A cura di Marco Cappelloni
80r | |
![]() |
[q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz oltra mar. tui li baron delemozin e de peiregor se iureren emse(m)ble. e feren gran ost (et) anaren als ca stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese ren aqelor defenderon. Et aissi cobreren gran renda qecs. quen Rich(artz) lor auia tout .Eqan R(ichartz) fo uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i son molto fo iratz (et) dolenz dels castels edels borcs qill baron li auian tolt eco(m)meset lor fort a menassar de des(er)tar los (et) de destrvi re los. Eluescoms delemozes el coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en) qel reis de fransa lor auia faich. |
80v | |
![]() |
efazia. te(n)gron las soas menassa(s) anient. Eill manderen dizen qellera ue(n)gutz trop braus etrop orgoillos. eqeill mal son grat lo farian franc ecortes (et) humil. eqeill lo castiarian guereian. don B(ertrans) deborn. sico(m) aqell qui no(n) auia autra legressa mas deme sclar los baros de guerra. qan a uzi qel reis menassaua aqels baros eqeill nol prezauan dere emetian anien lo dir delui. e qeill li auian mandat dizen q(ue) ill lo castiarian el farian mal so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans) si molt alegres. esabia qel reis en era fort dolenz (et) irratz daiso qeill dizian. (et) del castel domo tron e dezent qeill liauian to ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el ac fait son si(r)uentes. el lo man det an raimon jauseran qera de catallogna del contat dur gel. segner de pinos ualentz homs elarcs e cortes egetils eno(n) era nultz en tota cataloi |
81r | |
![]() |
gna qe lui ualgues. p(er) la soa per sona.Ez entendia en larchesa q(ue) ra filla del comte durgel emvi ler dengirout decabriea(n) qera lo plus rics eplus gentils de cataloigna trait lo comte dur gel son seignor. Ecome(n)ssa en aisi lo siruentes. |
80r | |
[q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz oltra mar. tui li baron delemozin e de peiregor se iureren emse(m)ble. e feren gran ost (et) anaren als ca stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese ren aqelor defenderon. Et aissi cobreren gran renda qecs. quen Rich(artz) lor auia tout. Eqan R(ichartz) fo uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i son molto fo iratz (et) dolenz dels castels edels borcs qill baron li auian tolt eco(m)meset lor fort a menassar de des(er)tar los (et) de destrui re los. Eluescoms delemozes el coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en) qel reis de fransa lor auia faich. |
Qan lo reis Richartz s’en fo passatz oltra mar, tui li baron de Lemozin e de Peiregor se iureren emsemble e feren gran ost, et anaren als castels et als borcs qe Richartz lor avia tout. Mas se se combaterent e preseren aqelor defenderon et aissi cobreren gran ren d’aqecs qu’En Richartz lor avia tout. E qan Richartz fo vengutz d’oltra mar et eissitz de preison, molto fo iratz et dolenz dels castels e dels borcs q⋅ill baron li avian tolt, e commeset lor fort a menassar de desertar los et de destruire los. E⋅l vescoms de Lemozes e⋅l coms de Peiregor, per lo mantenemen qe⋅l reis de Fransa lor avia faich |
80v | |
efazia. te(n)gron las soas menassas anient. Eill manderen dizen qellera ue(n)gutz trop braus etrop orgoillos. eqeill mal son grat lo farian franc e cortes (et) humil. eqeill lo castiarian guereian. don B(ertrans) de born. si co(m) aqell qui no(n) auia autra legressa mas deme sclar los baros de guerra. qan a uzi qel reis menassaua aqels baros eqeill nol prezauan dere emetian anien lo dir delui. e qeill li auian mandat dizen q(ue) ill lo castiarian el farian mal so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans) si molt alegres. esabia qel reis en era fort dolenz (et) irratz daiso qeill dizian. (et) del castels domo tron e dezent qeill liauian to ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el ac fait son si(r)uentes. el lo man det an raimon jauseran qera de catallogna del contat dur gel. segner de pinos ualentz homs elarcs e cortes egetils e no(n) era nultz en tota cataloi |
e fazia, tengron las soas menassas a nient e⋅ill manderen dizen q’ell era vengutz trop braus e trop orgoillos e qe ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e qe ill lo castiarian guereian. Don Bertrans de Born, si com aqell qui non avia autr’alegressa mas de mesclar los baros de guerra, qan auzi qe⋅l reis menassava aqels baros e qe ill no⋅l prezavan de re e metian a nien lo dir de lui, e qe ill li avian mandat dizen que ill lo castiarian e⋅l farian mal son grat franc et cortes et humil, Bertrans si molt alegres. E sabia qe⋅l reis en era fort dolenz et irratz d’aiso qe ill dizian et del castels do Motron e d’Ezent qe ill li avian tout, e fez un seu sirvitens per far sailir lo rei Richart a la guerra. E qan el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Jauseran, q’era de Catallogna del contat d’Urgel, segner de Pinos, valentz homs e larcs e cortes e getils e non era nultz en tota Cataloi- |
81r | |
gna qe lui ualgues. p(er) la soa per sona. Ez entendia en larchesa q(ue) ra filla del comte durgel emui ler dengirout decabriea(s) qera lo plus rics eplus gentils de cataloigna trait lo comte dur gel son seignor. Ecome(n)ssa en aisi lo siruentes. |
-gna qe lui valgues per la soa persona, ez entendia en l’archesa, qu’era filla del comte d’Urgel e muiler d’En Girout de Cabrieas, q’era lo plus rics e plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel, son seignor. E comenssa enaisi lo sirventes. |
184v | |
![]() |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij. Qvant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozi ede pei- regors se iureron ensems e feiron gra(n) ost. et anere(n)t als castels et als borcs quen ri- chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron epreseron totz aquels queis deffendion. et enaissi cobreron gran re dalquel quen ri- chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)- gutz doutramar et issuz de preison molt fo iratz edolens dels chastels edels borcs quel baron lauian totz ecom(en)set los amenassar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au- ia fait efazia. Sil tengron la soas menass- as anien. eil manderon dizen quel era uen- |
![]() |
gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n) grat lo farian franc ecortes et humil. equeill lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me- sclar los barons de guerra cant auzi quel reis menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)- dat dizen queill lo chastiarion el farion mal son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin fo molt alegres. esabia queil reis en era fort dolens eiratz daisso queill dizion edel castel de montron edazgen queill auian tout el fez un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n) det an raimon iauzeran quera del comtat dul- gel sei(n)gner de pinous. Valens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)- gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia se en la marquesa querra filla del comte dur- gel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la nouella flors par el uergan. (et)c(etera). |
184v | |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij. QUant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozi ede pei- regors se iureron ensems e feiron gra(n) ost. et anere(n)t als castel et als borcs quen ri- chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron epreseron totz aquels queis deffendion. et enaissi cobreron gran re dalquel quen ri- chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)- gutz doutramar et issuz de preison molt fo iratz edolens dels chastels edels borcs quel baron lauian totz ecom(m)set los amenassar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au- ia fait efazia. Sil tengron la soas menass- as anien. eil manderon dizen quel era uen- |
Aquesta es la razos d’aquest sirventes. Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar, tuit li baron de Lemozi e de Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als castel et als borcs qu’En Richartz lor avia tout. Et enaissi combateron e preseron totz aquels que⋅is deffendion et enaissi cobreron gran re d’alquel qu’En Richart lor avia tout. E quant En Richart fon vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo iratz e dolens dels chastels e dels borcs que⋅l baron l’avian totz, e commset los a menassar fortmen de deseretar los e de destruire los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors, per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il manderon dizen qu’el era ven- |
gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n) grat lo farian franc ecortes et humil. Equeill lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me- sclar los barons de guerra cant auzi quel reis menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)- dat dizen queill lo chastiarion el farion mal son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin fo molt alegres. esabia queil reis en era fort dolens eiratz daisso queill dizion edel castel de montron edazgen queill auian tout el fez un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n) det an raimon iauzeran quera del comtat dul- gel seigner de pinous. Ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)- gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia se en la marquesa querra filla del comte dur- gel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la novella flors par el vergan. (et)c. |
-gutz trop braus e trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar los barons de guerra, cant auzi que⋅l reis menassa aquels barons que no⋅l prezavan ren e metion per nien lo sieu dig, e qeill l’avion mandat dizen queill lo chastiarion e⋅l farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion e del castel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El fez un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Iauzeran, qu’era del comtat d’Ulgel, seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils e non era nuls hom en Cataloigna que valgues lui per la persona, et entendia se en la marquesa, qu’erra filla del comte d’Urgel e moiller d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l plus gentils de Catailongna, trait lo comte d’Urgel, son seingnor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant la novella flors par el vergan…” etc. |
170r | |
![]() |
Aqesta es la razos daqest siruentes. Quant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozin ede peiregors. se iureron ensems efeiron gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m) bateron epreseron totz aquels queis deffe(n) dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart lor auia tout. Eqant en richart fo(n) uengutz doutramar et issuz de preison mo- lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs |
![]() |
queill baron lauian totz ecomenset los amena- ssar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors per lo mantenemen quel reis de fransa lor a- uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas anien. eil manderon dizen quel era uengutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal son grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo- rn si com cel que no(n) auia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera cant auzi quel reis menassaua aquels baros qe nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig. eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia- rion el farion mal son grat tornar franc e cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa- bia queil reis en era fort dolens eiratz dais- so queill dizion et del chastel de montron edazgen queill auian tout el fetz un son sir- uentes per far saillir lo rei richart ala gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo mandet an raimon iauzeran querra del co(m)- tat dulgel seigner de pinous. ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom en cataloigna que ualgues lui per la per- sona et entendia se en la marquesa quera filla del comte durgel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s gentils de cataloigna trait lo comte durgel son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes. Quant la nouella flors par el uergan. (et)c(etera) |
170r | |
Aqesta es la razos daquest siruentes. Quant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozin ede peiregors. se iureron ensems efeiron gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m) bateron epreseron totz aquelz queis deffe(n) dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart lor auia tout. Eqant en richart fo(n) uengutz doutramar et issuz de preison mo- lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs |
Aqesta es la razos d’aquest sirventes. Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar, tuit li baron de Lemozin e de Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als chastels et als borcs qu’En Richartz lor avia toutz. Et enaissi combateron e preseron totz aquelz que⋅is deffendion et enaissi cobreron gran re d’aquel qu’En Richart lor avia tout. E qant En Richart fon vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo iratz e dolens dels chastelz e del borcs |
queill baron lauian totz ecomenset los amena- ssar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors per lo mantenemen quel reis de fransa lor a- uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas anien. eil manderon dizen quel era uengutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal son grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo- rn si com cel que no(n) auia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera cant auzi quel reis menassaua aqels baros qe nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig. eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia- rion el farion mal son grat tornar franc e cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa- bia queil reis en era fort dolens eiratz dais- so queill dizion et del chastel de montron edazgen queill auian tout el fetz un son sir- uentes per far saillir lo rei richart ala gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo mandet an raimon iauzeran querra del co(m)- tat dulgel seigner de pinous. ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom en cataloigna que ualges lui per la per- sona et entendia se en la marquesa quera filla del comte durgel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s gentils de cataloigna trait lo comte durgel son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes. Quant la nouella flors par el uergan. (et)c. |
que⋅ill baron l’avian totz, e comenset los a menassar fortmen de deseretar los e de destruire los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors, per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il manderon dizen qu’el era vengutz trop braus e trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera, cant auzi que⋅l reis menassava aqels baros qe no⋅l prezavan re e metion per nien lo sieu dig, e qe ill l’avion mandat dizen que ill lo chastiarion e⋅l farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion et del chastel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El fetz un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la gerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Iauzeran, qu’erra del comtat d’Ulgel, seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils e non era nulls hom en Catailogna que valges lui per la persona, et entendia se en la marquesa, qu’era filla del comte d’Urgel e moiller d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel, son seignor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant la novella flors par el vergan…” etc. |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f382.item.r=Chansonnier.langFR
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f363.item.r=chansonnier.langFR#