 

  23 VIRGO   
 

 

 

  24 LIBRA   
 

 

 

  25 SCORPI   
 

 

 

  26 SAGITARI   
 

 

 
 

 

  • letto 109 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 21-26.

 

E (21-26)
 
   
  21 [...] 
 
 
 

  22 LEEO   
 

 

  23 VIRGO   
 

 

  24 LIBRA   
 

 

  25 SCORPI   
 

 

  26 SAGITARI   
 
 

   
  21 [...] 
  
  
 

  22 LEEO   
 

 

  23 VIRGO   
 

 

  24 LIBRA   
 

 

  25 SCORPÍ
 

 

  26 SAGITARI   

  • letto 46 volte

Testo e traduzione

Si propone la traduzione relativa alla porzione E (riferimenti numerici 21-26) dell'edizione Grosjean 1977.  
 

 

E (21-26)
 
   
  21 [...] 
  
  
 

  22 LEEO   
 

 

  23 VIRGO   
 

 

  24 LIBRA   
 

 

  25 SCORPÍ
 

 

  26 SAGITARI   

 
  21 [...] 
  
  
 

  22 Leone   
 

 

  23 Vergine
 

 

  24 Bilancia
 

 

  25 Scorpione
 

 

  26 Sagittario
 

 
 
 

  • letto 60 volte

F-G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 37-50) dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle posizioni della Luna. La porzione G, costituita da immagini rappresentanti le fasi dell'astro, risulta invece priva di testo.  

  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 37-50 (la porzione G, costituita da sole immagini, risulta priva di testo).

 
 
F 37-41, G

  37 alnatra G 3 
 
  38 f atarf .4. 
 
  39 e algebee .5. 
 
  40 alhartan d .6. 
 
  41 alsarffe b .1.
 
F 42-45, G

 
 
42 alahue .a. 2.    43 açamech G .3.    44 algoffor f .4.    45 d alzebene .6. 
 
 
F 46-50, G

 
  46 c alachlil .7. 
 
  47 b alchalb .1. 
 
  48 a axaulle .2. 
 
  49 f alnahayim .4. 
 
  50 e albelde .5.

 
 
 

  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 37-50 (la porzione G, costituita da sole immagini, risulta priva di testo).

 

F 37-41
 
   
  37 alnatra G 3 
 
  38 f atarf .4. 
 
  39 e algebee .5. 
 
  40 alhartan d .6. 
 
  41 alsarffe b .1. 
 
   
  37 Alnatra g 3 
 
  38 f Atarf 4 
 
  39 e Algebee 5 
 
  40 Alhartan d 6 
 
  41 Alsarffe b 1

 

F 42-45 
 
 
  42 alahue .a. 2.
 
  43 açamech G .3.
 
  44 algoffor f .4.
 
  45 d alzebene .6. 
 
 
  42 Alahue a 2
 
  43 Açamech g 3
 
  44 Algoffor f 4 
 
  45 d Alzebene 6

 

F 46-50
 
 
  46 c alachlil .7. 
 
  47 b alchalb .1. 
 
  48 a axaulle .2. 
 
  49 f alnahayim .4. 
 
  50 e albelde .5. 
 
 
  46 c Alachlil 7
 
  47 b Alchalb 1 
 
  48 a Axaulle 2
 
  49 f Alnahayim 4 
 
  50 e Albelde 5
  • letto 70 volte

H1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 64) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 102 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 64.

 
H1 (64) 

 
 64  juljol. de. xxxj. e corra e .v.          
  g v dies ores menuts
  a        
  b xiij iij o xxxv
  c        
  d ij v x xxxi
  e x vi i l vij
  f        
  g xviij viij xiij xix
  a vij ix xix lvi
  b xv x iiij xlvi
  c        
  d iiij xii iiij xxx
  e xij xiij xiij xxxv
  f        
  g        
  a i xvi iij xlix
  b ix xvij xiiij vj
  c xvij xviij xxi xxij
  d        
  e vj xx iiij lij
  f xiiij xxi xviij xx
  g p(ri)m(er) dia q(ua)njqu lar
  a iij xxiij v xliiij
  b xi xxiiij xv xxxix
  c        
  d xix xxvi xi i
  e viij xxvij xxi xv
  f xvj xxix iij xlv
  g        
  a v i*
xxx
vij*
xxi
xlviij*
lvi
  b auru(us)
nonr(us)
     

* Trascritto in interlinea.

  

  • letto 129 volte

Edizione interpretativa

 

H1 (64) 
 
 64  Juliol de XXXI e corra e V          
  g V dies ores menuts
  a        
  b XIII III O XXXV
  c        
  d II V X XXXI
  e X VI I LVII
  f        
  g XVIII VIII XIII XIX
  a VII IX XIX LVI
  b XV X IIII XLVI
  c        
  d IIII XII IIII XXX
  e XII XIII XIII XXXV
  f        
  g        
  a I XVI III XLIX
  b IX XVII XIIII VI
  c XVII XVIII XXI XXII
  d        
  e VI XX IIII LII
  f XIIII XXI XVIII XX
  g primer dia quaniqu lar
  a III XXIII V XLIIII
  b XI XXIIII XV XXXIX
  c        
  d XIX XXVI XI I
  e VIII XXVII XXI XV
  f XVI XXIX III XLV
  g        
  a V I*
XXX
VII*
XXI
XLVIII*
LVI
  b auruus
nonrus
     

* Trascritto in interlinea.

  • letto 58 volte

H2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 65) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 65.

 
H2 (65) 

 
65  .agost*. de xx […] rn  e corra en .1.     dies  ores menuts
  c xiii i xvi ix
  d        
  e ij iij xxiij lviij
  f        
  g x v vi lix
  a xviij vi xxiij l
  b vij vij iij xxxvi
  c xv viij xiiij xxxvi
  d        
  e iiij x xx vi
  f        
  g xii xij xiiij xv
  a        
  b i xiiij iiij xxvij
  c ix xv xxi l
  d        
  e xvij xvij iij xxi
  f vi xviij xvi xlix
  g        
  a xiiij xx viij xlv
  b iij xxi xviij xxvi
  c        
  d xi xxiij x xij
  e xix xxiiij xxi xiij
  f        
  g viij xxvi iiij xiij
  a xvi xxvij xij xlv
  b        
  c v xxix xiij viij
  d        
  e aur(us)
nomr(us)
     

*La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.

  
 
 

  • letto 91 volte

Edizione interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 65.

 
H2 (65) 

 
65  Agost de XX […] rn  e corra en 1     dies  ores menuts
  c XIII I XVI IX
  d        
  e II III XXIII LVIII
  f        
  g X V VI LIX
  a XVIII VI XXIII L
  b VII VII III XXXVI
  c XV VIII XIIII XXXVI
  d        
  e IIII X XX VI
  f        
  g XII XII XIIII XV
  a        
  b I XIIII IIII XXVII
  c IX XV XXI L
  d        
  e XVII XVII III XXI
  f VI XVIII XVI XLIX
  g        
  a XIIII XX VIII XLV
  b III XXI XVIII XXVI
  c        
  d XI XXIII X XII
  e XIX XXIIII XXI XIII
  f        
  g VIII XXVI IIII XIII
  a XVI XXVI XII XLV
  b        
  c V XXIX XIII VIII
  d        
  e aurus
nomrus
     
  • letto 61 volte

H3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 66) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 67 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 66.

 
H3 (66) 

 
 66 satembr(e)* de xxx.  e corra en .iiij.     dies  ores menuts
  f        
  g ij ij xij xxxiiij
  a        
  b x iiij xxiij xxxiij
  c xviij v vj i
  d vij vj xij iij
  e xv vij iij xviij
  f finis dies q(ua)nj qulas
  g iiij ix xij xxxix
  a        
  b xij xi vi o
  c i xij xij xli
  d        
  e ix xiiij vj o
  f xvij xv xij l vij
  g        
  a vi xvij viij xiij
  b        
  c xiiij xix i x
  d iij xx xix xliij
  e xi xxi xxij xv
  f        
  g xix xxxiii viij xxix
  a viij xxv xvij liiij
  b xxiij xxiij o liij
  c        
  d        
  e v xxviij vij iiij
  f xiij xxix vij xlviij
  g        

* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.

  
 
 

  • letto 97 volte

Edizione interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 66.

 
H3 (66) 

 
 66 Satembre de XXX  e corra en IIII     dies  ores menuts
  f        
  g II II XII XXXIIII
  a        
  b X IIII XXIII XXXIII
  c XVIII V VI I
  d VII VI XII III
  e XV VII III XVIII
  f finis dies quani qulas
  g IIII IX XII XXXIX
  a        
  b XII XI VI O
  c I XII XII XLI
  d        
  e IX XIIII VI O
  f XVII XV XII LVII
  g        
  a VI XVII VIII XIII
  b        
  c XIIII XIX I X
  d III XX XIX XLIII
  e XI XXI XXII XV
  f        
  g XIX XXXIII VIII XXIX
  a VIII XXV XVII LIIII
  b XXIII XXIII O LIII
  c        
  d        
  e V XXVIII VII IIII
  f XIII XXIX VII XLVIII
  g        
  • letto 52 volte

H4

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 67) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 76 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 67.

 
H4 (67) 

 
 67 utubr[e]* de .xxxi. iorns e corra en .vj.     dies ores menuts
  a ij i xxiii lvij
  b        
  c x iij vij i
  d xviij iiij xiiij xxxvi
  e vij v vi xii
  f xv vi xix xxxi
  g        
  a        
  b iiij ix v x
  c xij x xx l
  d        
  e i xij ij liij
  f ix xiij xv iiij
  g xvij xiiij xiij xxij
  a        
  b        
  c vi xvij o xxiij
  d xiiij xviij xix xxix
  e iij xix xxiij xxxvij
  f        
  g xi xxi vij xxxix
  a xix xxij xvj li
  b viij xxiij xxi xlij
  c        
  d xvj xxv v ij
  e        
  f        
  g v xxviij o xxviij
  a xiij o**
xxix
[o]**
xii
iij**
ij
  b        
  c aur(us)
nomr(us)
     

* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
** Trascritto in interlinea.

  
 
 

  • letto 74 volte

Edizione interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 67.

 
H4 (67) 

 
 67 Utubre de XXXI jorns e corra en VI     dies ores menuts
  a II I XXIII LVII
  b        
  c X III VII I
  d XVIII IIII XIIII XXXVI
  e VII V VI XII
  f XV VI XIX XXXI
  g        
  a        
  b IIII IX V X
  c XII X XX L
  d        
  e I XII II LIII
  f IX XIII XV IIII
  g XVII XIIII XIII XXII
  a        
  b        
  c VI XVII O XXIII
  d XIIII XVIII XIX XXIX
  e III XIX XXIII XXXVII
  f        
  g XI XXI VII XXXIX
  a XIX XXII XVI LI
  b VIII XXIII XXI XLII
  c        
  d XVI XXV V II
  e        
  f        
  g V XXVIII O XXVIII
  a XIII O*
XXIX
O*
XII
III*
II
  b        
  c aurus
nomrus
     

 
* Trascritto in interlinea.

  • letto 51 volte

H5

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 68) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 68.

 
H5 (68) 

 
 68 noembre* de .xxxi.  e corra en .ij.     dies ores menuts
  d x i xvij xx
  e        
  f xviij iij ix xxix
  g vij iiij xxiij xxxii
  a xv v xiii xxxij
  b        
  c iiij vij x x
  d        
  e xij ix x xv
  f i x xvij xxxiiij
  g        
  a ix xij v xx
  b xvij xiij xii xl vij
  c        
  d vj xv xix vij
  e        
  f xiiij xvij xiij xxxiiij
  g iij xviij xij xl viij
  a xi xix xix xlix
  b        
  c xix xxi ij liij
  d viij xxij xvj xij
  e        
  f xvi xxiiij viij xxvij
  g        
  a v xxvj viij xxvij
  b        
  c xiij xxiij ix xxxiij
  d ij o**
xxix
x**
x
xxxij**
xviij
  e aur(us)
nonr(us)
     

* La lezione sembra trascritta su una precedente rasura.
** Trascritto in interlinea.

  
 
 

  • letto 71 volte

Edizione interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 68.

 
H5 (68) 

 
 68 Noembre de XXXI  e corra en II     dies ores menuts
  d X I XVII XX
  e        
  f XVIII III IX XXIX
  g VII IIII XXIII XXXII
  a XV V XIII XXXII
  b        
  c IIII VII X X
  d        
  e XII IX X XV
  f I X XVII XXXIIII
  g        
  a IX XII V XX
  b XVII XIII XII XLVII
  c        
  d VI XV XIX VII
  e        
  f XIIII XVII XIII XXXIIII
  g III XVIII XII XLVIII
  a XI XIX XIX XLIX
  b        
  c XIX XXI II LIII
  d VIII XXII XVI XII
  e        
  f XVI XXIIII VIII XXVII
  g        
  a V XXVI VIII XXVII
  b        
  c XIII XXIII IX XXXIII
  d II O*
XXIX
X*
X
XXXII*
XVIII
  e aurus
nonrus
     

 
* Trascritto in interlinea.

  • letto 51 volte

H6

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione interpretativa relative alla porzione H (riferimento numerico 69) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 71 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 69*.

 
H6 (69) 

 
 69 […]oembre**  de xxxi. io[r]n e corr[a] […] iiij.          

  f x dies ores menuts
  g xviij ij xij xiiij
  a vij iij xvij ix
  b        
  c xv v iiij xxv[...]
  d        
  e iiij xij xiij o
  f xij viij xij v
  g        
  a i x iij xli
  b ix [x] xiiij xxxvij
  c xix [...] [...] [...]
  d xvij xiij iiij vij
  e vj xiiij xxiij xxi
  ***        
 [g]***        
  a        
  b x[...] xviij v lvij
  [...] xix xix xiij x
  [...]        
  e viij xxi vj xxvj
  f        
  g        
  a xvj xxiiij iij vij
  b        
  c v xxvj xi xiiij
  d        
  e xiij xxviij i li
  f ij xxix v l
  g x o****
xxx
iij****
xiiij
vj****
xxxix
  a aur(us)
nomr(us)
     

  
* La porzione prosegue nella Tavola 4.
** La porzione di testo sembra essere stata parzialmente erasa.
*** Riga illeggibile causa lacuna materiale.
**** Trascritto in interlinea.

 
 

  • letto 84 volte

Edizione interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa al riferimento numerico 69*.

 
H6 (69) 

 
 69 […]oembre**  de XXXI jorn e corra […] IIII          

  f X dies ores menuts
  g XVIII II XII XIIII
  a VII III XVII IX
  b        
  c XV V IIII XXV[...]
  d        
  e IIII XII XIII O
  f XII VIII XII V
  g        
  a I X III XLI
  b IX X XIIII XXXVII
  c XIX [...] [...] [...]
  d XVII XIII IIII VII
  e VI XIIII XXIII XXI
  ***        
 g***        
  a        
  b X[...] XVIII V LVII
  [...] XIX XIX XIII X
  [...]        
  e VIII XXI VI XXVI
  f        
  g        
  a XVI XXIIII III VII
  b        
  c V XXVI XI XIIII
  d        
  e XIII XXVIII I LI
  f II XXIX V L
  g X O****
XXX
III****
XIIII
VI****
XXXIX
  a aurus
nomrus
     

 
* La porzione prosegue nella Tavola 4.
** La porzione di testo sembra essere stata parzialmente erasa.
*** Riga illeggibile causa lacuna materiale.
**** Trascritto in interlinea.

  • letto 54 volte

I1 + K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 76-78 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 121 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 76-78, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 
 
Trascrizione a cura di Francesca Giglio. 

 

 

I 76, K
 
 
  [c]ançer* es frete umit / edenatura daygua e caza delaluna emoable]la[ 
  [e] femenj laluna en aquest signe fas bon segnar / eno fer medeçina als brasos

 
v x
90
x
85
xv
80
xx
75
xxv
70
xxx
65

 

I 77, K
 
 
  leo es caut esech denatura defoch (e) es caza del sol emeschul[i la] luna enaquest 
  signe noes bona sagnja ne fer medeçina / sp[ar]tat medeçina decor
 
v
60
x
55
xv
50
x[x]
45
xxv
40
xxx
35

 

I 78, K
 
   
  uirgo es fret esech edenatura deterra (e) es caza demercuri / e[s moable]  e [f]em 
  enj laluna en uirgo fas bon sagnar epe(n)dre medeçina mas no al[s] budels 

 
v
30
x
25
xv
20
xx
15
xxv
10
xxx
[5]

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32-33).

  • letto 166 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 76-78, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 
 
 

 

 
I 76, K

 
 
  [c]ançer* es frete umit / edenatura daygua e caza delaluna emoable]la[ 
  [e] femenj laluna en aquest signe fas bon segnar / eno fer medeçina als brasos

 
v x
90
x
85
xv
80
xx
75
xxv
70
xxx
65

 

Cànçer és fret e umit, e de natura d’aygua, e caza de la Luna e moable e femení. La Luna en aquest signe fa·s bon segnar, e no fer medeçina als brasos.  
 
V X
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65
 
I 77, K

 
 
  leo es caut esech denatura defoch (e) es caza del sol emeschul[i la] luna enaquest 
  signe noes bona sagnja ne fer medeçina / sp[ar]tat medeçina decor
 
v
60
x
55
xv
50
x[x]
45
xxv
40
xxx
35
 
Leo és caut e sech, de natura de foch, e és caza del Sol e meschulí. La Luna en aquest signe no és bona sagnia ne fer medeçina, spartat medeçina de cor.  
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35

 

 
I 78, K

 
   
  uirgo es fret esech edenatura deterra (e) es caza demercuri / e[s moable]  e [f]em 
  enj laluna en uirgo fas bon sagnar epe(n)dre medeçina mas no al[s] budels 

 
v
30
x
25
xv
20
xx
15
xxv
10
xxx
[5]
 
Virgo és fret e sech e de natura de terra, e és caza de Mercuri, és moable e femení. La Luna en Virgo fa·s bon sagnar e pendre medeçina, mas no als budels.  
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32-33).

  • letto 75 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 76-78  (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 
 
 

 

 
I 76, K

 

 

Cànçer és fret e umit, e de natura d’aygua, e caza de la Luna e moable e femení. La Luna en aquest signe fa·s bon segnar, e no fer medeçina als brasos.  
 
V X
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65

 
Il Cancro è freddo e umido, e di natura dell’acqua, e casa della Luna e mutevole e femminile. Quando la Luna è in questo segno ha buon esito sottoporsi a salasso; non lo ha far uso di rimedi terapeutici per le braccia.

V X
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65

 

I 77, K
 
 
Leo és caut e sech, de natura de foch, e és caza del Sol e meschulí. La Luna en aquest signe no és bona sagnia ne fer medeçina, spartat medeçina de cor.   
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35
 
Il Leone è caldo e secco, della natura del fuoco, è casa del Sole e maschile. Quando la Luna e in questo segno non è opportuno il salasso né far uso di rimedi terapeutici, tranne che per il cuore. 
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35
 
I 78, K
 
 
Virgo és fret e sech e de natura de terra, e és caza de Mercuri, és moable e femení. La Luna en Virgo fa·s bon sagnar e pendre medeçina, mas no als budels.  
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5
 
La Vergine è fredda e secca e di natura di terra, ed è casa di Mercurio, è mutevole e femminile. Quando la luna è nella Vergine ha buon esito sottoporsi a salasso e utilizzare sostanze curative, ma non per l’intestino.  
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5

  

 

  • letto 121 volte

I2 + K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 79-81 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 104 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 79-81, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 

 
Trascrizione a cura di Francesca Giglio.  
 

 

I 79, K
 
 
  libra es caut e umit denatura dayre et es caza deuenus emoable emasculi la 
  luna en aquest signe es bona sagnja ependre medaçjna mas no als anques
 
v
5
x
10
xv
1[5]
xx
20
xxv
25
xxx
30

 

I 80, K
 
 
  escorpi es fret e umit / edenatura daygua (e) es caza demarç efem\i/nj 
  laluna en aquest signe nos fa bonsagnar nependremedecja / eno al membr(e)

 
v
35
x
40
xv
45
xx
50
xxv
55
xxx
60

 

I 81, K
 
 
  sagitari es caut esech edenatura defoch e caza del sol (e) cum(m)u emasch[ul]i* laluna e[n] 
  aquest signe es bonasagnja ependre medeçjna / eno medeçina al[s ch]uxes 
 
v
65
x
70
xv
75
xx
80
xxv
85
xxx
90

 
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 34).

  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 79-81, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.  
 

 

 
I 79, K

 
 
  libra es caut e umit denatura dayre et es caza deuenus emoable emasculi la 
  luna en aquest signe es bona sagnja ependre medaçjna mas no als anques
 
v
5
x
10
xv
1[5]
xx
20
xxv
25
xxx
30
 
Libra és caut e umit, de natura d’ayre, et és caza de Venus e moable e masculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medaçina, mas no als anques.  
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30

 

 
I 80, K

 
 
  escorpi es fret e umit / edenatura daygua (e) es caza demarç efem\i/nj 
  laluna en aquest signe nos fa bonsagnar nependremedecja / eno al membr(e)

 
v
35
x
40
xv
45
xx
50
xxv
55
xxx
60
 
Escorpí és fret e umit e de natura d’aygua, e és caza de Març e feminí. La Luna en aquest signe no·s fa bon sagnar ne pendre medecia, e no al membre.  
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60

 

 
I 81, K

 
 
  sagitari es caut esech edenatura defoch e caza del sol (e) cum(m)u emasch[ul]i* laluna e[n] 
  aquest signe es bonasagnja ependre medeçjna / eno medeçina al[s ch]uxes 
 
v
65
x
70
xv
75
xx
80
xxv
85
xxx
90
 
Sagitari és caut e sech e de natura de foch, e caza del Sol e cummú e maschulí. La luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no medeçina als chuxes.  
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 34).

  • letto 61 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 79-81  (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti.  
 

 

 
I 79, K

 
 
Libra és caut e umit, de natura d’ayre, et és caza de Venus e moable e masculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medaçina, mas no als anques.  
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30
 
La Bilancia è calda e umida, di natura dell’aria, ed è casa di Venere e mutevole e maschile. Quando la Luna è in questo segno è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le natiche. 
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30

 

 
I 80, K

 
 
Escorpí és fret e umit e de natura d’aygua, e és caza de Març e feminí. La Luna en aquest signe no·s fa bon sagnar ne pendre medecia, e no al membre.  
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60
 
Lo Scorpione è freddo e umido e di natura dell’acqua, ed è casa di Marte e femminile. Quando la Luna è in questo segno non è opportuno sottoporsi a salasso né utilizzare sostanze curative, in particolar modo per i genitali.  
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60

 

 
I 81, K

 
 
Sagitari és caut e sech e de natura de foch, e caza del Sol e cummú e maschulí. La luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no medeçina als chuxes.  
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90
 
Il Sagittario è caldo e secco e di natura del fuoco,  e casa del Sole e collettivo e maschile. Quando la Luna è in questo segno è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le cosce. 
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90

 
 
 

  • letto 59 volte

N

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 104 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 

N 
 
  estiu entra enlo / enlo .xvi. ior(n) de juyn / eten .iij. sig
  nes so es / caçer/leo / uirgo / (e) es denatura de foch so es
  caut / esech / edura .iij. meses naturals / comtant p(er) .i. mes /
  xxx iorns e .x. hores emiga / estiu co mensa cant losol i(n)tra en
  lo primer grau de cançer / en astiu ha .xiiij. hore (e) .ij. terçes
  de dia (e) .ix. hores e un terç denjt / (e) dura .iij. meses
  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

N
 
   
  estiu entra enlo / enlo .xvi. ior(n) de juyn / eten .iij. sig
  nes so es / caçer/leo / uirgo / (e) es denatura de foch so es
  caut / esech / edura .iij. meses naturals / comtant p(er) .i. mes /
  xxx iorns e .x. hores emiga / estiu co mensa cant losol i(n)tra en
  lo primer grau de cançer / en astiu ha .xiiij. hore (e) .ij. terçes
  de dia (e) .ix. hores e un terç denjt / (e) dura .iij. meses 
 
 
Estiu entra en lo en lo  XVI jorn de juyn e ten III signes, so és Càçer, Leo, Virgo, e és de natura de foch, so és caut e sech, e dura III meses naturals comtant per I mes XXX jorns e X hores e miga. Estiu comensa cant lo Sol intra en lo primer grau de Cànçer. En astiu ha XIIII hore e II terçes de dia e IX hores e un terç de nit, e dura III meses. 
 

 
 

  • letto 93 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977.  

 

N
 
 
Estiu entra en lo en lo*  XVI jorn de juyn e ten III signes, so és Càçer, Leo, Virgo, e és de natura de foch, so és caut e sech, e dura III meses naturals comtant per I mes XXX jorns e X hores e miga. Estiu comensa cant lo Sol intra en lo primer grau de Cànçer. En astiu ha XIIII hore e II terçes de dia e IX hores e un terç de nit, e dura III meses. 
 
 
L’estate entra nel sedicesimo giorno di giugno ed include tre segni, cioè Cancro, Leone, Vergine, ed è di natura del fuoco, cioè calda e secca, e dura tre mesi naturali, contando per un mese trenta giorni e dieci ore e mezza. L’estate comincia quando il Sole entra nel primo grado del Cancro. In estate vi sono quattordici ore e due terzi di giorno e nove ore e un terzo di notte, e dura tre mesi. 
 

 
 

* La traduzione presuppone l'espunzione di una delle due lezioni en lo, con ogni probabilità frutto di un errore di ripetizione.
  • letto 63 volte

O

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione O dell'edizione Grosjean 1977. 

  • letto 79 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 

O
 
  achtum entra en lo .xv. iorn de set(e)mbre (e) 
  es denatura secha e freda / eten .iij. signes so es 
  libra / scorpi. segitarj / e dura .iij. meses so es naturals 
  ay tan con losol lagia detemps apasar los iij. signes et aço 
  son .iij. meses naturals lo primer iorn comensen quant 
  lo sol es alcap de libra / etroberets quant achtum entra ha 
  xii. hores de nit. e .xij. hores de dia
  • letto 90 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

O
 
   
  achtum entra en lo .xv. iorn de set(e)mbre (et) 
  es denatura secha e freda / eten .iij. signes so es 
  libra / scorpi. segitari / e dura .iij. meses so es naturals 
  ay tan con losol lagia detemps apasar los iij. signes et aço 
  son .iij. meses naturals lo primer iorn comensen quant 
  lo sol es alcap de libra / etroberets quant achtum entra ha 
  xii. hores de nit. e .xij. hores de dia 
 
 
Achtum entra en lo XV jorn de setembre e és de natura secha e freda, e ten III signes, so és Libra,  Scorpí, Segitari, e dura III meses, so és naturals, aytan con lo Sol lagia de temps a pasar los III signes, et açò són III meses naturals. Lo primer jorn comense·n quant lo Sol és al cap de Libra, e troberets quant achtum entra ha XII hores de nit e XII hores de dia. 
 
  • letto 57 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione O dell'edizione Grosjean 1977.  

 

O
 
 
Achtum entra en lo XV jorn de setembre e és de natura secha e freda, e ten III signes, so és Libra, Scorpí, Segitari, e dura III meses, so és naturals, aytan con lo Sol lagia de temps a pasar los III signes, et açò són III meses naturals. Lo primer jorn comense·n quant lo Sol és al cap de Libra, e troberets quant achtum entra ha XII hores de nit e XII hores de dia. 
 
 
L’autunno entra nel quindicesimo giorno di settembre ed è di natura secca e fredda, ed include tre segni, cioè Bilancia, Scorpione, Sagittario, e dura tre mesi naturali, ossia il tempo che il Sole impiega per percorrere le tre costellazioni, e a ciò corrispondono tre mesi naturali. Il primo giorno comincia quando il Sole è all’inizio della Bilancia, e una volta entrato l’autunno troverete che vi sono dodici ore di notte e dodici ore di giorno. 
 

 
 
 

  • letto 64 volte

11-15 (prosecuzione testo Tav. 2)

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alle porzioni testuali 11-15 (prosecuzioni del testo alla Tavola 2) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 146 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono le porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 

                                        11-15
                                        (prosecuzione Tavola 2 [4]) 

 
   
  Item deuets / saber iantendre q(ue) laluna assi con ja demu(n)t1 dites con es girada ques lunya delsol p(er) quasqun 
  iorn quarta deuent / euasen aleuant per quasqun jorn una quarta / Elosol roman aponent si que a .xv 
  iorns laluna es .xv. quartes luny el sol (e)es p(er) leuant/ e lo sol / roman p(er) pone(n)t (e)lauors/ ela semany
  afesta tota comlidament plena / eradona / eaço p(er) la força q(ue) ela ha presa del sol p(er) tal co(n)ses alargada delsol (e) e
  lauors (e) esta ensauartut / en apres / el .xv. iorn lo sol lapren / easo les mes uegades ço es asaber q(ue) can lo sol 
  saleua ela ço es laluna es ela posta / eans que sia posta laluna losol seleua / oes leuat eaço seapela q(ue) lo sol / 
  pren la luna/ epuyses tot ensi con ela p(er) qesqun / jorn fetalauolta ses alargada del sol quarta deuent tot 
  enasi / puyses p(er) qasqun / jorn siacosta altra quarta deuent / eaytant con secostames aytant ela pe[…] 
 
   
  la sua uertut ço es dela claridat (e) es anos meifestame(n)t pus minua (e) aço p(er) rao con ja demunt dit es
  q(ue) ela sacosta al sol (e) al sol litol ely leua lasua claror i resplendor / Eentant deuets saber q(ue) tot temps lalu
  na fa diuern aquel cors q(ue) losolfa destiu / e fa destiu aquel cors q(ue) lo sol fa diuern ço es laluna en lanit
  e losolen lo iorn / pus q(ue) ditauem de laluna son cors eregles breuame(n)t sago(n)s cors de contes del neua 
  ga(n)ts siesbo q(ue) digam (e) aço breume(n)t e uista les mares con minuen (e) crexen Deuets saber 
  q(ue) les mares si crexan (e) minuen p(er) una uia del ras sa(n)t mejn tro enboca dauer iatsia aço que 
  p(er) unes p(ar) tides son pus qurens (e) pus forts q(ue) p(er) altres / Con deuets saber q(ue) co(n) laluna es 
  p(er) grech les mares comensen amuntar (e) aquela luna es p(er) exeloch q(ue) son .viij. quartes deue(n)t 
  (e) son .vi. hores / Item co(n) laluna es p(er) axeloch les aygues comesen amuntar tro q(ue) laluna es p(er) lebeg 
 
   
  lebeg / (e) son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) laluna es per lebeg les aygues comen come
  nsan / amuntar tant tro q(ue) laluna es p(er) mestre i son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) lalu 
  naes per mestre les aygues comensan amuntar tant q(ue) laluna es p(er) grech (e) axi aquest(e)s marees d(e)l 
  ras de santmaen tro en boqua dauer fan aquest cors nit i iorn dues mare(e)s muntats i qrexets (e) dues / 
  marees muntats (e) basats (e) quasquna .vi. hores si / q(ue) quatre uegades .vi. ualen (e) son xxiiij. hores / mas 
  en aquesta raho uos me puriets dir (e) de manar co(n) sabre yo hon es laluna / uos dauets saber de la luna 
  quantes hores aura cor locomte deuets saber / e p(er) quasqun iorn una quarta donchs si la lun ha .viij. io 
  rns sera lu(n)y del sol .viij. quartes de uent donchs si lo sol es p(er) pone(n)t lalua nesera .viij. quartes de uent 
  lu(n)y (e) sera p(er) mig iorn donchs podets antendre q(ue) les aygues munten (e) qrexen e p(er) ayta(n)t ior(n)s con la 
 
 
 lunaaura aytantes
2quartes deuent nesera lu(n)y del sol (e) abaquesta raho podets saber lo co(m)te si les aygue crex(e)n ho minue(n) / tota / 
uega[da]3sabe(n)t (e) auent loco(m)te de la luna i ab aq(ue)l comte de la luna o podets saber ueram(n)t (e) iusta si es de nit si es de ior(n) ho en clar ho en asqur ab
 q(ue) lo d[i]t comte sapiats q(ue) aquestes marees crexen axi an rius co(n) an asta(n)ys con an mar (e) minuen p(er) aquest raho matesa uerame(n)t Deuets sab(e)r
 en cara q(ue) si es tems clar en cara q(ue) si uolets saber qua(n)tes hores auets de lanit q(ue) ho podets saber ab çerta raho (e) bona (e) breu / deuets sab(e)r 
 q(ue) la tramutana ha .vij. astellas quj la uogen de nit j de iorn (e) aquest(e)s hannom sago(n)s home(n)s nauegans charros en apres yha dues astelles 
 q(ue) la uogen i son li pus pres (e) aquest(es) ham nom dos frares los quals .ij. frares deuets saber q(ue) miga(n)t de(m)bre q(ue) es lamagor njt d(e) la(n)y que
 
 aquels .ij. frares con losoles post ques lu(n)yen p(er) tramuntana i fan lo(r) cors tro alsol ixit p(er) uent idos quartes deuent q(ui) son ha .xvi. hors ]…[4
 emig / e migant març q(ue) lanit (e) loiorn son aguals pugen p(er) laua(n)t efan lor cors tro sol ixent (e) p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / e mig 
 ant ju(n)y q(ue) lanit es qurta de tot la(n)y pujen p(er) mig jorn / (e) fan lorcors tro alsol ixit p(er) .x. quartes deuent q(ui) son .vij. hore (e) miga / e migant 
 s\a/tembre q(ue) son lanit el jorn cominals (e) aguals se leuen p(er) pone(n)t (e) fan lor cors tro alsol ixit p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores denjt 
 i .xii. hores deiorn (e) abaquesta raho podets saber qua(n)t auets denjt çertamet abq(ue) sia clar/ deuets saber q(ue) miga(n)t dembre q(ui) es lo manorjorn d(e)l[a(n)y] 
 seleua losol quarta d(e) uentafora uers loleuant (e) ponse quarta de libeg uers lopone(n)t q(ui) son .x. quartes q(ui) son .vij. hores i miga (e) es alt losol .xv. graus /  item 

 migant març saleua p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes. qui son .xij. hores / ies alt lo sol .l. graus / item migant ju(n)y saleua quarta de grech 
 uers loleuant i ponse quarta demestre uers lopone(n)t i son .xxij. quartes q(ui) son .xvi. hores i miga (e) es alt losol .lxx. graus iaxi es pusalt / item miga(n)t / 
 satembre saleualo sol p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / i es alt losol .l. graus 
 

 
 
1. Il grafema <u> sembra risultare dalla correzione di una primitiva <n>. 
2. Il copista appone alla sequenza grafematica <ante> un titulus apparentemente superfluo.
3. Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 15-16).
4. Il copista sembra aver cassato con una barra orizzontale una sequenza oggi poco leggibile, forse il riferimento a un numerale.

  • letto 179 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono le porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977.

 

                                        11-15
                                        (prosecuzione Tavola 2 [4]) 

 
   
  Item deuets / saber iantendre q(ue) laluna assi con ja demu(n)t1 dites con es girada ques lunya delsol p(er) quasqun 
  iorn quarta deuent / euasen aleuant per quasqun jorn una quarta / Elosol roman aponent si que a .xv 
  iorns laluna es .xv. quartes luny el sol (e)es p(er) leuant/ e lo sol / roman p(er) pone(n)t (e)lauors/ ela semany
  afesta tota comlidament plena / eradona / eaço p(er) la força q(ue) ela ha presa del sol p(er) tal co(n)ses alargada delsol (e) e
  lauors (e) esta ensauartut / en apres / el .xv. iorn lo sol lapren / easo les mes uegades ço es asaber q(ue) can lo sol 
  saleua ela ço es laluna es ela posta / eans que sia posta laluna losol seleua / oes leuat eaço seapela q(ue) lo sol / 
  pren la luna/ epuyses tot ensi con ela p(er) qesqun / jorn fetalauolta ses alargada del sol quarta deuent tot 
  enasi / puyses p(er) qasqun / jorn siacosta altra quarta deuent / eaytant con secostames aytant ela pe[…] 
 
 
Ítem devets saber i antendre que la Luna, assí con ja demunt dit és, con és girada, que·s lunya del Sol per quasqun jorn quarta de vent, e va-se’n a levant per quasqun jorn una quarta; e lo Sol roman a ponent sí que a XV jorns la Luna és XV quartes luny el Sol e és per levant, e lo Sol roman per ponent, e lavors ela se manyafesta tota comlidament plena e radona, e açò per la força que ela ha presa del Sol per tal con s’és alargada del Sol, e elavors e està en sa vartut. Enaprés el XV jorn lo Sol la pren, e asò les més vegades: ço és a saber, que can lo Sol sa leva ela, ço és la Luna, és ela posta; e ans que sia posta la Luna lo Sol se leva o és levat, e açò se apela que lo Sol pren la Luna, e puys és tot ensí con ela per qesqun jorn. Feta la volta, s’és alargada del Sol quarta de vent, tot enasí puys és: per qasqun jorn s’i acosta altra quarta de vent, e aytant con s’ecosta més aytant ela pe[…]  
 
 
   
  la sua uertut ço es dela claridat (e) es anos meifestame(n)t pus minua (e) aço p(er) rao con ja demunt dit es
  q(ue) ela sacosta al sol (e) al sol litol ely leua lasua claror i resplendor / Eentant deuets saber q(ue) tot temps lalu
  na fa diuern aquel cors q(ue) losolfa destiu / e fa destiu aquel cors q(ue) lo sol fa diuern ço es laluna en lanit
  e losolen lo iorn / pus q(ue) ditauem de laluna son cors eregles breuame(n)t sago(n)s cors de contes del neua 
  ga(n)ts siesbo q(ue) digam (e) aço breume(n)t e uista les mares con minuen (e) crexen Deuets saber 
  q(ue) les mares si crexan (e) minuen p(er) una uia del ras sa(n)t mejn tro enboca dauer iatsia aço que 
  p(er) unes p(ar) tides son pus qurens (e) pus forts q(ue) p(er) altres / Con deuets saber q(ue) co(n) laluna es 
  p(er) grech les mares comensen amuntar (e) aquela luna es p(er) exeloch q(ue) son .viij. quartes deue(n)t 
  (e) son .vi. hores / Item co(n) laluna es p(er) axeloch les aygues comesen amuntar tro q(ue) laluna es p(er) lebeg 
 
 
la sua vertut, ço és de la claridat, e és a nós meifestament pus minva, e açò per raó con ja demunt dit és, que ela s’acosta al Sol, e al Sol li tol e ly leva la sua claror i resplendor. E en tant devets saber que tot temps la Luna fa d’ivern aquel cors que lo Sol fa d’estiu, e fa d’estiu aquel cors que lo Sol fa d’ivern, ço és la Luna en la nit e lo Sol en lo jorn. Pus que dit avem de la Luna, son cors e regles, breuament, sagons cors de contes del nevagants, sí és bo que digam, e açò breument e vista, les mares con minven e crexen. Devets saber que les mares sí crèxan e minven: per una via del ras Sant Mein tro en boca d’Aver, jatsia açò que per unes partides són pus qurens e pus forts que per altres. Con devets saber que con la Luna és per grech les mares comensen a muntar, e aquela Luna és per exeloch, que són VIII quartes de vent, e són VI hores. Ítem con la Luna és per axeloch les aygües comesen a muntar tro que la Luna és per lebeg  
 
 
   
  lebeg / (e) son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) laluna es per lebeg les aygues comen come
  nsan / amuntar tant tro q(ue) laluna es p(er) mestre i son .viij. quartes deuent q(ue) son .vi. hores Item co(n) lalu 
  naes per mestre les aygues comensan amuntar tant q(ue) laluna es p(er) grech (e) axi aquest(e)s marees d(e)l 
  ras de santmaen tro en boqua dauer fan aquest cors nit i iorn dues mare(e)s muntats i qrexets (e) dues / 
  marees muntats (e) basats (e) quasquna .vi. hores si / q(ue) quatre uegades .vi. ualen (e) son xxiiij. hores / mas 
  en aquesta raho uos me puriets dir (e) de manar co(n) sabre yo hon es laluna / uos dauets saber de la luna 
  quantes hores aura cor locomte deuets saber / e p(er) quasqun iorn una quarta donchs si la lun ha .viij. io 
  rns sera lu(n)y del sol .viij. quartes de uent donchs si lo sol es p(er) pone(n)t lalua nesera .viij. quartes de uent 
  lu(n)y (e) sera p(er) mig iorn donchs podets antendre q(ue) les aygues munten (e) qrexen e p(er) ayta(n)t ior(n)s con la 
 
 
lebeg, e són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per lebeg les aygües comen comensan a muntar tant tro que la Luna és per mestre, i són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per mestre les aygües comensan a muntar tant que la Luna és per grech, e axí aquestes marees del ras de Sant Maén tro en boqua d’Aver fan aquest cors nit i jorn, dues marees muntats i qrexets e dues marees muntats e basats, e quasquna VI hores, sí que quatre vegades VI valen e són XXIIII hores. Mas en aquesta rahó vós me puriets dir e demanar: “Con sabré yo hon és la Luna?”. Vós davets saber de la Luna quantes hores aurà, cor lo comte devets saber e per quasqun jorn una quarta: donchs, si la lun ha VIII jorns serà luny del Sol VIII quartes de vent; donchs, si lo Sol és per ponent la Lua ne serà VIII quartes de vent luny, e serà per migjorn. Donchs podets antendre que les aygües munten e qrexen, e per aytant jorns con la  
 
 
 
 lunaaura aytantes
2quartes deuent nesera lu(n)y del sol (e) abaquesta raho podets saber lo co(m)te si les aygue crex(e)n ho minue(n) / tota / 
uega[da]3sabe(n)t (e) auent loco(m)te de la luna i ab aq(ue)l comte de la luna o podets saber ueram(n)t (e) iusta si es de nit si es de ior(n) ho en clar ho en asqur ab
 q(ue) lo d[i]t comte sapiats q(ue) aquestes marees crexen axi an rius co(n) an asta(n)ys con an mar (e) minuen p(er) aquest raho matesa uerame(n)t Deuets sab(e)r
 en cara q(ue) si es tems clar en cara q(ue) si uolets saber qua(n)tes hores auets de lanit q(ue) ho podets saber ab çerta raho (e) bona (e) breu / deuets sab(e)r 
 q(ue) la tramutana ha .vij. astellas quj la uogen de nit j de iorn (e) aquest(e)s hannom sago(n)s home(n)s nauegans charros en apres yha dues astelles 
 q(ue) la uogen i son li pus pres (e) aquest(es) ham nom dos frares los quals .ij. frares deuets saber q(ue) miga(n)t de(m)bre q(ue) es lamagor njt d(e) la(n)y que
 
 aquels .ij. frares con losoles post ques lu(n)yen p(er) tramuntana i fan lo(r) cors tro alsol ixit p(er) uent idos quartes deuent q(ui) son ha .xvi. hors ]…[4
 emig / e migant març q(ue) lanit (e) loiorn son aguals pugen p(er) laua(n)t efan lor cors tro sol ixent (e) p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / e mig 
 ant ju(n)y q(ue) lanit es qurta de tot la(n)y pujen p(er) mig jorn / (e) fan lorcors tro alsol ixit p(er) .x. quartes deuent q(ui) son .vij. hore (e) miga / e migant 
 s\a/tembre q(ue) son lanit el jorn cominals (e) aguals se leuen p(er) pone(n)t (e) fan lor cors tro alsol ixit p(er) .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores denjt 
 i .xii. hores deiorn (e) abaquesta raho podets saber qua(n)t auets denjt çertamet abq(ue) sia clar/ deuets saber q(ue) miga(n)t dembre q(ui) es lo manorjorn d(e)l[a(n)y] 
 seleua losol quarta d(e) uentafora uers loleuant (e) ponse quarta de libeg uers lopone(n)t q(ui) son .x. quartes q(ui) son .vij. hores i miga (e) es alt losol .xv. graus /  item 

 migant març saleua p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes. qui son .xij. hores / ies alt lo sol .l. graus / item migant ju(n)y saleua quarta de grech 
 uers loleuant i ponse quarta demestre uers lopone(n)t i son .xxij. quartes q(ui) son .xvi. hores i miga (e) es alt losol .lxx. graus iaxi es pusalt / item miga(n)t / 
 satembre saleualo sol p(er) leuant (e) ponse p(er) ponent q(ui) son .xvi. quartes deuent q(ui) son .xij. hores / i es alt losol .l. graus 
 

 
 
Luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del Sol. E ab aquesta rahó podets saber lo comte si les aygüe crexen ho minven tota vegada, sabent e avent lo comte de la Luna, i ab aquel comte de la Luna o podets saber veramnt e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axí an rius con an astanys con an mar, e minven per aquest rahó matesa verament. Devets saber encara que, si és tems clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab çerta rahó, e bona e breu. Devets saber que la tramutana ha VII astellas qui la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom, sagons hómens navegans, Charros; enaprés y ha dues astelles que la vogen i són-li pus pres, e aquestes ham nom Dos Frares, los quals II frares devets saber que migant dembre, que és la magor nit de l’any, que aquels II frares, con lo Sol és post, que·s lunyen per tramuntana i fan lor cors tro al Sol ixit per vent i dos quartes de vent, qui són ha XVI hors e mig; e migant març, que la nit e lo jorn són aguals, pugen per lavant e fan lor cors tro Sol ixent e per XVI quartes de vent, qui són XII hores; e migant juny, que la nit és qurta de tot l’any, pujen per migjorn e fan lor cors tro al Sol ixit per X quartes de vent, qui són VII hore e miga; e migant satembre, que són la nit e·l jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al Sol ixit per XVI quartes de vent, qui són XII hores de nit i XII hores de jorn. E ab aquesta rahó podets saber quant avets de nit çertamet, ab que sia clar. Devets saber que migant dembre, qui és lo manor jorn de l’any, se leva lo Sol quarta de vent a fora vers lo levant, e pon-se quarta de libeg vers lo ponent, qui són X quartes, qui són VII hores i miga, e és alt lo Sol XV graus. Ítem migant març sa leva per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. Ítem migant juny sa leva quarta de grech vers lo levant i pon-se quarta de mestre vers lo ponent, i són XXII quartes, qui són XVI hores i miga, e és alt lo Sol LXX graus, i axí és pus alt. Ítem migant satembre sa leva lo Sol per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes de vent, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus.  
 

 
1. Il grafema <u> sembra risultare dalla correzione di una primitiva <n>. 
2. Il copista appone alla sequenza grafematica <ante> un titulus apparentemente superfluo.
3. Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 15-16).
4. Il copista sembra aver cassato con una barra orizzontale una sequenza oggi poco leggibile, forse il riferimento a un numerale.

  • letto 130 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alle porzioni testuali 11-15 dell'edizione Grosjean 1977.

 
 

11 
 

Ítem devets saber i antendre que la Luna, assí con ja demunt dit és, con és girada, que·s lunya del Sol per quasqun jorn quarta de vent, e va-se’n a levant per quasqun jorn una quarta; e lo Sol roman a ponent sí que a XV jorns la Luna és XV quartes luny el Sol e és per levant, e lo Sol roman per ponent, e lavors ela se manyafesta tota comlidament plena e radona, e açò per la força que ela ha presa del Sol per tal con s’és alargada del Sol, e elavors e està en sa vartut. Enaprés el XV jorn lo Sol la pren, e asò les més vegades: ço és a saber, que can lo Sol sa leva ela, ço és la Luna, és ela posta; e ans que sia posta la Luna lo Sol se leva o és levat, e açò se apela que lo Sol pren la Luna, e puys és tot ensí con ela per qesqun jorn. Feta la volta, s’és alargada del Sol quarta de vent, tot enasí puys és: per qasqun jorn s’i acosta altra quarta de vent, e aytant con s’ecosta més aytant ela pe[…]* la sua vertut, ço és de la claridat, e és a nós meifestament pus minva, e açò per raó con ja demunt dit és, que ela s’acosta al Sol, e al Sol li tol e ly leva la sua claror i resplendor. E en tant devets saber que tot temps la Luna fa d’ivern aquel cors que lo Sol fa d’estiu, e fa d’estiu aquel cors que lo Sol fa d’ivern, ço és la Luna en la nit e lo Sol en lo jorn. Pus que dit avem de la Luna, son cors e regles, breuament, sagons cors de contes del nevagants, sí és bo que digam, e açò breument e vista, les mares con minven e crexen.
Similmente, dovete sapere e comprendere che la Luna, così come già è detto sopra, allorché inizia a girare, si allontana ogni giorno dal Sole di una quarta di vento, e si muove verso levante ogni giorno di una quarta; e il Sole rimane a ponente, così che dopo quindici giorni la Luna è quindici quarte lontana dal Sole e si trova a levante, mentre il Sole rimane a ponente, e allora ella si manifesta completamente piena e rotonda, e ciò per la forza che ha ricevuto dal Sole allontanandosi da esso, ed è allora che ella si trova nel pieno della sua potenza. In seguito, a partire dal quindicesimo giorno, il Sole la prende, e il più delle volte avviene questo: ossia che quando il Sole sorge, ella, cioè la Luna, è già tramontata; ma prima che sia tramontata la Luna, e il Sole sorge o è già sorto, allora si dice che il Sole prende la Luna, e con lei poi avviene tutto in questo modo, ogni giorno. Terminata la sua rotazione, la Luna si è allontanata dal Sole di una quarta di vento, e poi tutto procede così: ogni giorno vi si avvicina di un’altra quarta di vento, e quanto più s’avvicina tanto più ella perde la sua potenza, cioè la sua luminosità, ed è alla nostra vista manifestamente più ridotta, e questo per la ragione che già sopra è detta, che ella s’avvicina al Sole, ed è al Sole ch’ella prende e sottrae il suo chiarore e il suo splendore. E dovete anche sapere che sempre la Luna percorre d’inverno quell’orbita che il Sole percorre d’estate, e percorre d’estate quell’orbita che il Sole percorre d’inverno, cioè la Luna durante la notte e il Sole durante il giorno. Dal momento che abbiamo detto  brevemente della Luna, della sua orbita e delle sue regole, così è bene che diciamo, secondo i calcoli dei navigatori, in breve, come calano e crescono i mari. 

 
 
12 
 

Devets saber que les mares sí crèxan e minven: per una via del ras Sant Mein tro en boca d’Aver, jatsia açò que per unes partides són pus qurens e pus forts que per altres. Con devets saber que con la Luna és per grech les mares comensen a muntar, e aquela Luna és per exeloch, que són VIII quartes de vent, e són VI hores. Ítem con la Luna és per axeloch les aygües comesen a muntar tro que la Luna és per lebeg lebeg**, e són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per lebeg les aygües comen comensan a muntar tant tro que la Luna és per mestre, i són VIII quartes de vent, que són VI hores. Ítem con la Luna és per mestre les aygües comensan a muntar tant que la Luna és per grech, e axí aquestes marees del ras de Sant Maén tro en boqua d’Aver fan aquest cors nit i jorn, dues marees muntats i qrexets e dues marees muntats e basats, e quasquna VI hores, sí que quatre vegades VI valen e són XXIIII hores.
Dovete sapere che i mari così crescono e calano: nel tratto che va da punta Saint-Mathieu fino alla baia di Le Havre, sebbene in certe zone essi siano più rapidi e forti che in altre. Come anche dovete sapere che, quando la Luna è verso il grecale, i mari iniziano a montare, e allora la Luna è verso lo scirocco, il che corrisponde a otto quarte di vento, e sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso lo scirocco, le acque iniziano a montare fino a che la Luna non si trova verso il libeccio, e sono otto quarte di vento, che sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso il libeccio, le acque cominciano a montare fintanto che la Luna non si trova verso il maestrale, il che corrisponde a otto quarte di vento, che sono sei ore. Similmente, quando la Luna è verso il maestrale, le acque cominciano a montare fintanto che la Luna non si trova verso il grecale, e così queste maree da punta Saint-Mathieu fino alla baia di Le Havre fanno questo corso notte e giorno, due maree che montano e crescono e due maree che montano e calano, e ciascuna di sei ore, di modo tale che quattro volte sei valgono e sono ventiquattro ore. 

 
 
13 
 

Mas en aquesta rahó vós me puriets dir e demanar: “Con sabré yo hon és la Luna?”. Vós davets saber de la Luna quantes hores aurà, cor lo comte devets saber e per quasqun jorn una quarta: donchs, si la lun ha VIII jorns serà luny del Sol VIII quartes de vent; donchs, si lo Sol és per ponent la Lua ne serà VIII quartes de vent luny, e serà per migjorn. Donchs podets antendre que les aygües munten e qrexen, e per aytant jorns con la Luna aurà aytantes quartes de vent ne serà luny del Sol. E ab aquesta rahó podets saber lo comte si les aygüe crexen ho minven tota vegada, sabent e avent lo comte de la Luna, i ab aquel comte de la Luna o podets saber veramnt e justa si és de nit, si és de jorn, ho en clar ho en asqur, ab que lo dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axí an rius con an astanys con an mar, e minven per aquest rahó matesa verament.
Ma a questo proposito voi mi potreste dire e domandare: «Come saprò io dov’è la Luna?». Voi della Luna dovete sapere quante ore avrà, poiché dovete conoscere il calcolo e che ad ogni giorno corrisponde una quarta di vento: dunque, se la Luna ha otto giorni sarà lontana dal Sole otto quarte di vento; dunque, se il Sole è a ponente la Luna ne sarà otto quarte di vento lontana, e sarà verso il mezzogiorno. Potete allora comprendere che le acque montano e crescono, e che la Luna sarà lontana dal Sole tante quarte di vento quanti saranno i giorni che ella avrà. E con questo criterio potete calcolare, tutte le volte, se le acque crescono o calano, sapendo e avendo il conto della Luna, e con quel conto della Luna lo potete sapere in maniera veritiera e precisa, sia di notte, sia di giorno, con cielo sereno o scuro, purché abbiate quel conto. Sappiate che queste maree crescono, così nei fiumi come nei laghi come in mare, e calano esattamente in base a questo stesso criterio. 

 
 
14 
 

Devets saber encara que, si és tems clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab çerta rahó, e bona e breu. Devets saber que la tramutana ha VII astellas qui la vogen de nit i de jorn e aquestes han nom, sagons hómens navegans, Charros; enaprés y ha dues astelles que la vogen i són-li pus pres, e aquestes ham nom Dos Frares, los quals II frares devets saber que migant dembre, que és la magor nit de l’any, que aquels II frares, con lo Sol és post, que·s lunyen per tramuntana i fan lor cors tro al Sol ixit per vent i dos quartes de vent, qui són ha XVI hors e mig; e migant març, que la nit e lo jorn són aguals, pugen per lavant e fan lor cors tro Sol ixent e per XVI quartes de vent, qui són XII hores; e migant juny, que la nit és qurta de tot l’any, pujen per migjorn e fan lor cors tro al Sol ixit per X quartes de vent, qui són VII hore e miga; e migant satembre, que són la nit e·l jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al Sol ixit per XVI quartes de vent, qui són XII hores de nit i XII hores de jorn. E ab aquesta rahó podets saber quant avets de nit çertamet, ab que sia clar. 
Dovete sapere inoltre che, se il tempo è sereno, e se volete sapere che ore sono della notte, lo potete determinare con un criterio sicuro, efficace e rapido. Dovete sapere che la tramontana ha sette stelle che la circondano sia di notte che di giorno, e queste si chiamano, secondo i navigatori, Carri. Vi sono poi due stelle che la circondano e le sono più vicine, e queste si chiamano Due Fratelli, i quali due fratelli, dovete sapere, a metà dicembre, che è la notte più lunga dell’anno, quando il Sole è tramontato, si allontanano in direzione della tramontana e seguono la loro orbita, fino al sorgere del Sole, per ventidue quarte di vento, che corrispondono a sedici ore e mezza; e a metà marzo, quando notte e giorno hanno la stessa durata, nascono a levante e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole e per sedici quarte di vento, che sono dodici ore; e a metà giugno, che è la notte più corta dell’anno, nascono al mezzogiorno e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole per dieci quarte di vento, che sono sette ore e mezza; e a metà settembre, quando notte e giorno sono uguali, si levano a ponente e seguono la loro orbita sino al sorgere del Sole per sedici quarte di vento, che sono dodici ore di notte e dodici ore di giorno. E con questo criterio potete sapere con certezza che ore sono della notte, purché il tempo sia sereno. 

 
 
15 
 

Devets saber que migant dembre, qui és lo manor jorn de l’any, se leva lo Sol quarta de vent a fora vers lo levant, e pon-se quarta de libeg vers lo ponent, qui són X quartes, qui són VII hores i miga, e és alt lo Sol XV graus. Ítem migant març sa leva per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus. Ítem migant juny sa leva quarta de grech vers lo levant i pon-se quarta de mestre vers lo ponent, i són XXII quartes, qui són XVI hores i miga, e és alt lo Sol LXX graus, i axí és pus alt. Ítem migant satembre sa leva lo Sol per levant e pon-se per ponent, qui són XVI quartes de vent, qui són XII hores, i és alt lo Sol L graus.  
Dovete sapere che a metà dicembre, che è il giorno più corto dell’anno, il sole sorge, a una quarta di vento di distanza, verso levante, e tramonta, alla quarta di libeccio, verso ponente, il che fa dieci quarte, che corrispondono a sette ore e mezza, ed è alto, il Sole, quindici gradi. Similmente, a metà marzo, sorge a levante e tramonta a ponente, ciò che fa sedici quarte, le quali corrispondono a dodici ore, ed è alto, il Sole, cinquanta gradi. Similmente, a metà giugno, il Sole sorge alla quarta del grecale verso levante e tramonta alla quarta del maestrale verso ponente, e sono ventidue quarte, le quali corrispondono a sedici ore e mezza, ed è alto il Sole settanta gradi, e questo è il suo culmine. Similmente, a metà settembre il Sole sorge a levante e tramonta a ponente, ciò che fa sedici quarte di vento, le quali corrispondono a dodici ore, ed è alto, il Sole, cinquanta gradi.

 
 

* La traduzione presuppone l'integrazione pe[rd].
** La traduzione presuppone l'espunzione della ripetizione lebeg.
  • letto 103 volte

A, B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alle porzioni A e B dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono le porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio. 
 

 

A, B (1-3)

 

  
 
1 aigua     2 aer     3 fo[ch]* 
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 38).

  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono le porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  

 

A, B (1-3)

 

 
1 aigua 
 
2 aer 
 
3 fo[ch]* 
 
1 Aigua 
 
2 Àer 
 
3 Foch 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 38).

  • letto 68 volte

Testo e traduzione

Si propone la traduzione relativa alle porzioni A, B dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  

 

A, B (1-3)

 

 
1 Aigua 
 
2 Àer 
 
3 Foch 
 
1 Acqua
 
2 Aria 
 
3 Fuoco

 
 
 

  • letto 55 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 117 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977. 
 

 

C (4-10) 
 

 
   
  4 luna
 
  5 mercuri
 
  6 uenus
 
  7 sol
 
  8 març
 
  9 iouis 
 
 10 [...]uns
 
 
  • letto 122 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977. 
 

 

C (4-10) 
 
   
  4 luna
 
  5 mercuri

 
  6 uenus
 
  7 sol
 
  8 març
 
  9 iouis 
 
 10 [...]uns 
 

   
  4 Luna
 
  5 Mercuri
 
  6 Venus
 
  7 Sol
 
  8 Març
 
  9 Jovis 
 
 10 [...]uns
  • letto 58 volte

Testo e traduzione

Si propone la traduzione del testo relativo alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977. 
 

 

C (4-10) 
 
   
  4 Luna
 
  5 Mercuri
 
  6 Venus
 
  7 Sol
 
  8 Març
 
  9 Jovis 
 
 10 [...]uns 
 
 
4 Luna
 
5 Mercurio
 
6 Venere
 
7 Sole 
 
8 Marte 
 
9 Giove 
 
10 [...]uns*

 
 

* La porzione testuale interessata da lacuna materiale fa con ogni probabilità riferimento a Saturno, settimo pianeta del sistema astrologico tolemaico. 
 
  • letto 66 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977. 

  • letto 123 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 
L

 

 
  Assi comensa lo capitol p(er) trobar en que corra laurumomemero quasqun ayn que saber huulats.
 
 
  1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19  
 
 
  p(er) çon larunomru es enlos .xix. ayns / p(er) ço auem esqrit nombre de .xix. ayns / que a cap d(e) .xix. ayns torna de cap /
 
 
  esepiatz desert q(ue) layn .m(il). ccclxxv. cor(r)a laurunonro en .viij. fins q(ue) sarem al primer dia de janer [e]*
 
 
  lexarem .viij. epandren .viiij. p(er) tot aquel ayn** d(e) .m.ccclxxvj.  
 
 
  et aquest dit concorent d(e) tot te(m)ps secanbia alprimerdia de janer / 
 
 
  efa d(e) .xxiiij. hores logorn natural /ela hora d(e) .lx. menuts /  
 
 
  encara deuets saber q(ue) lalun asta en quasqun signe .ij. dies (et) .viij. hores  
 
 
  eua totdies .xiij. graus e .lix. menuts et axi per patua / efa lahora natural de .lx. menuts / uulats dir .lx. pun[ts] 
 

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 30-32).
** Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <ayn> un titulus di difficile interpretazione.

  • letto 168 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. 

 
L

 
 

   
Assi comensa lo capitol p(er) trobar en que corra laurumomemero quasqun ayn que saber huulats. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 p(er) çon larunomru es enlos .xix. ayns / p(er) ço auem esqrit nombre de .xix. ayns / que a cap d(e) .xix. ayns torna de cap / esepiatz desert q(ue) layn .m(il). ccclxxv. cor(r)a laurunonro en .viij. fins q(ue) sarem al primer dia de janer [e]* lexarem .viij. epandren .viiij. p(er) tot aquel ayn** d(e) .m.ccclxxvj. et aquest dit concorent d(e) tot te(m)ps secanbia alprimerdia de janer / efa d(e) .xxiiij. hores logorn natural /ela hora d(e) .lx. menuts / encara deuets saber q(ue) lalun asta en quasqun signe .ij. dies (et) .viij. hores eua totdies .xiij. graus e .lix. menuts et axi per patua / efa lahora natural de .lx. menuts / uulats dir .lx. pun[ts]
 
 
Assí comensa lo capitol per trobar en què corra l’auru momemero quasqun ayn que saber huulats, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: per çon l’aru nomru és en los XIX ayns, per ço avem esqrit nombre de XIX ayns, que a cap de XIX ayns torna de cap. E sepiatz de sert que l’ayn mil CCCLXXV corra l’auru nonro en VIII, fins que sarem al primer dia de janer: e lexarem VIII e pandren VIIII per tot aquel ayn de MCCCLXXVI. Et aquest dit concorent de tot temps se canbia al primer dia de janer, e fa de XXIIII hores lo gorn natural e la hora de LX menuts. Encara devets saber que la Luna sta en quasqun signe II dies et VIII hores, e va tot dies XIII graus e LIX menuts et axí perpatua, e fa la hora natural de LX menuts, vulats dir LX punts.

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 30-32).
** Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <ayn> un titulus di difficile interpretazione.

  • letto 129 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977.  

 
L

 
 

 
Assí comensa lo capitol per trobar en què corra l’auru momemero quasqun ayn que saber huulats, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: per çon l’aru nomru és en los XIX ayns, per ço avem esqrit nombre de XIX ayns, que a cap de XIX ayns torna de cap. E sepiatz de sert que l’ayn mil CCCLXXV corra l’auru nonro en VIII, fins que sarem al primer dia de janer: e lexarem VIII e pandren VIIII per tot aquel ayn de MCCCLXXVI. Et aquest dit concorent de tot temps se canbia al primer dia de janer, e fa de XXIIII hores lo gorn natural e la hora de LX menuts. Encara devets saber que la Luna sta en quasqun signe II dies et VIII hores, e va tot dies XIII graus e LIX menuts et axí perpatua, e fa la hora natural de LX menuts, vulats dir LX punts.
 
 
Qui comincia il capitolo per trovare in quale anno corra, tra tutti quelli che vogliate sapere, il numero aureo, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19: poiché il ciclo del numero aureo si sviluppa in diciannove anni, abbiamo scritto un numero di anni pari a diciannove, ché poi, arrivato alla fine dei diciannove anni, il ciclo ricomincia da capo. E sappiate per certo che nell’anno 1375 il numero aureo corre nell’ottavo, fintanto che saremo al primo giorno di gennaio: e quindi lasceremo l’ottavo e prenderemo il nono, per tutto quell’anno del 1376. E questo numero, detto concorrente, sempre cambia il primo giorno di gennaio, e rende il giorno naturale di ventiquattro ore e l’ora di sessanta minuti. Ancora, dovete sapere che la Luna rimane in ciascun segno per due giorni e otto ore, e che si sposta di 13 gradi e 59 minuti ogni giorno, e continua così in modo perpetuo, e rende l’ora naturale di sessanta minuti, vogliate anche dire sessanta punti. 
 

 
 
 

  • letto 76 volte

TAVOLA 4

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
 

Vai alla riproduzione su Gallica [5]

  • letto 270 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 76 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 14, 15, 16, 17. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
 

  
                                                                                       D (14)
  

 
                                                                                                 saturnus es d(e) natura de 
                                                                                                 ter(r)a freda esecha / efa hon d(e)gra(n) 
                                                                                                 entigetat / etrist / edepoch debe 
                                                                                                 elasua figura / es dom ueyl / e 
                                                                                                 ugi / los .xij. signes / en .xxix / 
                                                                                                 ayns / e v. mezes / e .xv. 
                                                                                                 iorns p(er) tal con es p(us) alt 
 

 

                                                                                   D (15)
 

  març / es d(e) natura de foch 
  caut / e sech / eplen demale 
  nconj / euolet sebaray la / 
  etost seuol ueniar peraso 
  sapella de(us) deba tayla / euogi 
  los .xii.* signes / en un ayn 
  e .x. mezes / e .xxij. dies

* La prima <i> risulta dalla correzione di un'originaria <x>.

  
                                                                                D (16)
  

                                                   
                                                                                                           sol denatura de foch caut / e 
                                                                                                           sech (e) es molt nobla planeta 
                                                                                                           car tots los bens de ter(r)a asa 
                                                                                                           ona / ela hon / no toq(ua) no sifa 
                                                                                                           bona erba / euogi los / .xij. 
                                                                                                           signes / en .ccclxv dies e .vj. 
                                                                                                                          hores 
 

  
                                                                             D (17)
  

 
                                                                                                      uenus es de [nat]ura* daygua 
                                                                                                      freda et umi[da] […]t es p[len]a 
                                                                                                      de gra lutxur[a e de ui]xi si bany 
                                                                                                      a con en [tra] euadetras 
                                                                                                      lo sol .xxx. gr[aus] euogi son 
                                                                                                      çercle en / […] [x]viij. dies 
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 37).

  • letto 91 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 14, 15, 16, 17.
 

  

D (14)

 
saturnus es d(e) natura de 
ter(r)a freda esecha / efa hon d(e)gra(n) 
entigetat / etrist / edepoch debe 
elasua figura / es dom ueyl / e 
ugi / los .xij. signes / en .xxix / 
ayns / e v. mezes / e .xv. 
iorns p(er) tal con es p(us) alt 
 
Saturnus és de natura de terra, freda e secha, e fa hon de gran entigetat e trist, e de poch de bé, e la sua figura és d’om veyl; e ugi los XII signes en XXIX ayns e V mezes e XV jorns, per tal con és pus alt.

 

 

D (15)

 
març / es d(e) natura de foch 
caut / e sech / eplen demale 
nconj / euolet sebaray la / 
etost seuol ueniar peraso 
sapella de(us) deba tayla / euogi 
los .xii.* signes / en un ayn 
e .x. mezes / e .xxij. dies 
 
Març és de natura de foch, caut e sech, e plen de malenconi, e vol et se barayla e tost se vol venjar, per asò s’apella “Deus de batayla”; e vogi los XII signes en un ayn e X mezes e XXII dies.

* La prima <i> risulta dalla correzione di un'originaria <x>.

  

D (16)

                                                   
sol denatura de foch caut / e 
sech (e) es molt nobla planeta 
car tots los bens de ter(r)a asa 
ona / ela hon / no toq(ua) no sifa 
bona erba / euogi los / .xij. 
signes / en .ccclxv dies e .vj. 
               hores 
 
Sol, de natura de foch, caut e sech, e és molt nobla planeta, car tots los bens de terra asaona; e là hon no toqua no s’i fa bona erba; e vogi los XII signes en CCCLXV dies e VI hores. 

  

D (17)

 
uenus es de [nat]ura* daygua 
freda et umi[da] […]t es p[len]a 
de gra lutxur[a e de ui]xi si bany 
a con en [tra] euadetras 
lo sol .xxx. gr[aus] euogi son 
çercle en / […] [x]viij. dies 
 
Venus és de natura d’aygua, freda et umida, […]t és plena de gra lutxúra e de vixi; s’i banya con entra e va detràs lo Sol XXX graus, e vogi son çercle en […] XVIII dies.

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 37).

  • letto 39 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione D (riferimenti numerici 14, 15, 16, 17) dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  

D (14)

 
Saturnus és de natura de terra, freda e secha, e fa hon de gran entigetat e trist, e de poch de bé, e la sua figura és d’om veyl; e ugi los XII signes en XXIX ayns e V mezes e XV jorns, per tal con és pus alt.
 
Saturno è di natura di terra, fredda e secca, e rende anziani e tristi, e di poca benevolenza, e la sua figura è quella di uomo vecchio; e percorre i dodici segni in 29 anni, 5 mesi e 15 giorni, poiché è il più lontano dei pianeti.  
 

 

 

D (15)

Març és de natura de foch, caut e sech, e plen de malenconi, e vol et se barayla* e tost se vol venjar, per asò s’apella “Deus de batayla”; e vogi los XII signes en un ayn e X mezes e XXII dies.
 
Marte è di natura del fuoco, caldo e secco, e pieno d’ira, e vuole e scontrarsi e presto vendicarsi, per questo si chiama “Dio della battaglia”; e percorre i dodici segni in un anno e 10 mesi e 22 giorni. 
 

 
 
* La traduzione proposta presuppone l'integrazione barayla[r].

 

D (16)

 
Sol, de natura de foch, caut e sech, e és molt nobla planeta, car tots los bens de terra asaona; e là hon no toqua no s’i fa bona erba; e vogi los XII signes en CCCLXV dies e VI hores. 
 
Il Sole di natura del fuoco, caldo e secco, ed è molto nobile pianeta, poiché tutti i beni della terra fa maturare, e là dove non arriva non cresce erba buona; e attraversa i dodici segni in 365 giorni e sei ore.  
 

  

 
D (17)

 
Venus és de natura d’aygua, freda et umida, […]t és plena de gra lutxúra e de vixi; s’i banya con entra e va detràs lo Sol XXX graus, e vogi son çercle en […] XVIII dies.
 
Venere è di natura dell’acqua, fredda e umida, […] pervasa da grande lussuria e da vizio; si bagna quando entra e va dietro il Sole di 30 gradi, e percorre la sua orbita in […] 18 giorni.

 
 
 

  • letto 54 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 66 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 18-20 e 27-29. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.
 

  

E (18-20, 27-29)

  


   
 
 
  20 GEMINIS  
 
 

 
 

  19 TAVRVS  
 
 

 
 

  18 ARIES  
 
 

 
 

  29 PICIS  
 
 

 
 

  28 AQARI  
 
 

 
 
 
  27 CAPICOR

  • letto 94 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 18-20 e 27-29.
 

  

E (18-20, 27-29)

  

 
  20 GEMINIS  
 
  

 
  19 TAVRVS  
 

 

  18 ARIES  
 
 
 

  29 PICIS  
 
 
 

  28 AQARI  
 
 
 
 
  27 CAPICOR 
 

 
  20 GÈMINIS  
 
   

 
  19 TAURUS  
 
 
 

  18 ARIES  
 
 
 

  29 PICIS  
 
 
 

  28 AQARI  
 
 
 
 
  27 CAPICOR 
 

  • letto 45 volte

Testo e traduzione

Si propone la traduzione del testo relativo alla porzione E (riferimenti numerici 18-20, 27-29) dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  

E (18-20, 27-29)

  

 
  20 GÈMINIS  
 
 
  19 TAURUS  
   
 
  18 ARIES  
 
 
  29 PICIS  
 
 
  28 AQARI  
 
 
  27 CAPICOR 
 
   
  20 Gemelli
 
   
  19 Toro 
 
 
  18 Ariete 
 
 
  29 Pesci 
 
 
  28 Acquario 
 
 
  27 Capricorno

 
 
 

  • letto 46 volte

F-G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa delle porzioni della tavola relative alle posizioni della Luna (F-G, riferimenti numerici 30-36 e 51-57 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 81 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                     F 30-32
  

 
30 Alnatha .B. .1.        31 Albatayn a .2.        32 alturaye .G. .3. 
 

   
                                                                                 F 33-36
  

 
33 aldabren .e. .5.    34 al haqhah .d. 6.    35 al hanha .c. .7.    36 alderah[…] .1. 
 

  
                                                                            F 51-53
  

 
51 çad [a]debah d .6.      52 çad baloh c .7.      53 a çad alçaod .2. 
 

  
                                                                                      F 54-57
  

 
54 G çad alachbie .3.    55 f faramu chdem .4.    56 e fara mucher .5.    57 c batn alhut .7. 
 
  • letto 102 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 
30 Alnatha .B. .1.       
31 
Albatayn a .2.       
32 
alturaye .G. .3. 
33 
aldabren .e. .5.   
34 
al haqhah .d. 6.   
35 
al hanha .c. .7.   
36 
alderah[…] .1. 

 
51 çad [a]debah d .6.     
52 
çad baloh c .7.     
53 
a çad alçaod .2.
54 
G çad alachbie .3.   
55 
f faramu chdem .4.   
56 
e fara mucher .5.   
57 
c batn alhut .7. 
30 Alnatha .b. .1.       
31 
Albatayn a .2.       
32 
Alturaye .g. .3. 
33 
Aldabren .e. .5.   
34 
Alhaqhah .d. 6.   
35 
Alhanha .c. .7.   
36 
Alderah[…] .1. 

51 Çad[a]debah d .6.     
52 
Çadbaloh c .7.     
53 
a Çadalçaod .2.
54 
g Çadalachbie .3.   
55 
f Faramuchdem .4.   
56 
e Faramucher .5.   
57 
c Batn Alhut .7. 
  • letto 44 volte

H1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di gennaio nel calendario lunare (H 58 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 69 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                         H 58
 

janer de xxxi iorn e corra en .vij. a        
b viij ii xi xxxiii
c        
d xvj iiij xi xi
e        
f v vi o lviii
G xiij vij viij l
a ii viij xvj xxxviij
b        
c x x viij xxxix
d xviij xi xxij xliiij
e        
f        
G vij xiiij vij liij
a xv xv xi vj
b iiij xvi x li
c xii xvij xix lviij
d        
e i xix ix xl
f ix xx xxiij l
G        
a xvij xxij xxij iiij
b        
c        
d vi xxv i xvj
e xiiij xxvi x xlviij
f iij xvij xvij iij
G        
a xi xxix o xxv
    l* iii* lvi*
b xviij xxx xvij xxix
c aur(us)
nonr(us)
die ores menuts

* Trattasi di aggiunte interlineari

  • letto 86 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Janer de XXXI jorn e corra en VII a        
b VIII II XI XXXIII
c        
d XVI IIII XI XI
e        
f V VI O LVIII
g XIII VII VIII L
a II VIII XVI XXXVIII
b        
c X X VIII XXXIX
d XVIII XI XXII XLIIII
e        
f        
g VII XIIII VII LIII
a XV XV XI VI
b IIII XVI X LI
c XII XVII XIX LVIII
d        
e I XIX IX XL
f IX XX XXII L
g        
a XVII XXII XXII IIII
b        
c        
d VI XXV I XVI
e XIIII XXVI X XLVIII
f III XXVII XVII III
g        
a XI XXIX O XXV
    I III LVI
b XIX XXX XVII XXIX
c aurus
nonrus
die ores menuts

 

  • letto 34 volte

H2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di febbraio nel calendario lunare (H 59 dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 57 volte

Edizione diplomatica

   
                                                                                   H 59
 

febrer de .xxviii. iorn e corra en .iij.          
d viij i iiij xix
e xvj ii xix xxxv
f        
G v iiij xi xlvj
a xiij v xvij xlvij
b        
c ij vij vj xxvij
d x viij xxij xxxvij
e xviij x xvij xviij
f        
G vij xij o i
a xv xiij x xlv
b iiij xiiij xviij liiij
c        
d xij xvi ii vj
e        
f i xviij ij lv
G ix xix xxi xxxvij
a        
b xvij xxi xvi iij
c        
d vi xxiij xiiij lviij
e xiiij xxiiij xx xlix
f iij xxv iiij xxxv
G xi xxvj xix xxix
a        
b        
c aur(us)
nonr(us)
dies* hores* menuts*

* Trattasi di scritture interlineari, collocate tra questa riga e la successiva

  • letto 90 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Febrer de XXVIII iorn e corra en III          
d VIII I IIII XIX
e XVI II XIX XXXV
f        
G V IIII XI XLVI
a XIII V XVII XLVII
b        
c II VII VI XXVII
d X VIII XXII XXXVII
e XVIII X XVII XVIII
f        
G VII XII O I
a XV XIII X XLV
b IIII XIIII XVIII LIIII
c        
d XII XVI II VI
e        
f I XVIII II LV
G IX XIX XXI XXXVII
a        
b XVII XXI XVI III
c        
d VI XXIII XIIII LVIII
e XIIII XXIIII XX XLIX
f III XXV IIII XXXV
G XI XXVI XIX XXIX
a        
b        
c aurus
nonrus
dies* hores* menuts*

* Trattasi di scritture interlineari, collocate tra questa riga e la successiva

  • letto 43 volte

H3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di marzo nel calendario lunare (H 60 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 47 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                               H 60 
  

març de xxxi iorns e corra en .ij.          
d   dies* hores* menuts*
e viij ij xviij .iiij.
f        
G xvj iiij x lvij.
a v v xx xlij.
b        
c xiij vij iij xxxviij
d ij viij xxi xl.i.
e        
f x x xvj xl.iiij.
G        
a xviij xij xx v
b vij xiij xij liij
c xv xiiij xxij vij
d        
e xiiii xvj iiij xxiij
f xij xvij xv iiij
G        
a i xix xxi xxxv
b        
c ix xxi xiij xxxiiij
d        
e xvij xxiij xix lj
f vj xxiiij xxij xl.viij
G xiiij xxv viij xxxv
a iij xxvi xxij xxij
b        
c xi xviij xxij xxxv
d        
    o* xx* xxviij*
e xix xxx xi xxxij
c aur(us)
nomr(us)
     

* Trattasi di aggiunte interlineari

  • letto 65 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Març de XXXI jorns e corra en II          
d   dies* hores* menuts*
e VIII II XVIII IIII
f        
g XVI IIII X LVII
a V V XX XLII
b        
c XIII VII III XXXVIII
d II VIII XXI XLI
e        
f X X XVI XLIIII
g        
a XVIII XII XX V
b VII XIII XII LIII
c XV XIIII XXII VII
d        
e XIIII XVI IIII XXIII
f XII XVII XV IIII
g        
a I XIX XXI XXXV
b        
c IX XXI XIII XXXIIII
d        
e XVII XXIII XIX LI
f VI XXIIII XXII XLVIII
g XIIII XXV VIII XXXV
a III XXVI XXII XXII
b        
c XI XVIII XXII XXXV
d        
    0* XX* XXVIII*
e xix XXX XI XXXII
c aurus
nomrus
     

* Trattasi di aggiunte interlineari

  • letto 30 volte

H4

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di aprile nel calendario lunare (H 61 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 48 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                  H 61
  

abril de .xxx. iorn e corra en .v.          
G viij i vij li
a xvj ii xxi viij
b        
c v iiij v xvij
d xiiij v xiij xix
e        
f ii vij xiij xxxvj
G        
a x ix ij xviij
b        
c xviiij xi ij xvii
d vij xij xiij viij
e xv xiij vi xxvij
f iiij xiiij xvi xxxvi
G        
a xij xvi i xxxij
b        
c j xviij v liij
d        
e ix xx ij xlvij
f xvij xxi xx liiij
G        
a vi xxiij ix xv
b xiiij xxii xiij vj
c [i]ij xxv [vi]j xviij
d        
e xi xxvij o xli
f xix xxviij xix xxxiij
G        
a aurm
nomr(us)
dies* ores* menuts*

* La scrittura si colloca in questo caso tra questa riga e la successiva

  • letto 56 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Abril de XXX jorn e corra en .v.          
g VIII I VII LI
a XVI II XXI VIII
b        
c V IIII V XVII
d XIIII V XIII XIX
e        
f II VII XIII XXXVI
g        
a X IX II XVIII
b        
c XVIIII XI II XVII
d VII XII XIII VIII
e XV XIII VI XXVII
f IIII XIIII XVI XXXVI
g        
a XII XVI I XXXII
b        
c I XVIII V LIIII
d        
e IX XX II XLVII
f XVII XXI XX LIIII
g        
a VI XXIII IX XV
b XIIII XXII XIII VI
c [I]II XXV [VI]I XVIII
d        
e XI XXVII 0 XLI
f XIX XXVIII XIX XXXIII
g        
a aurm
nomrus
dies* ores* menuts*

* La scrittura si colloca in questo caso tra questa riga e la successiva

  • letto 28 volte

H5

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di maggio secondo il calendario lunare (H 62 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 52 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                 H 62
  

mag de .xxxi. iorns ecorra en .vij.          
b viiij dies*  ores* menuts*
c xvj ij viij iiij
d v iij xiij xix
e xiij iiij xxiij xlviij
f        
G        
a ii vij v x
b x viij xxiij xxxix
c        
d xviij x xv lvij
e vij xi vi liiij
f xv xij xi li
G        
a iiij xiiij i liij
b xij xv xvij lviij
c        
d i xvij xxiij xliij
e        
f ix xix xviij lvij
G        
a xvij xxi vj xxiiij
b vi xxiij xiij o
c xiiij xxiij xxi xli
d iij xxiiij xxi xxix
e        
f xi xxvj xvij v
G        
a xix xxvii
     i
x xi
b   o xviij v
c   xxx iij xi
c aur(us)
nomr(us)
dies ores mi(n)nits

* La scrittura è collocata tra questa riga e la precedente.

  • letto 65 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Mag de XXXI jorns e corra en VII          
b VIIII dies*  ores* menuts*
c XVI II VIII IIII
d V III XIII XIX
e XIII IIII XXIII XLVIII
f        
G        
a II VII V X
b X VIII XXIII XXXIX
c        
d XVIII X XV LVII
e VII XI VI LIIII
f XV XII XI LI
G        
a IIII XIIII I LIII
b XII XV XVII LVIII
c        
d I XVII XXIII XLIII
e        
f IX XIX XVIII LVII
G        
a XVII XXI VI XXIIII
b VI XXIII XIII 0
c XIIII XXIII XXI XLI
d III XXIIII XXI XXIX
e        
f XI XXVI XVII V
G        
a XIX XXVIII X XI
b   0 XVIII V
c   XXX III XI
c aurus
nomrus
dies ores minnits

* La scrittura è collocata tra questa riga e la precedente.

  • letto 31 volte

H6

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al mese di giugno secondo il calendario lunare (H 63 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 53 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                 H 63
  

juyn de .xxx. [.]o[.....] corra en .iii.          

e xvi i xxi l
f v      
G xiij iij xi xliij
a        
b ij v xvij xxxi
c        
d x vij xiij xliij
e        
f xviij ix iij l
G vij x xiij xxxvj
a xv xi o xiiij
b iiii xij xiiij x[i]
c        
d [xi] xiiij iij lix
e [.] [.]    
f [.] [xvi] [xvi] [xxx]
[.] [.] [.] [.] [.]
[a] [.] [.] [.] [.]
b xv [ix] [vj] [xlj]
c vi xx xx xlv
d xii      
e xiiii xxij xvi [.]
f iij xxiij xi xx[.]x
G        
a xi xxv vj xiij
b xix xxvj xxiij xlv
c        
d viij xxviij xi xxix
    o* xiiij* ix*
e xvi xxix xviij lvij
f auru(us)
nomr(us)
     

* Trattasi di aggiunte interlineari

  • letto 71 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Juyn de XXX [j]o[rns e] corra en III          

e XVI I XXI L
f V      
g XIII III XI XLIII
a        
b II V XVII XXXI
c        
d X VII XIII XLIII
e        
f XVIII IV III L
g VII X XIII XXXVI
a XV XI 0 XIIII
b IIII XII XIIII X[I]
c        
d XI XIIII III LIX
e [.] [.]    
f [.] XVI XVI XXX
[g] [.] [.] [.] [.]
a [.] [.] [.] [.]
b XV IX VI XII
c VI XX XX XLV
d XII      
e XIIII XXII XVI [.]
f III XXIII XI XX[.]X
g        
a XI XXV VI XIII
b XIX XXVI XXIII XLV
c        
d VIII XXVIII XI XXIX
    0* XIIII* IX*
e XVI XXIX XVIII LVII
f auruus
nomrus
     

* Trattasi di aggiunte interlineari

  • letto 43 volte

I + K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative ai riferimenti numerici 70-75 della porzione I e rispettive sezioni della porzione K dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  • letto 85 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 70-75, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 

 
Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

 

  

I 70, K

 
  cap(ri)corn es fret esech edenatura dete(r)ra (e) es caza desaturn(us) (e) es moable 
  [e]
* femani laluna en cap(ri)corn noes bona sag[nar n] ependre medecjna / de gonols 
 
v**
90
x
85
xv
80
xx
75
xxv
70
xxx
65

 

I 71, K

 
  aquri es caut / e umit e denatura dayre (e) es caza desaturn(us) / emoable emaschuli 
  laluna en aquari(us) | fas bon sagnar / ependre medecina mas no als cames 
 
v
60
x
55
xv
50
xx
45
xxv
40
xxx
35

 

I 72, K

 
  piçis es frete umit edenatura daygua*** (e) es caza de iouis (e) cum(m)u efemnj 
  laluna en piçis es bona sagnja ependre medeçina / eno als peus 

 
v
30
x
25
xv
20
xx
15
xxv
[1]0
xxx
5

 

I 73, K

 
  aries caut esech (e) denatura de foch (e) caza demarç / esigne meschuli / laluna e(n) 
  aquest signe es bona sagnia / ependremedecjna / eno fasses medeçina alcap 
 
v
5
x
10
xv
[15]
xx
20
xxv
25
xxx
30

 

I 74, K

 
  taurus es fret esech d(e) natura d(e) ter(r)a (e) es caza**** deuenus (e) maschulilaluna 
  en taurus no esbona sagnja nepen[d]re medeçina / nefer medeçina alcholl 

 
v
35
x
40
xv
45
xx
50
xxv
55
xxx
60

 

I 75, K

 
  Gemini es caut e umit (e) de natura dayre (e) caza demercuri/ (e) cumu/ emescu[li] 
  laluna en aquest signe es bona sagnja ependremedeçina / eno fasses medeçjna al[s brases] 
 
v
65
x
70
xv
75
xx
80
xxv
85
xxx
90

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32, 34).
** Il copista sembra aver trascritto la <v> sopra un precedente grafema di colore rosso, probabilmente una <x>. 
*** La sequenza <gua> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <re (et)>.
**** Il grafema <z> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <ç>.

 

  • letto 123 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 70-75, unitamente alle rispettive sezioni della porzione K. Quest'ultima consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 

 

  

I 70, K

 
  cap(ri)corn es fret esech edenatura dete(r)ra (e) es caza desaturn(us) (e) es moable 
  [e]
* femani laluna en cap(ri)corn noes bona sag[nar n] ependre medecjna / de gonols 
 
v**
90
x
85
xv
80
xx
75
xxv
70
xxx
65
 
Capricorn és fret e sech, e de natura de terra, e és caza de Saturnus e és moable e femaní. La Luna en Capricorn no és bon a sagnar ne pendre medecina de gonols.

 
V
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65

 

I 71, K

 
  aquri es caut / e umit e denatura dayre (e) es caza desaturn(us) / emoable emaschuli 
  laluna en aquari(us) | fas bon sagnar / ependre medecina mas no als cames 
 
v
60
x
55
xv
50
xx
45
xxv
40
xxx
35
 
Aquri és caut e umit e de natura d’ayre, e és caza de Saturnus e moable e maschulí. La Luna en Aquarius fa·s bon sagnar e pendre medecina, mas no als cames.  
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35

 

I 72, K

 
  piçis es frete umit edenatura daygua*** (e) es caza de iouis (e) cum(m)u efemnj 
  laluna en piçis es bona sagnja ependre medeçina / eno als peus 

 
v
30
x
25
xv
20
xx
15
xxv
[1]0
xxx
5
 
Piçis és fret e umit, e de natura d’aygua, e és caza de Jovis e cummú e femní. La Luna en Piçis és bona sagnia e pendre medeçina, e no als peus.  
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5

 

I 73, K

 
  aries caut esech (e) denatura de foch (e) caza demarç / esigne meschuli / laluna e(n) 
  aquest signe es bona sagnia / ependremedecjna / eno fasses medeçina alcap 
 
v
5
x
10
xv
[15]
xx
20
xxv
25
xxx
30
 
Aries, caut e sech e de natura de foch, e caza de Març e signe meschulí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medecina, e no fasses medeçina al cap.  
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30

 

I 74, K

 
  taurus es fret esech d(e) natura d(e) ter(r)a (e) es caza**** deuenus (e) maschulilaluna 
  en taurus no esbona sagnja nepen[d]re medeçina / nefer medeçina alcholl 

 
v
35
x
40
xv
45
xx
50
xxv
55
xxx
60
 
Taurus és fret e sech, de natura de terra, e és caza de Venus e maschulí. La Luna en Taurus no és bona sagnia ne pendre medeçina, ne fer medeçina al choll. 
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60

 

I 75, K

 
  Gemini es caut e umit (e) de natura dayre (e) caza demercuri/ (e) cumu/ emescu[li] 
  laluna en aquest signe es bona sagnja ependremedeçina / eno fasses medeçjna al[s brases] 
 
v
65
x
70
xv
75
xx
80
xxv
85
xxx
90
 
Gèmini és caut e umit e de natura d’ayre, e caza de Mercuri e cumú e mesculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no fasses medeçina als brases. 
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 32, 34).
** Il copista sembra aver trascritto la <v> sopra un precedente grafema di colore rosso, probabilmente una <x>.  
*** La sequenza <gua> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <re (et)>.
**** Il grafema <z> sembra risultare dalla correzione di un'originaria <ç>.

  • letto 73 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione dei testi relativi ai riferimenti numerici 70-75  (porzione I) dell'edizione Grosjean 1977. Si riproducono inoltre le trascrizioni delle rispettive sezioni della porzione K, la quale consta di tre anelli concentrici: nel cerchio più interno, poste in corrispondenza delle dodici sezioni della porzione I, relative ai segni zodiacali, figurano dodici serie di numeri romani, ognuna delle quali, secondo una progressione crescente di cinque, arriva fino al numero XXX; nel cerchio più esterno sono riportate invece quattro serie di numeri arabi: anch’esse organizzate in progressioni di cinque, seguono, rispetto al calendario (porzione H), la collocazione delle quattro stagioni, e, giungendo fino al numero 90, risultano disposte sia in ordine crescente (primavera e autunno) che decrescente (estate e inverno). Il cerchio intermedio, infine, non presenta scrittura ma solamente una suddivisione grafica delle progressioni, ciascuna rappresentata da cinque spazi equidistanti. 

 

  

I 70, K

 
Capricorn és fret e sech, e de natura de terra, e és caza de Saturnus e és moable e femaní. La Luna en Capricorn no és bon a sagnar ne pendre medecina de gonols.

 
V
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65
 
Il Capricorno è freddo e secco e di natura di terra, ed è casa di Saturno ed è mutevole e femminile. Quando la Luna è nel Capricorno non è opportuno salassare né utilizzare sostanze curative per le ginocchia. 
 
V
90
X
85
XV
80
XX
75
XXV
70
XXX
65

 
 

I 71, K

 
Aquri és caut e umit e de natura d’ayre, e és caza de Saturnus e moable e maschulí. La Luna en Aquarius fa·s bon sagnar e pendre medecina, mas no als cames.  
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35
 
L’Acquario è caldo e umido e di natura dell’aria, ed è casa di Saturno e mutevole e maschile. Quando la Luna è nell’Acquario ha buon esito sottoporsi a salasso e far uso di sostanze curative, ma non per le gambe. 
 
V
60
X
55
XV
50
XX
45
XXV
40
XXX
35

 

I 72, K

 
Piçis és fret e umit, e de natura d’aygua, e és caza de Jovis e cummú e femní. La Luna en Piçis és bona sagnia e pendre medeçina, e no als peus.  
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5
 
Il segno dei Pesci è freddo e umido, e di natura dell’acqua, ed è casa di Giove e collettivo e femminile. Quando la Luna è nei Pesci è convenevole il salasso e far uso di sostanze curative, ma non per i piedi. 
 
V
30
X
25
XV
20
XX
15
XXV
10
XXX
5

 

I 73, K

 
Aries, caut e sech e de natura de foch, e caza de Març e signe meschulí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medecina, e no fasses medeçina al cap.  
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30
 
Ariete, caldo e secco e di natura del fuoco, e casa di Marte e segno maschile. Quando la Luna è in questo segno sono convenevoli il salasso e l'utilizzo di sostanze curative, ma che tu non faccia uso di rimedi terapeutici per la testa. 
 
V
5
X
10
XV
15
XX
20
XXV
25
XXX
30

 

I 74, K

 
Taurus és fret e sech, de natura de terra, e és caza de Venus e maschulí. La Luna en Taurus no és bona sagnia ne pendre medeçina, ne fer medeçina al choll. 
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60
 
Il Toro è freddo e secco, di natura di terra, ed è casa di Venere e maschile. Quando la Luna è nel Toro non sono opportuni né il salasso né l'utilizzo di sostanze curative, né far uso di rimedi terapeutici per il collo. 
 
V
35
X
40
XV
45
XX
50
XXV
55
XXX
60

 

I 75, K

 
Gèmini és caut e umit e de natura d’ayre, e caza de Mercuri e cumú e mesculí. La Luna en aquest signe és bona sagnia e pendre medeçina, e no fasses medeçina als brases. 
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90
 
Il segno dei Gemelli è caldo e umido e di natura dell’aria, e casa di Mercurio e collettivo e maschile. Quando la Luna è in questo segno sono convenevoli il salasso e l'utilizzo di sostanze curative, ma che tu non faccia uso di rimedi terapeutici per le braccia. 
 
V
65
X
70
XV
75
XX
80
XXV
85
XXX
90

 
 

 
  • letto 134 volte

M

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione M dell'edizione Grosjean 1977. 

  • letto 69 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio.

  
                                                                                         M
  

  primauera entra lo xvij. iorn demarç / eten .iij.
  signes / soes / aries / taurus / geminis / (e) es denatura
  teprada / no es de chalor nj de fredor / (e) dura .iij. meses / nat
  urals / et es dit .i. mes natura aytant de tems con losol
  punya apasar .un. signe del çel lo qual temps dura
  xxx. iorns / e .x. hores emiga / primauera comensa
  cant lo sol entra en locap daries (e) dura iij. meses
  • letto 90 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977.

  
                                                                                         M
   

   
  primauera entra lo xvij. iorn demarç / eten .iij.
  signes / soes / aries / taurus / geminis / (e) es denatura
  teprada / no es de chalor nj de fredor / (e) dura .iij. meses / nat
  urals / et es dit .i. mes natura aytant de tems con losol
  punya apasar .un. signe del çel lo qual temps dura
  xxx. iorns / e .x. hores emiga / primauera comensa
  cant lo sol entra en locap daries (e) dura iij. meses 
 
 
Primavera entra lo XVII jorn de març e ten III signes, so és Àries, Taurus, Gèminis, e és de natura teprada, no és de chalor ni de fredor, e dura III meses naturals; et és dit I mes natura aytant de tems con lo Sol punya a pasar un signe del çel, lo qual temps dura XXX jorns e X hores e miga. Primavera comensa cant lo Sol entra en lo cap d’Àries e dura III meses. 
 
  • letto 42 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione M dell'edizione Grosjean 1977.  

  
                                                                                         M
   

 
Primavera entra lo XVII jorn de març e ten III signes, so és Àries, Taurus, Gèminis, e és de natura teprada, no és de chalor ni de fredor, e dura III meses naturals; et és dit I mes natura aytant de tems con lo Sol punya a pasar un signe del çel, lo qual temps dura XXX jorns e X hores e miga. Primavera comensa cant lo Sol entra en lo cap d’Àries e dura III meses. 
 
 
La primavera entra il diciassettesimo giorno di marzo e include tre segni, cioè Ariete, Toro, Gemelli, ed è di natura temperata, non è calda né fredda, e dura tre mesi naturali; ed è detto un mese naturale tanto tempo quanto adopera il Sole per attraversare una costellazione celeste, tempo che dura trenta giorni e dieci ore e mezza. La primavera comincia quando il Sole entra nell’Ariete, e dura tre mesi. 
 

 
 
 

  • letto 57 volte

P

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione P dell'edizione Grosjean 1977. 

  • letto 67 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione P dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Francesca Giglio. 
 

  
                                                                                          P
  

  Iuern entra lo xv jorn de dembre / eten
  .iij. signes soes cap(ri)cornus aquari(us) / piçis / (e) es
  defredor / edumos p(er) natura / edura .iij. meses naturals
  .i. mes natural  comtatz .xxx. iorns e .x. hores emiga / juer(n)
  comensa cant losol / entra anloprimer grau decapicorni(us)
  etrobaretz quant iuern entra ha .xiiij. hores (e) dos terçes
  denjt en lo jorn ha .ix. hores e terç .e juer(n) dura iij mes.
  • letto 88 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione P dell'edizione Grosjean 1977. 
 

  
                                                                                          P
  

   
  Iuern entra lo xv jorn de dembre / eten
  .iij. signes soes cap(ri)cornus aquari(us) / piçis / (e) es
  defredor / edumos p(er) natura / edura .iij. meses naturals
  .i. mes natural  comtatz .xxx. iorns e .x. hores emiga / juer(n)
  comensa cant losol / entra anloprimer grau decapicorni(us)
  etrobaretz quant iuern entra ha .xiiij. hores (e) dos terçes
  denjt en lo jorn ha .ix. hores e terç .e juer(n) dura iij mes. 
 
 
Ivern entra lo XV jorn de dembre e ten III signes, so és Capricornus, Aquàrius, Piçis, e és de fredor e d’umós per natura, e dura III meses naturals; I mes natural comtatz XXX jorns e X hores e miga. Ivern comensa cant lo Sol entra an lo primer grau de Capicòrnius, e trobaretz, quant ivern entra, ha XIIII hores e dos terçes de nit, en lo jorn ha IX hores e terç, e ivern dura III mes. 
 
  • letto 61 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione P dell'edizione Grosjean 1977.  

  
                                                                                          P
  

 
Ivern entra lo XV jorn de dembre e ten III signes, so és Capricornus, Aquàrius, Piçis, e és de fredor e d’umós per natura, e dura III meses naturals; I mes natural comtatz XXX jorns e X hores e miga. Ivern comensa cant lo Sol entra an lo primer grau de Capicòrnius, e trobaretz, quant ivern entra, ha XIIII hores e dos terçes de nit, en lo jorn ha IX hores e terç, e ivern dura III mes. 
 
 
L’inverno entra il quindicesimo giorno dicembre e include tre segni, cioè Capricorno, Acquario, Pesci, e come natura attiene al freddo e all’umido, e dura tre mesi naturali; un mese naturale viene conteggiato in trenta giorni e dieci ore e mezza. L’inverno comincia quando il Sole entra nel primo grado del Capricorno, e troverete, una volta entrato l’inverno, che vi sono quattordici ore e due terzi di notte, nove ore e un terzo di giorno; e l’inverno dura tre mesi. 
 

 
 
 

  • letto 80 volte

TAVOLA 5

La trascrizione della tavola è basata sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.
 

Vai alla ripoduzione su Gallica [6]

  • letto 397 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.

  • letto 151 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
A 

 
                                                           
                                                           Insula archania En aquesta illa de 
                                                          [orch]ansa*  ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit
                                                          [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn 
                                                          [es fosch] 
 
 
                                                          [Ila cha]tanes
 

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).

  • letto 153 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e toponimo sottostante. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
A 

 
 
  Insula archania En aquesta illa de 
  [orch]ansa*  ffa ·vj· messes de dia q(ue) lanit
  [es] clara / e ·vj· messes denitq(ue) lo iorn 
  [es fosch]  
 
 
  [Ila cha]tanes
  
 
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch. 
 
 
 
Ila chatanes

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 39).

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione relativa alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977 e al toponimo sottostante, probabile riferimento alla leggendaria isola di Thule.

 
A 

 
Insula Archania. En aquesta illa de Orchansa ffa VI messes de dia, que la nit és clara, e VI messes de nit, que lo jorn és fosch. 
 
 
 
Ila chatanes
 
Isola delle Orcadi. In questa isola delle Orcadi vi sono sei mesi di giorno, durante i quali la notte è luminosa, e sei mesi di notte, durante i quali il giorno è fosco.

 
 
Isola di Thule?

 
 
 

  • letto 74 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione B e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 114 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977 con la relativa didascalia.

 
B 

 
                                                                                   
                                                                                   Illa de stillanda q(ui) han la len
                                                                                   gua de nuruega eson (chri)stians 
  
  • letto 120 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.

 
B 

 
 
Illa de stillanda q(ui) han la len
gua de nuruega eson (chri)stians   
 
 
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians.

 
 
 

  • letto 63 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977.  

 
B 

 
 
Illa de Stillanda, qui han la lengua de Nuruega e són christians.
 
 
Isola di Stillanda*, i cui abitanti parlano la lingua di Norvegia e sono cristiani.
 

 
 
* Il toponimo sarà da ricondurre probabilmente all'arcipelago delle Shetland o, in alternativa, all'Islanda (cfr. Grosjean 1977: 53).

  • letto 67 volte

C1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, attinente all'Irlanda.

  • letto 113 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.

C (1-25; 1])


 
 1] IRLANDA
 
 1 loc(us) fortunad(us)
 
 2 Insula de t(ir)conel
    cauo seligra
    abram
    comjncidela 
 
 3 bord(er)ali 
 
 4 Insule lacaris
    confrenchellan
    ororim 
 
 5 layme(n)rich
    cap stronbre*
    sanbrandan
    ledens
    drauert
    borela 
 
 6 drorasey
    bire 
 
 7 caocauena
    Grenberon
    donborg
    olarcos
    camelat
    andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 corch
    bailicoti
    lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 rois
      minart
      grauan
      ertano
      croc
      dendach
      fredit
      elebano
      risalt 
 
 11 desorda 
      resnax
      archelo
      uichelo  
      arecom 

 

 
 12 dunuelin
      irlandesea
      [or]des**
      [los]ca
      [cauo]stet
 
 13 drozda
      [darc]he
      [car]eforda
 
 14 [esta]nforda
      [chenofrich]
      [uerforda]
      [mon]ef[fi]
      [da]nsobr[in]
      [port]rosso
 
 15 lebam 
 
 16 ardoin 
 
 17 bofin 
 
 18 arim 
 
 19 brascher 
 
 20 scalis 
 
 21 lesp(er) dirlanda
 
 22 cauo declara 
 
 23 cauoueyo 
      saltey 
 
 24 sorlinga
      peres 
 
 25 neo

 

 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.

** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).

  • letto 123 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C (1-25; 1]) 

 

 
 1] IRLANDA
 
 1 loc(us) fortunad(us)
 
 2 Insula de t(ir)conel
    cauo seligra
    abram
    comjncidela 
 
 3 bord(er)ali 
 
 4 Insule lacaris
    confrenchellan
    ororim 
 
 5 layme(n)rich
    cap stronbre*
    sanbrandan
    ledens
    drauert
    borela 
 
 6 drorasey
    bire 
 
 7 caocauena
    Grenberon
    donborg
    olarcos
    camelat
    andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 corch
    bailicoti
    lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 rois
      minart
      grauan
      ertano
      croc
      dendach
      fredit
      elebano
      risalt 
 
 11 desorda 
      resnax
      archelo
      uichelo  
      arecom 
 
 
 1] IRLANDA
 
 1 Locus Fortunadus
 
 2 Insula de Tirconel
    Cavo Seligra
    Abram
    Comincidela 
 
 3 Borderali 
 
 4 Insule Lacaris
    Confrenchellan
    Ororim 
 
 5 Laymenrich
    Cap Stronbre
    Sanbrandan
    Ledens
    Dravert
    Borela 
 
 6 Drorasey
    Bire 
 
 7 Cao Cavena
    Grenberon
    Donborg
    Olarcos
    Camelat
    Andelfronda
    Godelfronda 
 
 8 Corch
    Bailicoti
    Lioelles 
 
 9 Gataforda
 
 10 Rois
      Minart
      Gravan
      Ertano
      Croc
      Dendach
      Fredit
      Elebano
      Risalt 
 
 11 Desorda 
      Resnax
      Archelo
      Vichelo  
      Arecom 
   
 12 dunuelin
      irlandesea
      [or]des**
      [los]ca
      [cauo]stet
 
 13 drozda
      [darc]he
      [car]eforda
 
 14 [esta]nforda
      [chenofrich]
      [uerforda]
      [mon]ef[fi]
      [da]nsobr[in]
      [port]rosso
 
 15 lebam 
 
 16 ardoin 
 
 17 bofin 
 
 18 arim 
 
 19 brascher 
 
 20 scalis 
 
 21 lesp(er) dirlanda
 
 22 cauo declara 
 
 23 cauoueyo 
      saltey 
 
 24 sorlinga
      peres 
 
 25 neo
 
 12 Dunvelin
      Irlandesea
      Ordes
      Losca
      Cavostet
 
 13 Drozda
      Darche
      Careforda
 
 14 Estanforda
      Chenofrich
      Verforda
      Moneffi
      Dansobrin
      Portrosso
 
 15 Lebam 
 
 16 Ardoin 
 
 17 Bofin 
 
 18 Arim 
 
 19 Brascher 
 
 20 Scalis 
 
 21 L’Esper d’Irlanda
 
 22 Cavo de Clara 
 
 23 Cavo Veyo 
      Saltey 
 
 24 Sorlinga
      Peres 
 
 25 Neo

 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <onbre> un titulus di difficile interpretazione.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 46).

  • letto 56 volte

C2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

C
                                 
                                 En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores
                                  en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy
                                  moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats
                                  fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota
                                  ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr
                                  ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a)
                                  Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por
                                  tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en
                                  la qual les fembres no enfanten mas con son determe
                                  nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma 
 
  • letto 107 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C 

 
                                 
  En Inbernia ha moltes illes merauellosas q(ue) son credores
   en les quals nia una poq(ue) quels home(n)s nuyl te(m)pms noy
   moren mas con son molt ueyls q(ue) muyre(n) son aportats
   fora la illa / noya neguna serpe(n)t ne naguna granota
   ne naguna ara(n)ya uerinosa abans tota la terra es contr
   ariosa / a tota bistia uerinossa / cor aqui es lac(er)ie jnsull(a)
   Encara mes hia / arbres als quals auçels hison por
   tats axi con afiga m madura / Item hia altre illa en
   la qual les fembres no enfanten mas con son determe
   nades /a en fantar son portades fora la illa sego(n)s custuma  
 
 
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades  a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.

 
 
 

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia C dell'edizione Grosjean 1977.

 
C 

 
En Inbèrnia ha moltes illes meravellosas que són credores, en les quals n’i a una poque que-ls hòmens nuyl tempms no y moren, mas con són molt veyls que muyren són aportats fora la illa. No y a neguna serpent ne naguna granota ne naguna aranya verinosa, abans tota la terra és contrariosa a tota bistia verinossa, cor aquí és Lacerie insulla. Encara més, hi a arbres als quals auçels hi són portats axí con a figa mmadura. Ítem, hi a altre illa en la qual les fembres no enfanten, mas con són determenades  a enfantar són portades fora la illa, segons custuma.
 
In Hibernia vi sono tante isole meravigliose a cui si può a buon diritto credere, tra le quali ve n’è una piccola dove gli uomini non muoiono mai, poiché, quando sono tanto vecchi da essere prossimi alla morte, essi vengono portati fuori dai suoi confini. Non vi è alcun serpente, alcuna rana o alcun ragno velenoso, ed anzi a tutti gli animali velenosi questa terra può dirsi ostile, poiché qui infatti è l’isola di Laceria*. E non solo: vi sono alberi talmente carichi di uccelli che questi possono essere paragonati a fichi maturi. Similmente, vi è un’altra isola nella quale le donne non danno mai alla luce figli, poiché, quando sono sul punto di partorire, esse vengono allontanate dall’isola, secondo la consuetudine. 
 

 
 

* Toponimo incerto, forse da relazionare a lacert ('lucertola'; cfr. lat. LĂCERTA), rettile che nella varietà delle sue specie risulta perlopiù non velenoso.

  • letto 87 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle due isole leggendarie di Mam e Brasil, nel Nord Atlantico. 
 

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

D (26-27)
 
                27 Insula de mam 
 
 
 
                                                               MAREOCHEANVM
 
 
               
               26 Insula debrazil 
 
  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 
D (26-27) 

 
 
  27 Insula de mam 
 
 
 
                                               MAREOCHEANVM
 
 
               
  26 Insula debrazil  
 
 
  27 Insula de Mam 
 
 
 
  MARE OCHEANUM 
 
 
 
  26 Insula de Brazil

 
 
 

  • letto 79 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, raffigurante la Rosa dei venti.

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

E (28-35)

 
 
 
 
 
                28 tramuntana 
 
                29 Grego 
 
                30 leuante 
 
                31 laxaloch 
 
                32 metzodi 
 
                33 labetzo 
 
                34 ponente 
 
                35 magist(ro)
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. 

 
E (28-35) 

 
 
                             28 tramuntana 
 
                             29 Grego 
 
                             30 leuante 
 
                             31 laxaloch 
 
                             32 metzodi 
 
                             33 labetzo 
 
                             34 ponente 
 
                             35 magist(ro) 
 
                 
                             28 Tramuntana 
 
                             29 Grego 
 
                             30 Levante 
 
                             31 Laxaloch 
 
                             32 Metzodi 
 
                             33 Labetzo 
 
                             34 Ponente 
 
                             35 Magistro

 
 
 

  • letto 63 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago delle Azzorre.

  • letto 91 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

 
F (36-41) 

 

 
       36 Insule de coruj marinj
 
       37 liconigi
 
 
 
 
 
 
 
 
       38 sanzorzo
   
       39 Insula dela uentira
   
       40 li colunbj
     
       41 Insula de brazil
  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. 

 
F (36-41) 

 
 
       36 Insule de coruj marinj
 
       37 liconigi
 
       38 sanzorzo
   
       39 Insula dela uentira
   
       40 li colunbj
     
       41 Insula de brazil 
 
       
       36 Insule de corvi Marini
 
       37 Li Conigi
 
       38 San Zorzo
   
       39 Insula de la Ventira
   
       40 Li colunbi
     
       41 Insula de Brazil

 
 
 

  • letto 54 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'arcipelago di Madeira.

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
                                                                                         G (42-45)
 

   
 
 
  42 porto s(an)c(t)o 
 
  43 Insula de legname
 
  44 Insule des(er)te 
 
   
 
 
 
  45 Insule saluatges
  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

G (42-45) 
 

   
                              42 porto s(an)c(t)o 
 
                              43 Insula de legname
 
                              44 Insule des(er)te 
  
                              45 Insule saluatges 
 
   
                              42 Porto Sancto 
 
                              43 Insula de Legname
 
                              44 Insule Deserte 
 
                              45 Insule Salvatges

 
 
 

  • letto 76 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alle Isole Canarie.

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

H (46-56)

 
 46 Gracjossa 
 
 47 laregranza 
 
 48 rocho 
  
 49 Insula de lanzaroto
      maloxelo 
 
 50 Insula deliuegi marj 
 
 51 forteuentura 
 
 52 Insula de canarja 
 
 53 canarja  
 
 54 Insula de lanferno*
 
 55 Insula de gomera 
 
 56 Insula de lo fero

 
 
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.

  • letto 131 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

                                                                     H (46-56) 

 

 
 46 Gracjossa 
 
 47 laregranza 
 
 48 rocho 
  
 49 Insula de lanzaroto
      maloxelo 
 
 50 Insula deliuegi marj 
 
 51 forteuentura 
 
 52 Insula de canarja 
 
 53 canarja  
 
 54 Insula de lanferno*
 
 55 Insula de gomera 
 
 56 Insula de lo fero 
 
 
 46 Graciossa 
 
 47 L'Aregranza 
 
 48 Rocho 
  
 49 Insula de Lanzaroto Maloxelo 
 
 
 50 Insula de li Vegi Mari 
 
 51 Forteventura 
 
 52 Insula de Canaria 
 
 53 Canaria  
 
 54 Insula del Anferno 
 
 55 Insula de Gomera 
 
 56 Insula de lo Fero

 
 
* Il copista sembra aver sovrascritto <lanferno> a <canarja>.

  • letto 119 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.

Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

   
                                                                                          I
 

  Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar
  gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme
  del occident mes p(er)o son dintre la mar
  isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s 
  son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens
  blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s 
  elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs
  per lo temprament delsol ehabundancj[a]
  de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los
  arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl ·
  pe(us) / ab molts poms / emolts aucels
  aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de 
  cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi
  tut de les cabres q(ui)i son I tem es
  apres canarja illa dita canaria per la
  multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t]
  grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de
  mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades
  ha una ylla un seleuen tots los be(n)s 
  del mon / co(n) sense semrar / esens plant
  ar leua tots/ fruits en les altees dels 
  monts los arbres no son nulhtemps
  me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt
  gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y
  puis sege(n) les messes en loch derba
  p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les 
  jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo
  rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er)
  tot temps de laodor da quels frujts
  e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes
  segons u(er)itat · faula es: - :- :-

* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.

  • letto 127 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

   
                                                                                          I
 

Les Iles beneue(n)turad(e)s* son en lo mar
gran cont(ra) la masquer(r)a p(ro)p lo terme
del occident mes p(er)o son dintre la mar
isidori ho diu al se ·xv· libre q(ue) aquest(e)s 
son dit(e)s ben(e)ue(n)t(ur)ad(e)s quar de tots bens
blats fruyts herb(e)s arbres son plen(e)s 
elos paga(n)s se cujden q(ue) aqui sia parajs
per lo temprament delsol ehabundancj[a]
de la ter(r)a // tem diu/ isidori(us) q(ue) los
arbres hi crexe(n) tots al me(n)ys · C · xl ·
pe(us) / ab molts poms / emolts aucels
aq(ui) ha mel elet majorme(n)t / en la ylla de 
cap(ra)rja q(ui) ayxi as ap(e)llada per la multi
tut de les cabres q(ui)i son I tem es
apres canarja illa dita canaria per la
multitut dels cans q(ui) son e(n) elha mol[t]
grans /eforts/ I ju pli(us) maestre de
mapa mundj q(ue) / en les yles fortu(n)ades
ha una ylla un seleuen tots los be(n)s 
del mon / co(n) sense semrar / esens plant
ar leua tots/ fruits en les altees dels 
monts los arbres no son nulhtemps
me(n)ys de fulla / ede fruits ab molt
gra(n) / odor dasso me(n)yen una part dela(n)y
puis sege(n) les messes en loch derba
p(er) aquesta raho** tene(n) los paga(n)s de les 
jndies q(ue) l(e)s lurs anjmes co(n) son mo
rts sen uan en aq(u)ell(e)s yl(e)s eujuen p(er)
tot temps de laodor da quels frujts
e allo/cree(n) q(ue) es lur p(ar)adis / mes
segons u(er)itat · faula es: - :- :-
Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju Plius, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
 

 
 
* La prima <u> risulta dalla correzione di una primitiva <n>.
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi ad una precedente <t>.

  • letto 78 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia I dell'edizione Grosjean 1977.

   
                                                                                          I*
 

Les iles Beneventurades són en lo mar gran contra la mà squerra, prop lo terme del occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al se1 XV libre, que aquestes són dites Beneventurades quar de tots béns, blats, fruyts, herbes, arbres, són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís per lo temprament del sol e habundància de la terra. Tem2 diu Isidòrius que los arbres hi crexen tots almenys CXL peus, ab molts poms e molts aucels. Aquí ha mel e let, majorment en la ylla de Caprària, qui ayxí as apellada per la multitut de les cabres qui i son. Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitut dels cans qui són en elha, molt grans e forts. Iju3 Plius4, maestre de mapamundi, que en les yles Fortunades ha una ylla un se leven tots los béns del món, con, sense semrar e sens plantar, leva tots fruits; en les altees dels monts los arbres no són nulh temps menys de fulla e de fruits, ab molt gran odor. D’assò menyen una part del any, puis segen les messes en loch d’erba. Per aquesta rahó tenen los pagans de les Índies que les lurs ànimes, con són morts, se’n van en aquelles yles e viuen per tot temps de la odor d’aquels fruits, e allò creen que és lur paradis; mes segons veritat faula és.
 
Le isole Fortunate si trovano nel grande mare in direzione della mano sinistra, vicino al confine estremo dell’occidente e, tuttavia, ancora nel bel mezzo dell’oceano. Isidoro lo dice nel suo XV libro, che queste isole sono dette Fortunate in quanto sono ricche d’ogni bene, di grano, frutti, erbe, alberi, e i pagani credono che il paradiso si trovi qui, per il calore temperato del sole e la generosità della terra. Parimenti, Isidoro dice che gli alberi vi crescono tutti almeno di centoquaranta piedi, con molti frutti e pieni di uccelli. Qui si trovano con facilità miele e latte, soprattutto sull’isola di Capraria, così chiamata per la gran quantità di capre che la abitano. Similmente vi è poi l’isola di Canaria, la quale è così detta per la gran quantità di cani che vi si possono trovare, molto grandi e forti. Dice Plinio, maestro della scienza geografica, che tra le isole Fortunate vi è un’isola nella quale crescono tutti i beni del mondo, dove la terra, senza bisogno di semina o piantagione, fa crescere ogni genere di frutto; sulle cime dei monti, inoltre, non vi è tempo in cui gli alberi siano privi delle loro foglie o dei loro frutti, che hanno un grande profumo. Gli abitanti dell’isola per una parte dell’anno mangiano di questo, e poi falciano le messi così come si taglia l’erba. Per questa ragione i pagani delle Indie credono che, una volta morti, le loro anime vadano in quelle isole, e lì vivano per sempre dell’odore di quei frutti, e che quello sia il loro paradiso; ma si tratta, a dire il vero, di una favola. 
 

 
 
* La traduzione presuppone le integrazioni testuali riferite nelle note 1-2, 4.
1. se[u].
2. [I]tem.
3. La traduzione presuppone l'emendatio della lezione iju in diu.
4. Pli[ni]us.

  • letto 122 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 115 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono porzione K e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

      
                                                                                     K
    

 
  partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar 
  al riu delor al gorn de sen lorens quj
  es / a· x · deagost j  fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj
 
  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.

      
                                                                                     K
    

 
partich luxer d(e)n jac(me) ferer per anar 
al riu delor al gorn de sen lorens quj
es / a· x · deagost j  fo en la(n)y · m(il) · ccc · xlvj 
 
 
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.

 
 
 

  • letto 66 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia K dell'edizione Grosjean 1977.

      
                                                                                     K
    

 
Partich l’uxer d’en Jacme Ferer per anar al Riu del Or al gorn de Sen Lorens, qui és a X de agost, i fo en l’any mil CCCXLVI.
 
 
Salpò il vascello di don Jaume Ferrer, per andare al Río de Oro, il giorno di San Lorenzo, che cade il 10 agosto, e fu nell’anno 1346.

 
 
 

  • letto 60 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla costa occidentale della penisola iberica.

  • letto 81 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

        
                                                                                          L
 

 
 57 ortiger
      prior
      cifarga 
     
 58 torignana 
      finistera 
 
 59 
 
 60 corogna
      auaricio
      cormes
      mo(n)gia
      sea
      muras 
      noya
      corouedre
      lapeyrom 
 
 61 puntaued[re]*
      radond[ella] 
      baona de mjnor
      mignor
      Viena
      Villa d[e conde]
      naxoia 
 
 62 portegal
      boga
      mondego
      pet(ro)nela
      carboner
      tuguja
      cintes 
      cascais
 
 63 lisbona
 
 64 berlinga
 
 65 s(an)c(t)a ellem 
 
 66 armadena
      cap de pitxer
      satuuoll
      faro
      sines
      perseger
      cap de mira 
      cap de cesar
      rufana  
 
 67 cap san uicens
      lacos
      silues
      porces
      bufera 
 
 68 faraum
      tauilla
     Go[adiana]
     [tura]
     [arca] de bo
     saltes

 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.

        
                                                                                          L 

 

  57 ortiger
       prior
       cifarga 
     
  58 torignana 
       finistera 
 
  59*
 
  60 corogna
       auaricio
       cormes
       mo(n)gia
       sea
       muras 
       noya
       corouedre
       lapeyrom 
 
  61 puntaued[re]**
       radond[ella] 
       baona de mjnor
       mignor
       Viena
       Villa d[e conde]
       naxoia 
 
  62 portegal
       boga
       mondego
       pet(ro)nela
       carboner
       tuguja
       cintes 
       cascais
 
  63 lisbona
 
  64 berlinga
 
  65 s(an)c(t)a ellem 
 
  66 armadena
       cap de pitxer
       satuuoll
       faro
       sines
       perseger
       cap de mira 
       cap de cesar
       rufana  
 
  67 cap san uicens
       lacos
       silues
       porces
       bufera 
 
  68 faraum
       tauilla
       Go[adiana]
       [tura]
       [arca] de bo
       saltes
  57 Ortiger
       Prior
       Cifarga 
     
  58 Torignana 
       Finistera 
 
  59 
 
  60 Corogna
        Avaricio
       Cormes
       Mongia
       Sea
       Muras 
       Noya
       Corovedre
       Lapeyrom 
 
  61 Puntavedre
       Radondella 
       Baona de Minor
       Mignor
       Viena
       Villa de Conde
       Naxoia 
 
  62 Portegal
       Boga
       Mondego
       Petronela
       Carboner
       Tuguia
       Cintes 
       Cascais
 
  63 Lisbona
 
  64 Berlinga
 
  65 Sancta Ellem 
 
  66 Armadena
       Cap de Pitxer
       Satuvoll
       Faro
       Sines
       Perseger
       Cap de Mira 
       Cap de Cesar
       Rufana  
 
  67 Cap San Vicens
       Lacos
       Silves
       Porces
       Bufera 
 
  68 Faraum
       Tavilla
       Goadiana 
       Tura
       Arca de Bo
       Saltes

 
 * Sezione illeggibile causa deterioramento del supporto.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 61-62).

  • letto 70 volte

M-N

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni M e N dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla costa occidentale del continente africano.

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader. 

Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

 

M (69-80, 81])

    

 69 danom 
      buyetder  
 
 70 cauod(e)buyetder
      uetenjlle
      plages arenosses
 
 71 cauo d(e) sabuny
      alluetnull
      ansulin
      himifin
      meuift 
 
 72 cauodeno
      zamajn
      samotiriat
      alganzin
      [n]agu[ere]*
 
 73 messa
      alluetsu
      portomess
      cauo deguer
      zebedech
      taftana
      ossem 
 
 74 magodor
      amen
      Gux 
 
 75 saffi
       cauo de canti[m]
       emender
       teturit
       tete
       meseg[am] 
 
 76 zamor
      [seoser]
      [pladagala]
 
 77 maroch 
 
 78 hifuret
 
 79 alamara 
 
 80 ubanduch 
 
 81] GOZOLA

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).

  • letto 153 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione M è presente anche la N, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

 

M (69-80, 81])

    

 
  69 danom 
       buyetder  
 
  70 cauod(e)buyetder
       uetenjlle
       plages arenosses
 
  71 cauo d(e) sabuny
       alluetnull
       ansulin
       himifin
       meuift 
 
  72 cauodeno
       zamajn
       samotiriat
       alganzin
       [n]agu[ere]*
 
  73 messa
       alluetsu
       portomess
       cauo deguer
       zebedech
       taftana
       ossem 
 
  74 magodor
       amen
       Gux 
 
  75 saffi
       cauo de canti[m]
       emender
       teturit
       tete
       meseg[am] 
 
  76 zamor
       [seoser]
       [pladagala]
 
 
  69 Danom 
       Buyetder  
 
  70 Cavo de Buyetder
       Vetenille
       Plages Arenosses
 
  71 Cavo de Sabuny
       Alluetnull
       Ansulin
       Himifin
       Mevift 
 
  72 Cavo de No
       Zamain
       Samotiriat
       Alganzin
       Naguere
 
  73 Messa
       Alluetsu
       Portomess
       Cavo de Guer
       Zebedech
       Taftana
       Ossem 
 
  74 Magodor
       Amen
       Gux 
 
  75 Saffi
       Cavo de Cantim
       Emender
       Teturit
       Tete
       Mesegam 
 
  76 Zamor
       Seoser
       Pladagala
    77 maroch 
 
  78 hifuret
 
  79 alamara 
 
  80 ubanduch 
 
  81] GOZOLA
  77 Maroch 
 
  78 Hifuret
 
  79 Alamara 
 
  80 Ubanduch 
 
  81] GOZOLA

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 69).

  • letto 121 volte

O-P

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. La porzione P, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.

  • letto 135 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 

     
                                                                                          O
  

 
                                         Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa
                                         affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co
                                         mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria
                                         ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...]
                                         (e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de
                                               oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] 
 

 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. 

Legata alla sezione O è presente anche la P, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 

     
                                                                                          O
  

 
Cap de finister(r)a occidental de affri[cha]* assi come[n]sa
affricha/efenex/en al axandria/ e anbabilonja q(ui) fa co
mensame(n)t açi / e compren tota lamarina de barbaria
ues allaxandria eues mig jorn [e ues] antiopia [...]
(e) anquestes plages setrobamolt iuori p(er) la mo[ltitu]t de
      oriffans / elroax que açi a[ri]ban / en las plag[es] 
 
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages. 
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 73).

  • letto 92 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.

     

O

  

 
Cap de Finisterra occidental de Àffricha. Assí comensa Àffricha e fenex en Alaxandria e an Babilònia, qui fa comensament açí e comprèn tota la marina de Barbaria ves Allaxandria, e ves migjorn e ves Antiopia [...]. E an questes plages se troba molt ivori per la moltitut de oriffans e·l roax que açí ariban en las plages. 
 
Capo di Finisterra occidentale d’Africa. Qui comincia l’Africa, e finisce ad Alessandria e a Babilonia d’Egitto. Qui essa ha il suo inizio e comprende, andando verso Alessandria, tutta la costa della Barberia; poi da qui, in direzione del mezzogiorno, si prosegue verso l’Etiopia […]. E in queste zone costiere è possibile trovare molto avorio, a causa del gran numero di elefanti e capidogli che vi giungono. 
 

 
 
 

  • letto 103 volte

TAVOLA 6

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e sui riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.  

Vai alla riproduzione su Gallica [7]

  • letto 560 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a porzione A e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, inerenti alla Norvegia.

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

                                                                                 A
 
 
                               
                                                 
  
                                                                                 4 mastranto           3  bregis [8]                
                 
                                              aquesta regio de nuruega [9] es molt aspra (e) molt
                                              freda (e) munta(n)yosa saluatgosa (e) plena de 
                                              
boschs los h(ab)itadors dela qual mes uiuen
                                              
de peix (e) de caça q(ue) de pa. auena si fa (e) fort 
                                             
 pochs p(er) logran fret moltes feres hi ha
                                              
co es ceruos orsos blanchs (e) grifalts     
                                         
                                                    
  1   tro(n)de                                 2    njdrosia
  
                         
    1] NORVEGA [10]
                   
  • letto 298 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

                                                                                 
                                                                      A
 
 
 
                                              
  
                                                4 mastranto           3  bregis [8]                
                 
             aquesta regio de nuruega [9] es molt aspra (e) molt
             freda (e) munta(n)yosa saluatgosa (e) plena de 
             
boschs los h(ab)itadors dela qual mes uiuen
             
de peix (e) de caça q(ue) de pa. auena si fa (e) fort 
             
pochs p(er) logran fret moltes feres hi ha
             
co es ceruos orsos blanchs (e) grifalts     
                                         
                     1
   tro(n)de                                 2    njdrosia
  
 
1] NORVEGA [10]  
 
 
 
                       4 Mastranto           3  Bregis 
 
 
Aquesta regió de Nuruega és molt aspra e molt freda e muntanyosa, salvatgosa e plena de boschs, los habitadors de la qual més viuen de peix e de caça que de pa. Avena s’i fa e fort pochs per lo gran fret; moltes feres hi ha, ço és cervos, orsos blanchs e grifalts. 
 
                       
                      1  Tronde            2  Nidrosia 
 
1] NORUEGA

 
 
 

  • letto 82 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a porzione A e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977.

                                                                                 
A
 
 
 
 
                       4 Mastranto           3  Bregis 
 
 
Aquesta regió de Nuruega és molt aspra e molt freda e muntanyosa, salvatgosa e plena de boschs, los habitadors de la qual més viuen de peix e de caça que de pa. Avena s’i fa e fort pochs per lo gran fret; moltes feres hi ha, ço és cervos, orsos blanchs e grifalts. 
 
                       
                      1  Tronde            2  Nidrosia 
 
1] NORUEGA
 
 
                       
                        4 Marstrand           3  Bergen 
 
 
Questa regione, la Norvegia, è molto aspra e molto fredda e montagnosa, selvaggia e piena di boschi, e i suoi abitanti vivono più di pesca e di caccia che di pane. Si produce avena, ma pochissima per il gran freddo; ci sono molti animali selvatici, come cervi, orsi bianchi e girifalchi.

                       
                      1  Trondheim            2  Nidaros 
 
1] NORVEGIA

 
 
 

  • letto 66 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione B dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Svezia.

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977.
 

B (5-7; 2])

 
  2] SVESSIA
 
  5  scarsa 
 
  6  scamor 
 
  7  dondina

 

 

  • letto 163 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione B dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

B (5-7; 2]) 
 
 
  2] SVESSIA
 
  5  scarsa 
  
  6  scamor 
  
  7  dondina
 
 
  2] SUÈSSIA 
 
  5  Scarsa 
 
  6  Scamor 
 
  7  Dondina 
 

 
 
 

  • letto 60 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione C dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Danimarca.

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.  

 

                                                      C
 

 
 
21. brundolch
 
    
16. insula salanda
 
17. finonja
 
18. jangland
  
  
19. fanso
     
  
20. erja

 

                                             9. bu(r)galencjs                          
                              10. riua          3. DASIA
                                       
 8. uibor              
                             11. dacja
  
 
13. insule s(an)c(t)e  12. ripiss     
                                                    
14. aqua ullis 
                                 15. leulie
 
 
  • letto 135 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione C dell'edizione Grosjean 1977.  

 
 
C 

 

 
  3] DASIA
 
  8 uibor 
 
  9 bu(n)galenci[s] 
 
  10 riua
 
  11 dacja
 
  12 ripiss
 
  13 insule s(an)c(t)e
 
  14 aqua ullis 
 
  15 leulie 
  
 
  3] DASIA
 
  8 Vibor 
 
  9 Burgalencis 
 
  10 Riva
 
  11 Dacia
 
  12 Ripiss
 
  13 Insule Sancte
 
  14 Aqua ullis 
 
  15 Leulie
    16 insula salanda
 
  17 finonja
 
  18 jangland
 
  19 fanso
 
  20 erja
 
  21 brundolch
  16 Insula Salanda
 
  17 Finonia
 
  18 Jangland
 
  19 Fanso
 
  20 Eria
 
  21 Brundolch

 
 
 

  • letto 48 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Gran Bretagna.

  • letto 71 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

                 D (22-45, 4])

 

 22 schocja 
 
 23 insula d(e) tilfi d(e) schocja
 
 24 Insula scura
 
 25 do[nfres]* 
 
 26 lataya 
 
 27 roch burch
      fert
      cauo dorado
 
 28 beruhic
      tueda 
 
 4] ANGILTERA 
 
 29 banborg
      sutina 
 
 30 scardenborg
      cauo uenbro
      ullo
      unbro
      nissa
      rauenzor
      simbetorf
      elly 
 
 31 lena
      cacardo
      afcacer
      Godaner
      cafor
      tarquelay
      areuorda 
      arois
      oreorda
      orolem 
 
 32 tamixa 
  
 33 londres 
 
 34 sanuix 
 
 35 dobla 
      romaneo
      Guinsalexo
      beacep
      saforda
      saran
      ciujta
      portamua 
 
 36 anthona
      balener
      S(an)c(t)a polla
      S(an)c(t)o antermo
      cauo deporlan
      S(an)c(t)o d(e) porlan
      lim
      tingmua
      tores
 37 artmua
      Godester
      p.mua 
      diauos
      fanhic
      G.deman
      falemua
      lisart 
 
 38 musa folaa
 
 39 hujc 
 
 40 brista  
      londey
      caldey
      uernas
      bremaset
      tinbech 
      [serepol]
      S(an)c(t)o pol 
 
 41 miraforda
      punbris
 
 42 cauo santo 
 
 43 ujrgalles 
 
 44 norgalles 
  
 45 [insula de Mam]
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 45).

  • letto 172 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.

                 D (22-45, 4])

 

 
 22 schocja 
 
 23 insula d(e) tilfi d(e) schocja
 
 24 Insula scura
 
 25 do[nfres]* 
 
 26 lataya 
 
 27 roch burch
      fert
      cauo dorado
 
 28 beruhic
      tueda 
 
 4] ANGILTERA 
 
 29 banborg
      sutina 
 
 30 scardenborg
      cauo uenbro
      ullo
      unbro
      nissa
      rauenzor
      simbetorf
      elly 
 
 31 lena
      cacardo
      afcacer
      Godaner
      cafor
      tarquelay
      areuorda 
      arois
      oreorda
      orolem 
 
 32 tamixa 
  
 33 londres 
 
 34 sanuix 
 
 35 dobla 
      romaneo
      Guinsalexo
      beacep
      saforda
      saran
      ciujta
      portamua 
 
 36 anthona
      balener
      S(an)c(t)a polla
      S(an)c(t)o antermo
      cauo deporlan
      S(an)c(t)o d(e) porlan
      lim
      tingmua
      tores 
 
 
 22 Schocia 
 
 23 Insula de Tilfi de Schocia
 
 24 Insula Scura
 
 25 Donfres 
 
 26 Lataya 
 
 27 Rochburch
      Fert
      Cavo Dorado
 
 28 Beruhic
      Tueda 
 
 4] ANGILTERA 
 
 29 Banborg
      Sutina 
 
 30 Scardenborg
      Cavo Venbro
      Ullo
      Unbro
      Nissa
      Ravenzor
      Simbetorf
      Elly 
 
 31 Lena
      Cacardo
      Afcacer
      Godaner
      Cafor
      Tarquelay
      Arevorda 
      Arois
      Oreorda
      Orolem 
 
 32 Tamixa 
  
 33 Londres 
 
 34 Sanuix 
 
 35 Dobla 
      Romaneo
      Guinsalexo
      Beacep
      Saforda
      Saran
      Civita
      Portamua 
 
 36 Anthona
      Balener
      Sancta Polla
      Sancto Antermo
      Cavo de Porlan
      Sancto de Porlan
      Lim
      Tingmua
      Tores
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 37 artmua
      Godester
      p.mua 
      diauos
      fanhic
      G.deman
      falemua
      lisart 
 
 38 musa folaa
 
 39 hujc 
 
 40 brista  
      londey
      caldey
      uernas
      bremaset
      tinbech 
      [serepol]
      S(an)c(t)o pol 
 
 41 miraforda
      punbris
 
 42 cauo santo 
 
 43 ujrgalles 
 
 44 norgalles 
  
 45 [insula de Mam]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 37 Artmua
      Godester
      P. Mua 
      Diavos
      Fanhic
      G. de Man
      Falemua
      Lisart 
 
 38 Musafolaa
 
 39 Huic 
 
 40 Brista  
      Londey
      Caldey
      Vernas
      Bremaset
      Tinbech 
      Serepol
      Sanctopol 
 
 41 Miraforda
      Punbris
 
 42 Cavo Santo 
 
 43 Virgalles 
 
 44 Norgalles 
  
 45 Insula de Mam

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 45).

  • letto 47 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa centrale. 
 

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

E (46-71; 5], 6])

 46 ffrixa 
 

 47 uuangroga
      masdiepa
      ardrohic
      scalingue 
  
 48 Grauesant
      mossa 
 
 49 dordrec
      scalt
      Greuelet
      sallanda
      breuet
      ardenborg
      laclussa 
 
 50 bruges 
      bramzaberga
      ostende 
 
 51 nof por 
 
 52 scuta ostforn
 
 53 ollanda 
 
 54 ugmaria
      roystoch
      ludismagna
      grisualdis
      guarpe
      stadin  
 
 
55 colberg 
 
 56 ruya 
      stetin
      alech  
 
 
57 loc(us) nerja 
 
 
58 lesem
      stendar
      argent munde

 
 59 mangobros
      aqujs
      Gujse
      missem  
 
 
60 dresden 
 
 61 praga 
 
 62 collogna 
 
 63 maxa 

 

 64 conflansia
      bopardia
      magon sia
      ueymacja  
 
 
65 argentina  
 
 
66 rinis 
 
 
67 loc(us) d(e)noya
 
 
5] ALLAMAIA
 
 6] BAVARIA 
 
 68 danoya 
 
 69 ratisbona  
 
 
70 tusna 
 
 71 patauja
  • letto 150 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.

 
E (46-71; 5], 6]) 

 
 
 46 ffrixa 
 

 47 uuangroga
      masdiepa
      ardrohic
      scalingue 
  
 48 Grauesant
      mossa 
 
 49 dordrec
      scalt
      Greuelet
      sallanda
      breuet
      ardenborg
      laclussa 
 
 50 bruges 
      bramzaberga
      ostende 
 
 51 nof por 
 
 52 scuta ostforn
 
 53 ollanda 
 
 
 46 Ffrixa 
 
 47 Vuangroga
      Masdiepa
      Ardrohic
      Scalingue 
  
 48 Gravesant
      Mossa 
 
 49 Dordrec
      Scalt
      Grevelet
      Sallanda
      Brevet
      Ardenborg
      La Clussa 
 
 50 Bruges 
      Bramzaberga
      Ostende 
 
 51 Nof Por 
 
 52 Scuta Ostforn
 
 53 Ollanda 
   
54 ugmaria
      roystoch
      ludismagna
      grisualdis
      guarpe
      stadin  
 
 
55 colberg 
 
 56 ruya 
      stetin
      alech  
 
 
57 loc(us) nerja 
 
 
58 lesem
      stendar
      argent munde

 
 59 mangobros
      aqujs
      Gujse
      missem  
 
 
60 dresden 
 
 61 praga 
 
 62 collogna 
 
 63 maxa 

 

 
54 Ugmaria
      Roystoch
      Ludismagna
      Grisvaldis
      Guarpe
      Stadin  

 
 55 Colberg 
 
 56 Ruya 
      Stetin
      Alech
  
 
 57 Locus Neria 
 
 58 Lesem
      Stendar
      Argentmunde

 
 59 Mangobros
      Aquis
      Guise
      Missem  

 
 60 Dresden 
 
 61 Praga 
 
 62 Collogna 
 
 63 Maxa 

 

 
 64 conflansia
      bopardia
      magon sia
      ueymacja  

 
 65 argentina  
 
 66 rinis 
 
 67 loc(us) d(e)noya
 
 5] ALLAMAIA
 
 6] BAVARIA 
 
 68 danoya 
 
 69 ratisbona  
 
 70 tusna 
 
 71 patauja 

 

 
 64 Conflansia
      Bopardia
      Magonsia
      Veymacia  

 
 65 Argentina  
 
 66 Rinis 
 
 67 Locus Denoya
 
 5] ALLAMAIA
 
 6] BAVÀRIA 
 
 68 Danoya 
 
 69 Ratisbona  
 
 70 Tusna 
 
 71 Patauia

 
 
 

  • letto 115 volte

F1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 72-102) dell'edizione Grosjean 1977, inerente al Regno di Francia.

  • letto 89 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 72-102.
 

  
                                                                                                 F1 (72-102)
  


 72 doncherch
      Grauelinges
      calles
      guinsant
      bellogna
      staps
      somam
      uuabam 
 
 73 diepa
      fecamp
      ce de caur
      sayra
      chiribey
      onefror
      Gofart
      toca 
 
 74 cam
      ostran
      sanmarco 
 
 75 cheriborg
      cur delaga
      Golfo desamalo
 
 76 ramuy
      Gaschet
      Granexe
 
 77 roch tona
 78 bertagna 
 
 79 sanmalo
      la rossa
      rasanbriach
      sangujndanzo
      meltana
      basse
      bar barach
      porzao
      moleto
      forno 

 80 samae
      brest
      claudo[sa]*

 81 cauo defontanao 
     odierna
     stoc depomarch
     uen andet
     cunchet
     portbroet
     Garanda

 82 sannazar 

 83 [seim]
      granam
      Groya
      balila
      labaya 

 84 hoya
 
 85 Golet
      normoster
      sangilli
      tordelona
      sanmicer
      maranta
      plunbo 
 
 86 rocella
      charanda
      zapuzo
      maumeson
      roanj
      talamon 
 
 87 burgo 
 
 88 s(anc)ta marja d(e) solach 
 
 89  archixo 
 
 90 borde(us)  
 
 
91  rey
       layron
 
 92 cordan
 
 93 roam 
 
 94 pariss 
 
 
95 sayna
 
 96 jauser 
 
 
97 dion 
 
 
98 traut(er) 
 
 
99 lerja
      nantes 
 
 
100 garona
 
 101  mormada
         lons
         mansaco 
         brena
 
 
102 tollosa

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 51-52).

  • letto 142 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 72-102.
 

  
                                                                                                 F1 (72-102)
  

 
 72 doncherch
      Grauelinges
      calles
      guinsant
      bellogna
      staps
      somam
      uuabam 
 
 73 diepa
      fecamp
      ce de caur
      sayra
      chiribey
      onefror
      Gofart
      toca 
 
 74 cam
      ostran
      sanmarco 
 
 75 cheriborg
      cur delaga
      Golfo desamalo
 
 76 ramuy
      Gaschet
      Granexe
 
 77 roch tona
 
 72 Doncherch
      Gravelinges
      Calles
      Guinsant
      Bellogna
      Staps
      Somam
      Vuabam 
 
 73 Diepa
      Fecamp
      Cedecaur
      Sayra
      Chiribey
      Onefror
      Gofart
      Toca 
 
 74 Cam
      Ostran
      San Marco 
 
 75 Cheriborg
      Cur de Laga
      Golfo de Sa Malo
 
 76 Ramuy
      Gaschet
      Granexe
 
 77 Rochtona
   
 78 bertagna 
 
 79 sanmalo
      la rossa
      rasanbriach
      sangujndanzo
      meltana
      basse
      bar barach
      porzao
      moleto
      forno 

 80 samae
      brest
      claudo[sa]*

 81 cauo defontanao 
     odierna
     stoc depomarch
     uen andet
     cunchet
     portbroet
     Garanda

 82 sannazar 

 83 [seim]
      granam
      Groya
      balila
      labaya  
 

 
 78 Bertagna 
 
 79 San Malo
      La Rossa
      Rasanbriach
      Sanguindanzo
      Meltana
      Basse
      Barbarach
      Porzao
      Moleto
      Forno 

 80 Sa Mae
      Brest
      Claudosa

 81 Cavo de Fontanao 
     Odierna
     Stoc de Pomarch
     Venandet
     Cunchet
     Port Broet
     Garanda

 82 Sannazar 

 83 Seim
      Granam
      Groya
      Balila
      La Baya 

 

 
 84 hoya
 
 85 Golet
      normoster
      sangilli
      tordelona
      sanmicer
      maranta
      plunbo 
 
 86 rocella
      charanda
      zapuzo
      maumeson
      roanj
      talamon 
 
 87 burgo 
 
 88 s(anc)ta marja d(e) solach 
 
 89  archixo 
 
 90 borde(us)  
 
 91  rey
       layron
 
 92 cordan 
 
 
 84 Hoya
 
 85 Golet
      Normoster
      San Gilli
      Tordelona
      San Micer
      Maranta
      Plunbo 
 
 86 Rocella
      Charanda
      Zapuzo
      Maumeson
      Roanj
      Talamon 
 
 87 Burgo 
 
 88 Sancta Maria de Solach 
 
 89  Archixo 
 
 90 Bordeus  
 
 91  Rey
       Layron
 
 92 Cordan
   
 93 roam 
 
 94 pariss 
 
 95 sayna
 
 96 jauser 
 
 97 dion 
 
 98 traut(er) 
 
 99 lerja
      nantes
 
 
 100 garona
 
 101  mormada
         lons
         mansaco 
         brena

 
 102 tollosa
 
 93 Roam 
 
 94 Pariss 
 
 95 Sayna
 
 96 Jauser 
 
 97 Dion 
 
 98 Trauter 
 
 99 Leria
      Nantes 

 
 100 Garona
 
 101  Mormada
         Lons
         Mansaco 
         Brena

 
 102 Tollosa

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 51-52).

  • letto 55 volte

F2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F (riferimenti numerici 103-116) dell'edizione Grosjean 1977, inerente al Regno di Francia.

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 103-116. Trascrizione a cura di Max Mercader.

F2 (103-116)

 103 uinyo 
 
 104 lorayne 
 
 105 s(an)c(t)oantonj
 
 106 uiena 
 
 107 leon sus leroy 
 
 108 lusana  
 
 
109 rese 
 
 
110 alsacja  
 
 
111 lucebor 
 
 112 portuerne
        copliura
        salses
        leocata
        nerbona
        sanper
        serigna
        agde
        cap de seta
        magalona
        lates
 
 113 monpesler
        a ygues mortes 
 
 114 arles
        odor
        boc
        callones
 115 masela
        port nul
        [iu]lles*
        bertomiu
        san nazar
        telom
        alabazaira
        eres
        aron[a]
        fras[ne]
        G. [de F...]
        frezur
        agam
        s(an)c(t)a margallita
        Gallopa
        antiuerj
        uar 
 
 116 nisa
        oriuori
        monago

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 53).

  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 103-116.

 
F2 (103-116) 

 
 
 103 uinyo 
 
 104 lorayne 
 
 105 s(an)c(t)oantonj
 
 106 uiena 
 
 107 leon sus leroy 
 
 108 lusana  
 
 
109 rese 
 
 
110 alsacja  
 
 
111 lucebor 
 
 112 portuerne
        copliura
        salses
        leocata
        nerbona
        sanper
        serigna
        agde
        cap de seta
        magalona
        lates
 
 113 monpesler
        a ygues mortes 
 
 114 arles
        odor
        boc
        callones 
 
 
 103 Vinyo 
 
 104 Lorayne 
 
 105 Sancto Antoni
 
 106 Viena 
 
 107 Leon sus le Roy 
 
 108 Lusana  
 
 109 Rese 
 
 110 Alsacia  
 
 111 Lucebor 
 
 112 Portverne
        Copliura
        Salses
        Leocata
        Nerbona
        San Per
        Serigna
        Agde
        Cap de Seta
        Magalona
        Lates
 
 113 Monpesler
        Aygues Mortes 

 
 114 Arles
        Odor
        Boc
        Callones
   
 115 masela
        port nul
        [iu]lles*
        bertomiu
        san nazar
        telom
        alabazaira
        eres
        aron[a]
        fras[ne]
        G. [de F...]
        frezur
        agam
        s(an)c(t)a margallita
        Gallopa
        antiuerj
        uar 
 
 116 nisa
        oriuori
        monago
 
 
 115 Masela
        Portnul
        Iulles
        Bertomiu
        San Nazar
        Telom
        Alabazaira
        Eres
        Arona
        Frasne
        G. de F[...]
        Frezur
        Agam
        Sancta Margallita
        Gallopa
        Antiveri
        Var 
 
 116 Nisa
        Orivori
        Monago

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 53).

  • letto 49 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Italia nord-occidentale.

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.

 
G (117-122; 7]) 

 
 
 
  7]  LONBARDIA
 
  117
  milla
 
  118
  tera comjt(at)o
  marchionis
 
  119
  retinulla
  sene
  portomoris
  mere dandora
  albengrina
  finar
  uarioti
  noli
  uay
 
  120
  saona
  narazera
  arenza
  notori
  pegi
  co| de far
 
  121
  ianua
  neruj
  port darfi
  rapalo
  leuanja
  sestrji
  leuanto
 
  122
  portoneuer
  g. despeza
  coruo
  magra
  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.

 
G (117-122; 7]) 

 
  7]  LONBARDIA
 
  117
  milla
 

  118
  tera comjt(at)o
  marchionis
 
  119
  retinulla
  sene
  portomoris
  mere dandora
  albengrina
  finar
  uarioti
  noli
  uay
 
  120
  saona
  narazera
  arenza
  notori
  pegi
  co| de far
 
  121
  ianua
  neruj
  port darfi
  rapalo
  leuanja
  sestrji
  leuanto
 
  122
  portoneuer
  g. despeza
  coruo
  magra

  7]  LONBARDIA
 
  117
  Millà
 
  118
  Tera comitato marchionis
 
   
  119
  Retinulla
  Sene
  Portomoris
  Mere d’Andora
  Albengrina
  Finar
  Varioti
  Noli
  Vay
 
  120
  Saona
  Narazera
  Arenza
  Notori
  Pegi
  Co de Far
 
  121
  Janua
  Nervi
  Port d’Arfi
  Rapalo
  Levania
  Sestrii
  Levanto
 
  122
  Porto Never
  G. de Speza
  Corvo
  Magra

 
 
 

  • letto 106 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Corsica.

  • letto 147 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.

H (123-127)

  123
  cauo corso
  centiu
  nexo
  loro
  caluj
  mo(n)t de sar
  laytes
  saon
  chierca
   
  124
  ayazo
  polo
  orexo
   
  125
  figar
   
  126
  s(an)c(t)a amanza
  p. uey
  opri(n)a
  fauuini
  florenti(n)a
  lerija
  crauayra
   
  127
  cotri

 
 

  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977.

 
H (123-127) 

 
  123
  cauo corso
  centiu
  nexo
  loro
  caluj
  mo(n)t de sar
  laytes
  saon
  chierca
   
  124
  ayazo
  polo
  orexo
   
  125
  figar
   
  126
  s(an)c(t)a amanza
  p. uey
  opri(n)a
  fauuini
  florenti(n)a
  lerija
  crauayra
   
  127
  cotri
 
  123
  Cavo Corso
  Centiu
  Nexo
  Loro
  Calvi
  Mont de Sar
  Laytes
  Saon
  Chierca
   
  124
  Ayazo
  Polo
  Orexo
   
  125
  Figar
   
  126
  Sancta Amanza
  P. Vey
  Oprina
  Fauvini
  Florentina
  Leriia
  Cravayra
   
  127
  Cotri

 
 
 

  • letto 113 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione I dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Sardegna.

  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
 

I (128-135)


  128
  buxinoyre
  p. ceruo
  polo
  forceli
  coa de caual
  possa
  s(an)c(t)a lucja
 
  129
  cauo de com
  arexe
  mont s(an)c(t)o
  agoiast(r)o
  albatasera
  scortexet
  chira
  cap ferari
  serpentaire
 
  130
  carbonari
  saline
 
  131
  calgarj
  stagna*
  spartiuent
  portmalfeta
  ila rosa
 
  132
  cap d(e) taulat
  golf
  tor
  golf
  s(an)c(t)o pet(r)o
  latar
  argentera
  port de napol
  133
  arista(n)y
  cauo sa march
  salines
  pizaneo
  bassa
  maraso
  lalgero
  norapenes
  lo conte
  argenter
 
  134
  falcolinayre
  tore
  frexa
  ilarosa
  s(an)c(t)a repara
 
  135
  langon sardo

 
 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <gna> un titulus di difficile interpretazione.

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
I (128-135) 

 

   
  128
  buxinoyre
  p. ceruo
  polo
  forceli
  coa de caual
  possa
  s(an)c(t)a lucja
 
  129
  cauo de com
  arexe
  mont s(an)c(t)o
  agoiast(r)o
  albatasera
  scortexet
  chira
  cap ferari
  serpentaire
 
  130
  carbonari
  saline
 
  131
  calgarj
  stagna*
  spartiuent
  portmalfeta
  ila rosa
 
  132
  cap d(e) taulat
  golf
  tor
  golf
  s(an)c(t)o pet(r)o
  latar
  argentera
  port de napol 
 
 
  128
  Buxinoyre
  P. Cervo
  Polo
  Forceli
  Coa de Caval
  Possa
  Sancta Lucia
 
  129
  Cavo de Com
  Arexe
  Mont Sancto
  Agoiastro
  Albatasera
  Scortexet
  Chira
  Cap Ferari
  Serpentaire
 
  130
  Carbonari
  Saline
 
  131
  Calgari
  Stagna
  Spartivent
  Port Mal Feta
  Ila Rosa
 
  132
  Cap de Taulat
  Golf
  Tor
  Golf
  Sancto Petro
  Latar
  Argentera
  Port de Napol
     
  133
  arista(n)y
  cauo sa march
  salines
  pizaneo
  bassa
  maraso
  lalgero
  norapenes
  lo conte
  argenter
 
  134
  falcolinayre
  tore
  frexa
  ilarosa
  s(an)c(t)a repara
 
  135
  langon sardo
 
  133
  Aristany
  Cavo Sa March
  Salines
  Pizaneo
  Bassa
  Maraso
  L’Algero
  Norapenes
  Lo Conte
  Argenter
 
  134
  Falcolinayre
  Tore
  Frexa
  Ila Rosa
  Sancta Repara
 
  135
  Langon Sardo

 
 
* Il copista sembra apporre alla sequenza grafematica <gna> un titulus di difficile interpretazione.

  • letto 75 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione K dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola iberica.

  • letto 68 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione K dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

    
                                                                                          K (136-171)
  


 136 ebre  
 
 137 leyda  
 
 
138 fraga 
 
 139 iaca 
 
 140 arago 
 

 141 micensa 
 
 
142 saragosa
 
 
143 chorja 
 
 
144 sibillia 
 
 
145 cordoua 
 
 146 segura 
 
 147 granada 
 
 8] CHASTELA 
 
 148 leom 
 
 149 burgus 
 
 150 san(ctus) domic(us) d(e) silus 
 
 
151 s(an)c(t)a steua d(e) Groma
 152 sorja 
 
 153 toledo 
 
 
154 baona de Gascogna
     san iohan
     fontarabia
     figo
     uitarza
     san sebastia
     catarja
     bremeo
     marchiach
 
 155 birbao
      Galleto 
      castro
      leredo
      santogna
      Galezano
 
 156 sant\o/ander
      san martin
      san ujcenzo
      lanpnes
      ripa de sela
      [lasche]*
      [thom]aro
      [sen]es
      [g]res
      [le]rcha
      [tura]
      [arca de bo]
      [saltes]
      [baramida]
      capitor
157 uardachebir
     sanluca
     rota
     port s(an)ct(a) maria
 
158 cadis
     tarfagar
     uac(r)a
     tarifa
     [e]zizera 
 

159 mont gibelta(r)
     toro deuacar
     stopona
     mar bela
     fenyaralo
     molins
     malicha 
 

160 maliabelis
     punta detor
     mau(ro)
     negrels
     mulara  
 
161 seraujgna
     tarfocases
     comjn
     captor
     bognor
     tadra
     Guauardiqueya
     lena dalcam
     lena delmerja
162 almerja
    cap decapta
    santo
    mensa
    carbonayrolo
    liera
    margo
    aguilles
    cop
    susaya
    carmenya 
 
163 cartagenja
     cap depals
     albufera
 
164 morcja
     caruer
     Guardmar
     flu(ui)(us) segu
     capd(e)laljm
 
165 allacant
     cap darcodra
     atillia
     calp
     cap de marti
     denja
     Gandia
     cugera
 
166 uallencja
                             167 moncolubres
                                 montuedre
                                 boriana
                                 aurpessa
                                 corp
                                 peniscula
                                 Grao d(e) tortossa
                                 ebre 
 168 tortossa
     port fangos
     anpolla
     beleger
     riuduyastre
     sallou
     teragona
     tamarit
     siges
     lobregat 
 169 barcellona
       sanpol
       blanes
       tosa
       san felio
       palamos
       cap dayguafreda
       medes
       roses 
 170 lanza 171 elboram

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 60, 62-64).

  • letto 132 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione K dell'edizione Grosjean 1977.

    
                                                                                                   K (136-171)
  

 
 136 ebre  
 
 137 leyda  
 
 
138 fraga 
 
 139 iaca 
 
 140 arago 
 

 141 micensa 
 
 
142 saragosa
 
 
143 chorja 
 
 
144 sibillia 
 
 
145 cordoua 
 
 146 segura 
 
 147 granada 
 
 8] CHASTELA 
 
 148 leom 
 
 149 burgus 
 
 150 san(ctus) domic(us)
 d(e) silus 
 
 
151 s(an)c(t)a steua d(e) 
 Groma
 
 136 Ebre  
 
 137 Leyda  
 
 138 Fraga 
 
 139 Jaca 
 
 140 Aragó 
 
 141 Micensa 
 
 142 Saragosa
 
 143 Choria 
 
 144 Sibillia 
 
 145 Córdova 
 
 146 Segura 
 
 147 Granada 
 
 8] CHASTELA 
 
 148 Leóm 
 
 149 Burgus 
 
 150 Sanctus Domicus de Silus
 
 
 151 Sancta Steva de Groma
   
 152 sorja 
 
 153 toledo 
 
 
154 baona de Gascogna
        san iohan
        fontarabia
        figo
        uitarza
        san sebastia
        catarja
        bremeo
        marchiach
 
 155 birbao
        Galleto 
        castro
        leredo
        santogna
        Galezano
 
 156 sant\o/ander
        san martin
        san ujcenzo
        lanpnes
        ripa de sela
        [lasche]*
        [thom]aro
        [sen]es
        [g]res
        [le]rcha
        [tura]
        [arca de bo]
        [saltes]
        [baramida]
        capitor 
 
 
 152 Soria 
 
 153 Toledo 
 
 154 Baona de Gascogna
        San Johan
        Fontarabia
        Figo
        Vitarza
        San Sebastià
        Cataria
        Bremeo
        Marchiach
 
 155 Birbao
        Galleto 
        Castro
        Leredo
        Santogna
        Galezano
 
 156 Santo Ander
        San Martin
        San Vicenzo
        Lanpnes
        Ripa de Sela
        Lasche
        Thomaro
        Senes
        Gres
        Lercha
        Tura
        Arca de Bo
        Saltes
        Baramida
        Capitor

 

 
 157 uardachebir
        sanluca
        rota
        port s(an)ct(a) maria
 
 158 cadis
        tarfagar
        uac(r)a
        tarifa
        [e]zizera 
 
 159 mont gibelta(r)
        toro deuacar
        stopona
        mar bela
        fenyaralo
        molins
        malicha 
 
 160 maliabelis
        punta detor
        mau(ro)
        negrels
        mulara  
 
 161 seraujgna
        tarfocases
        comjn
        captor
        bognor
        tadra
       Guauardiqueya
       lena dalcam
       lena delmerja 
  
 162 almerja
        cap decapta
        santo
        mensa
        carbonayrolo
        liera
        margo
        aguilles
        cop
        susaya
        carmenya 
 
 163 cartagenja
        cap depals
        albufera
 
 
 
 157 Vardachebir
        Sanluca
        Rota
        Port Sancta Maria
 
 158 Cadis
        Tarfagar
        Vacra
        Tarifa
        Ezizera 
 
 159 Mont Gibeltar
        Toro de Vacar
        Stopona
        Marbela
        Fenyaralo
        Molins
        Malicha 
 
 160 Maliabelis
        Punta de Tor
        Mauro
        Negrels
        Mulara  
 
 161 Seravigna
        Tarfocases
        Comin
        Captor
        Bognor
        Tadra
        Guavardiqueya
        Lena dalcam
        Lena d’Elmeria
 
 162 Almeria
        Cap de Capta
        Santo
        Mensa
        Carbonayrolo
        Liera
        Margo
        Àguilles
        Cop
        Susaya
        Carmenya 
 
 163 Cartagenia
        Cap de Pals
        Albufera
   
 164 morcja
        caruer
        Guardmar
        flu(ui)(us) segu
        capd(e)laljm
 
 165 allacant
        cap darcodra
        atillia
        calp
        cap de marti
        denja
        Gandia
        cugera
 
 166 uallencja 
 
 167 moncolubres
        montuedre
        boriana
        aurpessa
        corp
        peniscula
        Grao d(e) tortossa
        ebre  
 
 168 tortossa
        port fangos
        anpolla
        beleger
        riuduyastre
        sallou
        teragona
        tamarit
        siges
        lobregat  
 
 169 barcellona
        sanpol
        blanes
        tosa
        san felio
        palamos
        cap dayguafreda
        medes
        roses  
 
 170 lanza 
 
 171 elboram
 
 164 Morcia
        Carver
        Guardmar
        Fluvius Segu
        Cap de la Lim
 
 165 Allacant
       Cap d’Arcodra
       Atillia
       Calp
       Cap de Martí
       Denia
       Gandia
       Cugera
 
 166 Vallencia
 
 167 Moncolubres
        Montvedre
        Boriana
        Aurpessa
        Corp
        Peniscula
        Grao de Tortossa
        Ebre 
 
 168 Tortossa
        Port Fangos
        Anpolla
        Beleger
        Riuduyastre
        Sallou
        Teragona
        Tamarit
        Siges
        Lobregat  
 
169 Barcellona
        San Pol
        Blanes
        Tosa
        San Felio
        Palamós
        Cap d’Ayguafreda
        Medes
        Roses  
 
 170 Lanza 
 
 171 Elboram
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 60, 62-64).

  • letto 52 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle Isole Baleari.

  • letto 75 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

      

L (172-182)


     172 ciutadela
            senija
            fornels
 
     173 mao
 
     174 menacor
            p. colom
            p. petro
 
     175 salines
            coruo
 
     176 maiorca 
 
     
177 dragonera
            palomera
            soler
 
     178 formentor
            a[lc]udia*
            petra
 
     179 cabrera
 
     180 conjeras
            portma(n)y
            ualanzat
 
     181 portinas
            tagomago
            s(an)c(t)a eularja
 
     182 euiza
            formentera

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 58).

  • letto 82 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977.
 

      

L (172-182)

     172 ciutadela
            senija
            fornels
 
     173 mao
 
     174 menacor
            p. colom
            p. petro
 
     175 salines
            coruo
 
     176 maiorca 
 
     
177 dragonera
            palomera
            soler
 
     178 formentor
            a[lc]udia*
            petra
 
     179 cabrera
 
     180 conjeras
            portma(n)y
            ualanzat
 
     181 portinas
            tagomago
            s(an)c(t)a eularja
 
     182 euiza
            formentera
 
     172 Ciutadela
            Senija
            Fornels
 
     173 Mao
 
     174 Menacor
            P. Colom
            P. Petro
 
     175 Salines
            Corvo
 
     176 Maiorca 
 
     177 Dragonera
            Palomera
            Soler
 
     178 Formentor
            Alcudia
            Petra
 
     179 Cabrera
 
     180 Conieras
            Portmany
            Valanzat
 
     181 Portinas
            Tagomago
            Sancta Eularia
 
     182 Eviza
            Formentera

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 58).

  • letto 53 volte

M1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 183-190, 197-203) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale. 
 

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 183-190, 197-203. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

           

M1 (183-190, 197-203) 
 

183 rotima 
     salle
     mamora
     moxmar
     larax
     tussi mussi
 
184 arzila
     spartel 
     tanjer
     caser
     marzamusa 
 
185 septa
     gomera
     rif 
     tarfo noli
     netegala 
 
186  terga 
      saltessa
      ellis 
      bedis
      busencor
      motzema
      tarfo gare
      ferix
      tarfoquirat
 
187 lalcudia
     cap de iij. forchs
     millela
     salines 
     jaffarim
     miluya
     tabar
     tegon 
 
188 one
      gordanea
      limachs
      serem
      cap de figal
      aquabiba
      argozaba
      cap de falco
      marza chebir 
 
 189 oram      
      cauo ferat
      arzeu
      tigismach
      masagranj
      mosteganj
      silef
      tadra
      cauojuog
      coloms
190 tenes
      monsimiel
      aachor
      brisch
      malsolaz
      cercel
      cap del albatal
      mirom
      bixmes
      caxines 
 
197 ffes 
 
198 rabat 
 
199 temenasin 
 
200 tirimsi 
 
201 albarj
 
202 bichest 
 
203 al madjna 
 
  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 183-190, 197-203.
 

           

                                    M1 (183-190, 197-203) 
 

 
 183 rotima 
        salle
        mamora
        moxmar
        larax
        tussi mussi
 
 184 arzila
        spartel 
        tanjer
        caser
        marzamusa 
 
 185 septa
        gomera
        rif 
        tarfo noli
        netegala 
 
 186  terga 
         saltessa
         ellis 
         bedis
         busencor
         motzema
         tarfo gare
         ferix
         tarfoquirat
 
 
 183 Rotima 
        Salle
        Mamora
        Moxmar
        Larax
        Tussi Mussi
 
 184 Arzila
       Spartel 
       Tanjer
       Caser
       Marzamusa 
 
 185 Septa
        Gomera
        Rif 
        Tarfo Noli
        Netegala 
 
 186  Terga 
         Saltessa
         Ellis 
         Bedis
         Busencor
         Motzema
         Tarfo Gare
         Ferix
         Tarfoquirat
   
 187 lalcudia
        cap de iij. forchs
        millela
        salines 
        jaffarim
        miluya
        tabar
        tegon 
 
 188 one
        gordanea
        limachs
        serem
        cap de figal
        aquabiba
        argozaba
        cap de falco
        marza chebir 
 
 189 oram      
        cauo ferat
        arzeu
        tigismach
        masagranj
        mosteganj
        silef
        tadra
        cauojuog
        coloms 
 
 
 187 L’Alcúdia
        Cap de Tres Forchs
        Millela
        Salines 
        Jaffarim
        Miluya
        Tabar
        Tegon 
 
 188 One
        Gordanea
        Limachs
        Serem
        Cap de Figal
        Aquabiba
        Argozaba
        Cap de Falco
        Marza Chebir 
 
 189 Oram      
        Cavo Ferat
        Arzeu
        Tigismach
        Masagrani
        Mostegani
        Silef
        Tadra
        Cavo Juog
        Coloms

 

 
 190 tenes
        monsimiel
        aachor
        brisch
        malsolaz
        cercel
        cap del albatal
        mirom
        bixmes
        caxines 
 
 197 ffes 
 
 198 rabat 
 
 199 temenasin 
 
 200 tirimsi 
 
 201 albarj
 
 202 bichest 
 
 203 al madjna  
 
 
 190 Tenes
        Mon Simiel
        Aachor
        Brisch
        Malsolaz
        Cercel
        Cap del Albatal
        Mirom
        Bixmes
        Caxines 
 
 197 Ffes 
 
 198 Rabat 
 
 199 Temenasin 
 
 200 Tirimsi 
 
 201 Albari
 
 202 Bichest 
 
 203 Al Madina 

 
 
 

  • letto 47 volte

M2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 191-196, 204-208) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale. 
 

  • letto 86 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 191-196, 204-208.

M2 (191-196, 204-208) 
 

  191
  alger 
  mensor
  metifux
  merola
  berengero
  tedelis
  garbel
  zafon
  carbon
 
  192
  bugia
  Golf de bugia
  mansorja
  balafia
  Giger
  marzasaydo
  Giberame
  aucal 
  telizem
 
  193
  stora
  Golf destora
  petra delarab
  portentrecux
 
  194
  bona
  Golf de bona
  cap de larossa
  marza caris
 
  195
  tabarcha
  tamacrati
  rasalminxar
  doc solor
  guardia
  besert
  Guardia
  rasalgiber
 
  196
  tunis
  Golf de tunis
  204
  calamatj
 
  205
  casartina
 
  206
  nacha(us)
 
  207
  njcbisoya
 
  208
  capssa
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 191-196, 204-208.

 
M2 (191-196, 204-208) 

 
   
  191
  alger 
  mensor
  metifux
  merola
  berengero
  tedelis
  garbel
  zafon
  carbon
 
  192
  bugia
  Golf de bugia
  mansorja
  balafia
  Giger
  marzasaydo
  Giberame
  aucal 
  telizem
 
  193
  stora
  Golf destora
  petra delarab
  portentrecux
 
  194
  bona
  Golf de bona
  cap de larossa
  marza caris
 
  195
  tabarcha
  tamacrati
  rasalminxar
  doc solor
  guardia
  besert
  Guardia
  rasalgiber
 
  196
  tunis
  Golf de tunis
   
  191
  Alger 
  Mensor
  Metifux
  Merola
  Berengero
  Tedelis
  Garbel
  Zafon
  Carbon
 
  192
  Bugia
  Golf de Bugia
  Mansoria
  Balafia
  Giger
  Marza Saydo
  Giberame
  Aucal 
  Telizem
 
  193
  Stora
  Golf de Stora
  Petra de l’Arab
  Port Entrecux
 
  194
  Bona
  Golf de Bona
  Cap de la Rossa
  Marza Caris
 
  195
  Tabarcha
  Tamacrati
  Ras Alminxar
  Doc Solor
  Guardia
  Besert
  Guardia
  Ras-Al-Giber
 
  196
  Tunis
  Golf de Tunis 
 
    204
  calamatj
 
  205
  casartina
 
  206
  nacha(us)
 
  207
  njcbisoya
 
  208
  capssa
  204
  Calamati
 
  205
  Casartina
 
  206
  Nachaus
 
  207
  Nicbisoya
 
  208
  Capssa

 
 
 

  • letto 66 volte

N

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione N dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla regione del Sahara.
 

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

N (209-226; 9], 10]) 
 

 9] ASHARA 
 
 209 mascarota 
 
 210 tacorom 
 
 
211 sigilmessa 
 
 
212 l tebelbelt 
 
 
213 gadja 
 
 
214 anzicha 
 
 
215 tacort 
 
 
216 macara 
 
 
217 almesia 
 
 
218 bescara 
 
 
219 tauser 
 
 
10] GINYIA
 
 220 ciutat de mellj
 
 
221 sudam
 
 222 tenbuch 
 
 
223 tagaza 
 
 
224 geugeu 
 
 
225 buda 
 
 
226 mayma
  • letto 103 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione N dell'edizione Grosjean 1977.

 
                    N (209-226; 9], 10]) 

 
 
 9] ASHARA 
 
 209 mascarota 
 
 210 tacorom 
 
 
211 sigilmessa 
 
 
212 l tebelbelt 
 
 
213 gadja 
 
 
214 anzicha 
 
 
215 tacort 
 
 
216 macara 
 
 
217 almesia 
 
 
218 bescara 
 
 
219 tauser 
 
 
10] GINYIA
 
 220 ciutat de mellj
 
 
221 sudam
 
 
 9] ASHARA 
 
 209 Mascarota 
 
 210 Tacorom 
 
 211 Sigilmessa 
 
 212 l Tebelbelt 
 
 213 Gadia 
 
 214 Anzicha 
 
 215 Tacort 
 
 216 Macara 
 
 217 Almesia 
 
 218 Bescara 
 
 219 Tauser 
 
 10] GINYIA
 
 220 Ciutat de Melli
 
 221 Sudam
   222 tenbuch 
 
 
223 tagaza 
 
 
224 geugeu 
 
 
225 buda 
 
 
226 mayma
 222 Tenbuch 
 
 223 Tagaza 
 
 224 Geugeu 
 
 225 Buda 
 
 226 Mayma

 
 
 

  • letto 59 volte

O

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
 

  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

   
                                                                                           O
 

 
                                                        p(er) aquest loch pasen los mer
                                                        chaders q(ue) / entren/ en la terra del
                                                        negres de gineua/ lo qual pas es
                                                        appellat uall de darha 
 
  • letto 108 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.
 

   
                                                                                           O 

 
p(er) aquest loch pasen los mer
chaders q(ue) / entren/ en la terra del
negres de gineua/ lo qual pas es
appellat uall de darha 
Per aquest loch pasen los merchaders que entren en la terra del negres de Gineua, lo qual pas és appellat Vall de Darha.
 

 
 
 

  • letto 61 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.

   

O 

 
Per aquest loch pasen los merchaders que entren en la terra del* negres de Gineua, lo qual pas és appellat Vall de Darha.
 
Attraverso questo luogo passano i mercanti che entrano nella terra dei neri di Guinea, e tale passo è chiamato Valle del Draa.

 
 
* La traduzione presuppone l'integrazione del[s].

  • letto 63 volte

P

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
 

  • letto 81 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

P
 
                                                                    tota aquesta munta(n)ya
                                                             delonch / es appellade carena per
                                              serray(n)s / (e) p(er) crestians / es appelademu(n)tis
                                           claris / esepiats q(ue) en aquesta dita munta(n)ya ha
                                           moltes bones uilles / e castels los q uals con
                                           baten los huns/ablus altres / encara co la dita mun
                                           ta(n)ya esabunda de pa/ edeuj / edoli / edetotes  bones
                                           fruytes:- 
 
  • letto 102 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.

 
P

 

 
                         
                         tota aquesta munta(n)ya
                  delonch / es appellade carena per
   serray(n)s / (e) p(er) crestians / es appelademu(n)tis
claris / esepiats q(ue) en aquesta dita munta(n)ya ha
moltes bones uilles / e castels los q uals con
baten los huns/ablus altres / encara co la dita mun
ta(n)ya esabunda de pa/ edeuj / edoli / edetotes  bones
fruytes:-  
 
 
Tota aquesta muntanya de lonch és appellade Carena per serrayns, e per crestians és appelade Muntis Claris. E sepiats que en aquesta dita muntanya ha moltes bones villes e castels los quals conbaten los huns ab lus altres. Encara co la dita muntanya es abunda de pa e de vi e d’oli, e de totes bones fruytes.

 
 

  • letto 58 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.

 
P

 

 
 
Tota aquesta muntanya de lonch és appellade Carena per serrayns, e per crestians és appelade Muntis Claris. E sepiats que en aquesta dita muntanya ha moltes bones villes e castels los quals conbaten los huns ab lus altres. Encara co la dita muntanya es abunda de pa e de vi e d’oli, e de totes bones fruytes.
 
Tutta questa montagna nella sua lunghezza è chiamata Carena dai saraceni, mentre i cristiani la chiamano Montes Clares. E sappiate che su questi monti vi sono molte belle città e castelli che guerreggiano tra loro. Inoltre su questi monti si produce una gran quantità di pane, di vino e di olio, e sono ricchi di ogni sorta di buon frutto.

 
 
 

  • letto 49 volte

Q-S

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977. La porzione S, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo. 
 

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

Legata alla sezione Q è presente anche la S, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

     
                                                                                           Q
 

  Tota aquesta p(er)tida tenen gens q(ui) son
  enbossats q(ue) nols ueu hon sino los uyls
  euan / en tendes /efan caualcades ab
  camels / eay bisties quj han nom lemp
  e daquel cuyr fan les bones dargues
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977.

Legata alla sezione Q è presente anche la S, costituita tuttavia da una sola immagine, priva di testo scritto. 
 

     

Q 
 

Tota aquesta p(er)tida tenen gens q(ui) son
enbossats q(ue) nols ueu hon sino los uyls
euan / en tendes /efan caualcades ab
camels / eay bisties quj han nom lemp
e daquel cuyr fan les bones dargues
 
Tota aquesta pertida tenen gens qui són enbossats que no·ls veu hon sinó los uyls, e van en tendes e fan cavalcades ab camels; e ay bisties qui han nom lemp e d’aquel cuyr fan les bones dargues.

 
 

  • letto 73 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia Q dell'edizione Grosjean 1977.

     

Q 
 

Tota aquesta pertida tenen gens qui són enbossats que no·ls veu hon sinó los uyls, e van en tendes e fan cavalcades ab camels; e ay bisties qui han nom lemp e d’aquel cuyr fan les bones dargues.
 
Tutta questa zona è abitata da genti che usano coprirsi in modo tale da non lasciar intravvedere nulla se non gli occhi, vivono in tende e cavalcano cammelli; e vi sono animali chiamati “lemp”, e dalle loro pelli ricavano buoni scudi. 
 

 
 
 

  • letto 60 volte

R

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 113 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

R
   
  aquest senyor negre es appellat
  mussemelly senyor dels negres
  de gineua / aquest rey es lo pus
  rich el pus noble senyor detota
  esta p(er)tida p(er) labonda(n)çia de lorlo
  qual serecull en la suua terra
  • letto 116 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.

 
R 

 

 

   
  aquest senyor negre es appellat
  mussemelly senyor dels negres
  de gineua / aquest rey es lo pus
  rich el pus noble senyor detota
  esta p(er)tida p(er) labonda(n)çia de lorlo
  qual serecull en la suua terra 
 
 
Aquest senyor negre és appellat Musse Melly, senyor dels negres de Gineua. Aquest rey és lo pus rich e·l pus noble senyor de tota esta pertida per l’abondànçia de l’or lo qual se recull en la suua terra.

 
 

 
 

  • letto 67 volte

Testo e traduzione

Si riproduce la didascalia R dell'edizione Grosjean 1977.

 
R 

 

 

 
Aquest senyor negre és appellat Musse Melly, senyor dels negres de Gineua. Aquest rey és lo pus rich e·l pus noble senyor de tota esta pertida per l’abondànçia de l’or lo qual se recull en la suua terra.
 
Questo sovrano nero è chiamato Musse Melly*, sovrano dei neri di Guinea. Questo re, grazie alla gran quantità di oro che si estrae nelle sue terre, è il più ricco e il più insigne sovrano di tutta questa regione.
 

 
 

* Si tratta del celebre Mansa Musa, sovrano dell'Impero del Mali tra il 1312 e il 1337, ancora oggi considerato uno degli uomini più ricchi di tutti i tempi.
  • letto 91 volte

T

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione T dell'edizione Grosjean 1977.
 

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione T dell'edizione Grosjean 1977.

T
 
                                                                                                                   [or]*mu[ss] [siu]e lac(us) njll 
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 75).

  • letto 101 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione T dell'edizione Grosjean 1977.

 
T 

 
[or]*mu[ss] [siu]e lac(us) njll   
Ormuss, sive lacus Nill 
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 75).

  • letto 75 volte

TAVOLA 7

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta. 
 

 
Vai alla riproduzione su Gallica [11]

  • letto 379 volte

A1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A dell'edizione Grosjean 1977, dedicata ai territori bagnati dal Mar Baltico. 
 

  • letto 133 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

A (1-13)

 
 1 st[ocolm]*
 
 
2 os[tia] 
 
 
3 somec[h] 
 
 
4 ifrac
 
 
5 Insula de uisbi 
 
 
6 uisbi 
 
 
7 loc(us) ne[rus] 
 
 
8 scorpe 
 
 
9 godansse 
    albing
    nerje
 10 stag(n)o nerie
      cucenjo
      prutenja 
 
 
11 catelant paganis
      litefanje pagans
      riualia 
 
 
12 riga 
 
 
13 oxilia

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 77-78).

  • letto 150 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977.

 

                                                  A (1-13) 
 
 
 1 st[ocolm]*
 
 
2 os[tia] 
 
 
3 somec[h] 
 
 
4 ifrac
 
 
5 Insula de uisbi 
 
 
6 uisbi 
 
 
7 loc(us) ne[rus] 
 
 
8 scorpe 
 
 
9 godansse 
    albing
    nerje 
 
 
 1 Stocolm
 
 2 Ostia 
 
 3 Somech 
 
 4 Ifrac
 
 5 Insula de Visbi 
 
 6 Visbi 
 
 7 Locus Nerus 
 
 8 Scorpe 
 
 9 Godansse 
    Albing
    Nerie
   10 stag(n)o nerie
      cucenjo
      prutenja 
 
 
11 catelant paganis
      litefanje pagans
      riualia 
 
 
12 riga 
 
 
13 oxilia
 10 Stagno Nerie
      Cucenio
      Prutenia 

 
 11 Catelant Paganis
      Litefanie Pagans
      Rivalia 

 
 12 Riga 
 
 13 Oxilia

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 77-78).

  • letto 64 volte

A2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 108 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia A dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

A
                                                       
                                                   aquesta mar es appellada mar delamanya
                                                   emar de gotilandia (e) de susia/ (e) sapiats / que
                                                   aquesta mar / es congelada / vj. messes de
                                                   layn so es asaber de migant uytubri tro mig
                                                   ant març / axi fort q(ue) hom pot/anar p(er) esta mar
                                                   ab carros debo(us) daquel temporal p(er) la fredor
                                                   dela tramuntana: 
 
  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.

 
A
 
 
aquesta mar es appellada mar delamanya
emar de gotilandia (e) de susia/ (e) sapiats / que
aquesta mar / es congelada / vj. messes de
layn so es asaber de migant uytubri tro mig
ant març / axi fort q(ue) hom pot/anar p(er) esta mar
ab carros debo(us) daquel temporal p(er) la fredor
dela tramuntana:  
 
 
Aquesta mar és appellada mar de Lamanya e mar de Gotilàndia e de Súsia. E sapiats que aquesta mar és congelada VI messes de l’ayn, so és a saber, de migant uytubri tro migant març, axí fort que hom pot anar per esta mar ab carros de bous d’aquel temporal, per la fredor de la tramuntana.

 
 
 

  • letto 76 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia A dell'edizione Grosjean 1977.

 
A
 
 
Aquesta mar és appellada mar de Lamanya e mar de Gotilàndia e de Súsia. E sapiats que aquesta mar és congelada VI messes de l’ayn, so és a saber, de migant uytubri tro migant març, axí fort que hom pot anar per esta mar ab carros de bous d’aquel temporal, per la fredor de la tramuntana.
 
Questo mare è chiamato Mar di Germania, e Mar di Gotland e Mar di Svezia. E sappiate che questo mare è ghiacciato sei mesi dell’anno, ossia da metà ottobre a metà marzo, ghiacchiato a tal punto che, durante quella stagione, lo si può attraversare con dei carri trainati da buoi, a causa del freddo del Nord.

 
 
 

  • letto 66 volte

B1*

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977, inerenti all'Europa centro-orientale. 
 

  • letto 111 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977.

B1* (25-27, 32-40, 44-53; 3], 7])

 
 25 s(an)c(t)a marja 
 
 
26 pollonja 
 
 27 ciutat d(e) leo 
 
 
3] EVROPA
 
 32 Iaurjm 
 
 
33 Insula d(e) Iaurjm que de magna 
      amaro(n) 
 
 
34 albargala
      enesta ciutat asta le rey de ungrja
 
 35 buda 
 
 
36 Insula buda 
 
 
37 ragatos 
 
 
38 baohe 
 
 
39 remisuar 
 
 
40 Ins[ul]a d(e) s[ermon]a*
 
 44 cast(ro) pere 
 
 
45 uuardine 
 
 
46 mons epirus
 
 47 posga 
 
 
48 casina 
 
 
49 elca 
 
 
50 bosna 
 
 
7] BVLGARIA
 
 51  [ni]cordo 
 
 
52 deina 
 
 
53 dinogo

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79, 85).

  • letto 134 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) dell'edizione Grosjean 1977.

 
B1* (25-27, 32-40, 44-53; 3], 7]) 

 
 
 25 s(an)c(t)a marja 
 
 
26 pollonja 
 
 27 ciutat d(e) leo 
 
 
3] EVROPA
 
 32 Iaurjm 
 
 
33 Insula d(e) Iaurjm que de magna 
      amaro(n) 
 
 
34 albargala
      enesta ciutat asta le rey de ungrja
 
 35 buda 
 
 
36 Insula buda 
 
 
37 ragatos 
 
 
38 baohe 
 
 
39 remisuar 
 
 
40 Ins[ul]a d(e) s[ermon]a*
 
 44 cast(ro) pere 
 
 
45 uuardine 
 
 
46 mons epirus
 
 47 posga 
 
 
48 casina 
 
 
49 elca 
 
 
50 bosna 
 
 
7] BVLGARIA
 
 51 [ni]cordo 
 
 
52 deina 
 
 
53 dinogo
 
 
 25 Sancta Maria 
 
 26 Pollonia 
 
 27 Ciutat de Leó 
 
 3] EUROPA
 
 32 Jaurim 
 
 33 Insula de Jaurim que de magna 
      Amaron 
 
 34 Albargala
      En esta ciutat astà le rey de Ungria
 
 35 Buda 
 
 36 Insula Buda 
 
 37 Ragatos 
 
 38 Baohe 
 
 39 Remisvar 
 
 40 Insula de Sermona
 
 44 Castro Pere 
 
 45 Vuardine 
 
 46 Mons Epirus
 
 47 Posga 
 
 48 Casina 
 
 49 Elca 
 
 50 Bosna 
 
 7] BULGÀRIA
 
 51 Nicordo 
 
 52 Deina 
 
 53 Dinogo

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79, 85).

  • letto 60 volte

B2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia B e riferimento numerico 27 dell'edizione Grosjean 1977.  
 

  • letto 106 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.

B, 27
                                                                                      ciutat d(e)
                                                                                        leo

 
 
                                                      ciutat de leo / en esta ciutat uenan
                                                      alcuns merchaders los quals uenan ues
                                                      le[s]* p(ar)tides de leuant p(er) esta mar d(e) lam(an)ya
                                                      en f lan[d]es :- 
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).

  • letto 123 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977.

 
B, 27

 

 
                               
                               ciutat d(e)
                                 leo

 
 
ciutat de leo / en esta ciutat uenan
alcuns merchaders los quals uenan ues
le[s]* p(ar)tides de leuant p(er) esta mar d(e) lam(an)ya
en f lan[d]es :-  
 
                                    
                                   Ciutat de Leó
 
 
 
Ciutat de Leó. En esta ciutat vénan alcuns merchaders los quals vénan ves les partides de levant per esta mar de Lamanya en Flandes.

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).

  • letto 63 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia B e riferimento 27 dell'edizione Grosjean 1977.

 
B, 27

 

 
                                    
                                   Ciutat de Leó
 
 
 
Ciutat de Leó. En esta ciutat vénan alcuns merchaders los quals vénan ves les partides de levant per esta mar de Lamanya en Flandes.
 
 
                                            Leopoli
 
 
 
Leopoli. In questa città giungono alcuni mercanti i quali provengono dalle regioni di Levante e si dirigono nelle Fiandre attraverso questo mare di Germania. 
 

 
 
 

  • letto 77 volte

C*

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977, inerenti all'Europa centro-orientale. 
 

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977.

C* (14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6])

 
 14 ceam
      epolj
      garagona 
 
 
15 posna 
 
 
16  sira
       posna**
 
 17  asna 
 
 
1] BOEMIA
 
 18 foczim
      sudona 
 
 
19  prussia 
 
 
20 sudumera 
 
 
21 cracouje 
 
 
22 poloniu(m) 
 
 
23 s(an)c(t)o ujto 
 
 
24 cracouja 
 
 
4] BAVARIA
 
 5] GERMANIA
 
 6] PANONIA
 
 28 ratis bona 
      tusna 
 
 
29 patauja 
 
 
30 flum denoya
      enbrunch 
 
 
31 uuyena
      arusuar
      moleno 
 
 
41 flo(m) sar 
 
 
42 flu(m) pingua 
 
 
43 casses

** Il copista sembra aver sovrapposto il grafema <a> al grafema <n>.

  • letto 122 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce parte delle porzioni B e C (riferimenti numerici 14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) dell'edizione Grosjean 1977.

 
C* (14-24, 28-31, 41-43; 1], 4], 5], 6]) 

 
 
 14 ceam
      epolj
      garagona 
 
 
15 posna 
 
 
16  sira
       posna**
 
 17  asna 
 
 
1] BOEMIA
 
 18 foczim
      sudona 
 
 
19  prussia 
 
 
20 sudumera 
 
 
21 cracouje 
 
 
22 poloniu(m) 
 
 
23 s(an)c(t)o ujto 
 
 
24 cracouja 
 
 
4] BAVARIA
 
 5] GERMANIA
 
 6] PANONIA
 
 28 ratis bona 
      tusna 
 
 
29 patauja 
 
 
30 flum denoya
      enbrunch 
 
 
31 uuyena
      arusuar
      moleno 
 
 
41 flo(m) sar 
 
 
42 flu(m) pingua 
 
 
43 casses
 
 
 14 Ceam
      Epoli
      Garagona 

 
 15 Posna 
 
 16  Sira
       Posna

 
 17  Asna 
 
 1] BOEMIA
 
 18 Foczim
      Sudona 

 
 19  Prussia 
 
 20 Sudumera 
 
 21 Cracovie 
 
 22 Polonium 
 
 23 Sancto Vito 
 
 24 Cracovia 
 
 4] BAVÀRIA
 
 5] GERMANIA
 
 6] PANONIA
 
 28 Ratisbona 
      Tusna 

 
 29 Patavia 
 
 30 Flum Denoya
      Enbrunch 

 
 31 Vuyena
      Arusuar
      Moleno 

 
 41 Flom Sar 
 
 42 Flum Pingua 
 
 43 Casses

 
 
** Il copista sembra aver sovrapposto il grafema <a> al grafema <n>.

  • letto 56 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla costa adriatica della penisola balcanica.
 

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.

D (54-67)

54
istria
 
55
prementor
 
56
parenzo
canpo depolla
pola
Golfo dequarnar
f(i)um
bacari
cauo de ffero
uegla
 
57
segna
albi
sanzorzo
pago
non(n)a
drugoiay
Iayra
iayraueya
port de lospital
 
58
sibinicho
figo
artadur
zarona
tragiel
spalato
damassa
clayna
comano
Golfo denarent
 
 59
narent
marfi
ungra
ragosa
ragosaueya
catara
trafta
bodoa
antiuer
ualledenoxe
dulchieno
lodrim
portodemedra
durazo
cauodelaquj
cauo demerea
lapimarza
lauelona
lorigo
lalingua
palormi
protanto
 
60
G. deprotanto
 
61
nja
sanyeli
Vadagosto
neome
pormoir
schordo
ianpontello
[m]elad[…]
tenpli
preverso
lencorona
iuri
melixelo
62
sorta
s(an)c(t)o andreo
buxa
lissa
torta
lezna
braza
caza
cazola
 
64
pelagossa
agosta
agostin
scurzola
 
65
melada
sanpelegrim
cauolipay
 
67
suaxina
  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977.

 

                                                       D (54-67) 
 
 
 54
 istria
 
 55
 prementor
 
 56
 parenzo
 canpo depolla
 pola
 Golfo dequarnar
 f(i)um
 bacari
 cauo de ffero
 uegla
 
 57
 segna
 albi
 sanzorzo
 pago
 non(n)a
 drugoiay
 Iayra
 iayraueya
 port de lospital
 
 58
 sibinicho
 figo
 artadur
 zarona
 tragiel
 spalato
 damassa
 clayna
 comano
 Golfo denarent
 
 
 54
 Istria
 
 55
 Prementor
 
 56
 Parenzo
 Canpo de Polla
 Pola
 Golfo de Quarnar
 Fium
 Bacari
 Cavo de Ffero
 Vegla
 
 57
 Segna
 Albi
 San Zorzo
 Pago
 Nonna
 Drugoiay
 Jayra
 Jayra Veya
 Port de l’Ospital
 
 58
 Sibinicho
 Figo
 Artadur
 Zarona
 Tragiel
 Spalato
 Damassa
 Clayna
 Comano
 Golfo de Narent
   
 59
 narent
 marfi
 ungra
 ragosa
 ragosaueya
 catara
 trafta
 bodoa
 antiuer
 ualledenoxe
 dulchieno
 lodrim
 portodemedra
 durazo
 cauodelaquj
 cauo demerea
 lapimarza
 lauelona
 lorigo
 lalingua
 palormi
 protanto
 
 60
 G. deprotanto
 
 61
 nja
 sanyeli
 Vadagosto
 neome
 pormoir
 schordo
 ianpontello
 [m]elad[…]
 tenpli
 preverso
 lencorona
 iuri
 melixelo 
 
 
 59
 Narent
 Marfi
 Ungra
 Ragosa
 Ragosa Veya
 Catara
 Trafta
 Bodoa
 Antiver
 Valle de Noxe
 Dulchieno
 Lo Drim
 Porto de Medra
 Durazo
 Cavo del Aqui
 Cavo de Merea
 La Pimarza
 La Velona
 Lorigo
 La Lingua
 Palormi
 Protanto
 
 60
 G. de Protanto
 
 61
 Nia
 Sanyeli
 Vadagosto
 Neome
 Pormoir
 Schordo
 Ianpontello
 Melad[…]
 Tenpli
 Preverso
 Lencorona
 Juri
 Melixelo

 

 
 62
 sorta
 s(an)c(t)o andreo
 buxa
 lissa
 torta
 lezna
 braza
 caza
 cazola
 
 64
 pelagossa
 agosta
 agostin
 scurzola
 
 65
 melada
 sanpelegrim
 cauolipay
 
 67
 suaxina 
 
 
 62
 Sorta
 Sancto Andreo
 Buxa
 Lissa
 Torta
 Lezna
 Braza
 Caza
 Cazola
 
 64
 Pelagossa
 Agosta
 Agostin
 Scurzola
 
 65
 Melada
 San Pelegrim
 Cavolipay
 
 67
 Suaxina

 
 
 

  • letto 69 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla penisola ellenica.
 

  • letto 121 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.

E (68-95; 8])

 68 ciuita
      logujliquj
      Golfo delarta
      larta
      cauo figalo
      assilbo
      natillico
 
 69 streto de corento
      nepanto
      lepanto
      solla 
 
 
70  saline
 
 71  casopoli
       tano
 
 72 curfo
      [p]aso*
      duchato
      gujscardo
      tera
 
 73 ciffallunja
      s(an)c(t)o sidoro
      trapano
      iazanto
      suara
 
 74 nata
 
 75 moree 
 
 
76 coranto 
 
 
77 patras 
 
 78 clarenza
      baluer
      G. d(e) carbu(us)
      p. d(e) jo(n)chs
 
 79 modom
      cauo Gallo
      coroni
      ceuaro
      penaro
      crosto
      mayno
      matapa
      Gualles
      pescanja
      naxa
      [ril]oni
 
 80 maluaxia
      [ste]lla
      G. d(e) napoli
      ast(ro)
 
 81 neapoli
      [c.] schilli
      [damala]
      [preueda]
      sutica
      cemilia
 
 82 stanfarie
      sapiencja
      craua
 83 uenetico
 
 84 s[eguo]
 
 85 atines
      streto
      longanjzo
      cauo janco
      talandi
      ratisa
      bondenjza
 
 86 ladena
      guardica
      fetelos
      santo njcolao
 
 87 larmiro
      dimit(r)ata
      moster
      cauo uerliquj
      plantamo
      qujtori
      uolada
      Granea
 
 88 salonich
      punta de lenbulo
      punta de fanar
      sanzorzo
      p unta de sabium
      anist(ro)
      raynado
      cufro
 
 89 mont s(an)c(t)o
      stelar
 
 90 Golfo del acontexa
      carcala
      last(ro)mola
      Griso polli
 
 91 locrero pollj
      [cri]sto pollj
      [danoie] sto
      [cossa]
      [uena] 
 
 8] GRECIA
 
 92 [pontici]
      [perlaura] 
      larsura
      limen
      como
      scapelo
 
 93 scati
      [cum]in
      fano
      [li]meno
      caraua
 
 94 polla
      [uib]reci
      lovo
      cetrj
 
 95 spatis 
 
      canbrosa
      ca[uo]d[a]ss[es]**

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 87-88, 105-107).
** Grosjean (1977: 77) registra il toponimo nella sezione G della tavola successiva [12].

  • letto 112 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E dell'edizione Grosjean 1977.

 
                                                                 E (68-95; 8])  
 
 
 68 ciuita
      logujliquj
      Golfo delarta
      larta
      cauo figalo
      assilbo
      natillico
 
 69 streto de corento
      nepanto
      lepanto
      solla 
 
 
70  saline
 
 71  casopoli
       tano
 
 72 curfo
      [p]aso*
      duchato
      gujscardo
      tera
 
 73 ciffallunja
      s(an)c(t)o sidoro
      trapano
      iazanto
      suara
 
 74 nata
 
 75 moree 
 
 
76 coranto 
 
 
77 patras 
 
 78 clarenza
      baluer
      G. d(e) carbu(us)
      p. d(e) jo(n)chs
 
 79 modom
      cauo Gallo
      coroni
      ceuaro
      penaro
      crosto
      mayno
      matapa
      Gualles
      pescanja
      naxa
      [ril]oni
 
 80 maluaxia
      [ste]lla
      G. d(e) napoli
      ast(ro)
 
 81 neapoli
      [c.] schilli
      [damala]
      [preueda]
      sutica
      cemilia
 
 82 stanfarie
      sapiencja
      craua
 
 68 Civita
      Loguiliqui
      Golfo de Larta
      Larta
      Cavo Figalo
      Assilbo
      Natillico
 
 69 Streto de Corento
      Nepanto
      Lepanto
      Solla 
 
 70  Saline
 
 71  Casopoli
       Tano
 
 72 Curfo
      Paso
      Duchato
      Guiscardo
      Tera
 
 73 Ciffallunia
      Sancto Sidoro
      Trapano
      Iazanto
      Suara
 
 74 Nata
 
 75 Moree 
 
 76 Coranto 
 
 77 Patras 
 
 78 Clarenza
      Baluer
      G. de Carbuus
      P. de Jonchs
 
 79 Modom
      Cavo Gallo
      Coroni
      Cevaro
      Penaro
      Crosto
      Mayno
      Matapa
      Gualles
      Pescania
      Naxa
      Riloni
 
 80 Malvaxia
      Stella
      G. de Napoli
      Astro
 
 81 Neapoli
      C. Schilli
      Damala
      Preveda
      Sutica
      Cemilia
 
 82 Stanfarie
      Sapiencia
      Crava
   
 83 uenetico
 
 84 s[eguo]
 
 85 atines
      streto
      longanjzo
      cauo janco
      talandi
      ratisa
      bondenjza
 
 86 ladena
      guardica
      fetelos
      santo njcolao
 
 87 larmiro
      dimit(r)ata
      moster
      cauo uerliquj
      plantamo
      qujtori
      uolada
      Granea
 
 88 salonich
      punta de lenbulo
      punta de fanar
      sanzorzo
      p unta de sabium
      anist(ro)
      raynado
      cufro
 
 89 mont s(an)c(t)o
      stelar
 
 90 Golfo del acontexa
      carcala
      last(ro)mola
      Griso polli
 
 91 locrero pollj
      [cri]sto pollj
      [danoie] sto
      [cossa]
      [uena] 
 
 8] GRECIA
 
 92 [pontici]
      [perlaura] 
      larsura
      limen
      como
      scapelo
 
 93 scati
      [cum]in
      fano
      [li]meno
      caraua
 
 94 polla
      [uib]reci
      lovo
      cetrj
 
 95 spatis 
 
      canbrosa
      ca[uo]d[a]ss[es]** 
 
 
 83 Venetico
 
 84 Seguo
 
 85 Atines
      Streto
      Longanizo
      Cavo Janco
      Talandi
      Ratisa
      Bondeniza
 
 86 Ladena
      Guardica
      Fetelos
      Santo Nicolao
 
 87 Larmiro
      Dimitrata
      Moster
      Cavo Verliqui
      Plantamo
      Quitori
      Volada
      Granea
 
 88 Salònich
      Punta de Lenbulo
      Punta de Fanar
      San Zorzo
      Punta de Sabium
      Anistro
      Raynado
      Cufro
 
 89 Mont Sancto
      Stelar
 
 90 Golfo de la Contexa
      Carcala
      Lastromola
      Grisopolli
 
 91 Locreropolli
      Cristopolli
      Danoie Sto
      Cossa
      Vena 
 
 8] GRÈCIA
 
 92 Pontici
      Perlaura 
      L’Arsura
      Limen
      Como
      Scapelo
 
 93 Scati
      Cumin
      Fano
      Limeno
      Carava
 
 94 Polla
      Vibreci
      L’Ovo
      Cetri
 
 95 Spatis 
 
      Canbrosa
      Cavo d’Asses

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 87-88, 105-107).
** Grosjean (1977: 77) registra il toponimo nella sezione G della tavola successiva [12].

  • letto 66 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola italiana.
 

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.

F (96-128)

   motron
   sergi
 96 pissa 
 
   
larno
 97 florenza 
 
   
port pissam
   mont njgro
   uayda
   balatero
 98 plunbi 
 
   
farexe
   cauo de troya
   pescayra
   groxeo
   talamon
   san steuan
   portercori
   montato
   corneto
 99 ciuetaueya 
 
   
cauo del mar
    santa sauera
 100 Roma 
 
   
hostia 
    cauo danza
    stora
    cerea
    ter[ac]jna*
 101 gayta 
 
   
noila
    Grilan
    mondragon
    cast(ro) amar
    baya
    niseri
 102 napols 

  

    cast(ro) amar
    sorenti
    minerba
    marfi
 103 salerno 
 
   
golfo desalerno
   cauo delicossa
   palamida
   forest
   polica[stro]
   capri
   [s](an)c(t)o
nicolao
 104 scallea 
 
    
iorelle
    beluer
    cetrar
    [s](an)c(t)o rioxet
    [m]antea
    cauo suara
    s(an)c(t)a fem[ina]
    bibona
    turpia
    batica
    nicotina
    ioya
    coa deuolp
    catuna
 105 rezo 
 
 
106 leuba 
 
 107 Gorgona
 
 108  planesa
     monte .x.
 
 109 argentaira
    ianuti
    for[migue]re
 
 110 zigie 
 111 palmayra
    punza
    bentete
    iscla
 
 112 crapi
 
 113 triest
    Golf d(e) t(ri)est
    monfarcom
    belforte
 
 114 grado
 
 115 aquillea
    taiamento
    beselege
    cauorle
    exolo
    mazorlo
 
 116 muram
 
 117 Venecja
    madamog
    cloya
    brundolo
    laureto
    Goram
    manjauacha
    primaro
 
 118 Rauena
    ceruja
    cessenatico
    rimano
    fogara
    pezano
    fano
    senigaya 

 

 119 Anchona
    potencja
    ciuita noua
    fermo
    le grote
    trunto
    s(an)c(t)o fabiano
    s(an)c(t)o andrea
     atrj
     comano
 
 120 pescayra
    [franca]ujlla
 
 121 plenaso
    [tu]midi
    termine
    canpo
    punta de uja
 
122 manf[redonia]
   
[es]punto
 
 123 s(an)c(t)o engelo
    barleta
    tr[ayn]
    iouenazo
    bar
    s(an)c(t)o ujta
    pruuignam
    manopolli
    annaso
    petrola
    Gagiti
 
 124 branduzo
    lezi 

 

   125 otra(n)to
    cap de les leuques
    sorgentj
    Gallipollj
 126 taranto
    tor[dem]ar
    pelicot
    roset
    besace
    rassa
    leza 
 127 cotrom
    cauo de colons
    castelle
    schilazo
    Girazo
    peloria 
 128 spartiuent

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 56, 91-94).

  • letto 138 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977.

 
                                                                 
                                                                    F (96-128)  

 
   
      motron
      sergi
 96 pissa 
 
       
larno
 97 florenza 
 
      
port pissam
      mont njgro
      uayda
      balatero
 98 plunbi 
 
      
farexe
      cauo de troya
      pescayra
      groxeo
      talamon
      san steuan
      portercori
      montato
      corneto
 99 ciuetaueya 
 
        
cauo del mar
        santa sauera
 100 Roma 
 
        
hostia 
        cauo danza
        stora
        cerea
        ter[ac]jna*
 101 gayta 
 
        
noila
        Grilan
        mondragon
        cast(ro) amar
        baya
        niseri
 102 napols 

  

   
      Motron
      Sergi
 96 Pissa 
 
      L’Arno
 97 Florenza 
 
      Port Pissam
      Montnigro
      Vayda
      Balatero
 98 Plunbi 
 
      Farexe
      Cavo de Troya
      Pescayra
      Groxeo
      Talamon
      San Stèvan
      Portercori
      Montato
      Corneto
 99 Civeta Veya 
 
        Cavo del Mar
        Santa Savera
 100 Roma 
 
        Hostia 
        Cavo d’Anza
        Stora
        Cerea
        Teracina
 101 Gayta 
 
        Noila
        Grilan
        Mondragon
        Castro a Mar
        Baya
        Niseri
 102 Nàpols 
       
        cast(ro) amar
        sorenti
        minerba
        marfi
 103 salerno 
 
       
golfo desalerno
       cauo delicossa
       palamida
       forest
       polica[stro]
       capri
       [s](an)c(t)o nicolao
 104 scallea 
 
        
iorelle
        beluer
        cetrar
        [s](an)c(t)o rioxet
        [m]antea
        cauo suara
        s(an)c(t)a fem[ina]
        bibona
        turpia
        batica
        nicotina
        ioya
        coa deuolp
        catuna
 105 rezo 
 
 
106 leuba 
 
 107 Gorgona
 
 108  planesa
         monte .x.
 
 109 argentaira
         ianuti
         for[migue]re
 
 110 zigie 
      
        Castro a Mar
        Sorenti
        Minerba
        Marfi
 103 Salerno 
 
        Golfo de Salerno
        Cavo de Licossa
        Palamida
        Forest
        Policastro
        Capri
        Sancto Nicolao
 104 Scallea 
 
        Iorelle
        Belver
        Cetrar
        Sancto Rioxet
        Mantea
        Cavo Suara
        Sancta Femina
        Bibona
        Turpia
        Batica
        Nicotina
        Joya
        Coa de Volp
        Catuna
 105 Rezo 
 
 106 L’Euba 
 
 107 Gorgona
 
 108  Planesa
         Monte .X.
 
 109 Argentaira
        Januti
        Formiguere
 
 110 Zigie 

 

 
 111 palmayra
       punza
       bentete
       iscla
 
 112 crapi
 
 113 triest
       Golf d(e) t(ri)est
       monfarcom
       belforte
 
 114 grado
 
 115 aquillea
       taiamento
       beselege
       cauorle
       exolo
       mazorlo
 
 116 muram
 
 117 Venecja
        madamog
        cloya
        brundolo
        laureto
        Goram
        manjauacha
        primaro
 
 118 Rauena
        ceruja
        cessenatico
        rimano
        fogara
        pezano
        fano
        senigaya  
 
 119 Anchona
       potencja
       ciuita noua
       fermo
       le grote
       trunto
       s(an)c(t)o fabiano
       s(an)c(t)o andrea
       atrj
       comano
 
 
 111 Palmayra
       Punza
       Bentete
       Iscla
 
 112 Crapi
 
 113 Triest
        Golf de Triest
        Monfarcom
        Belforte
 
 114 Grado
 
 115 Aquillea
       Taïamento
       Beselege
       Cavorle
       Exolo
       Mazorlo
 
 116 Muram
 
 117 Venecia
       Madamog
       Cloya
       Brundolo
       Laureto
       Goram
       Manjavacha
       Primaro
 
 118 Ravena
        Cervia
        Cessenatico
        Rimano
        Fogara
        Pezano
        Fano
       Senigaya 
 
 119 Anchona
       Potencia
       Civita Nova
       Fermo
       Le Grote
       Trunto
       Sancto Fabiano
       Sancto Andrea
        Atri
       Comano
 
    
 120 pescayra
        [franca]ujlla
 
 121 plenaso
        [tu]midi
        termine
        canpo
        punta de uja
 
 122 manf[redonia]
        [es]punto 
 
 123 s(an)c(t)o engelo
        barleta
        tr[ayn]
        iouenazo
        bar
        s(an)c(t)o ujta
        pruuignam
        manopolli
        annaso
        petrola
       Gagiti
 
 124 branduzo
        lezi 
 
 125 otra(n)to
        cap de les leuques
        sorgentj
        Gallipollj 
 
  126 taranto
         tor[dem]ar
         pelicot
         roset
         besace
         rassa
         leza  
 
 127 cotrom
        cauo de colons
        castelle
        schilazo
        Girazo
        peloria  
 
 128 spartiuent
 
 120 Pescayra
        Francavilla
 
 121 Plenaso
        Tumidi
        Termine
        Canpo
        Punta de Via
 
 122 Manfredonia
        Espunto 
 
 123 Sancto Engelo
        Barleta
        Trayn
        Jovenazo
        Bar
        Sancto Vita
        Pruuignam
        Manopolli
        Annaso
        Petrola
        Gagiti
 
 124 Branduzo
        Lezi  
 
 125 Otranto
        Cap de les Leuques
        Sorgenti
        Gallipolli 
 
 126 Taranto
        Tor de Mar
        Pelicot
        Roset
        Besace
        Rassa
        Leza  
 
 127 Cotrom
        Cavo de Colons
        Castelle
        Schilazo
        Girazo

        Peloria  
 
 128 Spartivent

 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 56, 91-94).

  • letto 59 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla Sicilia.
 

  • letto 113 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.

G (129-145; 9])


        gelo
 129 pal(er)m
        sora(n)to
        tera noua
        bilian
        ceffalu
        rasaquiribi
        tossa
        calonja
        cauo uolando
        calui
        pati
        tend(er)o
        oliuer
        melaz
 
 130 mesina
        taumena
        iaci
        catanja
        ditamon
        punteria
        agoast(ro)
        scalagrega
        rasaganzir
        bicar
 
 131 cauo paser
        manfreda
        rasacaramj
        teranoua
        butera
        salso 
        licata
        cauoia(n)co
 
 132 gi(r)ge(n)t
        xaca 
        iij. fontane(s)
        mazaira
 
 133 marzaira
        s(an)c(t)o dero
 
 134 trapena
 135 usstega
 
 136 alicur
        felicur
        saline
        liparj
        amanca
 
 137 strangoli
 
 138 pantalonea
 
 139 limassa
 
 140 larpossa
 
 141 scola
 
 142 faugnana
        maremo
 
 143 leujza
 
 144 marzasiloch
        pip(er)
 
 145 malta
        Goy
 
9] MARE MITERETAINE
  • letto 121 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.


 
                                                            G (129-145; 9]) 
 
         
        gelo
 129 pal(er)m
        sora(n)to
        tera noua
        bilian
        ceffalu
        rasaquiribi
        tossa
        calonja
        cauo uolando
        calui
        pati
        tend(er)o
        oliuer
        melaz
 
 130 mesina
        taumena
        iaci
        catanja
        ditamon
        punteria
        agoast(ro)
        scalagrega
        rasaganzir
        bicar
 
 131 cauo paser
        manfreda
        rasacaramj
        teranoua
        butera
        salso 
        licata
        cauoia(n)co
 
 132 gi(r)ge(n)t
        xaca 
        iij. fontane(s)
        mazaira
 
 133 marzaira
        s(an)c(t)o dero
 
 134 trapena
         
        Gelo
 129 Palerm
        Soranto
        Tera Nova
        Bilian
        Ceffalù
        Ras Aquiribi
        Tossa
        Calonia
        Cavo Volando
        Calvi
        Pati
        Tendero
        Oliver
        Melaz
 
 130 Mesina
        Taumena
        Jaci
        Catania
        Ditamon
        Punteria
        Agoastro
        Scalagrega
        Ras Aganzir
        Bicar
 
 131 Cavo Paser
        Manfreda
        Ras Acarami
        Tera Nova
        Butera
        Salso 
        Licata
        Cavo Janco
 
 132 Girgent
        Xaca 
        Tres Fontanes
        Mazaira
 
 133 Marzaira
        Sancto Dero
 
 134 Trapena 
 
   135 usstega
 
 136 alicur
        felicur
        saline
        liparj
        amanca
 
 137 strangoli
 
 138 pantalonea
 
 139 limassa
 
 140 larpossa
 
 141 scola
 
 142 faugnana
        maremo
 
 143 leujza
 
 144 marzasiloch
        pip(er)
 
 145 malta
        Goy
 
9] MARE MITERETAINE
 135 Usstega
 
 136 Alicur
        Felicur
        Saline
        Lipari
        Amanca
 
 137 Strangoli
 
 138 Pantalonea
 
 139 Limassa
 
 140 Larpossa
 
 141 Scola
 
 142 Faugnana
        Maremo
 
 143 Leviza
 
 144 Marzasiloch
        Piper
 
 145 Malta
        Goy
 
9] MARE MITERETAINE

 
 

  • letto 67 volte

H1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 146-151, 156-160) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
 

  • letto 98 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 146-151, 156-160.

H1 (146-151, 156-160)

 146 tunis
        Golf de tunis
        nubia 
        coben
        quipia
        m aometa
        rechilia
 
 147 sussa
        monestir
        conjeras
        affricha
        capulia
        casar pignatar
 
 148 ffachis
        Illes de frixols
        casar romol
 
 149 capis
        casar nacar
        muroto
        Illa de gerba
        scala deris
        portetz
        palmes
 
 150 rasal mabes
        punta darzoyara
        casar ullo
        t(ri) polli uey
        casar sensor
 
 151 t(ri)pol de barbarja
        teiura
        rasaxara 
        tesuta
        porto rasamusem
        lebida
        porto mag(ro)
        brata
        lasuecha
        meserata
        casaramet
        colbene
 156 galata
 
 157 elbeit
        cherchens
 
 158 gamalera
 
 159 nichbisoya 
 
 
160 capsa
  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 146-151, 156-160.

 
                                                           H1 (146-151, 156-160) 

 
 
 146 tunis
        Golf de tunis
        nubia 
        coben
        quipia
        m aometa
        rechilia
 
 147 sussa
        monestir
        conjeras
        affricha
        capulia
        casar pignatar
 
 148 ffachis
        Illes de frixols
        casar romol
 
 149 capis
        casar nacar
        muroto
        Illa de gerba
        scala deris
        portetz
        palmes
 
 150 rasal mabes
        punta darzoyara
        casar ullo
        t(ri) polli uey
        casar sensor
 
 151 t(ri)pol de barbarja
        teiura
        rasaxara 
        tesuta
        porto rasamusem
        lebida
        porto mag(ro)
        brata
        lasuecha
        meserata
        casaramet
        colbene
 
 146 Tunis
        Golf de Tunis
        Núbia 
        Coben
        Quipia
        Maometa
        Rechilia
 
 147 Sussa
        Monestir
        Conjeras
        Àffricha
        Capulia
        Casar Pignatar
 
 148 Ffachis
        Illes de Frixols
        Casar Romol
 
 149 Capis
        Casar Nacar
        Muroto
        Illa de Gerba
        Scala de Ris
        Portetz
        Palmes
 
 150 Ras al-Mabes
        Punta d’Arzoyara
        Casar Ullo
        Tripolli Vey
        Casar Sensor
 
 151 Trípol de Barbaria
        Tejura
        Ras Axara 
        Tesuta
        Porto Ras Amusem
        Lebida
        Porto Magro
        Brata
        Lasuecha
        Meserata
        Casar Amet
        Colbene 
 
   156 galata
 
 157 elbeit
        cherchens
 
 158 gamalera
 
 159 nichbisoya 
 
 
160 capsa
 156 Galata
 
 157 Elbeit
        Cherchens
 
 158 Gamalera
 
 159 Nichbisoya 
 
 160 Capsa

 
 

  • letto 65 volte

H2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 152-155) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
 

  • letto 89 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 152-155.

H2 (152-155)

 152 cap delalart
        Golfo de zedico
        casar sayton
        sibecha
        cauo de sorta
        lichodja 
        Golf detim
        sidra
        punta desablo
        bayda
        salines 
        Illa de ocels
 
 153 zimara
        canbra
        sarabium
        carcorela
        carcora
        miles
        teiones
        bernich
        berzezem
        taocara
 
 154 tolometa
        zadra
        iungi farie
        cap dera sao sem
        lananea
        doera
        marzasuse
 
 155 benandrea
        Insula de carsse
        f[orce]llj*
        [fluviari]

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).

  • letto 106 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 152-155.

 
H2 (152-155) 

 
 
 152 cap delalart
        Golfo de zedico
        casar sayton
        sibecha
        cauo de sorta
        lichodja 
        Golf detim
        sidra
        punta desablo
        bayda
        salines 
        Illa de ocels
 
 153 zimara
        canbra
        sarabium
        carcorela
        carcora
        miles
        teiones
        bernich
        berzezem
        taocara
 
 154 tolometa
        zadra
        iungi farie
        cap dera sao sem
        lananea
        doera
        marzasuse
 
 155 benandrea
        Insula de carsse
        f[orce]llj*
        [fluviari]
 
 
 152 Cap de l’Alart
        Golfo de Zedico
        Casar Sayton
        Sibecha
        Cavo de Sorta
        Lichodia 
        Golf de Tim
        Sidra
        Punta de Sabló
        Bayda
        Salines 
        Illa de Ocels
 
 153 Zimara
        Canbra
        Sarabium
        Carcorela
        Carcora
        Miles
        Tejones
        Bernich
        Berzezem
        Taocara
 
 154 Tolometa
        Zadra
        Jungi Farie
        Cap de Ras Aosem
        Lananea
        Doera
        Marzasuse
 
 155 Benandrea
        Insula de Carsse
        Forcelli
        Fluviari

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).

  • letto 59 volte

H3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H (riferimenti numerici 161-167) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Africa settentrionale.
 

  • letto 103 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 161-167.

H3 (161-167)


 
  
 161 tacor 
 
 
162 elmçia 
 
 
163 catif elchebir 
 
 
164 des(er)t de hasahra 
 
 
165 maynia 
 
 
166 ciutat dorgana 
 
 
167 zigde
  • letto 125 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 161-167.

H3 (161-167)

 
 161 tacor 
 
 
162 elmçia 
 
 
163 catif elchebir 
 
 
164 des(er)t de hasahra 
 
 
165 maynia 
 
 
166 ciutat dorgana 
 
 
167 zigde 
 
 
 161 Tacor 
 
 162 Elmçia 
 
 163 Catif el Chebir 
 
 164 Desert de Hasahra 
 
 165 Maynia 
 
 166 Ciutat d’Organa 
 
 167 Zigde

 
 

  • letto 63 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.
 

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.

 
I, 10] 

 
 
 10] ORGANA
 
              Açi s[e(n)]yoreya* lo Rey de/ organa
              sarray / quj continuament /
              gu[er]reya ab los sarrayns ma
              ritims (e) ab daltre alarahps:-

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).

  • letto 105 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.

 
I, 10]

 

 
 
 10] ORGANA
 
              Açi s[e(n)]yoreya* lo Rey de/ organa
              sarray / quj continuament /
              gu[er]reya ab los sarrayns ma
              ritims (e) ab daltre alarahps:- 
 
 
10] ORGANA
 
Açí senyoreya lo rey de Organa, sarray, qui continuament guerreya ab los sarrayns marítims e ab d’altre alàrahps.
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).

  • letto 56 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia I e riferimento 10] dell'edizione Grosjean 1977.

 
I, 10]

 

 
 
10] ORGANA
 
Açí senyoreya lo rey de Organa, sarray, qui continuament guerreya ab los sarrayns marítims e ab d’altre alàrahps.
 
 
10] Organa
 
Qui signoreggia il re di Organa, saraceno, il quale continuamente è in guerra con i Saraceni della costa e con altri Arabi.

 
 
 

  • letto 72 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative al riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977 (la porzione K, priva di testo scritto, risulta costiuita dalla sola immagine raffigurante il re di Nubia). 
 

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono porzione K e riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977.

 
K, 11] 

 

 
 
 
 
 
 
                                 NVBIA

 

  • letto 109 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce il riferimento 11] dell'edizione Grosjean 1977.

 
11] 

 

 
NVBIA 
 
NÚBIA

 
 
 

  • letto 106 volte

TAVOLA 8

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

 

Vai alla riproduzione su Gallica [13]

  • letto 382 volte

A1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A (riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa orientale.
 

  • letto 181 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

A1 (1-2, 4-9; 3])

 

 1 torachi 
 
 
2 rostaor 
 
 
4 perum 
 
 
5 baltachinta 
 
 
6 munt lussom 
de rossia 
 
 
7 flum lussom
 
 8 branchicha 
 
 
9 china 
 
 
3] CUMANIA
  • letto 162 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione A dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 1-2, 4-9; 3]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

 
A (1-2, 4-9; 3]) 

 

 
  1 torachi 
 
  
2 rostaor 
 
  
4 perum 
 
  
5 baltachinta 
 
  
6 munt lussom 
 de rossia 
 
  
7 flum lussom
 
  8 branchicha 
 
  
9 china 
 
  
3] CUMANIA 
 
 
  1 Torachi 
 
  2 Rostaor 
 
  4 Perum 
 
  5 Baltachinta 
 
  6 Munt Lussom de Ròssia 
 
   
  7 Flum Lussom
 
  8 Branchicha 
 
  9 China 
 
  3] CUMÀNIA

 
 
 

  • letto 100 volte

A2-C

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione A (riferimenti numerici 3, 2]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente all'Europa orientale. La porzione C, costituita da una sola immagine rappresentante una scala grafica, risulta invece priva di testo.
 

  • letto 170 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono porzione C e riferimenti numerici 3, 2] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.  

 
Trascrizione a cura di Max Mercader.

 

         

C, 3, 2]

  

 

 
 
 
 
                              2] ALLANIA 
 
 
 
 
                                     3 tifer
  • letto 110 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono porzione C e riferimenti numerici 3, 2] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.   
 

         

C, 3, 2]

  

  
                              2] ALLANIA 
 
 
 
 
                                     3 tifer 
 
 
2] ALLÀNIA 
 
 
 
 
3 Tifer

 
 
 

  • letto 101 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia B dell'edizione Grosjean 1977. Viene inoltre riprodotto in questa sezione il riferimento numerico 1] della porzione A.
 

  • letto 119 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono didascalia B e riferimento numerico 1] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 
Trascrizione a cura di Max Mercader.

 

  

B, 1]

 

 

 
                                            
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                    1] ROSSIA 
 
 
                          aquestesta(n)y es appel[la]t* [...]
                          en lo qual senodrexen [...]
                          orions/ edalt[re]s p[exes]
                          molt estra(n)ys [...]
                                              plo[...]

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).

  • letto 130 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono didascalia B e riferimento numerico 1] dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.  
 

 

B, 1]

 

 
                           
 
 
 
 
   1] ROSSIA 
 
 
         aquestesta(n)y es appel[la]t* [...]
         en lo qual senodrexen [...]
         orions/ edalt[re]s p[exes]
         molt estra(n)ys [...]
                             plo[...]
 
  
                 
 
 
 
 
 1] RÒSSIA
 
 
Aquest estany és appellat […] en lo qual se nodrexen […]orions e d’altres pexes molt estranys […] plo[...]

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 79).

  • letto 105 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia B e riferimento numerico 1] dell'edizione Grosjean 1977. 

 

B, 1]

 

  
 1] RÒSSIA
 
 
Aquest estany és appellat […] en lo qual se nodrexen […]orions* e d’altres pexes molt estranys […] plo[...]
 
 
1] Russia 
 
 
Questo lago è chiamato […] nel quale crescono storioni e altri pesci molto esotici […].

 
 
* La traduzione presuppone l'integrazione [est]orions.

  • letto 60 volte

D1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D (riferimenti numerici 10-29) dell'edizione Grosjean 1977, inerente ai territori che si affacciano sul Mar Nero.
 

  • letto 158 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 10-29.
 

  
                                                                                        D1 (10-29)
 


 10 tana 

 11 flum tanay
 
 12 lo uati
  [san zorz]o*
  pal[io]sto[ma]
  fasso
  lipot[imo]
  negopontio
  corerendia
  tamasa
  Gota
  cicaba
  palli 
 
 
13 sauasta
  f(l)um njcola
  cauo de bux
  pezonda
  giro
  s(an)c(t)a sofia
  cacarj
  layazo
  costo
  cuba
 
 14 albazechia
  porto de susacha
  mau(ra) zechia
  mau(ro) lacho
  trinq(ue)rie**
  mapa

15 matrega
  cauo de croxe
  copa
  locichi
  locicopa
  san zorzo
  pesso
 
16 lotar
  lacinachi
  iacaria
  mage missi
  porto pissam
 
17 cabardi
  rosso
  papa como
  locachi
  palastra
  polonisi
  portetj
  lena de cospori
  sanzorzo
 
18 Cumanja
  saline
  sescam
 
19 carcauoenj
 
20  zucolay 
 
21 pondico
 uospro
 aspero mitj
 cinalarj
 cip(ri)co
 corestaxe
 zaujda
 
22 caffa
 caletra
 meganone
 sodaya
 saitj
 lusto
 pagropollj
 s(an)c(t)o dero
 laya
 
23 cenbaro
 zurzona
 calamjt
 saline
 t(ri)ch nich
 
24 cauo lo rosofar
 uarangolimen
 lagraxea
 
25 Gatzar
 
 26 Golfo denjg(ro) pilla 
  insula rossa
 27 pidea
  erexe
28 p. d(e) louo 29 zacori

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 99).
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi al grafema <q>.

  • letto 152 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 10-29.
 

  
                                                                                                   D1 (10-29)
 

 
 10 tana 
 
 11 flum tanay
 
 12 lo uati
      [san zorz]o*
      pal[io]sto[ma]
      fasso
      lipot[imo]
      negopontio
      corerendia
      tamasa
     Gota
     cicaba
     palli 
  
 
13 sauasta
      f(l)um njcola
      cauo de bux
      pezonda
      giro
      s(an)c(t)a sofia
      cacarj
      layazo
      costo
      cuba
 
 14 albazechia
      porto de susacha
      mau(ra) zechia
      mau(ro) lacho
      trinq(ue)rie**
      mapa 
 
 
 10 Tana 
 
 11 Flum Tanay
 
 12 Lo Vati
      San Zorzo
      Paliostoma
      Fasso
      Lipotimo
      Negopontio
      Corerendia
      Tamasa
      Gota
      Cicaba
      Palli 
 
 13 Savasta
      Flum Nicola
      Cavo de bux
      Pezonda
      Giro
      Sancta Sofia
      Cacari
      Layazo
      Costo
      Cuba
 
 14 Alba Zechia
      Porto de Susacha
      Maura Zechia
      Mauro Lacho
      Trinquerie
      Mapa
   
 15 matrega
      cauo de croxe
      copa
      locichi
      locicopa
      san zorzo
      pesso
 
 16 lotar
      lacinachi
      iacaria
      mage missi
      porto pissam
 
 17 cabardi
      rosso
      papa como
      locachi
      palastra
      polonisi
      portetj
      lena de cospori
      sanzorzo
 
 18 Cumanja
      saline
      sescam
 
 19 carcauoenj
 
 20  zucolay 
 
 
 15 Matrega
      Cavo de Croxe
      Copa
      Locichi
      Locicopa
      San Zorzo
      Pesso
 
 16 Lotar
      Lacinachi
      Jacaria
      Mage Missi
      Porto Pissam
 
 17 Cabardi
      Rosso
      Papa Como
      Locachi
      Palastra
      Polonisi
      Porteti
      Lena de Cospori
      San Zorzo
 
 18 Cumània
      Saline
      Sescam
 
 19 Carcavo Eni
 
 20  Zucolay 

 

 
 21 pondico
      uospro
      aspero mitj
      cinalarj
      cip(ri)co
      corestaxe
      zaujda
 
 22 caffa
      caletra
      meganone
      sodaya
      saitj
      lusto
      pagropollj
      s(an)c(t)o dero
      laya
 
 23 cenbaro
      zurzona
      calamjt
      saline
      t(ri)ch nich
 
 24 cauo lo rosofar
      uarangolimen
      lagraxea
 
 25 Gatzar 
 
 26 Golfo denjg(ro) pilla 
      insula rossa 
 
 27 pidea
      erexe 
 
 28 p. d(e) louo 
 
 29 zacori 
 
 
 21 Pondico
      Vospro
      Asperomiti
      Cinalari
      Ciprico
      Corestaxe
      Zavida
 
 22 Caffa
      Caletra
      Meganone
      Sodaya
      Saiti
      Lusto
      Pagropolli
      Sancto Dero
      Laya
 
 23 Cenbaro
      Zurzona
      Calamit
      Saline
      Trichnich
 
 24 Cavo lo Rosofar
      Varangolimen
      Lagraxea
 
 25 Gatzar  
 
 26 Golfo de Nigro Pilla 
      Insula Rossa 
 
 27 Pidea
      Erexe 
 
 28 P. de Louo 
 
 29 Zacori

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 99).
** Il grafema <r> sembra sovrapporsi al grafema <q>.

  • letto 121 volte

D2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione D (riferimenti numerici 30-40; 4]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente ai territori che si affacciano sul Mar Nero.
 

  • letto 150 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 30-40; 4]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

   

D2 (30-40; 4])

 

 
 30 barbarexe
      flor delis
      zinestra
 
 31 flum(en?) tiulo
 
 32 mau(ro) cast(ro)
      farconayre
 
 33 lichostoma
      selina
      san zorzo
      laspera
      strau lcho
 
 34 Grossea
      zanaua
      costanza
      pangal[li]*
      lassillunca
      caiacra
      Gauari
      catr[eni]
 
 35 ua[r]na
      Gallacy
      uiza
      cauo de [rins]
      mo[ss]on
      la[sidio]
      scar[o]
      si[sopol]
      aexino[r]
      ue[ssical] 
      gatopollj
      smignyra
      omidia
      malatra
 
 36 fillea
 
 37 fedonissi
 
 4] BURGARIA
 
 38 canadja 
 
 
39 [regia christi] 
 
 
40 fl[...]

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 83-84).

  • letto 120 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione D dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 30-40; 4]. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

   

D2 (30-40; 4])

 
 30 barbarexe
      flor delis
      zinestra
 
 31 flum(en?) tiulo
 
 32 mau(ro) cast(ro)
      farconayre
 
 33 lichostoma
      selina
      san zorzo
      laspera
      strau lcho
 
 34 Grossea
      zanaua
      costanza
      pangal[li]*
      lassillunca
      caiacra
      Gauari
      catr[eni]
 
 30 Barbarexe
      Flor de Lis
      Zinestra
 
 31 Flumen Tiulo
 
 32 Mauro Castro
      Farconayre
 
 33 Lichostoma
      Selina
      San Zorzo
      Laspera
      Straulcho
 
 34 Grossea
      Zanava
      Costanza
      Pangalli
      Lassillunca
      Caiacra
      Gavari
      Catreni
   
 35 ua[r]na
      Gallacy
      uiza
      cauo de [rins]
      mo[ss]on
      la[sidio]
      scar[o]
      si[sopol]
      aexino[r]
      ue[ssical] 
      gatopollj
      smignyra
      omidia
      malatra
 
 36 fillea
 
 37 fedonissi
 
 4] BURGARIA
 
 38 canadja 
 
 
39 [regia christi] 
 
 
40 fl[...]
 
 35 Varna
      Gallacy
      Viza
      Cavo de Rins
      Mosson
      Lasidio
      Scaro
      Sisopol
      Aexinor
      Vessical 
      Gatopolli
      Smignyra
      Omidia
      Malatra
 
 36 Fillea
 
 37 Fedonissi
 
 4] BURGÀRIA
 
 38 Canadia 
 
 39 Regia Christi 
 
 40 Fl[...] 
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 80, 83-84).

  • letto 120 volte

E1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 41-50, 58-64, 68-71) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola anatolica.
 

  • letto 84 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione E1 (nn. 41-50; 58-64; 68-71) dell'edizione Grosjean 1977.
 

        

E1 (41-50; 58-64; 68-71)


     
    rezo
 41 costantinopolli
    pera
    natura
    solunbria
 
 42  recrea
     royo foc
     gani
     polisto
     san zorzo
     laujdoa
 
 43 Gallipollj
    g. de [gallipolli]*
    pao
    [uena]
 
 44 dardanelo
    passechia
    au[id]
    lapsico
    larco
    paris
    [s]piga
    G. de spiga
    lartazi
    palbrinj
 
 45 marmora
    lupay
    lupanto
    calomjno
 
 46 diaschillo
    trigia
    sechin
    nichia
 
 47 palolimea
    landar
    t(ar)tano
    neangome
    cristo
    G. d(e) comidje
 
 48 rachia
 
 49 scutari
    giro
    riua
    silli
    depoti
 
 50 carpi
    fenossia
    zagam
    lirjo
    [len]ippo
 
 58 ermjnjo
    remjso
    [l]ena
    s(an)c(t)i .xl. 
    cauo s(an)c(t)a marja
    mortanj
 
 59 landermiti
    s(an)c(t)a annatica
    san zorzo
    logulujnj
    stingam
    g. delalea
    cristo
    foya
    foya ueya
 
 60 lesmire
    stela 
    lau(ro)
    cauo [...]nco
    soxero
    lacolici
    altologo 
    figuela 
    annja
    demonjayre
    cofino
    gipo
    lacso
    dardanelo
    lesterj
    agele
 
 61 Golfo de li cretixi
    stadia
    crio 
 
 62 njcola
 
   
 63 messi
    marfitani
    anconjtam
    traquja
    fisco
    la rossa
    lauja
    prepia
    metireme
  
 64 Golf demacrj
    macrj
    castel rog
    cacauo
    astamirle
    finica
    sillidonje
    aratia
    qujrpastor
    agio pendj
 
 68 feradelfia
 
 69 njchia
 
 70 sa[...] anja
 
 71 chotay

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 100-102).

  • letto 129 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione E1 (nn. 41-50; 58-64; 68-71) dell'edizione Grosjean 1977.
 

        

                                                         E1 (41-50; 58-64; 68-71)

     
      rezo
 41 costantinopolli
      pera
      natura
      solunbria
 
 42  recrea
       royo foc
       gani
       polisto
       san zorzo
       laujdoa
 
 43 Gallipollj
      g. de [gallipolli]*
      pao
      [uena]
 
 44 dardanelo
      passechia
      au[id]
      lapsico
      larco
      paris
      [s]piga
      G. de spiga
      lartazi
      palbrinj
 
 45 marmora
      lupay
      lupanto
      calomjno
 
 46 diaschillo
      trigia
      sechin
      nichia
 
 47 palolimea
      landar
      t(ar)tano
      neangome
      cristo
      G. d(e) comidje
 
 48 rachia
 
 49 scutari
      giro
      riua
      silli
      depoti 
 
       
      Rezo
 41 Costantinopolli
      Pera

      Natura
      Solunbria
 
 42  Recrea
       Royo Foc
       Gani
       Polisto
       San Zorzo
       L’Avidoa
 
 43 Gallipolli
      G. de Gallipolli
      Pao
      Vena
 
 44 Dardanelo
      Passechia
      Avid
      Lapsico
      L’arco
      Paris
      Spiga
      G. de Spiga
      L’Artazi
      Palbrini
 
 45 Marmora
      Lupay
      Lupanto
      Calomino
 
 46 Diaschillo
      Trigia
      Sechin
      Nichia
 
 47 Palo Limea
      Landar
      Tartano
      Neangome
      Cristo
      G. de Comidie
 
 48 Rachia
 
 49 Scutari
      Giro
      Riva
      Silli
      Depoti
   
 50 carpi
      fenossia
      zagam
      lirjo
      [len]ippo
 
 58 ermjnjo
      remjso
      [l]ena
      s(an)c(t)i .xl. 
      cauo s(an)c(t)a marja
      mortanj
 
 59 landermiti
      s(an)c(t)a annatica
      san zorzo
      logulujnj
      stingam
      g. delalea
      cristo
      foya
      foya ueya
 
 60 lesmire
      stela 
      lau(ro)
      cauo [...]nco
      soxero
      lacolici
      altologo 
      figuela 
      annja
      demonjayre
      cofino
      gipo
      lacso
      dardanelo
      lesterj
      agele
 
 61 Golfo de li cretixi
      stadia
      crio 
 
 62 njcola
 
   
  50 Carpi
      Fenossia
      Zagam
      Lirio
      Lenippo
 
 58 Erminio
      Remiso
      Lena
      Sancti Quaranta 
      Cavo Sancta Maria
      Mortani
 
 59 Landermiti
      Sancta Annatica
      San Zorzo
      Logulvini
      stingam
      G. de Lalea
      Cristo
      Foya
      Foya Veya
 
 60 Lesmire
      Stela 
      Lauro
      Cavo [...]nco
      Soxero
      Lacolici
      Alto Logo 
      Figuela 
      Annia
      Demoniayre
      Cofino
      Gipo
      Lacso
      Dardanelo
      Lesteri
      Agele
 
 61 Golfo de li Cretixi
      Stadia
      Crio
 
 62 Nicola

 

 

 
 63 messi
      marfitani
      anconjtam
      traquja
      fisco
      la rossa
      lauja
      prepia
      metireme
  
 64 Golf demacrj
      macrj
      castel rog
      cacauo
      astamirle
      finica
      sillidonje
      aratia
      qujrpastor
      agio pendj
 
 68 feradelfia
 
 69 njchia
 
 70 sa[...] anja
 
 71 chotay 
 
 
 63 Messi
      Marfitani
      Anconitam
      Traquia
      Fisco
      La Rossa
      Lavia
      Prepia
      Metireme 
 
 64 Golf de Macri
      Macri
      Castel Rog
      Cacavo
      Astamirle
      Finica
      Sillidonie
      Aratia
      Quirpastor
      Agio Pendi
 
 68 Feradelfia
 
 69 Nichia
 
 70 Sa[...]ania
 
 71 Chotay
 

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 84, 100-102).

  • letto 48 volte

E2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5]) e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, dedicate alla penisola anatolica.
 

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5] e didascalia E dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

  

E2 (51-53, 65-67, 72-73; 5])

      

 

 
 51 puntarchaia
      cauo pisselo
      thio
      p[ar]ta[lli]*
      samasto
      tripisillj
      comano
 
 52 castelle
      gira pet(ri)no
      caramj
      Ginopollj
      qujnollj
      stefanjo
      erminjo
 
 53 sinopi
      carossa
      galipo
      panigerjo
      lali
      languissi
      platagona
 
 65 satallea
      satalea ueya
      sangrigor
      san njcolao
      candelor
      castel lombardo
 
 66 antioceta
      calandro
      ostali mure
      sechin
      Insula deolliue
      spurie
      crionaro
      pallopollj
      papadolla
      porto caualler
      la proensal
      porto pi[n]
      s(an)c(t)o dero
 
 67  [...]na de bagassa
 
 5] TVRCHIA
 
 72 cunnya 
 
 
73 cilicia
 
                                                     
                                                         assia minor n(e)c turchia dicit
                                                         inq(ual) su(n)t multas ciuitates
                                                         (et) castra 
 
   

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 100, 104).

  • letto 126 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono riferimenti numerici 51-53, 65-67, 72-73; 5] e didascalia E dell'edizione Grosjean 1977. Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
 

  

E2 (51-53, 65-67, 72-73; 5])

      

 
 51 puntarchaia
      cauo pisselo
      thio
      p[ar]ta[lli]*
      samasto
      tripisillj
      comano
 
 52 castelle
      gira pet(ri)no
      caramj
      Ginopollj
      qujnollj
      stefanjo
      erminjo
 
 53 sinopi
      carossa
      galipo
      panigerjo
      lali
      languissi
      platagona
 
 51 Puntarchaia
      Cavo Pisselo
      Thio
      Partalli
      Samasto
      Tripisilli
      comano
 
 52 Castelle
      Gira Petrino
      Carami
      Ginopolli
      Quinollj
      Stefanio
      Erminio
 
 53 Sinopi
      Carossa
      Galipo
      Panigerio
      Lali
      Languissi
      Platagona
   
 65 satallea
      satalea ueya
      sangrigor
      san njcolao
      candelor
      castel lombardo
 
 66 antioceta
      calandro
      ostali mure
      sechin
      Insula deolliue
      spurie
      crionaro
      pallopollj
      papadolla
      porto caualler
      la proensal
      porto pi[n]
      s(an)c(t)o dero
 
 67  [...]na de bagassa
 
 5] TVRCHIA
 
 72 cunnya 
 
 
73 cilicia
 
 
 65 Satallea
      Satalea Veya
      San Grigor
      San Nicolao
      Candelor
      Castel Lombardo
 
 66 Antioceta
      Calandro
      Ostali Mure
      Sechin
      Insula de Ollive
      Spurie
      Crio Naro
      Pallopolli
      Papadolla
      Porto Cavaller
      La Proensal
      Porto pin
      Sancto Dero
 
 67  [...]na de Bagassa
 
 5] TURCHIA
 
 72 Cunnya 
 
 73 Cilicia

 

assia minor n(e)c turchia dicit
inq(ual) su(n)t multas ciuitates
(et) castra 
Àssia Minor nec Turchia dicit, in qual sunt multas civitates et castra.

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 100, 104).

 
  • letto 87 volte

E3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione E (riferimenti numerici 54-57, 74-76) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alla penisola anatolica.
 

  • letto 116 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono i riferimenti numerici 54-57, 74-76 dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

E3 (54-57, 74-76)

         


 
 54 sinuso
      liminja
      lamjro
      honjo
      uathiza
      pormon
      lauona
      schifi
      bazar
      omidie
      san uaxilli
 
 55 chirizonda
      Giraprino
      zeffanol
      tripollj
      laytos
      s(an)c(t)o ujgenj
      ujo pollj
      giro
      platena
 
 56 trapesonda
      susmena
      stillo
      risso
      sentina
      Jujssa
      archauj
 
 57 Ga[me]a*
 
 74 sauasto 
 
 
75 popertj 
 
 
76 mont de taur(us)

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 99).

  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono i riferimenti numerici 54-57, 74-76 dell'edizione Grosjean 1977.
 

 

E3 (54-57, 74-76)

         

 
 54 sinuso
      liminja
      lamjro
      honjo
      uathiza
      pormon
      lauona
      schifi
      bazar
      omidie
      san uaxilli
 
 55 chirizonda
      Giraprino
      zeffanol
      tripollj
      laytos
      s(an)c(t)o ujgenj
      ujo pollj
      giro
      platena
 
 56 trapesonda
      susmena
      stillo
      risso
      sentina
      Jujssa
      archauj
 
 57 Ga[me]a*
 
 74 sauasto 
 
 
75 popertj 
 
 
76 mont de taur(us)
 
 
 54 Sinuso
      Liminia
      L’Amiro
      Honio
      Vathiza
      Pormon
      Lavona
      Schifi
      Bazar
      Omidie
      San Vaxilli
 
 55 Chirizonda
      Giraprino
      Zeffanol
      Tripolli
      Laytos
      Sancto Vigeni
      Viopolli
      Giro
      Platena
 
 56 Trapesonda
      Susmena
      Stillo
      Risso
      Sentina
      Juissa
      Archavi
 
 57 Gamea
 
 74 Savasto 
 
 75 Poperti 
 
 76 Mont de Taurus

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 99).

  • letto 62 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione F dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Regno armeno di Cilicia.
 

  • letto 86 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
 

    

F (77-79)

 

 

 
  
 
 77 curch 
      lanuzo
      bonbolizo
      lamo
      tarsso
      adena
      mallo
      malmistra
      port d(e) pals
      layazo
      montgaybo
      Golfd(e) caramela
 
 78 alaxandreta
 
 79 scisia
  • letto 97 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione F dell'edizione Grosjean 1977. L'immagine tratta dal ms. è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
 

    

F (77-79)

 
 77 curch 
      lanuzo
      bonbolizo
      lamo
      tarsso
      adena
      mallo
      malmistra
      port d(e) pals
      layazo
      montgaybo
      Golfd(e) caramela
 
 78 alaxandreta
 
 79 scisia 
 
 
 77 Curch 
      Lanuzo
      Bonbolizo
      Lamo
      Tarsso
      Adena
      Mallo
      Malmistra
      Port de Pals
      Layazo
      Mont Gaybo
      Golf de Caramela
 
 78 Alaxandreta
 
 79 Scisia

 
 
 

  • letto 59 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione G dell'edizione Grosjean 1977, dedicata alle Isole egee.
 

  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

  

G (80-95)

      


 
 80 cand[i]a*
 
 81 cap del salmo
      crestiana
      gaydeloms
      descarega[s]
      leo
 
 82 [sca]limea
      [cauo grosso]**
      [spati]**
      [cauilo]
      [san zorzo]
 
 83 rod(us)
      lendego
 
 84 traqujlo
      puelis
 
 85 megatico
 
 86 sallea
      scarpanto
 
 87 caxo
      carchi
      piscopia
 
 88 safrane
 
 89 diujo
      porj
      soror
      san joan
      louo
      stande[a]
      flaschea
 
 90 s(an)c(t)o ci[rino]
      [cri]stian
      [nouo]
      s(er)pe
 
 91 scrofo
      stinpaleo
 
 92 cefano
      pip(er)[o]
      cene[ra]
      le[uca]
      lango
      calamo
      margo
      p[er]g[ol]a
 
 93 forma
      gatunis
      fornj
 
 94 tenosa
 
 95 mitil[e]n
      [siculo uixo]

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 105-106).
** Pur registrandoli nella presente sezione, Grosjean (1977: 77) riferisce in nota che i toponimi qui contrassegnati dal doppio asterisco, oggi illeggibili, vadano riferiti alla tavola precedente. [14]

  • letto 110 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione G dell'edizione Grosjean 1977.
 

  

G (80-95)

      

 
 80 cand[i]a*
 
 81 cap del salmo
      crestiana
      gaydeloms
      descarega[s]
      leo
 
 82 [sca]limea
      [cauo grosso]**
      [spati]**
      [cauilo]
      [san zorzo]
 
 83 rod(us)
      lendego
 
 84 traqujlo
      puelis
 
 85 megatico
 
 86 sallea
      scarpanto
 
 87 caxo
      carchi
      piscopia
 
 88 safrane
 
 89 diujo
      porj
      soror
      san joan
      louo
      stande[a]
      flaschea
 
 90 s(an)c(t)o ci[rino]
      [cri]stian
      [nouo]
      s(er)pe
 
 91 scrofo
      stinpaleo
 
 92 cefano
      pip(er)[o]
      cene[ra]
      le[uca]
      lango
      calamo
      margo
      p[er]g[ol]a
 
 93 forma
      gatunis
      fornj
 
 94 tenosa
 
 95 mitil[e]n
      [siculo uixo] 
 
 
 80 Candia
 
 81 Cap del Salmo
      Crestiana
      Gaydeloms
      Descaregas
      Leó
 
 82 Scalimea
      Cavo Grosso
      Spati
      Cavilo
      San zorzo
 
 83 Rodus
      Lendego
 
 84 Traquilo
      Puelis
 
 85 Megatico
 
 86 Sallea
      Scarpanto
 
 87 Caxo
      Carchi
      Piscopia
 
 88 Safrane
 
 89 Divio
      Pori
      Soror
      San Joan
      L’ovo
      Standea
      Flaschea
 
 90 Sancto Cirino
      Cristian
      Novo
      Serpe
 
 91 Scrofo
      Stinpaleo
 
 92 Cefano
      Pipero
      Cenera
      Leuca
      Lango
      Calamo
      Margo
      Pergola
 
 93 Forma
      Gatunis
      Forni
 
 94 Tenosa
 
 95 Mitilen
      Siculo Vixo

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 105-106).
** Pur registrandoli nella presente sezione, Grosjean (1977: 77) riferisce in nota che i toponimi qui contrassegnati dal doppio asterisco, oggi illeggibili, vadano riferiti alla tavola precedente. [14]

  • letto 61 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione H dell'edizione Grosjean 1977, dedicata all'isola di Cipro.
 

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grossjean 1977.

 
H (96-101) 
 

 
 96 cornaqujto
      quarnar
      cilinixi
 
 97 cauo s(an)c(t)o andrea
 
 98 famagosta
      grega
      adena
      saline
      qujto
      maxito
      galljraem
 
 99 limisso
      gauato
      piscopia
      cauo ja(n)co
 
 100 baffa
        trapano
 
 101 s(an)c(t)i bifanj
 
 
  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione H dell'edizione Grossjean 1977.

 
H (96-101) 
 
 
 96 cornaqujto
      quarnar
      cilinixi
 
 97 cauo s(an)c(t)o andrea
 
 98 famagosta
      grega
      adena
      saline
      qujto
      maxito
      galljraem
 
 99 limisso
      gauato
      piscopia
      cauo ja(n)co
 
 100 baffa
        trapano
 
 101 s(an)c(t)i bifanj 
 
 
 96 Cornaquito
      Quarnar
      Cilinixi
 
 97 Cavo Sancto Andrea
 
 98 Famagosta
      Grega
      Adena
      Saline
      Quito
      Maxito
      Galliraem
 
 99 Limisso
      Gavato
      Piscopia
      Cavo Janco
 
 100 Baffa
        Trapano
 
 101 Sancti Bifani

 
 
 

  • letto 51 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione I dell'edizione Grosjean 1977, inerente alla regione storica del Levante.
 

  • letto 95 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
 

    

I (102-117)

    


 
 102 sollim
        porto uallo
        pocjn
        gloriata
        lalitxa
        beona
        ualinea
        margato
        marocrea
 
 103 tortossa
        prexom
        larcha
        t(ri)polli d(e) surja
        nofim
        conestabillj
        bodron
        Gibellet
        f(l)um canis
 
 104 barut 
        damor 
        saytos
        sarafent
        sur
        cauo jancho
 
 105 acre
        carmemj
        castel peleg(ri)n
        cessaria
        arzuffo
        jaffa
        beroardo
 
 106 eschalon
        Gatzara
        darom
        berto
        Golfo de larissa
 
 107 larissa
 
 
 108 domasch 
 
 
109 Jrusalem 
 
 
110 flum Jordan
 
 111 aquaron 
 
 
112 mar de Gallilea
 
 113 mar Gamora 
 
 
114 mont de libanon 
 
 
115 mont dermon
        mont sanir
        mont d(e) gilahd
 
 116 mont de pisga
        mont abarj(n)
        mont de nebo 
 
 
117 mont d(e) rubeo
  • letto 111 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione I dell'edizione Grosjean 1977.
 

    

                                                                   I (102-117)

    

 
 102 sollim
        porto uallo
        pocjn
        gloriata
        lalitxa
        beona
        ualinea
        margato
        marocrea
 
 103 tortossa
        prexom
        larcha
        t(ri)polli d(e) surja
        nofim
        conestabillj
        bodron
        Gibellet
        f(l)um canis
 
 104 barut 
        damor 
        saytos
        sarafent
        sur
        cauo jancho
 
 105 acre
        carmemj
        castel peleg(ri)n
        cessaria
        arzuffo
        jaffa
        beroardo
 
 106 eschalon
        Gatzara
        darom
        berto
        Golfo de larissa
 
 107 larissa
 
 
 102 Sollim
        Porto Vallo
        Pocin
        Gloriata
        Lalitxa
        Beona
        Valinea
        Margato
        Marocrea
 
 103 Tortossa
        Prexom
        Larcha
        Tripolli de Suria
        Nofim
        Conestabilli
        Bodron
        Gibellet
        Flum Canis
 
 104 Barut 
        Damor 
        Saytos
        Sarafent
        Sur
        Cavo Jancho
 
 105 Acre
        Carmemi
        Castel Pelegrin
        Cessaria
        Arzuffo
        Jaffa
        Beroardo
 
 106 Eschalon
        Gatzara
        Darom
        Berto
        Golfo de Larissa
 
 107 Larissa
   
 108 domasch 
 
 
109 Jrusalem 
 
 
110 flum Jordan
 
 111 aquaron 
 
 
112 mar de Gallilea
 
 113 mar Gamora 
 
 
114 mont de libanon 
 
 
115 mont dermon
        mont sanir
        mont d(e) gilahd
 
 116 mont de pisga
        mont abarj(n)
        mont de nebo 
 
 
117 mont d(e) rubeo
 
 108 Domasch 
 
 109 Irusalem 
 
 110 Flum Jordan
 
 111 Aquaron 
 
 112 Mar de Gallilea
 
 113 Mar Gamora 
 
 114 Mont de Libanon 
 
 115 Mont Dermon
        Mont Sanir
        Mont de Gilahd
 
 116 Mont de Pisga
        Mont Abarin
        Mont de Nebo 
 
 117 Mont de Rubeo

 
 
 

  • letto 111 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative a porzione K (riferimenti numerici 118-119, 122) e rispettiva didascalia dell'edizione Grosjean 1977, dedicate alla Mesopotamia.
 

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono riferimenti numerici 118-119, 122 e didascalia K dell'edizione Grossjean 1977. Per favorire il raffronto con la scrittura, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata.
 

                                    

K (118-119, 122)

   

 

                                                          122
                                                         maror 
 
                     M[e]ssopotanja* laqual es appellada turchia 
                     o [a]ssia minor en laqual son moltes bones
                     prouin[ci]es [et] ciutas :- 
      
                                                                     118                                                       119
                                                                 malasia     brisom     benzab     lira     serug
     
                                                                                      

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 98).

  • letto 120 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono riferimenti numerici 118-119, 122 e didascalia K dell'edizione Grossjean 1977. L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto testuale.
 

                                     
 

                                                              K (118-119, 122)

 
     
                                                          122
                                                         maror 
 
                     M[e]ssopotanja* laqual es appellada turchia 
                     o [a]ssia minor en laqual son moltes bones
                     prouin[ci]es [et] ciutas :- 
      
                                                                     118                                                       119
                                                                 malasia     brisom     benzab     lira     serug
     
                                                                                      
 
 
                                                       122
                                                      Maror
 
 
 
   Messopotània, la qual és appellada Turchia o Àssia Minor, en la qual són moltes bones     províncies et ciutas. 
 
 
 
                                                                118                                                       119
                                                              Malasia    Brisom    Benzab    Lira    Serug

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 98).

  • letto 73 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia K e riferimenti numerici 118-119, 122 dell'edizione Grossjean 1977. 

                                     
 

                                                              K (118-119, 122)

 
      
                                                       122
                                                      Maror
 
 
 
   Messopotània, la qual és appellada Turchia o Àssia Minor, en la qual són moltes bones     províncies et ciutas. 
 
 
 
                                                                118                                                       119
                                                              Malasia    Brisom    Benzab    Lira    Serug 
      
                                                       122
                                                      Maror*
 
 
 
   Mesopotamia, chiamata Turchia o Asia Minore, dove si trovano molte belle province e       città.

 
 
 
 
                                                                118                                                            119
                                                              Malatya    Manbij?    Benzab*    Lira*    Serug* 

 
 

* Toponimo non identificato. 

  • letto 82 volte

L1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione L (riferimenti numerici 123-127, 130) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Monte Sinai e ai territori che si affacciano sul Mar Rosso. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti 120, 121, registrati da Grosjean nella porzione K (Mesopotamia).
 

  • letto 89 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono i riferimenti numerici 120-121, 123-127, 130 dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

    

L1 (120-121, 123-127, 130)  

 


 
 120 bassara 
 
 
121 abdenj 
 
 
123 hic est co(r)pus
        catarjna uir
        ginis:-
 
 124 mont de sina y en
        loqual deu dona la
        ley amoysses:- 
 
 
125 p(er) aquest freu pasaren los fills
        dirael con jxiren de 
        gipte
 
 126 ellim 
 
 
127 ession gaber 
 
 
130 aydip 
 
 
 
  • letto 112 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono i riferimenti numerici 120-121, 123-127, 130 dell'edizione Grosjean 1977.
 

    

                                                       L1 (120-121, 123-127, 130)  

 

 
 120 bassara 
 
 
121 abdenj 
 
 
123 hic est co(r)pus
        catarjna uir
        ginis:-
 
 124 mont de sina y en
        loqual deu dona la
        ley amoysses:- 
 
 
125 p(er) aquest freu pasaren los fills
        dirael con jxiren de 
        gipte
 
 126 ellim 
 
 
127 ession gaber 
 
 
130 aydip 
 
 
 
 120 Bassara 
 
 121 Abdeni 
 
 123 Hic est corpus Catarina virginis.
 
 
 
 124 Mont de Sinay en lo qual Déu dona la Ley a Moysses. 
 
 
 
 125 Per aquest freu pasaren los fills d’Irael con ixiren d’Egipte.
 
 
 
 126 Ellim 
 
 127 Ession Gaber 
 
 130 Aydip

 
 
 

  • letto 66 volte

L2

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia L dell'edizione Grosjean 1977.
 

  • letto 104 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia L dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

L
 
 
   
  aquesta mar es appellade
  la mar roga p(er) on pasaren los 
  ·xij· trips disraell / esepiats
  q(ue) laygua noes roga mas lo 
  fons es dachela color p(er) esta
  mar passa lamojor p(ar)tida d(e)
  lespeçies / qui uen en allex
  andrja deles jndies :-
  • letto 101 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia L dell'edizione Grosjean 1977.

 
L

 
 
aquesta mar es appellade
la mar roga p(er) on pasaren los 
·xij· trips disraell / esepiats
q(ue) laygua noes roga mas lo 
fons es dachela color p(er) esta
mar passa lamojor p(ar)tida d(e)
lespeçies / qui uen en allex
andrja deles jndies :- 
 
Aquesta mar és appellade la Mar Roga, per on pasaren los XII trips d’Israell. E sepiats que l’aygua no és roga, mas lo fons és d’achela color. Per esta mar passa la mojor partida de l’espèçies qui ven en Allexandria de les Índies.

 
 
 

  • letto 112 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia L dell'edizione Grosjean 1977. 

 
L

 
Aquesta mar és appellade la Mar Roga, per on pasaren los XII trips d’Israell. E sepiats que l’aygua no és roga, mas lo fons és d’achela color. Per esta mar passa la mojor partida de l’espèçies qui ven en Allexandria de les Índies.
 
Questo mare è chiamato Mar Rosso, attraverso il quale passarono le dodici tribù d’Israele. E sappiate che l’acqua non è rossa, ma il fondale è di quel colore. Attraverso questo mare vengono trasportate la maggior parte delle spezie che dalle Indie giungono ad Alessandria. 
 

 
 
 

  • letto 54 volte

L3

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla porzione L (riferimenti numerici 128-129, 131-134) dell'edizione Grosjean 1977, dedicata al Monte Sinai e ai territori che si affacciano sul Mar Rosso.
 

  • letto 103 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 128-129, 131-134.
 

   

L3 (128-129, 131-134)

 128 gujde 
 
 
129 serajn 
 
 
131 chos 
 
 
132 lidebo 
 
 
133 mede 
 
 
134 mont barchium
 

 

131 (didascalia) 

 

 
                                                          enaquesta ciutat de chos aporten la
                                                          espeçiarja la qual uedeles jndies puys
                                                          sa porten enbabillonja (e) eenallexandrja 
 
  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione L dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 128-129, 131-134.
 

   

L3 (128-129, 131-134)

 
 128 gujde 
 
 
129 serajn 
 
 
131 chos 
 
 
132 lidebo 
 
 
133 mede 
 
 
134 mont barchium
 
 128 Guide
 
 129 Serain
 
 131 Chos
 
 132 Lidebo
 
 133 Mede
 
 134 Mont Barchium
 

 

131 (didascalia) 

 

 
enaquesta ciutat de chos aporten la
espeçiarja la qual uedeles jndies puys
sa porten enbabillonja (e) eenallexandrja  
 
 
En aquesta ciutat de Chos aporten la espeçiaria la qual ve de les Índies; puys s’aporten en Babillònia e een Allexandria.

 
 
 

  • letto 66 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla porzione L (riferimenti numerici 128-129, 131-134) dell'edizione Grosjean 1977.

   

L3 (128-129, 131-134)

 
  128 Guide
 
  129 Serain
 
  131 Chos
 
  132 Lidebo
 
  133 Mede
 
  134 Mont Barchium
 
 
  128 Gedda
 
  129 Serain*
 
  131 Quseir
 
  132 ‘Aydhab?
 
  133 Mede*
 
  134 Jabal Zabārah?

 

131 (didascalia) 

 

 
En aquesta ciutat de Chos aporten la espeçiaria la qual ve de les Índies; puys s’aporten en Babillònia e een Allexandria.
 
In questa città di Quseir vengono sbarcate le spezierie provenienti dalle Indie; dopodiché vengono trasportate a Babilonia d’Egitto e ad Alessandria. 
 

 
 
* Toponimo non identificato.

  • letto 69 volte

M1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 135-142) dell'edizione Grosjean 1977, inerente agli attuali territori della Libia, dell'Egitto e del Sudan.
 

  • letto 148 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 135-142. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

    

M1 (135-142)

  

 

 
 
 
 
 140 stagnom
 
         rasalcasero
         faramja
         enes
 139 d anjat  
 
 
141 chayre 
 
 
142 babillonja 
 
        
flu(m)dmjat
        cauo bru
        fa(n)ui?
 138 foe 
 
         
flum rayet
         casar bocher
 137 allexandrja 
 
        
tore de larabe
        Golf de larabe
        cauo berio
        ripe* albe
        Golf raos
        rayba
        porto de la rassa
        Insula de caleca
        lagessegio
        legussi
 136 port alberton
 
         Illa de colomj
         carto 
         sallones
         casales
         punta de rameda
         porto salom
         porto rio solomar
         punta de luch
         luch
 135 [porto] de [ira]**

 

* Il copista sembra aver corretto in <p> un'originaria <b>.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).

  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 135-142. L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

    

 M1 (135-142)


 
 140 stagnom
 
         rasalcasero
         faramja
         enes
 139 d anjat  
 
 
141 chayre 
 
 
142 babillonja 
 
        
flu(m)dmjat
        cauo bru
        fa(n)ui?
 138 foe 
 
         
flum rayet
         casar bocher
 137 allexandrja 
 
        
tore de larabe
        Golf de larabe
        cauo berio
        ripe* albe
        Golf raos
        rayba
        porto de la rassa
        Insula de caleca
        lagessegio
        legussi
 136 port alberton
 
         Illa de colomj
         carto 
         sallones
         casales
         punta de rameda
         porto salom
         porto rio solomar
         punta de luch
         luch
 135 [porto] de [ira]** 
 
   
 140 Stagnom
 
         Ras Al Casero
         Faramia
         Enes
 139 Daniat  
 
 141 Chayre 
 
 142 Babillònia 
 
        Flum Dmiat
        Cavo Bru
        Fanui
 138 Foe 
 
         Flum Rayet
         Casar Bocher
 137 Allexandria 
 
        Tore de l’Arabe
        Golf de l’Arabe
        Cavo Berio
        Ripe Albe
        Golf Raos
        Rayba
        Porto de la Rassa
        Insula de Caleca
        Lagessegio
        Legussi
 136 Port Alberton
 
         Illa de Colomí
         Carto 
         Sallones
         Casales
         Punta de Rameda
         Porto Salom
         Porto Rio Solomar
         Punta de Luch
         Luch
 135 Porto de Ira

 
 
* Il copista sembra aver corretto in <p> un'originaria <b>.
** Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 109).

  • letto 116 volte

M2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa relative alla porzione M (riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7]) dell'edizione Grosjean 1977, inerente agli attuali territori della Libia, dell'Egitto e del Sudan.

 

  • letto 162 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7] dell'edizione Grosjean 1977. 
 

   

M2 (145-155, 157; 6], 7])

  


 
 145 tegia 
 
 146 lialeyse 
 
 147 sohan 
 
 148 hurma 
 
 149 doncola 
 
 150 ansee 
 
 151 coale 
 
 152 dobaha 
 
 153 sobaha 
 
 154 ciutat sioene 
 
 155 Insula meroem 
 
 157 ciuta de nubia 
 
 6] AFRICHA
 
 7] NVBIA
  • letto 124 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la porzione M dell'edizione Grosjean 1977 relativa ai riferimenti numerici 145-155, 157; 6], 7] dell'edizione Grosjean 1977. 
 

    
 

M2 (145-155, 157; 6], 7])

 145 tegia 
 
 
146 lialeyse 
 
 
147 sohan 
 
 
148 hurma 
 

 149 doncola 
 
 
150 ansee 
 
 
151 coale 
 
 
152 dobaha 
 
 
153 sobaha 
 
 
154 ciutat sioene 
 
 
155 Insula meroem 
 
 
157 ciuta de nubia 
 
 
6] AFRICHA
 
 7] NVBIA
 145 Tegia 
 
 146 Lialeyse 
 
 147 Sohan 
 
 148 Hurma 
 
 149 Doncola 
 
 150 Ansee 
 
 151 Coale 
 
 152 Dobaha 
 
 153 Sobaha 
 
 154 Ciutat Sioene 
 
 155 Insula Meroem 
 
 157 Ciuta de Núbia 
 
 6] ÀFRICHA
 
 7] NÚBIA

 
 
 

  • letto 122 volte

N

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia N dell'edizione Grosjean 1977. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti numerici 156, 158 della porzione M.
 

  • letto 112 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono riferimenti numerici 156, 158 e didascalia N dell'edizione Grosjean 1977. 
 

   

N; 156, 158

  

 
 
 
 
 
 
 
                                   158 des(er)tde gipte
 
 
 
   
  [aci e]s* la migane bra(n)cha demontis
  [tauru]s sobra aq(ue)sta muntanye
  [passen] alscu(n)s s(er)rey(n)s palagrins
  [de la part]ide de pone(n)t q(ui) uolen anar
  [a la] mecha p(er) ueer larcha de muffum(e)t
  la qual es lurlig :-
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
                          156 albayadi

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).

  • letto 101 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono riferimenti numerici 156, 158 e didascalia N dell'edizione Grosjean 1977. 
 

   

N; 156, 158

  

                                   158 des(er)tde gipte
 
 
  [aci e]s* la migane bra(n)cha demontis
  [tauru]s sobra aq(ue)sta muntanye
  [passen] alscu(n)s s(er)rey(n)s palagrins
  [de la part]ide de pone(n)t q(ui) uolen anar
  [a la] mecha p(er) ueer larcha de muffum(e)t
  la qual es lurlig :-
 
                          156 albayadi 
 
                                   158 Desert d’Egipte
 
 
Ací és la migane brancha de Montis Taurus. Sobra aquesta muntanye passen alscuns serreyns palagrins de la partide de ponent qui volen anar a la Mecha per veer l’archa de Muffumet, la qual és lur lig.  
 
 
                   156 Al Bayadi

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 116).

  • letto 62 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia N e riferimenti numerici 156, 158 dell'edizione Grosjean 1977. 

   

N; 156, 158

  

                                   158 Desert d’Egipte
 
 
Ací és la migane brancha de Montis Taurus. Sobra aquesta muntanye passen alscuns serreyns palagrins de la partide de ponent qui volen anar a la Mecha per veer l’archa de Muffumet, la qual és lur lig.  
 
 
                   156 Al Bayadi
 
                                   158 Deserto d’Egitto
 
 
Qui si colloca il centro della catena dei monti Tibesti*. Al di sopra di questa montagna passano alcuni pellegrini saraceni provenienti dalle regioni di Ponente che vogliono andare a La Mecca per vedere il sepolcro di Maometto, che per loro rappresenta la Legge.
 
                   156 Al Bayadi**

 
 
* Identificazione incerta.
** Toponimo non identificato.

  • letto 67 volte

O

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Vengono inoltre riprodotti in questa sezione i riferimenti numerici 143, 144 della porzione M.
 

  • letto 115 volte

Edizione diplomatica

Si riproducono riferimenti numerici 143-144 e didascalia O dell'edizione Grosjean 1977. Trascrizione a cura di Max Mercader.
 

  

O; 143-144

  

 143 bussi 
        mjnere 
 
 
144 ieuch
        cossa
 
        aquest solda de babillonja es
        gran (e) poderos entre los
        altres de aquesta regio :- 
 
 
  • letto 114 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproducono riferimenti numerici 143-144 e didascalia O dell'edizione Grosjean 1977.

  

O; 143-144

  

 
143 bussi 
        mjnere 
 
 
144 ieuch
        cossa 
 
 
143 Bussi 
        Minere 

 
 144 Jeuch
        Cossa

 

 
 
 aquest solda de babillonja es
 gran (e) poderos entre los
 altres de aquesta regio :- 
 
Aquest soldà de Babillònia és gran e poderós entre los altres de aquesta regió.
  • letto 74 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo a didascalia O e riferimenti numerici 143-144 dell'edizione Grosjean 1977.

  

O; 143-144

  

 
143 Bussi 
         Minere 

 
144 Jeuch
       Cossa
 
                            143 Bush (odierna Nasser) 
                                   al-Minyā 
 
                            144 Asyūṭ
                                   Qūṣ 
 

 

 
Aquest soldà de Babillònia és gran e poderós entre los altres de aquesta regió.
 
Questo sultano di Babilonia d’Egitto è grande e potente tra i sovrani di questa regione. 
 
  • letto 65 volte

P

Si rendono disponibili edizione diplomatica, edizione diplomatico-interpretativa e traduzione relative alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.

  • letto 99 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
 

P

                                                               
                                                            […]  de sarrayns ciutat de 
                                                            [nubia aqu]est* rey de nubia/esta
                                                            [tots tem]ps enguerra earmes
                                                            [ab los chresti]ans de nubia quj son so
                                                            [ts] la se(n)yorja del enp(er)ador / de
                                                            [et]iopia (e) d ela te(r)ra d(e) preste ioha(n) 
 

* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 115).

  • letto 122 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Si riproduce la didascalia P dell'edizione Grosjean 1977.
 

 
P

 
[…]  de sarrayns ciutat de 
[nubia aqu]est* rey de nubia/esta
[tots tem]ps enguerra earmes
[ab los chresti]ans de nubia quj son so
[ts] la se(n)yorja del enp(er)ador / de
[et]iopia (e) d ela te(r)ra d(e) preste ioha(n)  
 
[…]  de sarrayns, ciutat de Núbia. Aquest rey de Núbia està tots temps en guerra e armes ab los chrestians de Núbia, qui són sots la senyoria del enperador de Etiopia e de la terra de Preste Johan.

 
 
* Le porzioni testuali tra parentesi quadre sono rese sulla scorta della lettura di Buchon (1839: 115).

  • letto 83 volte

Testo e traduzione

Si propone una traduzione del testo relativo alla didascalia P dell'edizione Grosjean 1977. 

 
 P 

 

 
[…]  de sarrayns, ciutat de Núbia. Aquest rey de Núbia està tots temps en guerra e armes ab los chrestians de Núbia, qui són sots la senyoria del enperador de Etiopia e de la terra de Preste Johan.
 
 
[…] dei Saraceni, città della Nubia. Questo re di Nubia è sempre in guerra e in armi contro i cristiani di Nubia, i quali sono sotto il dominio dell’imperatore d’Etiopia e sudditi della terra del Prete Gianni.

 
 
 

  • letto 89 volte

TAVOLA 9

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Trascrizione a cura di Giulio Avincola.

Vai alla riproduzione su Gallica [15]

  • letto 396 volte

A1

Si rendono disponibili edizioni e traduzione della metà superiore destra della tavola, relativa alla sponda occidentale del Mar Caspio e al Volga (didascalia A e i riferimenti 1-8; 11-21; 23-24 dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 180 volte

Edizione diplomatica

 

A (1-8; 11-21; 23-24)

 

 
D
al momento che l'orientamento grafico dell'intera porzione superiore è capovolto, nel mappamondo come nell'edizione, le immagini accanto alle quali si presenta la trascrizione sono state ruotate per favorire il raffronto con la scrittura e suddivise in tre porzioni per maggior chiarezza.
Tuttavia si segnala che il capovolgimento riguarda esclusivamente il piano della scrittura e non quello della rappresentazione, che rimane invece orientata alla stessa maniera per tutta la tavola (per cui i riferimenti 12-19 rappresentano la sponda occidentale del Mar Caspio e non quella orientale e, allo stesso modo, i riferimenti 1-11 sono a Nord, non a Sud del Mar Caspio). Pertanto, allo scopo di rispettare il corretto orientamento geografico, nelle fasi successive immagini e trascrizioni saranno presentate nella veste originale. 

 

 
19. doiayo
18. anmaga
  
      maumetauar
17. costasi
      bacu
16. cap depreala
      barg
  
      barmachu
  
15. xamay
  
      mumor
      caraol
  
  
14. derb(en)t
  
  
  
 
13. fasath
      abserah[…]
      machen
      barsac
      burcha
      cobaso
      cicie
12 baseiay
11 therchi
     Golf de terchi
     cubene
7 fabinagi
6  cotaba
    mondasi
    bachanti
    agitarcam
    pasgio
24 flum layech       23 catolicati    cremis
 
  
  
  
 
5. ciutatdessarra
 
  
4. berchimam
 
  
  
  
3. zizera
 
  
  
   
  
2. borgar
  
 
1. castrama
                                                                                Açi esta lem p(er)ador de aquesta regio
                                                                               septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la
                                                                               proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la
                                                                               ciutat de organ cio losenyores appe
                                                                               llat jambech senyor del sarra
  • letto 199 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

A  
 Açi esta/ lem p(er)ador de aquesta regio
septe(n)trional del qual lo imperi come(n)sa en la
proui(n)cia de bur garia (e) feneix en la
ciutat de organ cio losenyores appe
llat jambech senyor del sarra
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
   
1. castrama
2. borgar
3. zizera
4. berchimam
5. ciutatdessarra
6. pasgio
    agitarcam
    bachanti
    mondasi
    cotaba
7. fabinagi
11. cubene 
     Golf de terchi
      therchi
12 baseiay
13. cicie
      cobaso
      burcha
      barsac
      machen
      abserah[…]n
      fasath         
14. derb(en)t
15. caraol
      mumor
      xamay  
16. barmachu
      barg
      cap depreala   
17. bacu
      costasi
18. maumetauar
      anmaga
19. doiayo
23  cremis
      catolicati
24 flum layech  
1. Castrama
2. Borgar
3. Zizera
4. Berchimam
5. Ciutat de Ssarra
6. Pasgio
    Agitarcam 
    Bachanti
    Mondasi
    Cotaba
7. Fabinagi
11. Cubene 
     Golf de Terchi
      Therchi
12 Baseiay
13. Cicie
      Cobaso
      Burcha
      Barsac
      Machen
      Abserah[…]
      Fasath    
14. Derbent
15. Caraol
      Mumor
      Xamay    
16. Barmachu
      Barg 
     Cap de Preala
17. Bacu
      Costasi
18. Maumetauar
      Anmaga
19. Doiayo
23  Cremis
      Catolicati
24 Flum Layech
  • letto 173 volte

Testo e traduzione

 

 

A  
Açí està l'emperador de aquesta regió septentrional, del qual lo imperi comensa en la provincia de Burgària e feneix en la ciutat de Organcio. Lo senyor és appellat Jambech, senyor del Sarra
Questo è l’imperatore di questa regione settentrionale, il cui impero inizia nella provincia di Bulgaria e finisce nella città di Kunya Urghench. Il signore si chiama Iambech, signore del Saray.
   
1. Castrama
2. Borgar
3. Zizera
4. Berchimam
5. Ciutat de Ssarra
6. Pasgio
    Agitarcam 
    Bachanti
    Mondasi
    Cotaba
7. Fabinagi
11. Cubene 
     Golf de Terchi
      Therchi
12 Baseiay
13. Cicie
      Cobaso
      Burcha
      Barsac
      Machen
      Abserah[…]
      Fasath    
14. Derbent
15. Caraol
      Mumor
      Xamay    
16. Barmachu
      Barg 
     Cap de Preala
17. Bacu
      Costasi
18. Maumetauar
      Anmaga
19. Doiayo
23  Cremis
      Catolicati
24 Flum Layech
1. Kostroma
2. Bolğar

 

  • letto 98 volte

A2-B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla Kama e della didascalia che si riferisce all'immagine della carovana presente nella tavola successiva (riferimenti numerici 9, 10, 22 e didascalia B dell'edizione Grosjean 1977). 

 

  • letto 160 volte

Edizione diplomatica

 

A2 (9, 10, 22)- B
 

Dal momento che l'intera parte superiore della tavola è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

        [..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e)
        [r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat
        [..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys
        [..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua
        [.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua
        [.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta
        [.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra
        [.a] nit caualcant algu agreujatseadorma o en altra cosa
        [..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue q(ue) ou
        [.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s
        [.]mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los
        [.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con
        [....]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com
        [.......]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes.
  
22. [...]ta[.] [.]emarmorea     9. pascherti                                                                    10. jor nam

 

  • letto 156 volte

Edizione dipomatico-interpretativa


 
 9. pascherti                                                                      
10. jor nam
22. [...]ta[.] [.]emarmorea 
  
[..]piats que aquells quj uolen passar aquest desert estan (e)
[r]eposen p(er) tota una setmana continuame(n)t en una ciutat
[..]pellada lop. enla qualells (e) lursbesties recrean/ puys
[..]en lurs necessaris p(er) .vij. meses/ Car p(er) tot lodesert ua
[.]om .j. dia (e) una njt abans q(ue) hom puxa trobar aygua
[.o]na abeure mas de diaen dia (e) nit ne troba hom tanta
[.] abasta de .l. en .C./ p(er)sones/ o/ ames/ Esis esdeuendra
[.a] nit caualcant algu agreujatseadorma/ o en altra cosa
[..]ta p(er) q(ue) leix los altres companyo(n)s souen sesdeue [q(ue) ou
[.] ue(us) dediables semblants ales ueus dels compa[n]yo(n)s
[.] mona quel nomene(n) p(er) son nom propri p(er) que los
[.....]is/ lo menan tant de ça (e) della p(er) lo desert/ axi con
[...]o(n)s seus q(ue) null temps no pot tro bar sos com
[....]s. Edaytal desert .m. nouelles ne son sabudes.
9. Pascherti                                                          10. Jornam
22. [...]ta[.] [.]e Marmorea 
  
[..]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [..]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [..]en lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [.]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [.]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [..]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [.....]is lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [...]ons seus que null temps no pot trobar sos com[....]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes
  • letto 112 volte

Testo e traduzione

 
9. Pascherti                                                         
10. Jornam
22. [ciu]ta[t] [d]e Marmorea* 
  
[Sa]piats que aquells qui volen passar aquest desert estan e reposen per tota una setmana contínuament en una ciutat [ap]pellada Lop en la qual ells e lurs bèsties recréan. Puys [pren]en* lurs necessaris per VII meses, car per tot lo desert va [h]om I dia (e) una nit abans que hom puxa trobar aygua [b]ona a beure, mas de dia en dia e nit ne troba hom tanta [que] abasta de L en C persones o a més. E si.s esdevendrà [.a] nit cavalcant algú agreujat se adorma, o en altra cosa [es]ta per què leix los altres companyons, sovén s'esdevé que ou [.] veus de diables semblants a les veus dels companyons [.]mona que.l nomenen per son nom propri per qué los [demon]is** lo menàn tant deçà e dellà per lo desert, axí con [company]ons seus que null temps no pot trobar sos com[panyon]s. E d'aytal desert M novelles ne són sabudes
  
  
  
  
Sappiate che quelli che vogliono attraversare questo deserto restano e si riposano per una settimana intera continuamente in una città chiamata Lop, nella quale essi e le loro bestie si ricreano. Poi prendono le cose necessarie per sette mesi, perché un uomo può andare per tutto il deserto un giorno e una notte prima che questo possa trovare acqua buona da bere, ma di giorno in giorno o di notte ne trova tanta che basta per 50 o 100 persone o più. E se accade che la notte qualcuno che sta cavalcando, affaticato, si addormenti, o che per altra causa e lasci gli altri compagni, spesso senta [...] voci di diavoli, che sembrano le voci dei compagni, [...] che lo chiamano per nome; per questo i demoni lo trasportano di qua e di là per il deserto, coì come i suoi compagni, per cui non li può più trovare. Di tale deserto, mille novelle si sono sapute.

* Integrazioni effettuate sulla scorta di Grosjean 1977
** Integrazioni effettuate sulla scorta di Buchon 1839

 

  • letto 68 volte

A3

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda nord-orientale del Mar Caspio (A3: riferimenti numerici 25-35 dell'edizione Grosjean 1977) .
  

 

  • letto 145 volte

Edizione diplomatica

A3 (26-35)

 

 
  
  
  
  
 
25 Golf demonjmentis
26 trestargo 
     mansuua
29 ciutat deno[.] 
27 mebnemeselach
     chocinacho
     cauo jancho
28 cauo destayra
30 flum dorgançi
31 punta de sabium
     ogus
     daldozen
34 ca[ia.....]
32 flumamo
  
     amo
  
  
     cauo doschi
   
  
33 Golf de d[...]
 
  • letto 165 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

25 Golf demonjmentis
26 trestargo
     mansuua
27 mebnemeselach
     chocinacho
     cauo jancho
28 cauo destayra
29 ciutat deno[.]
30 flum dorgançi
31 punta de sabium
     ogus
     daldozen
32 flumamo
     amo
     cauo doschi
33 Golf de d[...]
34 ca[ia.....]
25. Golf de Monimentis
26. Trestargo
     Mansuua
27. Mebnemeselach
      Chocinacho
      Cavo Jancho
28. Cavo de Stayra
29. Ciutat de no[.]
30. Flum d'Organçi
31. Punta de Sabium
      Ogus
      Daldozen
32. Flum Amo
      Amo
      Cavo d'Oschi
33 Golf de d[...]
34 Caia[.....]
  • letto 78 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e la traduzione della porzione della tavola relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

Si riproduce la porzione relativa al Mar Caspio (didascalia C dell'edizione Grosjean 1977).
 

C

 

                                                    aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :-
  • letto 114 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

   
C

 

aquesta mar es appellada mar del sarra (e) de bacu :- Aquesta mar és appellada Mar del Sarra e de Bacú.
  • letto 87 volte

Testo e traduzione

   
C

 

Aquesta mar és appellada Mar del Sarra e de Bacú. Questo mare è chiamato Mar del Saraj e di Baku.
  • letto 31 volte

D1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla sponda meridionale del Mar Caspio (D1: riferimenti 36-40, 66 dell'edizione Grosjean 1977).
  

  • letto 109 volte

Edizione diplomatica

  D1 (36-40)

 

  
Per favorire il raffronto con la scrittura, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata . 
  

 
  
40. deystam

  
  
  
  
  
39. Golf de masndra
  
  
      masandra

  
  
 


38. cap decilam
 
      becizet
  

      nopaya
   
        
  
     
      achdio
   
   
   
   
   
  
      richo besante

    
    
   
    
37. cillam
 
 
 
 
 
 
       temeldet
 
  
      Gellam
 
66. sodauja
  
36.  dalep
 
   
   
   
  
       langra
 
  
   
   
   
      
       caxinaro
 
  
  
  
       renchu
 
   
  
  
       layam
 

 

  • letto 137 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

36.  layam
       
renchu
      
 caxinaro
      
 langra
      
 dalep
37. 
Gellam
      
temeldet
      cillam
38. 
richo besante
      achdio
      
nopaya
      becizet
      cap decilam
39. masandra
      
Golf de masndra    
40. deystam     
66. sodauja     
36.  Layam
       Renchu
       
Caxinaro
     
 Langra
       
Dalep
37. 
Gellam
     
Temeldet
      Cillam
38. 
Richobesante
      Achdio
      N
opaya
      Becizet
      Cap de Cilam
39. 
Masandra
      
Golf de Masndra
40. 
Deystam
66. Sodavia   
  • letto 69 volte

D2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'area mesopotamica settentrionale (D2: riferimenti numerici 41-55, 59-61, 64 dell'edizione Grosjean 1977).
  
  • letto 125 volte

Edizione diplomatica

L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

D2 (41-55, 59-61, 64)

 

 

 
   

 
  
46. tauris
50. mar demarga 
51. marga
64. cremi

52. ormj
  

  
47. mar dargis
48. argis
49. capercj 
  
  
53. malascerti
54. pasalain
55. zizera
  

  
 

                      41. archa denoe
                               42 monts ararat
                                     sup q(uod) archam
                                     noe post duluui

43. mu(n)t tabr(us)  44. .iii. ecressie 45. villanj
                 
59. eufrates     60. ermjniamajor                                      61. moror 

  • letto 157 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

41. archa denoe
42 monts ararat
     sup q(uod) archam
     noe post duluui
43. mu(n)t tabr(us)  
44. .iii. ecressie 
45. villanj
46. tauris
47. mar dargis
48. argis
49. capercj 
50. mar demarga 
51. marga
52. ormj
53. malascerti
54. pasalain
55. zizera
59. eufrates     
60. ermjniamajor                                      
61. moror 
64. cremi
41. Archa de Noé
42 Monts Ararat sup quod Archam Noé post duluvi

43. Munt Tabrus 
44. III Ecressie 
45. Villani
46. Tauris
47. Mar d'Argis
48. Argis
49. Caperci 
50. Mar de Marga 
51. Marga
52. Ormi
53. Malascerti
54. Pasalain
55. Zizera
59. Eufrates     
60. Erminia Maior                                      
61. Moror 
64. Cremi

  • letto 126 volte

D3-E

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa all'area della Mesopotamia centrale (D3: riferimenti numerici 56-58, 62, 65 didascalia E dell'edizione Grosjean 1977).
 
  • letto 129 volte

Edizione diplomatica

 
                                                                                      D3 (56-58, 62, 65)- E
  

 
56. aquesta ciutates appellada
niniue lagran laqual es
destrouida p(er) loseu pachat :-

65. cade
  
57. orbo
  
62. ferug

               58. ciutat de baldach        açi fo babillonja lagran on es  taua nebachadenor
                                                        laqual es appellada ara balda  cha (e) sepiats q(ue) enesta
                                                        ciutat seporta molta especia  ria emoltes nobles
                                                        coses les quals uenan dele  s indies/ E depuyx
                                                        se sca(m)pen p(er) la terra de suria  jespeçialament en
                                                        laciutat de domasch :-
  • letto 135 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

56. aquesta ciutates appellada
niniue lagran laqual es
destrouida p(er) loseu pachat :-
57. orbo
58. ciutat de baldach        
açi fo babillonja lagran on es  taua nebachadenor

laqual es appellada ara balda  cha (e) sepiats q(ue) enesta
ciutat seporta molta especia  ria emoltes nobles
coses les quals uenan dele  s indies/ E depuyx
se sca(m)pen p(er) la terra de suria  jespeçialament en
laciutat de domasch :-
62. ferug
65. cade
 
56. Aquesta ciutat és appellada Ninive la gran, la qual és destrouida per lo seu pachat.
57. Orbo
58. Ciutat de Baldach       
Açí fo Babillònia la gran, on estava Nebachadenor, la qual és appellada ara Baldacha. E sepiats que en esta ciutat se porta molta especiaria e moltes nobles coses, les quals vénan de les Indies, e depuyx s'escampen per la terra de Suria i espeçialament en la ciutat de Domasch.

62. Ferug
65. Cade

  • letto 73 volte

Testo e traduzione

 

56. Aquesta ciutat és appellada Ninive la gran, la qual és destrouida per lo seu pachat.
57. Orbo
58. Ciutat de Baldach       
Açí fo Babillònia la gran, on estava Nebachadenor, la qual és appellada ara Baldacha. E sepiats que en esta ciutat se porta molta especiaria e moltes nobles coses, les quals vénan de les Indies, e depuyx s'escampen per la terra de Suria i espeçialament en la ciutat de Domasch.

62. Ferug
65. Cade

56. Questa città è chiamata Ninive la grande, la quale è stata distrutta per il suo passato.
  
58. Città di Bagdad
Qui ci fu Babilonia la grande, dove stava Nabuconodosor, la quale ora è chiamata Bagdad.
Sappi che in questa città vengono portate molte spezie e cose nobili che vengono dalle Indie e da qui vengono distribuite per la Siria, specialmente nella città di Damasco.
  
  
  • letto 33 volte

D4-F

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla città di Shiraz (didascalia F,  riferimento 68 e 2] dell'edizione Grosjean 1977).

  • letto 118 volte

Edizione diplomatica

F, 68, 2

 

                                                                        78. ciutat de ssiras
                                                                                             aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....]
                                                                                             era appellade ciutat de gracia quor est
                                                                                             aquella hon fo primerament atrobada [.]
                                                                                             stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :-

                                                                 2]   REY DELTAURIS

  • letto 150 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
78. ciutat de ssiras
aquesta ciutates appelladassiras e anti[ga....]
era appellade ciutat de gracia quor est
aquella hon fo primerament atrobada [.]
stronomia p(er) lo gran sauj tolomeu :-
2]   REY DELTAURIS
 
78. Ciutat de Ssiras
Aquesta ciutat és appellada Ssiras e antiga[....] era appellade Ciutat de Gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [.]stronomia per lo gran sauiT olomeu.
2]   Rey del Tauris
  • letto 84 volte

Testo e traduzione

 

78. Ciutat de Ssiras
Aquesta ciutat és appellada Ssiras e antiga[ment] era appellade Ciutat de Gracia quor est aquella hon fo primerament atrobada [a]stronomia per lo gran sauiT olomeu.

2]   Rey del Tauris

78. Città di Shiraz
Questa città è chiamata Shiraz e anticamente “città di Gracia” che è quella dove fu per la prima volta scoperta l’astronomia grazie al grande saggio Tolomeo.
2] Re del Tauris
  • letto 33 volte

D5-G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla riva superiore del Golfo Persico (riferimenti 63, 69-75 e didascalia G di questa tavola e 32 della successiva dell'edizione Grosjean 1977).  
  

  • letto 115 volte

Edizione diplomatica

La trascrizione è divisa in due parti per maggiore chiarezza: prima viene presentata la metà destra e a seguire quella sinistra.  

D (63, 69-75)-G- 32 tavola 10
 
 
63, 69-72
 
                       63. tor(r)a debabell                                                                                                                                                                                                                                                           
69. basara      1. BALDACH      70. taiuust                                                     71. chesi                                     72. serans                       

 

73-75, 32
 

                                                                                    aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual
                                                                                    es comensament deles ind[...] esepiats q(ue)                                                                                                                          anesta ciutat uenen des [nau]es les quals                                                                                                                                han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s
                                                                                    de chanyes :-
      73. ussn                                          74. creman                          75. hormision                     32. nocram

 

  • letto 146 volte

Edizione diplomatico-Interpretativa

 
63. tor(r)a debabell   
1. BALDACH 
69. basara   
70. taiuust                                                    
71. chesi                                    
72. serans  
73. ussn       
74. creman  
75. 
hormision  
aquesta ciutat es appe[llada ..]rmes la qual
es comensament deles ind[...] esepiats q(ue)     
anesta ciutat uenen des [nau]es les quals   
han .viij. e .x. arbres les [.]uals han uell(e)s
de chanyes :-                                 
32. nocram
63. Torra de Babell   
1. Baldach 
69. Basara   
70. Taivust                                                    
71. Chesi                                    
72. Serans  
73. Ussn       
74. Creman  
75. 
Hormision
Aquesta ciutat és appellada [..]rmes, la qual és comensament de les Ind[...]. E sepiats  que  an esta ciutat venen des naves les quals  han VII e X arbres les [.]uals han velles de chanyes.                                
32. Nocram
  • letto 118 volte

Testo e traduzione

 
63. Torra de Babell 
69. 
Basara 
1. Baldach    
70. Taivust                                                    
71. Chesi                                    
72. Serans  
73. Ussn       
74. Creman  
75. 
Hormision
Aquesta ciutat és appellada [Ho]rmes, la qual és comensament de les Ind[ies]. E sepiats  que  an esta ciutat venen des naves les quals  han VII e X arbres les [q]uals han velles de chanyes.                                
32. Nocram
63. Torre di Babele
  
1. Bagdad
  
    
  

  
    

 
Questa città si chiama Hormes, la quale segna l’inizio delle Indie. Si sappia che in questa città vengono delle navi che hanno otto e dieci alberi e hanno vele di canne.
  • letto 31 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Golfo Persico (didascalia H e riferimenti 76-79 dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 111 volte

Edizione diplomatica

Per maggior chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in due parti: prima viene presentata la didascalia situata a destra della tavola, poi i riferimenti situati sulla sinistra. 
  

H (didascalia, 76-79)
 

Didascalia H
 

          Denant la bocha del flum de baldach mar de les
         indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles
         les quals son aportades en la ciutat de baldach
         E los pescados qui les pesquen abans que de
         uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan
         taments per tal que los pexos fugen :-

76-79
 

  
  
  
76. insula de chis           77. insula de ormis
                
                             
   
  
  
  
  
  
  
  
78. duomarja
  
                                                                     
  
  
  
79. e[...]
  • letto 132 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

Denant la bocha del flum de baldach mar de les 
indies/ ede perssia/ açi son pescades les perles 
les quals son aportades en la ciutat de baldach 
E los pescados qui les pesquen abans que de 
uaylen enlo fons de la mar dien lo seus encan
taments per tal que los pexos fugen :-
76. insula de chis                      
77. insula de ormis
78. duomarja
79. e[...]
Denant la bocha del flum de Baldach mar de les Indies e de Pèrssia. Açi són pescades les perles les quals són aportades en la ciutat de Baldach, e los pescadós qui les pesquen abans que devaylen en lo fons de la mar dien lo seus encantaments per tal que los pexos fugen.

76. Insula de Chis                      
77. Insula de Ormis
78. Duomaria
79. e[...]

  • letto 108 volte

Testo e traduzione

 

 

Denant la bocha del flum de Baldach mar de lesIndies e de Pèrssia. Açi són pescades les perlesles quals són aportades en la ciutat de Baldach, e los pescadós qui les pesquen abans que devaylen en lo fons de la mar dien lo seus encantaments per tal que los pexos fugen.

76. Insula de Chis                      
77. Insula de Ormis
78. Duomaria
79. e[...]

Davanti alla foce del fiume di Bagdad, (vi è) il mare delle Indie e della Persia. Qui sono pescate le perle le quali sono portate nella città di Bagdad. I pescatori che le pescano, prima di immergersi nel fondo del mare, pronunciano i loro incantesimi cosicché i pesci fuggano.
  
77. Isola di Hormoz
  • letto 30 volte

I1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla costa meridionale del Golfo Persico (I, riferimenti 80-84 dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

In corrispondenza della trascrizione l'immagine è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

  

I (80-84)
 

 

 80 ietrib                               81 cabat                                               82 jepta     84 almedina    83 golfaca
  • letto 126 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

80. ietrib                               
81. cabat                                              
82. jepta   
83. golfaca  
84. almedina    
80. Ietrib                               
​81. Cabat                                              
82. Jepta   
83. Golfaca  
84. Al Medina  
  • letto 74 volte

K-L-I2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla Penisola arabica (didascalie K-L e riferimenti 3], 86-91 dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 157 volte

Edizione diplomatica

Per maggiore chiarezza la trascrizione è stata suddivisa in tre parti: prima si presenta la didascalia K, poi quella L, poi i riferimenti situati nella parte inferiore della tavola. 
  

K-L, 3], 86-91

 

 

K, 3]

 

                                                               arabia sebba prouinçia la qual es
                                                                                 aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
                                                                                 de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
                                                                                 odos axi con demirra edensens ees ab
                                                                                 un dade en or enargent een peres preci
                                                                                 osses eencarasegons diu hies atrobat
                                                                                 un auçell q(ue) ha nom fenix :-
                                                                                          ARABIA SEBBA
 
L, 85

 

85. ciutat demecha                                          mecha / Enesta ciutat es larcha de
                                                                        mafumet proffeta dels sarrayns los
                                                                        quals uenan açi de totes lus regio(n)s
                                                                        enpelegrinatge edien edien pus an
                                                                        uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign
                                                                        de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista
                                                                        en reuenencja demufumet :-

   
                                                                                      I2 (86-91)
  

                        86. adep                              88. mey                                     89. adromant                  90. seneha
                    87. adem                                                                                                                                    91. insula [...]*

* la rubrica contina nella tavola successiva, ma è illeggibile

  • letto 157 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'edizione presenta, nell'ordine, la didascalia K, quella L e i riferimenti 86-91.
 

 

arabia sebba prouinçia la qual es
aquella q(ue) tania laragina sebba ara es
de sar(r)ayns alharabs eay moltes bon(ne)s
odos axi con demirra edensens ees ab
un dade en or enargent een peres preci
osses eencarasegons diu hies atrobat
un auçell q(ue) ha nom fenix :-
ARABIA SEBBA

  
85. ciutat demecha                                          mecha / Enesta ciutat es larcha de 
mafumet proffeta dels sarrayns los 
quals uenan açi de totes lus regio(n)s  enpelegrinatge edien edien pus an
uista ten preçiossa cossa q(ue) no son dign
de pos ueser eaqui els sambaçinan lauista
en reuenencja demufumet :-
  
86. adep 
87.
 adem                            
88. mey                                    
89. adromant                 
90. seneha                                                          91. insula [...]
Arabia Sebba:provínçia la qual és aquella que tania la ragina Sebba. Ara és de sarrayns alhàrabs e ay moltes bonnes odós, axí con de mirra e d'ensens, e és abundade en or, en argent e en péres preciosses e encara, segons diu, hi és atrobat un auçell que ha nom fenix. 
Arabia Sebba
  
85. ciutat de Mecha                                         
Mecha: en esta ciutat és l'archa de Mafumet, proffeta dels Sarrayns, los quals venan açí de totes lus regions  en pelegrinatge e dien e dien, pus an vista ten preçiossa cossa, que no són dign de pos veser, e aquí els s'ambaçinan la vista en revenencia de Mufumet.
  
86. Adep 
87.
 Adem                            
88. Mey                                    
89. Adromant                 
90. Seneha                                                        91. Insula [...]

 

 

 

 

  • letto 172 volte

Testo e traduzione

L'edizione presenta, nell'ordine, la didascalia K, quella L e i riferimenti 86-91.

 

Arabia Sebba: provínçia la qual és aquella que tania la ragina Sebba. Ara és de sarrayns alhàrabs e ay moltes bonnes odós, axí con de mirra e d'ensens, e és abundade en or, en argent e en péres preciosses e encara, segons diu, hi és atrobat un auçell que ha nom fenix. 
Arabia Sebba
  
85. ciutat de Mecha                                         
Mecha: en esta ciutat és l'archa de Mafumet, proffeta dels Sarrayns, los quals venan açí de totes lus regions  en pelegrinatge e dien*, pus an vista ten preçiossa cossa, que no són dign de pos veser, e aquí els s'ambaçinan la vista en revenencia de Mufumet.
  
86. Adep 
87.
 Adem                            
88. Mey                                    
89. Adromant                 
90. Seneha                                                    91. Insula [...]

 
Arabia Sebba: provincia che è quella che governava la regina Sebba. Ora è degli arabi saraceni e hanno molti buoni profumi, come la mirra e l’incenso e c’è abbondanza di oro e di argento e pietre preziose e ancora si dice che qui si trova un uccello che ha il nome di fenice.
  
Arabia Sebba
  
85. città della Mecca
Mecca: in questa città c’è la tomba di Maometto, profeta dei saraceni, i quali vengono qui da tutte le regioni in pellegrinaggio e dicono, poiché hanno guardato qualcosa di tanto prezioso, che non sono più degni di poter vedere; qui loro si tolgono la vista in adorazione di Maometto.

*  In questo punto è stata eliminata la diplografia

 

 

 

  • letto 35 volte

TAVOLA 10

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Trascrizione a cura di Giulio Avincola.

Vai alla riproduzione su Gallica [16]

  • letto 342 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'area sinosiberiana (A dell'edizione Grosjean 1977). 
  
  • letto 116 volte

Edizione diplomatica

   
A
  

  
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  

                                                                   los munts de sebur
                 9.  sugur               7 iachion       on neix lo gran      4 camull
                                                                    fluui Edil                                               
10. cigicalas            8 singuj                6 siacur                                          3 sebur                          2 fachatim
 
Il riferimento n. 1 è assente da questa trascrizione perché corrispondente in realtà al n. 22 della tavola precedente. 
  • letto 149 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  

 

2 fachatim
3 sebur     
4 camull
5 los munts de sebur
   on neix lo gran      
   fluui Edil 
6 siacur 
7 iachion                                                     
8 singuj                                         
9 sugur                                                     
10 cigicalas            
2 Fachatim
3 Sebur     
4 Camull
5 Los munts de Sebur on neix lo gran fluvi Edil 
6 Siacur 
7 Jachion                                                     
8 Singui                                         
9 Sugur                                                     
10 Cigicíalas            
​
 

Il riferimento n. 1 è assente da questa trascrizione perché corrispondente in realtà al n. 22 della tavola precedente. 

  • letto 118 volte

B-C

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla carovana (B-C dell'edizione Grosjean 1977). 
Si segnala inoltre che la didascalia B della tavola precedente si riferisce in realtà a questa rappresentazione.
  
 
  • letto 45 volte

Edizione diplomatica

Dal momento che l'intera parte superiore della tavola è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

B-C

                                                                       aquesta carauana es partida del imp(er)i
                                                                       de sarra p(er) anar aalcatayo :-
  • letto 35 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Dal momento che l'intera parte superiore della tavola è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
 

B-C

 

aquesta carauana es partida del imp(er)i
de sarra p(er) anar aalcatayo :-
Aquesta caravana és partida del imperi de Sarra per anar a Alcatayo.
  • letto 20 volte

Testo e traduzione

Dal momento che l'intera parte superiore della tavola è capovolta, nel mappamondo come nell'edizione, l'immagine sotto la quale si presenta l'edizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
 

B-C

 

Aquesta caravana és partida del imperi de Sarra per anar a Alcatayo. Questa carovana è partita dall’impero del Sarra per andare al Catai.
  • letto 38 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'Asia centro-occidentale (D: riferimenti 11-17, 26 1] dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 126 volte

Edizione diplomatica

 

                                                                                           D
 

 

Per maggior chiarezza e un migliore raffronto con l'immagine, la trascrizione è divisa in due parti: prima si presenta la parte superiore, fino al riferimento 12, e a seguire quella inferiore.  

1], 26, 11-12

 
  
  
26. co(n)gica(n)ti
 
  
  
  
  
  
11. cotam
  
  
   
  
1 ASSIA
  
  

 
12. timitri
 

  
13-17
  

  
  
  
  
  
   
  
  
13. badale(n)ch
  
  
  
  
  
14. chabol
 
  
  
  
  
  
  
  
  
15. baspabicho
 
  
  
  
  
  
  
  
16. camar
 
  
  
  
  
  
  

17.moltas ciuitas magni
aq(ue)s edificha allexandri
rey demacedoni :-

 

  • letto 120 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 D
 

    

1 ASSIA
  
11. cotam
12. timitri
13. badale(n)ch 
14. chabol
15. baspabicho
16. camar
17. moltas ciuitas magni
     aq(ue)s edificha allexandri
     rey demacedoni :-

  
26. co(n)gica(n)ti
1 Assia
  
11. Cotam
12. Timitri
13. Badalench 
14. Chabol
15. Baspabicho
16. Camar
17. Moltas civitas magni, aques edifichà  Allexandri,  rey de Macedoni.
  
 
26. Congicanti
  • letto 98 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla regione storica del Turkestan occidentale (E ell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 101 volte

Edizione diplomatica

   
                                                                                      E
  

 
  
20. trabischa
  
   
18. zaraspa
21. calaycastro
  
19. choya
24. bocar
  
22. saray
25. samarchati
  
23. sista
29. coyandi
  
27. eui
28. amol
                                                                                                                       30. monts de amol finis perssia  
  • letto 103 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

18. zaraspa
19. choya
20. trabischa
21. calaycastro
22. saray
23. sista
24. bocar
25. samarchati 
27. eui
28. amol
29. coyandi
30. monts de amol finis perssia
 
18. Zaraspa
19. Choya
20. Trabischa
21. Calaycastro
22. Saray
23. Sista
24. Bocar
25. Samarchati 
27. Eui
28. Amol
29. Coyandi
30. Monts de Amol, finis Perssia
  • letto 61 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai Re Magi (F, 2] dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 110 volte

Edizione diplomatica

         
                                                                                     F

 

                                                    Aquesta pruuincia es appellada tarssia
                                                   delaqu al axiren .los .iii. reys fortsauis
                                                   eua(n)gueren en batlem de judea ab lurs dons
                                                   eadoraren ih(es)u (xrist) eson sebolits en la ciutat
                                                   de cologna adues iornades de bruges :-
  
 TARSSIA
  • letto 114 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Aquesta pruuincia es appellada tarssia
delaqu al axiren .los .iii. reys fortsauis
eua(n)gueren en batlem de judea ab lurs dons
eadoraren ih(es)u (xrist) eson sebolits en la ciutat
de cologna adues iornades de bruges :-
  
 TARSSIA
Tarssia
 
Aquesta pruvíncia és appellada Tàrssia, de la qual axiren los III reys fort savis e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons e adoraren Jhesu Christ e són sebolits en la ciutat de Cologna a dues jornades de Bruges.
  • letto 83 volte

Testo e traduzione

 

Tarssia
 
Aquesta pruvíncia és appellada Tàrssia, de la qual axiren los III reys fort savis e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons e adoraren Jhesu Christ e són sebolits en la ciutat de Cologna a dues jornades de Bruges.
Tarsia
  
Questa provincia è chiamata Tarsia. Da qui partirono i tre re estremamente savi, vennero a Betlemme di Giudea con i loro doni e adorarono Gesù Cristo. Sono sepolti nella città di Colonia a due giornate di viaggio da Bruges.
  • letto 36 volte

G1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola dedicata alla parte occidentale della penisola indiana (G riferimenti 33-37, 45-49, 51 ell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 140 volte

Edizione diplomatica

  

                                                                                        G 1
  

Per maggior chiarezza e un migliore raffronto con l'immagine, la trascrizione è stata divisa in due parti: prima viene presentata la fascia superiore, poi quella inferiore.

didascalia G, 45, 47
 

                                      LOREYDELLI

 

                                                           Açi esta un solda gran (e) podaros moltrich/
                                                     
 aquest solda ha .DCC. orifants (e) C.millia
                                                      
home(n)s acauall sots losou imp(er)i ha encara
                                                     
peons sens no(m)bre / En aquestes part ha
                                                     
molt or (e) moltes peres p(re)cioses :- :-

                           

                       45. bargelidda                        47. hocibelech

33-37, 46, 48-49, 51
 

33. checimo
      
34. damonela                               46. barochi   
                35. femenat                                                   48. neruala
                            36. ciutat de goga           37. canbetum              49. ciutat de delly       51. des(er)t deles indies    

 

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 

LOREYDELLI
 
Açi esta un solda gran (e) podaros moltrich/
aquest solda ha .DCC. orifants (e) C.millia
home(n)s acauall sots losou imp(er)i ha encara
peons sens no(m)bre / En aquestes part ha
molt or (e) moltes peres p(re)cioses :- :-
  
33. checimo
34. damonela
35. femenat   
36. ciutat de goga
37. canbetum            
45. bargelidda         
46. barochi             
47. hocibelch                  
48. neruala
49. ciutat de delly                                 
51. des(er)t deles indies  
           
 
Lo rey Delli
 
Açí està un soldà gran e podarós, molt rich; aquest soldà ha DCC orifants e C millia hòmens a cavall, sots lo sou imperi ha encara peons sens nombre. En aquestes part ha molt or e moltes péres precioses.

  
33. Checimo
34. Damonela
35. Femenat   
36. Ciutat de Goga
37. Canbetum            
45. Bargelidda         
46. Barochi             
47. Hocibelch                  
48. Neruala
49. Ciutat de Delly                                 
51. Desert de les Indies  
   

  • letto 121 volte

Testo e traduzione

 

 

Lo rey Delli
 

Açí està un soldà gran e podarós, molt rich; aquest soldà ha DCC orifants e C millia hòmens a cavall, sots lo sou imperi ha encara peons sens nombre. En aquestes part ha molt or e moltes péres precioses.

  
33. Checimo
34. Damonela
35. Femenat   
36. Ciutat de Goga
37. Canbetum            
45. Bargelidda         
46. Barochi             
47. Hocibelch                  
48. Neruala
49. Ciutat de Belly                                 
51. Desert de les Indies  
   

Il re di Delhi
  
Qui si trova un soldato grande e poderoso, molto ricco; questo soldato ha 700 elefanti e 100 000 cavalieri, sotto il suo comando ci sono inoltre innumerevoli fanti. In queste zone c'è molto oro e molte pietre preziose.
 
    
34. Daibul
35. Somanth
  
37. Cambay
  
46. Bharuch
  
   
49. Città di Delhi
51. Deserto delle Indie
  • letto 35 volte

G2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'India sud-occidentale (G riferimenti 38-44 ell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

            
                                                                                    G

 

38. cap de paschinor
 
50. ialeym
 
39. cocjntaya
 
 
 
40. paychinor
 
  
 
 
41. chintabor
 
  
  
 
42. nandor
 
  
  
 
43. pescamor
 
  
 
44. manGanor
 
 
 
  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
38. cap de paschinor
39. cocjntaya
40. paychinor
41. chintabor
42. nandor
43. pescamor
44. manGanor
50. ialeym
38. Cap de Paschinor
39. Cocintaya
40. Paychinor
41. Chintabor
42. Nandor
43. Pescamor
44. Manganor
50. Jaleym
  • letto 80 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola realtiva al regno di Vijayanagara (H ell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 93 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                           H
  

 
 
 
 
52. diogil

Açi senyreia lo rey colobo (xristia)
pruuincja de columbo :- :-
  
  

  
  
  
 53. bixder

 
   
  
  

 
 
 
55. ciutat d(e) columbo
  
  
  
  
  
54. elly

 
  • letto 105 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 
Açi senyreia lo rey colobo (xristia)
pruuincja de columbo :- :-

52. diogil  
53. bixder
54. elly
55. ciutat d(e) columbo
Açí senyreja lo rey Colobo, christià; pruvíncia de Columbo :- :-

52.Diogil  
53. Bixder
54. Elly
55. Ciutat de Columbo
  • letto 73 volte

I-K

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'Oceano Indiano (I-K dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 113 volte

Edizione diplomatica

Per maggiore chiarezza la trascrizione è divisa in due parti: prima si presenta la fascia superiore, poi quella inferiore. 

I-K
 

  
I
  

 [E s]apiats q(ue) aquestes naus son appella
 des inchi (e) han .lx. coldes decarena
 (e) hobren .xxx.iiij. coldes (e) mey(n)s han
 [.]cara de .iiij. arbres fins en .x. (e) les
 [.]es ueles son de canes (e) de palma

K
 

                      En lamar jn dich enlaqual son p eschades (e) a y illes
                      molt riques mas los peschados a bans que deuallen
 [..]
la lecotra* alamar dien ses en cantacions p(er) les quals los
                      pexos molt fugen esi per auentura los pescados
                      deuelauen pescara q(ue) no aguessen dites les lurs en
                      cantacions los pexos los menjarien (e) aço es molt
                      prouadacosa :-

* Trascrizione priva di riferimento numerico perché mancante nell'edizione Grosjean 1977. 

  • letto 119 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                                                                                 

I  
[E s]apiats q(ue) aquestes naus son appella
des inchi (e) han .lx. coldes decarena
(e) hobren .xxx.iiij. coldes (e) mey(n)s han
[.]cara de .iiij. arbres fins en .x. (e) les
[.]es ueles son de canes (e) de palma
E sapiats que aquestes naus són appellades Inchi e han LX coldes de carena e hobren XXXIIII coldes e meyns han [.]cara de IIII arbres fins en X e les [.]es veles són de canes e de palma
K  
[..]la lecotra
 
                   
En lamar jn dich enlaqual son p eschades (e) a y illes
molt riques mas los peschados a bans que deuallen
alamar dien ses en cantacions p(er) les quals los
pexos molt fugen esi per auentura los pescados
deuelauen pescara q(ue) no aguessen dites les lurs en
cantacions los pexos los menjarien (e) aço es molt
prouadacosa :-
[..]la lecotra

                 
En la mar Indich en la qual són peschades e ay illes molt riques, mas los peschadós abans que devallen al amar dien ses encantacions per les quals los pexos molt fugen. E si per aventura los pescadós develaven pescar a que no aguessen dites les lurs encantacions, los pexos los menjarien, e açò és molt provada cosa.
  • letto 124 volte

Testo e traduzione

                                                                                 

I  
E sapiats que aquestes naus són appellades Inchi e han LX coldes de carena e hobren XXXIIII coldes e meyns han [.]cara de IIII arbres fins en X e les [.]es veles són de canes e de palma
Sappiate che queste navi sono chiamate «inchi» e hanno sessanta cubiti di carena e trentaquattro cubiti e hanno anche da quattro fino a dieci alberi e le vele sono di canne e palma.
K  
[..]la lecotra

                 
En la mar Indich en la qual són peschades e ay illes molt riques, mas los peschadós abans que devallen al amar dien ses encantacions per les quals los pexos molt fugen. E si per aventura los pescadós develaven pescar a que no aguessen dites les lurs encantacions, los pexos los menjarien, e açò és molt provada cosa.
 
  • letto 27 volte

TAVOLA 11

La trascrizione della tavola seguirà la suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Trascrizione a cura di Giulio Avincola

Vai alla riproduzione su Gallica [17]

  • letto 314 volte

A

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alla non meglio identificata isola di falchi e girifalchi (A dell'edizione Grosjean 1977).
  
  • letto 105 volte

Edizione diplomatica

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  

A

 

                                                                                           En aquestes illes nexen molt bons
                                                                          grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita
                                                                          dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n)
                                                                          ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :-
  • letto 113 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

  

En aquestes illes nexen molt bons
grifalts (e) falcons los quals los h(ab)ita
dors no gosen pendre si no p(er) us del gra(n)
ca senyor (e) emp(er)ador del catayo :-
En aquestes illes nexen molt bons grifalts e falcons los quals los habitadors no gosen pendre sinó per ús del gran Ca, senyor e emperador del Catayo.
  • letto 55 volte

Testo e traduzione

L'immagine sotto la quale si presenta l'edizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

    
En aquestes illes nexen molt bons grifalts e falcons los quals los habitadors no gosen pendre sinó per ús del gran Ca, senyor e emperador del Catayo.
In queste isole nascono molti buoni girifalchi e falchi i quali non possono essere presi dagli abitanti se non per volontà del Gran Khan, signore e imperatore del Catai.
  • letto 33 volte

B

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa ai riti funebri (B dell'edizione Grosjean 1977). 

  • letto 92 volte

Edizione diplomatica

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  
  

B

  

          sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta
          regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços
          porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts
          ploren es deuesse algunes uegades mas atart que
          les mullers dels morts selançen ab los marits alf
          och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm
          lers
  • letto 104 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  

B

  

sapiats q(ue) los homen s (e) les fembres de aquesta regio quant son morts ab esturments (e) ab solaços porten los acremar / Emp(er)o los parents dels morts ploren es deuesse algunes uegades mas atart que
les mullers dels morts selançen ab los marits alf
och les marits emp(er)o null temps no silançen ab lusm lers
Sapiats que los hòmens e les fembres de aquesta regió quant són morts ab esturments e ab solaços porten-los a cremar, emperò los parents dels morts ploren. Esdevé-sse algunes vegades, mas a tart, que les mullers dels morts se lançen ab los marits al foch, les marits emperò null temps no s'i lançen ab lus mlers
 
  • letto 63 volte

Testo e traduzione

 

Sapiats que los hòmens e les fembres de aquesta regió quant són morts ab esturments e ab solaços porten-los a cremar, emperò los parents dels morts ploren. Esdevé-sse algunes vegades, mas a tart, que les mullers dels morts se lançen ab los marits al foch, les marits emperò null temps no s'i lançen ab lus m[u]lers.
Sappiate che gli uomini e le donne di questa regione, quando sono morti, vengono portati a cremare con accompagnamento musicale e con allegria, anche se i parenti del morto piangono. In alcune occasioni, ma raramente, accade che le mogli del morto si lancino tra le fiamme con i mariti, però non accade mai che i mariti si lancino dalle mogli.
 
  • letto 25 volte

C-D-E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa a Alessandro Magno, Gog e Magog (C-D-E dell'edizione Grosjean 1977), strettamente legata alle sezioni A-B della tavola successiva. 

  

  • letto 121 volte

Edizione diplomatica

 

C-D-E
 

 

Per favorire il raffronto con la scrittura, l'immagine originale è stata divisa in tre parti, ognuna delle quali è stata capovolta.
  
E
 
aquest son dematall (e) aquests
feu fer allexandri rey gran (e)
poderos

 

C
 

muntanyes decaspis dinsles quals allexandri     
uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales     
nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len     
gita per lasua art ep(er) la sua art encloy aqui     
los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los     
.ii. images dematall los demut scrits     
item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s     
de gens quj no dupten a manjar tota     
carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue)     
u
endra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui)     
aualardel cel quils confond[r]a:-
     

  

D
  
  • letto 106 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Per favorire la leggibilità, l'immagine originale è stata ruotata. 

 

 
  
 
  
  
E
  
  
  
  
  
  
  
  
  
C

 

E  
aquest son dematall (e) aquests
feu fer allexandri rey gran (e) 
poderos
Aquest són de matall, e aquests féu fer Allexandri, rey gran e poderos.
C  
muntanyes decaspis dinsles quals allexandri     
uju arbres ten altsqueles sajnes tochauen ales     
nu(us) eaqui cujdamorir si no q(ue) setanat len     
gita per lasua art ep(er) la sua art encloy aqui     
los tartres gog (e) magog (e) p(er) els feu los     
.ii. images dematall los demut scrits     
item encloy aq(ue) molts diu(er)ses ge[..]racjo(n)s     
de gens quj no dupten a manjar tota     
carn crua eaquesta eslagen(era)cio ab q(ue)     
u
endra anti (chri)st elalurfi sera foc q(ui)     
aualardel cel quils confond[r]a:-
 
Muntanyes de Caspis dins les quals Allexandri  viu arbres ten alts que les saines tochaven a les  nuus, e aquí cuidà morir, sinó que Setanat l'en  gità per la sua art. E per la sua art encloy aquí los Tartres Gog e Magog e per éls féu los II images de matall, los demut scrits. Item encloy aque molts diverses ge[..]racions de gens qui no dupten a manjar tota carn crua. E aquesta és la generació ab que vendra Antichrist e la lur fi serà foc qui avalar del cel qui.ls confondra. 

 

  • letto 106 volte

Testo e traduzione

Per favorire la leggibilità, l'immagine originale è stata ruotata. 

 

 
  
 
  
  
E
  
  
  
  
  
  
  
  
  
C

 

E  
Aquest són de matall, e aquests féu fer Allexandri, rey gran e poderos.
Queste sono di metallo e le fece fare Alessandro, re grande e potente.
C  
Muntanyes de Caspis dins les quals Allexandri  viu arbres ten alts que les saines tochaven a les  nuus, e aquí cuidà morir, sinó que Setanat l'en gità per la sua art. E per la sua art encloy aquí los Tartres Gog e Magog e per éls féu los II images de matall, los demut scrits. Item encloy aque molts diverses ge[ne]racions de gens qui no dupten a manjar tota carn crua. E aquesta és la generació ab que vendra Antichrist e la lur fi serà foc qui avalar del cel qui.ls confondra. 
Montagne del Caspio nelle quali Alessandro vide alberi così alti che le cime toccavano le nuvole e qui stava per morire, se non fosse stato per Satana che lo ha tirato fuori per la sua abilità. Con la sua abilità rinchiuse qui i tartari Gog e Magog, e per loro fece le due immagini di metallo descritte sopra. Ha chiuso qui diverse generazioni di gente che non teme di mangiare carne cruda. Questa è la generazione che con la quale verrà l’Anticristo e la loro fine avverrà con il fuoco che cadrà dal cielo e li scioglierà.

 

  • letto 26 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relative all'Asia Centrale (F dell'edizione Grosjean 1977). 

 

  • letto 87 volte

Edizione diplomatica

F (1-5)

 

 

  
Dal momento che l'intera parte superiore è capovolta, nell'atlante come nell'edizione, l'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.

  

 
  
  
  
  
  
 5. chiancha
  
   

  
  
  
   
 
  
 
3. sinaciu(us)

 
  
  
  
  
  
 
1. tanduch
 

 
  
  
  
  
  
4.  cjagamor
  
 
  
  
  
  
  
2. zazaber

 

  • letto 99 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  

1. tanduch
2. zazaber
3. sinaciu(us)
4.  cjagamor
5. chiancha
1. Tanduch
2. Zazaber
3. Sinaciuus
4.  Ciagamor
5. Chiancha

 

  • letto 43 volte

G

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla città di Lop (didascalia G e riferimento 6 dell'edizione Grosjean 1977).

 

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

 L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  

G, 6
 
   En aquesta ciutat de lop uenen
   m(er)caders deuers lo jn peri de sarra
   p(er) ana aalcatayo per lacarera dre
   ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes
   (e) ab camels:- 
  
                                                                                             6. ciutat de lop

 
  • letto 93 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

  

6. ciutat de lop
  
En aquesta ciutat de lop uenen
m(er)caders deuers lo jn peri de sarra
p(er) ana aalcatayo per lacarera dre
ta (e) uan ab bo(us) (e) ab carretes
(e) ab camels:- 
6. Ciutat de Lop
  
En aquesta ciutat de Lop vénen mercaders devers lo inperi de Sarra per ana a Alcatayo per la carera dreta e van ab bous e ab carretes e ab camels:- 
  • letto 43 volte

Testo e traduzione

L'immagine sotto la quale si presenta l'edizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

 

  

6. Ciutat de Lop
  

En aquesta ciutat de Lop vénen mercaders devers lo inperi de Sarra per ana a Alcatayo per la carera dreta e van ab bous e ab carretes e ab camels:- 
6. Città di Lop
  
In questa città di Lop vengono mercanti dall’impero del Sarra per andare nel Catai seguendo una strada dritta; viaggiano con buoi, carri e cammelli.
  • letto 26 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relative all'Asia centrale (H dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 83 volte

Edizione diplomatica

  
H (7-10)
  


  
7. elbeit
  
  
  
9. chancjo
  
8. carachora

 
 
 
10. piginea

  • letto 98 volte

Edizione diplomatico-interpretativa


 
7. elbeit 
8. carachora
9. chancjo
10. piginea
7. Elbeit 
8. Carachora
9. Chancio
10. Piginea
  • letto 69 volte

I-K

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Kahnato Chagatai (didascalie I-K, riferimenti 11-14 dell'edizione Grosjean 1977). 
  

 

  • letto 128 volte

Edizione diplomatica

  

I, K, 11-15
 

  
Per maggior chiarezza la trascrizione è stata divisa in tre parti e l'immagine relativa al riferimento 11 è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  

I1, 11

 

loloch quis assella ysicol / En aquest
loch es.j. monestir de frares ermenjans
en segons ques diu es locors de sent
math(e)i apostol (e) euangelista:-
  
                                      11. yssicol
  
  
   
 
  
  
  
  
  
                                   11. yssicoll
 
 
I2, 12-14
  
  
  
  
  
  
  
  
12. chabol
  
  
  
  
13. camar
  
  
  
  
  
  
  
14. ciutat d(e)
       baldassia
 
K

 

Açi senyoreya lorey chabech     
senyor qui es dit del imp(er)ij de     
medeja aquest esta en emalech:-    
  • letto 125 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

I  
loloch quis assella ysicol / En aquest
loch es.j. monestir de frares ermenjans
en segons ques diu es locors de sent
math(e)i apostol (e) euangelista:-
11. yssicol
11. yssicoll
12. chabol
13. camar
14. ciutat d(e)
       baldassia
Lo loch qui.s assella Yssicol. En aquest loch és I monestir de frares ermenians en, segons que.s diu, és lo cors de Sent Mathei apòstol et evangelista.

11. Yssicol/ Yssicoll

12. Chabol
13. Camar
14. Ciutat de Baldassia

K  
Açi senyoreya lorey chabech     
senyor qui es dit del imp(er)ij de     
medeja aquest esta en emalech:- 
Açí senyoreya lo rey Chabech, senyor qui és dit del Imperii de Medeia. Aquest està en Emalech.
  • letto 64 volte

Testo e traduzione

 

I  
Lo loch qui.s appella* Yssicol. En aquest loch és I monestir de frares ermenians en, segons que.s diu, és lo cors de Sent Mathei apòstol et evangelista.

11. Yssicol/ Yssicoll

12. Chabol
13. Camar
14. Ciutat de Baldassia

Questo luogo si chiama Ysyk-Köl. Qui c’è un monastero di frati armeni e, secondo quanto si dice, c’è il corpo di San Matteo apostolo ed evangelista.
  
11. Ysyk-Köl/ Ysyk-Köl
12. Kabul
13. 
Kashmir
 
K  
Açí senyoreya lo rey Chabech, senyor qui és dit del Imperii de Medeia. Aquest està en Emalech. Qui domina il re Chabech, signore di quello che è detto Impero Mediano. Egli si trova ad Emalech.

* Corretto su assella, chiaramente erroneo.

  • letto 24 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai cercatori di diamanti (didascalia L e riferimento 15 dell'edizione Grosjean 1977).

 

  • letto 97 volte

Edizione diplomatica

 

L, 15
 

  
L'immagine sotto cui si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 
  

                                                                                                15. monts d(e) baldasia
  
                                                                                             Aquest homens son alets a cullir dia
                                                                            mants mas p(er) tal comels no poden
                                                                            puiar enlos munts on son los diamants

                                                                            lancen (e) giten carns artifficiosament
                                                                            la on son los pedres (e) les pedres pe
                                                                            guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll
                                                                            loch puys les pedres q(ue) tenen ales
                                                                            carns chaen als auçells (e) axi son
                                                                            atrobades (e) aço troba allexandri :-
  • letto 103 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

L'immagine originale è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.


 

15. monts d(e) baldasia
  
Aquest homens son alets a cullir dia
mants mas p(er) tal comels no poden
puiar enlos munts on son los diamants
lancen (e) giten carns artifficiosament
la on son los pedres (e) les pedres pe
guen se ales carns (e) giten les daq(ue)ll
loch puys les pedres q(ue) tenen ales
carns chaen als auçells (e) axi son
atrobades (e) aço troba allexandri :-
15. Monts de Baldasia
 
Aquest hòmens són alets a cullir diamants; mas per tal comels no poden pujar en los munts on són los diamants, lancen et giten carns artifficiosament là on són los pedres, e les pedres peguen.se a les carns et giten-les d’aquell loch puys les pedres que tenen ales carn chaen als auçells, e axí són atrobades et aço troba Allexandri.

 

  • letto 47 volte

Testo e traduzione

L'immagine originale è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.


 

15. Monts de Baldasia
 
Aquest hòmens són alets a cullir diamants; mas per tal comels no poden pujar en los munts on són los diamants, lancen et giten carns artifficiosament là on són los pedres, e les pedres peguen.se a les carns et giten-les d’aquell loch. Puys les pedres que tenen a les carn chaen als auçells, e axí són atrobades et aço troba Allexandri.
 
  
Questi uomini sono andati a cercare diamanti; ma dato che non possono salire sui monti dove sono i diamanti, lanciano e gettano ingegnosamente carne là dove sono le pietre, e le pietre si attaccano alla carne e si staccano. Poi le pietre attaccate alla carne cadono agli uccelli, e così vengono ritrovate e così le trovò Alessandro.

 

  • letto 26 volte

M-N

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'India e all'Asia sud-orientale (M-N dell'edizione Grosjean 1977).

 

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

Per maggior chiarezza e un miglior raffronto con l'immagine, la trascrizione si presenta suddivisa in due parti, prima la fascia superiore poi quella inferiore. 
  

M-N
 

  

M, 16-18, 24, 29


  
   
  
  
 

  
  
  
  
   
   
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
17. carachoiant
 
16. ciutat de balçia
  
Açi senyoreya lo rey steue (christia)
açi es lo cors desent thomas a
postol mira p(er) laciutat butifilis:-
  
  
24. finis indie
18. bassia
29. michem

  
 

  
19-23, 25-28

 
28. janpa
27. lingo
26. thighe
25. penta
23. bangala
    
22. butifilis
  
21. mjrapor
  
 
20. setemeltj
  
  

19. carocam

 
  • letto 89 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

16. ciutat de balçia
17. carachoiant
16. Ciutat de Balçia
17. Carachoiant
M  
Açi senyoreya lo rey steue (christia)
açi es lo cors desent thomas a
postol mira p(er) laciutat butifilis:-
Açí senyoreya lo rey Steve Christià. Açí és lo cors de Sent Thomàs apòstol; mira per la ciutat Butifilis.
18. bassia
19. carocam
20. setemeltj
21. mjrapor
22. butifilis
23. bangala
24. finis indie
25. penta
26. thighe
27. lingo
28. janpa
29. michem
18. Bassia
19. Carocam
20. Setemelti
21. Mirapor
22. Butifilis
23. Bangala
24. Finis Indie
25. Penta
26. Thighe
27. Lingo
28. Janpa
29. Michem
  • letto 48 volte

O

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al regno del Gran Kan (O dell'edizione Grosjean 1977).
  

  • letto 67 volte

Edizione diplomatica

O (30-36)
  


 
35. aocjam

 
34. p(er) zardadain
   
    
    
 
33. chianfuy  
 
  
  
  
  
30. ciutat de cayna(n)
      açi finis catayo
   
36. calajan
  
  
  
  
  
  
  
  
  
31. ermjnjo
      ciujtas

32. cincalan
  • letto 83 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

  

30. ciutat de cayna(n)
      açi finis catayo

31. ermjnjo
      ciujtas

32. cincalan
33. chianfuy  
34. p(er) zardadain
35. aocjam
36. calajan
30. Ciutat de Caynan.  Açi finis catayo
31. Ermjnjo civitas
32. Cincalan
33. Chianfuy  
34. Perzardadain
35. Aociam
36. Calaian
  • letto 54 volte

P

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ai Pigmei (P dell'edizione Grosjean 1977).

  

 

  • letto 107 volte

Edizione diplomatica

P

 

                              açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs
    eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..]
    atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......]
    de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......]
    prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....]
    menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :-
  • letto 90 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

açi nexen hom(en)s pochs quj no han sino .v. palms d(e) lo(n)chs
eja ssia q(ue) sien pochs/ (e) no aptes afer coses greus/ ells emp(er)o son forts (e) [..] 
atexir (e) a guardar bestiar/ esepiats q(ue) aquests home(n)s con son de .x[......] 
de aqui auant engenren/ (e) entro a .xl. anys cumuname(n)t ujuen e [......] 
prosp(er)iatat/ Eualentament se de fenen deles gru es/ (e) les prenen [.....] 
menjen/ açi feneys la terra del senyor de catayo :-
 
Açí nexen homens pochs qui no han sinó .v. palms de lonchs; e jassia que sien pochs e no aptes a fer coses greus, ells empero són forts e [...] a texir e a guardar bestiar; e sepiats que aquests hòmens con són de X[....] de aquí avant engenren e entrò a XL anys cumunament viven e [.....] prosperiarat. E valentament se defenen de les grues e les prenen [......] menjen. Açí feneys la terra del senyor de Catayo.
  • letto 45 volte

Testo e traduzione

 

Açí nexen homens pochs qui no han sinó .v. palms de lonchs; e jassia que sien pochs e no aptes a fer coses greus, ells empero són forts e [aptes] a texir e a guardar bestiar; e sepiats que aquests hòmens con són de X [ayns] de aquí avant engenren e entrò a XL anys cumunament viven e [.....] prosperiarat. E valentament se defenen de les grues e les prenen [e les] menjen. Açí feneys la terra del senyor de Catayo.
Qui nascono pochi uomini che non sono alti nemmeno V palmi; sebbene siano pochi e non portati a fare lavori pesanti, sono però forti e portati a tessere e a guardare il bestiame; si sappia inoltre che questi uomini generano figli a partire dai dodici anni e vivono di solito fino a quaranta anni e [...] prosperità. Valentemente si difendono dalle gru e le catturano e le mangiano. Qui finisce la terra del signore del Catai.
  • letto 27 volte

Q

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola dedicata all'isola di Jana, da identificarsi probabilmente con Java (didascalia Q e riferimenti numerici 37-40; 1] dell'edizione Grosjean 1977).
  

 

  • letto 77 volte

Edizione diplomatica

La trascrizione è stata suddivisa in due parti per maggior chiarezza: prima si presenta la parte relativa ai riferimenti 27-41 e 1], poi la didascalia Q. 

Q

 

  
(37-41; 1])
 
 
  
  
39. malao
40. reGio
      femarum

  
  
  
  
38. auzul
  
  
 
1] ILLA IANA
  
  
  
 
37. 
semescra

  

Didascalia Q

    En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels
    species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[......]
    qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son
    axi mateix aquj maçis (e) folii :-

 

  • letto 100 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

1] ILLA IANA
37. 
semescra
38. auzul
39. malao
40. reGio
      femarum
1] Illa Iana
37. 
Semescra
38. Auzul
39. Malao
40. Regio femarum
Q  
En la illa iana ha molts arbres li a(n)y lo es camphora sandels species subtils garenga nou moscada arbres de ca[n]y[.....] qual es pus preciosa de qual seuol altra de tota la india (e) son axi mateix aquj maçis (e) folii :-
En la illa Iana ha molts arbres li any; lo és càmphora, sàndles, spècies subtils, garenga, nou moscada, arbres de cany[.....], qual és pus preciosa de qual se vol altra de tota la India, e són axí mateix aqui maçís e folii.
  • letto 49 volte

Testo e traduzione

 

1] Illa Iana
37. 
Semescra
38. Auzul
39. Malao
40. Regio femarum
 
   
En la illa Iana ha molts arbres li any; lo és càmphora, sàndles, spècies subtils, garenga, nou moscada, arbres de cany[.....], qual és pus preciosa de qual se vol altra de tota la India, e són axí mateix aqui maçís e folii.
 
  • letto 22 volte

R

Si rendono disponibili edizione diplomatica, diplomatico-interpretativa e traduzione della porzione della tavola relativa alle isole del Mar Cinese Meridionale (R e riferimento 41 dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 80 volte

Edizione diplomatica

 

R, 41

 

  
  
  
41. caynam
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
insula mudor(um)
in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s
po(r)ta(n)t uno(m) faliun
antes (et) ret(ro) alium
  • letto 105 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

41. caynam 41. Caynam
insula mudor(um)
in q(uo) ho(m)i(n)es (e) mulier(e)s
po(r)ta(n)t uno(m) faliun
antes (et) ret(ro) alium
Insula Mudorum in quo homines e mulieres portant unom faliun antes e retro alium.
  • letto 82 volte

Testo e traduzione

 

41. Caynam 41. Hainan*
Insula Mudorum in quo homines e mulieres portant unom faliun antes e retro alium.
Isola dei nudi, nella quale uomini e donne portano una foglia davanti e un'altra dietro.

* Per l'identificazione del toponimo vd. Liščák 2017 e relativa bibliografia.

  • letto 24 volte

TAVOLA 12

La trascrizione della tavola si basa sulla suddivisione e i riferimenti tratti dall'edizione Grosjean 1977, di seguito riprodotta.

Trascrizione a cura di Giulio Avincola.

Vai alla riproduzione su Gallica [18]

  • letto 290 volte

A-B

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa ad Alessandro Magno, Gog e Magog (A-B dell'edizione Grosjean 1977), da leggersi in stretta correlazione con le sezioni C-D-E della tavola precedente.

 

  • letto 103 volte

Edizione diplomatica

 

A-B

 

 

La trascrizione è stata suddivisa in due parti dal momento che le corrispondenti immagini nel mappamondo sono orientate in due versi opposti. La prima, contrassegnata nell'edizione dalla lettera A, è stata pertanto ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.  

    

A

  

 
  
  
  
  
logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de
magog aquest exira en te(m)ps
dante (chri)st ab molta gent :-
  
GOG IMAGOG

  
B
  

   
  
  
  
  
  
  
Rey allexandrj
  • letto 101 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

A  
1. GOG IMAGOG
logran se(n)yor p(ri)ncep de gog (e) de
magog aquest exira en te(m)ps
dante (chri)st ab molta gent :-
1. Gog i Magog 
Lo gran senyor princep de Gog e de Magog. Aquest exirà en temps d’Antechrist ab molta gent.
B  
Rey allexandrj
Rey Allexandri
  • letto 60 volte

Testo e traduzione

 

A  
1. Gog i Magog 
Lo gran senyor princep de Gog e de Magog. Aquest exirà en temps d’Antechrist ab molta gent.
1. Gog e Magog
Il gran signore e principe di Gog e Magog. Egli uscirà nei tempi dell’Anticristo con molta gente.
B  
Rey Allexandri
Re Alessandro
  • letto 23 volte

C

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'Anticristo (C dell'edizione Grosjean 1977), da leggersi in relazione a quella riguardante Gog e Magog (A).

 

  • letto 97 volte

Edizione diplomatica

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura.
   
                                                                                    C
 

                                                                                                                   MARE OCHCEANUM
  
                              Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym                   
                       de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen                   
                       çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat                   
                       dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se                   
                       que rehedifficara lo temple:-                 

 

  • letto 118 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

MARE OCHCEANUM Mare Ochceanum
 Ante(chri)st/ aquest sera nudrit en Goraym
de galilea/ Econ haura .xxx. anys comen
çara aprricar en j(herusa)lem (e) contra tota u(er)itat
dira q(ue) ell es (chri)st fill de deu uju idiu se
que rehedifficara lo temple:-
Antechrist: aquest serà nudrit en Goraym de Galilea. E con haurà XXX anys començarà a prricar en Jherusalem e, contra tota veritat, dirà que ell és Christ fill de Deu viu i diu se que rehedifficarà lo temple.
 
  • letto 60 volte

Testo e traduzione

 

Mare Ochceanum Oceano
Antechrist: aquest serà nudrit en Goraym de Galilea. E con haurà XXX anys començarà a preicar* en Jherusalem e, contra tota veritat, dirà que ell és Christ fill de Deu viu i diu se que rehedifficarà lo temple.
Anticristo: egli sarà cresciuto in Corazin in Galilea. Quando avrà trenta anni comincerà a predicare a Gerusalemme e, contro ogni verità, dirà che lui è Cristo il figlio di Dio vivo si dice che riedificherà il tempio.
* corretto su prricar
  • letto 27 volte

D

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'opera di proselitismo in terre lontane (D dell'edizione Grosjean 1977). 
  

  • letto 126 volte

Edizione diplomatica

L'immagine sotto la quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

  
                                                                                            D
 

 ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells 
                                                    qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en                                                  affricha (e) alidia Esegueix se ales illes
        lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh   
                 oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia   
ales gens:-  
 
  • letto 109 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

ysayas p(ro)pheta lxvij. tramatre daquells
qui saluats seran ales ge(n)ts en la mar en   
affricha (e) alidia Esegueix se ales illes   
lu(n)y aaquells qui no ho(n)yran demi (e) no ueh 
oran lagloria mia (e) anu(n)ciaran la gl(or)ia mia 
ales gens:-  
Ysayas propheta, LXVII: «Tramatré d'aquells qui salvats seran a les gents en la mar, en Affricha et a Lídia». E segueix: «Se a les illes luny, a aquells qui no honyran de mi et no vehoran la glòria mia e anunciaran la gloria mia a les gens».
  • letto 67 volte

Testo e traduzione

 

Ysayas propheta, LXVII: «Tramatré d'aquells qui salvats seran a les gents en la mar, en Affricha et a Lídia» e segueix-se: «a les illes luny, a aquells qui no honyran de mi et no vehoran la glòria mia e anunciaran la gloria mia a les gens».
Profeta Isaia, LXVII: «Manderò coloro che sono stati salvati ai popoli del mare, in Africa e Lidia» e segue: «alle isole lontane, a quelle che non hanno sentito nulla di me e non hanno visto la mia gloria e annunceranno la mia gloria ai popoli».
  • letto 25 volte

E

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa al Gran Kahn (E dell'edizione Grosjean 1977).

  

  • letto 104 volte

Edizione diplomatica

L'immagine accanto alla quale si presenta la trascrizione è stata ruotata per favorire il raffronto con la scrittura. 

   
                                                                                     E
  

 
lo maior princep de tots los tartres
ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/
aquest emperador es molt pus rich
de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o]
mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m]
caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....]
xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..]
en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[..]
de lany/ (e) axi dels altres per orda
  
  
  
  
  can [...]
  
  
  
  
  
  

  
  
  
  

 

  • letto 111 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

lo maior princep de tots los tartres
ha nom holubeim/ q(ue) uol di granca/
aquest emperador es molt pus rich
de tots los altres/ enperado(re)s de tot [.o]
mon/ aquest emp(er)ador guarden .xij. [m]
caualles/ (e) han/ .iiji. capitans/ aqu[....]
xij. millia caualles/ (e) cascu capita[..]
en lacort absacopa(n)ya per .iij. mes[...]
de lany/ (e) axi dels altres per orda
 
can [...]
Lo major príncep de tots los Tartres ha nom Holubeim, que vol di Gran Ca. Aquest emperador és molt pus rich de tots los altres enperadores de tot [.]o món. Aquest emperador guarden XII.M cavallés e han IIII capitans; aqu[....] XII míllia cavallés e cascú capita[..] en la cort ab sa copanya per III mes[..] de l’any, e axí dels altres per orda.
  
can [...]
  • letto 63 volte

Testo e traduzione

 

Lo major príncep de tots los Tartres ha nom Holubeim, que vol di Gran Ca. Aquest emperador és molt pus rich de tots los altres enperadores de tot [l]o món. Aquest emperador guarden XII.M cavallés e han IIII capitans aqu[ests] XII míllia cavallés; e cascú capita [és]* en la cort ab sa copanya per III mes[es] de l’any, e axí dels altres per orda.
  
can [...]
Il più grande principe di tutti i Tartari ha nome Holubein, che vuol dire «Gran Khan». Questo imperatore è molto più ricco di tutti gli altri imperatori di tutto il mondo. Viene protetto da dodicimila cavalieri e questi dodicimila cavalieri hanno quattro capitani; e ciascun capitano è nella corte con la sua compagnia per tre mesi dell’anno, e così gli altri, in ordine.

can [...]

* la congettura di Grosjean (és) e quella di Buchon (va) sono entrambe plausibili. Si sceglie la prima perché sembra corrispondere meglio alle tracce di inchiostro appena visibili. 

  • letto 32 volte

F

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alla città di Chambalech, odierna Pechino (F dell'edizione Grosjean 1977).
  

  • letto 96 volte

Edizione diplomatica

     
                                                                                     F; 1-3
  

            1  cjuitas de                                 sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t
                chanbalech magnis    q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se
                canis catayo :-                              deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de
                                                                        chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada
            2-3 chanbalech                                   ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x.
                                                                                                                passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a
                                                                                               en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus
                                                                                                     ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna
                                                                                                                porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa
                                                                                                                                             mas p(er) honor d(e)l senyor :-                                                                      

 

  • letto 141 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

                                                                                

 

1  cjuitas de 
    chanbalech magnis
 
    canis catayo :-  
2-3 chanbalech                              
sapiats q(ue)acosta la ciutat d(e) chambalech auja una gran ciutatantigame(n)t
q(ue) auja nom guaribalu elo gra(n) cha troba p(er) lestornomja q(ue) aquesta ciutat se
deuja reuelar co(n)tra el axi q(ue) feula desabitar e feu fer aquesta ciutat de
chabalech E a enuiro(n) aquesta ciutat .xxiiij. legues ees molt ben murada
ees acayre si q(ue) a cascun cayre ha .vj. legues ehadalt .xx. passes e .x.
passes de gros eay xij. portes eay .j. gran tor(r)a
en q(ue) sta un seyn q(ui) sona ap(re)n son oabans axi pus
ha sonat no gossa anar negu(n) p(er) uilla e acascuna
porta guarden mill home(n)s no p(er) teme(n)ssa
mas p(er) honor d(e)l senyor :-  
 
1  Ciuitas de Chanbalech, Magnis Canis Catayo :-  
2-3 Chanbalech    
Sapiats que acosta la ciutat de Chambalech avia una gran ciutat antigament que avia nom Guaribalu. E lo Gran Cha trobà per l’estornomia que aquesta ciutat se devia revelar contra él, axí que féu-la desabitar e féu fer aquesta ciutat de Chabalech. E a environ aquesta ciutat XXIIII legues e és molt ben murada e és a cayre, sí que a cascun cayre ha VI legues e ha d’alt XX passes e X passes de gros e ay XII portes e ay I gran torra en que sta un seyn qui sona apren son o abans. Axí pus ha sonat, no gossa anar negun per villa; e a cascuna porta guarden mill hòmens no per temenssa mas per honor del senyor.

 

  • letto 70 volte

Testo e traduzione

                                                                                

 

1  Ciuitas de Chanbalech, Magnis Canis Catayo :-  
2-3 Chanbalech    
  
Sapiats que acosta la ciutat de Chambalech avia una gran ciutat antigament que avia nom Guaribalu. E lo Gran Cha trobà per l’estornomia que aquesta ciutat se devia revelar contra él, axí que féu-la desabitar e féu fer aquesta ciutat de Chabalech. E a environ aquesta ciutat XXIIII legues e és molt ben murada e és a cayre, sí que a cascun cayre ha VI legues e ha d’alt XX passes e X passes de gros e ay XII portes e ay I gran torra en que sta un seyn qui sona apren son o abans. Axí pus ha sonat, no gossa anar negun per villa; e a cascuna porta guarden mill hòmens no per temenssa mas per honor del senyor.
1. Città di Khān bālīq del Gran Khan del Catai
2. Khān bālīq
  
Si sappia che vicino alla città di Khān bālīq c’era anticamente una grande città che si chiamava Guaribalu. Il Gran Khan scoprì, secondo le profezie astronomiche, che questa città si sarebbe dovuta ribellare contro di lui, così la fece sgombrare e fece costruire la città di Cambaluc. Questa città è di circa ventiquattro leghe ed è ben cinta da mura quadrate di VI leghe da ciascun lato, alte venti passi e larghe dieci. Ci sono dodici porte e una grande torre dove c’è una campana che suona al vespro o prima. Una volta che ha suonato, nessuno va per la città; e mille uomini guardano ciascuna porta, non per paura, ma per onore del signore.

 

  • letto 25 volte

G1

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della fascia superiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 4-16 dell'edizione Grosjean 1977).
 

  • letto 100 volte

Edizione diplomatica

      
                                                                                    G 4-17

 

    
  
  
 
  

6 santo                7  ciuta d(e) cjngu
   CATAYO 
 8 jangio
  
  
 9 fugio
  
   
10 caxum
  
  
 

 
 
 4  quia(n)fu  
 5 chayanfu  
  
 
  
  
11 perbalech
 
  
12 qujguj
13 uenlifu
 
14 siarsiau
 
                            16 cinganar        15 cugjn        17 unguano  
  • letto 121 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

CATAYO
4  quia(n)fu  
5 chayanfu
6 santo               
7 ciuta d(e) cjngu 
8 jangio
9 fugio
10 caxum
11 perbalech
12 qujguj
13 uenlifu
14 siarsiau
15 cugjn
16 cinganar
17 unguano
Catayo
4  Quianfu  
5 Chayanfu
6 Santo               
7 Ciuta de Cingu 
8 Jangio
9 Fugio
10 Caxum
11 Perbalech
12 Quigui
13 Venlifu
14 Siarsiau
15 Cugin
16 Cinganar
17 Unguano
  • letto 63 volte

G2

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della parte inferiore della porzione dedicata alla Cina (G, riferimenti 18-29 dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 114 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                    G 18-29
 

  
  
   
18 caysam  
19 fussam
20 suguj
  
  

21 mjngio
  
  
  
  
  
 

29 jatun                                                   25 cjngui                   22 ciutat de zayton
  
     28 canyo             27 ciutat de   26 tapinguj     24 fogo              23 zayton
                                      cansay  
 
  • letto 117 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

18 caysam  
19 fussam
20 suguj
21 mjngio
22 ciutat de zayton
23 zayton
24 fogo 
25 cjngui     
26 tapinguj      
27 ciutat de cansay 
28 canyo 
29 jatun 
18 Caysam  
19 Fussam
20 Sugui
21 Mingio
22 Ciutat de Zayton
23 Zayton
24 Fogo 
25 Cingui     
26 Tapingui      
27 Ciutat de Cansay 
28 Canyo 
29 Jatun 
  • letto 53 volte

H

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della prima delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia H dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 91 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                   H
  

 
aquesta gent son saluatges
q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen
de la mar (e) uan tots nuus :-
  • letto 84 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  

aquesta gent son saluatges
q(ue) uiuen de peyx cruu (e) beuen
de la mar (e) uan tots nuus :-
Aquesta gent són salvatges, que viven de peyx cruu et beven de lo mar e van tots nuus.
  • letto 53 volte

Testo e traduzione

 

Aquesta gent són salvatges, que viven de peyx cruu et beven de lo mar e van tots nuus.
Questa popolazione è formata da selvaggi che vivono di pesce crudo, bevono dal mare e vanno tutti nudi.
  • letto 23 volte

I

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della seconda delle porzioni della tavola relativa alle isole (didascalia I dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 88 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                     I
  

                                          enlamar de les indies son illes
                                   7548 dels quals no podem resp
                                   ondre assi les maraueloze s cozas
                                   qui son en eles dor (e) dergent
                                   (e) despecies (e) de pedres p(re)cioses
  • letto 76 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

enlamar de les indies son illes
7548 dels quals no podem resp
ondre assi les maraueloze s cozas
qui son en eles dor (e) dergent
(e) despecies (e) de pedres p(re)cioses
En la mar de les Indies són illes 7548, dels quals no podem respondre assí les meravelozes cozas qui són en eles, d’or et d’ergent e d'especies et de pedres precioses.
  • letto 49 volte

Testo e traduzione

 

En la mar de les Indies són illes 7548, dels quals no podem respondre assí les meravelozes cozas qui són en eles, d’or et d’ergent e d'especies et de pedres precioses.
Nel mare delle Indie ci sono 7548 isole, non possiamo enumerare qui le cose meravigliose che ci sono: l’oro, l’argento, le spezie e le pietre preziose.
  • letto 16 volte

K

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa alle sirene (K dell'edizione Grosjean 1977). 
 

  • letto 81 volte

Edizione diplomatica

  
                                                                                    K
  

mar de les illes delles indies hon son les
especies enlaqual mar nauega gran nauilli
de diuerses gens eson açi atrobades iij.
natures de peix qui sapellen sarenes la
uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix
e laltre miga fembra emiga auçell :-
  • letto 96 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  

mar de les illes delles indies hon son les
especies enlaqual mar nauega gran nauilli
de diuerses gens eson açi atrobades iij.
natures de peix qui sapellen sarenes la
uuna q(ui) es mjga fembra emiga peix
e laltre miga fembra emiga auçell :-
Mar de les illes delles Indies, hon són les espècies, en la qual mar navega gran navilli de diverses gens e són açí atrobades III natures de peix qui s’apellen sarenes. La uuna qui és miga fembra e miga peix, e l'altre miga fembra e miga auçell.
  • letto 47 volte

Testo e traduzione

  

Mar de les illes delles Indies, hon són les espècies, en la qual mar navega gran navilli de diverses gens e són açí atrobades III natures de peix qui s’apellen sarenes. La uuna qui és miga fembra e miga peix, e l'altre miga fembra e miga auçell.
Mar delle isole delle Indie, dove ci sono le spezie. In questo mare navigano grandi imbarcazioni di diversi popoli e qui si trovano tre tipi di pesce che si chiamano sirene. Una è per metà donna e metà pesce, l’altra metà donna metà uccello.
  • letto 29 volte

L

Si rendono disponibili edizione diplomatica ed edizione diplomatico-interpretativa della porzione della tavola relativa all'isola Trapobana (L dell'edizione Grosjean 1977). 

  

  • letto 99 volte

Edizione diplomatica

Per favorire il raffronto con la trascrizione, l'immagine è stata divisa in due parti: prima viene presentata la didascalia, poi i riferimenti. 

  
                                                                                          L
  

  
                                                                                              L1
  

            la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres
          magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens
          de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta
          illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi
          com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho
          abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n
          auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij.
          juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres
          (e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha
          bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses

  
                                                                                              L2
  

                                  32 menlay                                                                              31 dinloy                    30 melaro
                                                                                ILLA TRAPOBANA
         34 hormar              33 malao
        35 leroa          36 aquesta cjutat
                                    es des(er)ta per
                                    serpe(n)te s

 
  • letto 89 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

didascalia L  
la jlla trapobana/ aquesta es appellade p(er) los tartres
magno caulii derrera deorie(n)t/ en aquesta illa ha gens
de gran dife(re)ncia deles altres/ En alguns mu(n)ts de aquesta
illa ha home(n)s de gran forma ço es d(e)/ xij. coldes/ axi
com agigants/ (e) molt negres/ (e) no usants de raho
abans menjen los home(n)s blanchs estra(n)ys sils pod(e)n auer/ jn aquesta illa ha cascun any .ij. estius (e) .iij.
juerns/ (e) dues uegades la yn hi florexen les arbres
(e) les herbes/ (e) es laderera illa deles jndies/ (e) ha
bunda molt en or (e) enargent/ (e) en pedres preçioses
La illa Trapobana. Aquesta és appellade per los Tartres Magno Caulii, derrera de Orient. En aquesta illa ha gens de gran diferència de les altres. En alguns munts de aquesta illa ha hòmens de gran forma, ço és de XII coldes, axí com a gigants e molt negres e no usants de rahó abans menjen los hòmens blanchs estranys s’ils poden aver. In aquesta illa ha cascun any II estius e III iverns e dues vegades l’ayn hi florexen les arbres e les herbes. E és la derera illa de les Indies, e habunda molt en or e en argent e en pedres preçioses.
riferimenti 30-36  
ILLA TRAPOBANA
30 melaro
31 dinloy 
32 menlay   
33 malao
34 hormar 
35 leroa         
36 aquesta cjutat
es des(er)ta per
serpe(n)te s
Illa Trapobana
30 Melaro
31 Dinloy 
32 Menlay   
33 Malao
34 Hormar 
35 Leroa         
36 Aquesta ciutat és deserta per serpentes
  • letto 61 volte

Testo e traduzione

 

didascalia L  
La illa Trapobana. Aquesta és appellade per los Tartres Magno Caulii, derrera de Orient. En aquesta illa ha gens de gran diferència de les altres. En alguns munts de aquesta illa ha hòmens de gran forma, ço és de XII coldes, axí com a gigants e molt negres e no usants de rahó abans menjen los hòmens blanchs estranys s’ils poden aver. In aquesta illa ha cascun any II estius e III iverns e dues vegades l’ayn hi florexen les arbres e les herbes. E és la derera illa de les Indies, e habunda molt en or e en argent e en pedres preçioses.
L'isola Taprobana*. Questa è chiamata dai Tartari «Magno Caulii», ultima isola d’Oriente. In questa isola ci sono popoli molto diversi rispetto agli altri. In alcuni monti ci sono persone di grande statura, ovvero XII cubiti, come giganti, e molto neri e non usano la ragione, mangiano i bianchi stranieri se possono averli. In questa isola, ogni anno, ci sono due estati e tre inverni e due volte all’anno fioriscono gli alberi e le erbe. E' l’ultima isola delle Indie e abbonda molto di oro, argento e pietre preziose.
riferimenti 30-36  
Illa Trapobana
30 Melaro
31 Dinloy 
32 Menlay   
33 Malao
34 Hormar 
35 Leroa         
36 Aquesta ciutat és deserta per serpentes
Isola Taprobana*
  
  
  
  

  
  
36 Questa città è deserta a causa dei serpenti.

* Nonostante la confusione fra diverse leggende, si tratta con ogni probabilità dello Sri Lanka. Per un approfondimento sulla storia del toponimo e le sue possibilità di identificazione vd. Abeydeera 1994. 

  • letto 26 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/edizione-94

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f2.item.zoom
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f3.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f4.item.zoom#
[4] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/tavola-2
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f5.item.zoom
[6] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f6.item.zoom
[7] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f7.item.zoom#
[8] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/bregis?id=86818&amp;mlat=42.55&amp;mlng=-0.70&amp;mz=3&amp;tbc=-22689417600&amp;tbe=1672531199&amp;tbs=-77787907200&amp;view=map
[9] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/nurvega?view=map
[10] https://parli.seai.uniroma1.it/data/e41appellation/norvega?id=86815&amp;mlat=40.18&amp;mlng=50.98&amp;mz=3&amp;view=map
[11] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f8.item.zoom
[12] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/g-0
[13] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f9.item.zoom
[14] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/e-1
[15] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f10.item.zoom
[16] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f11.item.zoom
[17] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f12.item.zoom
[18] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f13.item.zoom