A cura di Gianluca De Simone, Luca Gatti, Federica Fusaroli.
![]() |
G Es p(er) lo fret tem(s) nomirais. Anz lam tant cu(m) faz la calor. Quatressi pue sc auer damor. Eninuern born es charida. Col temp q(ua)nt uerdeion li plais. En atent bons es iauzida. Salei plaz qe mos diz acuoill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ni a benananza. |
![]() |
P Ero trops nia desauais. Canc hom se gle no(n) ui meillor. Sitot sen fan mai(n)t blasmador. Ecel q(ue) bon prez oblida. Sem bla fols q(ue) lautrui abais.Et es razon des chauzida. Qom ueial pelen laltrui oill. Et el seu no conois lo trau. P(er)la foldat qel sobranza. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. Egranz ca(n)c hom nola maior. Qe de do(n)nas am la ge(n) zor. qe mes tant fort abelida. Qal uoilla main osolas. Qeu lamarai amauida. sill noca seuol eu mouoill. Qe daitan pu os tenir la clau. Se p(er)lui no(n) ai dauonda(n) za. |
![]() |
T u iorn p(er) pren em cris em nais. Uns ra(m)s de ioi plens de dolzor. Que ma partit diræ de plor. Emcapdella sien guida. Qen als no soiorn ni en grais. Ni ai mamor esta blida. Equi qen parle nin iangloill. uns no sap uia ni esclau. ni on mons cors plus balanza. |
![]() |
G es aqella foldatz nom pais. anz nam mais lo pro qel honor. Ecelar ço sap- chon plusor. Qe folz esqui iangla ecri da. de do(m)pna ni sen fei(n)g trop gais. Ete(n)c lonor p(er)delida. Emou defolia edorgoill. Acel qen uol blasme nilau. Ne bruich de fol qes bobansa. |
![]() ![]() |
B ella do(m)pna nous sies mais. Car noue deuostramador. Qeu sui chai ses cor tri chardor. Que ia no(n) garai gaillida. Uer uos ou qe man nimapais. Qautramors mes auelida. E sui toz uostre sicon suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor men branza. |
I | |
G Es p(er) lo fret tem(s) nomirais. Anz lam tant cu(m) faz la calor. Quatressi pue sc auer damor. Eninuern born es charida. Col temp q(ua)nt uerdeion li plais. En atent bons es iauzida. Salei plaz qe mos diz acuoill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ni a benananza. |
Ges per lo fret tems no m'irais, anz l'am tant cum faz la calor, qu'atressi puesc aver d'amor en invern born escharida, col tems quant verdejon li plais e n'atent bons esjauzida, s'a lei plaz qe mos diz acuoill; que per autra no s'esjau mon cor ni a benananza. |
II | |
P Ero trops nia desauais. Canc hom se gle no(n) ui meillor. Sitot sen fan mai(n)t blasmador. Ecel q(ue) bon prez oblida. Sem bla fols q(ue) lautrui abais.Et es razon des chauzida. Qom ueial pelen laltrui oill. Et el seu no conois lo trau. P(er)la foldat qel sobranza. |
Pero trops n'i a de savais, c'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que bon prez oblida, sembla fols qe l'autrui abais, et es razon deschauzida q'om veja·l pel en l'altrui oill, et el seu no conois lo trau, per la foldat qe·l sobranza. |
III | |
T ant es mos iois fis euerais. Egranz ca(n)c hom nola maior. Qe de do(n)nas am la ge(n) zor. qe mes tant fort abelida. Qal uoilla main osolas. Qeu lamarai amauida. sill noca seuol eu mouoill. Qe daitan pu os tenir la clau. Se p(er)lui no(n) ai dauonda(n) za. |
Tant es mos jois fis e verais e granz c'anc hom no l'a major, qe de donnas am la genzor, qe m'es tant fort abelida, qal voilla main o s'o lais, q'eu l'amarai a ma vida! s'ill noca se vol, eu m'o voill, qe d'aitan puos tenir la clau, se per lui no·n ai d'avondanza. |
IV | |
T u iorn p(er) pren em cris em nais. Uns ra(m)s de ioi plens de dolzor. Que ma partit diræ de plor. Emcapdella sien guida. Qen als no soiorn ni en grais. Ni ai mamor esta blida. Equi qen parle nin iangloill. uns no sap uia ni esclau. ni on mons cors plus balanza. |
Tu jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de joi plens de dolzor, que m'a partit d'ira e de plor, e·m capdella si e·n guida q'en als no sojorn ni engrais, ni ai m'amor establida; e qui q'en parle ni·n jangloill, uns no sap via ni esclau, ni on mons cors plus balanza. |
V | |
G es aqella foldatz nom pais. anz nam mais lo pro qel honor. Ecelar ço sap- chon plusor. Qe folz esqui iangla ecri da. de do(m)pna ni sen fei(n)g trop gais. Ete(n)c lonor p(er)delida. Emou defolia edorgoill. Acel qen uol blasme nilau. Ne bruich de fol qes bobansa. |
Ges aqella foldatz no·m pais, anz n'am mais lo pro qe l'honor, e celar ço sapchon plusor, qe folz es qui jangla e crida de dompna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de folia e d'orgoill, a cel qe·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol qe·s bobanza. |
VI | |
B ella do(m)pna nous sies mais. Car noue deuostramador. Qeu sui chai ses cor tri chardor. Que ia no(n) garai gaillida. Uer uos ou qe man nimapais. Qautramors mes auelida. E sui toz uostre sicon suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor men branza. |
Bella dompna, no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: q'eu sui chai ses cor trichardor, que ja non farai faillida ver vos on qe man ni m'apais; q'autr'amors m'es avelida, e sui toz vostre si con suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor menbranza. |
![]() |
G es per lo freg tems nomirais.ans lam tan com fauc lacalor. catressi puesc auer damor. eniuern bonescarida. com lan quan uerdeion los plais. enaten bonesiauzi da. pos lieis plai que mos digz acueill. que perautra non sausia. moncor nima benan ansa. |
![]() |
C uidas uos donx quieu sia guais. per sespar ni per flor. niplus iratz sil freitz ue(n)s cor. ni quan uei gent acropida. q(ue) amon tan com dura mais. enfra un iorn esbrui da. edecazon quan par lo fueill. eill fin re mano(n) eill uassal. cui finamistat enansa. |
![]() |
P ero pro nia de sauais. canc hom seigle non ui meillor. si tot sen fan maint blas mador. ecel que bon pretz oblida. sembl am fol que lautrui abais. (et) es razon des cauzida. com ueial pel enlautrui hueill. (et) elsieu no conois lo trau. per la foudat quel sobransa. |
![]() ![]() |
T ant es mon ioi (ois) fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas am lameillor. que mes tan fort enbelida. e sill uoillsi mam osen lais. quieu lamarai amauida. ecela non uol ieu mo ueill. que daitan puesc tener laclau. sieu per liei nonai dabondansa. |
![]() |
E t aquela foudatz nom pais. ans nam mais lo pro que lonor. ecelar so sapchon pluzor. que fols es qui iangle crida. de dona ni sen fenh trop guais. etenc lon or per delida. emou de folie dorgueill. qui uol blasme ni lau. ni bruit de fol quis bobansa. |
![]() |
tant es mon ioi fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas amla meillor. que mes tan fort enbelida. esill uol si mam osen lais. queu lamarai am auida. ecela non uol ieu mo p(er)c ant cant ieu ai pogut ieu tan aiudat atas tantu(m) qua(n)tu(m) posuit te adiuuaui |
![]() |
uueil que daitam puesc
tener laclau. sieu per lieu
nonai dabondansa et aque
|
![]() |
lle fondat non uais. ans nam mais lo profics q(ue) Considerat que lo pa pa non ten conte de las gens darmes |
G es per lo freg tems nomirais.ans lam tan com fauc lacalor. catressi puesc auer damor. eniuern bonescarida. com lan quan uerdeion los plais. enaten bonesiauzi da. pos lieis plai que mos digz acueill. que perautra non sausia. moncor nima benan ansa. |
I. Ges per lo freg tems no m'irais, ans l'am tan com fauc la calor, c'atressi puesc aver d'amor en ivern bon'escarida, com lanquan verdejon los plais e n'aten bon'esjauzida, pos lieis plai que mos digz acueill; que per autra non s'ausia mon cor ni m'a benanansa. |
C uidas uos donx quieu sia guais. per sespar ni per flor. niplus iratz sil freitz ue(n)s cor. ni quan uei gent acropida. q(ue) amon tan com dura mais. enfra un iorn esbrui da. edecazon quan par lo fueill. eill fin re mano(n) eill uassal. cui finamistat enansa. |
II. Cuidas vos donx qu'ieu sia guais per se·s par ni per flor, ni plus iratz s'il freitz vens cor? ni quan vei gent acropida, qe amon tan com dura mais en fra un jorn esbruïda, e decazon quan par lo fueill, e·ill fin remanon e·ill vassal, cui fin'amistat enansa. |
P ero pro nia de sauais. canc hom seigle non ui meillor. si tot sen fan maint blas mador. ecel que bon pretz oblida. sembl am fol que lautrui abais. (et) es razon des cauzida. com ueial pel enlautrui hueill. (et) elsieu no conois lo trau. per la foudat quel sobransa. |
III. Pero pro n'i a de savais, c'anc hom seigle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que bon pretz oblida, sembla·m fol que l'autrui abais, et es razon descauzida c'om veja·l pel en l'autrui hueill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
T ant es mon ioi (ois) fis euerais. egran canc hom nonac maior. quar de donas am lameillor. que mes tan fort enbelida. e sill uoillsi mam osen lais. quieu lamarai amauida. ecela non uol ieu mo ueill. que daitan puesc tener laclau. sieu per liei nonai dabondansa. |
IV. Tant es mon joi fis e verais e gran c'anc hom non ac major, quar de donas am la meillor, que m'es tan fort enbellida, e s'ill vuoll si m'am o s'en lais, qu'ieu l'amarai a ma vida! e cela non vol ieu m'o veill, que d'aitan puesc tener la clau, s'ieu per liei non ai d'abondansa. |
E t aquela foudatz nom pais. ans nam mais lo pro que lonor. ecelar so sapchon pluzor. que fols es qui iangle crida. de dona ni sen fenh trop guais. etenc lon or per delida. emou de folie dorgueill. qui uol blasme ni lau. ni bruit de fol quis bobansa. |
V. Et aquela foudatz no·m pais, ans n'am mais lo pro che l'onor, e celar so sapchon pluzor, que fols qui jangl'e crida, de dona ni s'en fenh trop guais, e tenc l'onor per delida, e mou de foli' e d'orgueill, qui vol blasme ni lau, ni bruit de fol qui·s bobansa. |
![]() |
G es p(er)lo te(m)ps fert nomira is. Anz lam tan cu(m) fatz la calor. Quatressi posc auer damor. En iuern ]i[ bonescharida. Col temps qua(n)t u(er)deion li plais. E nate(n)rbon esiauzida. Sa lei platz q(ue) mos ditz acu oill. Que p(er) autra no ses iau. Mon cor ma benana(n)sa. |
![]() |
P er so trop ma de savais. Qua(n)c hom seg le no(n) ui meillor. Si tot senfan mai(n)t blas mador. Etel q(ue) bon p(re)tz oblida. Senbla fols q(ue) lautrui abais. Et es rasos descahuzida. Qo(m) ueial pel en lautrui oill. Et el sieu no con ois lo trau. P(er) la foudat quel sobransa. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. Egrans qua(n)c hom no lac maior. Q(ue) de do(m)pnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. O qual uoilla mam osolais. Q(ue)ulamara a ma uida. Sil noca se uol eu me uoill. Q(ue) dai tan pois tenir la clau. Si p(er)lui n(on) ai dauon tansa. |
![]() |
T ut iorn p(er)pren em creis em nais uns ra ms de iois plens de dousor. Que ma partir dire de plor. Em chapdela si em guida. Q(ue)n als no soiorn ni engrans. Niai mamo(r) establida. Equi q(ue)n parle nim iangloill. Us no sap uia niesclau. Ni on mos cors plus balansa. |
![]() |
G es aquella foudatz nom pais. Anz nam mais Lopro q(ue)l honor. Ecelar quo sapchon plusor. Q(ue) fols es que iangla crida de do(m) pna ni sen fei(n)g trop gais. Etenc lonor p(er) delida. Emou de follia edorgoill. Acel q(ue)n uol blasme ni lau. Ne bruich de folques bobansa. |
![]() |
B ella domna nous sies mais. Car non ue de uostramador. Q(ue)usui chai ses cor t(ri)cha dor. Q(ue) ia si farai faillida. uer uos enq(ue)u |
![]() |
man ni mapais. Quautramors mes auelida. Esui totz uostres si c(um) suoill. Esi nous uei ni nous au. Ades nai al cor menbransa. |
G es p(er)lo te(m)ps fert nomira is. anz lam tan cu(m) fatz la calor. quatressi posc auer damor. en iuern ]i[ bonescharida. col temps qua(n)t u(er)deion li plais. e nate(n)rbon esiauzida. sa lei platz q(ue) mos ditz acu oill. que p(er) autra no ses iau. mon cor ma benana(n)sa. |
I. Ges per lo temps fert no m'irais, anz l'am tan cum fatz la calor, qu'atressi posc aver d'amor en ivern bon'escharida, col temps quant verdeion li plais e n'atent bon'esjauzida, s'a lei platz qe mos ditz acuoill; que per autra no s'esjau mon cor m'a benanansa. |
P er so trop ma de savais. qua(n)c hom seg le no(n) ui meillor. si tot senfan mai(n)t blas mador. etel q(ue) bon p(re)tz oblida. senbla fols q(ue) lautrui abais. et es rasos descahuzida. qo(m) ueial pel en lautrui oill. et el sieu no con ois lo trau. p(er) la foudat quel sobransa. |
II. Per so trop m'a de savais, qu'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; et el qe bon pretz oblida senbla fols qe l'autrui abais, et es rasos descahuzida q'om veia·l pel en l'autrui oill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
T ant es mos iois fis euerais. egrans qua(n)c hom no lac maior. q(ue) de do(m)pnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. o qual uoilla mam osolais. q(ue)ulamara a ma uida. sil noca se uol eu me uoill. q(ue) dai tan pois tenir la clau. si p(er)lui n(on) ai dauon tansa. |
III. Tant es mos jois fis e verais e grans qu'anc hom no l'ac major, qe de dompnas am la gensor, que m'es tant fort abellida, qual voilla: m'am o s'o lais, q'eu l'amara a ma vida! S'il noca se vol, eu me voill, que d'aitan pois tenir la clau, si per lui no·n ai d'avondansa. |
T ut iorn p(er)pren em creis em nais uns ra ms de iois plens de dousor. que ma partir dire de plor. em chapdela si em guida. q(ue)n als no soiorn ni engrans. niai mamo(r) establida. equi q(ue)n parle nim iangloill. us no sap uia niesclau. ni on mos cors plus balansa. |
IV. Tut jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de jois plens de dousor, que m'a partir d'ir'e de plor, e·m chapdela si e·m guida qu'en als no sojorn ni engrans, ni ai m'amor establida; e qui qu'en parle ni·m jangloill, us no sap via ni esclau, ni on mos cors plus balansa. |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lopro q(ue)l honor. ecelar quo sapchon plusor. q(ue) fols es que iangla crida de do(m) pna ni sen fei(n)g trop gais. etenc lonor p(er) delida. emou de follia edorgoill. acel q(ue)n uol blasme ni lau. ne bruich de folques bobansa. |
V. Ges aquella foudatz no·m pais, anz n'am mais lo pro qe l'honor, e celar qu'o sapchon plusor, que fols es que jangla crida de dompna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de follia e d'orgoill, acel que·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol que·s bobansa. |
B ella domna nous sies mais. car non ue de uostramador. q(ue)usui chai ses cor t(ri)cha dor. q(ue) ia si farai faillida. uer uos enq(ue)u man ni mapais. Quautramors mes auelida. esui totz uostres si c(um) suoill. esi nous uei ni nous au. ades nai al cor menbransa. |
VI. Bella domna, no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: qu'eu sui chai ses cor trichador, que ja si farai faillida ver vos en qu'eu m'an ni m'apais; qu'autr'amors m'es avelida, e sui totz vostres si cum suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor menbransa. |
![]() |
G es per lo temps fert nomi rais. anz lam tan cu(m) faz la calor. quatressi puose auer damor. en iuern bon escharida. col temps qa(n)t uerdion li plais. enatent bon esiauzida. sa lei plaz que mos ditz acuoill. qe per autra no sesiau. mo(n) cor ma benanansa. |
![]() |
P erso trop ma de sauais. quanc hom se gle no(n) ui meillor. si tot sen fan maint bla smador. ecel que ben pretz oblida. sembla fols que lautrui abais. et es rasos deschau zida. quom ueial pel en lautrui oill. et elsieu no conois lo trau. p(er) la foudat quel sobransa. |
![]() |
T ant es mos iois fis euerais. egrans qa(n)t hom no lac maior. que de domnas am la gensor. que mes tant fort abellida. qal uoilla mam osolais. qiueu lamarai ama uida. sill noca se uol eu me uoill. qe dai tan puois tenir la clau. se per lui no(n) ai da uondansa. |
![]() |
T ut iorn perpren em creis em nais. uns rams de ioi plens de dousor. que ma pa(r) tit dire deplor. em chapdella siem guida. qen als no so iorn ni engrais. ni ai mam or establida. equi qen parle nim iangloill. us no sap uia niescalu. nion mous cors plus balansa. |
![]() |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lo pro quell honor. ecelar qo sapchon plusor. que fols es que iangla e creida. d domna ni sen fei(n)g trop gais. etenc lonor p(er) delida. emou de follia e dorguoill. acel qen uol blòasme nil au. ne bruich de fol ques bobensa. |
![]() ![]() |
B ella domna nous siesmais. car no ue de uostramador. quieu sui chai ses cor tri chador. quei a non farai faillida. uer uos on quieu man ni ma pais. quautramors mes auelida. esui totz uostres sicom suoill. esi nous uei ni nous au. ades nai al cor membransa. |
I | |
G es per lo temps fert nomi rais. anz lam tan cu(m) faz la calor. Quatressi puose auer damor. En iuern bon escharida. Col temps qa(n)t uerdion li plais. Enatent bon esiauzida. sa lei plaz que mos ditz acuoill. Qe per autra no sesiau. Mo(n) cor ma benanansa. |
Ges per lo temps fert no m'irais, anz l'am tan cum faz la calor, qu'atressi puosc aver d'amor en ivern bon'escharida, col temps qant verdion li plais e n'atent bon'esjauzida, s'a lei plaz que mos ditz acuoill; qe per autra no s'esjau mon cor m'a benanansa. |
II | |
P erso trop ma de sauais. Quanc hom se gle no(n) ui meillor. Si tot sen fan maint bla smador. Ecel que ben pretz oblida. sembla fols que lautrui abais. Et es rasos deschau zida. Quom ueial pel en lautrui oill. Et elsieu no conois lo trau. P(er) la foudat quel sobransa. |
Per so trop m'a de savais, qu'anc hom segle non vi meillor, si tot s'en fan maint blasmador; e cel que ben pretz oblida, sembla fols que l'autrui abais, et es rasos deschauzida qu'om veia·l pel en l'autrui oill, et el sieu no conois lo trau, per la foudat que·l sobransa. |
III | |
T ant es mos iois fis euerais. Egrans qa(n)t hom no lac maior. Que de domnas am la gensor. Que mes tant fort abellida. Qal uoilla mam osolais. Qiueu lamarai ama uida. Sill noca se uol eu me uoill. Qe dai tan puois tenir la clau. se per lui no(n) ai da uondansa. |
Tant es mos jois fis e verais e grans qant hom no l'ac major, que de domnas am la gensor, que m'es tant fort abellida, qal voilla: m'am o s'o lais, qu'ieu l'amarai a ma vida! s'ill noca se vol, eu me voill, qe d'aitan puois tenir la clau, se per lui no·n ai d'avondansa. |
IV | |
T ut iorn perpren em creis em nais. uns rams de ioi plens de dousor. Que ma pa(r) tit dire deplor. Em chapdella siem guida. Qen als no so iorn ni engrais. ni ai mam or establida. Equi qen parle nim iangloill. us no sap uia niescalu. Nion mous cors plus balansa. |
Tut jorn perpren e·m creis e·m nais uns rams de jois plens de dousor, que m'a partit d'ir'e de plor, e·m chapdella si e·m guida q'en als no sojorn ni engrais, ni ai m'amor establida; e qui q'en parle ni·m jangloill, us no sap via ni esclau, ni on mons cors plus balansa. |
V | |
G es aquella foudatz nom pais. anz nam mais lo pro quell honor. Ecelar qo sapchon plusor. que fols es que iangla e creida. d domna ni sen fei(n)g trop gais. Etenc lonor p(er) delida. Emou de follia e dorguoill. Acel qen uol blasme nil au. Ne bruich de fol ques bobensa. |
Ges aquella foudatz no·m pais, anz n'am mais lo pro quell'honor, e celar q'o sapchon plusor, que fols es que jangla e creida de domna ni s'en feing trop gais, e tenc l'onor per delida, e mou de follia e d'orguoill, acel qe·n vol blasme ni lau, ne bruich de fol que·s bobansa. |
VI | |
B ella domna nous siesmais. Car no ue de uostramador. quieu sui chai ses cor tri chador. quei a non farai faillida. uer uos on quieu man ni ma pais. quautramors mes auelida. Esui totz uostres sicom suoill. Esi nous uei ni nous au. ades nai al cor membransa. |
Bella domna no·us si' esmais, car no ve de vostr'amador: qu'ieu sui chai ses cor trichador, que ja non farai faillida ver vos on qu'ieu m'an ni m'apais; qu'autr'amors m'es avelida, e sui totz vostres si com suoill, e si no·us vei ni no·us au, ades n'ai al cor membransa. |
Bernart daue(n)tador G es perlofreich te(m)ps nom irais Ausz lam ta(n) qa(n) fach la calor. E atresta(n) puosch hauer damor. En uuera ebona escharida. . . . . lam qan u(er)dejo(n) la plains. Q(e) eu nate(n) bona. escharida. Salei plasz q(e) mos disz acuoill. Q(e) p(er)autra mais no sesjau. Mos cor nima benena(n)cha. |
|
C ujasz uo(s) do(n)c quo(m) sia gais. P(er)fuoilla sius par ni per flor. Ni pl(us) iratz sil fresch uentz cor. No mais co(m) gent acorpida. Q(i) amo(n) ta(n) co(m) dura mais. Efan ado(n)chs esbaudida. Puois d(e)schao(n) qa(n)t d(e)schai lfoill. elfis remano ell uassau. Qui finamistat enancha. |
|
Pero pro nia dessauuais. Qai(n)c el siegle no ui meillor. Setot sefan mai(n)t blas mador. Ecel q(e) bo(n) presz oblida. Sce(m)bla fol q(e) autrui abais. Ez es raszos d(e)scha usida. Qho(m) ueia elpel e(n)lautrui oill. ez elsieu no conois lotrau. P(er)lafoldat q(e)lsobrancha. |
|
Tan es mo(n) jois fis euerais. Egrant qa(n)c ho(m) nolhas maior. Q(e) d(e)do(m)nas am la gen chor. Q(e)mes ta(n)fort abellida. Sellauol siman osilais. Q(i)eu lamarai amauida. Qar sino uoll. jeu no uoill. Q(e) daitant puosc tener la clau. Sepl(us) no haj da uondancha. |
|
Totz jorn porpren. ecreis enais vn ram ple d(e) joi ed(e)douchor. Q(e) ma parti dira ed(e)plor. Em capd(e)lla esim guida. Qen als nom sejor(n)ni engrais. Nihai mamo(r) establida. Eqi qen parle ni zangoill ho(m) no(n) sab uia ni esclau. Ni o mo(n) cor pl(us) bala(n)cha. |
|
Ges aq(e)sta foldat nompais. Ainz am mais lo pro q(e)lonor. El celar q(e)l saber plusor. Q(e) fols es q(i) ja(n)gla ecrida. D(e) do(m)na. ni senfei(n)g tropgais. E ten lamor per d(e)l lida. Emou d(e)folia edorguoill. Qin uol hauer lau. Ni brui. d(e)fol q(i) bohancha. |
G es perlofreich te(m)ps nom irais Ausz lam ta(n) qa(n) fach la calor. E atresta(n) puosch hauer damor. En uuera ebona escharida. . . . . lam qan u(er)dejo(n) la plains. Q(e) eu nate(n) bona. escharida. Salei plasz q(e) mos disz acuoill. Q(e) p(er)autra mais no sesjau. Mos cor nima benena(n)cha. |
I. Ges per lo freich temps no m'irais, ausz l'am tan qan fach la calor, e atrestan puosch haver d'amor en uuera e bona escharida ...* l'am qan verdejon la plains qe eu n'aten bona escharida, s'a lei plasz qe mos disz acuoill; qe per autra mais no s'esjau mos cor ni m'a benenancha. |
C ujasz uo(s) do(n)c quo(m) sia gais. P(er)fuoilla sius par ni per flor. Ni pl(us) iratz sil fresch uentz cor. No mais co(m) gent acorpida. Q(i) amo(n) ta(n) co(m) dura mais. Efan ado(n)chs esbaudida. Puois d(e)schao(n) qa(n)t d(e)schai lfoill. elfis remano ell uassau. Qui finamistat enancha. |
II. Cujasz vos donc qu'om sia gais per fuoilla, si·us par, ni per flor, ni plus iratz si·l fresch ventz cor? No, mais com gent acorpida, qi amon tan com dura mais e fan adonchs esbaudida, puois deschaon qant deschai·l foill, e·l fis remano e·ll vassau, qui fin'amistat enancha. |
Pero pro nia dessauuais. Qai(n)c el siegle no ui meillor. Setot sefan mai(n)t blas mador. Ecel q(e) bo(n) presz oblida. Sce(m)bla fol q(e) autrui abais. Ez es raszos d(e)scha usida. Qho(m) ueia elpel e(n)lautrui oill. ez elsieu no conois lotrau. P(er)lafoldat q(e)lsobrancha. |
III. Pero pro n'i a dessauvais, q'ainc el siegle no vi meillor, se tot se fan maint blasmador; e cel qe bon presz oblida, scembla fol qe autrui abais, ez es raszos deschausida q'hom veja el pel en l'autrui oill ez el sieu no conois lo trau per la foldat qe·l sobrancha. |
Tan es mo(n) jois fis euerais. Egrant qa(n)c ho(m) nolhas maior. Q(e) d(e)do(m)nas am la gen chor. Q(e)mes ta(n)fort abellida. Sellauol siman osilais. Q(i)eu lamarai amauida. Qar sino uoll. jeu no uoill. Q(e) daitant puosc tener la clau. Sepl(us) no haj da uondancha. |
IV. Tan es mon jois fis e verais e grant q'anc hom no l'has major, qe de domnas am la genchor, qe m'es tan fort abellida: s'ella vol, si m'an o si lais, q'ieu l'amarai a ma vida! Qar si no voll, ieu no voill, qe d'aitant puosc tener la clau, se plus no hai d'avondancha. |
Totz jorn porpren. ecreis enais vn ram ple d(e) joi ed(e)douchor. Q(e) ma parti dira ed(e)plor. Em capd(e)lla esim guida. Qen als nom sejor(n)ni engrais. Nihai mamo(r) establida. Eqi qen parle ni zangoill ho(m) no(n) sab uia ni esclau. Ni o mo(n) cor pl(us) bala(n)cha. |
V. Totz jorn porpren e creis e nais uns rams ple de joi e de douchor qe m'a parti d'ira e de plor, e·m capdella e si·m guida q'en als no·m sejorn ni engrais, ni hai m'amor establida; e qi q'en parle ni zangoill hom no·n sab via ni esclau, ni o mon cor plus balancha. |
Ges aq(e)sta foldat nompais. Ainz am mais lo pro q(e)lonor. El celar q(e)l saber plusor. Q(e) fols es q(i) ja(n)gla ecrida. D(e) do(m)na. ni senfei(n)g tropgais. E ten lamor per d(e)l lida. Emou d(e)folia edorguoill. Qin uol hauer lau. Ni brui. d(e)fol q(i) bohancha. |
VI. Ges aqesta foldat no·m pais, ainz am mais lo pro qe l'onor, e·l celar qe·l saber plusor, qe fols es qi jangla e crida de domna ni s'en feing trop gais, e ten l'amor per dellida, e mou de folia e d'orguoill, qi·n vol haver lau, ni brui de fol qi bohancha. |
* Solla 2015 integra con "Com".
![]() ![]() |
Gan selm faidiz G Es per lo freiz tem ps no mi rais. Ainz lam tant cum faz la calor. Cal tre tant posch auer damor. Jn in uern bo n escha lida. Cum lan que uer de ion liplais. Queu naten bona eschausida. Sa lei plaiz que mos diz ac coil. Que per altra mais no ses iau. Mos cors nima bene nança. |
![]() |
C Vi iazuos donch que hom sia gais. Per foilla sius par ni per flor. Ni plus iraz sil fresch uenz cor. Non mais consent acor pida. Qui am on tant cum dura mais. E fan ab donch es bau dida. Puois de caon cant de cai ol foil. El fins rema non el uassau. Cui fin amistat en ança. |
![]() ![]() |
P Ero pro ma dessa uais. Cain ch el siegle non ui meillor. Se toz sefan maint blas ma dor. Ecel que bon preç obli da. Scen bla fol que altrui a bais. Et erai sons des chausi da. Com ueia el pel el laltrui oil. Et enl seu non conois lo trau. Per la foldat quel so brança. |
![]() |
T ant es mon iois fin euerais. Egrant canch hom nol ach maior. Que]m[ de domnas am la gençor. Quem es tant fort abellida. Sella uol sim am osilais. Queu lamarai a mauida. Car sino uol eu no uoil. Que dai tant puois te- nir laclau. Se plus non ai da uon dan ça. |
![]() ![]() |
T Vt iorn por pren ecreis ena is. Vn ram plen de ioi ede- dolçor. Que ma par ti diria e deplor. Em chap della esim gida. Quenals nom sozorn ne engrais. Niai mamor e stablida. E qui quen parle niçan goill. Hom non sabui a nies clau. Niomon cor plus balança. |
![]() |
G es aquesta fol dat nompa is. Ainz am mais lo pro que l honor. El celar quel saber plusor. Que fols es qui çan la ecrida. De domna nisen feign trop gais. Eten lamor per dellida. Emou defolia e dor goil. Quin uol auer lau. Nibrui defol qui boban ça. |
I. | |
G Es per lo freiz tem ps no mi rais. Ainz lam tant cum faz la calor. Cal tre tant posch auer damor. Jn in uern bo n escha lida. Cum lan que uer de ion liplais. Queu naten bona eschausida. Sa lei plaiz que mos diz ac coil. Que per altra mais no ses iau. Mos cors nima bene nança. |
Ges per lo freiz temps no m'irais, ainz l'am tant com faz la calor, c'altre tant posch aver d'amor in invern bon'eschalida, cum l'an que verdejon li plais qu'eu n'aten bon'eschausida, s'a lei plaiz que mos diz accoil; que per altra mais no s'esjau mos cors ni m'a benananza. |
II. | |
C Vi iazuos donch que hom sia gais. Per foilla sius par ni per flor. Ni plus iraz sil fresch uenz cor. Non mais consent acor pida. Qui am on tant cum dura mais. E fan ab donch es bau dida. Puois de caon cant de cai ol foil. El fins rema non el uassau. Cui fin amistat en ança. |
Cuijaz vos donch que hom sia gais per foilla, si·us par, ni per flor, ni plus iraz si·l fresch venz cor? Non, mais consent acorpida, qui am on tant cum dura mais e fan ab donch esbaudida, puois decaon cant decai o·l foil, e·l fins remanon e·l vassau, cui fin'amistat enança. |
III. | |
P Ero pro ma dessa uais. Cain ch el siegle non ui meillor. Se toz sefan maint blas ma dor. Ecel que bon preç obli da. Scen bla fol que altrui a bais. Et erai sons des chausi da. Com ueia el pel el laltrui oil. Et enl seu non conois lo trau. Per la foldat quel so brança. |
Pero pro m'a dessavais, c'ainch e·l siegle non vi meillor, se toz se fan maint blasmador; e cel que bon preç oblida, scenbla fol que altrui abais, et e raisons deschausida c'om veja el pel el l'altrui oil et enl seu no·n conois lo trau, per la foldat que·l sobrança. |
IV. | |
T ant es mon iois fin euerais. Egrant canch hom nol ach maior. Que]m[ de domnas am la gençor. Quem es tant fort abellida. Sella uol sim am osilais. Queu lamarai a mauida. Car sino uol eu no uoil. Que dai tant puois te- nir laclau. Se plus non ai da uon dan ça. |
Tant es mon jois fin e verais e grant c'anch hom no·l ach major, que de domnas am la gençor, que m'es tant fort abellida s'ella vol si·m am o si lais, qu'eu l'amarai a ma vida! Car si no vol, eu no voil, que d'aitant puois tenir la clau, se plus no n'ai d'avondança. |
V. | |
T Vt iorn por pren ecreis ena is. Vn ram plen de ioi ede- dolçor. Que ma par ti diria e deplor. Em chap della esim gida. Quenals nom sozorn ne engrais. Niai mamor e stablida. E qui quen parle niçan goill. Hom non sabui a nies clau. Niomon cor plus balança. |
Tut jorn porpren e creis e nais un ram plen de joi e de dolçor que m'a parti diria e de plor, e·m chapdella e si·m gida qu'en als no·m sozorn ne engrais, ni ai m'amor establida; e qui qu'en parle ni çangoill, hom non sabui a ni esclau, ni o mon cor plus balança. |
VI. | |
G es aquesta fol dat nompa is. Ainz am mais lo pro que l honor. El celar quel saber plusor. Que fols es qui çan la ecrida. De domna nisen feign trop gais. Eten lamor per dellida. Emou defolia e dor goil. Quin uol auer lau. Nibrui defol qui boban ça. |
Ges aquesta foldat no·m pais, ainz am mais lo pro que l'honor, e·l celar que·l saber plusor, que fols es qui çanla e crida de domna ni s'en feign trop gais, e ten l'amor per dellida, e mou de folia e d'orgoil, qui·n vol aver lau, ni brui de fol qui bobança. |
![]() |
Peire uidal
G es per lo fred te(m)ps nomirais. |
![]() |
C uida uos qeu sia gais. Per folla ses par ni per flor. Ni plus uas sel fred uent cor. Ne qan ueg gent acropida. Qe amon tan com dura mais. Et faun lor esbruida. Et dechaon qan chai lo foill. Ell fin remanun ell uasau. Cui fin amistat enanza. |
![]() |
P ero pro nia de sauuais. Qancom segle no ui meillor. Se tot sen fan man blasmador. Et cel qe bon prez oblida. Senblam fol qel autrui abais. Et e raison deschausida. Com ueial pel en lautrui oill. Et el seu no conois lo trau. Per la foldaz qel sobranza. |
![]() ![]() |
Tant e(s) mon iois fin (et) uerais. Et gran qanc om no(n) ac maior. Qar de do(m)pnas am la meillor. Qe mes tan fort abelida. Et sil uol sil mam ou sil lais. Qeu lamerai a ma uida. Et sela no uol eu mo uoill. Qe daizo pos tenir la clau. Seu plus non ai dabundanza. |
G es per lo fred te(m)ps nomirais. Anz lam tan com faz la calor. Caltresi poisc auer damor. Com lan qan uerdion li prais. En aten bona partida. Pois lei plaz qe mos diz acoill. Qe per autra non sesiau. Mon cor ni a benenanza. |
I. Ges per lo fred temps no m'irais, anz l'am tan com faz la calor, c'altresi poisc aver d'amor com lanqan verdion li prais, en aten bona partida, pois lei plaz qe mos diz acoill; qe per autra non s'esjau mon cor ni a benenanza. |
C uida uos qeu sia gais. Per folla ses par ni per flor. Ni plus uas sel fred uent cor. Ne qan ueg gent acropida. Qe amon tan com dura mais. Et faun lor esbruida. Et dechaon qan chai lo foill. Ell fin remanun ell uasau. Cui fin amistat enanza. |
II. Cuida vos q'eu sia gais per folla, se·s par, ni per flor, ni plus vas se·l fred vent cor? Ne qan veg gent acropida, qe amon tan com dura mais et faun lor esbruïda, et dechaon qan chai lo foill, e·ll fin remanun e·ll vasau, cui fin'amistat enanza. |
P ero pro nia de sauuais. Qancom segle no ui meillor. Se tot sen fan man blasmador. Et cel qe bon prez oblida. Senblam fol qel autrui abais. Et e raison deschausida. Com ueial pel en lautrui oill. Et el seu no conois lo trau. Per la foldaz qel sobranza. |
III. Pero pro n'i a de sauvais, q'anc om segle no vi meillor, se tot s'en fan man blasmador; et cel qe bon prez oblida, senbla·m fol qel autrui abais, et e raison deschausida c'om veja·l pel en l'autrui oill et el seu no conois lo trau, per la foldaz qe·l sobranza. |
Tant e(s) mon iois fin (et) uerais. Et gran qanc om no(n) ac maior. Qar de do(m)pnas am la meillor. Qe mes tan fort abelida. Et sil uol sil mam ou sil lais. Qeu lamerai a ma uida. Et sela no uol eu mo uoill. Qe daizo pos tenir la clau. Seu plus non ai dabundanza. |
IV. Tant es mon jois fin et verais et gran q'anc om non ac major, qar de dompnas am la meillor, qe m'es tan fort abelida et si·l vol si·l m'am ou si·l lais, q'eu l'amerai a ma vida! Et s'ela n'o vol, eu m'o voill, qe d'aizo pos tenir la clau, s'eu plus non ai d'abundanza. |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000801v/f55.image
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f279.image.r
[3] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.3206