Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > AIMERIC DE PEGUILHAN > EDIZIONE > Si cum l'arbres que per sobrecargar > Tradizione manoscritta > CANZONIERE A

CANZONIERE A

  • letto 343 volte

Edizione diplomatica

 

 

Naimerics depiguillan.
S j cum l albres que p(er) sobrecargar.
   fraing si mezeis epert son fruig
e se. Ai eu p(er)dut ma bella dompna eme.
Emos engeins si fraing p(er) sobramar.
pero sitot me sui apoderatz. Anc iorn
non fi mon dan ad escien. Anceis cuich
far tot so q(ue) fatz ab sen. Mas er conosc
q(ue) trop sobrail foudatz.
 

 
Enon es bon com sia trop senatz. Que
asazos non segua son talen. E si noja de
chascun mesclamen. Non es bona sola
luna meitatz. Ben es deuen hom p(er) so
bresaber. Necis enuai maintas uetz
folleian. P(er)que seschai com an enlucr
mesclan. Sen ab foudat quils sap gen
retener. 
L as qieu non ai mi mezeis enpoder. Anz
uau mon dan enqueren ecercan. euoill
trop mais p(er)dre efar mon dan. Ab uos
dompna cab autra conquerer. Canese
cuich far en aqest dan mon pro. E q(ue)
sauis enaqesta follor. P(er)o alei defol fin
amador. Mauetz ades onpieitz me
faitz plus bo.
No sai nuill oc p(er) qieu des uostre no. P(er)o
souen tornon miei ris enplor. Et ieu
cum folz ai ioi dema dolor. Edemamort
qan uei uostra faisso. Col basalencs
cab ioi sanet aucir. Q and el miraill
si remiret esi ui. Tot atressi etz uos mi
raills demi. Q ue maucietz qan uos
uei nius remir.

Euous encal qan uezetz morir. A
bans ofaitz demi tot atressi. C um del
enfan cab un maraboti. Fai hom del
plor sebrar edepartir. Epois qand es
tornatz enalegrier. Et hom lestrai so
qeil donet eil tol. Et el adoncs plora
efai maior dol. Dos aitans plus q(ue) non
fetz daprimier.
 


T iriaca ges uostre pretz non col. Demeil
lurar cuoi ualetz mai q(ue) hier.
  • letto 305 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

Naimerics depiguillan.
Naimerics de Piguillan.
 
                                                                                                         I
S j cum l albres que p(er) sobrecargar.

   fraing si mezeis epert son fruig

e se. Ai eu p(er)dut ma bella dompna eme.

Emos engeins si fraing p(er) sobramar.

pero sitot me sui apoderatz. Anc iorn

non fi mon dan ad escien. Anceis cuich

far tot so q(ue) fatz ab sen. Mas er conosc

q(ue) trop sobrail foudatz.
Sj cum l'albres que per sobrecargar,
fraing si mezeis e pert son fruig e se,
ai eu perdut ma bella dompna e me
e mos engeins si fraing, per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc iorn non fi mon dan ad escien;
anceis cuich far tot so que fatz ab sen,
mas er conosc que trop sobra il foudatz.
                                                      II
Enon es bon com sia trop senatz. Que

asazos non segua son talen. E si noja de

chascun mesclamen. Non es bona sola

luna meitatz. Ben es deuen hom p(er) so

bresaber. Necis enuai maintas uetz

folleian. P(er)que seschai com an enlucr

mesclan. Sen ab foudat quils sap gen

retener. 
E non es bon c'om sia trop senatz
que a sazos non segua son talen;
et si no·j a de chascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben es deven hom, per sobresaber,
necis, e·n vai maintas vetz folleian,
per que s'eschai c'om an en lucr mesclan
sen ab foudat,quils sap gen retener.
                                           III
L as qieu non ai mi mezeis enpoder. Anz

uau mon dan enqueren ecercan. euoill

trop mais p(er)dre efar mon dan. Ab uos

dompna cab autra conquerer. Canese

cuich far en aqest dan mon pro. E q(ue)

sauis enaqesta follor. P(er)o alei defol fin

amador. Mauetz ades onpieitz me

faitz plus bo.
Las! Q'ieu non ai mi mezeis en poder,
anz vau mon dan enqueren e cercan;
e voill trop mais perdre e far mon dan
ab vos, dompna, c'ab autra conquerer;
canese cuich far en aqest dan mon pro
e que savis en aqesta follor;
pero, a lei de fol fin amador,
m'avetz ades, on pieitz me faitz, plus bo.
                                   IV
No sai nuill oc p(er) qieu des uostre no. P(er)o

souen tornon miei ris enplor. Et ieu

cum folz ai ioi dema dolor. Edemamort

qan uei uostra faisso. Col basalencs

cab ioi sanet aucir. Q and el miraill

si remiret esi ui. Tot atressi etz uos mi

raills demi. Q ue maucietz qan uos

uei nius remir.
No sai nuill "oc" per q'ieu des vostre "no",
pero soven tornon miei ris en plor;
et ieu cum folz ai ioi de ma dolor
e de ma mort, can vei vostra faisso.
Co·l basalencs c'ab ioi s'anet aucir,
qand el miraill si remiret eis vi,
tot atressi etz vos miraills de mi,
que m'aucietz quan vos vei ni·us remir.
                                                    V
 Euous encal qan uezetz morir. A

bans ofaitz demi tot atressi. C um del

enfan cab un maraboti. Fai hom del

plor sebrar edepartir. Epois qand es

tornatz enalegrier. Et hom lestrai so

qeil donet eil tol. Et el adoncs plora

efai maior dol. Dos aitans plus q(ue) non

fetz daprimier.
E vous en cal qan mi vezetz morir;
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan c'ab un maraboti
fai hom del plor sebrar e departir,
e pois qand es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so qeil donet eil tol,
et el adoncs plora e fai maior dol
dos aitans plus que non fetz da primier.
 
                                                               T
T iriaca ges uostre pretz non col. Demeil

lurar cuoi ualetz mai q(ue) hier.
Tiriaca, ges vostre pretz no col
de meillurar, c'uoi valetz mai que hier.
  • letto 230 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

  • letto 265 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-219

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0275