Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Pos nostre temps comens' a brunezir

BdT 112,3a

Mss.: C 359, a¹ 368 = Cercamon; A 142, Da 186, I 111, K 96 = Peire Bremon Ricas Novas.

Metrica: a10 b10 c10 b10 c10 a10 (Frank 787:1). Vers di 8 coblas unissonans di 6 versi, seguite da 2 tornadas di 4.

Edizioni critiche: Mahn 1859; Dejeanne 1905, p. 52; Jeanroy 1922, p. 14; Tortoreto 1981, p. 159; Wolf - Rosenstein 1983, p. 58; Rossi 2009, p. 170.

letto 2175 volte

Edizioni

letto 1032 volte

Edizioni a confronto

I.

6

Testo Rossi 2009

Puois nostre temps comens’a brunezir
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

II.

12

Aquest Amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

III.

18

Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
que fin’Amors los deja obezir.

IV.

24

Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos
e van dizen qu’Amors torn’en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donnas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

V.

30

Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

VI.

36

Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays:
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.

VII.

42

Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

VIII.

48

Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e s'i es pros, yssira ves Roays
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

IX.

52

Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais
meravill’es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’Amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir».

X.

56

Fagz es lo vers e non deu viellezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.

letto 660 volte

Rossi

I.
Puois nostre temps comens’a brunezir
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

II.
Aquest Amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no·n a dos tan verays
que fin’Amors los deja obezir.

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos
e van dizen qu’Amors torn’en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donnas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven, e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros;
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros,
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas que Dieu trays:
ardre·ls degr’hom e totz vius sebellir.

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e s'i es pros, yssira ves Roays
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

IX.
Cercamonz diz: «Qe vas Amor s’irais
meravill’es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’Amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir».

X.
Fagz es lo vers e non deu viellezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’Amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.

letto 688 volte

Tortoreto

I.
Puois nostre temps comens’ a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vei tant bayssar los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros
et hom no·i au d’auzel ni chant ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

II.
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·il doble·ls gazardos:
que Pretz e Joy e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinent ni l’esfrays;
mas, per semblan, greus er a conquerir.

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos,
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escars ni paupre orgoillos;
qu’en plus de mil no n’a dos tan verays
que fin’amors los deja obezir.

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’Amors torn’ en biays,
per que·l marit endevenon gilos,
e donas son intradas en pantays,
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

V.
Cist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz e Joven e lonhar ad estros,
per que Proeza non cug sia mais,
qu’Escarsetaz ten las claus dels baros
maint n’a serrat dinz las ciutat d’Abais,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs e Dieus acosselh nos!
Q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos:
petit la vey, mas per ella suy gays
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir!

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh q’en son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos,
et ab aitan pot si liurar del fays,
qu’assatz en fai trabucar e perir.

IX.
Cercamonz diz :”Qe vas Amor s’irais
meravill’ es com pot l’ira suffrir,
q’ira d’amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop viure ni murir.”

X.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni frais,
anz dona joi als arditz amoros.

letto 726 volte

Wolf - Rosenstein

I.
Pus nostre temps comens’a brunezir,
e li verjan son de la fuelha blos,
e del solelh vey tant bayssatz los rays,
per que·l jorn son escur e tenebros,
et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays,
per joy d’amor nos devem esbaudir.

II.
Aquest’amor no pot hom tan servir
que mil aitans no·n doble·l gazardos;
que pretz e joys e tot quant es, e mays,
n’auran aisselh qu’en seran poderos;
qu’anc non passet covinens ni los frays--
mas per semblan greus er a conquerir.

III.
Per lieys deu hom esperar e sofrir,
tant es sos pretz valens e cabalos;
qu’anc non ac suenh dels amadors savays,
de ric escas ni paupr'ergulhos;
qu’en plus de mil non a dos tan verays
que fin’amors los deya obezir.

IV.
Ist trobador, entre ver e mentir,
afollon drutz e molhers et espos,
e van dizen qu’amors vay en biays,
per que·l marit en devenon gilos,
e donas son intradas em pantays;
cuy mout vol hom escoutar et auzir.

V.
Sist sirven fals fan a pluzors gequir
Pretz, e Joven elonhar ad estros,
don Proeza no cug sia mais,
qu’Escassedatz ten las claus dels baros;
manhs n’a serratz din la ciutat d’Abays,
don Malvestatz no·n layssa un yssir.

VI.
Ves manhtas partz vey lo segle faillir,
per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros
que soudadiers non truep ab cuy s’apays,
per lauzengiers qu’an bec malahuros,
qui son pejor que Judas, que Dieu trays:
ardre·ls degr’om e totz vius sebellir!

VII.
Nos no·ls podem castiar ni cobrir;
tollam nos d’elhs, e Dieus acosselh nos,
q’us joys d’amor me reverdis e·m pays,
e puesc jurar qu’anc ta bella no fos;
petit la vey, mas per ella suy gays,
e jauzions, e Dieus m’en do jauzir.

VIII.
Ara·s pot hom lavar et esclarzir
de gran blasme, silh que son encombros;
e si es pros, yssira ves Roays,
e gurpira lo segle perilhos;
et ab aitan pot si liurar del fays
qu’assatz en fai trabucar e perir.

IX.
Fagz es lo vers, e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q’anc bon’amors non galiet ni trais;
anz dona joi als arditz amoros.

X.
Cercamonz diz: qi vas Amor s’irais,
meravill’es com pot l’ira suffrir;
q’ira d’amor es paors et esglais,
e no·n pot hom trop viure ni murir.

letto 729 volte

Collazione

A: Pouis nostre temps comenss'a brunezir
C: Pos nostre temps comens'a brunezir
Da: Pos nostre temps comenz'a brunezir
I: Puois nostre temps comens'a brunezir
K: Puois nostre temps comens'a brunezir
a¹: Pos nostre temps comenz'a brunezir

A: e li vergan son de lor fuoillas blos
C: e li verjan son de las fuelhas blos
Da: e li verchan son de lor foillas blos
I: e li verjan son de lor foillas blos
K: e li verchan son de lor foillas blos
a¹: e li verjan son de la foilla blos

A: e del soleil vei tant baissatz los rais
C: e del solelh vey tant bayssatz los rays
Da: e del solleill vei tant baissat los rais
I: e del soleil vei tant baissat los rais
K: e del soleil vei tant baisat los rais
a¹: e de soleil vei tan baissar los rais

A: per qe il jorn son escur e tenebros
C: per que·l jorn son escur e tenebros
Da: per que·l jorn son escur e tenebros
I: per que il jorn son escur e tenebros
K: per qe ill jorn son escur e tenebros
a¹: per qe il jorn son escurs e tenebros

A: et hom non au d'auzels voutas ni lais
C: et hom non au d'auzelhs ni chans ni lays
Da: et hom no·i au d'auçel ni chanz ni lais
I: et hom no·i au d'auzels chanz ni lais
K: et hom no·i au d'auzels chanz ni lais
a¹: et hom non au d'auzel ni chant ni lais

A: per joi d'amor no·m devem esbaudir.
C: per joy d'amor no·i devem esbaudir.
Da: per joi d'amor no·s devem esbaudir.
I: per joi d'amor no·s devem esbaudir.
K: per joi d'amor no·i devem esbaudir.
a¹: per joi d'amor no·s deu om esbaudir.

A: Aqest'amor non pot hom tant servir
C: Aquest'amor no pot hom tan servir
Da: Aquest'amor no·m pot tan servir
I: Aquest'amor non pot hom tam servir
K: Aquest amor non pot hom tan sevuir
a¹: Aqest'amor non pot hom tan servir

A: que mil aitans non doble·l guizerdos
C: qe mil aitans non doble·l gazardos
Da: que mil aitanz no·m doble·l guizardos
I: que mil aitanz non doble·l guizardos
K: que mil aitanz non deble·l guizardos
a¹: qe mil aitan no·il dobles guizardos

A: qe pretz e jois e tot cant es e mais
C: que pretz e joys e tot quant es e mais
Da: que pretz e jois e tot cant es e mais
I: que pretz e jois e tot quant es e mais
K: que prez e jois e tot quant es e mais
a¹: qe pretz e jois erant qant es e mais

A: n'auran aicill q'en seran poderos
C: n'auran aisselh qu'en seran poderos
Da: n'auran aisil q'en seran poderos
I: n'auran aisil q'en seran poderos
K: n'auran aisil q'en seran proderos
a¹: n'auran aicel qi serant poderos

A: c'anc non passet covinens ni·ls estrais
C: qu'anc non passet covinens ni los frays
Da: c'anc non passet covinenz ni·ls esfrais
I: qu'anc non passet covinenz ni·ls esfrais
K: qu'anc non passer covinens ni·ls effrais
a¹: qanc non passet covinent ni l'efrais

A: mas per semblan greu er a conquerir.
C: mas per semblan greus er a conquerir.
Da: mas per semblan greus er a conqerir.
I: mas per senblan greu er a conquerer.
K: mas per semblan greu er a conquerer.
a¹: mais per semblan greus es a conqerer.

A: Per lieis deu hom esperar e sofrir
C: Per lieys deu hom esperar e sofrir
Da: Per leis deu hom esperar e soffrir
I: Per leis deu hom esperar e sofrir
K: Per leis deu hom esperar e soffrir
a¹: Per leis deu hom esperar e sofrir

A: tant es sos pretz valens e cabalos
C: tant es sos pretz valens e cabalos
Da: tant es sos prez valenz e cabalos
I: tant es sos pretz valenz e cabalos
K: tant es sos pretz valenz e cabailos
a¹: tan es sos pretz valenz e cabalos

A: c'anc non ac soing dels amadors savais
C: qu'anc non ac suenh dels amadors savays
Da: c'anc non ac soing dels amadors savais
I: qu'anc non ac soing dels amadors savais
K: qu'anc non ac soing dels amadors savais
a¹: q'anc non ac soin dels amadors savais

A: de ric escars ni de baudre orgoillos
C: de ric escas ni da paubr'ergulhos
Da: derric escars ni de pauc brorgoillos
I: de ric escars ni de paubr'orgoillos
K: derric escairs ni de pauc brogoillos
a¹: de ric estars ni pauper orgoillos

A: q'en plus de mil no·n a dos tant verais
C: qu'en plus de mil no·n a dos tan verays
Da: q'en plus de mil no·n a dos tan verais
I: q'en plus de mil no·n a dos tan verais
K: qu'en plus de mil no·n a dos tant verais
a¹: de plus de mil no·n a uns tan verais

A: que fina amors los deja obezir.
C: que fin'amors lo deya obezir.
Da: qe fin'amors los desia ho bezir.
I: que fin'amors los deja obezir
K: que fin'amors los deja obezir.
a¹: qe fin'amors lo deja obezir.

A: Ist trobador entre ver e mentir
C: Li trobador entre ver e mentir
Da: Ist trobador entre ver e mentir
I: Ist trobador entre ver e mentir
K: Ist trobador entre ver e mentir
a¹: Ist trobador entre ver e mentir

A: afollon drutz e moillers et espos
C: afollon drutz e molhers et espos
Da: affollon drutz e moillers et espos
I: afollon druz e moilliers et espos
K: affollon druz e moilliers et espos
a¹: affollon drutz e moillers e espos

A: e vant dizen c'amors vai en biais
C: e van dizen qu'amors vay en biays
Da: e van diçen c'amor van en biais
I: e van dizen c'amors va en biais
K: e van dizen c'amors va em biais
a¹: e van dizen q'amors torn'em biais

A: per qe il marit endevenon gelos
C: per que·ll marit endevenon gilos
Da: per qe·l marit endevenon gilos
I: per que·ll mairit endevenon gilos
K: per que·ll marit endevenon gilos
a¹: per qe·l marit devennon gelos

A: e dompnas son intradas en pantais
C: e donas son intradas em pantays
Da: e dompnas son intradas en pantais
I: e dompnas son intradas en pantais
K: e domnas son intradas em pantais
a¹: e donnas son entradas en pantais

A: cui mout vol hom escoutar et auzir.
C: cuy mout vol hom escoutar et auzir.
Da: en mot vol hom escoutar et auzir.
I: cui mot vol escoutar et auzir.
K: cui mor vol hom escoutar et auzir.
a¹: car trop volon escoutar e auzir.

A: Cist sirven fals fant a plusors giquir
C: Sist sirven fals fan a pluzors gequir
Da: Cist silven fals fan a pluzors giqir
I: Cist serven fals fan a plusors giquir
K: Cist serven fals fan a plusors giquir
a¹: Cist serve fals fan a pluzors geqir

A: pretz e joven e loignar a estors
C: pretz e joven e lonhar ad estros
Da: prez e Jovens e loingnar ed estros
I: prez e joven e loingnar ad estors
K: pretz e joven e loingar ad estors
a¹: pretz e joven e donar ad estros

A: que proessa non cuich que sia mais
C: don proeza no cug que sia mais
Da: per qe proeza non cug que sia mais
I: per que proessa non cug que si mais
K: per que proesa non cug que fi mais
a¹: per qe proeza non cug sia mais

A: q'Escarsetatz ten las e laus dels baros
C: qu'Escassedatz ten las claus dels baros
Da: qu'Escarsetaz ten las claus dels baros
I: qu'Escarsetatz ten las claus dels barons
K: qu'Escarsetatz ten las claus dels barons
a¹: q'Escarzetatz ten las claus dels baros

A: mainz n'a serratz dinz la ciutat de bais
C: manhs n'a serratz din la ciutat de bays
Da: manz n'a serraz dins la siutat de bais
I: mainz n'a serratz dinz la ciutat del bais
K: manz n'a serratz dinz la ciutat de bais
a¹: maint n'a serrat dinz la ciutat da bais

A: don Malvestatz no·n laissa un issir.
C: don Malvestatz no·n layssa un yssir.
Da: don Malvestatz no·n laissa un issir.
I: don Malvestatz no·n laissa un issir.
K: don Malvestatz no·n laissa un issir
a¹: don Malvestatz no·n laissa un issir.

letto 1080 volte

Tradizione manoscritta

A cura di Gianluca De Simone, Luca Gatti, Federica Fusaroli.

letto 1343 volte

CANZONIERE A

letto 999 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

letto 544 volte

Edizione diplomatica

	Ricas nouas. P ouis nostre temps comenssa brune zir. Eliuergan son delor fuoillas blos. Edel soleil uei tant baissatz los rais. P(er) qeil iorn son escur etenebros. (et) hom non au dauzels uoutas ni lais. P(er) ioi damor nom deuem esbaudir.
	A qest amor non pot hom tant seruir. Que mil attans non doblel guizerdos. Q(ue) pretz e iois etot cant es emais. nau ran aicill qen seran poderos. Canc non passet couinens nils estrais. Mas p(er)sem blan greu er aconquerir.
	P er lieis deu hom esperar e sofrir. Tant es sos pretz ualens ecabalos. Cant non ac soing dels amadors sauais. de ric es cars ni debaubre orgoillos. Qen plus de mil non a dos tant uerais. Que fina amors los deia obezir.
	I st trobador entre uer ementir. Afollon drutz emoillers (et) espos. Euant dizen camors uai enbiais. P(er)qeil marit ende uenon gelos. E dompnas son intradas en pantais. Cui mout uoi hom escou tar et auzir.
	C ist siruen fals fant aplusors giquir. pretz eiouen eloignar aestors. Que proessa non cuich que sia mais. Qescar setatz ten lasel aus dels baros. Mainz na serratz dinz la ciutat debais. don maluestatz non laissa un issir.

letto 680 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

	I.
P ouis nostre temps comenssa brune zir. Eliuergan son delor fuoillas blos. Edel soleil uei tant baissatz los rais. P(er) qeil iorn son escur etenebros. (et) hom non au dauzels uoutas ni lais. P(er) ioi damor nom deuem esbaudir.	Pouis nostre temps comenss'a brunezir, e li vergan son de lor fuoillas blos, e del soleil vei tant baissatz los rais, per qe il jorn son escur e tenebros et hom non au d'auzels voutas ni lais, per joi d'amor no·m devem esbaudir.
	II.
A qest amor non pot hom tant seruir. Que mil attans non doblel guizerdos. Q(ue) pretz e iois etot cant es emais. nau ran aicill qen seran poderos. Canc non passet couinens nils estrais. Mas p(er)sem blan greu er aconquerir.	Aqest'amor non pot hom tant servir que mil aitans non doble·l guizerdos, qe pretz e jois e tot cant es, e mais, n'auran aicill q'en seran poderos; c'anc non passet covinens ni·ls estrais, mas per semblan greu er a conquerir.
	III.
P er lieis deu hom esperar e sofrir. Tant es sos pretz ualens ecabalos. Cant non ac soing dels amadors sauais. de ric es cars ni debaubre orgoillos. Qen plus de mil non a dos tant uerais. Que fina amors los deia obezir.	Per lieis deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valens e cabalos, c'anc non ac soing dels amadors savais, de ric escars ni de baudre orgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tant verais que fina amors los deja obezir.
	IV.
I st trobador entre uer ementir. Afollon drutz emoillers (et) espos. Euant dizen camors uai enbiais. P(er)qeil marit ende uenon gelos. E dompnas son intradas en pantais. Cui mout uoi hom escou tar et auzir.	Ist trobador, entre ver e mentir, afollon drutz e moillers et espos, e vant dizen c'amors vai en biais, per qe il marit endevenon gelos, e dompnas son intradas en pantais, cui mout vol hom escoutar et auzir.
	V.
C ist siruen fals fant aplusors giquir. pretz eiouen eloignar aestors. Que proessa non cuich que sia mais. Qescar setatz ten lasel aus dels baros. Mainz na serratz dinz la ciutat debais. don maluestatz non laissa un issir.	Cist sirven fals fant a plusors giquir pretz e joven e loignar a estors, que proessa non cuich que sia mais, q'Escarsetatz ten las e laus dels baros mainz n'a serratz dinz la ciutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir.

letto 717 volte

CANZONIERE C

letto 862 volte

Riproduzione fotografica

letto 770 volte

Edizione diplomatica

	Sercamons P us nostre temps comensa brunezir. e li uerian son de las fuelhas blos e del solelh uey ta(n)t bayssatz los rays. per quel iorn son escur e te nebros. (et) hom non au dau zelhs ni chans ni lays. per ioy damor noi deuem esbau dir.
	A questa mor no pot hom tan seruir. que mil ai tans non doblel gazardos. q(ue) pretz e ioys e tot quant es e mai(s) nauran aisselh quen seran pode ros. quanc non passet couine(n)s ni los frays. mas per semblan greus er a conquerir.
	P er lieys deu hom esperar e so frir. tant es sos pretz ualens e cabalos. quanc non ac suenh dels amadors sauays. de ric escas ni da paubrergulhos. quen plus de mil no(n) a dos tan uerays. que fina mors lo deya obezir.
	L i trobador entre uer eme(n)tir afollon drutz e molhers (et) espos. e uan dizen qua mors uay en biays. per quell marit endeue non gilos. e donas son intra das em pantays. cuy mout uol hom escoutar (et) auzir.
	S ist siruen fals fan a pluzors gequir. pretz e iouen e lonhar ad estros. don proeza no cug q(ue) sia mais. ques cassedatz ten las claus dels baros. manhs na ser ratz dui la ciutat de bays. don maluestatz non layssa un yssir.
	V es manhtas partz uey lo segle fallir. per quieu nestauc marritz e cossiros. que soudadiers non truep ab cuy sa pays. per lauzen giers quan bec malahuros. qui son peior que uidas que dieus trays. ardrels defrom e totz uiu(s) sebellir.
	N os nols podem cas tiar ni cobrir. tollam nos delhs e dieus acosselh nos. qus ioys damor me reuerdis em pays. e puesc iurar quanc ta bella no fos. peuc la uey mas per ella suy gays e iauzions e dieus men do iau zir.
	A ras pot hom lauar (et) es clarzir. de gran blasme silh q(ue) son en combros. e si es pros yssi ra ues roays. e gurpira lo segle perilhos. (et) ab aitan pot si luirar del fays. quassatz en fai trabucar e perir.

letto 938 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

	I.
P us nostre temps comensa brunezir. e li uerian son de las fuelhas blos e del solelh uey ta(n)t bayssatz los rays. per quel iorn son escur e te nebros. (et) hom non au dau zelhs ni chans ni lays. per ioy damor noi deuem esbau dir.	Pos nostre temps comens'a brunezir e li verjan son de las fuelhas blos e del solelh vey tant bayssatz los rays, per que·l jorn son escur e tenebros et hom non au d'auzelhs ni chans ni lays, per joy d'amor no·i devem esbaudir.
	II.
A questa mor no pot hom tan seruir. que mil ai tans non doblel gazardos. q(ue) pretz e ioys e tot quant es e mai(s) nauran aisselh quen seran pode ros. quanc non passet couine(n)s ni los frays. mas per semblan greus er a conquerir.	Aquest'amor no pot hom tan servir qe mil aitans non doble·l gazardos, que pretz e joys e tot quant es, e mais, n'auran aisselh qu'en seran poderos; qu'anc non passet covinens ni los frays, mas per semblan greus er a conquerir.
	III.
P er lieys deu hom esperar e so frir. tant es sos pretz ualens e cabalos. quanc non ac suenh dels amadors sauays. de ric escas ni da paubrergulhos. quen plus de mil no(n) a dos tan uerays. que fina mors lo deya obezir.	Per lieys deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valens e cabalos, qu'anc non ac suenh dels amadors savays, de ric escas ni da paubr'ergulhos: qu'en plus de mil no·n a dos tan verays que fin'amors lo deya obezir.
	IV.
L i trobador entre uer eme(n)tir afollon drutz e molhers (et) espos. e uan dizen qua mors uay en biays. per quell marit endeue non gilos. e donas son intra das em pantays. cuy mout uol hom escoutar (et) auzir.	Li trobador entre ver e mentir, afollon drutz e molhers et espos, e van dizen qu'amors vay en biays, per que·ll marit endevenon gilos e donas son intradas em pantays, cuy mout vol hom escoutar et auzir.
	V.
S ist siruen fals fan a pluzors gequir. pretz e iouen e lonhar ad estros. don proeza no cug q(ue) sia mais. ques cassedatz ten las claus dels baros. manhs na ser ratz dui la ciutat de bays. don maluestatz non layssa un yssir.	Sist sirven fals fan a pluzors gequir pretz e joven e lonhar ad estros, don proeza no cug que sia mais, qu'Escassedatz ten las claus dels baros: manhs n'a serratz din la ciutat de bays, don Malvestatz no·n layssa un yssir.
	VI.
V es manhtas partz uey lo segle fallir. per quieu nestauc marritz e cossiros. que soudadiers non truep ab cuy sa pays. per lauzen giers quan bec malahuros. qui son peior que uidas que dieus trays. ardrels defrom e totz uiu(s) sebellir.	Ves manhtas partz vey lo segle faillir, per qu'ieu n'estauc marritz e cossiros, que soudadiers non truep ab cuy s'apays, per lauzengiers qu'an bec malahuros, qui son peior que Iudas que dieus trays, ardre·ls degr'om e totz vius sebellir.
	VII.
N os nols podem cas tiar ni cobrir. tollam nos delhs e dieus acosselh nos. qus ioys damor me reuerdis em pays. e puesc iurar quanc ta bella no fos. peuc la uey mas per ella suy gays e iauzions e dieus men do iau zir.	Nos no·ls podem castiar ni cobrir; tollam nos d'elhs e dieus acosselh nos! q'us joys d'amor me reverdis em pays, e puesc jurar qu'anc ta bella no fos: petit la vey mas per ella suy gays e jauzions e dieus m'en do jauzir!
	VIII.
A ras pot hom lauar (et) es clarzir. de gran blasme silh q(ue) son en combros. e si es pros yssi ra ues roays. e gurpira lo segle perilhos. (et) ab aitan pot si luirar del fays. quassatz en fai trabucar e perir.	Ara·s pot hom lavar et esclarzir de gran blasme, silh q'en son encombros; e s'i es pros yssira ves Roays, e gurpira lo segle perilhos, et ab aitan pot si liurar del fays, qu'assatz en fai trabucar e perir.

letto 782 volte

CANZONIERE Dᵃ

letto 1029 volte

Riproduzione fotografica

letto 779 volte

Edizione diplomatica

	P Os nostre temps com(en)sa brunezir. Eliuerchan son delor foillas blos. Edel solleill uei tant baissat los rais. p(er) q(ue)l ior(n) son escur etenebros. Et ho(m) noi au dauçel nichanz ni lais. P(er) ioi da mor nos deuem esbaudir.
	A quest amor nom pot tan seruir. Q(ue)mil aitanz nom doblel guizardos. Q(ue) p(re)tz e iois etot cant es emais. nauran aisil q(ue)n seran poderos. Canc no(n) passet. couinenz nils esfrais. Mas p(er) semblan greus er aco(n) qerir.
	P er leis deu hom esp(er)ar esoffrir. Tant es sos p(re)z ualenz e cabalos. Canc no(n) ac so ing dels amadors sauais. Derric escars ni de pauc brorgoillos. Q(ue)n plus demil non a dos tan uerais. Q(ue) fin amors los desia ho bezir.
	I st trobador entre uer em(en)tir. affollon drutz emoillers (et) espos. Euan diçen ca mor uan enbiais. p(er) q(ue)l marit endeuenon gilos. Edo(m)pnas son intradas enpantais. en mot uol hom escoutar (et) auzir.
	C ist siluen fals fan apluzors giqir.p(re)z eio uens eloi(n)gnar edestros. P(er) q(ue) proeza non cug q(ue) sia mais. Q(ue)scarsetaz ten las claus dels baros. Manz na serraz dins lasiutat de bais. Don maluestatz no(n) laisse un issir.

letto 965 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

	I.
P Os nostre temps com(en)sa brunezir. Eliuerchan son delor foillas blos. Edel solleill uei tant baissat los rais. p(er) q(ue)l ior(n) son escur etenebros. Et ho(m) noi au dauçel nichanz ni lais. P(er) ioi da mor nos deuem esbaudir.	Pos nostre temps comenz'a brunezir e li verchan son de lor foillas blos e del solleill vei tant baissat los rais, per que·l jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auçel ni chanz ni lais per joi d'amor no·s devem esbaudir.
	II.
A quest amor nom pot tan seruir. Q(ue)mil aitanz nom doblel guizardos. Q(ue) p(re)tz e iois etot cant es emais. nauran aisil q(ue)n seran poderos. Canc no(n) passet. couinenz nils esfrais. Mas p(er) semblan greus er aco(n) qerir.	Aquest'amor no·m pot tan servir que mil aitanz no·m doble·l guizardos, que pretz e jois e tot cant es, e mais, n'auran aisil q'en seran poderos; c'anc non passet covinenz ni·ls esfrais; mas per semblan greus er a conqerir.
	III.
P er leis deu hom esp(er)ar esoffrir. Tant es sos p(re)z ualenz e cabalos. Canc no(n) ac so ing dels amadors sauais. Derric escars ni de pauc brorgoillos. Q(ue)n plus demil non a dos tan uerais. Q(ue) fin amors los desia ho bezir.	Per leis deu hom esperar e soffrir, tant es sos prez valenz e cabalos, c'anc non ac soing dels amadors savais, derric escars ni de pauc brorgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tan verais qe fin'amors los desia ho bezir.
	IV.
I st trobador entre uer em(en)tir. affollon drutz emoillers (et) espos. Euan diçen ca mor uan enbiais. p(er) q(ue)l marit endeuenon gilos. Edo(m)pnas son intradas enpantais. en mot uol hom escoutar (et) auzir.	Ist trobador entre ver e mentir, affollon drutz e moillers et espos, e van diçen c'amor van en biais per qe·l marit endevenon gilos e dompnas son intradas en pantais, en mot vol hom escoutar et auzir.
	V.
C ist siluen fals fan apluzors giqir.p(re)z eio uens eloi(n)gnar edestros. P(er) q(ue) proeza non cug q(ue) sia mais. Q(ue)scarsetaz ten las claus dels baros.Manz na serraz dins lasiutat de bais. Don maluestatz no(n) laisse un issir.	Cist silven fals fan a pluzors giqir prez e jovens e loingnar ed estros, per qe proeza non cug que sia mais, qu'Escarsetaz ten las claus dels baros: manz n'a serraz dins la siutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir.

letto 880 volte

CANZONIERE I

letto 921 volte

Riproduzione fotografica

letto 614 volte

Edizione diplomatica

	Ricas nouas. xxx P Uois nostre temps com(en)sa brunezir. Eli uerian sonde lor foillas blos. Edel soleil ueitant baissat los rais. P(er) queil iorn so(n) escur etenebros. Et hom noi au dauzels cha nz ni lais. P(er) ioi damor nos deuem esbaudi(r).
	A quest amor n(on) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz n(on) doblel guizardos. Que pretz eiois etot quant es esmais. Nauran aisil q(ua)n se ran poderos. Qua(n)c no(n) passet couine(n)z nils esfrais. Mas p(er) senblan greuer a(con)querer.
	P er leis deu hom esperar esofrir. Tantes sos pretz uale(n)z ecabalos. Qua(n)c no(n) ac soing dels amadors sauais. De ric escars ni de paubrorgoillos. Q(ua)n plus de mil n(on) ados ta(n) uerais. Q(ue) finamors los deia obezir.
	I st trobador entre uer em(en)tir. Afollon druz emoilliers (et) espos. Euan dizen camors ua e(n) biais. P(er) quell mairit endeueno(n) gilos. E do(m) pnas son i(n)tradas en pantais. Cui mot uol escoutar (et) auzir.
	C ist seruen fals fan aplusors giquir. Prez eiouen eloi(n)gnar adestors. P(er) que proessa no(n) cug q(ue) si mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. Mainz na serratz dinz la ciutat del bais. Don maluestatz no(n) laissa un issir.

letto 770 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

	I.
P Uois nostre temps com(en)sa brunezir. Eli uerian sonde lor foillas blos. Edel soleil ueitant baissat los rais. P(er) queil iorn so(n) escur etenebros. Et hom noi au dauzels cha nz ni lais. P(er) ioi damor nos deuem esbaudi(r).	Puois nostre temps comens'a brunezir e li verjan son de lor foillas blos e del soleil vei tant baissat los rais, per que il jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auzels chanz ni lais, per joi d'amor no·s devem esbaudir.
	II.
A quest amor n(on) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz n(on) doblel guizardos. Que pretz eiois etot quant es esmais. Nauran aisil q(ua)n se ran poderos. Qua(n)c no(n) passet couine(n)z nils esfrais. Mas p(er) senblan greuer a(con)querer.	Aquest'amor non pot hom tam servir que mil aitanz non doble·l guizardos, que pretz e jois e tot quant es, e mais, n'auran aisil q'en seran poderos, qu'anc non passet covinenz ni·ls esfrais; mas per senblan greu er a conquerer.
	III.
P er leis deu hom esperar esofrir. Tantes sos pretz uale(n)z ecabalos. Qua(n)c no(n) ac soing dels amadors sauais. De ric escars ni de paubrorgoillos. Q(ua)n plus de mil n(on) ados ta(n) uerais. Q(ue) finamors los deia obezir.	Per leis deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valenz e cabalos, qu'anc non ac soing dels amadors savais, de ric escars ni de paubr'orgoillos: q'en plus de mil no·n a dos tan verais que fin'amors los deja obezir.
	IV.
I st trobador entre uer em(en)tir. Afollon druz emoilliers (et) espos. Euan dizen camors ua e(n) biais. P(er) quell mairit endeueno(n) gilos. E do(m) pnas son i(n)tradas en pantais. Cui mot uol escoutar (et) auzir.	Ist trobador entre ver e mentir, afollon druz e moilliers et espos, e van dizen c'amors va en biais, per que·ll mairit endevenon gilos e dompnas son intradas en pantais, cui mot vol escoutar et auzir.
	V.
C ist seruen fals fan aplusors giquir. Prez eiouen eloi(n)gnar adestors. P(er) que proessa no(n) cug q(ue) si mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. Mainz na serratz dinz la ciutat del bais. Don maluestatz no(n) laissa un issir.	Cist serven fals fan a plusors giquir prez e joven e loingnar ad estors, per que proessa non cug que si mais, qu'Escarsetatz ten las claus dels barons: mainz n'a serratz dinz la ciutat del bais, don Malvestatz no·n laissa un issir.

letto 759 volte

CANZONIERE K

letto 1004 volte

Riproduzione fotografica

letto 688 volte

Edizione diplomatica

	Ricas nouas. xxxv. P uois nostre temps comensa brunezir. Eli uerchan son de lor foillas blos. E del soleil uei tant baisat los rais. P(er) qeill iorn son escur etenebros. Et hom noi au dauzels chanz ni lais. Per ioi da mor noi deuem esbaudir.
	A quest amor no(n) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz no(n) doblel guizardos. Que p(re)z eiois etot qua(n)t es emais. Nauran aisil qenseran proderos. Quanc no(n) passer co uine(n)s nils effrais. Mas per semblan greu er aconquerer.
	P er leis deu hom esperar esoffrir. Tant es sos pretz ualenz ecabailos. Quanc no(n) ac soing dels amadors sauais. Derric escairs ni de pauc brogoillos. Quen plus de mil no(n) ados tant uerais. Que finamors los deia obezir.
	I st trobador entre uer ementir. Affollon druz emoilliers et espos. Euan dizen cam ors ua embiais. Per quell marit endeue non gilos. Edomnas son intradas empan tais. Cui mor uol hom escoutar et auzir.
	C ist seruen fals fan aplusors giquir. P(re)tz eiouen eloingar adestors. P(er)que proesa non cug que fi mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. manz naserratz dinz la ciutat de bais. Don maluestatz n(on) laissa un issir.

letto 830 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

	I.
P uois nostre temps comensa brunezir. Eli uerchan son de lor foillas blos. E del soleil uei tant baisat los rais. P(er) qeill iorn son escur etenebros. Et hom noi au dauzels chanz ni lais. Per ioi da mor noi deuem esbaudir.	Puois nostre temps comens'a brunezir e li verchan son de lor foillas blos e del soleil vei tant baisat los rais, per qe ill jorn son escur e tenebros et hom no·i au d'auzels chanz ni lais, per joi d'amor no·i devem esbaudir.
	II.
A quest amor no(n) pot hom tan seruir. Q(ue) mil aitanz no(n) doblel guizardos. Que p(re)z eiois etot qua(n)t es emais. Nauran aisil qenseran proderos. Quanc no(n) passer co uine(n)s nils effrais. Mas per semblan greu er aconquerer.	Aquest amor non pot hom tan sevuir, que mil aitanz non doble·l guizardos, que prez e jois e tot quant es, e mais, n'auran aisil q'en seran proderos; qu'anc non passer covinens ni·ls effrais, mas per semblan greu er a conquerer.
	III.
P er leis deu hom esperar esoffrir. Tant es sos pretz ualenz ecabailos. Quanc no(n) ac soing dels amadors sauais. Derric escairs ni de pauc brogoillos. Quen plus de mil no(n) ados tant uerais. Que finamors los deia obezir.	Per leis deu hom esperar e soffrir, tant es sos pretz valenz e cabailos, qu'anc non ac soing dels amadors savais, derric escairs ni de pauc brogoillos; qu'en plus de mil no·n a dos tant verais que fin'amors los deja obezir.
	IV.
I st trobador entre uer ementir. Affollon druz emoilliers et espos. Euan dizen cam ors ua embiais. Per quell marit endeue non gilos. Edomnas son intradas empan tais. Cui mor uol hom escoutar et auzir.	Ist trobador entre ver e mentir affollon druz e moilliers et espos e van dizen c'amors va em biais, per que·ll marit endevenon gilos, e domnas son intradas em pantais, cui mor vol hom escoutar et auzir.
	V.
C ist seruen fals fan aplusors giquir. P(re)tz eiouen eloingar adestors. P(er)que proesa non cug que fi mais. Quescarsetatz ten las claus dels barons. manz naserratz dinz la ciutat de bais. Don maluestatz n(on) laissa un issir.	Cist serven fals fan a plusors giquir pretz e joven, e loingar ad estors, per que proesa non cug que fi mais, qu'Escarsetatz ten las claus dels barons: manz n'a serratz dinz la ciutat de bais, don Malvestatz no·n laissa un issir.

letto 866 volte

CANZONIERE a¹

letto 928 volte

Riproduzione fotografica

letto 1057 volte

Edizione diplomatica

Sercamons.
P os nostre temps comenza brunezir. e li uerian son de la foilla
blos e de soleis. uei fan baissan los rais. per qeil iorn. son escurs
e tenebros. (et) hom non au dauzel ni chant ni lais. p(er) ioi damor
nos deu om esbaudir

A l qestamor non pot hom tan seruir. qe milaitan. noil dobles gui
zardos. qe pretz e iois eran qant esemais nauran aicel qi serant pode
ros. qanc non passet couinent nil efrais. mais p(er) semblan greus es a co(n)qerer

P er leis deu hom esperar. e sofrir tan es sos pretz ualenz e cabalos.
canc non ac soin. dels amadors sauais de ric estars ni pauper orgoillos
de plus de mil. non a uns tan uerais qe finamors lodeia obezir.

I st trobador entreuerementir. affollon drutz e moillers e espos.
e uan dizen qamors tornem biais. p(er) qel ^marit deuen non gelos. e donnas son
entradas. en pantais. car trop uolon escoutar e auzir.

C ist serue fals fan a pluzors. geqir. pretzel io uen. e donar adestros.
p(er) qe proeza. non cug sia mais. qescarzetatz. ten las claus. dels baros.
maint na serrat. dinz la ciutat da bais. don maluestatz no(n) laissa un issir.

C ercamonz diz qe uas amors sirais. merauill es com pot lira suffrir. qira
damor es paors (et) esglais. enon pot hom trop uiure ni murir.

fagz es lo uers e non deu ueillezir. segon aisso qe monstra la razos qanc
bonamors non galiet ni frais. anz dona ioi als arditz amoros.

letto 916 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

P os nostre temps comenza brunezir. e li uerian son de la foilla
blos e de soleis. uei fan baissan los rais. per qeil iorn. son escurs
e tenebros. (et) hom non au dauzel ni chant ni lais. p(er) ioi damor
nos deu om esbaudir.

Pos nostre temps comenz'a brunezir
e li verjan son de la foilla blos
e de soleil vei tan baissar los rais,
per qe il jorn son escurs e tenebros
et hom non au d'auzel ni chant ni lais,
per joi d'amor no·s deu om esbaudir.

II.

Aqest'amor non pot hom tan servir
qe mil aitan no·il dobles guizardos,
qe pretz e jois erant qant es, e mais,
n'auran aicel qi serant poderos,
qanc non passet covinent ni l'efrais,
mais, per semblan, greus es a conqerer.

III.

Per leis deu hom esperar e sofrir,
tan es sos pretz valenz e cabalos,
q'anc non ac soin dels amadors savais,
de ric estars ni pauper orgoillos:
de plus de mil no·n a uns tan verais
qe fin'amors lo deja obezir.

IV.

I st trobador entreuerementir. affollon drutz e moillers e espos.
e uan dizen qamors tornem biais. p(er) qel \marit/ deuen non gelos. e donnas son
entradas. en pantais. car trop uolon escoutar e auzir.

Ist trobador entre ver e mentir,
affollon drutz e moillers e espos,
e van dizen q'amors torn'em biais,
per qe·l marit devennon gelos,
e donnas son entradas en pantais,
car trop volon escoutar e auzir.

Cist serve fals fan a pluzors geqir
pretz e joven e donar ad estros,
per qe proeza non cug sia mais,
q'Escarzetatz ten las claus dels baros
maint n'a serrat dinz la ciutat da bais,
don Malvestatz no·n laissa un issir.

VI.

C ercamonz diz qe uas amors sirais. merauill es com pot lira suffrir. qira
damor es paors (et) esglais. enon pot hom trop uiure ni murir.

Cercamonz diz: "Qe vas amors s'irais,
meravill'es com pot l'ira suffrir,
q'ira d'amor es paors et esglais
e no·n pot hom trop vivre ni murir".

VII.

F agz es lo uers e non deu ueillezir. segon aisso qe monstra la razos qanc
bonamors non galiet ni frais. anz dona ioi als arditz amoros.

Fagz el lo vers e non deu veillezir,
segon aisso qe monstra la razos,
q'anc bon'amors non galiet ni frais,
anz dona ioi als arditz amoros.

letto 1149 volte

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/pos-nostre-temps-comens-brunezir

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232