A cura di Valentina Laudi
| 85r | |
 |
[b] Ertrans deborn si era druz dema do(m)pna maenz de montaignac de la moiller de talaran. qera ai tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset lo de madopna guiscarda de la moiller del uesco(m)te de co(m)born. duna ualen do(m)pna qe fo deber goigna soror de guiscart de bel ioc. auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel la de totas beutaz. Si la lauzaua. fort encontan echantan. B(ertrans) en nanz qe la uijs era sos amics p(er) lo ben qel auzi della. Ez enanz qella fos uenguda amarit alue sco te de co(m)born. Ep(er) la legresa qel ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas coblas qe dizo(n). [a] le mozin francha terra cortesa. Molt me sap bo qar tals honors uos creis. |
| 85v | |
 |
Qe iois (et) prez e deportz egaiesa. Cortesia e solatz (et) do(m)pneis. Sen uen anos el cor estei anceis. Bes deu gardar qui adruz se depeis. Per qals obras deu esser do(m)pna qesa. [d]os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa. Noiris amors com fai laiga los pes. Enseignamenz eualors ep(ro)esa. Armas (et)cort eguerras etorneis. E qui pros es ni deproesas fe(i)s. Mal estara sa oras no(n) pareis. Pos na guiscarda nos es sai tramesa. [e] Per aqesta do(m)pna guiscarda sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz. qella crezia qel li uolgues melz q(e) ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimen el fez la do(m)p na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes. |
| 85 r | |
| [b] Ertrans deborn si era druz dema do(m)pna maenz de montaignac de la moiller de talaran. qera ai tals do(m)pna co(m) eu uos ai ditz enla razo del sirue(n)tes de la do(m)pna soi seubuda. E si co(m) eu uos dis ellal parti de se edet li co(m)iat. (et) encuset lo de madopna guiscarda de la moiller del uesco(m)te de co(m)born. duna ualen do(m)pna qe fo deber goigna soror de guiscart de bel ioc. auine(n) do(m)pna (et) enseignada ebel la de totas beutaz. Si la lauzaua. fort encontan echantan. B(ertrans) en nanz qe la uijs era sos amics p(er) lo ben qel auzi della. Ez enanz qella fos uenguda amarit alue scote de co(m)born. Ep(er) la legresa qel ac dele soa ue(n)guda si fez aqestas coblas qe dizo(n). [a] le mozin francha terra cortesa. Molt me sap bo qar tals honors uos creis. |
Bertrans de Born si era druz de madompna Maenz de Montaignac, de la moiller de Talaran, q’era aitals dompna com eu vos ai ditz en la razo del sirventes de la dompna soiseubuda. E si com eu vos dis, ella·l parti de se e det li comjat et encuset lo de madompna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen dompna qe fo de Bergoigna, soror de Guiscart de Beljoc. Avinen dompna et enseignada e bella de totas beutaz. Si la lauzava fort en contan e chantan. Bertrans, ennanz qe la vijs, era sos amics per lo ben qe·l auzi d’ella, ez enanz q’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn. E per l’alegresa qe·l ac de le soa venguda, si fez aqestas coblas qe dizon: A! Lemozin, francha terra cortesa, molt me sap bo qar tals honors vos creis, |
| 85 v | |
| Qe iois (et) prez e deportz egaiesa. Cortesia e solatz (et) do(m)pneis. Sen uen anos el cor estei anceis. Bes deu gardar qui adruz se depeis. Per qals obras deu esser do(m)pna qesa. [d] os (et) s(er)uir egarnirs elar gesa. Noiris amors com fai laiga los pes. Enseignamenz eualors ep(ro)esa. Armas (et)cort eguerras etorneis. E qui pros es ni deproesas fe(i)s. Mal estara sa oras no(n) pareis. Pos na guiscarda nos es sai tramesa. [e] Per aqesta do(m)pna guiscarda sil parti dasi (et) mado(m)pna maenz. qella crezia qel li uolgues melz q(ue) ad ella. (et) qella li fezes amor. Ep(er) aqest de partimen el fez la do(m)p na soiseubuda (et) aqest sirue(n)tes. |
qe jois et prez e deportz e gaiesa, cortesia e solatz et dompneis s’en ven a nos; el cor estei anceis! Be·s deu gardar qui a druz se depeis per qals obras deu esser dompna qesa. Dos et servir e garnirs e largesa noiris amors com fai l’aiga los pes, enseignamenz e valors e proesa, armas et cort e guerras e torneis. E qui pros es ni de proesa·s feis, mal estara, s’aoras non pareis, pos Na Guiscarda nos es sai tramesa. E per aqesta dompna Guiscarda, si·l parti da si et madompna Maenz, q’ella crezia qe·l li volgues melz que ad ella, et q’ella li fezes amor. E per aqest departimen, el fez la dompna soiseubuda et aqest sirventes. |
| 182v | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij. BErtrans de born si era drutz de mado(m)pna ma- eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai- ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa- ua lo de madomna guiscarda de la moiller del uescomte de conborn duna ualen domna que fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarrit al uescomte de comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu- da si fetz aquestas coblas que dizion. Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian auceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu domna esser (con) quissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am- ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua- lors eproessa. Armas ecortz eguerras etorne- is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta- ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca- rda si parti de si madomna maeuz. quela |
 |
crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)- pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera). |
| 182v | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. xiiij. B Ertrans de born si era drutz de mado(m)pna ma- eutz de montai(n)gnac de la moiller de tallai- ran que era aitals do(m)pna com uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusa- ua lo de madomna guiscarda de la moiller del uescomte de conborn duna ualen domna que fon de bergoi(n)gna sor den Guiscart de bel ioc. auine(n)s domna et ensei(n)gnada era conplida de totas beutatz. si la lauzaua fort encomtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics p(er) lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarrit al uescomte de comborn. ep(er) alegressa quel ac de la soa ue(n)gu- da si fetz aquestas coblas que dizion. A i lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois ep(re)tz edeportz egaiessa. Cortesia esolatz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian anceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu domna esser (con) quissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris am- ors com fai laiga lo peis. Ensei(n)gnam(en)z eua- lors eproessa. armas ecortz eguerras etorne- is. Equi pros es ni de proessas fe(i)s. Mal esta- ra saoras no(n) pareis. pois na guiscarda nos a enzai trames. Ep(er) aquesta domna Guisca- rda si parti de si madomna maeuz. quela |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xiiij. Bertrans de Born si era drutz de madompna Maeutz de Montaingnac, de la moiller de Tallairan, que era aitals dompna com vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda. E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoingna, sor d’En Guiscart de Beljoc. Avinens domna et enseingnada era, conplida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan. Bertans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marrit al vescomte de Comborn. E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion: A! I Lemozis, francha terra cortesa, Mout me sap bon car tals honors vos creis, Que jois e pretz e deportz e gaiessa, Cortesia e solatz e domneis S’en ven a nos; el cor estei an anceis! Beis deu gardar qui a drutz se depeis Per cals obras deu domna esser conquissa. Dons e servirs e garnirs e larguesa Noiris amors com fai l’aiga lo peis, Enseingnamenz e valors e proessa, Armas e cortz e guerras e torneis. E qui pros es ni de proessa·s feis, Mal estara, s’aoras non pareis, Pois Na Guiscarda nos a en zai trames. E per aquesta domna Guiscarda, si parti de si madomna Maeuz, qu’ela |
| crezia quel li uolgues meills que ad ella. equella li fezes amor. Ep(er) aquest de partimen el fez la do(m)- pna soiseubuda. el sirue(n)tes que ditz. Eume scondic do(m)pna que mal no(n) mier. (et)c(etera). |
crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fez la dompna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, dompna, que mal non mier” etc. |
| 168r | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. BErtrans de born si era drutz de ma dom- na maeutz de montaignac. de la moill- er de tallairan que era aitals domna com eu uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusaua lo de madom- na guiscarda de la moiller del uescomte d(e) co(m)born duna ualen domna que fon de ber- goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et enseignada era co(m)plida de totas be- utatz. si la lauzau<e>a fort en comtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics per lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarit al uescomte de comborn. eper alegressa quel ac de la soa uenguda si fetz aquestas coblas que dizion. Ai lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian au- ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. P(er) cals obras deu domna esser conquissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor- neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar- da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz. quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad ella. equella li fezes amor. Eper aquest de- partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir- uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na qe mal no(n) mier. (et)c(etera). |
| 168r | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. B Ertrans de born si era drutz de ma dom- na maeutz de montaignac. de la moill- er de tallairan que era aitals domna com eu uos ai dich en la razon de la domna soiseubuda esi com eu uos dis elal parti de si edet li comiat et encusaua lo de madom- na guiscarda de la moiller del uescomte d(e) co(m)born duna ualen domna que fon de ber- goigna sor den Guiscart de bel ioc. Auine(n)s domna et enseignada era co(m)plida de totas be- utatz. si la lauzau<e>a fort en comtan et en chantan. Bertrans enans quel lauis era sos amics per lo ben quel dizia della. Et enans quella fos uenguda amarit al uescomte de comborn. eper alegressa quel ac de la soa uenguda si fetz aquestas coblas que dizion. A i lemozis francha terra cortesa. Mout me sap bon car tals honors uos creis. Que iois epretz edeportz egaiessa. Cortesia esolaz edomneis. Sen uen anos. el cor esteian an- ceis. Beis deu gardar qui adrutz se de peis. p(er) cals obras deu domna esser conquissa. Dons eseruirs egarnirs elarguesa. Noiris amors com fai laiga lo peis. Enseigname(n)z eualors eproesa. Armas ecorz eguerras etor- neis. Equi pros es nide proessais feis. Mal estara saoras no(n) pareis. Puois na guiscar- da nos a enzai trames. Eper aquesta do(m)na Guiscarda sil parti de si ma domna maeuz. quella crezia quel li uolgues meills q(ue) ad ella. equella li fezes amor. Eper aquest de- partime(n) el fetz la domna soiseubuda. el sir- uentes que ditz. Eu me scondic do(m)na qe mal no(n) mier. (et)c(etera). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. Bertrans de Born si era drutz de madomna Maeutz de Montaignac, de la moiller de Tallairan, que era aitals domna com eu vos ai dich en la razon de la domna soiseubuda. E si com eu vos dis, ela·l parti de si e det li comjat et encusava lo de madomna Guiscarda, de la moiller del vescomte de Comborn, d’una valen domna que fon de Bergoigna, sor d’En Guiscart de Beljoc. Avinens domna et enseignada era, complida de totas beutatz. Si la lauzava fort en comtan et en chantan. Bertrans, enans qu’el la vis, era sos amics per lo ben qu’el dizia d’ella, et enans qu’ella fos venguda a marit al vescomte de Comborn. E per alegressa qu’el ac de la soa venguda, si fetz aquestas coblas que dizion: A! I Lemozis, francha terra cortesa, Mout me sap bon car tals honors vos creis, Que jois e pretz e deportz e gaiessa, Cortesia e solaz e domneis S’en ven a nos; el cor estei an anceis! Beis deu gardar qui a drutz se depeis Per cals obras deu domna esser conquissa. Dons e servirs e garnirs e larguesa Noiris amors com fai l’aiga lo peis, Enseignamenz a valors e proesa, Armas e corz e guerras e torneis. E qui pros es ni de proessais feis, Mal estara, s’aoras non pareis, Puois Na Guiscarda nos a enzai trames. E per aquesta domna Guiscarda, si·l parti de si madomna Maeuz, qu’ella crezia qu’el li volgues meills que ad ella, e qu’ella li fezes amor. E per aquest departimen, el fetz la domna soiseubuda e·l sirventes que ditz: “Eu m’escondic, domna, qe mal non mier” etc. |
A cura di Giorgio Parrano
| 68r | |
 |
[] A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes
pos als baros enoia e lor pesa.
Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersi(n)s remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er) cobezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan era de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det lau(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo conthenricloncle den raols de |
| 68v | |
 |
canbrais. qui desar matz uolc qe la paz se fezes. den raols son nebot. co(n) los qatre(s) fillz nalb(er)t. (et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n) cordi. E co(m) totz reis era auniz e de(s) honratz. pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lade manda qeil fazia agues co(n) qista. erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme- nat entre lor. p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra; tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz. p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut. p(er) am dos los reis. Lo reis richartz si creisset molt dor goill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) de smesu ras en las terras del rei de fransa. qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil |
| 69r | |
 |
erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de- gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus mon ges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no. uolia mais guerra. qe- negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)cla ni dautre p(er)caz. Bentrans de born. |
| 68r | |
| []A b(er)trans ac faich lo sirue(n)tes pos als baros enoia elor pesa. Et ac dich al rei phelip com p(er)dia de cincs ducatz los tres. e degiort la renda el p(er)catz e com caersis remania en gerra (et) en barata.e la terra dengolmesa.e con frances e borgognon auion canbiada honor p(er)co bezesa.e com lo reis phelips a uia anat plaideiar sobre la riba de laiga. e comel non auia uolguda la paz qan[era]de sarmatz. e tan tost co(n) fo armatz el p(er)det la u(er)tut lardime(n) ela forsa. eqel mal sem blaua lo cont henric loncle den raols de |
[.]a Bertrans ac faich lo sirventes “Pos als baros enoia e lor pesa” et ac dich al rei Phelip com perdia de cincs ducatz los tres e de Giort la renda e·l percatz, e com Caersis remania en gerra et en barata e la terra d’Engolmesa, e con Frances e Borgognon avion canbiada honor per cobezesa, e com lo reis Phelips avia anat plaideiar sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la paz quan era desarmatz, e tan tost con fo armatz, el perdet la vertut, l’ardimen e la forsa, e qe·l mal semblava lo cont Henric, l’oncle d’En Raols de |
| 68v | |
| canbrais. qui desarmatz uolc qe la paz se fezes.den raols son nebot. co(n) los quatres fillz nalb(er)t.(et) despois qe fo armatz no uolc paz ni co(n)cordi. E co(m)totz reis era auniz e des honratz.pos come(n)sa ad autre rei. p(er) t(er)ra qe aqel reis li torgues qant el fazia paz ni treua tro lademanda qeil fazia agues co(n) qista.erecobrat so qes sos drezera zos. do(n) lautre rei lo teno(n) deserat. E p(er) far u(er)gog(na) als ca(m)panes dels est(er) li(n)s qi foron seme nat entre lor.p(er) so qeill uolguesson tor nar ala guerra. tuit li baron de piteu e de le mozin en foron molt alegre. qe molt eran trist de la paz.p(er) so qarmenz neron honrat e car te(n)gut.p(er) am dos los reis.Lo reis richartz si creisset molt dorgoill da qesta paz. ecome(n)sset far tortz (et) desmesu ras en las terras del rei defransa.qe mar cauan co(n) las terras den richart. El reis phelips uenia areclam qui auian faicha la paz entre lor dos. En richartz no(n) uolia p(er) lor tort ni dreg far.Don fo ordenatz p(er) lor uns parlame(n)z o(n) forn ensemble en la marcha de torene e de briu. El rei phelip(s) si fez mantz reclams den richart. do(n) am dui ue(n)gron agranz paraulas malas. siqen richartz lo desme(n)ti elo clama uil. |
Canbrais, qui desarmatz volc qe la paz se fezes d’En Raols, son nebot, con los quatres fillz N’Albert et, despois qe fo armatz, no volc paz ni concordi, e com totz reis era auniz e deshonratz, pos comensa ad autre rei per terra qe aqel reis li morgue, qant el fazia paz ni treva, tro la demanda qe·il fazia agues conqista e recobrat so q'es fos drez e razos, don l’autre rei lo tenon deserat, e per far vergogna als Campanes dels esterlins qi foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Piteu e de Lemozin en foron molt alegre, qe molt eran trist de la paz, per so qar menz n’eron honrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si creisset molt d’orgoill d'aqesta paz e comensset far tortz et desmesuras en las terras del rei de Fransa qe marcavan con las terras d’En Richart. E.l reis Phelips venia a reclam qui avian faicha la paz entre lor dos, En Richartz non volia per lor tort ni dreg far. Don fo ordenatz per lor uns parlamenz on forn ensemble en la marcha de Torene e de Briu. E.l rei Phelips si fez mantz reclams d’En Richart, don amdui vengron a granz paraulas malas, si q’En Richartz lo desmenti e lo clama vil |
| 69r | |
| erecrezenz. E si se desfizeron (et) si se partiron mal. Eqan b(er)trans de born auzi qeill eron mal partit si fo molt alegres. Et aisso si fezel te(m)ps al come(n)sar destat. don b(er)trans si fez aqest sirue(n)tes qe uos aras auzirez. Al dolz nou t(er)mini blanc. Et enaqel sir ue(n)tes el poins fort lo rei phelip qel de gues come(n)sar la guerra co(n) lo rei richart a fuoc (et) sanc. E dis qel reis phelips uolia mais paz qus monges. E richartz co(n) cui sa pellaua oc e no.uolia mais guerra. qe negus dels algais. Qeran qatre fraire. gran raubador (et) prezador. emenauan ben co(n) lor mils raubadors acaual. ebe(n) doz emils ape. E no uiuian dautra re(n)da ni dautre p(er)caz. |
e recrezenz. E si se desfizeron et si se partiron mal. E qan Bertrans de Born auzi qe ill eron mal partit, si fo molt allegre et aisso si fez el temps al comensar d’estat. Don Bertrans si fez aqest sirventes qe vos aras auzirez: “Al dolz nou termini blanc”, et en aqel sirventes, el poins fort lo rei Phelip q'el degues comensar la guerra con lo rei Richart a fuoc et sanc, e dis qe.l reis Phelips volia mais paz q’us monges e Richartz con cui s’apellava Oc-e-No, volia mas guerra qe negus dels Algais, q’eran qatre fraire gran raubador et prezador e menavan ben con lor mils raubadors a caval e ben doze mils a pe e no vivian d’autra renda ni d’autre percaz. |
A cura di Giorgio Parrano
| 179r | |
 |
Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa. Etac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et enbarata e la terra dan golerma. Ecom frances eber goi(n)gno(n) auia(n) ca(m)- biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba del aiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue) desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot. ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n) uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues. Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n) quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er) so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz. Ecom(en)set far to(r)z |
| 179v | |
 |
edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue) mar- cauon ablas terras denrichart. El reis felips ueni a areclam adaicels que avian faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns parlamens on fo- ron ensems en la marcha de torena e debeiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans deborn auzi queil eront mal partit. si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest s(ir)uentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel siruentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)- ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais pat. cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
| 179r | |
| Qvant enbertrans ac faich lo sirue(n)tes q(ue) ditz. pois als baros enoia elor pesa.Et ac dich al rei felip com. perdia de cinc ducatz los tres. ede guiortz la renda el p(er)chatz. Ecom caerci(n)s remania en guerra et en barata e la terra dan- golerma. Ecom frances ebergoi(n)gno(n) auia(n) ca(m) biat honor p(er) cobeza. ecom lo reis felips auia anat plaideian sobre la riba delaiga. Ecom el no(n) auia uolguda la patz cant fon desarmatz. Esi tost com el fon armatz p(er)det p(er)uiutat lar- dimen ela forza.Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais.Q(ue)desarm- atz uolc que la patz si fezes de raols so(n) nebot.ab los quatre fills nalbert. Ede pois que fon ar- matz no(n)uolc patz ni concordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois come(n)saua adautre rei p(er) terra qua quel reis li tolgues.Car el faz ia patz ni treua tro la dema(n)da q(ue)il fazia agues co(n)quista erecobrat so que fos dreitz erasos. Do(n) li autre rei lo tenon desiritat. Ep(er) far uergoin- gna als ca(m)panes dels esterlins que foron seme- nat entre lor. p(er)so queill uolgueson tornar ala guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent t(ri)stz de la pas. p(er)so que meins neron onrat ecar te(n)- gut p(er) amdos los reis. lo reis richartz si carguet molt dorgoill daquesta patz.Ecom(en)set far to(r)z |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz “Pois als baros e noia e lor pesa” et ac dich al rei Felip com perdia de cinc ducatz los tres e de Guiortz la renda e.l perchatz, e com Caercinis remania en guerra et en barata e la terra d’Angolerma, e com Frances e Bergoingnon avian cambiat honor per cobeza, e com lo reis Felips avia anat plaideian sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz qant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmatz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fills N’Albert e, depois que fon armatz, non volc patz ni concordi e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra qu'aquel reis li tolgues, car el fazia patz ni treva, tro la demanda que.il fazia agues conquista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna als Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so que ill volgueson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent tristz de la pas, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far torz |
| 179v | |
| edesmesuras en las terras del rei de fransa. Q(ue)mar- cauon ablas terras d[enrichart]. El reis felips ueni a areclam adaicels [...] faita la patz entre lor dos. Enrichartz no uolia [...] dreg far. Don fon ordenatz p(er) lor uns pa[...] en fo- ron ensems en la ma[rcha de torena e de...] El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don ambdui uengron agrans paraulas (et) as ma- las. Si quen richart lo desme(n)ti el clamet uil re- crezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comen- same(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al douz termini blanc. del pascor uez la estat. Et enaquel s(er)uentes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r) ra ablo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell re- is felips uolia mais patz cuns morgues. Enrich- art ab cui el sapellaua oc eno(n) mais guerra que negus dels algais. Queron quatre fraire gran raubador eraubauen emenauen ben ablor mil raubadors acaual eben doa milia ape. Eno uiui- on <dautra> dautra renda ni dautre perchatz. |
e desmesuras en las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d'En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, En Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don ambdui vengron a grans paraulas et as malas, Si qu'En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit si, fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d’estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al douz termini blanc. del pascor vez la estat”. Et en aquel serventes, el pois fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c'uns morgues, e.N Richart, ab cui el s’apellava Oc-e-No, mais guerra que negus dels Algais, qu’eron quatre fraire gran raubador e raubaven e menaven ben ab lor mil raubadors a caval e ben doa milia a pe e no vivion d’autra renda ni d’autre perchatz. |
A cura di Giorgio Parrano
| 164v | |
 |
Aquesta es la razos daqest siruentes. Quant en Bertrans ac faich lo sirue(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
 |
pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc. Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
| 165r | |
 |
nauen ben ab lor mil raubadors acau[...].eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
| 164v | |
| aquesta es la razos daqest siruentes [Q]uant en Bertrans ac faich lo sirve(n)tes que ditz. Puois als barons enoia elor |
Quant En Bertrans ac faich lo sirventes que ditz: “Puois als barons enoia elor |
| pesa. Et ac dich al rei felip com perdia d(en) ci(n)c ducaz los tres. ede giortz la renda el perchaz. Eco[...] caercins remania en guerra et en ba- ra[...] et la terra dangolerma. Ecom frances e[...]ergoignon auian cambiat honor p(er) cobe- [...]a. ecom lo reis felips auia anat plaideia(n) armatz sobre la riba del aiga. Ecom el non auia uolguda la patz cant fon desarmatz. E si tost com el fon armatz perdet per uiutat lardimen ela forza. Eque mal semblaua del cor enric loncle de raols del cambrais. Que desarmartz uolc q(ue) la patz si fezes de ra- ols son nebot ablos quatre fils nalbert. Ede pois que fon armatz no(n) uol patz ni co(n)cordi. Ecom totz reis era aunitz edesonratz pois co- mensaua adautrerei per terra qa qel reis li tolgues. Cant el fazia patz ni treua tro la demanda queil fazia agues co(n)qista ereco- brat so que fos dreitz erasos. Don li autre rei lo tenon desiritat. Eper far uergoingna alz ca(m)panes dels esterlins que foron semenat entre lor. Perso qeill uolgues son tornar a la guerra. Tuit li baron de peitieus ede lemo- zin enforon molt alegre. Que molt erent trist de la patz. p(er) so que meins neron onrat ecar tengut per amdos los reis <lo reis> richartz sica(r)- guet molt dorgoill da questa patz. Ecomen- set far tortz edesmesuras en la terras del rei de fransa. Que marcauon ab las terras den richart. El reis felips uenia areclam ad ai- cels que auian faita la patz entre lor dos. En richartz no uolia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlame(n)s on foron ensems en la marcha de torena ede beiriu. El reis felips si fetz mains reclams den richart. Don amdui uengron agrans paraulas et amalas. Si qen richart lo desme(n)- ti el clamet uil recrezen esis desfieron esis partiron mal. Ecant Bertrans de born auzi queil eront mal partit sifo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensame(n)t destiu. Don Bertrans fetz aquest siruentes que uos aras auziretz. Al doutz termini blanc. Del pascor uez la estat. Et en aquel sirue(n)tes el pois fort lo rei felip. Quel degues comensar la gue(r)ra ab lo rei richart. afuoc et asanc . Edis quell reis felips uolia mais patz cuns morgues. En richart ab cui el sapellaua oc enon uolia mais guerra que negus dels algais. Queron qatre fraire gran raubaudor eraubaue(n) eme |
pesa” et ac dich al rei Felip com perdia den cinc ducaz los tres e de Giortz la renda e.l perchaz, e co[...] Caercins remania en guerra et en bar[...] et la terra d’Angolerma, e com Frances e [...]ergoignon avian cambiat honor per cobe[...]a, e com lo reis Felips avia anat plaideian armatz sobre la riba de l’aiga, e com el non avia volguda la patz cant fon desarmatz e, si tost com el fon armatz, perdet per viutat l’ardimen e la forza, e que mal semblava del cor Enric, l’oncle de Raols del Cambrais, que desarmartz volc que la patz si fezes de Raols, son nebot, ab los quatre fils N’Albert e, depois que fon armatz, non vol patz ni concordi, e com totz reis era aunitz e desonratz, pois comensava ad autre rei per terra q'aqel reis li tolgues, cant el fazia patz ni treva ,tro la demanda que.il fazia agues conqista e recobrat so que fos dreitz e rasos, don li autre rei lo tenon desiritat, e per far vergoingna alz Campanes dels esterlins que foron semenat entre lor, per so qe ill volguesson tornar a la guerra, tuit li baron de Peitieus e de Lemozin en foron molt alegre, que molt erent trist de la patz, per so que meins n’eron onrat e car tengut per amdos los reis. Lo reis Richartz si carguet molt d’orgoill d'aquesta patz e comenset far tortz e desmesuras en la terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d’En Richart. E.l reis Felips venia a reclam ad aicels que avian faita la patz entre lor dos, E.n Richartz no volia per lor tort ni dreg far. Don fon ordenatz per lor uns parlamens on foron ensems en la marcha de Torena e de Beiriu. E.l reis Felips si fetz mains reclams d’En Richart, don amdui vengron a grans paraulas et a malas, si q’En Richart lo desmenti e.l clamet vil recrezen. E si.s desfieron e si.s partiron mal. E cant Bertrans de Born auzi que il eront mal partit, si fo molt alegres. Et aisso fon el temps al comensament d'estiu. Don Bertrans fetz aquest sirventes que vos aras auziretz: “Al doutz termini blanc. del pascor vez la estat” . Et en aquel sirventes el pois fort lo rei Felip, qu'el degues comensar la guerra ab lo rei Richart a fuoc et a sanc, e dis que.ll reis Felips volia mais patz c’uns morgues, e. N Richart, ab cui el s’apellava Oc- e-No, volia mais guerra que negus dels Algais, qu’eron qatre fraire gran raubaudor e raubaven e me- |
| 165r | |
| nauen ben ab lor mil raubadors acau[...]l.eben doa milia ape. Eno uiuion dau[...]a rend[...]nida- utre perchatz. |
naven ben ab lor mil raubadors a cav[...]l e ben doa milia a pe e no vivion d’au[...]a rend[...]ni d’autre perchatz. |
A cura di Valeria Venanzi
| 78v | |
 |
[Q]Ant richart. aic fata la patz co(n) Bertran de born. eill ac re(n)dut. |
| 79r | |
 |
son castel autafort el croset lo reis. richart. epasset oltramar. E bertrans remas guerreian co(n) nai mar lo uesco(m)te de lemoges econ lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s) autres baros de uiron. Esico(n) auez ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua. el fo pres enalemagn. (et) si estec en preson dos anz esi serez emet p(er) auer.Eqan. B(ertrans)de born saup q(e)l reis deuia essir de preison molt fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia. qel auria del rei.ep(er) so dan qe se ria asos enimics. Esapchatz q(e)n bertran auia escript en son cor totz los mals el danz qe aquist guereiador auian faitz en lemo zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E fez son sirue(n)tes. B(ertrans). deborn. |
|
78v |
|
|
Q]ant richart. aic fata la patz c(on) Bertran de born. eill ac re(n)dut. |
Qant Richart aic fata la patz con Bertran de Born e·ill ac rendut |
| 79r | |
|
son castel autafort el croset lo reis. richart. epasset oltramar. E bertrans remas guerreian co(n) nai mar lo uesco(n)te de lemoges econ lo comte de peiregors. eco(n) totz lo(s) autres baros de uiron.esic(on) auez ente(n)dut. qan.R(ichart). sen tornaua. el fo pres enalemagn. (et) si estec en preson dos anz esi serez emet p(er) auer.Eqan B(ertrans)de bornsaup q(e)l reis deuia essir de preison molt fo alegres p(er) lo gran ben qel sabia. qel auria del rei.ep(er) so danqe se ria asos enimics. Esapchatz q(e)n bertran auia escript en son cor totz los mals el danz qe aquist guereiador auian faitz en lemo zin (et)en las terras del rei. R(ichart). E fez son sirue(n)tes. |
son castel, Autafort, e·l croset, lo reis Richart e passet oltra mar. E Bertrans remas guerrejan con N'Aimar, lo vesconte de Lemoges, e con lo comte de Peiregors e con totz los autres baros de viron. E si con avez entendut, qan Richart s'en tornava, el fo pres en Alemagn et si estec en preson dos anz e si se rezemet per aver. E qan Bertrans de Born saup qe·l reis devia essir de preison, molt fo alegres per lo gran ben q’el sabia q’el auria del rei e per so dan qe seria a sos enimics. E sapchatz qu’En Bertran avia escript en son cor totz los mals e·l danz qe aquist guerejador avian faitz en Lemozin et en las terras del rei Richart e fez son sirventes. |
A cura di Federica Salemme
| 70r | |
 |
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s de born recordet qel reis daragon auia faich de lui e dautrui. Et acap duna gran sazo(n) qel nac apres dautres mals q(e)l auia faich. si los uol retraire en un autre sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier auia inaragon qui auia nom nespagnol(s) (et) auia un bon castel molt fort. qui auia nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et) era in la forteresa de sarazis. don el fazia gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe- lla encontrada.e enespagnols sil uenc enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et)p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n) ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua scogna. etolc li ben cinqanta caualiers. El reis henrics li det tot lauer qill cauali er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa get lauer als caualiers. anz len porteten aragon. eill caualier eissiren de preson e pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i) auia nom artusetz li prestet dozenz ma |
| 70v | |
 |
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi- llendet denier. Eqan uenc una dia artu setz ioglars si semesclet co(n) un iudeo. eill iudei sill forn sobra esil naffreron mala men. lui (et) un son co(m)pagno(n).Et artusetz el (com)pa(n)igz si auciseron un dels iudeus. Don li iudei aneron areclam al rei. (et) pre geron lo qel en fezes uendeta qe lor des artuset el (com)pagno(n) p(er)aucire. (et) qeill lida rian. cc. marabotis. El reis los lor donec am dos etolc los. cc. marabotis. eill iudei lo feron brusar lo dia de la natiuitat de crist. Si con dis. Guillems debregadan in un seu sirue(n)tes. dizen mal del rei. En fez una mespreson. Do(n) hom nol deu razonar. Qe iorn de lan(a)ision. fez dos cristians bru sar. Artus abautre son par. E no degraissi iuzar. Amo(r)t ni apassion. Dos p(er) un iudeu felon. Don us autre qui auia nom peire- ioglars. li prestet diniers e cauals. (et)aqel peire ioglars si auia granz mals dich de la ueilla regina dangleterra. la qals te- nia font ebraus. qes un ab dia on sere(n)- dian totas la(s) ueillas ricas. (et) ella lo fez aucire p(er) paraula del rei darago(n). Etotz aqestz laichz faitz recordet al rei dara- gon Bertrans enaqest sirue(n)tes qi dis |
| 70r | |
|
[B]En auez entenduz los mals qe b(er)tra(n)s
de born recordet qel reis daragon auia faich de lui e dautrui. Et acap duna gran sazo(n)qel nac apres dautres mals q(e)l auia faich. si los uol retraire en un autre sirue(n)tes. E fo dich an b(er)tran qun caualier auia inaragon qui auia nom nespagnol(s) (et) auia un bon castel molt fort. qui auia nom castellot. (et) era p(ro)prietatz denespag(no)l. (et)era in la forteresa de sarazis. don el fazia gran guerra als sarazis. el reis si ente(n)dia molt enaqel castel. E uenc un dia enaqe- lla encontrada.e enespagnols sil uenc enco(n)tra p(er) s(er)uir lo (et) p(er) enuidarlo al seu ca- stel. (et) menetelo dinz lo castel. lui e tota sa gen. El reis qan fo dintre lo fez prendre e menar de foras. e tolcli lo castel. E fo uer tatz qeqan lo reis uenc al s(er)uizi del rei he(n) ric. lo coms de tolosa sil desconfis engua scogna. etolc li ben cinqanta caualiers. El reis henrics li det tot lauer qill cauali er de uian pagar p(er) la prexon. Et el no pa get lauer als caualiers. anz len porteten aragon. eill caualier eissiren de preson e pageren lauer. E fo uertatz qus ioglars q(i) auia nom artusetz li prestet dozenz ma |
Ben avez entenduz los mals qe Bertrans |
| 70v | |
|
rabotis. (et) menetelo ben un ancossi. enoi-
llendet denier. Eqan uenc una dia artu |
rabotis et menete lo ben un an cossi e no·ill en det denier. E qan venc una dia, Artusetz joglars si se mesclet con un Judeo e.ill Judei s·ill forn sobra e si.l naffreron malamen lui et un son compagnon. Et Artusetz e.l companigz si auciseron un dels Judeus, don li Judei aneron a reclam al rei et pregeron lo q'el en fezes vendeta qe lor des Artuset e.l compagnon per aucire et qe il li darian . cc. marabotis. E·l reis los lor donec amdos e tolc. cc. marabotis. E.ill Judei lo feron brusar lo dia de la nativitat de Crist, si con dis Guillems de Bregadan in un seu sirventes, dizen mal del rei: “En fez una mespreson
don hom no·l deu razonar, qe jorn de la Naison fez dos cristians brusar, Artus ab autre, son par. E no degr'aissi juzar a mort ni a passion dos per un Judeu felon” Don us autre, qui avia nom Peire |
| 179v | |
 |
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz li lol uolc retraire en un autre sirue(n)tes. Efon dig anbertran cun cauallier auia enarragon que auia nom nespai(n)gnols. Et auia un bonca stel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)- prietat denespai(n)gnol et era en la forteressa de sa- rrazins. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si ente(n)dia molt enaquel chastel. Euenc uniorn enaquella encontrada. p(er) seruir lo eper enuidarlo al sieu castel. Emenet lo charament lui ab tota soa gent. El reis qua(n)t son dedinz lo castel lo fetz penre et menar de foras etolc lo castel efon u(er)tatz q(ue) quant lo reis uenc al seruizi del rei enric.lo com(s) de tolosa sildesco(n)fis engascoi(n)gna etolc li ben cin- quanta caualliers. El reis enrics li det tot lauer queill cauallier deuian pagar p(er) la reenson.et el nol paguet lauer als caualliers. Anz lenportet e(n) arragon. Eill cauallier isseron de preisson epage ron lauer. E fon uertatz cus ioglars q(ue) auia nom artuset li prestet.cc. marabotis. Emenet lo ben un an absi enoillen det denier. Eca(n)t uenc un di- a artuset ioglars sise meslet abun iuzieu [...] juzieu li uengron sobre enafreron a[...] |
| 180r | |
 |
men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- deta eque lor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian. cc. marabotis. el reis los lor do- net amdos epres los. cc. marabotis.eill iuzieu les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que es una abadia onse rendon to- tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau- la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re menbret enbertrans de born al rei darragon en aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera. |
| 179v | |
|
BEn auetz entendutz los mals quen bertrans
de born reme(m)bret. quel reis darrago(n) auia
faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sa- zon quel nac apres dautres mals quelauia faitz |
Ben avetz entenduz los mals qu'En Bertrans de Born remembret que·l reis d’Arragon avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz, li lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier avia en Arragon que avia nom N’Espaingnols, et avia un bon castel molt fort que avia nom Castellot et era proprietat d’En Espaingnol et era en la forteressa de Sarrazins, don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc un jorn en aquella encontrada, per servir lo e per envidar lo al sieu castel, e menet lo charament, lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel lo fetz penre et menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz que quant lo reis venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gascoingna e tolc li ben cinquanta cavalliers; e·l reis Enrics li det tot l’aver que·ill cavallier devian pagar per la reenson, et el no·l paguet l’aver als cavallier, anz l’en portet en Arragon. E·ill cavallier isseron de preisson e pageron l’aver. E fon vertatz c'us joglars, que avia nom Artuset, li prestet .cc. marabotis; e menet lo ben un an ab si e no·ill en det denier. E cant venc un dia Artuset joglars si se meslet ab un Juzieu […] Juzieu, li vengron sobre e nafreron Artuset [...] |
| 180r | |
| men lui et un son conpai(n)gnon. Et artuset (et) us sos conpai(n)gs accusseron un iuzieu don li iuzieu aneron al rei epregueron lo quel enfezes uen- deta equelor des artus el conpai(n)gnon p(er) aucire. equill li darian.cc.marabotis.el reis los lor do net amdos epres los.cc. marabotis.eill iuzieu les feiron ardre lo iorn de la natiuitat de crist si comdis Guillems de berguedam en un sieu s(ir)- uentes dizen en el mal del rei. Efetz una mes preison. Don hom nol deu razonar. Quel iorn de la naision. fetz dos crestias brusar. Artus ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar amort ni apassion. Dos p(er) un iuzieu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglar li p(re)stet deniers eca- uaus. et aquel peire ioglars si auia grans ma- ls ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que es una abadia onse rendon to- tas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire p(er) parau la del rei darragon. etotz aquestz laich faich re menbret enbertrans de born al rei darragon en aquest sirue(n)tes que dis. Quant uei p(er) uergiers despleiar. los cendaus grocs indis. (et) cetera |
men, lui et un son conpaignon. Et Artuset et us
sos conpaings accuseron un Juzeu, don li Juzeu aneron al rei e pregueron lo qu’el en fezes vendeta e que lor des Artus e·l conpaignon per aucire, e qu’ill li darian .cc. marabotis. E·l reis los lor donet amdos e pres los .cc. marabotis. E·ill Juzieu les feiron ardre lo jorn de la nativitat de Crist, si com dis Guillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en el mal del rei: “E fetz una mespreison
Don hom no·l deu razonar, Qu’el jorn de la Naison Fetz dos crestias brusar: Artus ab autre, son par. E non degra aici jutgar A mort ni a passion Dos per un Juzeu fellon.” Don us autre, que avia nom Peire Joglar, li prestet deniers e cavaus; et aquel Peire Joglars si avia grans mals |
| 165r | |
 |
BEn auetz entendutz los mals qen bertrans de born remembret quel reis daragon auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sazon quel nacapres dautres mals quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- uallier auia en aragon que auia nom nes- paignols. Et auia un bon castel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den espaignol et era en la forteresa de sarazis. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c un iorn en aquella encontrada.p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol paget lauer als caualliers Anz lenportet en aragon. Eill cauallier isseron de preison epa geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) auia nom artuset li p(re)stet.cc. marabotins. E menet lo ben un an absi enoillen det denier. Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre enafreron artuset malamen lui et un son conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill li darian.cc.marabotis. el reis los lor donet amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist si comdis Guillems de bregada(n) en un seu siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglor li prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que |
| 165v | |
 |
es una abadia on se rendon totas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- tes que dis. Quant uei per uergiers desple- iar. los cendans grocs indis (et) c(etera). |
| 165r | |
| BEn auetz entendutz los mals qen bertrans de born remembret quel reis daragon auia faitz de lui edautrui. Et acap duna gran sazon quel nacapres dautres mals quel auia faitz. si lol uolc retraire en un au- tre siruentes. E fon dig an bertran cun ca- uallier auia en aragon que auia nom nes- paignols. Et auia un bon castel molt fort que auia nom castellot. et era p(ro)prietat den espaignol et era en la forteresa de sarazis. Don el fazia grant guerra als sarrazis. El reis si entendia molt enaquel chastel. Eue(n)c un iorn en aquella encontrada. p(er) seruirlo /eper enuidarlo/ al seu chastel. Emenet lo charame(n)t lui ab tota soa gent. El reis quant fon dedinz lo ca- stel. lo fetz penre e menar deforas etolc lo lo castel efon uertatz que cant lo reis uenc al seruizi del rei enric. lo coms de tolosa sil des- comfis en gascoigna etolc li ben cincqua(n)ta cauallers el reis enrics li det tot lauer qeill caualler deuian pagar per la reenso(n) et el nol paget lauer Als caualliers anz lenportet en aragon. Eill cauallier isseron de preison epa geron lauer. Efon uertatz cuns goglars q(ue) auia nom artuset li p(re)ste .cc. marabotins. E menet lo ben un an absi enoillen det denier. Ecant uenc un dia artuset ioglars sise mes- let ab un iuzeu eill iuzeu li uengron sobre enafreron artuset malamen lui et un son conpaigno(n). Et artuset et us sos compaigns aucisseron un iuzeu don li iuzeu aneron al rei epregeronlo quel enfezes uendeta eque lor des artus el compaigno(n) per aucire. eqill li darian .cc. marabotis. el reis los lor donet amdos epres los.cc.marabotis. eill iuzeu les feiron ardre lo iorn de la nativitat de crist si comdis Guillems de bregada(n) en un seu siruentes dizen en el mal del rei. Efetz una mespreiso(n). Don om <i> nol deu razonar. Qel iorn de la naisio(n). fetz dos crestias brusar. Art(us) ab autre son par. Eno(n) degra aici iutgar a mort ni apassion. Dos per un iuzeu fellon. Don us autre que auia nom peire ioglor li prestet deniers e cauaus. et aquel peire iogla- rs si auia grans mals ditz de la ueilla reina denglaterra. la quals tenia font ebrau. que |
Ben avez entendutz los mals q’En Bertrans
de Born remembret qu'el reis d’Aragon avia faitz de lui e d’autrui. Et a cap d’una gran sazon qu’el n’ac apres d’autres mals qu’el avia faitz, si lo·l volc retraire en un autre sirventes. E fon dig a·N Bertran c’un cavallier avia e N'Aragon que avia nom N’Espaignols, et avia un bon castel molt fort que avia nom Castellot et era proprietat d’ En Espaignol et era en la forteresa de Sarazis, don el fazia grant guerra als Sarrazis. E·l reis si entendia molt en aquel chastel, e venc un jorn en aquella encontrada per servir lo e per envidar lo al seu chastel, e menet lo charament, lui ab tota soa gent. E·l reis, quant fon dedinz lo castel, lo fetz penre e menar deforas e tolc lo castel. E fon vertatz que cant lo reis venc « E fetz una mespreison
Don om no·l deu razonar, Q’el jorn de la Naision Fetz dos crestias brusar: Artus ab autre, son par. E non degra aici jutgar A mort ni a passion Dos per un Juzeu fellon. » Don us autre, que avia nom Peire Joglor, li |
| 165v | |
| es una abadia on se rendon totas las ueillas ricas. et ella lo fetz ausire per paraula del rei daragon. etotz aquestz laitz faich reme(n)bret en bertrans de born al rei daragon en aquest sirue(n)- tes que dis. Quant uei per uergiers desple- iar. los cendaus grocs indis (et) c(er). |
es una abadia on se rendon totas las veillas ricas. Et ella lo fetz ausire per paraula del rei d’Aragon. E totz aquestz laitz faich remenbret En Bertrans de Born al rei d’Aragon en aquest sirventes que dis: « Quant vei per vergiers despleiar los cendaus grocs, indis... » etc. |
a cura di Arditi Vanessa
| 83r | |
 |
[b] Ertrans deborn si era druz du- na do(m)pna gentil (et) ioue eforte prizanda. (et)auia nom mado(m)p na mae(n)z demo(n)taignac muiller den talaran qera fraire del co(m) te de peiregors. (et) ella era filla del uesconte de torena (et) soror de mado(m)pna maria de ue(n)tador (et)de nelis de mon fort. Ez en son chantar el appellaua dalfi eill comiat don el fo fort trist egrams. efez razo qeia mais nola cobraria. ni autra no(n) tro baua qe fos tan bella ni ta(n) bo na ni tan plaze(n)z ni tan insei gnada. E penset pos qel no poi(ri)a |
| 83v | |
 |
cobrar neguna <neguna> qeill po. gues esser egals ela soa dompna li (con) seillet una en naital guisa. q(en) soi seubes delas autras bonas do pnas ebellas de chascuna una be utat on un bel se(m)blan. on un bel acoillir on un auine(n) parlar. on un bel captinime(n). on un bel gran. on un bel taill de p(er)sona.(et)enai ssi ellanet qerre(n) atotas bonas do(m)pnas qe chascuna li dones un daqestz dos mauez auzit noma(r). arefar la soa do(m)pna. qe auia per duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e) sta razo uos auziretz nomar to tas las do(m)pnas alas qals el a net qirir socors (et) aiuda afar la do(m)pna soiseubuda. El siruentes qel fez da qesta razo si co(m)mensa enaisi. |
| 83r | |
| [b] Ertrans deborn si era druz du- na do(m)pna gentil (et)ioue eforte prizanda. (et)auia nom mado(m)p na mae(n)z demo(n)taignac muiller den talaran qera fraire del co(m) te de peiregors. (et) ella era filla del uesconte de torena (et) soror de mado(m)pna maria de ue(n)tador (et)de nelis de mon fort. Ez en son chantar el appellaua dalfi eill comiat don el fo fort trist egrams. efez razo qeia mais nola cobraria. ni autra no(n) tro baua qe fos tan bella ni ta(n) bo na ni tan plaze(n)z ni tan insei gnada. E penset pos qel no poi(ri)a |
Bertrans de Born si era druz d'una dompna gentil et jove e fort e prizanda, et avia nom madompna Maenz de Montaignac, muiller d'En Talaran, q'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vesconte de Torena et soror de madompna Maria de Ventador et de N'Elis de Monfort. Ez en son chantar e l'appellava dalfi, e·ill comjat don el fo fort trist e grams, e fez razo qe ja mais no la cobraria ni autra non trobava qe fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazenz, ni tan inseignada. E penset pos q'el no poiria |
| 83v | |
| cobrar neguna <neguna> qeill po. gues esser egals ela soa dompna li (con) seillet una en naital guisa. q(en) soi seubes delas autras bonas do pnas ebellas de chascuna una be- utat on un bel se(m)blan. on un bel acoillir on un auine(n) parlar. on un bel captinime(n). on un bel gran. on un bel taill de p(er)sona.(et)enai ssi ellanet qerre(n) atotas bonas do(m)pnas qe chascuna li dones un daqestz dos mauez auzit noma(r). arefar la soa do(m)pna. qe auia per duda. Et el sirue(n)tes qe fez da q(e) sta razo uos auziretz nomar to tas las do(m)pnas alas qals el a net qirir socors (et) aiuda afar la do(m)pna soiseubuda. El siruentes qel fez da qesta razo si co(m)mensa enaisi. |
cobrar neguna qe ill pogues esser egals. E la soa dompna li conseillet una en n'aital guisa q'en soiseubes de las autras bonas dopnas e bellas, de chascuna una beutat, on un bel semblan, on un bel acoillir, on un avinen parlar, on un bel captinimen, on un bel gran, on un bel taill de persona. Et enaissi ell anet qerren a totas bonas dompnas qe chascuna li dones un d'aquestz dos m'avez auzir nomar, a refar la soa dompna qe avia perduda. Et el sirventes qe fez da qesta razo vos auziretz nomar totas las dompnas a las qals el anet qirir socors et aiuda, a far la dompna soiseubuda. E·l sirventes q'el fez d'aqesta razo si commensa enaisi. |
| 182r | |
 |
Aqesta es la razos daquest siruentes. xy. BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n) til eioue efort prezada. et auia nom ma domna maeuz de montai(n)gnac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uescomte de torena eseror de mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de) si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze- ns ni tan ensei(n)gnada.E penset pois quel no(n) poi ria cobrar neguna queill pogues esser egals.e la soa domna li conseillet quel enfezes una enaital guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas ebellas de chascuna una beutat o un bel senblan o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona. et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er) duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soise ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(tera). |
| 182r | |
| Aqesta es la razos daqest siruentes. xy. BErtrans de born si era drutz duna domna ge(n) til eioue efort prezada. et auia nom ma domna maeuz de montai(n)gnac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uescomte de torena eseror de mado(m)pna maria de ventedorn. eden elis de mon fort. esegon quel dis enson chantar elal parti (de) si eil det comiat don el fon mout tristz eiratz efez razo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plaze- ns ni tan ensei(n)gnada. E penset pois quel no(n) poi ria cobrar neguna queill pogues esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una enaital guisa. Quel soiseubes delas autras bonas do(m)pnas ebellas de chascuna una beutat o un bel senblan o un bel acuillimen o un auine(n) parlar o un bel ca pteneme(n) o un bel garan o un bel taill de persona. et enaissi el anet que atotas las bonas dompnas que chascuna li dones un daquest dos que(m) auetz auzitz nomar. (per) restaurar la soa domna cauia p(er) duda. et el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon uos auziretz no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soise ubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta razon si co mensa. Dompna pois de mi nous cal. (et)c(etera) |
Bertrans de Born si era drutz d'una domna gentil e jove e fort prezada, et avia nom madomna Maeuz de Montaingnac, moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte de Torena e seror de madompna Maria de Ventedorn e de N'Elis de Mon- fort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de si e·il det comjat, don el fo·n mout tristz e iratz e fez razo que ja mais no la cobraria ni autra non tro- bava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens, ni tan enseingnada. E penset pois qu'el non poiria cobrar neguna que·ill pogues esser egals, e la soa domna li conseillet qu'el en fezes una en aital guisa qu'el soiseubes de las autras bonas dompnas e bellas, de chascuna una beutat, o un bel senblan o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel ca- ptenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona. Et enaissi el anet que a totas las bonas dompnas que chascuna li dones un d'aquest dos que m' avetz auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia per- duda. Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auziretz nommar totas las domnas a las quals el anet querre socors et aiuda a far la domna soise- ubuda. El sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si co- mensa: "Dompna pois de mi nous cal" etc. |
| 167v | |
 |
Aquesta es la razos da quest siruentes. BErtrams de born si era drutz duna dom- na gentil eioue efort prezada.et auia nom ma domna maeuz de montagn- ac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uesco(m) te de torena eseror de ma domna maria de uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l dis en son chantar el al parti desi eil det co- miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra- |
 |
zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro- baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plazens ni tan enseignada. Epenset puois quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes de las autras bonas domnas ebellas de chascu- na una beutat o un bel semblan o un bel a- cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte nemen o un bel garan o un bel taill de per- sona. et enaissi el anet queren que atotas las bonas domnas que chascuna li dones un da- questz dos quem auetz auzitz nomar. per re- staurar la soa domna cauia perduda.et el siruentes quel fetz da questa razon uos auzir- ez no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra- zon si comensa. Domna puois de mi no(n) cal. Epartit mauetz de uos. |
| 167v | |
| Aqesta es la razos daquest siruentes. BErtrams de born si era drutz duna dom- na gentil eioue efort prezada.et auia nom ma domna maeuz de montagn- ac moiller den tailarairan quera fraire del comte de peiregors et ella era filla del uesco(m) te de torena eseror de ma domna maria de uentedorn. et den elis demo(n)fort. esegon q(ue)l dis en son chantar el al parti desi eil det co- miat don el fon mout tristz eiratz efetz ra- |
Bertrams de Born si era drutz d'una domna gentil e jove e fort prezada, et avia nom madomna Maeuz de Montagnac, moiller d'En Tailarairan, qu'era fraire del comte de Peiregors, et ella era filla del vescomte de Torena, e seror de madomna Maria de Ventedorn et de N'Elis de Monfort. E segon qu'el dis en son chantar ela·l parti de si e·il det comjat don el fo·n mout tristz e iratz e fetz ra- |
| zo que iamais nola cobraria ni autra no(n) tro- baua queil fos tan bella ni tan bona ni tan plazens ni tan enseignada. Epenset puois quel no(n) poiria cobrar neguna queill poges esser egals. e la soa domna li conseillet quel enfezes una en aital guissa. Quel soiseubes de las autras bonas domnas ebellas de chascu- na una beutat o un bel semblan o un bel a- cuillimen o un auine(n) parlar o un bel capte nemen o un bel garan o un bel taill de per- sona. et enaissi el anet queren que atotas las bonas domnas que chascuna li dones un da- questz dos quem auetz auzitz nomar. per re- staurar la soa domna cauia perduda.et el siruentes quel fetz da questa razon uos auzir- ez no(m)mar totas las domnas alas quals el anet querre socors et aiuda afar la domna soiseubuda. el sirue(n)tes quel fetz daquesta ra- zon si comensa. Domna puois de mi no(n) cal. Epartit mauetz de uos. |
zo que ja mais no la cobraria, ni autra non trobava que·il fos tan bella, ni tan bona, ni tan plazens, ni tan enseignada. E penset puois qu'el non poiria cobrar neguna que·ill poges esser egals, e la soa domna li conseillet quel en fezes una en aital guissa quel soiseubes de las autras bonas domnas e bellas, de chascuna una beutat, o un bel semblan, o un bel acuillimen, o un avinen parlar, o un bel captenemen, o un bel garan, o un bel taill de persona. Et enaissi el anet queren que a totas las bonas domnas que chascuna li dones un d'aquestz dos que m'avetz auzitz nomar, per restaurar la soa domna c'avia perduda.Et el sirventes qu'el fetz d'aquesta razon vos auzirez nommar totas las domnas a las quals el anet querre socors et aiuda a far la domna soiseubuda. E·l sirventes qu'el fetz d'aquesta razon si comensa: “Domna puois de mi non cal. E partit m'avetz de vos". |
| 78r | |
 |
[e] Nla sazo qel res joues ac faita la paz con son fraire. rich(art). el ac fi nida la demanda qeill fazia de la terra si co(m) fo lauoluntaz del rei. Henric lor paire el paire li daua certa liurason de diniers p(er) uian da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv na terra no possezia ni tenia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n) tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er) trans deborn etuit li autre baro(n) qel auian mantegut (con)tra Rich(art). forno molto dolen. Et el se(n) anet lo reis joues en lombardia tor- neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st <baros> borcs (et) castels epres t(er)ras e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo ues si soiornaua. e dormia e solla- saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n) tes. B(ertran) de born. |
| 78r | |
| [e] Nla sazo qel res joues ac faita la paz con son fraire. rich(art). el ac fi nida la demanda qeill fazia de la terra si co(m) fo lauoluntaz del rei. Henric lor paire el paire li daua certa liurason de diniers p(er) uian da e(per) so que besoi(n)gz li era. e negv na terra no possezia ni tenia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n) tinimen ni p(er) socors de guerra. B(er) trans deborn etuit li autre baro(n) qel auian mantegut (con)tra Rich(art). forno molto dolen. Et el se(n) anet lo reis joues en lombardia tor- neiare esollasar. elaiset totz aq(ue)st <baros> borcs (et) castels epres t(er)ras e de roca et ars (et) bruisa. El reis jo ues si soiornaua. e dormia e solla- saua. don. B(ertran). en fez aqest sirue(n) tes. B(ertran) de born. |
En la sazo qe·l res Joves ac faita la paz con son fraire Richart e·l ac finida la demanda qe ill fazia de la terra, si com fo la voluntaz del rei Henric, lor paire, e·l paire li dava certa liurason de diniers per vianda e per so que besoingz li era e neguna terra no possezia ni tenia, ni negus hom a lui no venia per mantinimen ni per socors de guerra. Bertrans de Born e tuit li autre baron qe l’avian mantegut contra Richart forno molto dolen. Et el s’en anet lo reis Joves en Lombardia torneiare e sollasar e laiset totz aquest borcs et castels e pres terras e deroca et ars et bruisa. E·l reis Joves si soiornava e dormia e sollasava. Don Bertran en fez aqest sirventes. |
| 181v | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. viy. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera. eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n) quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer- ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste- ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber- trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa.du(n) siruentes nom cal far longor (et)c(etera). |
| 181v | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes viy. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)da queil fazia de la terra. si com fo la uolu(n)tat del rei enric lor paire. el paire li daua certa liura zon de deniers p(er) uianda ep(er) so que besoig(n)s lera. eneguna terra no(n) tenia ni possezia. ni negus hom alui no uenia p(er) ma(n)teneme(n) ni p(er) secors de guerra. Enbertra(n)s de born etuit li autre baro(n) quell auian mantengut contra(n) richart foro(n) m(o)lt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torne iar esolasar. elaisset totz aquestz baros en la guer- ra ab enrichart. Enrichartz asega borcs echaste- ls. epres terras ederroca et ars et abrassa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. don enber- trans si fetz aquest sirue(n)tes q(ue) come(n)ssa. du(n) siruentes nom cal far longor (et)c (era). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda que il fazia de la terra, si com fo la voluntat del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar e laisset totz aquestz baros en la guerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrassa. E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava. Don en Bertrans si fetz aquest sirventes que comenssa: "D’un sirventes no·m cal far longor" etc. |
| 167r | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. EN la sazon quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)- da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)- tatz del rei enric lor paire. el paire li daua ce(r)ta liurazon de deniers per uianda eper so que be- soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse- zia. ni negus hom alui no uenia per mante- nemen ni per secors de guerra. en bertrans de born etuit li autre baron quel auian mante(n)- gut contra(n) richart foron molt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torneiar eso- lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast- els. epres terras ederroca et ars et abrasa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co- mensa. Dun siruentes nom cal far loin- gnor. (et)c(etera). |
| 167r | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. EN la sazos quel reis ioues ac faita la patz ab son fraire richart eil ac fenida la dema(n)- da queil fazia de la terra si com fo la uolu(n)- tatz del rei enric lor paire el paire li daua ce(r)ta liurazon de deniers per uianda eper so que be- soigns lera. eneguna terra no(n) tenia ni posse- zia. ni negus hom alui no uenia per mante- nemen ni per secors de guerra. en bertrans de born etuit li autre baron quel auian mante(n)- gut contra(n) richart foron molt dolen el reis ioues si sen anet en lombardia torneiar eso- lasar. elaisset totz aquestz baros en la gerra ab enrichart. enrichartz asetga borcs echast- els. epres terras ederroca et ars et abrasa. el reis ioues si torniaua edormia esolazaua. Don enbertrans sifetz aqest siruentes q(ue) co- mensa. Dun siruentes nom cal far loin- gnor (et)c(etera). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. En la sazos que·l reis Joves ac faita la patz ab son fraire Richart eil ac fenida la demanda que il fazia de la terra, si com fo la voluntat del rei Enric, lor paire, e·l paire li dava certa liurazon de deniers per vianda e per so que besoigns l’era, e neguna terra non tenia ni possezia, ni negus hom a lui no venia per mantenemen ni per secors de guerra, En Bertrans de Born e tuit li autre baron quel l’avian mantengut contran Richart foron molt dolen. E·l reis Joves si s’en anet en Lombardia torneiar e solasar, e laisset totz aquestz baros en la gerra ab en Richart. En Richartz asega borcs e chastels e pres terras e derroca et ars et abrasa. E·l reis Joves si torniava e dormia e solazava. Don En Bertrans si fetz aquest sirventes que comensa: "D’un sirventes no·m cal far loingnor " etc. |
A cura di Stendardi Andrea.
| 81v | |
 |
[b] Ertra(n)s deborn si era anatz uezer una seror del rei. Rich(art). qe fo mai re dele(m)p(er)ador Ot. la qals auia nom mado(m)pna eleina qe fo muiler |
| 82r | |
 |
del duc desansoigna. bella do(m)pna era. Emolt cortesa (et) enseignada. efazia gra(n)t honor en son acoilli men (et) en son gens parlar. E. R(ichart) qera coms de piteus si saissis lo nor sa soror. e sill dis (et) sill coma(n) det qella li dizes eill fez plazer e grant honor. Et ella p(er)gran uolv(n) tat qella auia de prez e donor au(er). (et) p(er) so qella sabia qe bertra(n)s era co ssi pressatz hom eualenz. eqella po dia fort enanssar. sill fez tan donor qel sen te(n)c fort p(er) pagatz. Et i(n)na moret se della fort si qella comes set lauzar (et) grazir. enaqella sazoq(ue)l lauia uista el era con lo co(n)mte. R(ichart) en una ost el te(m)ps di(n)uern. (et) ella ost auia gran desaise. Eqan ue(n)c un dia duna dominiga era ben meitz dia passatz qe non auian maniat ne begut. e la fams lo de streignia molt. (et) ado(n)cs fez aqest siruentes. |
| 81v, 82r | |
|
[b]Ertra(n)s deborn si era anatz uezer
|
Bertrans de Born si era anatz vezer una seror del rei Richart, qe fo maire del emperador Ot, la qals avia nom Madompna Eleina qe fo mulier del duc de Sansoigna. Bella dompna era e molt cortesa et enseignada. E fazia grant honor en son acoillimen et en son gens parlar. E Richart, q’era coms de Piteus, si s'aissis l' onor sa soror, e si·ll dis et si·ll comandet q’ella li dizes e ill fez plazer e grant honor. Et ella, per gran voluntat q’ella avia de prez e d'onor aver. Et per so q’ella sabia qe Bertrans era cossi pressatz hom e valenz e q’el la podia fort enanssar, si·ll fez tan d’onor q’el s'en tenc fort per pagatz et innamoret se d'ella fort si q’el la comesset lauzer et grazir. En aqella sazo qu'el l’avia vista, el era con lo conmte Richart en una ost, el temps d’invern, et ella ost avia gran desaise. E qan venc un dia d’una dominiga era ben meitzdia passatz qe non avian manjat ne begut e la fams lo destreignia molt. Et adoncs fez aqest sirventes. |
| 181v | |
 |
BErtrans de born si era anatz uezer una serror del rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom madomna eleina qe fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho- nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c temps sa seror. esil comandet que laill disses eil fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)- tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n) quel lauia uista elera ab lo comte richart enun ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t |
| 182r | |
 |
desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n)
|
| 181v | |
| BErtrans de born si era anatz uezer una serror del rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom madomna eleina qe fo moiller del duc de sansoi(n)gna bella dompna era emolt cortesa (et) ensei(n)gnada. efazia gran ho- nor enson acuillime(n) et en son gen parlar. En richartz quera ado(n)cs coms de peitieus sil assis lo(n)c temps sa seror. esil comandet que laill disses eil fezes plazer egrant honor. et ella p(er) la gran volu(n)- tat quella auia de pretz edonor. ep(er) quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)satz hom eualens e quel la podia fort enansar sil fez ta(n)t donor quel sen tenc fort perpa(ga)tz. et enamoret se fort de leis si quel la com(en)set lauzar egrazir ena quella sazo(n) quel lauia uista elera ab lo comte richart enun ost el temps dinuern et en aquel ost auia gra(n)t |
Bertrans de Born si era anatz vezer una serror del rei Richart que fon maire del emperador Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que fo moiller del duc de Sansoingna. Bella domna era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran honor en son acuillimen et en son gen parlar. E·N Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc temps sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·il fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia qu'En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e qu’el la podia fort enansar, si·ll fetz tant d’onor qu’el s’en tenc fort per pagatz e enamoret se fort de leis, si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’ ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant |
| 182r | |
| desaise. ecant venc un dia duna domenga era be(n) meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)gnia mout et adoncs fetz aqest siruentes que dis. Ges de disnar no(n) for oima- is matis. |
desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben meitzdia passatz que non avian manjat ni begut e la fams lo destreingnia mout, et adoncs fetz aquest sirventes que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas matis” |
| 167r | |
 |
BErtrans de born si era anatz uezer una seror de(l) rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom ma domna eleina que fo moiller del duc de sa- msoigna bella domna era emolt cortesa (et) enseingnada. efazia gran honor en son acui- llimen et en son gen parlar. En richartz qe- ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems sa seror. esil comandet que laill disses eill fe- zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n) uoluntat quella auia de pretz edonor eper quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)- satz hom eualens equel la podia fort enan sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er)- pagatz et enamoret se fort de leis si quel la comenset lauzar egrazir en aquella sazon quel lauia uista el era ab lo comte richart en un ost el temps dinuern et en aquel ost auia grant desaise. ecant uenc un dia duna domenga era ben meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)- gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas maitis. |
| 167r | |
| BErtrans de born si era anatz uezer una seror de[l] rei richart que fon maire del emperador oth la quals auia nom ma domna eleina que fo moiller del duc de sa- msoigna bella domna era emolt cortesa (et) enseingnada. efazia gran honor en son acui- llimen et en son gen parlar. En richartz qe- ra adoncs coms de peitieus sil assis lo(n)c tems sa seror. esil comandet que laill disses eill fe- zes plazer egrant honor. et ella per la gra(n) uoluntat quella auia de pretz edonor eper quella sabia quen bertrans era tan fort p(re)- satz hom eualens equel la podia fort enan sar sill fetz tant donor quel sen tenc fort p(er) pagatz et enamoret se fort de leis si quel la comenset lauzar egrazir en aquella sazon quel lauiia uista el era ab lo comte richart en un ost el temps dinuern et en aquel ost auia grant desaise. ecant uenc un dia duna domenga era ben meitz dias passatz que no(n) auian maniat ni begut ela fams lo destrei(n)- gnia mout et adoncs fetz aquest siruentes que dis. Ges de disnar no(n) fora oimas maitis. |
Bertrans de Born si era anatz vezer una seror del rei Richart que fon maire del emperador Oth, la quals avia nom madomna Eleina, que fo moiller del duc de Samsoigna. Bella domna era e molt cortesa et enseingnada e fazia gran honor en son acuillimen et en son gen parlar. E·N Richartz q’era adoncs coms de Peitieus si l’assis lonc tems sa seror, e si·l comandet qu’ela·ill disses e·ill fezes plazer e grant honor. Et ella, per la gran voluntat qu’ella avia de pretz e d’onor, e per qu’ella sabia qu’En Bertrans era tan fort presatz hom e valens e qu’el la podia fort enansar, si·ll fetz tant d’onor qu’el s’en tenc fort per pagatz et enamoret se fort de leis, si qu’el la comenset lauzar e grazir. En aquella sazon que l’avia vista, el era ab lo comte Richart en un’ost, el temps d’invern, et, en aquel’ost, avia grant desaise. E cant venc un dia d’una domenga, era ben meitzdias passatz que non avian manjat ni begut e la fams lo destrein gnia mout, et adoncs fetz aquest sirventes que dis: “Ges de disnar no·n fora oi mas maitis”. |
| 94v | |
 |
[s] Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er) tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis totz t(em)ps agron se gran maluole(n) za lus alautre p(er)so qe chascus uolia estre segner dauta fort so(n) comunal castel p(er) razo. Ez auenc si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues pres etolgut auta fort. (et) cassat co stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n) anet anazemar uesco(m)te delemo zes. en amblar comte de peirego(r)s (et)antalaran seignor de mo(n)tagnac qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala men tenia autafort qera meiz seus enoill uolia dar neguna p(ar)t anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans) eferon lonc te(m)ps gran guerra ab lui. Ezala fin tolgron li auta fort. Eb(er)trans senescapet con la soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar |
| 95r | |
 |
tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz co(n) son fraire efo faita granz paz. euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n) la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t. fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z ni conuen et agran fellonia tolc lo castel ason fraire. E so fo un dia de lune. en loqale era tals hora etals punz qe segon la razon dels agur(s) e dastrolomia no era bon comen sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin sen anet al rei henric da(n)gletera (et) an .rich(art). comte de piteu. qerrer mantinime(n) (con)tra .B(ertrans). el reis he(n)ric(s) p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel era amics (et) co(n)seillare del rei joue son fill lo qals auia auuda guer ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to ta la colpa. sil pres ad aiudar. el coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t host. (et) asseieron autafort (et) ala fin pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E qan fo menaz al pauailon de nan dal rei. acgran paor. Mas p(er)las paraulas qals el recordet al rei. he(n) ric del rei joue son fill lo reis li |
| 95v | |
 |
rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s) auez auzit enla ystoria qe es escri pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n) lo reis henrics li rendia autafort. dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n) felonia fezis tu de ton fraire. ez en b(er)trans sengenoillet de nan lui e dis. Seigner granz merces. be(n) mi platz aitals iuiamenz. ez entret. B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms. Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n) la lor gen. Qan li autre baron qa ju dauan constantin auziron so. eui ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n) lo rei henric qel manteria be(n) en ra zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo juzame(n) qel auia fait. qar el auia ben fait escrire. El reis sen ris e sol lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li baron qui aiudauan .Const(antin). feron co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran) |
| 96r | |
 |
(et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc rendre lo castel. ni far paz co(n) son fraire ni tregua. eqan fo mortz a corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n) tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis (et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir uentes. Bertan de born. |
| 94v | |
| [s] Jco(m) uos auez ma(n)tas uez auzit B(er) tra(n)s deborn esos fraire co(n)sta(n)tis totz t(em)ps agron se gran maluole(n) za lus alautre p(er)so qe chascus uolia estre segner dauta fort so(n) comunal castel p(er) razo. Ez auenc si qe co(m) se fos causa qe B(ertrans) agues pres etolgut auta fort. (et) cassat co stantin efos fillz de laterra. Co(n) se(n) anet anazemar uesco(m)te delemo zes. en amblar comte de peirego(r)s (et)antalaran seignor de mo(n)tagnac qerre m(er)ce qill lo deguessen aiu dar co(n)tra son fraire. B(ertrans) qe mala men tenia autafort qera meiz seus enoill uolia dar neguna p(ar)t anz malame(n)z lauia des(er)tat. Ezill la uideron (et) (con)seilleron (con)tra B(ertrans) eferon lonc te(m)ps gran guerra ab lui. Ezala fin tolgron li auta fort. Eb(er)trans senescapet con la soa gen. (et) co(m)meset aguerreiar ar |
Si com vos avez mantas vez autiz, Bertrans de Born e sos fraire Constantis totz temps agron se gran malvolenza l’us a l’autre, per so qe chascus volia estre segner d’Autafort, son comunal castel per razo. Ez avenc si qe, com se fos causa qe Bertrans agues pres e tolgut Autafort et cassat Costantin e fos fillz de la terra, con s’en anet a N’Azemar, vescomte de Lemozes, e N’Amblar, comte de Peiregors, et a⋅n Talaran, seignor de Montagnac, qerre merce, q'ill lo deguessen aiudar contra son fraire Bertrans, qe malamen tenia Autafort, q’era meiz seus, e no⋅ill volia dar neguna part, anz malamenz l’avia desertat. Ez ill l’aiuderon et conseilleron contra Bertrans e feron lonc temps gran guerra ab lui ez, a la fin, tolgron li Autafort. E Bertrans s’en escapet con la soa gen et commeset a guerreiar Ar- |
| 95r | |
| tafort co(n) totz sos pare(n)z (et) amics ez auenc si qe B(ertrans) cerqet co(n)cordi epaz co(n) son fraire efo faita granz paz. euegron amic. Mas qan B(ertrans) fo co(n) la soa gen dinz lo castel dautafo(r)t. fez faillime(n) (et) noill te(n)c sagrame(n)z ni conuen et agran fellonia tolc lo castel ason fraire. E so fo un dia de lune. en loqale era tals hora etals punz qe segon la razon dels agur(s) e dastrolomia no era bon comen sar negun gran faitz. En co(n)sta(n)tin sen anet al rei henric da(n)gletera (et) an .rich(art). comte de piteu. qerrer mantinime(n) (con)tra .B(ertrans.) el reis he(n)ric(s) p(er) so qar uolia mal an .B(ertran). p(er)so qel era amics (et) co(n)seillare del rei joue son fill lo qals auia auuda guer ra co(n) el (et) crezia qe .B(ertrans). nagues to ta la colpa. sil pres ad aiudar. el coms .Rich(art). sos fillz. (et) ferron gra(n)t host. (et) asseieron autafort (et) ala fin pre(n)deron lo castel. (et) B(ertrans). fo pres. E qan fo menaz al pauailon de nan dal rei. acgran paor. Mas p(er)las paraulas qals el recordet al rei. he(n) ric del rei joue son fill lo reis li |
-tafort con totz sos parenz et amics. Ez avenc si qe Bertrans cerqet concordi e paz con son fraire, e fo faita granz paz e vegron amic. Mas, qan Bertrans fo con la soa gen dinz lo castel d’Autafort, fez faillimen et no⋅ill tenc sagramenz ni conven et a gran fellonia tolc lo castel a son fraire. E so fo un dia de lune, en lo qale era tals hora e tals punz qe, segon la razon dels agurs e d’astrolomia, no era bon comensar negun gran faitz. E⋅N Constantin s’en anet al rei Henric d’Angletera et a⋅N Richart, comte de Piteu, qerrer mantinimen contra Bertrans. E⋅l reis Henrics, per so qar volia mal a⋅N Bertran, per so q’el era amics et conseillare del Rei Jove, son fill, lo qals avia auuda guerra con el, et crezia qe Bertrans n’agues tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richart, sos fillz, et ferron grant host et asseieron Autafort et, a la fin, prenderon lo castel et Bertrans fo pres. E, qan fo menaz al pavailon denand al rei, ac gran paor. Mas per las paraulas qals el recordet al rei Henric del Rei Jove, son fill, lo reis li |
| 95v | |
| rendet autafort. (et) p(er)donet li. el co(m)s Rich(artz) totz sos mals tallanz si co(m) uo(s) auez auzit enla ystoria qe es escri pcha denan sobre lo sirue(n)tes qe dis Pos lo genz t(er)minis floritz. Mas qa(n) lo reis henrics li rendia autafort. dis solassan ues de b(er)tran. Sia toa be la deues tu auer p(er) razon. ta(n) gra(n) felonia fezis tu de ton fraire. ez en b(er)trans sengenoillet de nan lui e dis. Seigner granz merces. be(n) mi platz aitals iuiamenz. ez entret. B(ertrans) el castel. el reis henric. el coms. Rich(artz). sen torneron en soa terra co(n) la lor gen. Qan li autre baron qa ju dauan constantin auziron so. eui ron qe .B(ertrans). encar auial castel. foron trop dolen (et) irat. eco(n)seilleron Con stantin qel se reclames de .B(ertrans). dena(n) lo rei henric qel manteria be(n) en ra zo. (et) si fez. Mas .B(ertrans). mostret al rei lo juzame(n) qel auia fait. qar el auia ben fait escrire. El reis sen ris e sol lasset. E B(ertrans). senanet ad autafort. e consta(n)tis no(n) ac autra razo. Mas li baron qui aiudauan .Const(antin). feron co(n) el lonc te(m)ps gran guerra an .B(ertran) |
rendet autafort et perdonet li, e⋅l coms Richartz, totz sos mals tallanz, si com vos avez auzit en la ystoria qe es escripcha denan sobre lo sirventes qe dis: “Pos lo genz terminis floritz”. Mas qan lo reis Henrics li rendia Autafort, dis solassan ves de Bertran: “Sia toa, be la deves tu aver per razon, tan gran felonia fezis tu de ton fraire.” Ez En Bertrans s’engenoillet denan lui e dis: “Seigner, granz merces! Ben mi platz aitals jujamenz.” Ez entret Bertrans el castel, e⋅l reis Henric e⋅l coms Richartz s’en torneron en soa terra con la lor gen. Qan li autre baron q’ajudavan Constantin auziron so e viron qe Bertrans encar avia⋅l castel, foron trop dolen et irat e conseilleron Constantin q’el se reclames de Bertrans denan lo rei Henric qe.l manteria ben en razo. Et si fez, mas Bertrans mostret al rei lo juzamen q’el avia fait, qar el avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e sollasset. E Bertrans s’en anet ad Autafort, e Constantis non ac autra razo. Mas li baron qui aiudavan Constantin feron con el lonc temps gran guerra a⋅N Bertrans |
| 96r | |
| (et) el ad els etan co(m) uisqet noill uolc rendre lo castel. ni far paz co(n) son fraire ni tregua. eqan fo mortz a corderon se li fill de b(er)tran co(n) costa(n) tin son oncle. (et) co(n) sos fillz sos cosis (et) p(er) aqestas razos fez .B(ertrans). aqest sir uentes. |
et el ad els. E tan com visqet, no⋅ill volc rendre lo castel ni far paz con son fraire ni tregua. E qan fo mortz, acorderon se li fill de Bertran con Costantin, son oncle, et con sos fillz, sos cosis. Et per aqestas razos, fez Bertrans aqest sirventes. |
| 184r | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij. SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s deborn esos fraire encostantis agren totz te- mps guerra ensems. et agren gran maluo- lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se- ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo. et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s agues presa etolguda autafort. ecasset costanti esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae- mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)- te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)- gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r) contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne- guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n) lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n) li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n). ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n) gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en) enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n) era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)- tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran. perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer- ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la |
 |
colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me- natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au- tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos mals talans si com uos auetz auzit en lestoria que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis. Puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo reis enrics li rendia autafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)- ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in- tret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so. euiron quen bertrans auia ancaras lo castel foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti quel se reclames denbertran denan lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa- it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n) tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua. ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera). |
| 184r | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. xxij. SJ com uos auez mai(n)tas uetz auzitz. Enb(er)tra(n)s deborn esos fraire encostantis agren totz te- mps guerra ensems. et agren gran maluo- lenssa lus alautre. p(er) so que chascu(n)s uolia esser se- ingner dautafort lo lor comunal castel p(er) razo. et auenc se que com so fosse caussa aqen bertra(n)s agues presa etolguda autafort. ecasset costanti esos fills de laterra. Encostantis senanet. anae- mar lo uescomte de lemogas. (et) an amblart co(m)- te de peiregors. et antaillaran sei(n)gnor de mo(n)tai(n)- gnac querre lor merce quil lo deguesson aiuda(r) contra son fraire enbertran. qui malame(n) tenia autafort quera mieuz sieus enollen uolia dar ne- guna part. Anz la uia malamen deseretat. Et ill la iuderon e conseilleron contra enbertran. efeiro(n) lonc temps gran guerra ablui. etala fin tolgre(n) li autafort. enbertrans sen escampet abla soa ge(n). ecom(en)set aguerreiar autafort ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si quen bertra(n)s cerquet (con)cordi epatz abson fraire efon faicha grans patz eue(n) gron amic. Mas qua(n)t enbertra(n)s fon abtota la soa gen dinz lo castel <le> dautafort sil fez faillim(en) enoil tenc sagrame(n) ni conuen. etolc lo chastel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de diluns enloqual era tals ora etals poinz q(ue) segon la razon delagurs ni de poinz edestrolomia no(n) era bon com(en)sar negun gran faich. enco(n)sta(n)tis sen anet al rei enric denglaterre. etanrichart lo comte de peitieus querre manteneme(n) (con)tran bertran. el reis enrics p(er) so quel uolia mal anb(er)- tran p(er) so quel era amics econseillaire denbertran. perdel rei ioue son fil lo quals auia auda guer- ra abel. ecrezia quen bertrans nagues tota la |
Aquesta es la razos d’aquest sirventes. Sj com vos avez maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolenssa l’us a l’autre, per so que chascuns volia esser seingner d’Autafort, lo lor comunal castel per razo. Et avenc se que, com so fosse caussa a q’En Bertrans agues presa e tolguda Autafort e casset Costanti e sos fills de la terra, En Costantis s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seingnor de Montaingnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, qu’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas quant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fez faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de diluns en lo qual era tals ora e tals poinz que, segon la razon del agurs ni de poinz e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al rei Enric d’Englaterre et a⋅N Richart, lo comte de Peitieus, querre mantenemen contra⋅N Bertran. E.l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda guerra ab el, e crezia qu’En Bertrans n’agues tota la |
| colpa sil pres adaiudar el coms richartz sos fillz e feiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon me- natz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas p(er) las paraulas las quals el me(m)bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet au- tafort eperdonet li el el coms richartz totz sos mals talans si com uos auetz auzit en lestoria que es escrita denan sobre lo sirue(n)tes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas quan lo reis enrics li rendia autafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer p(er) razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet denant lui edis. sei(n)gner granz M(er)- ces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans in- tret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen torneron en lor terra ablor gen. Quant li autre baron qua iudauon constanti auziro(n) so. euiron quen bertrans auia ancaras lo castel foron molt dolen et irat. econseilleron costa(n)ti quel se reclames denbertran denan lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgame(n) quel auia fa- it. car el sauia ben fait escrire el reis senris eis sollasset. enbertrans sen anet adautafort. ecosta(n) tis no(n) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) costanti feiren ablui lonc temps gra(n)t guerra anbertran et el adels. Eta(n)t com uisquet noil uolc rendre lo castel ni far patz abson fraire ni treua. ecan fon mortz. Acorderon se li fill denbertra(n) ab encostanti lor oncle et absos filz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbertrans aquest sirue(n)tes que dis. Ges de far sirue(n)tes nom tart. Anz (et) c(etera). |
colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort et, a la fin, preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per la paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas quan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seingner, granz merces! Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron qu’aiudavon Constanti auziron so e viron qu’En Bertrans avia ancaras lo castel, foron molt dolen et irat e conseilleron Costanti qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e.is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Costantis non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Costanti feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el ad els. E tant com visquet, no⋅il volc rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constanti, lor oncle, et ab sos filz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz…” etc. |
| 169v | |
 |
Aquesta es la razos daqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus uolia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. Anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
 |
rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz lo fatz bon ses totz affanz. |
| 169v | |
| Aquesta es la razos d’aqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus volia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. Et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
Aquesta es la razos d’aqest sirventes. Sj com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al |
| rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et)c. Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. Et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait escrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. anz lo fatz bon ses totz affanz. |
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Iove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Iove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital iutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo iutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz” |
| 169v | |
| Aquesta es la razos daqest siruentes. SJ com uos auetz maintas uetz auzitz. En- bertrans de born esos fraire encostantis agren totz temps guerra en sems. et a gren gran maluolensa lus alautre. p(er) so qe chascus uolia esser seigner dautafort lo lor comunal chastel per razo et aue(n)c se qe com so fosse causa aqen bertrans agues presa eto- lguda autafort. ecasset constantin esos fills de la terra. encostantins sen anet. Anaemar lo uescomte [de lemogas. (et) an amblart comte] de peiregors. et an taillaran sei- gnor de montagnac. querre lor merce quil lo deguesson aiudar contra son fraire enber- tran qui malame(n) tenia autafort qera mieuz sieus enollen uolia dar neguna part. Anz la- uia malamen deseretat. Et ill la iuderon econseilleron contra enbertran. efeiron lo- nc temps gran guerra ablui. et ala fin tol- gren li autafort. enbertrans sen escampet ab la soa gen. ecome(n)set aguerreiar autafo- rt ab totz sos amics eparens. et aue(n)c si que(n) bertrans cerquet concordi epatz ab so(n) frai- re efon faicha grans patz euengron amic. Mas qant en bertrans fon abtota la soa ge(n) dinz lo castel dautafort sil fetz faillime(n) e- noil tenc sagramen ni conuen etolc lo cha- stel agran fellonia ason fraire. eso fon un dia de dilus en lo qual era tals ora etals poi- ngs que segon la razon del agurs ni del po- ings edestrolomia no(n) era bon come(n)sar ne- gun gran faich. enconstantis sen anet al |
Aquesta es la razos d’aqest sirventes. Si com vos avetz maintas vetz auzitz, En Bertrans de Born e sos fraire, En Costantis, agren totz temps guerra ensems et agren gran malvolensa l’us a l’autre, per so qe chascus volia esser seigner d’Autafort, lo lor comunal chastel per razo. Et avenc se qe, com so fosse causa a qu’En Bertans agues presa e tolguda Autafort e casset Constantin e sos fills de la terra, En Constantins s’en anet a N’Aemar, lo vescomte de Lemogas, et a N’Amblart, comte de Peiregors, et a⋅N Taillaran, seignor de Montagnac, querre lor merce, qu’il lo deguesson aiudar contra son fraire, En Bertran, qui malamen tenia Autafort, q’era mieuz sieus, e no⋅ll en volia dar neguna part, anz l’avia malamen deseretat. Et ill l’aiuderon e conseilleron contra En Bertran e feiron lonc temps gran guerra ab lui et, a la fin, tolgren li Autafort. E⋅N Bertrans s’en escampet ab la soa gen e comenset a guerreiar Autafort ab totz sos amics e parens. Et avenc si qu’En Bertrans cerquet concordi e patz ab son fraire, e fon faicha grans patz e vengron amic. Mas qant En Bertrans fon ab tota la soa gen dinz lo castel d’Autafort, si⋅l fetz faillimen e no⋅il tenc sagramen ni conven e tolc lo chastel a gran fellonia a son fraire. E so fon un dia de dilus en lo qual era tals ora e tals poings que, segon la razon del agurs ni del poings e d’estrolomia, non era bon comensar negun gran faich. E⋅N Constantis s’en anet al |
| rei enric dengleterre. et an richart lo comte de peiteus querre manteme(n) contran bertra(n). el reis enrics per so quel uolia mal anbertra(n) per so quel era amics econseillaire den bertra(n) perdel rei ioue son fil lo quals auia auda ge(r) ra ab el. ecrezia qenbertrans nages tota la co- lpa sil pres ad aiudar el coms richartz sos fillz efeiron gran ost et assetgeiron autafort et ala fin preiseron lo castel. enbertran. Ecan fon menatz al pauaillon denan lo rei ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el me(m)- bret al rei enric del rei ioue son fill. lo reis li rendet autafort eperdonet li el el coms ri- chartz totz sos mal talans si com uos auetz au- zit en lestoria que es escrita denan sobre lo siruentes que dis. puois lo gens terminis floritz (et) c(etera). Mas qan lo reis enrics li rendia au- tafort dis solazan ues de bertran sia toa ben la des tu auer per razon tan gran fellonia fezis de ton fraire. et enbertrans sen genoillet de- nant lui edis. Seigner granz merces bem platz aital iutgame(n)z. Enbertrans intret el castel. el reis enrics. el coms richartz sen tor- neron en lor terra ablor gen. Qua(n)t li autre baron qa iudauon constantin auziron so. e- uiron qen bertrans auia ancaras lo chastel foron molt dolen et irat. et conseilleron co(n)- stantin quel se reclames denbertan dena(n) lo rei enric. quel mantenria ben en razon. et el si fetz. mas bertrans mostret al rei lo iutgamen quel auia fait. car el sauia ben fait lescrire el reis sen ris eis sollasset. en ber- trans sen anet ad autafort. econstantins n(on) ac autra razo. Mas li baron que adiudauo(n) constantin feiren ablui lonc temps grant guerra anbertran et el aels. eta(n)t com uis- quet noil uol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treua. ecan fon mortz. Acor- deron se li fill denbertra(n) ab enco(n)stantin lor oncle et ab sos fillz sos cosins. eper aquestas razos fetz enbetrans aquest siruentes q(ue) dis. Ges de far siruentes nom tart. Anz lo fatz bon ses totz affanz. |
rei Enric d’Engleterre et a⋅N Richart, lo comte de Peiteus, querre mantemen contra⋅N Bertran. E⋅l reis Enrics, per so qu’el volia mal a⋅N Bertran, per so qu’el era amics e conseillaire d’En Bertran per del Rei Jove, son fil, lo quals avia auda gerra ab el, e crezia q’En Bertrans n’ages tota la colpa, si⋅l pres ad aiudar e⋅l coms Richartz, sos fillz, e feiron gran ost et assetgeiron Autafort, et a la fin preiseron lo castel e⋅N Bertran. E can fon menatz al pavaillon denan lo rei, ac gran paor. Mas per las paraulas las quals el membret al rei Enric del Rei Jove, son fill, lo reis li rendet Autafort e perdonet li, el e⋅l coms Richartz, totz sos maltalans, si com vos avetz auzit en l’estoria que es escrita denan sobre lo sirventes que dis: “Puois lo gens terminis floritz” etc. Mas qan lo reis Enrics li rendia Autafort, dis solazan ves de Bertran: “Sia toa, ben la des tu aver per razon, tan gran fellonia fezis de ton fraire.” Et En Bertrans s’engenoillet denant lui e dis: “Seigner, granz merces! Be⋅m platz aital jutgamenz.” E⋅N Bertrans intret el castel, e⋅l reis Enrics e⋅l coms Richartz s’en torneron en lor terra ab lor gen. Quant li autre baron q’aiudavon Constantin auziron so e viron q’En Bertrans avia ancaras lo chastel, foron molt dolen et irat et coinselleron Constantin qu’el se reclames d’En Bertran denan lo rei Enric, que⋅l mantenria ben en razon. Et el si fetz. Mas Bertrans mostret al rei lo jutgamen qu’el avia fait, car el s’avia ben fait l'escrire, e⋅l reis s’en ris e⋅is sollasset. E⋅N Bertrans s’en anet ad Autafort e Constantins non ac autra razo. Mas li baron que adiudavon Constantin feiren ab lui lonc temps grant guerra a⋅N Bertran et el a els. E tant com visquet, no⋅il vol rendre lo castel ni far patz ab son fraire ni treva. E can fon mortz, acorderon se li fill d’En Bertran ab En Constantin, lor oncle, et ab sos fillz, sos cosins. E per aquestas razos, fetz En Bertrans aquest sirventes que dis: “Ges de far sirventes no⋅m tart, anz lo fatz bon ses totz affanz”. |
A cura di Agozzino Federica, Arditi Vanessa, Gatti Flavia
| 62v | |
 |
[a]L te(m)ps qen Richarz era coms de piteus anz qe fos reis. Ber trans de born si era sos enemic(s). |
| 63r | |
 |
p(er)so qe b(er)trans uolia ben al rei ioue. q(e) gue(r)re- iaua adoncs cu(m) richart qera sos fraire. Eb(er) trans si auia faich iurar co(n)tra richart lo bon uesco(m)te de le moges. qui auia nom naimars. El uescomte de torena. el uesco(m) te de uentado(r)n. el uescomte de gumel. el comte de peiregors. e son fraire. el co(m)te dengoleima. esos dos fraires. El comte Raimon de tolosa. el comte de flandres. elcomte de barsalona. En centoill desta- rac. un comte de gascoigna. En gaston de bearn. comte de begoza. el co(m)te dignon Etuich aqist sil abandoneren. eferon paz ses lui. eses p(er)iureron uas lui. Enaimars lo uescoms delemoges qui plus li era te(n) gutz damor e desagramen. si la bando net efez paz ses lui. E richa(r)tz qan saup q(e) tuich aqist lauian abandonat. el sen ve(n)c denant. autafort. cu(m) la soa ost. edis e iu ret qe mais no(n) sen partiria si noil daua autafort eno uinia ason co(m)mandame(n). Bertrans qant auzi so qen richartz auia iurat. esabia qel era abandonatz de totz aqestz qe uos auez auzit. sil det lo castel. esi uen a son comandamen. El coms Ri- cha(r)tz lo receup p(er)donan e baisan lo. don b(er)trans fez da q(e)stas doas razos aq(e)st sirve(n)te(s). |
| 63v | |
 |
Ges eu nom desconort. Sieu hai p(er)dut. E sapchatz qe p(er)una cobla qel fez el si(r)ue- tes.laqals com(en)sa Sil coms mes auine(n)z e no(n) auars. Lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. eli re(n)det son castel au tafort. e ue(n)c sos amics corals. Eua b(er)tra(ns). guerreiar. naimar lo uescont qel auia desa(m)parat. el comte de p(er)egors. don ber trans receup degra(n)z danz. et el alor fez granz mals. En richartz qan fo deue(n) gutz reis. passet outramar. e bertrans remas guereian. Bertrans de born. |
| 62v | |
| [a]L te(m)ps qen Richarz era coms de piteus anz qe fos reis. Ber trans de born si era sos enemic(s). |
Al temps qe·N Richarz era coms de Piteus anz qe fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics, |
| 63r | |
| p(er)so qe b(er)trans uolia ben al rei ioue. q(e) gue(r)re- iaua adoncs cu(m) richart qera sos fraire. Eb(er) trans si auia faich iurar co(n)tra richart lo bon uesco(m)te de le moges. qui auia nom naimars. El uescomte de torena. el uesco(m) te de uentado(r)n. el uescomte de gumel. el comte de peiregors. e son fraire. el co(m)te dengoleima. esos dos fraires. El comte Raimon de tolosa. el comte de flandres. elcomte de barsalona. En centoill desta- rac. un comte de gascoigna. En gaston de bearn. comte de begoza. el co(m)te dignon Etuich aqist sil abandoneren. eferon paz ses lui. eses p(er)iureron uas lui. Enaimars lo uescoms delemoges qui plus li era te(n) gutz damor e desagramen. si la bando net efez paz ses lui. E richa(r)tz qan saup q(e) tuich aqist lauian abandonat. el sen ve(n)c denant. autafort. cu(m) la soa ost. edis e iu ret qe mais no(n) sen partiria si noil daua autafort eno uinia ason co(m)mandame(n). Bertrans qant auzi so qen richartz auia iurat. esabia qel era abandonatz de totz aqestz qe uos auez auzit. sil det lo castel. esi uen a son comandamen. El coms Ri- cha(r)tz lo receup p(er)donan e baisan lo. don b(er)trans fez da q(e)stas doas razos aq(e)st sirve(n)te(s). |
per so qe Bertrans volia ben al rei Jove, qe guerreiava adoncs cum Richart q'era sos fraire, e Bertrans si avia faich jurar contra Richart lo bon vescomte de Lemoges, qui avia nom N'Aimars, e·l vescomte de Torena, e·l vescomte de Ventadorn, e·l vescomte de Gumel, e·l comte de Peiregors e son fraire, e·l comte d' Engoleima e sos dos fraires, e·l comte Raimon de Tolosa, e·l comte de Flandres, e·l comte de Barsalona, e·N Centoill d' Estarac, un comte de Gascoigna, e·N Gaston de Bearn comte de Begoza, e·l comte Dignon. E tuich aqist si l'abandoneren e feron paz ses lui e ses perjureron vas lui. E N'Aimars lo vescoms de Lemoges qui plus li era tengutz d'amor e de sagramen si l'abandonet e fez paz ses lui. E Richartz qan saup qe tuich aqist l'avian abandonat el sen venc denant Autafort, cum la soa ost e dis e juret qe mais non sen partiria si no·il dava Autafort e no vinia a son commandamen. Bertrans qant auzi so q·En Richartz avia jurat e sabia qe·l era abandonatz de totz aqestz qe vos avez auzit, si·l det lo castel e si ven a son comandamen. E·l coms Richartz lo receup perdonan e baisan lo. Don Bertrans fez d'aqestas doas razos aqest sirventes: |
| 63v | |
| Ges eu nom desconort. Sieu hai p(er)dut. E sapchatz qe p(er)una cobla qel fez el si(r)ue- tes.laqals com(en)sa Sil coms mes auine(n)z e no(n) auars. Lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. eli re(n)det son castel au tafort. e ue(n)c sos amics corals. Eua b(er)tra(ns). guerreiar. naimar lo uescont qel auia desa(m)parat. el comte de p(er)egors. don ber trans receup degra(n)z danz. et el alor fez granz mals. En richartz qan fo deue(n) gutz reis. passet outramar. e bertrans remas guereian. Bertrans de born. |
"Ges eu no·m desconort s'ieu hai perdut", e sap chatz qe per una cobla q·el fez el sirvetes la qals comensa: " Si·l coms mes avinenz e non avars". Lo coms Richartz li perdonet son brau talan e li rendet son castel Autafort e venc sos amics corals. E va Bertrans guerreiar N'Aimar lo vescont q·el avia desamparat e·l comte de Peregors, Don Bertrans receup de granz danz et el alor fez granz mals. En Richartz qan fo devengutz reis, passet outra mar e Bertrans remas guereian. Bertrans de born. |
| 178 v | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxviy. Al temps quen richartz era coms de peitieus. A(n)z quel fos reis. Bertrans de born si era sos ene- mics. p(er)so quem bertrams uolia ben al rei ioue. Que guerreiaua adoncs abenrichartz quera sos fraire. Enbertrans si auia fait iurar contran richa- rt. lo bon uescomte de lemogas. Que auia [...] naema- rs. El uescomte de uentedorn. El uescomte de gu- mel. El comte de peiragors eson fraire. El comte dengoleime esos dos fraires. El comte raimon de tolosa. El comte de flandres. El comte de barso- lona. Encentoill de starac un comte de gascom- gna. En gaston de bearn comte de bigoza. El co(m)- te de digon. Etuich aquistz sil abandoneron efeir- on patz ses lui. Eses p(er)iureron uas lui. Enaemars lo uescoms de lemogas que plus lera tengutz damo(r) ede sagramen sil abandonet efetz pas ses lui. En richartz cant saup que tuich aquist lauion aban- donat el sen uenc denant autafort ablasoa ost. E dis eiuret que iamais nosen partiria sil noill da- ua Autafort. Eno uenia ason comandamen. Ber- trans quant auzi so quem richartz auia iurat esabi- a quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz ausit. Sil detlo castel esi uens ason coma(n)damen. El coms richartz lo recep perdonali ebaisan lo. E sapchatz que p(er) una cobla quel fetz el siruentes. lo cals comenssa. Sil coms mes auine(n)s eno(n) auars. lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. Ere(n)det li son castel autafort. Euengren fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecom(en)sa auguerreiar naem- ar lo uescomte que auia desamparat. El comte de peiregors. Don bertrans receup de grans dans. Et el alor fetz de grans mals. Enrichartz quant fon deue(n)gutz reis passet outramar. Enbertrans re- mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas razos aquest siruentes. Ges eu nom desconort. (et)c(era). |
tiri
| 178v | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. xxviy. Al temps quen richartz era coms de peitieus. A(n)z quel fos reis. Bertrans de born si era sos ene- mics. p(er)so quem bertrams uolia ben al rei ioue. Que guerreiaua adoncs abenrichartz quera sos fraire. Enbertrans si auia fait iurar contran richa- rt. lo bon uescomte de lemogas. Que auia [...] naema- rs. El uescomte de uentedorn. El uescomte de gu- mel. El comte de peiragors eson fraire. El comte dengoleime esos dos fraires. El comte raimon de tolosa. El comte de flandres. El comte de barso- lona. Encentoill de starac un comte de gascom- gna. En gaston de bearn comte de bigoza. El co(m)- te de digon. Etuich aquistz sil abandoneron efeir- on patz ses lui. Eses p(er)iureron uas lui. Enaemars lo uescoms de lemogas que plus lera tengutz damo(r) ede sagramen sil abandonet efetz pas ses lui. En richartz cant saup que tuich aquist lauion aban- donat el sen uenc denant autafort ablasoa ost. E dis eiuret que iamais nosen partiria sil noill da- ua Autafort. Eno uenia ason comandamen. Ber- trans quant auzi so quem richartz auia iurat esabi- a quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz ausit. Sil detlo castel esi uens ason coma(n)damen. El coms richartz lo recep perdonali ebaisan lo. E sapchatz que p(er) una cobla quel fetz el siruentes. lo cals comenssa. Sil coms mes auine(n)s eno(n) auars. lo coms richartz li p(er)donet son brau talan. Ere(n)det li son castel autafort. Euengren fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecom(en)sa auguerreiar naem- ar lo uescomte que auia desamparat. El comte de peiregors. Don bertans receup de grans dans. Et el alor fetz de grans mals. Enrichartz quant fon deue(n)gutz reis passet outramar. Enbertrans re- mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas razos aquest siruentes. Ges eu nom desconort. (et)c(era). |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. xxviy. Al temps qu'En Richartz era coms de Peitieus anz qu'el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics, per so que·m Bertrams volia ben al rei Jove, que guerreiava adoncs ab En Richartz qu'era sos fraire, En Bertrans si avia fait jurar contra·N Richart lo bon vescomte de Lemogas, que avia [...] N'Aemars, e·l vescomte de Ventedorn e·l vescomte de Gumel e·l comte de Peiragors e son fraire e·l comte d'Engoleime e sos dos fraires e·l comte Raimon de Tolosa e·l comte de Flandres e·l comte de Barsolona e·N Centoill d'Estarac, un comte de Gascomgna, e·N Gaston de Bearn comte de Bigoza e·l comte de Digon. E tuich aquistz si l'abandoneron e feiron patz ses lui e ses perjureron vas lui. E N'Aemars, lo vescoms de Lemogas que plus l'era tengutz d'amor e de sagramen, si l'abandonet e fetz pas ses lui. E·N Richartz, cant saup que tuich aquist l'avion abandonat, el s'en venc denant Autafort ab la soa ost e dis e juret que jamais no s'en partiria s'il no·ill dava Autafort e no venia a son comandamen. Bertrans, quant auzi so qu'em Richartz avia jurat, e sabia qu'el era abandonatz de totz aquestz que vos avetz ausit, si·l det lo castel e si vens a son comandamen. E·l coms Richartz lo recep, perdona li e baisan lo. E sapchatz que, per una cobla qu'el fetz el sirventes, lo cals comenssa: "Sil coms m'es avinens e non avars". Lo coms Richartz li perdonet son brau talan e rendet li son castel Autafort e vengren fui amic coral. E vai sen e'N Bertrans e comensa a guerreiar N'Aemar lo vescomte que avia desamparat. E·l comte de Peiregors; don Bertans receup de grans dans et el alor fetz de grans mals. E·N Richartz, quant fon devengutz reis, passet outra mar e·N Bertrans remas guerreian. Don Bertrans fetz d'aquestas doas razos aquest sirventes: " Ges eu no·m desconort..." |
| 163r | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. Al temps qen richartz era coms de peiteus. Anz quel fos reis. Bertrams deborn si era sos enemics. P(r)so qem bertrams uolia be(n) al rei ioue. Que guerreiaua adoncs ab en ric- hart quera sos fraire. En bertrams si auia fait iurar contran richart. lo bon uescomte de le- mogas. Que auia nom naemarz. El uescom- te de uentedorn. El uescompte de gumel. El co(m)- te de peiragors. eson fraire. El comte dengolei me. esos dos fraires. El comte raimo(n) de tolosa. El comte de flandres. El comte de barsolona. En centoill de sarac un comte de gascoigna. En gaston de bearn comte de bigora.El comte de digon. E tuich aquist sil abandoneron e fei- ron fatz ses lui .E ses p(er)iurero(n) uas lui. Enarmars lo uescons de le- mogas que plus lera tengutz d amor ede sagra- men sil abandonet efetz patz ses lui. En rich- artz cant saup que tuich aquist lauion aban- donat el sen uenc de nant autafort ablasoa- ost. Edis eiuret que iamais no sen partiria sil noill daua Autafort. Eno uenia ason coman- damen. Bertrams quant auzi so uen richartz auia iurat esabia quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz ausit. Sil det lo chastel esiuenc ason comandame(n). El coms richartz |
| 163v | |
 |
lo recheup perdoali ebaisan lo. E sapchatz que per una cobla quel fetz el siruentes. lo quals comensa. Sil coms mes auinens enon auartz. Lo coms richartz li perdonet son brau talan. Erendet li son chastel Autafort. Euengren fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecomen- sa agguerreiar. naiemar lo uescomte q(ue)l auia desamparat. El comte de peiregors. Don Ber- trams receup de grans dans. Et el alor fetz de grans mals. En richartz quant fon de ue(n)- gutz reis passet outramar. Enbertrans re- mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas razos aquest siruentes. Ges eu nom des- conort sieu ai perdut. |
| 163r | |
| Al temps qen richartz era coms de peiteus. Anz quel fos reis. Bertrams deborn si era sos enemics. P(r)so qem bertrams uolia be(n) al rei ioue. Que guerreiaua adoncs ab en ric- hart quera sos fraire. En bertrams si auia fait iurar contran richart. lo bon uescomte de le- mogas. Que auia nom naemarz. El uescom- te de uentedorn. El uescompte de gumel. El co(m)- te de peiragors. eson fraire. El comte dengolei me. esos dos fraires. El comte raimo(n) de tolosa. El comte de flandres. El comte de barsolona. En centoill de sarac un comte de gascoigna. En gaston de bearn comte de bigora.El comte de digon. E tuich aquist sil abandoneron e fei- ron fatz ses lui .E ses p(er)iurero(n) uas lui. Enarmars lo uescons de le- mogas que plus lera tengutz d amor ede sagra- men sil abandonet efetz patz ses lui. En rich- artz cant saup que tuich aquist lauion aban- donat el sen uenc de nant autafort ablasoa- ost. Edis eiuret que iamais no sen partiria sil noill daua Autafort. Eno uenia ason coman- damen. Bertrams quant auzi so uen richartz auia iurat esabia quel era abandonatz de totz aquestz que uos auetz ausit. Sil det lo chastel esiuenc ason comandame(n). El coms richartz |
Al temps q’En Richartz era coms de Peiteus, anz qu’el fos reis, Bertrans de Born si era sos enemics, per so q’En Bertrans volia ben al Rei Jove, que guerreiava adoncs ab En Richart qu’era sos fraire. E·N Bertrans si avia fait jurar contra·N Richart lo bon vescomte de Lemogas, que avia nom N’Aemars, e·l vescomte de Torena e·l vescomte de Ventadorn e·l vescomte de Gumel e·l comte de Peiragors e son fraire e·l comte d’Engolesme e sos dos fraires e·l comte Raimon de Tolosa e·l comte de Flandres e·l comte de Barsalona e·N Centoill d’Estarac, un comte de Gascoigna, e·N Gaston de Bearn, comte de Bigora e·l comte de Digon. E tuit aquist si l’abandoneron e feiron patz ses lui e si·s perjureron vas lui. E N’Aemars, lo vescoms de Lemogas, que plus l’era ten- gutz d’amor e de sagramen, si l’abandonet e fetz patz ses lui. E·N Richartz, cant saup que tuich aquist l’avion abandonat, el s’en venc denant Autafort ab la soa ost e dis e juret que ja mais no s’en partiria s’il no·ill dava Autafort e no venia a son comandamen. Bertrans, quant auzi so qu’En Richartz avia jurat, e sabia qu’el era abandonatz de totz aquestz que vos avetz auzit, si·l det lo chastel e si venc a son comandamen. E·l coms Richartz
|
| 163v | |
| lo recheup perdoali ebaisan lo. E sapchatz que per una cobla quel fetz el siruentes. lo quals comensa. Sil coms mes auinens enon auartz. Lo coms richartz li perdonet son brau talan. Erendet li son chastel Autafort. Euengren fui amic coral. Euai sen en Bertrans ecomen- sa agguerreiar. naiemar lo uescomte q(ue)l auia desamparat. El comte de peiregors. Don Ber- trams receup de grans dans. Et el alor fetz de grans mals. En richartz quant fon de ue(n)- gutz reis passet outramar. Enbertrans re- mas guerreian. Don bertrans fetz daquestas doas razos aquest siruentes. Ges eu nom des- conort sieu ai perdut. |
lo receup, perdona li e baisan lo. E sapchatz que, per una cobla qu’el fetz e·l sirventes, la quals comensa : “Si·l coms m’es avinens e non avars”.Llo coms Richartz li perdonet son brau talan e rendet li son chastel Autafort e vengren fin amic coral. E vai s’en En Bertrans e comensa a guerreiar N’Aemar, lo vescomte, que l’avia desamparat, e·l comte de Peiregors ; don Bertrans receup de grans dans et el a lor fetz de grans mals. E·N Richartz, quant fon devengutz reis, passet outra mar, e·N Bertrans remas guerreian. Don Bertrans fetz d’aquestas doas razos aquest sirventes : “Ges eu no·m desconort, s’ieu ai perdut...” |
| 96v | |
 |
[l] o plai(n)tz qe B(ertrans) de born fez del rei joue no portautra razon se no q(ue)l reis joues era lo meiller hom del mon. en B(ertrans) li uolia meillz qe az ho me del mon el reis joues uolia miellz ad el qe az home del mon e |
| 97r | |
 |
plus le crezia. per qe lo reis he(n)rics sos paire el coms Richarz. sos frai re uolum mal an. B(er)tran. ep(er) lava lor qel rei joues auia ep(er) lo gran danz qe(n) fo atota genz el fez aq(ue)st plai(n)gz de lui qe dis. |
| 96v | |
| [l] o plai(n)tz qe B(ertrans) de born fez del rei joue no portautra razon se no q(ue)l reis joues era lo meiller hom del mon. en B(ertrans) li uolia meillz qe az ho me del mon el reis joues uolia miellz ad el qe az home del mon e |
Lo plaintz qe Bertrans de Born fez del Rei Jove no port’autra razon se no qe⋅l Reis Joves era lo meiller hom del mon, e⋅N Bertrans li volia meillz ad el qe az home del mon, e⋅l Reis Joves volia miellz ad el qe az home del mon e |
| 97r | |
| plus le crezia. per qe lo reis he(n)rics sos paire el coms Richarz. sos frai re uolum mal an. B(er)tran. ep(er) lava lor qel rei joues auia ep(er) lo gran danz qe(n) fo atota genz el fez aq(ue)st plai(n)gz de lui qe dis. |
plus le crezia; per qe lo reis Henrics, sos paire, e⋅l coms Richarz, sos fraire, volum mal a⋅N Bertran. E per la valor qe⋅l Reis Joves avia e per lo gran danz qe⋅l Rei Joves avia e per lo gran danz q’en fo a tota genz, el fez aquest plaingz de lui qe dis. |
| 183v | |
 |
Aquesta es la razos daquest sirventes. xx. Lo plainz quen bertrans de born fetz del rei ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis ioues era lo meiller hom del mon. enb(er)tra(n)s li uo- lia meills qua home del mon elo reis ioues adel meills qua home del mon. eplus lo crezia q(ue) home del mon. p(er) que lo reis enrics sos paire elco- ms richartz sos fraire uolian mal anbertran. ep(er) lo ualor quel reis ioues auia ep(er) lo gran dol que fon atota la gen el fetz lo plaing de lui quedis. Mon chan fenis abdol et amal traire. |
| 183v | |
| Aquesta es la razos daquest sirventes. xx. Lo plainz quen bertrans de born fetz del rei ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis ioues era lo meiller hom del mon. enb(er)tra(n)s li uo- lia meills qua home del mon elo reis ioues adel meills qua home del mon. eplus lo crezia q(ue) home del mon. p(er) que lo reis enrics sos paire elco- ms richartz sos fraire uolian mal anbertran. ep(er) lo ualor quel reis ioues auia ep(er) lo gran dol que fon atota la gen el fetz lo plaing de lui quedis. Mon chan fenis abdol et amal traire. |
Aquesta es la razos d'aquest sirventes. Lo plainz qu'En Bertrans de Born fetz del Rei Jove non porta autra razon si non que.l Reis Joves era lo meiller hom del mon, e.N Bertrans li volia meills qu'a home del mon, e lo Reis Joves ad el meills qu'a home del mon e plus lo crezia que home del mon. Per que lo reis Enrics, sos paire, e.l coms Richartz, sos fraire, volian mal a.N Bertran. E per lo valor que.l Reis Joves avia e per lo gran dol que fon a tota la gen, el fetz lo plaing de lui que dis: "Mon chan fenis ab dol et a maltraire" |
| 169r | |
 |
Aquesta es la razos daqest sirue(n)tes. Lo plainz qen bertrans de born fetz del rei ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis ioues era lo meiller hom del mon enber trans li uolia meills qua home del mon elo reis ioues ad el meills qa home del mon. epl(u)s lo crezia que home del mon. p(er) que lo reis en- rics sos paire el coms richartz sos fraire uolia(n) mal an bertran. eper lo ualor quel reis ioues a- uia eper lo gran dol que fon atota la gen el fetz lo plaing de lui que dis. Mon chan fenis ab dol et amal traire. |
| 169r | |
| Aquesta es la razos daqest sirue(n)tes. Lo plainz qen bertrans de born fetz del rei ioue no(n) porta autra razon si no(n) quel reis ioues era lo meiller hom del mon enber trans li uolia meills qua home del mon elo reis ioues ad el meills qa home del mon. epl(u)s lo crezia que home del mon. p(er) que lo reis en- rics sos paire el coms richartz sos fraire uolia(n) mal an bertran. eper lo ualor quel reis ioues a- uia eper lo gran dol que fon atota la gen el fetz lo plaing de lui que dis. Mon chan fenis ab dol et amal traire. |
Aquesta es la razos d'aqest sirventes. Lo plainz q'En Bertrans de Born fetz del Rei Jove non porta autra razon si non que.l Reis Joves era lo meiller hom del mon, e.N Bertrans li volia meills qu'a home del mon, e lo Reis Joves ad el meills q'a home del mon e plus lo crezia que home del mon. Per que lo reis Enrics, sos paire, e.l coms Richartz, sos fraire, volia mal a.N Bertran. E per lo valor que.l Reis Joves avia e per lo gran dol que fon a tota la gen, el fetz lo plaing de lui que dis:"Mon chan fenis ab dol et a maltraire..." |
A cura di Anna Spissu
| 73v | |
 |
(L)O reis henrics danglet(er)ra si tenía assis B(er)tran de born de dinz alta fort el con batia con sos edificis qe molt li uolia gran mal. qar el crezia qe tota la gue rra qel reis ioues sos fillz li auia fata. q(e) b(er)trans li agues faita far. E p(er)so era ue(n) gutz de nan auta fort p(er) lui des(er)etar. E lo reis daragon li uenc en lost del rei hen |
| 74r | |
 |
ric denan autafort. E qan b(er)trans o saup si fo molt legres qel reis daragon era en lost. p(er)so qel era sos amics specials. El rei(s) daragon si mandet sos messages dinz lo castel. qen b(er)trans li ma(n)des carn (et) pan e vi(n). (et) el si len mandet assaz. E p(er)lo mes p(er) qui el li mandet los presenz el lo mandet p(re) gan. qel fezes. si qel fezes los edificis mu dar. e far traire en autra p(er)te. qe murs era tot rotz on ill ferian. Et el p(er) gran auer del rei henric. el li dis tot so qen. B(ertran). li avia mandat pregan. El reis henrics si fez me t<e>re dels edificis plus en aqella p(er)te non saup qel murs era rotz. E fo ades lo murs p(er) terra. e castels pres e. B(ertran). etota sa genz. E fo menatz al pauaillon del rei henric. elo reis lo receup mol mal. El reis henrics si li dis. b(er)trans uos auez dit qe anc la mei tatz de uostre sen no(n) uos bisognet nul te(m)p(s). mas sa pchaz qara uos besogna ben. Seigner dis. b(ertran). eles uers qeu lo dis edis me be(n) uer tat. El reis dis. Eu crei ben qel uos sia ara(s) faillitz. Seigner dis.b(ertrans). be(n) mes faillitz. E com dis lo reis. Seigner lo iorn qel ualle(n)z joues reis uostre filz mori. Eu p(er)di lo saber el sen ela conoissenza. El reis qant auzi soqen. B(ertrans). dizia en ploran del fil. ue(n)c li gra(n)z dolor(s) |
| 74v | |
 |
al cor de pietat. (et) als oillz si qe no se pot tener qe no se pasmes de dolor. E qan re uenc de pasmaison. el ad en b(er)tran e(n)plo ran dis: vos auez ben dreig. et es be razo(s) si uos auez lo sen p(er)dut p(er) lo meu fill. q(i) uos uolia meillz qe ad home del mo(n)d. Et eu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona elauer. el uostre castel. euos ren la mia amor. ela mia gratia. E uoz don ci(n)c cenz marcs darzen p(er) los danz qe uos auez re ceubutz. En .b(ertran). si li cazi als pes referenli gratias (et) m(er)ces. El reis co(n) tota la soa ost sen anet. E .b(ertran). qan saup qel re(i)s darago(n) li auia faita si laida si fo molt iratz. co(n) lo rei an fos. E si saubia co(n) el era ue(n)gutz al rei henric esser soldadiers logaditz. E saubia co(n) lo reis darago(n) era uengutz de paubra gen(er)acion. de carlades. dun castel qui ha nom carlat. qes en rosergue. en la terra del comte de rodes. En peire de carlat qera seigner del castel. p(er) ualor (et) p(er) proesa si tolc p(er) muiller la comtessa de millau. qera caseguda en erectat. E si nac un fill qui fo ualenz epros. e co(n) qis lo co(n)tat de p(ro)enssa. Et us sos fillz si conqis lo comtat de barsalona. (et) ac il nom Raymonz berengiers. lo qal co(n)qis |
| 73v | |
|
(L)O reis henrics danglet(er)ra si tenía assis |
Lo reis Henrics d’Angleterra si tenía assis Bertran de Born dedinz Autafort, e.l conbatía con sos edificis, qe molt li volia gran mal qar el crezia qe tota la guerra qe.l reis Joves, sos fillz, li avia fata, qe Bertrans li agues faita far. E per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E lo reis d’Aragon li venc en l'ost del rei Henric |
| 74r | |
|
ric denan autafort. E qan b(er)trans o saup si fo molt legres qel reis daragon era en lost. p(er)so qel era sos amics specials. El rei(s) daragon si mandet sos messages dinz lo castel. qen b(er)trans li ma(n)des carn (et) pan e vi(n). (et) el si len mandet assaz. E p(er)lo mes p(er) qui el li mandet los presenz el lo mandet p(re) gan. qel fezes. si qel fezes los edificis mu dar. e far traire en autra p(er)te. qe murs era tot rotz on ill ferian. Et el p(er) gran auer del rei henric. el li dis tot so qen. B(ertran). li avia mandat pregan. El reis henrics si fez me t<e>re dels edificis plus en aqella p(er)te non saup qel murs era rotz. E fo ades lo murs p(er) terra. e castels pres e. B(ertran). etota sa genz. E fo menatz al pauaillon del rei henric. elo reis lo receup mol mal. El reis henrics si li dis. b(er)trans uos auez dit qe anc la mei tatz de uostre sen no(n) uos bisognet nul te(m)p(s). mas sa pchaz qara uos besogna ben. Seigner dis. b(ertran). eles uers qeu lo dis edis me be(n) uer tat. El reis dis. Eu crei ben qel uos sia ara(s) faillitz. Seigner dis.b(ertrans).be(n) mes faillitz. E com dis lo reis. Seigner lo iorn qel ualle(n)z joues reis uostre filz mori. Eu p(er)di lo saber el sen ela conoissenza. El reis qant auzi soqen. B(ertans). dizia en ploran del fil. ue(n)c li gra(n)z dolor(s) |
denan Altafort. E qan Bertrans o saup, si fo molt legres qe.l reis d’ Aragon era en l'ost, per so q'el era sos amics specials. E.l reis d’Aragon si mandet sos messages dinz lo castel, q'En Bertrans li mandes carn et pan e vin, et el si l’en mandet assaz. E per lo mes per qui el li mandet los presenz, el lo mandet pregan, q'el fezes, si q'el fezes los edificis mudar e far traire en autra perte, qe murs era tot rotz on ill ferian. Et el, per gran aver del rei Henric, el li dis tot so q'En Bertran li avia mandat pregan. E.l reis Henrics si fez metre dels edificis plus en aqella perte, non saup qe.l murs era rotz, e fo ades lo murs per terra e castels pres e Bertran e tota sa genz. E fo menatz al pavaillon del rei Henric, e lo reis lo receup mol mal. E.l rei Henrics si li dis: "Bertrans, vos avez dit qe anc la meitatz de vostre sen non vos bisognet nul temps, mas sapchaz q'ara vos besogna ben". "Seigner," dis Bertran "el es vers q'eu lo dis, e dis me ben vertat." E.l reis dis: "Eu crei ben q'el vos sia aras faillitz". "Seigner," dis Bertran "ben m'es faillitz". "E com?" dis lo reis. "Seigner, lo jorn qe.l vallenz Joves Reis, vostre filz, mori, eu perdi lo saber, e.l sen e la conoissenza". E.l reis, qant auzi so qu'En Bertrans dizia en ploran del fil, venc li granz dolors |
| 74v | |
|
al cor de pietat. (et) als oillz si qe no se pot |
al cor de pietat et als oillz, si qe no se pot tener qe no se pasmes de dolor. E qan revenc de pasmaison, el ad En Bertran en ploran dis: "Vos avez ben dreig, et es be razos si vos avez lo sen perdut per lo meu fill, qi vos volia meillz qe ad home del mond. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e.l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gratia. E voz don cinc cenz marcs d’arzen per los danz qe vos avez receubutz". En Bertran si li cazi als pes, referen li gratias et merces. E.l reis con tota la soa ost s’en anet. E Bertran, qan saup qe.l reis d’Aragon li avia faita si laida, si fo molt iratz con lo rei Anfos. E si saubia con el era vengutz al rei Henric esser soldadiers logaditz, e si saubia con lo reis d’Aragon era vengutz de paubra generacion de Carlades, d’un castel qui ha nom Carlat, q'es en Rosergue, en la terra del comte de Rodes. En Peire de Carlat, q'era seigner del castel, per valor et per proesa, si tolc per muiller la comtessa de Millau, q'era caseguda en erectat, e si n'ac un fill qui fo valenz e pros, e conqis lo contat de Proenssa et us sos fillz si conqis lo comtat de Barsalona et ac il nom Raymonz Berengiers, lo qal conqis |
A cura di Venanzi Valeria
| 180v | |
 |
[L]O reis enrics dengleterra.si tenia assis enb(er)- tran de born de dins Autafort. Elcombatia ab sos edeficis que molt li uolia gran mal.Car el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos fillz lauia faicha quen bertrans lail agues faita far ep(er) so era uengutz denant autafort p(er)lui des- iritar.El reis darragon uenc enlost del rei en- ric denant autafort.Ecant bertrans osaub si fo molt alegres quel reis darragon era enlost per so quel era sos amics especials.el reis darragon si mandet sos messatges dinz lo castel quen ber- trans li mandes pan e uin ecarn et el sil en man- det assatz.eper lo messatge p(er)cui el ma(n)det los presenz el li mandet pregan quel fezes si q(ue)l fezes mudar los edeficis efar traire en autra part.qel murs on il ferion era tot rotz.et el p(er) gran auer del rei enric el li dis tot [so] quen bertrans lauia ma(n)- dat adir.el reis enrics si fetz metre del edificis plus enaquella part on saup quel murs era rotz efon lo murs ades p(er)terra el castels pres enber- trans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei enric. el reis lo receup molt mal. El reis enrics sil dis. Bertrans Bertrans uos auetz dig que anc lameitatz del uostre sen nous ac mestier nulls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben mestiertotz.Seigner dis enbertrans el es ben uers queu o dissi edissi ben uertat.El reis dis eu cre ben quel uos sia aras faillitz.Sei(n)gner dis en bertans. [ben mes faillitz. Eco(m) dis lo reis. Sei(n)gner dis enb(er)trans] lo iorn quel ualens ioues reis uostre fillz mori eu p(er)di lo sen el saber ela conoisse(n)sa. El reis qua(n)t auzi so quen bertra(n)s li dis en plora(n) del fil.Venc li granz dolors al cor de pietat et als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor.Equant el reue(n)c de pasmazo(n). el crida edis enploran enbertran enbertran.Vos auetz ben drech et es ben razos si uos auetz p(er)dutz lo se(n) p(er) mon fill. Quel uos uolia meils que ad home del mon.Et eu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona elauer el uostre castel. euos ren la mia amor e - la mia gracia.euos don cinc cenz marcs dargen |
| 181r | |
 |
p(er) los dans que uos auetz receubutz.Enbertran sil ca - zec als pes referrent li graciasemerces.Elreis ab tota la soa ost sen anet. Enb(er)trans can saup q(ue)l reis darragon la uia faita si laida fellonia fon molt i- ratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia com era uengutz al rei enric esser soudadiers logaditz.esabia com lo reis darragon era uengutz de paubra generacio(n) de carlades dun castel que anom carlat q(ue) es en la sei(n)gnoria del comte de rodes en peire de car- lat quera sei(n)gner del castel p(er) ualor ep(er) proessa si pres p(er)moiller la comtessa da millau quera ca seguda en eretat. Esin ac un fil que fon uale(n)s epros.econquis lo comtat de proenssa.Et us sos fils si conquis lo comtat de barsalona.et ac no(n) raimo(n) berre(n)gier. lo quals conquis lo regisme darragon.efo lo p(re)miers reis que anc fos enarrago(n). Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua efon alborc saint dalmas el mori. eremanseron- ne trei fill. Anfos lo quals fo reis darragon. aq(ue)st que fetz lo mal denbertran de born el autre donsa ncho. elautre berrengiers de besaudunes esaup comel auia traida la filla del enperador manuel. quel emperaire la uia mandada p(er) moiller ab gra(n)t tresor et ab gran auer et abmolt onrada co(n)pain gnia.elos raubet de tot lauer quella domna eill grec auian. Ecom les enuiet p(er) mar marritz eco(n) siros edesconseillatz. ecom sos fraire sanchos la uia tota p(ro)enssa ecom sesperiuret p(er) lauer q(ue)l reis enrics lidet contral comte de tolosa. ede totas aquestas razons fetz enbertrans de born lo sirue(n) tesque ditz. pois lo gens t(er)minis floris. (et) c(etera) |
| 180v | |
| [L]O reis enrics dengleterra.si tenia assis enb(er)- tran de born de dins Autafort. Elcombatia ab sos edeficis que molt li uolia gran mal.Car el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos fillzlauiafaichaquenbertranslail agues faita far ep(er) so era uengutz denant autafort p(er)lui des- iritar.El reis darragon uenc enlost del rei en- ric denant autafort.Ecant bertrans osaub si fo molt alegres quel reis darragon era enlost per so quel era sos amics especials.el reis darragon si mandet sos messatges dinz lo castel quen ber- trans li mandes pan e uin ecarn et el sil en man- det assatz.eper lo messatge p(er)cui el ma(n)det los presenz el li mandet pregan quel fezes si q(ue)l fezes mudar los edeficis efar traire en autra part.qel murs on il ferion era tot rotz.et el p(er) gran auer del rei enric el li dis tot [so] quen bertrans lauia ma(n)- dat adir.el reis enrics si fetz metre del edificis plus enaquella part on saup quel murs era rotz efon lo murs ades p(er)terra el castels pres enber- trans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei enric. el reis lo receup molt mal. El reis enrics sil dis. Bertrans Bertrans uos auetz dig que anc lameitatz del uostre sen nous ac mestier nulls temps. Mas sapchatzquarauos a el ben mestiertotz.Seigner dis enbertrans el es ben uers queu o dissi edissi ben uertat.El reis diseu cre ben quel uos sia aras faillitz.Sei(n)gner dis en bertans. [ben mes faillitz. Eco(m) dis lo reis. Sei(n)gner dis enb(er)trans] lo iorn quel ualens ioues reis uostre fillz mori eu p(er)di lo sen el saber ela conoisse(n)sa. El reis qua(n)t auzi so quen bertra(n)s li dis en plora(n) del fil.Venc li granz dolors al cor de pietat et als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor.Equant el reue(n)c de pasmazo(n). el crida edis enploran enbertran enbertran.Vos auetz ben drech et es ben razos si uos auetz p(er)dutz lo se(n) p(er) mon fill. Quel uos uolia meils que ad home del mon.Eteu p(er) amor de lui uos quit la p(er)sona elauer el uostre castel. euos ren la mia amor e la mia gracia.euos don cinc cenz marcs dargen |
Lo reis Enrics d’Engleterra si tenia assis En Bertran de Born dedins Autafort e·l combatia ab sos edeficis, que molt li volia gran mal, car el crezia que tota la guerra que·l reis Joves, sos fillz, l’avia faicha, qu’En Bertrans la.il agues faita far, e per so era vengutz denant Autafort per lui desiritar. E.l reis d’Arragon venc en l’ost del rei Enric denant Autafort, e cant Bertrans o saub, si fo molt alegres que.l reis d’Arragon era en l’ost, per so qu'el era sos amics especials. E.l reis d’Arragon si mandet sos messatges dinz lo castel, qu’En Bertrans li mandes pan e vin e carn, et el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presenz, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edeficis e far traire en autra part, qe·l murs on il ferion era tot rotz, et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu’En Bertrans l’avia mandat a dir. E.l reis Enrics si fetz metre del edeficis plus en aquella part on saup que.l murs era rotz, e fon lo murs ades per terra e.l castels pres. En Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei Enric. E.l reis lo receup molt mal. E.l reis Enrics si·l dis: ‹‹Bertrans, Bertrans vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no.us ac mestier nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el ben mestier totz!››. ‹‹Seigner››, dis En Bertrans, ‹‹El es ben vers qu’eu o dissi, e dissi ben vertat!›› , e.l reis dis ‹‹Eu cre ben qu’el vos sia aras faillitz››. ‹‹Seigner›› dis En Bertrans ‹‹Ben m'es faillitz!››, ‹‹E com?›› dis lo reis. ‹‹Seingner››, dis en Bertrans, ‹‹Lo jorn que·l valens Joves Reis, vostre fillz, mori eu perdi lo sen, e.l saber e la conoissensa››. E.l reis, quant auzi so qu’En Bertrans li dis en ploran del fil, venc li granz dolors al cor de pietat et als oills, si que no.is poc tener qu'el non pasmes de dolor. E, quant el revenc de pasmazon, el crida e dis en ploran: ‹‹En Bertran, En Bertran, vos avetz ben drech, et es ben razos si vos avetz perdutz lo sen per mon fill, qu'el vos volia meils que ad home del mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l’aver e·l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d’argen |
| 181r | |
| p(er) los dans que uos auetz receubutz. Enbertran sil ca - zec als pes referrent li gracias emerces.El reis ab tota la soa ost sen anet. Enb(er)trans can saup q(ue)l reis darragon la uia faita si laida fellonia fon molt i- ratz ab lo rei na(n)fos.Esi sabia com era uengutz al rei enric esser soudadiers logaditz.esabia com lo reis darragon era uengutz de paubra generacio(n) de carlades dun castel que anom carlat q(ue) es en la sei(n)gnoria del comte de rodes en peire de car- lat quera sei(n)gner del castel p(er) ualor ep(er) proessa si pres p(er)moiller la comtessa da millau quera ca seguda en eretat. Esin ac un fil que fon uale(n)s epros.econquis lo comtat de proenssa.Et us sos fils si conquis lo comtat de barsalona.et ac no(n) raimo(n) berre(n)gier. loqualsconquis lo regisme darragon. efo lo p(re)miers reis que anc fos enarrago(n). Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua efon alborc saint dalmas el mori. eremanseron- ne trei fill. Anfos lo quals fo reis darragon. aq(ue)st que fetz lo mal denbertran de born elautre donsa ncho.elautreberrengiers de besaudunesesaup comel auia traida la filla del enperador manuel. quel emperaire la uia mandada p(er) moiller ab gra(n)t tresor et ab gran auer et abmolt onrada co(n)pain gnia.elos raubet de tot lauer quella domna eill grec auian. Ecom les enuiet p(er) mar marritz eco(n) sirosedesconseillatz.ecomsosfrairesanchos la uia tota p(ro)enssa ecom sesperiuret p(er) lauer q(ue)l reis enrics lidet contral comte de tolosa. edetotas aquestas razons fetz enbertrans de born lo sirue(n) tesque ditz. pois lo gens t(er)minis floris. (et) c(etera) |
per los dans que vos avetz receubutz››. En Bertran si.l cazec als pes, referrent li gracias e merces. E.l reis ab tota la soa ost s'en anet. En Bertrans, can saup que·ll reis d’Arragon l’avia faita si laida fellonia, fon molt iratz ab lo rei N’Anfos, e si sabia com era vengutz al rei Enric esser soudadiers logaditz, e sabia com lo reis d’Arragon era vengutz de paubra generacion de Carlades, d’un castel que a nom Carlat, que es en la seingnoria del Comte de Rodes. En Peire de Carlat, qu’era seingner del castel, per valor e per proessa, si pres per moiller la comtessa da Millau, qu’era caseguda en eretat e si n’ac un fil que fon valens e pros, e conquis lo comtat de Proenssa. Et us sos fils si conquis lo comtat de Barsalona et ac non Raimon Berrengier, lo quals conquis lo regisme d’Arragon e fo lo premiers reis que anc fos en Arragon. Et anet penre corona a Roma e, cant s’en tornava e fon al borc Saint Dalmas, el mori e remanseron ne trei fill: Anfos lo quals fo reis d’Arragon, aquest que fetz lo mal d’En Bertran de Born, l’autre, Don Sancho, e l’autre, Berrengiers de Besaudunes. E saup com el avia traida la filla del enperador Manuel, que l'emperaire l’avia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran aver et ab molt onrada conpaingnia, e los reubet de tot l’aver quella domna e ill Grec avian; e com les enviet per mar marritz e consiros e desconseillatz; e com sos fraire Sanchos l’avia tota Proenssa; e com s’esperjuret per l’aver que.l reis Enrics li det contra.l comte de Tolosa. E de totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes que ditz , Pois lo gens terminis floris etc. |
A cura di Anna Spissu
| 66r | |
|
|
Lo reis enrics denglaterra si tenía assis en bertran de born de dins autafort. el combatía abses edeficis que molt li uolia gra(n) mal. Car el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos filz la uia facha qen bertrans lail agues faita far e per so era uengutz denant autafort per lui desiritar. El reis daragon ue(n)c en lost del rei enric denant autafort. Ecant bertrans osaub si fo molt alegres quel reis da- ragon era en lost per so quel era sos amics espe- cials. el reis daragon si mandet sos messatges dinz lo castel qen bertrans li mandes pan e |
 |
uin ecarn et el sil en mandet assatz. eper lo messatge per cui el mandet los prese(n)z el li mandet pregan quel fezes si quel fezes mu- dar los edificis efar traire en autra part. q(ue)l murs on il ferion era totz rotz. et el p(er) gran auer del rei enric el li dis tot so quen bertra(n)s lauia mandat adir. el reis enrics si fetz met- re del edificis plus en aquella part on saup quel murs era rotz efon lo murs ades per ter- ra el castels pres en bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei enric. el re- is lo receup molt malt. El reis enrics sil dis. bertran bertran uos auetz dig que anc la meitatz del uostre sen nous ac mestier nu- lls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben mestier totz. Seigner dis enbertrans el es be(n) uers queu odissi edissi ben uertat. El reis dis eu cre ben quel uos sia aras faillitz . Ecom dis lo re- is. Seigner dis enbertrans. lo iorn quel ua- lens ioues reis uostre fillz mori eu perdi lo se(n) el saber e la conoissenssa. El reis cant auzi so qen bertrans li dis en ploran del fill. uencli granz dolors al cor de pietat. et als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor. E<l>quant el [re]uenc de pasmazon. el crida edis en ploran enbertran enbertran. uos auetz be(n) drech et es ben razos si uos auetz perdut lo se(n) per mo(n) fill. Quel uos uolia meils qe ad ho- me del mon. Et eu per amor de lui uos quit la persona. elauer. el uostre castel. euos ren la mia amor ela mia gracia. euos don cinc cenz marcs dargen per los dans que uos [auetz] receubutz. Enbertran sil cazec als pes refer- rent li gracias emerces. Elreis ab tota la soa ost sen anet. Enbertrans can saup quel reis daragon lauía faita si laida fellonia fon mo- lt iratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia comel era uengutz al rei enric esser soudadiers loga- ditz. esabia com lo reis daragon era uenguz de paubra generation de carlades duncastel que anom carlat q(ue) es en la seingnoria del comte de rodes en peire de carlat quera sei- gner del castel per ualor eper proessa si p(re)s per moiller la comtessa da millau quera ca- seguda en eretat. esin ac un fill que fo(n) ua- lens e pros. e conquis lo comtat de proensa. Et us sos fils si conquis lo comtat de barsa- lona. et ac nom raimon berengier . lo qu- als co(n)quis lo regissme daragon. efo lo p(re)- |
| 66v | |
 |
miers reis que ancfos en aragon. Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua e fo(n) alborc saint dalmas el mori. et remansero(n) netrei fil. Amfos lo quals fo reis daragon. A- quest que fetz lo mal denbertran de born. elau- tre don sancho. elautre berrengiers de besa- udunes. esaup com el auia traida la filla del emperador manuel. quel emperaire lauia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran auer et ab molt onrada co(n)paignia. et los raubet de tot lauer quella domna eil grec auian. Ecom les enuiet per mar marritz e conssiros edesconseillatz. ecom sos fraire san- chos la uia tota proensa ecom sesperiuret p(er) lauer quel reis enrics li det contral comte de tolosa. ede toutas aquestas razons fetz en- bertrans de born lo siruentes que ditz. puois lo gens terminisfloris et sespandis.(et)c(etera). |
| 66r | |
| Lo reis enrics denglaterra si tenía assis en bertran de born de dins autafort. el combatía abses edeficis que molt li uolia gra(n) mal. Car el crezia que tota la guerra quel reis ioues sos filz la uia facha qen bertrans lail agues faita far e per so era uengutz denant autafort per lui desiritar. El reis daragon ue(n)c en lost del rei enric denant autafort. Ecant bertrans osaub si fo molt alegres quel reis da- ragon era en lost per so quel era sos amics espe- cials. el reis daragon si mandet sos messatges dinz lo castel qen bertrans li mandes pan e |
Lo reis Enrics d’Englaterra si tenia assis En Bertran de Born dedins Autafort e·l combatia ab ses edificis, que molt li volia gran mal, car el crezia que tota la guerra que·l Reis Joves, sos fils, l’avia facta qu’En Bertrans la.il agues faita far, e per so era vengutz denant Autafort per lui desiritar. E.l reis d’Aragon venc en l’ost del rei Enric denant Autafort e, cant Bertrans o saub, si fo molt alegres que.l reis d’Aragon era en l’ost, per so qu'el era sos amics especials. E.l reis d’Aragon si mandet sos messatges dinz lo castel q’En Bertrans li mandes pan, |
| uin ecarn et el sil en mandet assatz. eper lo messatge per cui el mandet los prese(n)z el li mandet pregan quel fezes si quel fezes mu- dar los edificis efar traire en autra part. q(ue)l murs on il ferion era totz rotz. et el p(er) gran auer del rei enric el li dis tot so quen bertra(n)s lauia mandat adir. el reis enrics si fetz met- re del edificis plus en aquella part on saup quel murs era rotz efon lo mursades per ter- ra el castels pres en bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei enric. el re- is lo receup molt malt. El reis enrics sil dis. bertran bertran uos auetz dig que anc la meitatz del uostre sen nous ac mestier nu- lls temps. Mas sapchatz quara uos a el ben mestier totz. Seigner dis enbertrans el es be(n) uers queu odissi edissi ben uertat. El reis dis eu cre ben quel uos sia aras faillitz . Ecom dis lo re- is. Seigner dis enbertrans. lo iorn quel ua- lens ioues reis uostre fillz mori eu perdi lo se(n) el saber e la conoissenssa. El reis cant auzi so qen bertrans li dis en ploran del fill. uencli granz dolors al cor de pietat. et als oills si que nois poc tener quel no(n) pasmes de dolor. E<l>quantel [re]uenc de pasmazon. el crida edis en ploran enbertran enbertran. uos auetz be(n) drech et es ben razos si uos auetz perdut lo se(n) per mo(n) fill. Quel uos uolia meils qe ad ho- me del mon. Et eu per amor de lui uos quit la persona. elauer. el uostre castel. euos ren la mia amor ela mia gracia. euos don cinc cenz marcs dargen per los dans que uos [auetz] receubutz. Enbertran sil cazec als pes refer- rent li gracias emerces. Elreis ab tota la soa ost sen anet. Enbertrans can saup quel reis daragon lauía faita si laida fellonia fon mo- lt iratz ab lo rei na(n)fos. Esi sabia comel era uengutz al rei enric esser soudadiers loga- ditz. esabia com lo reis daragon era uenguz de paubra generation de carlades duncastel que anom carlat q(ue) es en la seingnoria del comte de rodes en peire de carlat quera sei- gner del castel per ualor eper proessa si p(re)s per moiller la comtessa da millau quera ca- seguda en eretat. esin ac un fill que fo(n) ua- lens e pros. e conquis lo comtat de proensa. Et us sos fils si conquis lo comtat de barsa- lona. et ac nom raimon berengier . lo qu- als co(n)quis lo regissme daragon. efo lo p(re)- |
vin e carn, et el si l' en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presenz el li mandet pregan qu’el fezes si qu’el fezes mudar los edificis e far traire en autra part, que.l murs on il ferion era totz rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu’En Bertrans l’avia mandat a dir. E.l reis Enrics si fetz metre del edificis plus en aquella part on saup que.l murs era rotz e fon lo murs ades per terra e·l castels pres. En Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei Enric. E.l reis lo recup molt mal. E.l reis Enrics si·l dis: “Bertran, Bertran, vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no.us ac mestier nulls temps, mas sapchatz qu’ara vos a el ben mestier totz”. “Seigner”, dis En Bertrans, “El es ben vers qu’eu o dissi, e dissi ben vertat.” E.l reis dis: “Eu cre ben qu'el vos sia aras faillitz.” E com dis lo reis, “Seigner” dis En Bertrans “lo jorn que.l valens Joves Reis, vostre fillz, mori, eu perdi lo sen e.l saber e la conoissenssa”. E.l reis, cant auzi so q’En Bertans li dis en ploran del fill, venc li granz dolors al cor de pietat et als oills, si que no.is poc tener qu'el non pasmes de dolor. E quant el revenc de pasmazon, el crida e dis en ploran: “En Bertran, En Bertran, vos avetz ben drech et es ben razos si vos avetz perdut lo sen per mon fill, qu'el vos volia meils qe ad home del mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona, e l'aver, e.l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d’argen per los dans que vos avetz receubutz”. En Bertran si·l cazec als pes, referrent li gracias e merces. E.l reis ab tota la soa ost s'en anet. En Bertrans, can saup que.l reis d’Aragon l’avia faita si laida fellonia, fon molt iratz ab lo rei N’Anfos. E si sabia com el era vengutz al rei Enric esser soudadiers logaditz, e sabia com lo reis d’Aragon era venguz de paubra generation de Carlades, d’un castel que a nom Carlat, que es en la seingnoria del comte de Rodes. En Peire de Carlat, qu’era seigner del castel per valor e per proessa, si pres per moiller la comtessa da Millau, qu’era caseguda ed eretat. E si n'ac un fill que fon valens e pros e conquis lo comtat de Proensa. Et us sos fils si conquis lo comtat Barsalona et ac nom Raimon Berengier, lo quals conquis lo regissme d’Aragon e fo lo pre- |
| 66v | |
| miers reis que ancfos en aragon. Et anet penre corona aroma. ecant sen tornaua e fo(n) alborc saint dalmas el mori. et remansero(n) netrei fil. Amfos lo quals fo reis daragon. A- quest que fetz lo mal denbertran de born. elau- tre don sancho. elautre berrengiers de besa- udunes. esaup com el auia traida la filla del emperador manuel. quel emperaire lauia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran auer et ab molt onrada co(n)paignia. et los raubet de tot lauer quella domna eil grec auian. Ecom les enuiet per mar marritz e conssiros edesconseillatz. ecom sos fraire san- chos la uia tota proensa ecom sesperiuret p(er) lauer quel reis enrics li det contral comte de tolosa. ede toutas aquestas razons fetz en- bertrans de born lo siruentes que ditz. puois lo gens terminis floris et sespandis.(et)c(etera). |
miers reis que anc fos en Aragon. Et anet penre corona a Roma e, cant s’en tornava e fon al borc Saint Dalmas, el mori. Et remanseron ne trei fil: Amfos, lo quals fo reis d’Aragon, aquest que fetz lo mal d’En Bertran de Born, e l’autre, Don Sancho, e l’autre Berrengiers de Besaudunes. E saup com el avia traida la filla del emperador Manuel, que l'emperaire l’avia mandada per moiller ab grant tresor et ab gran aver et ab molt onorada compaignia, et los raubet de tot l‘aver quella domna e.il Grec avian; e com les enviet per mar marritz e conssiros e desconseillatz; e com sos fraire Sanchos l’avia tota Proensa; e com s’esperjuret per l’aver que.l reis Enrics li det contra.l comte de Tolosa. E de toutas aquestas razons, fetz En Bertrans de Born lo sirventes que ditz “Puois lo gens terminis floris et s’espandis” etc. |
A cura di Rosita Alemán
| 72r | |
 |
(b) Ertrans de born sico(m) uos hai dich en la sazo qe auia guerra co(m) lo co(m)te ri chart. ei fez si qe lo uescoms de uen tadorn. el uescoms de comborn. el uesco(m)s de segur. so fo de lemoges. el uescoms de torena. se iuren co(m) lo comte de peregors. e co(m) los borges daqella en contrada. (et) co(m)l seignor [decor donet e col se gnor] de mon fort. (et) si se serreren ense ble. p(er) qe se deffendesse(n)t dal comte richa(r)t. qe los uolia desereitar p(er) so qar ill uollio(n) ben al rei iouen son fraire. con qui elgue rreaiaua. al qal el auia tolto totas las re(n) |
| 72v | |
 |
das de las caretas [delas] qals caretas lo reis ioues prendia certa causa si co(m) lo paire li auia dat. enol laissaua neus alb(er)gar segur en tota la seua terra. E p(er) aqest sa gram(en) qe tuit aqist auian faich degue reiar richart. b(er)tran de born sifez aqest sirue(n)tes. pos uentadorns e comborns ab segur. p(er)assegurar totas la ge(n)z daqe lla [en]contrada p(er) lo sagram(n) qeaqill auian faich (con)tra richart. ereprende(n) lo rei ioue qar el enguerra no(n) era plus prosperos. Recordan ad el con richartz li auia tol tas las rendas de las caretas. E co(n) li auia faich leuar un castel el meilz loc de la t(er)ra qel paire li auia dada. E lausan lo seignor de poi guillem. e de clarenza (et) degragnol (et) de saint astier qeran qatre baron de pei regor. Elausan si mezeis. e torena (et) en golmesa. E dis qe sil uescoms de born (et) de gauaudan. so era gaston de bearn qe ra caps de tota guascogna. E uiuians de lo magna. e bernardos darmaignas el uescoms de tartaz. uenion sai ad els. qui uolion mal an rich. assaz auia el qe far. E sil segner de mauleon so era ja ols de mauleon. lo paire den sauaric. el segner de taunai. el uescoms de sio |
| 73r | |
 |
rai el seigner de taillaborc. el uescoms de toratz. qe tuit aqestor la iudarauen si lor fossen depres. p(er) lo gran tor qen ri chartz lor fazia. Et tuit aqist eron gran baron de peiteu. Et de totas aqestas ra zos. B(ertrans) si fez aqest sirue(n)tes. |
| 72v | |
| (b) Ertrans de born sico(m) uos hai dich en la sazo qe auia guerra co(m) lo co(m)te ri chart. ei fez si qe lo uescoms de uen tadorn. el uescoms de comborn. el uesco(m)s de segur. so fo de lemoges. el uescoms de torena. se iuren co(m) lo comte de peregors. e co(m) los borges daqella en contrada. (et) co(m)l seignor [decor donet e col se gnor] de mon fort. (et) si se serreren ense ble.p(er) qe se deffendesse(n)t dal comte richa(r)t. qe los uolia desereitar p(er) so qar ill uollio(n) ben al rei iouen son fraire. con qui elgue- rreaiaua. al qal el auia tolto totas las re(n) |
Bertrans de Born, si com vos hai dich en la sazo qe avia guerra com lo comte Richart, ei fez si qe lo vescoms de Ventadorn e·l vescoms de Comborn e·l vescoms de Segur, so fo de Lemoges, e·l vescoms de Torena se iuren com lo comte de Peregors e com los borges d’aqella encontrada et com·l seignor de Cordon et e co·l segnor de Monfort. et si se serreren enseble per qe se deffendessent dal comte Richart qe los volia desereitar, per so qar ill vollion ben al rei Joven, son fraire, con qui el guerreaiava, al qal el avia tolto totas las rendas |
| 72r | |
| das de las caretas [delas] qals caretas lo reis ioues prendia certa causa si co(m) lo paire li auia dat. enol laissaua neus alb(er)gar segur en tota la seua terra. E p(er) aqest sa gram(en) qe tuit aqist auian faich degue- reiar richart. b(er)tran de vorn sifez aqest sirue(n)tes. pos uentadorns e comborns ab segur: p(er)assegurar totas la ge(n)z daqe- lla [en]contrada p(er) lo sagram(n) qeaqill auian faich (con)tra richart. ereprende(n) lo rei ioue qar el enguerra no(n) era plus prosperos. Recordan ad el con richart: li auia tol tas las rendas de las caretas. E co(n) li auia faich leuar un castel el meilz loc de la t(er)ra qel paire li auia dada. E lausan lo seignor de poi guillem. e de clarenza (et) degragnol (et) de saint astier qeran qatre baron de pei- regor. Elausan si mezeis. e torena (et) en golmesa. E dis qe sil uescoms de born (et) de gauaudan. so era gaston de bearn qe- ra caps de tota guascogna. E uiuians de lo magna. e bernardos darmaignas el uescoms de tartaz. uenion sai ad els. qui uolion mal an rich. assaz auia el qe far. E sil segner de mauleon so era ra ols de mauleon. lo paire den sauaric. el segner de taunai. el uescoms de sio
|
de las caretas, de las qals caretas lo reis Ioves prendia certa causa, si com lo paire li avia dat, e no·l laissava neus albergar segur en tota la seua terra. E per aqest sagramen qe tuit aqist avian faich de guerreiar Richart, Bertran de Born si fez aqest sirventes: “Pos Ventadorns e Comborns ab Segur” per assegurar totas la genz d’aquella encontrada per lo sagramn qe aqull avian faich contra Richart, e reprenden lo rei Iove, qar el en guerra non era plus prosperos, recordan ad el con Richart li avia toltas las rendas de las caretas e con li avia faich levar un castel el meilz loc de la terra que·l paire li avia dada, e lausan lo signor de Poi Guillem e de Clarenza et de Gragnol et de Saint Astier, q’eran qatre baron de Peiregoz, e lausan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis qe si·l vescoms de Born et de Gavaudan, so era Gaston de Bearn, q’era caps de tota Guascogna, e Vivians de Lomagna e Bernardos d’Armaignas e·l vescoms de Tartaz venion sai ad els qui volion mal a·N Rich assaz avia el qe far. E si·l segner de Mauleon, so era Raols de Mauleon, lo paire d’En Savaric, e·l segner de Taunai el Vescoms de Siorai
|
| 73v | |
| rai el seigner de taillaborc. el uescoms de toratz. qe tuit aqestor la iudarauen si lor fossen depres. p(er) lo gran tor qen ri chartz lor fazia. Et tuit aqist eron gran baron de peiteu. Et de totas aqestas ra zos. B. si fez aquest sirue(n)tes. |
e·l seigner de Taillaborc e·l vescoms de Toratz, qe tuit aqestor l’aiudaraven, si lor fossen de pres, per lo gran tor q’En Richartz lor fazia; et tuit aqist eron gran baron de Peiteu. Et de totas aqestas razos B. si fez aquest sirventes. |
| 180r | |
 |
B Ertrans de born si com uos ai dig enla sa zon quel auia guerra ab lo comte richa rt el fez si queluescoms de uentedorn. el uescoms de segur. so fo lo uescoms de lemo- gas. el uescom de torena. se iureron ablo com te de peiregors. etablos borges daquellas e(n)- contradas. [et ab losei(n)gnor de gordon] et ablo sei(n)gnor de monfort. esi se sareron ensems p(er) quil se deffendesson dal co(m) te richart. ques uolia deseretar. p(er) so car iluo- lion ben alrei ioue son fraire. ab cui el se guerreiaua. al das de las caretas. De las quals caretas lo re- is ioues prendia certa causa. si com lo paire lo auia donat. enol laissaua neus albergar se- gur entota la soa terra. Ep(er) aquest sagrame(n) qe tuich aquist auian fait de guerreiar en richart. Bertrans de born si fetz aquest s(er)ue(n)tes. puois uentadorns ecomborns. p(er) assegurar to- tas las gens daquella encontrada p(er) lo sagra- me(n)t que aquill auian faich contran richart ereprenden lo rei ioue car el enguerra non era plus prosperos. remenbran alui comen richart lauia totas las rendas de las caretas. ecom il auia fait leuar un castel el miei loc de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo se- ingnor de puoi guillem ede clarenssa ede gragnol. ede saint estier. queren gran quatre baron de peiregors elauzan si mezeis etorena et engolmesa. edis que sil uescoms de born ede guardon so era engastos de bearn quera caps de tota gascoi(n)gna. en uiuias de lomai(n)gna. en bernardos darmai(n)gnac. el uescoms de tar- |
| 180v | |
 |
tarz uenion sai adel que uolion mal an rich art asatz auia el que far. E sil seingner de malleon so era enraols de malleon. Lo pai re densauaric.el sei(n)gner de taunai. el uesco- ms de siorai.el sei(n)gner de taillaborc. el uesco- ms de coratz. que tuit aquist laiudarauon. si lor fossen dapres p(er) lo grant tort quen richa rt lor fazia. etuit aquist eron gran baron de pei- tieu. ede totas aquestas razos si fez enbertra(n)s aquest siruentes que comenssa. puois ue(n)- tadorns ecomborns. Absegur torena emo(n)fortz. |
| 180r | |
| B Ertrans de born si com uos ai dig enla sa zon quel auia guerra ab lo comte richa rt el fez si queluescoms de uentedorn. el uescoms de segur. so fo lo uescoms de lemo- gas. el uescom de torena. se iureron ablo com te de peiregors. etablos borges daquellas e(n)- contradas. [et ab losei(n)gnor de gordon] et ablo sei(n)gnor de monfort. esi se sareron ensems p(er) quil se deffendesson dal co(m) te richart. ques uolia deseretar. p(er) so car iluo- lion ben alrei ioue son fraire. ab cui el se guerreiaua. alqual qual el auia totas las re(n)- das de las caretas. De las quals carretas lo re- is ioues prendia certa causa. si com lo paire lo auia donat. enol laissaua neus albergar se- gur entota la soa terra. Ep(er) aquest sagrame(n) qe tuich aquist auian fait de guerreiar en richart. Bertrans de born si fetz aquest s(er)ue(n)tes. puois uentadorns ecomborns. p(er) assegurar to- tas las gens daquella encontrada p(er) lo sagra- me(n)t que aquill auian faich contran richart ereprenden lo rei ioue car el enguerra non era plus prosperos. remenbran alui comen richart lauia totas las rendas de las caretas. ecom il auia fait leuar un castel el miei loc de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo se- ingnor de puoi guillem ede clarenssa ede gragnol. ede saint estier. queren gran quatre baron de peiregorz elausan si mezeis etorena et engolmesa. edis que sil uescoms de born ede guardon so era engastos de bearn quera caps de tota gascoi(n)gna. en uiuias de lomai(n)gna. en bernardos darmai(n)gnac. el uescoms de tar- |
Bertrans de Born, si com vos ai dig, en la sazon quel avia guerra ab lo comte Richart, el fez si que·l vescoms de Ventedorn e·l vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, el vescom de Torena se iureron ab lo comte de Peiregors. et ab los borges d’aquellas encontradas et ab lo seingnor de Gordon et ab lo seingnor de Monfort. E si se sareron ensems per quil se deffendesson dal comte Richart que·s volia deseretar, per so car il volion ben al rei Jove, son fraire, ab cui el se guerreaiava, al qual el avia totas las rendas de las caretas, de las quals carretas lo reis Joves prendia certa causa, si com lo paire lo avia donat, e no·l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquest sagramen qe tuich aquist avian fait de guerreiar En Richart, Bertrans de Born si fetz aquest serventes: “Puois Ventadorns e Comborns.” per assegurar totas la gens d’aquella encontrada per lo sagrament que aquill avian faich contra N Richart, e reprenden lo rei Jove, car el en guerra non era plus prosperos, remenbran a lui com En Richart l’avia totas las rendas de las caretas e com il avia fait levar un castel el mieiloc de la terra que·l paire l’avia dada, e lauzan lo seingnor de Puoi Guillem e de Clarenssa e de Gragnol e de Saint Estier, qu’eren gran quatre baron de Peiregorz, e lausan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis que si·l vescoms de Born e de Guardon so era En Gastos de Bearn, qu’era caps de tota Gascoingna, En Vivias de Lomaingna En Bernardos d’Armaingnac el vescoms de Tartaz |
| 180v | |
| taz uenion sai adel que uolion mal an rich art asatz auia el que far. E sil seingner de malleon so era enraols de malleon. Lo pai re densauaric.el sei(n)gner de taunai. el uesco- ms de siorai.el sei(n)gner de taillaborc. el uesco- ms de coratz. que tuit aquist laiudarauon. si lor fossen dapres p(er) lo grant tort quen richa rt lor fazia. etuit aquist eron gran baron de pei- tieu. ede totas aquestas razos si fez enbertra(n)s aquest siruentes que comenssa. puois ue(n)- tadorns ecomborns. Absegur torena emo(n)fortz. |
venion sai ad el que volion mal a·N Richart, asatz avia el que far. E si·l seinger de Malleon, lo paire d’En Savaric, e·l seingner de Taunai e·l vescoms de Siorai e·l seingner de Taillaborc e·l vescoms de Coratz, que tuit aquist l’aiudarauon, si lor fossen da pres, per lo grant tort qu’En Richart lor fazia; et tuit aquist eron gran baron de Peitieu. E de totas aquestas razos si fez en Bertrans aquest sirventes que comenssa. “Puois Ventadorns e Comborns a Segur, Torena e Monfortz.” |
| 165v | |
 |
B Ertrans de born si com uos ai dig eulasazo(n) quel auia guerra ab lo comte richart elfez (si) que uescoms de uentedorn. el uescoms de segur so fo lo uescoms de lemogas. el ues- coms de torena. se iureron ab lo comte de peiregors. et ab los borzes daquellas encon- tradas. et ab lo sei(n)gnor de gordo. et ab lo sein- gnor de monfort. e si se sareron ensems per quill se deffendesson dal comte richart.quels uolia deseretar. p(er) so car il uolion ben al rei ioue son fraire. ab cui el se gerreaiaua. al qal el auia totas las rendas de las caretas. De las quals caretas lo reis ioues prendia cer- ta causa. si com lo paire llo auia donat. enol laissaua neus albergar segur entota la soa terra. Eper aquesta sagramen qe tuich aqist auian fait de guerreiar en richart. Bertra(n)s de born sifetz aquest siruentes. puois ue(n)ta dorns ecomborns. (et) c(etera). Per assegurar totas las gens da quella encontrada per lo sagram(en)t que aquill auian faich contran richart ere- prenden lo rei ioue car el en guerra no(n)era plus prosperos. remenbran alui comen rich- art lauia totas las rendas de las caretas. e com il auia fait leuar un chastel el miei loc de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo seignor de puoi guillem ede clarensa. ede gra- gnol.ede saint astier. queren gran iiij. ba- ron de peiregors elauzan si mezeis etorena. et engolmesa. edis que sil uescoms de born |
 |
ede gauardon so era en gastos bearn quera caps de tota gascoigna. en uiuias de loma- igna. en bernardos darmaignac. el uescoms de tartas uenion sai adel que uolion mal an richart asatz auia el que far. E sil seigne(r) de mal leon so era enraols de malleon. lo paire den sauaric. el seigner de taunai. el uescoms de siorai. el seigner de taillaborc. el uescoms de coratz. que tuit aqist laiu- darauon.silor fossen de pres per lo grant tort qen richart lor fazia. etuit aquist ero(n) gran baron de peitieu. e de totas aquestas razos sifez enbertrans aquest siruentes que comenssa. ¶ puois uentadors ecom borns ab segur. Torena emonfortz. |
| 165v | |
| B Ertrans de born si com uos ai dig eulasazo(n) quel auia guerra ab lo comte richart elfez (si) que uescoms de uentedorn. el uescoms de segur so fo lo uescoms de lemogas. el ues- coms de torena. se iureron ab lo comte de peiregors. et ab los borzes daquellas encon- tradas. et ab lo sei(n)gnor de gordo. et ab lo sein- gnor de monfort. e si se sareron ensems per quill se deffendesson dal comte richart.quels uolia deseretar. p(er) so car il uolion ben al rei ioue son fraire. ab cui el se gerreaiaua. al qal el auia totas las rendas de las caretas. De las quals caretas lo reis ioues prendia cer- ta causa. si com lo paire llo auia donat. enol laissaua neus albergar segur entota la soa terra. Eper aquesta sagramen qe tuich aqist auian fait de guerreiar en richart. Bertra(n)s de born sifetz aquest siruentes. puois ue(n)ta dorns ecomborns. (et) c(etera). Per assegurar totas las gens da quella encontrada per lo sagram(en)t que aquill auian faich contran richart ere- prenden lo rei ioue car el en guerra no(n)era plus prosperos. remenbran alui comen rich- art lauia totas las rendas de las caretas. e com il auia fait leuar un chastel el miei loc de la terra. quel paire lauia dada elauzan lo seignor de puoi guillem ede clarensa. ede gra- gnol.ede saint astier. queren gran iiij. ba- ron de peiregors elauzan si mezeis etorena. et engolmesa. edis que sil uescoms de born ede gauardon so era en gastos bearn quera caps de tota gascoigna. en uiuias de loma- igna. en bernardos darmaignac. el uescoms de tartas uenion sai adel que uolion mal an richart asatz auia el que far. E sil seigne(r) de mal leon so era enraols de malleon. lo paire den sauaric. el seigner de taunai. el uescoms de siorai. el seigner de taillaborc. el uescoms de coratz. que tuit aqist laiu- darauon.silor fossen de pres per lo grant tort qen richart lor fazia. etuit aquist ero(n) gran baron de peitieu. e de totas aquestas razos sifez enbertrans aquest siruentes que comenssa. puois uentadors ecom borns ab segur. Torena emonfortz.
|
Bertrans de Born, si com vos ai dig, eu la sazon quel avia guerra ab lo comte Richart, el fez si que vescoms de Ventedorn e·l vescoms de Segur, so fo lo vescoms de Lemogas, e·l vescoms de Torena se iureron ab lo comte de Peiregors. et ab los borzes d’aqellas encontradas et ab lo seingnor de Gordo et ab lo seingnor de Monfort. E si se sareron ensems per quill se deffendesson dal comte Richart quel·s volia deseretar, per so car il volion ben al rei Jove, son fraire, ab cui el se gerreaiava, al qal el avia totas las rendas de las caretas, de las quals caretas lo reis Joves prendia certa causa, si com lo paire llo avia donat, e no·l laissava neus albergar segur en tota la soa terra. E per aquesta sagramen qe tuich aqist avian fait de guerreiar en Richart, Bertrans de Born si fetz aquest sirventes: “Puois Ventadorns e Comborns.” etcetera. Per assegurar totas la gens d’aquella encontrada per lo sagrament que aquill avian faich contra N Richart, e reprenden lo rei Jove, car el en guerra non era plus prosperos, remenbran a lui com En Richart l’avia totas las rendas de las caretas e com il avia fait levar un chastel el mieiloc de la terra que·l paire l’avia dada, e lausan lo seignor de Puoi Guillem e de Clarensa e de Gragnol e de Saint Astier, q’eren gran iiij baron de Peiregors, e lauzan si mezeis e Torena et Engolmesa. E dis que si·l vescoms de Born e de Gauardon so era En Gastos Bearn qu’era caps de tota Gascoigna, e·N Vivias de Lomaigna e·N Bernardos d’Armaignac e·l vescoms de Tartas venion sai ad el que volion mal a·N Richart, asatz avia el que far. E si·l seigner de Malleon, so era En Raols de Malleon, lo paire d'En Savaric, e·l seigner de Taunai e.l vescoms de Siorai e.l seingner de Taillaborc el vescoms de Coratz, que tuit aqist l’aiudaravon, si lor fossen da pres, per lo grant tort q’En Richart lor fazia; e tuit aquist eron gran baron de Peitieu. E de totas aqestas razos si fez En Bertrans aquest sirventes que comenssa. “Puois Ventadors e Comborns ab Segur, Torena e Monfortz.”
|
a cura di Damiano Benedetti
| 65v | |
 |
[] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t dangelterra. si foron amdui en ca(m)p con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes. eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz auia ab se. engles enormanz. (et) bretons. epitauis. ecels denieu. e de toreine. e dal manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era sobre lariba dun flum. qe ha nom caura- laqals passa li alpe de niort. E launa ost si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t. (et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia sarmauon epareillauon de uenir ala ba tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe (et) abbat (et) home dorden qui cercauon la paz. eron en meiz. qui de fendian qe la batailla no(n) era. Et un dia foron armat tuit aqill qeran con lei richart (et)esqui rat de ueniralabatailla. (et) de passar la |
| 66r | |
 |
seura. Eli frances sarmere(n)t (et) sesqilirent. E li bon home derelion forn com las crotzels braz pregan righat el rei phelip qe la ba tailla no degues estre. El reis de fra(n)sa di sia qe no(n) remandria la batailla. sil reis richartz noill fazia fezeltat de tot so qel auia de sai mare. del ducat de norman dia e del ducat dequitania. (et) del comtat de piteus. Eqeill rendes gisort. lo qallo res richartzllauia tolt. Et en richa(r)tz qa(n)t auziaqestap(ar)aula qel reis phelips d(em)ma(n) daua. p(er) la gran baudessa qel auia qar li campagnes auian adel promes qe noill serian alencontra. p(er) lagran qantitat dels esterlis qe lauia semenatz entre lor. si montet en destrier. emes lelm en latesta. efai sonar las tro(m)pas. efai desserar los se- us confanos en contra laiga p(er) passar oltra. Et ordenet las esqeras dels baros. (et) de la seua gent p(er) passar oltra alabatai- lla. El reis phelips qan lo ui uinir mo(n) tet en destrier. emes lelm en latesta. eto ta la seua genz montet en destriers e prendere(n)t lor armas. p(er) ueniralabatai lla. trait li campanes qui no meteron elms entesta. El reis phelips qan ui ri chart uenir ela seua gen con ta(n) gran |
| 66v | |
 |
uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco menset far appellar los archiuesqes (et) euesqes (et) homes derelion. totz aqels qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet lor qill anesso prega(r) richart de la paz. e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de- dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con) cordia degisort del demandel uassala ge. qe fazia an richart. E li saint home uengron tuit co(n) lascrotz en bratz en (con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s) pietat de tanta bona gen. co(n) auia el camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol gues la paz. qill li faran laissar gisort. el rei partir de sobre la seua terra. Eli baron qan auzire(n)t la grand honor qel reis phelips li presentaua. foron tuit al rei richart. conseilleron lo qel pre zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels homes religios p(er) (con) seill dels seus ba ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va ssalages remas en penden. si com se staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz remas. E fo iurada la paz dam dos lo reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron |
| 67r | |
 |
comiat al soldadiers. E ue(n)gron escars (et) auar (et) cobe am dui li rei. eno uolgron farost ni despendre. si non en en falco(n)s (et) en austors. (et)encans.(et) en libriers (et) en co(m)prar terras (et) possessios.(et) en far tort alor baros. Don tuit li baron del rei defra(n) sa forn trist (et) dolen. eli baron del rei Ri chart. qar ill auian la paz faicha perca scus dels dos reis era uengutz escars (et) uilans. E Bertrans de born fo plus iraz qe negus dels autres baros. p(er) so qarel no se deletaua mas en guerra de si e da utrui emais en la guerra dels dos reis. p(er) so qe quant ill guerreiauan en sems. el auia dal rei richart tot so qel uolia. da ueredonor. Et era temsutz p(er) lo dire de la lengua damdos los reis. Don el p(er) uo luntatqel acqill rei tornassen ala gue(r) ra. e p(er) la uoluntat qel ui als autres ba ros. si fez aqest siruentes. B(er)tra(n)s d(e) bo(r)n.
|
| 65v | |||
| [ ] Nlo te(m)ps (et) enlasaso qel reis phelips de fransa guerreiaua co(n) lo rei richa(r)t dangelterra. si foron amdui en ca(m)p con tota la lor gen: Lo reis de fransa si avia ab se. franses. eborgognos. (et) campagnes. eflamencs. (et) cels de brui. El reis richartz auia ab se. engles enormanz. (et) bretons. epitauis. ecels de nieu. e de toreine. e dal manie. (et)desantonge. (et)de lemozi. (et)era sobre lariba dun flum. qe ha nom caura laqals passa li alpe de niort. E launa ost si era daluna riba. elautra da lautra pa(r)t. (et) aissi esteron be. xv. iornz. Ecascun dia sarmauon epareillauon de uenir ala ba tailla en semes. Mas arciuesqe (et) euesqe (et) abbat (et) home dorden qui cercauon la paz. eron en meiz. qui de fendian qe la batailla no(n) era. Et un dia foron armat tint aqill qeran con lei richart (et)esqui rat de uenir alabatailla. (et) de passar la |
[.]n lo temps et en la saso qe·l reis Phelips
de Fransa guerreiava con lo rei Richart |
||
| 66r | |||
|
|
||
| 66v | |||
| uigor. eui qill ca(m)panes no uenion ala batailla. el fo auiliz (et) espauentaz.Eco menset far appellar los archiuesqes (et) euesqes (et) homes derelion. totz aqels qel auion pregat de la paz far. e p(re)guet lor qill anesso prega(r) richart de la paz. e del concordi. E silor p(ro)mes de far e de dir.(et) de recebre aqella paz (et)aqella(con) cordia degisort del demandel uassala ge. qe fazia an richart. E li saint home uengron tuit co(n) las crotz en bratz en (con)tra lo rei richartz ploran. qel ague(s) pietat de tanta bona gen. co(n) auia el camp. qe tuit eran amorir. (et) qel uol gues la paz. qill li faran laissar gisort. el rei partir de sobre la seua terra. Eli baron qan auzire(n)t la grand honor qel reis phelips li presentaua. foron tuit al rei richart. conseilleron lo qel pre zes lo (con)cordi ela paz. Ep(er) los precs dels homes religios p(er) (con) seill dels seus ba ros. si fez la paz el concordi. si qe gisort li laisat quitame(n)z lo reis phelips el va ssalages remas en penden. si com se staua. E parti se del ca(m)p. el reis richartz remas. E fo iurada la paz dam dos lo reis adez anz. e desferron lor ost. (et) deron |
vigor e vi q·ill Campanes no venion a la batailla, el fo aviliz et espaventaz. E comenset far appellar los archivesqes et evesqes et homes de relion, totz aqels qe l’avion pregat de la paz far, e preguet lor q’ill anesso pregar Richart de la paz e del concordi e si lor promes de far e de dir et de recebre aqella paz et aqella concordia de Gisort del deman del vassalage qe fazia a·N Richart. E li saint home vengron tuit con las crotz en bratz encontra lo rei Richartz, ploran q’el agues pietat de tanta bona gen con avia el camp, qe tuit eran a morir, et q’el volgues la paz, q’ill li faran laissar Gisort e.l rei partir de sobre la seua terra. E li baron, qan aurizent la grand honor qe·l reis Phelips li presentava, foron tuit al rei Richart, conseilleron lo q'el prezes lo concordi e la paz. E per los precs dels homes religios, per conseill dels seus baros, si fez la paz e·l concordi si qe Gisort li laisat quitamenz lo reis Phelips e·l vassalages remas en penden, si com s'e- stava, e parti se del camp, e·l reis Richartz remas. E fo jurada la paz d’amdos lo reis a dez anz e desferron lor ost et deron |
||
| 67r | |||
|
comjat al soldadiers. E vengron escars et avar et cobe amdui li rei e no volgron far ost ni despendre, si non en en falcons et en austors et en cans et en libriers et en comprar terras et possessios et en far tort a lor baros. Don tuit li baron del rei de Fransa forn trist et dolen, e li baron del rei Richart, qar ill avian la paz faicha, per cascus dels dos reis era vengutz escars et vilans. E Bertrans de Born fo plus iraz qe negus dels autres baros, per so qar el no se deletava mas en guerra de si e d’autrui e mais en la guerra dels dos reis, per so qe qant ill guerreiavan ensems, el avia dal rei Richart tot q'el volia d’aver e d'onor et era temsutz per lo dire de la lengua d'amdos los reis. Don el per volutant q'el ac qu·ill rei tornassen a la guerra e per la voluntat q'el vi als autres baros, si fez aqest sirventes |
| 178v | ||
 |
|
|
 |
|
|
| 179r | ||
 |
|
| 178v | |||
| [E]nlotemps et enlasazon que lo reisricha(r)tz Dengleterra guerreiaua ablo rei felip de fransa. Sil feiron amduiencamp ab tota lor gen. lo reis de fransa si auiaabse. frances |
|
||
|
|
||
| 179r | |||
| Quel [agues] pietat de tanta bona gen comauianel ca(m)p Que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz qil farian laissar guisort. el rei partir de sobre la soa terra. Eli baron qua(n)t auziron la grant honor q(ue)l reis felips li presentaua. Foron tuich al rei richa- rt. conseilleron lo quel preses lo concordi ela patz. Et el per los precs dels boshomes de religion ep(er) lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concor- di. Si quel reis felips li laisset guiort quitame(n). el uassalatges remas enpenden si com el estaua. epartit se del camp. El reis richartz remas. eforo(n) iurat ambedui la patz adetz anz. edeisfeiro(n) lor ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron escars et auars ambedui li rei ecobe. Eno uolg- ron far ost ni despendre. Si no(n) en falcos et en au- stors et en chans et enlebriers et enconprar ter- ras epossessions. et en far tort alor baros. Do(n) tuit li baron del rei de fransa foron trist edolen eli ba- ron del rei richart car auian la patz faicha. p(er) que chascu(n)s dels dos reis era uengutz escars euilans. enbertrans de born sifo plus iratz que negus de- ls autres baros. p(er) so car no se dellectaua mais en guerra de si edautrui. emais en la guerra dels dos reis. p(er) so que quant il auian li dui rei guerra ensems. eill auia<n> denrichart tot so q(ue)l uolia dauer edonor. Et era temsutz damdos los reis p(er) lor dire de la lenga. Don el p(er) uolu(n)tat qel ac queil rei torneson ala guerra e p(er) la uolu(n)tat quel ui als autres baros si fetz aquest s(ir)uentes. lo quals come(n)ssa. pois li baron son irat ni lor pesa. |
|
| 164r | ||
 |
[E]N lo temps et en la sazon que lo reis richa- rtz dengleterra guerreiaua ablo rei fe- lip de fransa. sil feiron amdui encamp ab tota lor gen. lo reis de fransa si auia ab se. frances ebergoignos. ecampanes. eflam- encs. e cels de berrion. El reis richartz auia abse. eng(l)es enormanz. ebretos. epeitaus. e cels danieu. ede torena. edalmaine. ede sai(n)t onge. ede lemozin. et era sobre la riba dun flum que anom Gaura. lo quals passa al pe de niort. Eluna ostz [si era duna riba. elaut(r)a ost] era dalautra. Et en - aissi esteron. xv. iorns. echascun iorn sar- mauan et appareillauan de uenir alabatai- lla ensems. Mas arciuesque et euesque et a- bat et home dorde que cercaua(n)t patz eran emiech que defend(i)an que la batailla non era. Et un dia foron armat tuit aquill qe- ran ablorei richart et esqueirat de uenir a- la batailla. ede passar la gaura. eli frances sarmere(n)t et esqueirere(n)t. eli bon home d(e) re- ligion foron ab las crotz en bratz. pregant richart el rei felip que la batailla no(n) degu- es esser. el reis de franza dizia que la batail la no(n) remanria. Sil reis richartz noill fazia fezeutat de tot so que auia desa mar. Del ducat de normandia. edelducat de quitan- ia. edel comtat de peitieus. equeil rendes guiortz. lo qual lo reis richartz la uia tot. Et enrichartz qua(n)t auzi aquesta paraula quel reisfelips demandaua. p(er) la grant ba udesa quel auia. Car li ca(m)panes alui p(ro)mes que noill serion alencontra per la grant |
|
 |
|
|
| 164v | ||
 |
guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n) li doi rei guerra ensems. el auia denrichartz. tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz damdos los reis per lor dire de la lenga. Don- el per uoluntat quel ac queil rei torneson a la guerra eper la uolontat quel uials autres barons sifetz aquest siruentes. lo quals co- mensa. puois li baron son irat ni lor | pesa. |
| 164r | ||
|
En lo temps et en la sazon que lo reis Richartz d’Engleterra guerreiava ab lo rei Felip de Fransa, si·l feiron amdui en camp ab tota lor gen. Lo reis de Fransa si avia ab se Frances e Bergoignos e Campanes e Flamencs e cels de Berrion. E.l reis Richartz avia ab se Engles e Normanz e Bretos e Peitaus e cels d’Anjeu e de Torena e dal Maine e de Saintonge e de Lemozin. Et era sobre la riba d’un flum que a nom Gaura, lo quals passa al pe de Niort. E l’una ostz si era d’una riba e l’autra ost era da l’autra. Et enaissi esteron xv jorns, e chascun jorn s’armavan et appareillavan de venir a la batailla ensems. Mas arcivesque et evesque et abat et home d’orde que cercavant patz, eran e miech que defendian que la batailla non era. Et un dia foron armat tuit aquill q’eran ab lo rei Richart et esqueirat de venir a la batailla e de passar la Gaura. E li Frances s’armerent et esqueirerent. E li bon home de religion foron ab las crotz en bratz, pregant Richart e·l rei Felip que la batailla non degues esser. E.l reis de Franza dizia que la batailla non remanria si·l reis Richartz no·ill fazia fezeutat de tot so que avia de sa mar, del ducat de Normandia e del ducat d'Equitania e del comtat de Peitieus e que.il rendes Guiortz lo qual lo reis Richartz l’avia tot. Et En Richartz, quant auzi aquesta paraula que·l reis Felips demandava, per la grant baudesa qu'el avia, car li Campanes a lui promes que no·ill serion a l’encontra per la grant |
|
| Cantitat dels esterlins que auia semenatz en- tre lor. Si montet endestrer emes lelm en la testa. efai sonar las trombas efai dessar los sieus confanos encontra laiga per passar outra. Et <i> aordena las esqueiras dels baros edela soagen per passar outra ala batailla. El reis felips cant lo u iuenir montet en destrer emes lelme entesta. Etota lasoa ge- ns monteron en destrers epreseron lor arm- as per uenir ala batailla. Trait li campan- es que no meteron elmes en testa. El reis felips quant ui uenir en richart elasoa gen ab tant grant uigor. Eui qeill ca(m)panes no uenion ala batailla. el fon auilitz et espa- uentatz. Ecomensa far apareillar los arciue- sques els euesques et homes de religion toz aquels quelauion pregat de la patz far. Ep(re)- guet lor quil aneson pregar en richart d(e) la patz far edel concordi. Esi lor promes de far ede dir aquellapatz et aquel concordi del deman de gisorte del uassatge queill fa- zia en richartz. Eli saint home uengron ab las crotz enbratz enco(n)tra lo reirichart plo- ran. Quel agues piatat de tanta bona ge(n) com auia nel ca(m)p que tuit eron amorir. Eques uolgues la patz quill farian laissa(r) guisort. el rei partir de sobre la <riba> soa terra. Eli baron quant auziron la gra(n)t ho- nor quel reis felips li presentaua. foro(n) tui- chal rei richart. conseilleron lo quel pre- ses lo concordi elapatz. Et el per los precs dels bos homes de religion eper lo conseill dels seus baros si fetz la patz el concordi. Si quel reis felips li laisset guiort quitamen. El uassalatges remasen penden si com el e- staua. epartit se del camp. El reis richartz remas. eforon iurat ambedui la patz adetz anz. edeisfeiron lor ostz. ederon comiat als soudadiers. Euengron escars et auars am bedui li rei ecobe. Eno uolgron far ost ni despendre. Si no(n) enfalcos et en austors (et) en cans et enlebriers et en co(m)prar terras epossessions. et enfar tort alor baros. Don tuit li baron del rei de fransa foron trist e dolen eli baron del rei richart car auian la patz faicha. p(er)que chascu(n)s dels do sreis era uengutz escars euilans. en Bertrans de born si fo plus iratz que negus dels au- tresbaros. p(er)so car el no se dellectaua ma- is enguerra desi ed<e>autrui. emais en la |
cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor, si montet en destrer e mes l’elm en la testa e fai sonar las trombas e fai dessar los sieus confanos encontra l’aiga per passar outra et aordena las esqueiras dels baros e de la soa gen per passar outra a la batailla. E.l reis Felips, cant lo vi venir, montet en destrer e mes l’elme en testa. E tota la soa gens monteron en destrers e preseron lor armas per venir a la batailla, trait li Campanes que no meteron elmes en testa. E.l reis Felips, quant vi venir En Richart e la soa gen ab tant grant vigor e vi qe·ill Campanes no venion a la batailla, el fon avilitz et espaventatz. E comensa far apareillar los arcivesques e·ls evesques et homes de religion, toz aquel que l’avion pregat de la patz far. E preguet lor qu'il aneson pregar En Richart de la patz far e del concordi. E si lor promes de far e de dir aquella patz et aquel concordi del deman de Gisort e del vassatge que ill fazia En Richartz. E li saint home vengron ab las crotz en bratz encontra lo rei Richart, ploran qu'el agues piatat de tanta bona gen com avia nel camp, que tuit eron a morir, e que.s volgues la patz, qu'ill farian laissar Guisort, e.l rei partir de sobre la soa terra. E li baron, quant auziron la grant honor que·l reis Felips li presentava, foron tuich al rei Richart, conseilleron lo qu'el preses lo concordi e la patz. Et el, per los precs dels bos homes de religion e per lo conseill dels seus baros, si fetz la patz e.l concordi, si que·l reis Felips li laisset Guiort quitamen e·l vassalatges remas en penden si com el estava, e partit se del camp, e.l reis Richartz remas. E foron jurat ambedui la patz a detz anz, e deisfeiron lor ostz e deron comjat als soudadiers. E vengron escars et avars ambedui li rei e cobe, e no volgron far ost ni despendre, si non en falcos et en austors et en cans et en lebriers et en comprar terras e possessions et en far tort a lor baros. Don tuit li baron del rei de Fransa foron trist e dolen, e li baron del rei Richart, car avian la patz faicha, per que chascuns dels dos reis era vengutz escars e vilans. En Bertrans de Born si fo plus iratz que negus dels autres baros per so car el no se dellectava mais en guerra de si e d'autrui e mais en la |
|
| 164v | ||
| guerra dels dos reis. p(er)so que quant il auia(n) li doi rei guerra ensems. elauia denrichartz. tot so quel uolia dauer edonor. Et era te(n)suz damdos los reis per lor dire de la lenga. Don- el per uoluntat quel ac queil rei torneson a la guerra eper la uolontat quel uials autres baronssifetzaquestsiruentes. lo quals co- mensa. puois li baron son irat ni lor | pesa. |
guerra dels dos reis, per so que, quant il avian li doi rei guerra ensems, el avia d’En Richartz tot so quel volia d’aver e d’onor et era tensuz d’amdos los reis per lor dire de la lenga. Don el, per voluntat qu’el ac que.il rei torneson a la guerra e per la volontat qu’el vi als autres barons, si fetz aquest sirventes lo quals comensa: “Puois li baron son irat ni lor pesa”. |
A cura di Marco Cappelloni
| 80r | |
 |
[q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz oltra mar. tui li baron delemozin e de peiregor se iureren emse(m)ble. e feren gran ost (et) anaren als ca stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese ren aqelor defenderon. Et aissi cobreren gran renda qecs. quen Rich(artz) lor auia tout .Eqan R(ichartz) fo uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i son molto fo iratz (et) dolenz dels castels edels borcs qill baron li auian tolt eco(m)meset lor fort a menassar de des(er)tar los (et) de destrvi re los. Eluescoms delemozes el coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en) qel reis de fransa lor auia faich. |
| 80v | |
 |
efazia. te(n)gron las soas menassa(s) anient. Eill manderen dizen qellera ue(n)gutz trop braus etrop orgoillos. eqeill mal son grat lo farian franc ecortes (et) humil. eqeill lo castiarian guereian. don B(ertrans) deborn. sico(m) aqell qui no(n) auia autra legressa mas deme sclar los baros de guerra. qan a uzi qel reis menassaua aqels baros eqeill nol prezauan dere emetian anien lo dir delui. e qeill li auian mandat dizen q(ue) ill lo castiarian el farian mal so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans) si molt alegres. esabia qel reis en era fort dolenz (et) irratz daiso qeill dizian. (et) del castel domo tron e dezent qeill liauian to ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el ac fait son si(r)uentes. el lo man det an raimon jauseran qera de catallogna del contat dur gel. segner de pinos ualentz homs elarcs e cortes egetils eno(n) era nultz en tota cataloi |
| 81r | |
 |
gna qe lui ualgues. p(er) la soa per sona.Ez entendia en larchesa q(ue) ra filla del comte durgel emvi ler dengirout decabriea(n) qera lo plus rics eplus gentils de cataloigna trait lo comte dur gel son seignor. Ecome(n)ssa en aisi lo siruentes. |
| 80r | |
| [q] an lo reis rich(artz) sen fo passatz oltra mar. tui li baron delemozin e de peiregor se iureren emse(m)ble. e feren gran ost (et) anaren als ca stels (et) als borcs qe R(ichartz) lor auia tout. Mas se se co(m)batere(n)t eprese ren aqelor defenderon. Et aissi cobreren gran renda qecs. quen Rich(artz) lor auia tout. Eqan R(ichartz) fo uengutz doltramar (et) eissitz dep(re)i son molto fo iratz (et) dolenz dels castels edels borcs qill baron li auian tolt eco(m)meset lor fort a menassar de des(er)tar los (et) de destrui re los. Eluescoms delemozes el coms de peiregor p(er) lo ma(n)tenem(en) qel reis de fransa lor auia faich. |
Qan lo reis Richartz s’en fo passatz oltra mar, tui li baron de Lemozin e de Peiregor se iureren emsemble e feren gran ost, et anaren als castels et als borcs qe Richartz lor avia tout. Mas se se combaterent e preseren aqelor defenderon et aissi cobreren gran ren d’aqecs qu’En Richartz lor avia tout. E qan Richartz fo vengutz d’oltra mar et eissitz de preison, molto fo iratz et dolenz dels castels e dels borcs q⋅ill baron li avian tolt, e commeset lor fort a menassar de desertar los et de destruire los. E⋅l vescoms de Lemozes e⋅l coms de Peiregor, per lo mantenemen qe⋅l reis de Fransa lor avia faich |
| 80v | |
| efazia. te(n)gron las soas menassas anient. Eill manderen dizen qellera ue(n)gutz trop braus etrop orgoillos. eqeill mal son grat lo farian franc e cortes (et) humil. eqeill lo castiarian guereian. don B(ertrans) de born. si co(m) aqell qui no(n) auia autra legressa mas deme sclar los baros de guerra. qan a uzi qel reis menassaua aqels baros eqeill nol prezauan dere emetian anien lo dir delui. e qeill li auian mandat dizen q(ue) ill lo castiarian el farian mal so(n) grat fra(n)c (et) cortes (et) humil B(ertrans) si molt alegres. esabia qel reis en era fort dolenz (et) irratz daiso qeill dizian. (et) del castels domo tron e dezent qeill liauian to ut efez un seu siruite(n)s p(er) far sai lir lo rei R(ichart) ala guerra. Eqa(n) el ac fait son si(r)uentes. el lo man det an raimon jauseran qera de catallogna del contat dur gel. segner de pinos ualentz homs elarcs e cortes egetils e no(n) era nultz en tota cataloi |
e fazia, tengron las soas menassas a nient e⋅ill manderen dizen q’ell era vengutz trop braus e trop orgoillos e qe ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e qe ill lo castiarian guereian. Don Bertrans de Born, si com aqell qui non avia autr’alegressa mas de mesclar los baros de guerra, qan auzi qe⋅l reis menassava aqels baros e qe ill no⋅l prezavan de re e metian a nien lo dir de lui, e qe ill li avian mandat dizen que ill lo castiarian e⋅l farian mal son grat franc et cortes et humil, Bertrans si molt alegres. E sabia qe⋅l reis en era fort dolenz et irratz d’aiso qe ill dizian et del castels do Motron e d’Ezent qe ill li avian tout, e fez un seu sirvitens per far sailir lo rei Richart a la guerra. E qan el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Jauseran, q’era de Catallogna del contat d’Urgel, segner de Pinos, valentz homs e larcs e cortes e getils e non era nultz en tota Cataloi- |
| 81r | |
| gna qe lui ualgues. p(er) la soa per sona. Ez entendia en larchesa q(ue) ra filla del comte durgel emui ler dengirout decabriea(s) qera lo plus rics eplus gentils de cataloigna trait lo comte dur gel son seignor. Ecome(n)ssa en aisi lo siruentes. |
-gna qe lui valgues per la soa persona, ez entendia en l’archesa, qu’era filla del comte d’Urgel e muiler d’En Girout de Cabrieas, q’era lo plus rics e plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel, son seignor. E comenssa enaisi lo sirventes. |
| 184v | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij. Qvant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozi ede pei- regors se iureron ensems e feiron gra(n) ost. et anere(n)t als castels et als borcs quen ri- chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron epreseron totz aquels queis deffendion. et enaissi cobreron gran re dalquel quen ri- chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)- gutz doutramar et issuz de preison molt fo iratz edolens dels chastels edels borcs quel baron lauian totz ecom(en)set los amenassar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au- ia fait efazia. Sil tengron la soas menass- as anien. eil manderon dizen quel era uen- |
 |
gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n) grat lo farian franc ecortes et humil. equeill lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me- sclar los barons de guerra cant auzi quel reis menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)- dat dizen queill lo chastiarion el farion mal son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin fo molt alegres. esabia queil reis en era fort dolens eiratz daisso queill dizion edel castel de montron edazgen queill auian tout el fez un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n) det an raimon iauzeran quera del comtat dul- gel sei(n)gner de pinous. Valens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)- gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia se en la marquesa querra filla del comte dur- gel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la nouella flors par el uergan. (et)c(etera). |
| 184v | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. xxiiij. QUant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozi ede pei- regors se iureron ensems e feiron gra(n) ost. et anere(n)t als castel et als borcs quen ri- chartz lor auia tout. Et enaissi co(m)bateron epreseron totz aquels queis deffendion. et enaissi cobreron gran re dalquel quen ri- chart lor auia tout. Equa(n)t enrichart fo(n) ue(n)- gutz doutramar et issuz de preison molt fo iratz edolens dels chastels edels borcs quel baron lauian totz ecom(m)set los amenassar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors p(er) lo manteneme(n) quel reis de fransa lor au- ia fait efazia. Sil tengron la soas menass- as anien. eil manderon dizen quel era uen- |
Aquesta es la razos d’aquest sirventes. Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar, tuit li baron de Lemozi e de Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als castel et als borcs qu’En Richartz lor avia tout. Et enaissi combateron e preseron totz aquels que⋅is deffendion et enaissi cobreron gran re d’alquel qu’En Richart lor avia tout. E quant En Richart fon vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo iratz e dolens dels chastels e dels borcs que⋅l baron l’avian totz, e commset los a menassar fortmen de deseretar los e de destruire los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors, per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il manderon dizen qu’el era ven- |
| gutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal so(n) grat lo farian franc ecortes et humil. Equeill lo castiarian guerreian. Don bertrans de born si com cel que no(n) auia autra alegressa mas d(e) me- sclar los barons de guerra cant auzi quel reis menassa aquels baros que nol prezauan re(n) e metion p(er) nien lo sieu dig. equeill lauio(n) ma(n)- dat dizen queill lo chastiarion el farion mal son grat tornar franc ecortes. enbertrans sin fo molt alegres. esabia queil reis en era fort dolens eiratz daisso queill dizion edel castel de montron edazgen queill auian tout el fez un son sirue(n)tes p(er) far saillir lo rei richart ala guerra. ecant el ac fait son sirue(n)tes el lo ma(n) det an raimon iauzeran quera del comtat dul- gel seigner de pinous. Ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nuls hom encataloi(n)- gna que ualgues lui p(er) la (per)sona et ente(n)dia se en la marquesa querra filla del comte dur- gel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el plus gentils de cataloi(n)gna trait lo comte durgel son sei(n)gnor. Ecomensa enaissi lo sirue(n)tes. Qua(n)t la novella flors par el vergan. (et)c. |
-gutz trop braus e trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar los barons de guerra, cant auzi que⋅l reis menassa aquels barons que no⋅l prezavan ren e metion per nien lo sieu dig, e qeill l’avion mandat dizen queill lo chastiarion e⋅l farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion e del castel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El fez un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Iauzeran, qu’era del comtat d’Ulgel, seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils e non era nuls hom en Cataloigna que valgues lui per la persona, et entendia se en la marquesa, qu’erra filla del comte d’Urgel e moiller d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l plus gentils de Catailongna, trait lo comte d’Urgel, son seingnor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant la novella flors par el vergan…” etc. |
| 170r | |
 |
Aqesta es la razos daqest siruentes. Quant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozin ede peiregors. se iureron ensems efeiron gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m) bateron epreseron totz aquels queis deffe(n) dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart lor auia tout. Eqant en richart fo(n) uengutz doutramar et issuz de preison mo- lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs |
 |
queill baron lauian totz ecomenset los amena- ssar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors per lo mantenemen quel reis de fransa lor a- uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas anien. eil manderon dizen quel era uengutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal son grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo- rn si com cel que no(n) auia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera cant auzi quel reis menassaua aquels baros qe nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig. eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia- rion el farion mal son grat tornar franc e cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa- bia queil reis en era fort dolens eiratz dais- so queill dizion et del chastel de montron edazgen queill auian tout el fetz un son sir- uentes per far saillir lo rei richart ala gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo mandet an raimon iauzeran querra del co(m)- tat dulgel seigner de pinous. ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom en cataloigna que ualgues lui per la per- sona et entendia se en la marquesa quera filla del comte durgel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s gentils de cataloigna trait lo comte durgel son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes. Quant la nouella flors par el uergan. (et)c(etera) |
| 170r | |
| Aqesta es la razos daquest siruentes. Quant lo reis richartz sen fon passatz ou- tramar. tuit li baron de lemozin ede peiregors. se iureron ensems efeiron gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m) bateron epreseron totz aquelz queis deffe(n) dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart lor auia tout. Eqant en richart fo(n) uengutz doutramar et issuz de preison mo- lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs |
Aqesta es la razos d’aquest sirventes. Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar, tuit li baron de Lemozin e de Peiregors se iureron ensems e feiron gran ost et anerent als chastels et als borcs qu’En Richartz lor avia toutz. Et enaissi combateron e preseron totz aquelz que⋅is deffendion et enaissi cobreron gran re d’aquel qu’En Richart lor avia tout. E qant En Richart fon vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo iratz e dolens dels chastelz e del borcs |
| queill baron lauian totz ecomenset los amena- ssar fortmen de deseretar los ede destruire los. el uescoms de lemogas el coms de peiregors per lo mantenemen quel reis de fransa lor a- uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas anien. eil manderon dizen quel era uengutz trop braus etrop orgoillos. equeill mal son grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo- rn si com cel que no(n) auia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera cant auzi quel reis menassaua aqels baros qe nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig. eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia- rion el farion mal son grat tornar franc e cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa- bia queil reis en era fort dolens eiratz dais- so queill dizion et del chastel de montron edazgen queill auian tout el fetz un son sir- uentes per far saillir lo rei richart ala gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo mandet an raimon iauzeran querra del co(m)- tat dulgel seigner de pinous. ualens hom elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom en cataloigna que ualges lui per la per- sona et entendia se en la marquesa quera filla del comte durgel emoiller den Girout de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s gentils de cataloigna trait lo comte durgel son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes. Quant la nouella flors par el uergan. (et)c. |
que⋅ill baron l’avian totz, e comenset los a menassar fortmen de deseretar los e de destruire los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors, per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il manderon dizen qu’el era vengutz trop braus e trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian. Don Bertrans de Born, si com cel que non avia autra alegressa mas de mesclar los barons de guera, cant auzi que⋅l reis menassava aqels baros qe no⋅l prezavan re e metion per nien lo sieu dig, e qe ill l’avion mandat dizen que ill lo chastiarion e⋅l farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion et del chastel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El fetz un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la gerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet a⋅N Raimon Iauzeran, qu’erra del comtat d’Ulgel, seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e gentils e non era nulls hom en Catailogna que valges lui per la persona, et entendia se en la marquesa, qu’era filla del comte d’Urgel e moiller d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel, son seignor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant la novella flors par el vergan…” etc. |
A cura di Roberta Pia
| 90r | |
 |
[b] Ertrans de born si apellaua rassa co(m) lo co(m)te iaufre de bretaigna. fra ire del rei joue. (et) den R(ichart). qera coms de piteus. (et) rich(art). e jaufres si sente- dion en la do(m)pna de(n) bertran de born. na maenz demo(n)tagnac. El reis na(n) fos darago(n). En ramons lo co(n)ms de tolosa. ez ella los refudaua totz per en bertran de born qe auia pres per e(n)tendedor (et) p(er) castiador. Ep(er) so qe ill se remansessen dels precs della. el uolc mostraral co(m)te jaufre qals era la do(m)pna en qe el se(n)tendea. E si la lauzetz ental mainera qe parq(e)l lagues uista nuda. (et) tenguda. E uolc be qom saubes qelera na ma enz la soa do(m)pna aqella qe refuda |
| 90v | |
 |
ua piteu. so era rich(art). qera coms de piteu. Ejaufre qera co(n)ms de bretegna. El rei darago(n) qera sei gner desaragosa. El co(m)te raimo(n) qera segner de tolosa. Ep(er) so dis en b(er)trans. Rassa al rics es orgoillosa. E fai gran sen alei de tosa. Q e non uol piteu ni tolosa. N i bretaigna ni saragosa. A nz es tan de prez en ueiosa. Q al pro paubre es amorosa. E da qesta razo qeu ai ditz. el fez son sirue(n)tes. (et) de blasmar los rics qe re no(n) donon eqe mal acoillon esonan. eqesenes tort ocaisonon. equi lor m(er)ce qe no p(er)donan. ni s(er) uizi no guizerdona(n). Ez aqellor q(i) mais no parlon si no de uollada daustor ni mais damor ni darma(s) no auson parlar entre lor. euolia qel richartz guerreies lo uesco(m)te de le mozes. eqel uescoms si defe(n) des proosamen. (et) daqestas razo(s) el fez lo sirue(n)tes qe ditz. |
| 90r | |
| [b] Ertrans de born si apellaua rassa co(m) lo co(m)te iaufre de bretaigna. fra ire del rei joue. (et) den R(ichart). qera coms de piteus. (et) rich(art). e jaufres si sente- dion en la do(m)pna de(n) bertran de born. na maenz demo(n)tagnac. El reis na(n) fos darago(n). En ramons lo co(n)ms de tolosa. ez ella los refudaua totz per en bertran de born qe auia pres per e(n)tendedor (et) p(er) castiador. Ep(er) so qe ill se remansessen dels precs della. el uolc mostraral co(m)te jaufre qals era la do(m)pna en qe el se(n)tendea. E si la lauzetz ental mainera qe parq(e)l lagues uista nuda. (et) tenguda. E uolc be qom saubes qelera na ma enz la soa do(m)pna aqella qe refuda |
Betrans de Born si apellava Rassa com lo comte Jaufre de Bretaigna, fraire del rei Jove et d'En Richart, q’era coms de Piteus, et Richart e Jaufres si sentedion en la dompna d'En Bertran de Born, Na Maenz de Montagnac, e.l reis n'Anfos d’Aragon en Ramons, lo conms de Tolosa. Ez ella los refudava totz per en Bertran de Born, qe avia pres per entendedor et per castiador e, per so qe ill se remansessen dels precs d'ella, el volc mostrar al comte Jaufre qals era la dompna en qe el s'entendea e si la lauzetz en tal mainera qe aqel l'agues vista nuda et tenguda e volc be qom saubes qe l’era Na Maenz la soa dompna aqella ge refudava |
| 90v | |
| ua piteu. so era rich(art). qera coms de piteu. Ejaufre qera co(n)ms de bretegna. El rei darago(n) qera sei gner desaragosa. El co(m)te raimo(n) qera segner de tolosa. Ep(er) so dis en b(er)trans. Rassa al rics es orgoillosa. E fai gran sen alei de tosa. Q e non uol piteu ni tolosa. N i bretaigna ni saragosa. A nz es tan de prez en ueiosa. Q al pro paubre es amorosa. E da qesta razo qeu ai ditz. el fez son sirue(n)tes. (et) de blasmar los rics qe re no(n) donon eqe mal acoillon esonan. eqesenes tort ocaisonon. equi lor m(er)ce qe no p(er)donan. ni s(er) uizi no guizerdona(n). Ez aqellor q(i) mais no parlon si no de uollada daustor ni mais damor ni darma(s) no auson parlar entre lor. euolia qel richartz guerreies lo uesco(m)te de le mozes. eqel uescoms si defe(n) des proosamen. (et) daqestas razo(s) el fez lo sirue(n)tes qe ditz. |
Piteu, so era Richart, q’era coms de Piteu, e Jaufre, q’era conms de Bretegna, e.l rei d’Aragon, q’era seigner de Saragosa, e.l comte Raimon, q’era segner de Tolosa. E, per so dis en Bertrans: Rassa al rics es orgoillosa e fai gran sen a lei de tosa qe non Vol Piteu ni Tolosa, ni Bretaigna ni Saragosa, anz es tan de prez enveiosa, q'al pro paubre es amorosa E d'aqesta razo q'eu ai ditz, el fez son sirventes et de blasinar los rics qe re non donon e qe mal acoillon e sonan e qe senes tort ocaisonon e qui lor merce qe no perdonan, ni servizi no guizerdona ez aquelloz qe mais no parlon si no de vollada d’austor ni mai d’amor ni d’armas no auson parlar entre lor e volia qe.l Richartz guerreies lo vescomte de Lemozes e qel vescomte si defendes proosamen et d’aqestas razos, el fez lo sirventes qe ditz. |
| 183r | |
 |
BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo co(m)- te iaufre de bretai(n)gna quera fraire del rei ioue edenrichart quera coms de peitieus. Enrichartz eniaufres sis entendion enladom- na denbertran de born<a> enameuz de mo(n)tai(n)gnac el reis nanfos darragon. enraimo(n)s lo coms de tolosa et ella los refudaua totz p(er) enbertra(n) d(e) bo rn q(ue) auia pres p(er) entendedor ep(er) castiador. ep(er) so qeill remesesen dels precs della. eluole Mo(n) strar al comte iaufre quals era la domna en cui |
| 183v | |
 |
el sentendia. Esi lauzet en tal maineira que par quel lagues uista nuda etenguda. Euolc ben com saubes que namaeuz era la soa domna aq(ue)lla que refudaua peiteus so era enrichartz q(ue)ra coms de peitieus. eniaufres quera coms de bretai(n)gna. el rei darragon quera sei(n)gner de sarragoza. el comte raimon quera sei(n)gner de tolosa. ep(er) so dis enbertra(n)s. Rassa als rics etz orgoillasa. efaitz gransen alei de tosa. Que nouol peitieu ni to- losa. ni bretai(n)gna ni seragosa. Anz es tant de pretz enueiosa. Als pros paubres. (et)c(etera). Edaq(ue)sta razon queus ai dicha el fetz son sirue(n)tes de blas mar los rics que tenon don eque mal uolen e- souen eque se nes tort ochaisonen. equi lor q(ui)er merce que no(n) p(er)donen. Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels que mais no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson par- lar entrelor. Euolia quel coms richartz guerreies lo uescomte de lemogas. equel uescoms si deffen- des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sirue(n)- tes que ditz. Rassa tan creis emonte puoia. Cella ques de totz emanz uoia. (et)c(etera). |
| 183r | |
| BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo co(m)- te iaufre de bretai(n)gna quera fraire del rei ioue edenrichart quera coms de peitieus. Enrichartz eniaufres sis entendion enladom- na denbertran de born<a> enameuz de mo(n)tai(n)gnac el reis nanfos darragon. enraimo(n)s lo coms de tolosa et ella los refudaua totz p(er) enbertra(n) d(e) bo rn q(ue) auia pres p(er) entendedor ep(er) castiador. ep(er) so qeill remesesen dels precs della. eluole Mo(n) strar al comte iaufre quals era la domna en cui |
Betrans de Born si s'apellava Raissa ab lo comte Jaufre de Bretaingna, qu’era fraire del rei Jove e d'En Richart, qu’era coms de Peitieus. E.N Richartz e.N Jaufres si s'entendion en la dom- na d'En Bertran de Born e Na Meuz de Montaingnac, e.l reis N'Anfos d’Arragon e.N Raimons, lo coms de Tolosa. Et ella los refuedava totz per En Betran de Born que avia pres per entendedor e per castiador. E per so qe ill remesesen dels precs d'ella, el vole mon- strar al comte Jaufre quals era la domna en cui |
| 183v | |
| el sentendia. Esi lauzet en tal maineira que par quel lagues uista nuda etenguda. Euolc ben com saubes que namaeuz era la soa domna aq(ue)lla que refudaua peiteus so era enrichartz q(ue)ra coms de peitieus. eniaufres quera coms de bretai(n)gna. el rei darragon quera sei(n)gner de sarragoza. el comte raimon quera sei(n)gner de tolosa. ep(er) so dis enbertra(n)s. Rassa als rics etz orgoillasa. efaitz gransen alei de tosa. Que nouol peitieu ni to- losa. ni bretai(n)gna ni seragosa. Anz es tant de pretz enueiosa. Als pros paubres. (et)c(etera). Edaq(ue)sta razon queus ai dicha el fetz son sirue(n)tes de blas mar los rics que tenon don eque mal uolen e- souen eque se nes tort ochaisonen. equi lor q(ui)er merce que no(n) p(er)donen. Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels que mais no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson par- lar entrelor. Euolia quel coms richartz guerreies lo uescomte de lemogas. equel uescoms si deffen- des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sirue(n)- tes que ditz. Rassa tan creis emonte puoia. Cella ques de totz emanz uoia. (et)c(etera). |
el s'entendia. E si lauzet en tal maineira que par qu'el I'agues vista nuda e tenguda. E volc ben c'om saubes que Na Maeuz era la soa domna aquella que refudava Peiteus, so era En Richartz qu’era coms de Peitieus, En Jaufres, qu’era coms de Bretaingna, e.l rei d’Arragon, qu’era seingner de Sarragoza, e.l comte Raimon, qu’era seingner de Tolosa. E per so dis en Bertrans: Rassa als rics etz orgoillasa e faitz gran sen a lei de tosa que no vol Peitieu ni To- losa, ni Bretaingna ni Seragosa. Anz es tant de pretz enveiosa als pros paubres. Etc. E d'aquesta razon que.us ai dicha el fetz son sirventes de blasmar los rics que tenon don e que mal volen e soven e que senes tort ochaisonen, e qui lor quer merce que non perdonen ni servizi non guierdonen et aquels que mais non parlon si non de volada d’austor, ni mais d’amor ni d’armas, non auson par- lar entre lor. E volia, que.l coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas e que.l vescoms si deffen- des proosamen. E d'aquestas razos si fetz lo siruen- tes que ditz, Rassa tan creis e mont e puoia, cella qu'es de totz e manz voia. Etc. |
| 168v | |
 |
BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo comte jaufre de bretaigna quera fr- aire del rei ioue edenrichart qera coms de peiteus. enrichartz en iaufres sis enten- dion en la domna denbertran de born. ena- meuz de montaignac el reis namfos darra- gon. enraimons lo coms de tolosa et ella los refudaua totz per enbertran de born qe auia pres per entendedor eper castiador. ep(er) |
| 169r | |
 |
so queill remesesen dels precs della. el uolc monstrar al comte iaufre quals era la do(m)na en cui el sentendia. Esi lauzet en tal mainei- ra que par quel lagues uista nuda etengu- da. euolc ben com Saubes que namaeuz era la soa domna aquella que refudaua peiteus so era en richartz quera coms de peitieus. en iaufres quera coms de bretaigna. el rei da- ragon quera seigner de saragoza. el comte raimon quera seigner de tolosa. eper so dis enbertrans. Rassa als rics etz orgoillosa. E faitz gran se(n)t alei de tosa. Que no uol peitieu ni tolosa. Ni bretaigna ni seragosa. Anz es <de> tant de pretz enueiosa. Als pros paubres (et)c(etera). Edaqesta razon qeus ai dicha el fetz so(n) sirue(n)- tes de blasmar los rics que tenon don eque mal uolen esouen eque se nes tort ochaison- en. equi lor quier merce que no(n) perdonen. Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels qe mais no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson parlar entrelo(n). Euolia quel coms richartz guerreies lo ue- scomte de lemogas. equel uescoms si deffen- des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sir- uentes que ditz. Rassa tan creis emo(n)te poia. Cella ques de totz enianz uoia. (et)c(etera). |
| 168v | |
| BErtrans de born sis apellaua raissa ab lo comte jaufre de bretaigna quera fr- aire del rei ioue edenrichart qera coms de peiteus. enrichartz en iaufres sis enten- dion en la domna denbertran de born. ena- meuz de montaignac el reis namfos darra- gon. enraimons lo coms de tolosa et ella los refudaua totz per enbertran de born qe auia pres per entendedor eper castiador. ep(er) |
Bertrans de Born si s'appelava Raissa ab lo comte Jaufre de Bretaigna, qu’era fr- aire del Rei jove, e d'En Richart, q’era coms de Peiteus. En Richartz e.N Jaufres si s'enten- dion en la domna d'En Bertran de Born e Na Meuz de Montaignac, e.l Reis N'Amfos d’Arra- gon e.N Raimons, lo coms de Tolosa. Et ella los refudava totz per En Bertran de Born qe avia pres per entendedor e per castiador. E per |
| 169r | |
| so queill remesesen dels precs della. el uolc monstrar al comte iaufre quals era la do(m)na en cui el sentendia. Esi lauzet en tal mainei- ra que par quel lagues uista nuda etengu- da. euolc ben com Saubes que namaeuz era la soa domna aquella que refudaua peiteus so era en richartz quera coms de peitieus. en iaufres quera coms de bretaigna. el rei da- ragon quera seigner de saragoza. el comte raimon quera seigner de tolosa. eper so dis enbertrans. Rassa als rics etz orgoillosa. E faitz gran se(n)t alei de tosa. Que no uol peitieu ni tolosa. Ni bretaigna ni seragosa. Anz es <de> tant de pretz enueiosa. Als pros paubres (et)c(etera). Edaqesta razon qeus ai dicha el fetz so(n) sirue(n)- tes de blasmar los rics que tenon don eque mal uolen esouen eque se nes tort ochaison- en. equi lor quier merce que no(n) perdonen. Ni seruizi no(n) guierdone(n). et aquels qe mais no(n) parlon si no(n) de uolada daustor. ni mais damor ni darmas no(n) auson parlar entrelo(n). Euolia quel coms richartz guerreies lo ue- scomte de lemogas. equel uescoms si deffen- des proosamen. Edaquestas razos si fetz lo sir- uentes que ditz. Rassa tan creis emo(n)te p |
so que ill remesesen dels precs d'ella, el volc monstrar al comte Jaufre quals era la domna en cui el s’entendia, e si lauzet en tal mainei- ra que par qu'el l'agues nuda e tengu- da. E volc ben c'om saubes que Na Maeuz era la soa domna, aquella que refudava Peiteus, so era En Richartz qu’era coms de Peiteus, e.N Jaufres, qu’era coms de Bretaigna, el rei d’A- ragon, qu’era seigner de Saragoza, e.l comte Raimon, qu’era seigner de Tolosa. E per so dis en Bertrans: Rassa, als rics etz orgoillosa, e faitz gran sent a lei de tosa, que no vol Peitieu ni Tolosa, ni Bretaigna ni Saragosa, anz es de tant de pretz enveiosa als pros paubres etc. E d'aqesta razon qe.us ai dicha el fetz son siruen- tes de blasmar los rics que tenon don e que mal volen e soven e que senes tort ochaison- en e qui lor quier merce que non perdonen, ni servizi non guierdonen et aquels qe mais non parlon si non de volada d’austor, ni mais d’amor, ni d’armas non auson parlar entrelon. E volia que.l coms Richartz guerreies lo ve- scomte de Lemogas, e que.l vescoms si deffen- des proosament. E d'aquestas razos si fetz lo sir- ventes que ditz: Rassa tan creis e mont’e poia cella qu'es de totz enjanz voia. Etc. |
A cura di Siria Magi
| 86v | |
 |
[b] Ertrans de born si fo acomi(a)datz da soa dopna mado(m)pna mae(n)za. de mo(n)taignac. enoill te(n)c pro sa grame(n)z ni esditz quell fezes enco(m) tan ni enchantan. qella uolgre(s). creire qel no(n) ames naguiscarda. E si sen anet en santongne uezer mado(m)pna natibors de mo(n)t au sier. qera delas prezadas do(m)pna(s). qe fossen el mon. de beutat e de ualor e den seignamen. Ez aq(e)sta
|
| 87r | |
 |
do(m)pna era moiller del seignor de
|
| 87v | |
 |
llime(n)tz eu ni autra do(m)pna no vo(s) deu a coillir ni recebre p(er) caualer ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai ben aitan qeu uos ponrai ama(n)ticier (et) a farlo co(n) cordi entre uos (et) ella. B(er)trans si te(n)c molt p(er) pagatz de la respo(n)sion de mado(m)pna natibo(r)s. E promesli qel no amara mais autra do(m)pna si no mado(m)pna na tibors. si cosa era qel no pogues recobrar de mado(m)pna maens. E mado(m)pna natibors promes an B(er)tran qe sella nol podia acordar co(n) soa do(m)pna. qella lo recebria p(er) caualier ep(er) s(er)uidor. E non anet longa sazos qe madopna mae(n)z saup qe bertrans no(n) auia colpa. Et escoutet los precs qill eran faich p(er) emb(er)tran de born. sil tor net engracia de uezer lo e dau zir sos precs. Ez el dis econtet lo mantineme(n) qeill auia fait de mado(m)pna natibors. ella p(ro)missi on qella auia fait ad ell. Do(n). Ma. mae(n)z li dis qel prezes comiat de madona natibors. (et) qes fezes ab soluere las p(ro)missios els sagram(en)z
|
| 88v | |
 |
qeill auian faitz entre lor. don. B(ertran). de born. fez aqest sirue(n)tes. Sabrils (et) foillas eflors. E si recor det lo socors qanet a domandar a mado(m)pna natibors (et) la coillime qe lla li fez dinz son repaire en una co bla qel dis. Dompna si eu qezi socor(s). Ez en las autras coblas blasmet lo rics baros qe ses donar. p(er) paor uo lian prez auer. eqo(m) non auses retra ire los mals qeill fazian. Ez autres qe basten uolian se far parer rics. autres p(er) tener cans (et) austors. Ez autres p(er) guerreiar laisson ioi e iove(n) (et) amor. Los autres p(er) los granz qe fazian als torniame(n)z on rau baue(n) los paubres caualers. (et) laissauan los granz faitz donor. E da qestas razos fez aqest sirue(n)tes. |
| 86v | |
| [b] Ertrans de born si fo acomi(a)datz da soa dopna mado(m)pna mae(n)za. de mo(n)taignac. enoill te(n)c pro sa grame(n)z ni esditz quell fezes enco(m) tan ni enchantan. qella uolgre(s). creire qel no(n) ames naguiscarda. E si sen anet en santongne uezer mado(m)pna natibors de mo(n)t au sier. qera delas prezadas do(m)pna(s). qe fossen el mon. de beutat e de ualor e den seignamen. Ez aq(e)sta |
Bertrans de Born si fo acomiadatz da soa dopna madompna Maenza de Montaignac e no•ill tenc pro sagramenz ni esditz qu’ell fezes en comtan ni en chantan q’ella volgres creire q’el non ames Na Guiscarda; E si s’en anet en Santogne vezer madompna Na Tibors de Montausier, q’era de las prezadas dompnas qe fossen el mon de beutat e de valor e d’enseignamen. Ez aqesta |
| 87r | |
| do(m)pna era moiller del seignor de charles (et) de berbesill e de motau ser. E b(er)trans sill fez reclam d(e) ma do(m)pna maenz qel auia partit d(e) si e nol uolia creire p(er) sagrame(n) ni p(er) esditz qel li fezes qel no uol gues ben anaguiscarda. esila p(re) get qella lo degues recebre per caualier ep(er) s(er)uidor. Mado(m)pna na tibors si con sauia do(m)pna qella era. Sil respondet en aisi . Bertra(ns) p(er) la razo qe uos etz ue(n)guz sai amai eu en sui molt alegra. egaia. ete(n)c mo agra(n)t honor. (et) dautra part sim desplai. ad honor me tei(n)g. qar uos mest uengutz uener. epreiar qeu uos prenda p(er) caualier ep(er) ser uidor. (et) desplatz me molt si uos auez faich ni ditz so p(er) qe mado(m)p na maenz uos aia dat comiat. ni p(er) qe sia irada con uos. Mas eu sui aqella qe sai ben co(rn) se ca(m)bia tost cor en amador e en amairitz. E uos no(n) auetz faillitz uas dado(n) mado(m)pna maenz. tost en sabria la uertat. e si uos retornara en la seua gratia. E si en uos es lo fai |
dompna era moiller del seignor de Charles et de Berbesill e de Motauser. E Bertans si•ll fez reclam de madompna Maenz qe l’avia partit de si e no•l volia creire, per sagramen ni per esditz q'el li fezes, q’el no volgues ben a Na Guiscarda. E si la preget q’ella lo degues recebre per cavalier e per servidor. Madompna Na Tibors, si con savia dompna q’ella era, si•l respondet enaisi: "Bertrans per la razo qe vos etz venguz sai a mai eu en sui molt alegra e gaia e tenc m’o a grant honor; et d’autra part, si•m desplai. Ad honor me teing, qar vos m'est vengutz vener e preiar q’eu vos prenda per cavalier e per servidor; et desplatz me molt si vos avez faich ni ditz so per qe madompna Maenz vos aia dat comiat ni per qe sia irada con vos. Mas eu sui aqella qe sai ben corn se cambia tost cor en amador e en amairitz. E vos non avetz faillitz vas dadon madompna Maenz, tost en sabria la vertat e si vos retornara en la seua gratia. E si en vos es lo faillimentz, |
| 87v | |
| llime(n)tz eu ni autra do(m)pna no vo(s) deu a coillir ni recebre p(er) caualer ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai ben aitan qeu uos ponrai ama(n)ticier (et) a farlo co(n) cordi entre uos (et) ella. B(er)trans si te(n)c molt p(er) pagatz de la respo(n)sion de mado(m)pna natibo(r)s. E promesli qel no amara mais autra do(m)pna si no mado(m)pna na tibors. si cosa era qel no pogues recobrar de mado(m)pna maens. E mado(m)pna natibors promes an B(er)tran qe sella nol podia acordar co(n) soa do(m)pna. qella lo recebria p(er) caualier ep(er) s(er)uidor. E non anet longa sazos qe madopna mae(n)z saup qe bertrans no(n) auia colpa. Et escoutet los precs qill eran faich p(er) emb(er)tran de born. sil tor net engracia de uezer lo e dau zir sos precs. Ez el dis econtet lo mantineme(n) qeill auia fait de mado(m)pna natibors. ella p(er)missi on qella auia fait ad ell. Do(n). Ma. mae(n)z li dis qel prezes comiat de madona natibors. (et) qes fezes ab soluere las p(er)missios els sagram(en)z |
eu ni autra dompna no vos deu acoillir ni recebre per cavaler ni per servidor. Mas eu farai ben aitan q’eu vos ponrai a manticier et a far lo concordi entre vos et ella". Bertrans si tenc molt per pagatz de la responsion de madompna Na Tibors e promes li q’el no amara mais autra dompna si no madompna Na Tibors, si cosa era q’el no pogues recobrar de madompna Maens. E madompna Na Tibors promes an Bertran, qe s'ella no•l podia acordar con soa dompna, q’ella lo recebria per cavalier e per servidor. E non anet longa sazos qe madopna Maenz saup qe Bertrans non avia colpa et escoutet los precs q•ill eran faich per Em Bertran de born, s•il tornet en gracia de vezer lo e d’auzir sos precs. Ez el dis econtet lo mantinemen qe ill avia fait de madompna Na Tibors ella promission q’ella avia fait ad ell. Don ma Maenz li dis q’el prezes comiat de madona Na Tibors et qes fezes absolvere las promissios els sagramenz |
| 88r | |
| qeill auian faitz entre lor. don. B(ertran). de born. fez aqest sirue(n)tes. C Sabrils (et) foillas eflors. E si recor det lo socors qanet a domandar a mado(m)pna natibors (et) la coillime qe lla li fez dinz son repaire en una co bla qel dis. Dompna si eu qezi socor(s). Ez en las autras coblas blasmet lo rics baros qe ses donar. p(er) paor uo lian prez auer. eqo(m) non auses retra ire los mals qeill fazian. Ez autres qe basten uolian se far parer rics. autres p(er) tener cans (et) austors. Ez autres p(er) guerreiar laisson ioi e iove(n) (et) amor. Los autres p(er) los granz qe fazian als torniame(n)z on rau baue(n) los paubres caualers. (et) laissauan los granz faitz donor. E da qestas razos fez aqest sirue(n)tes. |
qe ill avian faitz entre lor. Don Bertrans de Born fez aqest sirventes: “S’abrils et foillas eflors.” E si recordet lo socors q’anet a domandar a madompna Na Tibors et l’acoillime q’ella li fez dinz son repaire en una cobla qel dis: “Dompna, s’ieu qezi socors”. Ez en las autras coblas blasmet lo rics baros qe, ses donar, per paor, volian prez aver e q’om non auses retraire los mals qe ill fazian; ez autres qe basten volian se far parer rics, autres per tener cans et austors; ez autres per guerreiar, laisson joi e joven et amor; los autres per los granz qe fazian als torniamenz on raubaven los paubres cavalers et laissavan los granz faitz d’onor. E d’aqestas razos fez aqest sirventes. |
| 182v | |
 |
BErtrans de born si fo acomiadatz de soa do(m)- pna madompna maeuz de mo(n)tai(n)gnac
|
| 183r | |
 |
Enoill ten pro sagrame(n)z ni esditz quel fezes encom tan ni enchatan. que la uolgues creire q(ue)l non ames na guiscarda. esi sen anet en saint onge uezer mado(m)pna natibors de mont asquer quera de las plus prezadas domnas que fossen el mo(n). de beutat ede ualor edensei(n)gnamen. Et aq(e)sta do(m)na era moiller del sei(n)gnor de chales ede berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de mado(m)p- na maeutz quel auia partit de si enol uolia creire p(er) sagrame(n) ne p(er) esdich queli fezes quel no(n) uolg ues ben ana guiscarda. esi la preguet quel al de- gues recebre p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Ma domna natibors com sauia domna quella era sil respo(n)- det enaissi. Bertran p(er) la rason que uos etz uen- gutz sai ami eu en son mout alegra egaia. ete(n)c mo agrant honor. edautra part si me desplatz. ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer ni preiar qu(eu) uos prenda p(er) cauallier ep(er) s(er)uitor. Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so p(er) que mado(m)pna maeuz uos aia dat comiat ni p(er) que sia irada ab uos. Mas eu son aquella q(ue) sai ben com se cambia tost cors damadors edamariz. |
 |
Esi uos no(n) auetz faillit uas madompna maeuz tost ensabrai la uertat. esi uos retornerai en la soa gracia sen aissies. esi en uos es lo faillimens eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni re- cebre p(er) cauallier ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai be(n) aitan queu uos penrai amantener afar lo con- cordi entre uos et ella. Bertrans si sen tenc mo- ut p(er)pagatz de la responsion de madompna na- tibors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna. ni seruirai si no(n) mado(m)na natibors. Si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de ma- domna maeuz. Emadomna natibors promes anbertran sella nol podia acordar ab mado(m)na maeuz quelal recebria p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Eno(n) anet longa sazo que mado(m)pna maeuz sap quen bertran no(n) auia colpa. et escoutet los p(re)cs queill eron faich p(er) enbertran. esil tornet engra- cia de uezer lo edauzir sos precs. Et il li comtet el dis lo manteneme(n) queill auia faich mado(m)na natibors e la promession quela auia faich adels. don madomna maeuz li dis del pretz et comiat de mado(m)pna natibors equeis fezes absoluer las promessio(n)s elz sagrame(n)s assatz dones queil a- uian faich entre lor. Don bertrans de born fetz aquest siruentes. Sabrils efoillas eflors.(et)c(etera). |
| 182v | |
| BErtrans de born si fo acomiadatz de soa do(m)- pna madompna maeuz de mo(n)tai(n)gnac |
Bertrans de Born si fo acomiadatz de soa dompna, madompna Maeuz de Montaingnac, |
| 183r | |
| Enoill ten pro sagrame(n)z ni esditz quel fezes encom tan ni enchatan. que la uolgues creire q(ue)l non ames na guiscarda. esi sen anet en saint onge uezer mado(m)pna natibors de mont asquer quera de las plus prezadas domnas que fossen el mo(n). de beutat ede ualor edensei(n)gnamen. Et aq(e)sta do(m)na era moiller del sei(n)gnor de chales ede berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de mado(m)p- na maeutz quel auia partit de si enol uolia creire p(er) sagrame(n) ne p(er) esdich queli fezes quel no(n) uolg ues ben ana guiscarda. esi la preguet quel al de- gues recebre p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Ma domna natibors com sauia domna quella era sil respo(n)- det enaissi. Bertran p(er) la rason que uos etz uen- gutz sai ami eu en son mout alegra egaia. ete(n)c mo agrant honor. edautra part si me desplatz. ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer ni preiar qu(eu) uos prenda p(er) cauallier ep(er) s(er)uitor. Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so p(er) que mado(m)pna maeuz uos aia dat comiat ni p(er) que sia irada ab uos. Mas eu son aquella q(ue) sai ben com se cambia tost cors damadors edamariz. |
e no•ill ten pro sagramenz ni esditz qu’el fezes en comtan ni en chatan qu’ela volgues creire qu’el non ames Na Guiscarda. E si s’en anet en Saintonge vezer madompna Na Tibors de Montasquer, qu’era de las plus prezadas domnas que fossen el mon de beutat e de valor e d’enseingnamen. Et aqesta domna era moiller del seingnor de Chales e de Berbesil e de Montausier. En Bertrans s•il fetz reclam de madompna Maeutz que l’avia partit de si e no•l volia creire, per sagramen ne per esdich que li fezes, qu’el non volgues ben a Na Guiscarda. E si la preguet qu’ela•l degues recebre per cavallier e per servidor. Madomna Na Tibors, com savia domna qu’ella era, si•l respondet enaissi: “Bertran, per la rason que vos etz vengutz sai a mi, eu en son mout alegra e gaia e tenc m’o a grant honor; e d’autra part, si me desplatz. Ad honor m’o tenc, car vos m’ez vengutz vezer ni preiar qu’eu vos prenda per cavallier e per servitor; e desplatz me mout si vos avetz faich ni dich so per que madompna Maeuz vos aia dat comiat ni per que sia irada ab vos. Mas eu son aquella que sai ben com se cambia tost cors d’amadors e d’amariz. |
| Esi uos no(n) auetz faillit uas madompna maeuz tost ensabrai la uertat. esi uos retornerai en la soa gracia sen aissies. esi en uos es lo faillimens eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni re- cebre p(er) cauallier ni p(er) s(er)uidor. Mas eu farai be(n) aitan queu uos penrai amantener afar lo con- cordi entre uos et ella. Bertrans si sen tenc mo- ut p(er)pagatz de la responsion de madompna na- tibors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna. ni seruirai si no(n) mado(m)na natibors. Si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de ma- domna maeuz. Emadomna natibors promes anbertran sella nol podia acordar ab mado(m)na maeuz quelal recebria p(er) cauallier ep(er) s(er)uidor. Eno(n) anet longa sazo que mado(m)pna maeuz sap quen bertran no(n) auia colpa. et escoutet los p(re)cs queill eron faich p(er) enbertran. esil tornet engra- cia de uezer lo edauzir sos precs. Et il li comtet el dis lo manteneme(n) queill auia faich mado(m)na natibors e la promession quela auia faich adels. don madomna maeuz li dis del pretz et comiat de mado(m)pna natibors equeis fezes absoluer las promessio(n)s elz sagrame(n)s assatz dones queil a- uian faich entre lor. Don bertrans de born fetz aquest siruentes. Sabrils efoillas eflors.(et)c(etera). |
E si vos non avetz faillit vas madompna Maeuz, tost en sabrai la vertat e si vos retornerai en la soa gracia, s’enaissi es. E si en vos es lo faillimens, eu ni autra domna nos deu mais acuillir ni recebre per cavallier ni per servidor. Mas eu farai ben aitan qu’eu vos penrai a mantener a far lo concordi entre vos et ella”. Bertrans si sen tenc mout per pagatz de la responsion de madompna Na Tibors e promes li qu’el non amara mais autra domna ni servirai si non madomna Na Tibors, si causa er qu’el non pogues recobrar l’amor de madomna Maeuz. E madomna Na Tibors promes an Bertran, s’ella no•l podia acordar ab madomna Maeuz, qu’elal recebria per cavallier e per servidor. E non anet longa sazo que madompna Maeuz sap qu’En Bertran non avia colpa et escoutet los precs que•ill eron faich per En Bertran, e s•il tornet en gracia de vezer lo e d’auzir sos precs. Et il li comtet el dis lo mantenemen que•ill avia faich madomna Na Tibors e la promession qu’ela avia faicha d’els. Don madomna Maeuz li dis del pretz et comiat de madompna Na Tibors e que•is fezes absolver las promessions elz sagramens assatz don es que il avian faich entre lor. Don Bertrans de Born fetz aquest sirventes: “S’abrils e foillas e flors.” etcetera. |
| 168r | |
 |
BErtrans de born si fo acomiadatz d(e) soa domna madomna maeuz de montai- gnac. Enoill tenc prosagram(en)z ni es- ditz quel fezes en comtan ni enchantan. qe la uolgues creire quel no(n) ames na gi- scarda esi se nanet en sai(n)t onge uezer ma |
| 168v | |
 |
domna natibors de mont asquer qera de las plus prezadas domnas qe fossen el mon. de beutat ede ualor edenseignamen. Et aqesta domna era moller del seignor de chales ede berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de ma domna maeutz quel auia pa(r)- tit de si enol uolia creire per sagrame(n) ne per esdich que li fezes quel no uolgues ben ana guiscarda. esi la preguet quelal degues recebre per cauallier eper seruidor. Mado(m)na natibors corn sauia domna quella era sil re- spondet enaissi. Bertran per la rason q(ue) uos etz uengutz sai ami eu en son mout alegra egaia etenc mo agrant honor. edautra p(ar)t si me desplatz. Ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer ni preiar queu uos prenda p(er) cauallier eper seruitor. Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so per que madom- na maeuz uos aia dat comiat ni per que sia irada ab uos. Mas eu son aquella qe sai ben com se cambia tost cors damadors eda- mairitz. Esi uos no(n) auetz faillit uas mado(m)- na maeuz tost ensabrai la uertat esi uos re- tornerai en la soa gracia sen aissi es. esi en uos es lo faillime(n)s eu ni autra domna uos |
 |
deu mais acuillir ni recebre per cauallier ni per seuirdor. Mas eu farai ben aitan qeu uos penra amantener afar lo concordientre uos et ella. Bertrans si sen tenc mout per pagatz de la responsion de madomna nati- bors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna ni seruira si no(n) madomna natibors. si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de madomnna maeutz. Ema domna natibo- rs promes anbertran sella nol podia acor- dar ab ma domna maeuz quelal recebria per cauallier eper seruidor. Eno(n) anet lon- ga sazo que madomna maeuz saup quen bertran no(n) auia colpa et escoutet los precs qeill eron faich per enbertran. esil tornet en gracia de uezer lo edauzir sos precs. Et illi comtet el dis lo manteneme(n) qeill auia fa- ich madomna natibors ela promessio(n) qel- la auia faich adels. Don madomna maeuz li dis del pretz et comiat de ma domna na- tibors eqeis fezes absoluer las promessio(n)s elz sagramens assatz don es queil auian fa- itz entre lor. Don bertrans de born fetz aq(ue)st siruentes. Sabrils efoillas eflors. Eill bel maitin eil clar ser. (et)c(etera). |
| 168r | |
| BErtrans de born si fo acomiadatz d(e) soa domna madomna maeuz de montai- gnac. Enoill tenc prosagram(en)z ni es- ditz quel fezes en comtan ni enchantan. qe la uolgues creire quel no(n) ames na gi- scarda esi se nanet en sai(n)t onge uezer ma |
Bertrans de Born si fo acomiadatz de soa domna, madomna Maeuz de Montaignac, e no•ill tenc pro sagramenz ni esditz qu’el fezes en comtan ni en chantan q’ela volgues creire qu’el non ames Na Giscarda. E si s’en anet en Saintonge vezer madomna |
| 168v | |
| domna natibors de mont asquer qera de las plus prezadas domnas qe fossen el mon. de beutat ede ualor edenseignamen. Et aqesta domna era moller del seignor de chales ede berbesil ede mont ausier. Enbertrans sil fetz reclam de ma domna maeutz quel auia pa(r)- tit de si enol uolia creire per sagrame(n) ne per esdich que li fezes quel no uolgues ben ana guiscarda. esi la preguet quelal degues recebre per cauallier eper seruidor. Mado(m)na natibors corn sauia domna quella era sil re- spondet enaissi. Bertran per la rason q(ue) uos etz uengutz sai ami eu en son mout alegra egaia etenc mo agrant honor. edautra p(ar)t si me desplatz. Ad honor mo tenc car uos mez uengutz uezer ni preiar queu uos prenda p(er) cauallier eper seruitor. Edesplatz me mout si uos auetz faich ni dich so per que madom- na maeuz uos aia dat comiat ni per que sia irada ab uos. Mas eu son aquella qe sai ben com se cambia tost cors damadors eda- mairitz. Esi uos no(n) auetz faillit uas mado(m)- na maeuz tost ensabrai la uertat esi uos re- tornerai en la soa gracia sen aissi es. esi en uos es lo faillime(n)s eu ni autra domna uos |
Na Tibors de Montasquer, q’era de las plus prezadas domnas qe fossen el mon de beutat e de valor e d’enseignamen. Et aqesta domna era moller del seignor de Chales e de Berbesil e de Montausier. En Bertrans s•il fetz reclam de madomna Maeutz que l’avia partit de si e no•l volia creire, per sagramen ne per esdich que li fezes, qu’el no volgues ben a Na Guiscarda. E si la preguet qu’ela•l degues recebre per cavallier e per servidor. Madomna Na Tibors, corn savia domna qu’ella era, s•il respondet enaissi: “Bertran, per la rason que vos etz vengutz sai a mi, eu en son mout alegra e gaia e tenc m’o a grant honor; d’autra part, si me desplatz. Ad honor m’o tenc, car vos m’ez vengutz vezer ni preiar qu’eu vos prenda per cavallier e per servitor; e desplatz me mout si vos avetz faich ni dich so per que madomna Maeuz vos aia dat comiat ni per que sia irada ab vos. Mas eu son aquella qe sai ben com se cambia tost cors d’amadors e d’amairitz. E si vos non avetz faillit vas madomna Maeuz, tost en sabrai la vertat e si vos retornerai en la soa gracia, s’enaissi es. E si en vos es lo faillimens, eu ni autra domna uos |
| deu mais acuillir ni recebre per cauallier ni per seuirdor. Mas eu farai ben aitan qeu uos penra amantener afar lo concordientre uos et ella. Bertrans si sen tenc mout per pagatz de la responsion de madomna nati- bors. epromes li quel no(n) amara mais autra domna ni seruira si no(n) madomna natibors. si causa er quel no(n) pogues recobrar lamor de madomnna maeutz. Ema domna natibo- rs promes anbertran sella nol podia acor- dar ab ma domna maeuz quelal recebria per cauallier eper seruidor. Eno(n) anet lon- ga sazo que madomna maeuz saup quen bertran no(n) auia colpa et escoutet los precs qeill eron faich per enbertran. esil tornet en gracia de uezer lo edauzir sos precs. Et illi comtet el dis lo manteneme(n) qeill auia fa- ich madomna natibors ela promessio(n) qel- la auia faich adels. Don madomna maeuz li dis del pretz et comiat de ma domna na- tibors eqeis fezes absoluer las promessio(n)s elz sagramens assatz don es queil auian fa- itz entre lor. Don bertrans de born fetz aq(ue)st siruentes. Sabrils efoillas eflors. Eill bel maitin eil clar ser. (et)c(etera). |
deu mais acuillir ni recebre per cavallier ni per sevirdor. Mas eu farai ben aitan q’eu vos penra a mantener a far lo concordi entre vos et ella”. Bertrans si sen tenc mout per pagatz de la responsion de madomna Na Tibors e promes li qu’el non amara mais autra domna ni servira si non madomna Na Tibors, si causa er qu’el non pogues recobrar l’amor de madomnna Maeutz. E madomna Na Tibors promes an Bertran, s’ella no•l podia acordar ab madomna Maeuz, qu’ elal recebria per cavallier e per servidor. E non anet longa sazo que madomna Maeuz saup qu’En Bertran non avia colpa et escoutet los precs qe•ill eron faich per En Bertran, e s•il tornet en gracia de vezer lo e d’auzir sos precs. Et il li comtet el dis lo mantenemen qe•ill avia faich madomna Na Tibors e la promession q’ella avia faicha d’els. Don madomna Maeuz li dis d’el pretz et comiat de madomna Na Tibors e qe•is fezes absolver las promessions elz sagramens assatz don es que il avian faitz entre lor. Don Bertrans de Born fetz aquest sirventes: “S’abrils e foillas e flors eill bel maitin eil clar ser.” etcetera. |
| 76r | |
 |
[b] Ertrans de born si com eu hai dich en las autras razos si a uia un fraire qi auia nom Costantin de born. esi era bos caualiers darmas. mas no(n) era hom qe sentremezes molt do |
| 76v | |
 |
nor ni de valor mas totas sazos uolia mal an B(ertran) eben atotz cels qui uolia mal an bertran esillu na uez lo castel dautafort qera dam dos en comunailla. e bertra(n)s sil recrouet. esil casset de tot lo poder. Et aqel si senanet al uesco(m)t delemoges qel degues mantener (con)tra son fraire. Et el lo mantenc. El reis richart lo mantenc (con)tra B(ertrans). erichart si guerreiaua co(n) nai mar lo uescomte de le moges. E rich(art) enaimars si guirreiauen (con) B(ertrans) esi confondran la seua terra ela liardian. B(ertrans) si auia faich iu rar lo uesco(m)te de lemozin. el co(m)te de peiregors qui auia nom talai ran al qal rich(art) auia touta la ci utat de peiregors. eno(n) len fazia negun dan. qar era flacs euils (et) nuailos. E rich(art) auia tolt cor don. an guillem de cordon. (et) a uia p(ro)mes de iurar co(n) le uesco(m)te e co(n) B(ertrans) de born (et) co(n) los autres baros de peiregors (et) de lemozin (et) de caersin. los qals rich(art) deser taua. don B(ertrans) los repres fort. efez |
| 77r | |
 |
aqestas razos aqest s(ir)ue(n)tes. |
| 76r | |
| [b] Ertrans de born si com eu hai dich en las autras razos si a uia un fraire qi auia nom Costantin de born. esi era bos caualiers darmas. mas no(n) era hom qe sentremezes molt do |
Bertrans de Born, si com eu hai dich en las autras razos, si avia un fraire qi avia nom Costantin de Born, e si era bos cavaliers d’armas, mas non era hom qe s’entremezes molt d’o- |
| 76v | |
| nor ni de valor mas totas sazos uolia mal an B(ertran) eben atotz cels qui uolia mal an bertran esillu na uez lo castel dautafort qera dam dos en comunailla. e bertra(n)s sil recrouet. esil casset de tot lo poder. Et aqel si senanet al uesco(m)t delemoges qel degues mantener (con)tra son fraire. Et el lo mantenc. El reis richart lo mantenc (con)tra B(ertrans). erichart si guerreiaua co(n) nai mar lo uescomte de le moges. E rich(art) enaimars si guirreiauen (con) B(ertrans) esi confondran la seua terra ela liardian. B(ertrans) si auia faich iu rar lo uesco(m)te de lemozin. el co(m)te de peiregors qui auia nom talai ran al qal rich(art) auia touta la ci utat de peiregors. eno(n) len fazia negun dan. qar era flacs euils (et) nuailos. E rich(art) auia tolt cor don. an guillem de cordon. (et) a uia p(ro)mes de iurar co(n) le uesco(m)te e co(n) B(ertrans) de born (et) co(n) los autres baros de peiregors (et) de lemozin (et) de caersin. los qals rich(art) deser taua. don B(ertrans) los repres fort. efez |
-nor ni de valor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran e ben a totz cels qui volia mal a⋅N Bertran. E si⋅ll una vez lo castel d’Autafort q’era d’amdos en comunailla. E Bertrans si⋅l recrovet e si⋅l casset de tot lo poder. Et aqel si s’en anet al vescomt de Lemoges, q’el degues mantener contra son fraire; et el lo mantenc. E⋅l reis Richart lo mantenc contra Bertrans. E Richart si guerreiava con N’Aimar, lo vescomte de Lemoges. E Richart e N’Aimars si guirreiaven con Bertrans e si confondran la seua terra e la li ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, qui avia nom Talairan, al qal Richart avia touta la ciutat de Peiregors, e non l’en fazia negun dan, qar era flacs e vils et nuailos. E Richart avia tolt Cordon a⋅N Guillem de Cordon; et avia promes de iurar con le vescomte e con Bertrans de Born et con los autres baros de Peiregors et de Lemozin et de Caersin, los qals Richart desertava, don Bertrans los repres fort e fez |
| 77r | |
| aqestas razos aqest s(ir)ue(n)tes. | aqestas razos aqest sirventes. |
| 181r | ||
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. vi. BErtrans de born si com eu uos ai dich en las autras razos si auia un fraire q(ue) avia nom costanti de born. esi era bons cauallier dar- mas. mas no(n) era hom que sen trameses molt de valor ni donor. mas totas sazos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort qe- ra damdos comunalmen. en bertra(n)s sil recobret esil casset de tot lo poder. et aquel si sen anet al uescomte de lemogas quel degues ma(n)tener co(n)- tra son fraire. et lo mante(n)c. el reis richartz lo mantenia contran bertran. enrichartz si guer- reiaua abnaimar lo uesco(m)te de lemogas. enri- chart enaimar si guerreiauon ab enbertra(n) eill fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia faich iurar lo vescomte de lemozin. el comte de peiregors que auia nom talairan al cal rich- artz auia tota la ciutat de peiregors. enoil enfa- zia negu(n) dan car el era flacs euils enuaillos. en richartz si auia tot gordon an Guillem de gordo(n). et auia promes de iurar ablo uescomte et aben bertran de born. et ablos autres baros de peireg- ors ede lemozi. ede caercin. los quals enrichartz deseretaua. don bertrans lo repres fort efez de |
|
| 181v | ||
 |
|
| 181r | |
| Aquesta es la razos daquest siruentes. vi. BErtrans de born si com eu uos ai dich en las autras razos si auia un fraire q(ue) avia nom costanti de born. esi era bons cauallier dar- mas. mas no(n) era hom que sen trameses molt de valor ni donor. mas totas sazos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort qe- ra damdos comunalmen. en bertra(n)s sil recobret esil casset de tot lo poder. et aquel si sen anet al uescomte de lemogas quel degues ma(n)tener co(n)- tra son fraire. et lo mante(n)c. el reis richartz lo mantenia contran bertran. enrichartz si guer- reiaua abnaimar lo uesco(m)te de lemogas. enri- chart enaimar si guerreiauon ab enbertra(n) eill fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia faich iurar lo vescomte de lemozin. el comte de peiregors que auia nom talairan al cal rich- artz auia tota la ciutat de peiregors. enoil enfa- zia negu(n) dan car el era flacs euils enuaillos. en richartz si auia tot gordon an Guillem de gordo(n). et auia promes de iurar ablo uescomte et aben bertran de born. et ablos autres baros de peireg- ors ede lemozi. ede caercin. los quals enrichartz deseretaua. don bertrans lo repres fort efez de |
Aquesta es la razos daquest sirventes. Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire que avia nom Costanti de Born, e si era bons cavallier d’armas, mas non era hom que s’entrameses molt de valor ni d’onor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran. E si⋅l tolc una vetz lo castel d’Autafort, q’era d’amdos comunalmen. E⋅N Bertrans si⋅l recobret e si⋅l casset de tot lo poder. Et aquel si s’en anet al vescomte de Lemogas, que⋅l degues mantener contra son fraire, et lo mantenc. E⋅l reis Richartz lo mantenia contra⋅N Bertran. E⋅N Richartz si guerreiava ab N’Aimar, lo vescomte de Lemogas. E⋅N Richart e N’Aimar si guerreiavon ab En Bertran e⋅ill fondian la soa terra e la⋅il ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors, e no⋅il en fazia negun dan, car el era flacs e vils e nuaillos. E⋅N Richartz si avia tot Gordon a⋅N Guillem de Gordon, et avia promes de iurar ab lo vescomte et ab En Bertran de Born et ab los autres baros de Peiregors e de Lemozi e de Caercin, los quals En Richartz deseretava, don Bertrans lo repres fort e fez de |
| 181v | |
| totas aquestas razos aquest siruentes que dis. Un sirventes que mot no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill. |
totas aquestas razos aquest sirventes que dis: “Un sirventes que mot non faill ai faich, c’anc no⋅m costet un aill.” |
| 166v | |
 |
Aquesta es la razos daquest siruentes. BErtrans de born si com eu uos aidich en las autras razos si auia un fraire qe a- uia nom costantin de born. esi era bons cau- allier darmas. mas no(n) era hom que sen tra- meses molt de ualor ni donor. mas totas sa- zos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort quera damdos comunal- men. enbertrans sil recobret esil casset de tot lo poder et aquel si sen anet al uescomte de lemogas quel degues mantener contra son fraire et lo mantenc. el reis richartz lo mantenia contran bertran. enrichartz si ger- reiaua ab naimar lo uesco(m)te de lemoges. en richart enaimar si guerreiauon ab en bertran eil fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia faich iurar lo uescomte de lemozin. el comte de peiregors que auia no(m) talairan al cal richartz auia tota la ciutat de peiregors. enoil en fazia negun dan car el e- ra flacs euils enuaillos. enrichartz si auia tot gordon an Guillem de gordon. et auia promes de iurar ab lo uescomte et ab en- bertran de born. et ab los autres baros de pei- regors edelemozin. ede caercin. los quals enrichartz deseretaua. Don bertrans lo repres fort efetz de totas aquestas razos aquest sir- uentes que dis. Un siruentes que mot no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill. |
| 166v | |
| Aquesta es la razos d’aquest siruentes. BErtrans de born si com eu uos aidich en las autras razos si auia un fraire qe a- uia nom costantin de born. esi era bons cau- allier darmas. mas no(n) era hom que sen tra- meses molt de ualor ni donor. mas totas sa- zos uolia mal an bertran. Esil tolc unauetz lo castel dautafort quera damdos comunal- men. enbertrans sil recobret esil casset de tot lo poder et aquel si sen anet al uescomte de lemogas quel degues mantener contra son fraire et lo mantenc. el reis richartz lo mantenia contran bertran. enrichartz si ger- reiaua ab naimar lo uesco(m)te de lemoges. en richart enaimar si guerreiauon ab en bertran eil fondian la soa terra elail ardian. Bertrans si auia faich iurar lo uescomte de lemozin. el comte de peiregors que auia no(m) talairan al cal richartz auia tota la ciutat de peiregors. enoil en fazia negun dan car el e- ra flacs euils enuaillos. enrichartz si auia tot gordon an Guillem de gordon. et auia promes de iurar ab lo uescomte et ab en- bertran de born. et ab los autres baros de pei- regors edelemozin. ede caercin. los quals enrichartz deseretaua. Don bertrans lo repres fort efetz de totas aquestas razos aquest sir- uentes que dis. Un siruentes que mot no(n) faill. ai faich canc no(m) costet un aill. |
Aquesta es la razos d’aquest sirventes. Bertrans de Born, si com eu vos ai dich en las autras razos, si avia un fraire qe avia nom Costantin de Born, e si era bons cavallier d’armas, mas non era hom que s’entrameses molt de valor ni d’onor, mas totas sazos volia mal a⋅N Bertran. E si⋅l tolc una vetz lo castel d’Autafort, qu’era d’amdos comunalmen. E⋅N Bertrans si⋅l recobret e s⋅il casset de tot lo poder. Et aquel si s’en anet al vescomte de Lemogas, que⋅l degues mantener contra son fraire, et lo mantenc. E⋅l reis Richartz lo mantenia contra⋅N Bertran. E⋅N Richartz si gerreiava ab N’Aimar, lo vescomte de Lemoges. E⋅N Richart e N’Aimar si guerreiavon ab En Bertran e⋅il fondian la soa terra e la⋅il ardian. Bertrans si avia faich iurar lo vescomte de Lemozin e⋅l comte de Peiregors, que avia nom Talairan, al cal Richartz avia tota la ciutat de Peiregors, e no⋅il en fazia negun dan, car el era flacs e vils e nuaillos. E⋅N Richartz si avia tot Gordon a⋅N Guillem de Gordon, et avia promes de iurar ab lo vescomte et ab En Bertran de Born et ab los autres baros de Peiregors e de Lemozin e de Caercin, los quals En Richartz deseretava, don Bertrans lo repres fort e fetz de totas aquestas razos aquest sirventes que dis: “Un sirventes que mot non faill ai faich, c’anc no⋅m costet un aill.” |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0177
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f378.item.r=Chansonnier.langFR
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f359.item.r=chansonnier.langFR
[4] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0143
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR
[6] http://https//gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f352.item.r=chansonnier.langFR
[7] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0164
[8] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0146
[9] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f373.item.r=Chansonnier.langFR#
[10] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f354.item.r=chansonnier.langFR#
[11] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0173
[12] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f377.item.r=Chansonnier.langFR
[13] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f358.item.r=chansonnier.langFR
[14] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0163
[15] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f376.item.r=Chansonnier.langFR.zoom#
[16] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f357.item.r=chansonnier.langFR#
[17] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0170
[18] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f376.item.r=Chansonnier.langFR#
[19] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0196
[20] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f381.item.r=Chansonnier.langFR#
[21] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f362.item.r=chansonnier.langFR#
[22] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0132
[23] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f369.item.r=Chansonnier.langFR
[24] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f349.item.r=chansonnier.langFR
[25] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A
[26] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f380.item.r=Chansonnier.langFR
[27] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f361.item.r=chansonnier.langFR#
[28] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f374.item.r=Chansonnier.langFR
[29] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f355.item.r=chansonnier.langFR
[30] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0151
[31] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f373.item.r=Chansonnier.langFR.zoom
[32] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0138
[33] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f371.item.r=Chansonnier.langFR#
[34] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f351.item.r=chansonnier.langFR
[35] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f382.item.r=Chansonnier.langFR
[36] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f363.item.r=chansonnier.langFR#
[37] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f379.item.r=Chansonnier.langFR.zoom#
[38] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f360.item.r=chansonnier.langFR
[39] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Chig.L.IV.106.pt.A/0180
[40] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f378.double.r=Chansonnier#
[41] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f375.item.r=Chansonnier.langFR.zoom
[42] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f356.item.r=chansonnier.langFR.zoom#
