A cura di Giorgio Parrano
| 68r | |
 |
[] A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes
pos als baros enoia e lor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersi(n)s remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er) cobezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan era de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det lau(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo conthenricloncle den raols de |
| 68v | |
 |
canbrais. qui desar matz uolc qe la paz se fezes. den raols son nebot. co(n) los qatre(s) fillz nalb(er)t. (et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n) cordi. E co(m) totz reis era auniz e de(s) honratz. pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lade manda qeil fazia agues co(n) qista. erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme- nat entre lor. p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra; tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz. p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut. p(er) am dos los reis. Lo reis richartz si creisset molt dor goill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) de smesu ras en las terras del rei de fransa. qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil |
| 69r | |
 |
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de- gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus mon ges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no. uolia mais guerra. qe- negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)cla ni dautre p(er)caz. Bentrans de born. |
| 68r | |
| []A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes pos als baros enoia elor pesa. Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersis remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er)co bezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan[era]de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det la u(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo cont henric loncle den raols de |
[.]a Bertrans ac faich lo sirventes “Pos als baros enoia e lor pesa” et ac dich al rei Phelip com perdia de cincs ducatz los tres e de Giort la renda e·l percatz, e com Caersis remania en gerra et en barata e la terra d’Engolmesa, e con Frances e Borgognon avion canbiada honor per cobezesa, e com lo reis Phelips avia anat plaideiar sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la paz quan era desarmatz, e tan tost con fo armatz, el perdet la vertut, l’ardimen e la forsa, e qe·l mal semblava lo cont Henric, l’oncle d’En Raols de |
| 68v | |
| canbrais. qui desarmatz uolc qe la paz se fezes.den raols son nebot. co(n) los quatres fillz nalb(er)t.(et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n)cordi. E co(m)totz reis era auniz e des honratz.pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lademanda qeil fazia agues co(n) qista.erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme nat entre lor.p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra. tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz.p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut.p(er) am dos los reis.Lo reis richartz si creisset molt dorgoill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) desmesu ras en las terras del rei defransa.qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far.Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil. |
Canbrais, qui desarmatz volc qe la paz se fezes d’En Raols, son nebot, con los quatres fillz N’Albert et, despois qe fo armatz, no volc paz ni concordi, e com totz reis era auniz e deshonratz, pos comensa ad autre rei per terra qe aqel reis li morgue, qant el fazia paz ni treva, tro la demanda qe·il fazia agues conqista e recobrat so q'es fos drez e razos, don l’autre rei lo tenon deserat, e per far vergogna als Campanes dels esterlins qi foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Piteu e de Lemozin en foron molt alegre, qe molt eran trist de la paz, per so qar menz n’eron honrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si creisset molt d’orgoill d'aqesta paz e comensset far tortz et desmesuras en las terras del rei de Fransa qe marcavan con las terras d’En Richart. E.l reis Phelips venia a reclam qui avian faicha la paz entre lor dos, En Richartz non volia per lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz per lor uns parlamenz on forn ensemble en la marcha de Torene e de Briu. E.l rei Phelips si fez mantz reclams d’En Richart, don amdui vengron a granz paraulas malas, si q’En Richartz lo desmenti e lo clama vil |
| 69r | |
| erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus monges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no.uolia mais guerra. qe negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)da ni dautre p(er)caz. |
e recrezenz. E si se desfizeron et si se partiron mal. E qan Bertrans de Born auzi qe ill eron mal partit, si fo molt allegre et aisso si fez el temps al comensar d’estat. Don Bertrans si fez aqest sirventes qe vos aras auzirez: “Al dolz nou termini blanc”, et en aqel sirventes, el poins fort lo rei Phelip q'el degues comensar la guerra con lo rei Richart a fuoc et sanc, e dis qe.l reis Phelips volia mais paz q’us monges e Richartz con cui s’apellava Oc-e-No, volia mas guerra qe negus dels Algais, q’eran qatre fraire gran raubador et prezador e menavan ben con lor mils raubadors a caval e ben doze mils a pe e no vivian d’autra renda ni d’autre percaz. |
A cura di Giorgio Parrano
| 179r | |
 |
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa. Etac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et enbarata e la terra dan golerma. Ecom frances eber goi(n)gno(n) auia(n) ca(m)- biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba del aiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue) desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot. ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n) uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues. Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n) quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er) so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz. Ecom(en)set far to(r)z |
| 179v | |
 |
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue) mar- cauon ablas terras denrichart. El reis felips ueni a areclam adaicels que avian faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns parlamens on fo- ron ensems en la marcha de torena e debeiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans deborn auzi queil eront mal partit. si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest s(ir)uentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel siruentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)- ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais pat. cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
| 179r | |
| Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa.Et ac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et en barata e la terra dan- golerma. Ecom frances ebergoi(n)gno(n) auia(n) ca(m) biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba delaiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza.Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue)desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot.ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n)uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues.Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n)quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er)so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz.Ecom(en)set far to(r)z |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz “Pois als baros e noia e lor pesa” et ac dich al rei Felip com perdia de cinc ducatz los tres e de Guiortz la renda e.l perchatz, e com Caercinis remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma, e com Frances e Bergoingnon avian cambiat honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz qant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmatz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz, non volc patz ni concordi e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra qu'aquel reis li tolgues, car el fazia patz ni treva, tro la demanda que.il fazia agues conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna als Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so que ill volgueson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent tristz de la pas, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far torz |
| 179v | |
| edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue)mar- cauon ablas terras d[enrichart]. El reis felips ueni a areclam adaicels [...] faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia [...] dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns pa[...] en fo- ron ensems en la ma[rcha de torena e de...] El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel s(er)uentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r) ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais patz cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
e desmesuras en las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d'En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, En Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don ambdui vengron a grans paraulas et as malas, Si qu'En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit si, fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al douz termini blanc. del pascor vez la estat”. Et en aquel serventes, el pois fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c'uns morgues, e.N Richart, ab cui el s’apellava Oc-e-No, mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz. |
A cura di Giorgio Parrano
| 164v | |
 |
Aquesta es la razos daqest siruentes. Quant en Bertrans ac faich lo sirue(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
 |
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
| 165r | |
 |
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...].eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
| 164v | |
| aquesta es la razos daqest siruentes [Q]uant en Bertrans ac faich lo sirve(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz: “Puois als barons enoia elor |
| pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc . Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
pesa” et ac dich al rei Felip com perdia den cinc ducaz los tres e de Giortz la renda e.l perchaz, e co[...] Caercins remania en guerra et en bar[...] et la terra d’Angolerma, e com Frances e [...]ergoignon avian cambiat honor per cobe[...]a, e com lo reis Felips avia anat plaideian armatz sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz cant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmartz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fils N’Albert e, depois que fon armatz, non vol patz ni concordi, e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra q'aqel reis li tolgues, cant el fazia patz ni treva ,tro la demanda que.il fazia agues conqista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna alz Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent trist de la patz, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far tortz e desmesuras en la terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d’En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, E.n Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don amdui vengron a grans paraulas et a malas, si q’En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit, si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d'estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al doutz termini blanc. del pascor vez la estat” . Et en aquel sirventes el pois fort lo rei Felip, qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c’uns morgues, e. N Richart, ab cui el s’apellava Oc- e-No, volia mais guerra que negus dels Algais, qu’eron qatre fraire gran raubaudor e raubaven e me- |
| 165r | |
| nauen ben ab lor mil raubadors acau[...]l.eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
naven ben ab lor mil raubadors a cav[...]l e ben doa milia a pe e no vivion d’au[...]a rend[...]ni d’autre perchatz. |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0143
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR
[3] http://https//gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f352.item.r=chansonnier.langFR
