94v | |
![]() |
[s] Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er) tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis totz t(em)ps agron se gran maluole(n) za lus alautre p(er)so qe chascus uolia estre segner dauta fort so(n) comunal castel p(er) razo. Ez auenc si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues pres etolgut auta fort. (et) cassat co stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n) anet anazemar uesco(m)te delemo zes. en amblar comte de peirego(r)s (et)antalaran seignor de mo(n)tagnac qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala men tenia autafort qera meiz seus enoill uolia dar neguna p(ar)t anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans) eferon lonc te(m)ps gran guerra ab lui. Ezala fin tolgron li auta fort. Eb(er)trans senescapet con la soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar |
95r | |
![]() |
tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz co(n) son fraire efo faita granz paz. euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n) la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t. fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z ni conuen et agran fellonia tolc lo castel ason fraire. E so fo un dia de lune. en loqale era tals hora etals punz qe segon la razon dels agur(s) e dastrolomia no era bon comen sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin sen anet al rei henric da(n)gletera (et) an .rich(art). comte de piteu. qerrer mantinime(n) (con)tra .B(ertrans). el reis he(n)ric(s) p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel era amics (et) co(n)seillare del rei joue son fill lo qals auia auuda guer ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to ta la colpa. sil pres ad aiudar. el coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t host. (et) asseieron autafort (et) ala fin pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E qan fo menaz al pauailon de nan dal rei. acgran paor. Mas p(er)las paraulas qals el recordet al rei. he(n) ric del rei joue son fill lo reis li |
95v | |
![]() |
rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s) auez auzit enla ystoria qe es escri pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n) lo reis henrics li rendia autafort. dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n) felonia fezis tu de ton fraire. ez en b(er)trans sengenoillet de nan lui e dis. Seigner granz merces. be(n) mi platz aitals iuiamenz. ez entret. B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms. Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n) la lor gen. Qan li autre baron qa ju dauan constantin auziron so. eui ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n) lo rei henric qel manteria be(n) en ra zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo juzame(n) qel auia fait. qar el auia ben fait escrire. El reis sen ris e sol lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li baron qui aiudauan .Const(antin). feron co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran) |
96r | |
![]() |
(et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc rendre lo castel. ni far paz co(n) son fraire ni tregua. eqan fo mortz a corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n) tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis (et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir uentes. Bertan de born. |
94v | |
[s] Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er) tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis totz t(em)ps agron se gran maluole(n) za lus alautre p(er)so qe chascus uolia estre segner dauta fort so(n) comunal castel p(er) razo. Ez auenc si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues pres etolgut auta fort. (et) cassat co stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n) anet anazemar uesco(m)te delemo zes. en amblar comte de peirego(r)s (et)antalaran seignor de mo(n)tagnac qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala men tenia autafort qera meiz seus enoill uolia dar neguna p(ar)t anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans) eferon lonc te(m)ps gran guerra ab lui. Ezala fin tolgron li auta fort. Eb(er)trans senescapet con la soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar |
Si com vos avez mantas vez autiz, Bertrans de Born e sos fraire Constantis totz temps agron se gran malvolenza l’us a l’autre, per so qe chascus volia estre segner d’Autafort, son comunal castel per razo. Ez avenc si qe, com se fos causa qe Bertrans agues pres e tolgut Autafort et cassat Costantin e fos fillz de la terra, con s’en anet a N’Azemar, vescomte de Lemozes, e N’Amblar, comte de Peiregors, et a⋅n Talaran, seignor de Montagnac, qerre merce, q'ill lo deguessen aiudar contra son fraire Bertrans, qe malamen tenia Autafort, q’era meiz seus, e no⋅ill volia dar neguna part, anz malamenz l’avia desertat. Ez ill l’aiuderon et conseilleron contra Bertrans e feron lonc temps gran guerra ab lui ez, a la fin, tolgron li Autafort. E Bertrans s’en escapet con la soa gen et commeset a guerreiar Ar- |
95r | |
tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz co(n) son fraire efo faita granz paz. euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n) la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t. fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z ni conuen et agran fellonia tolc lo castel ason fraire. E so fo un dia de lune. en loqale era tals hora etals punz qe segon la razon dels agur(s) e dastrolomia no era bon comen sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin sen anet al rei henric da(n)gletera (et) an .rich(art). comte de piteu. qerrer mantinime(n) (con)tra .B(ertrans.) el reis he(n)ric(s) p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel era amics (et) co(n)seillare del rei joue son fill lo qals auia auuda guer ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to ta la colpa. sil pres ad aiudar. el coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t host. (et) asseieron autafort (et) ala fin pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E qan fo menaz al pauailon de nan dal rei. acgran paor. Mas p(er)las paraulas qals el recordet al rei. he(n) ric del rei joue son fill lo reis li |
-tafort con totz sos parenz et amics. Ez avenc si qe Bertrans cerqet concordi e paz con son fraire, e fo faita granz paz e vegron amic. Mas, qan Bertrans fo con la soa gen dinz lo castel d’Autafort, fez faillimen et no⋅ill tenc sagramenz ni conven et a gran fellonia tolc lo castel a son fraire. E so fo un dia de lune, en lo qale era tals hora e tals punz qe, segon la razon dels agurs e d’astrolomia, no era bon comensar negun gran faitz. E⋅N Constantin s’en anet al rei Henric d’Angletera et a⋅N Richart, comte de Piteu, qerrer mantinimen contra Bertrans. E⋅l reis Henrics, per so qar volia mal a⋅N Bertran, per so q’el era amics et conseillare del Rei Jove, son fill, lo qals avia auuda guerra con el, et crezia qe Bertrans n’agues tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richart, sos fillz, et ferron grant host et asseieron Autafort et, a la fin, prenderon lo castel et Bertrans fo pres. E, qan fo menaz al pavailon denand al rei, ac gran paor. Mas per las paraulas qals el recordet al rei Henric del Rei Jove, son fill, lo reis li |
95v | |
rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s) auez auzit enla ystoria qe es escri pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n) lo reis henrics li rendia autafort. dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n) felonia fezis tu de ton fraire. ez en b(er)trans sengenoillet de nan lui e dis. Seigner granz merces. be(n) mi platz aitals iuiamenz. ez entret. B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms. Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n) la lor gen. Qan li autre baron qa ju dauan constantin auziron so. eui ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n) lo rei henric qel manteria be(n) en ra zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo juzame(n) qel auia fait. qar el auia ben fait escrire. El reis sen ris e sol lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li baron qui aiudauan .Const(antin). feron co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran) |
rendet autafort et perdonet li, e⋅l coms Richartz, totz sos mals tallanz, si com vos avez auzit en la ystoria qe es escripcha denan sobre lo sirventes qe dis: “Pos lo genz terminis floritz”. Mas qan lo reis Henrics li rendia Autafort, dis solassan ves de Bertran: “Sia toa, be la deves tu aver per razon, tan gran felonia fezis tu de ton fraire.” Ez En Bertrans s’engenoillet denan lui e dis: “Seigner, granz merces! Ben mi platz aitals jujamenz.” Ez entret Bertrans el castel, e⋅l reis Henric e⋅l coms Richartz s’en torneron en soa terra con la lor gen. Qan li autre baron q’ajudavan Constantin auziron so e viron qe Bertrans encar avia⋅l castel, foron trop dolen et irat e conseilleron Constantin q’el se reclames de Bertrans denan lo rei Henric qe.l manteria ben en razo. Et si fez, mas Bertrans mostret al rei lo juzamen q’el avia fait, qar el avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e sollasset. E Bertrans s’en anet ad Autafort, e Constantis non ac autra razo. Mas li baron qui aiudavan Constantin feron con el lonc temps gran guerra a⋅N Bertrans |
96r | |
(et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc rendre lo castel. ni far paz co(n) son fraire ni tregua. eqan fo mortz a corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n) tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis (et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir uentes. |
et el ad els. E tan com visqet, no⋅ill volc rendre lo castel ni far paz con son fraire ni tregua. E qan fo mortz, acorderon se li fill de Bertran con Costantin, son oncle, et con sos fillz, sos cosis. Et per aqestas razos, fez Bertrans aqest sirventes. |
184r | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij. SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s deborn esos fraire encostantis agren totz te- mps guerra ensems. et agren gran maluo- lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se- ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo. et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s agues presa etolguda autafort. ecasset costanti esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae- mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)- te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)- gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r) contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne- guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n) lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n) li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n). ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n) gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en) enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n) era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)- tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran. perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer- ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la |
![]() |
colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me- natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au- tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos mals talans si com uos auetz auzit en lestoria que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis. Puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo reis enrics li rendia autafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)- ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in- tret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so. euiron quen bertrans auia ancaras lo castel foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti quel se reclames denbertran denan lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa- it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n) tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua. ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera). |
184r | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij. SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s deborn esos fraire encostantis agren totz te- mps guerra ensems. et agren gran maluo- lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se- ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo. et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s agues presa etolguda autafort. ecasset costanti esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae- mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)- te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)- gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r) contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne- guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n) lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n) li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n). ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n) gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en) enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n) era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)- tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran. perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer- ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la |
Aquesta es la razos d’aquest sirventes. Sj com vos avez maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolenssa l’us a l’autre, per so que chascuns volia esser seingner d’Autafort, lo lor comunal castel per razo. Et avenc se que, com so fosse caussa a q’En Bertrans agues presa e tolguda Autafort e casset Costanti e sos fills de la terra, En Costantis s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seingnor de Montaingnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, qu’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas quant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fez faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de diluns en lo qual era tals ora e tals poinz que, segon la razon del agurs ni de poinz e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al rei Enric d’Englaterre et a⋅N Richart, lo comte de Peitieus, querre mantenemen contra⋅N Bertran. E.l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda guerra ab el, e crezia qu’En Bertrans n’agues tota la |
colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me- natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au- tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos mals talans si com uos auetz auzit en lestoria que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo reis enrics li rendia autafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)- ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in- tret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so. euiron quen bertrans auia ancaras lo castel foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti quel se reclames denbertran denan lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa- it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n) tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua. ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera). |
colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort et, a la fin, preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per la paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas quan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seingner, granz merces! Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron qu’aiudavon Constanti auziron so e viron qu’En Bertrans avia ancaras lo castel, foron molt dolen et irat e conseilleron Costanti qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e.is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Costantis non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Costanti feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el ad els. E tant com visquet, no⋅il volc rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constanti, lor oncle, et ab sos filz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz…” etc. |
169v | |
![]() |
Aquesta es la razos daqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus uolia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. Anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
![]() |
rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz lo fatz bon ses totz affanz. |
169v | |
Aquesta es la razos d’aqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus volia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. Et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
Aquesta es la razos d’aqest sirventes. Sj com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al |
rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et)c. Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. Et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait escrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. anz lo fatz bon ses totz affanz. |
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Iove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital iutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo iutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz” |
169v | |
Aquesta es la razos daqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus uolia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. Anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
Aquesta es la razos d’aqest sirventes. Si com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al |
rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz lo fatz bon ses totz affanz. |
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Jove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait l'escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz”. |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0196
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f381.item.r=Chansonnier.langFR#
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f362.item.r=chansonnier.langFR#