A cura di Emanuele Ardore
v1 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Sj cum l'albres que per sobrecargar,
Si cum l'albres que per sobrecargar, Si cum l'arbres que per sobrecargar, Si cum l'albres qui per sobrecargar, Si come l'albre qe per sobrecargar, Issi com l'arbres qi per sobrecargar, Si com l'albres que per sobrecargar, Si com l'albre que per sobrecargar, Sj con l’albres qe per sobrecargar, Sj con l’albres qi per sobrecargar, Sj con l’albres que per sobrecargar, Si com l’arbres qe per sobrecargar, Aissi con l’arbre qi per sobrecarga, Si com l’albre que per sobrecargar, Si com l’arbres qe per sobracargar, Si con larbres qe per sobrecargar, Si com l’albres que per sobrecargar, Aissi com l’arbres qe per sobrecargar, Si com l’albre que per sobrecargar, Si com l’albre que per sobrecargar, |
v2 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
fraing si mezeis e pert son fruig e se, fraing si mezeis e pert son fruig e se, frang se meteys e pert son frug e se, fraing si mezeis e pert son frug e se, , fraig si meteus e pert son fruiz e se, fraing si mezeis e pert son frug, per sobramar, franh si mezeis e pert son frug e se, fraing si mezeis e pert son frug e se, frainh si mezeis e pert son fruch e se, fraig si meteis e per son frug e se, fraing se meteis et pert sono fruit et se, faing si meteis e pert son fruic e se, franh si meteis e pert lo frug e se, fraing si meteis et pert son fruit et se, fraing si metens e pert son frug e se, franh si mezeus e pert son fruit e se, frain se meteis et perd son fruit et se, frainh si mezeis e pert son frug e se, franh si mezeus e pert son fruit, e se, |
v3 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
ai eu perdut ma bella dompna e me ai eu perdut ma bella dompna e me ai perduda ma belha dona e me hai eu perdut ma bela don e me , ai eu perduda ma bella dona e me , ai hieu perdut ma bella dompne e me ai perduda ma bella domne me aissi ai ieu perdut ma donna e me ai perduda ma bella dompna e me ai eu perdut ma bella dona et me ai eu perduda ma bella ma dona e ay yeu p(er)dut ma bela done me ai eu perdut ma bella dompna et me ai perdut ma bella domna e me ai ieu perdut ma bella dona me ai perdut ma bella domna et me ai ieu perdut ma bella domn et me ai ieu perdut ma bella done e me |
v4 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
e mos engeins si fraing, per sobramar. e mas engeins se fraing per sobramar. e mon entier sen frag, per sobramar. e mons geiuz se fraing, per sobramar. , e mo enter sen frach, per sobramar. , e mos engenhs ses fruitz, per sobramar. e mon entier sen frag, per sobramar. e mon entier sen frach, per sobramar. e mon entier sen frag, per sobramar. e mon enter se fraing per sobramar. mon entere sen frac per sobramar. e mon entier sen frag, per sobramar. et mon enter se fraing, per sobramar. e mon enter son fraig, per sobramar. e moi engensi ses fraig per sobramar. e mon enter sen fraing, per sobramar. et mon entier sen frainh per sobramar. e mos engenhs ses fraitz, per sobramar. |
v5 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Pero, sitot me sui apoderatz, Pero, sitot sui apoderatz, Pero, sitot mi suj despoderatz, Pero, sitot me soi apoderat, , Pero, setut mi sui apoderatz, Pero, sitot men sui apoderatz, Pero, sitot me soi apoderatz, Pero, sitot men soi apodertz, Pero, sitot me sui apoderatz, Pero, sitot men soi apoderatz, Pero, setot me soi apoderatz, Po, se eut men sui apoderaz, Pero, sitot mi soi apoderatz, Pero, setot me soi apoderatz, Pero, sitot men son apoderatz, , Pero, setot me son apoderatz, Pero, sitot mi soi apoderatz, |
v6 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
anc iorn non fi mon dan ad escien; anc iorn non fi mon dan ad escien; anc iorn no mon dan ad escien; anc iorn non fi mon dan a escien; , anc iorn no fi mon dan ad escien; anc iorn non fi i mon dan ab ensien; anc iorn non fis mon dan az essien; anc iorn non fi mon dan ab ensien; anc iorn non fis mon dan a escien; anc iorn non fi mon dan ab esien; anc iorn non fi mon dan e escien; anc iorn no fi mon dan ad essien; anc iorn no fi mon dan ad essien; anc iorn non fi mon dan a escien; anc iorn non fiz mon dan ad escien: , anc iorn non fi mon dan ad esien; anc iorn non fis mon dan ad encien; |
v7 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
anceis cuich far tot so que fatz ab sen, anceis cuich far tot so que fatz ab sen, enans cug far tot so que fatz ab sen, anceis cuit far tot so qe faz ab sen, , anz enant far tot so qe faz ab sen, anz en cug far tot so que i fas ab sen, anseis cug far tot so que fauc ab sen, anz en cug far tot so qui fas ab sen, anz me cug far tot qan qe fatz ab sen, a men cug far tot so quen fatz ab sen, enanz cuit far tor zo qant fatz ab sen, anz en cuic far tut so que fas ab sen, e non cug fai tot so que fas ab sen, enanz cuit far tot zo qant faz ab sen, anz en cug far tot qant en faz ab sen, , , ans en cug far tot so que fauc ab sin, |
v8 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
mas er conosc que trop sobra il foudatz. mas er conosc que trop sobra il foudatz. mar ar conosc que trop sobra·l foudatz. mas er conosc que trop sobra·l foldaz. , mas ar conosc qe trop sobra·l foldiz. mas er conosc que trop sobra·l foudatz. mar er conosc que trop sobra·l foudirz. mas er conosc que trop sobra∙l foudaz. mas ar conosc qe trop sobra∙l foudatz. mas ar conosc que trop sobra∙l foudatz. mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz. mas ar conosc que trop sobra foldaz. mas er conosc que trop pueial foldiz. mais ar cognosc qe tro sobra·l foldaz. mar ar conosc qe trop sobra il foudatz. , mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz. mas er conosc que trop sobra·l foudatz. |
v9 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
E non es bon c'om sia trop senatz E non es bon c'om sia trop senatz E non es bo qu'om sia tan senatz E no es bon c'om sia trop senaz , E no es bo c'om sia trop senaz E non es bon c'om sia tro senatz, E non es bo c’om sia trop senatz E non es bon c’om sia trop senatz Mas non es bon q’om sia trop senatz E non es bon c’om sia totz senatz E non es ben c’om sia tot senatz E non es ben qe hom sia tro seinaz E non es bo c’om sia trop senatz Et non es ben c’om sia tot senaz E non es bon c’om sia truep senatz , E non es ben q’om sia tot asennaz E non es bon c’om sia trop sennatz |
v10 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
que a sazos non segua son talen; que a sazos non sega son talen; que a sazo no sega son talen; que a sazos non sega son talen; , qe a sazos no segua son talan; que a sason non siega son talen; Que a sazos non segua son talen; que a sason non siega son talen; Mas a sazon sega hom son talen; que sazos non siega son talen; qe a sazon non sega son talen; qe a sazos ne segual so talenz; que a sazos na sega son talen; qe a sazon non sega son talen; qe a saizon non sega son talen; , qe a sazon non sega son talen; que as sazos non saega son talen; |
v11 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
et si no·j a de chascun mesclamen, e si no·i a de chascun mesclamen, e si no·i a de quascu mesclamen, e si no·i a des chascu mesclamen, , e si no·i a de chascus mesclamen, e si non i a de chasun mesclamen, e si no∙i a de cascu mesclamen, e si no∙i a de chascun mesclamen, e si a luec non fa hom mesclamen, e si no∙i a de chascun mesclamen, et se no∙i a de chascun mesclamen, e si no∙i a de chascun mesclamen, car si no∙y a de cascun mesclamen, et se no∙i a de chascun mesclamen, car si no·i a de chascu mesclamen, , e se no∙i a de quascun mesclamen, es si non y an de cascun mesclamen, |
v12 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
non es bona sola l'una meitatz. non es bona sola l'una meitatz. non es bona sola l'una mitatz. non es bona sola l'una meitaz. , non es bona sola l'una meitaz. non es bona sola l'una mitatz. non es bona sola l’una meitatz. non es bona sola l’una mitatz. non es bona sola l’una meitatz. non es bona solla una mitatz. non es bona sola l’una mitatz. ne bona sola l’una meitaz. non es bona una sola meitatz. non es bona sola l’una mitaz. non es bona sola l’una meitatz. ,, non es bona sola l’una mitaz. non es bona sola l’una mitatz. |
v13 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Ben es deven hom, per sobresaber, Ben es devsn hom, per sobresaber, Quar be·s deve hom, per sobresaber, Que be es deven om, per sobresaber, , Car ben deve hom, per sobresaber, Car ben deven hom, per sobresaber Que bes deve hom per sobresaber, Car ben deven hom, per sobresaber, Ben es deven hom, per sobresaber, Car ben deven hom, per sobresaber, Car ben deven hom, per sobrasaber, Car bieu deven hom, per sobresaber, Car be save hom, per sobresaber, Qar ben deven hom, per sobrasaber, Car ben deven hom, per sobresaber, , Qar ben deven hom, per sobresaber, Car bon es hom, par trop sobresaber, |
v14 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
necis, e·n vai maintas vetz folleian, nescis, e·n vai maintas vetz folleian, nescis, e·n vai moutas vertz folhejan, necis, e·n maingtos vez foleian, , nescis, e·n va maintas vez foleian, nesis, e·n vai maintas ves folleian, nessis, e∙n vai maintas ves folleian, nesis, e∙n vai maintas ves folleian, nescis, e∙n vai mantas ves folleian, nesis, e·n va mantas vez folleian, nesis, e·n vai mantas vez foleian, nessis, eu va maintaz vez folian, nessis, e va mantas vetz foleyan, nesis, e·n vai mantas vez foleian, nescis, e∙n vai maintas vetz folleian, , nesis, e∙n vai mantas vez foleian, nescis, e∙n vai mantas ves folleian, |
v15 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
per que s'eschai c'om an en lucr mesclan per que s'eschai q'om an en luec mesclan per que s'eschai qu'om an en loc mesclan per que s'eschai com an en luc e mesclan , per qe s'eschai c'om an en loc mesclan per que s'eschai c'om an locs mesclan per que s’eschai com an en luec mesclan per qe s’eschai c’om an en locs mesclan per qe s’eschai q’om an el luec mesclan per que s’eschai c’om an en locs mesclan per qe s’eschai com an en lou mescar per que s’eschai con au en loc mesclan per que s’eschai com an locy mesclan per qe s’eschai con an en lou mesclan per qe s’eschai c’on an en loc mesclan , per qe s’eschai c’om aia en loc mesclan per que s’esquai c’om an a loic y mesclan |
v16 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
sen ab foudat,quils sap gen retener. sen ab foldat, quils sap gen retener. sens ab foudatz, que o sap retener. sen ab foldaz, qui o sap sap retener. , sen ab foldiz, qi sap gen retener. sen ab foudat, quil sap gen retener. sen ab foudat qui u sap gen retener. sen ab foudat, quil sap gen retener. sen e foudat, qis vol gen captener. sen ab foudat, quil sab gen retener. senz ab foldatz, qi o sab gen retener. sen a foldaz, qil sap gen retener. sen ab foldit, qui o sap retener. senz ab foldaz, qi o sab gen retener. sen ab foudat, q’il sab retener. , sens ab foldaz, qil sab gen retener. sen ab fol, quil sap gent retener. |
v17 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Las! Q'ieu non ai mi mezeis en poder, Las! Q'ieu non ai mi mezeis en poder, Las! Qu'ieu non ai me mezeis en poder, Lais! Q'eu non ai mi mezeis en poder, ais que non hai mi meteis en poder, Las! Qu'eu non ai mi metes en poder, Las! Qu'eu non ai mi mezeis em poder, Las! Qu’ieu non ai mi mezeis en poder, Las! Qu’eu non ai mi mezei em poder, Las! Q’ieu non ai mi mezeis en poder, Las! Qu’eu non ai mi meseis en poder, Las! Q’eu non ai mi meteis en pode, Las! Q’iu non ai mi metese m poder, Las! Qu'ieu non ai mi meteis en poder, Las! Q’eu non ai mi meteis en poder, Las! Q’eu non ai me mezeis en poder, , Las! Q’eu non ai mi meteis en poder, Las! Qu’ieu mez eis non ai mi em poder, |
v18 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
anz vau mon dan enqueren e cercan; anz vau mon dan enqueren e cercan; ans vau mo man enqueren e ceriquan; an vau mon dan enqueren e cerchan; anz vau mon mal enqeren e sercan; anz vauc mon mal enqeren e cerchan; anz vau mon mal enqueren e sercan; ans vauc mon dan enqueren e sercan; anz vau mon mal enquere e sercan; anz vau mon dan enqeren e sercan; anc vauc mo mal equeren e sercan; anz vau mon mal enqeren e cerqan; enz vauc mon mal qeren et chercan; ans va u mo mal enqueren e scan; anz vau mon mal enqeren et cerqan; anz vauc mon mal enqeren cercan; , ans vau mon mal enqeren e cercan; ans vau mo mal enquere e sercan; |
v19 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
e voill trop mais perdre e far mon dan eu vuoill trop mais perdre e far mon dan e vuelh trop mais perdre e far mon dan e voill trop mais perdre e far mon dan et au veill mais perdre e far mon dan per qu'eu voill mais perdre e far mon dan et eu voill mais perdre e fair mon dan e voilh trop mais perdre e far mon dan et eu voill mais perdre e fair mon dan e vueill trop mais perdre e far mon dan et ieu voil mais perdre farre mon dan e voill trop mais perdre et fair mon dar per qeu voil mais perdre et far mon dan e vuelh trop mays perdre e far mon dan et voill trop mai perdre et far mon dan e vol trop mais perdre e faire mon dan , e vail trop mais perdre e far mon dan per qu’ieu vuelh mai perdre e far mon dan |
v20 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
ab vos, dompna, c'ab autra conquerer; ab vos, dompna, c'ab autra conquerer; ab vos, dona, que autra conquerer; ab vos, domna, c'ab altra conquerer; ab vos, dompna, q'ab autra conqerer: ab vos, domna, c'ab altra conquerer; ab vos, domna, c'ab autra conquerrer; ab vos, dona, c’ab autra conquerer; ab vos, domna, c’ab autra conquerer; ab vos, donna, q’ab autra conqerer; ab vos, dompna, c’ab autra conquerer; ab vos, dompna, q’ab autra conqerer; ab vos, donna, q’ab autra conqerer; ab vos, dona, que autra conquerer; ab vos, dompna, q’ab autra conqerer; ab vos, donna, qe autra conqerer; , , ab vos, domna, c’ab autra conquerer; |
v21 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
canese cuich far en aqest dan mon pro canese cuig en aquest dan mon pro qu'ades cug far ab aquest dan mon pro c'anc se cuit far en aquest dan mon pro q'ades cuitz far ab aqest dan mon pro car eu cuiz far ab aqest dan mon pri c'ades cug far ab aquest dan mon pro c’anc se cug far en aquest dan mon pro c’ades cug far ab aquest dan mon pro Qar mi cuch far en aqest dan mon pro c’ades cug far ab aquest dan mon pro car eu cuit far ab aqest dan mon pro far eu cuich far ab aqest dan mon pro c’ades cug far ab aquest dan mon pro qar eu cuit far ab aqest dan mon pro c’anc sen cug far ab aqest dan mon pron . . car ieu cug far ab aquest dan mon pron
|
v22 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
e que savis en aqesta follor; e que savis en aquesta follor; e que savis ab aquesta folhor; e que savis en aquesta folor; e qe savis ab aqesta folor; e qe savis ab aqest folor; e que savis ab questa follor, e que savis en aquesta follor; e que favis ab questa follor; E qe savis en aqesta follor; e que savis ab aquesta folor; e qe savis ab aqesta follor; e qe savis ab aqesta folor; e que savis ab aquesta folor; et qe savis ab aqesta folor: e qe savis ab aqesta follor; . mon pro e qe savis ab qesta folor; e que savis ab aquesta follor: |
v23 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
pero, a lei de fol fin amador, pero, a lei de fol fin amador, pero, a ley de fi fol amador, pero, a lei de fi fin amador, pero, a lei de fol fin amador, pero, a lei de fol fui amador, pero, al lei de fol fin amador, pero, a lei de fol fin amador, pero, al lei de fol fin amador, pero, a lei de foll fin amador pero, a lei de fol fin amador, pero, a lei de fin fol amador, pero, a lei de fol fui amador, pero, a ley, de fol fin amador, pero, a lei de fin fol amador, pero, a lei de fol fin amador, . pero, a lei de fin fol amador, pero, al liei de fol fuy aimador, |
v24 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
m'avetz ades, on pieitz me faitz, plus bo. m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo. m'avetz ades, on piegz mi faigz, plus bo. m'avez ades, on pieiz mi faiz, plus be. m'avez ades, an pieiz mi faitz, pluis bo. m'avez ades, in prez mi fai plus bo. m'avetz torz temps, on pietz mi faitz, plus bon. m’aves ades, on plus mi faitz, mal plus bo. m’avetz totz temps, on pietz mi faitz, plus bo. m’aves ades, om pieg me fas, plus bo. m’aves tosteps, on pietz mi fatz, plus bon. m’avet ades, on piez mi fai, plus bon. m’avez adeiz, on peiz mi fai, plus bon. m’avetz ades, on peytz mi faitz, plus bo. m’avez ades, on piez mi fai, plus bon. m’avetz ades, on piegz mi faigz, plus bo. . m’aves ades, on pieg mi fa plus bon. m’avetz ades, hon piatz mi faitz, pus bo. |
v25 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
No sai nuill "oc" per q'ieu des vostre "no", Non sai nuill "hoc" per q'ieu des vostre "no", No sai nulh "oc" per qu'ieu des vostre "no", No sai null "oc" per q'ieu des vostre "no", Non sai nul "oc" per q'uei des vostre "no", Non sai nulz "oc" per q'eu des ure "no", Non sai null "hoc" per qu'eu des vostre "non", Non sai nuilh “oc” per qu’ieu des vostre “no”, Non sai nuil “hoc” per q’ueu des vostre “non”, Non sai null “oc” per q’ieu des vostre “no”, Non sai nuil “hoc” per qu’ieu des vostre “nom”, Non fai nul “oc” per q’eu des vostre “non”, No sai nulz “hoc” perqen des vostre “non”, No say nulh “oc” per qu’ieu des vostre “no”, No sai nul “oc” per q’eu des vostre “non”, Non sai nul hoc per q’eu des vostre “non”, . Non sai nul “hoc” per q’eu des vostre “non”, Non sai nul “oc” per qu’ieu des vostra “non”, |
v26 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
pero soven tornon miei ris en plor; pero soven tornon mei ris en plor; per que soven tornon mei ris en plor; pero soven torno mei ris en plor; pero soven torna mos ris en plor; pero soven torna mon ris en plor; pero soven torna mons ris en plor; pero soven tornon mei ris en plor; pero soven torna mons ris em plor; pero soven tornon miei ris en plor; pero soven torna mon ris en plor; pero soven tornon mei ris en plor; pero soven torna mon ris en plor; per que soven tornon miey ris en plor; pero soven tornon mei ris en plor; pero soven tornan meis ris en plor; . pero soven tornon mei ris en plor; pero soven torna mon ris em plor; |
v27 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
et ieu cum folz ai ioi de ma dolor et eu cum fols ai ioi de ma dolor et ieu cum folhs ai gaug de ma dolor et eu com fols ai ior di ma dolor et eu cum fols hai gaug de ma dolor et eu com fols al ioi de ma dolor et eu com fols ai gaug de ma dolor et hieu com fol ai ioi de ma dolor et eu com fols ai gaug de ma dolor ez ieu com fols ai ioi de ma dolor et ieu con fols ai gaug de ma dolor et eu com fol ai gaug de ma dolor et eu com folz ai ioi de ma dolor et veu comz fola y guaug de ma dolor et eu com fol ai gauz de ma dolor el s’ieu com fols ai gaug de ma dolor . et eu com fol ai gaus de ma dolor et ieu com foll ai ioy de ma dolor |
v28 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
e de ma mort, can vei vostra faisso. e de ma mort, qand vei vostra faisso. e de ma mort, quan vey vostra faisso. e di ma mort, qan vei vostra faizo. e de ma mort, qan vei vostra faisso. e de ma mort, qan mir vostra faizon. e de ma mort, quant mir vostra faisson. e de ma mort, quati vei vostra faisso. e de ma mort, qant mir vostra faison. e de ma mort, qan vei vostra faisso. e de ma mort, cant vir vostra faisson. e de ma mort, qan mir vostra faizon. e de ma mort, quan mir vostra faison. e de ma mort, can mir vostra faysos. et de ma mort, qan mir vostra faizon. cant ieu remir vostra gaia faizon. . e de ma mort, qan mir vostra faison. e de ma mort, can mir vostras faisso. |
v29 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Co·l basalencs c'ab ioi s'anet aucir, Co·l basalensc c'ab ioi s'anet aucir, Quo·l bazalesc qu'ab ioy s'anet aucir, Co·l basalesc c'ab ioi s'anet auzir, Co·l basalisc q'ab ioi s'anet aucir, Co·l baselisc q'ab ioi s'anet aucir, Co·l basalese c'ab ioi s'anet ausir, Co∙l balezi cap ioi s’anet aussir, Co∙l basalesc c’ab ioi s’anet ausir, Qo∙l bazalesc q’ab ioi s’anet aizir, Con bazelesc c’ab ioi s’anet ausir, Co∙l baselesc q’ab ioi s’anet a ocir, Co∙l baselisc c’ab ioi s’anet aucire, Co∙l balaric c’ap ioi s’anet auissir, Co∙l basalesc q’ab ioi s’anet aucir, Col baicelis c’ab ioi s’anez aucir, . Co∙l basalesc q’al ioie s’anet a acire, Co∙ls baisalics c’ab ior s’anet auzire, |
v30 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
qand el miraill si remiret eis vi, qand el miraill se remiret eis vi, quant el miralh se remiret es vj, can el miraill se remiret e·s vi, qan el miraill se remiret e·s vi, can el mirail se remiret e·s vi, quant el mirail se remiret e·s vi, quant el mirailh se remiret e∙s vi, quant el mirail se remiret e·s vi, qant el mirailh se remiret e∙s vi, cant el mirail se remiret e∙s vi, qant el miral se remiret e∙s vi, qan el mirail se remiret e se vi, cant el miralh se remiret e∙s vi, qant el miral se remiret e∙s vi, cant el mirail se rem e·s vi, . qant el mirail se remireg e∙s vi, canto ol mirail se remiret e∙s vi, |
v31 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
tot atressi etz vos miraills de mi, tot atressi etz ves mirails a mi, tot atressi etz vos miralh de mj, tot autresi es vos miraillz a mi, tot eissament es vos miraillz a mi, tot eissam es vos miraill ab mi, tot eissiamen es vos miraill a mi, tot autressi et vos mirailhs a mi, tot eissamen es vos mirail a mi, tot enaissi es vos miralls a mi, tot eissames vos mirail a mi, tot autresi es vos miral a mi, tot eissimen es vos mirail ab me, tot atressi et vos miralh a mi, tot autresi es vos miral a mi, tot atressi es vos miralse mi, . tot autressi es vos mirail a mi, tot eissamen es vos mirals a mi, |
v32 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
que m'aucietz quan vos vei ni·us remir. que m'aucietz qan vos vei ni·us remir. que m'aucietz quan vos vei ni·us remir. qiu m'auciez can vos veg ni·os remir. qe m'auciez qan vos vei ni·us remir. qe m'auciez qan vos vei ni·os remir. que m'ausies quan nos vei ni·us remir. que m’ausizet quan vos vei ni·us remir. que m’ausies qan vos o vei ni∙us remir. qe m’auzises qan vos ve eus remir. que m’ausizetz cant vos vei ni∙us remir. que m’auciez qan vos vei ne∙os remir. qe m’aucies qan vos vei mos remir. que m’aussizetz can vos vey eus remir et m’auciez qan vos vei ne∙os remir. qe m’aucietz cant vos vei ni vos remir. . qe m’auciez qan vos vei ne∙us remir. que m'auzyetz can vos vei ni∙us remir. |
v33 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
E vous en cal qan mi vezetz morir; E nous en cal qan mi vezetz morir; A vos no·n cal quan me vezetz morir; E nous an cal qan mi vezez morir; . E nous en cal qa mi vedez morir; E nous en cal can mi vezes morir; E nous en qual quan mi vezetz morir; E nous en cal qan mi vezes morir; E nous en cal qan mi vezes morir; E nous en cal cant mi vezes morir; Et nous en cail qan mi vedez morir; E vos no∙n cal can mi vedes morir; A vos no∙n cal can me vezetz murir; Et nos en cal qan mi vedez morir; A vos no·n cal mi vezetz morir; . E nous en cal qan mi vedez morir; A nous en cal can mi vezet morir; |
v34 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
abans o faitz de mi tot atressi abanz o faitz de mi tot atressi abans o faitz de mj tot enaissi abanz o faiz di mi tot atreissi . abanz o faiz de mi tot enaissi abanz o faitz de mi tot enaisi enans ho faitz de me torz autressi abanz o faitz de mi tot enaisi enanz o fas de mi tot atresi abanz a faitz de mi tot enaisi abanz o fai de mi tot enaisi abanz o faiz de mi tot enaissi abans o faitz de mi tot atressi abanz o fai de mi tot enaissi abanz o fais de me tot atressi . abanz o fai de mi tot enaisi abans o faitz de mi tot enaissi |
v35 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
cum de l'enfan c'ab un maraboti cum de l'enfan c'ab un maraboti cum de l'enfan qu'ab un matabeti com de l'enfan c'ab u marabuti . con de l'enfan q'ab un maraboti com de l'enfan c'ab un marabutin com de l’enfan qu’ab un maraboti com de l’enfan c’ab un maraburui com a l’enfan q’ab un maraboti con de l’enfan c’ab un maraboti com de l’enfant c’ab un maraboti con de l’enfan ab un maraboti cum de l’efan c’ab un maraboti com de l’enfant c’ab un maraboti com de l’enfan c’ab un maraboti . com de l’enfant q’ab un marabotti com a l’efan c’ab un marapori |
v36 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
fai hom del plor sebrar e departir, fai hom del plor sebrar e departir, fai hom del plor laissar e departir, fai om del plor sebrar e departir, .. fai hom del plo laissar e departir, fai hom de plor laissar e departir, fai hom del plor sebrar e departir, fa hom de plor laissar e departir, fai hom de plor de sebrar e partir, fai hom de plor laissar e deprtir, fai om del plor laissar et departir; fai hom de plor laissar et departir, far hom laysar de plor e departir, fai hom del plor laissar et departir, fa on laissar de plor e departir, . fai hom del plor laissar et departir, fai hom del plor laissar e departir, |
v37 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
e pois qand es tornatz en alegrier e puois qand es tornatz en alegrier e pueys quant es tornatz en alegrier e puois qan es tornaz en alegrer . e pois qan es tornatz en alegrer e pois quant es tornatz en alegrier e pueis quant es tornatz en alegrier e puois qant es tornatz en alegrier e pueis qant es tornatz en alegrier e pueis cant es tornat en alegrier et pois qant es tornatz en alegrer e puis qan et tornaz en alegrer e pueis cant es tornatz en alegrier et pois qant es tornaz en alegrer e pois cant es tornatz en l’alegrier , e pois qant es tornaz en allegrer e puois cant es tornat en alegrier |
v38 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
et hom l'estrai so qe il donet e il tol, et hom l'estrai so qe il donet e il tol, et hom l'estrai so que·l donet e·l tol, et om l'estrai so que ill donet e ill tol, , et hom l'estrai so qu ill donet e il tol, et hom l'estrai so que·l donet e·l tol, et hom l’estrai so que ilh donet e ilh tol, et hom l’estrai so que∙l donet e∙l tol, e hom il l’estrai co qe∙l donet e·l tol, et hom l’estrai so que∙l donet e·l tal, et hom l’estrai zo qe∙l donet e∙l toll, et hom s’estrai so qe il donet e·l tol, et hom l’estray so que∙l donet e∙l tol, et om l’estrai zo qe·ll donet e·l toll, et om l'esrai zo q’il donet e il tol, , e hom l’estrai so qe∙l donet e∙l toill, et hom l’estrai so que∙l la dat e·l tol, |
v39 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
et el adoncs plora e fai maior dol et el adoncs plora e fai maior dol mais n'es iratz et ha mil tans de dol et ill adonc plora e fai maior dol , et el adonc plore fai meior dol et el adoncs plore fai maior dol et el adonce plore fai maior dol et el adonc plore fai maior dol adoncs plora e mena maior dol et el adoncs plore fai maior dol et el adonc plora et fai maier doll et el adoc plor ei fai maior et el adony plore fay maior dol et el adonc plora et ai maier doll et el adonc plora e fai maier dol , et el adonc plora et fai maior doill et el adonys plor e fai maier dol |
v40 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
dos aitans plus que non fetz da primier. dos aitans plus que no fetz de primier. e plora mais que no fetz de premier. plus que no fez de primer. , mil aitan plus qe non fez de premer. dos aitanz plus que non fetz de premier. mil aitans plus que non fes de premier. dos aitanz plus qe non fez de premier. mil aitan plus qe non fes da primier. dos aitanz plus que non fe de premier. mil tant plus fort qe non fez de primer. mil aitesri plus qe non des de primer. pus p.i.c. que no fey de premier. mil tant plus fort qe no fez de primer. plus per un cent qe non fes de primeir. , mil aitant plus qe non fes de primer. mil aitan plus que non dar de premier. |
v41 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
Tiriaca, ges vostre pretz no col Tiriaca, ies vostre pretz non col Reys Castellas, ges vostre pretz no col , , , Triaca, ges vostre pretz non col , Tiriaca, ges vostre pretz non col , Tiriada, ges vostres pretz non cal Bel Castelan, ges vostre prez non tol , , Bel Castelan, ges vostre prez non toll , , Res Castellan, ges vostre press non cal , . |
v42 | A B C D Fa G I J K M N P Q R S a² b¹ c f kappa |
de meillurar, c'uoi valetz mai que hier. de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. de melhurar, c'uey val pro mais que hier. , , , de meilhurar, c'uei val mais que ier. , de meillurar, c’uei val mais que ier. , De meillurar, cui ei val mais plus que ier. de mellurar, q’oi val pro mais qe her. , , de meillurar, q’oi val pro mais qe her. , , de mellurar, q’ui vol pro mais qe er. , , |
![]() |
Naimerics depiguillan. |
![]() |
Enon es bon com sia trop senatz. Que
asazos non segua son talen. E si noja de chascun mesclamen. Non es bona sola luna meitatz. Ben es deuen hom p(er) so bresaber. Necis enuai maintas uetz folleian. P(er)que seschai com an enlucr mesclan. Sen ab foudat quils sap gen retener. L as qieu non ai mi mezeis enpoder. Anz uau mon dan enqueren ecercan. euoill trop mais p(er)dre efar mon dan. Ab uos dompna cab autra conquerer. Canese cuich far en aqest dan mon pro. E q(ue) sauis enaqesta follor. P(er)o alei defol fin amador. Mauetz ades onpieitz me faitz plus bo. No sai nuill oc p(er) qieu des uostre no. P(er)o souen tornon miei ris enplor. Et ieu cum folz ai ioi dema dolor. Edemamort qan uei uostra faisso. Col basalencs cab ioi sanet aucir. Q and el miraill si remiret esi ui. Tot atressi etz uos mi raills demi. Q ue maucietz qan uos uei nius remir. Euous encal qan uezetz morir. A T iriaca ges uostre pretz non col. Demeil lurar cuoi ualetz mai q(ue) hier. |
Naimerics depiguillan. |
Naimerics de Piguillan.
|
I | |
S j cum l albres que p(er) sobrecargar. fraing si mezeis epert son fruig e se. Ai eu p(er)dut ma bella dompna eme. Emos engeins si fraing p(er) sobramar. pero sitot me sui apoderatz. Anc iorn non fi mon dan ad escien. Anceis cuich far tot so q(ue) fatz ab sen. Mas er conosc q(ue) trop sobrail foudatz. |
Sj cum l'albres que per sobrecargar, fraing si mezeis e pert son fruig e se, ai eu perdut ma bella dompna e me e mos engeins si fraing, per sobramar. Pero, sitot me sui apoderatz, anc iorn non fi mon dan ad escien; anceis cuich far tot so que fatz ab sen, mas er conosc que trop sobra il foudatz. |
II | |
Enon es bon com sia trop senatz. Que asazos non segua son talen. E si noja de chascun mesclamen. Non es bona sola luna meitatz. Ben es deuen hom p(er) so bresaber. Necis enuai maintas uetz folleian. P(er)que seschai com an enlucr mesclan. Sen ab foudat quils sap gen retener. |
E non es bon c'om sia trop senatz que a sazos non segua son talen; et si no·j a de chascun mesclamen, non es bona sola l'una meitatz. Ben es deven hom, per sobresaber, necis, e·n vai maintas vetz folleian, per que s'eschai c'om an en lucr mesclan sen ab foudat,quils sap gen retener. |
III | |
L as qieu non ai mi mezeis enpoder. Anz uau mon dan enqueren ecercan. euoill trop mais p(er)dre efar mon dan. Ab uos dompna cab autra conquerer. Canese cuich far en aqest dan mon pro. E q(ue) sauis enaqesta follor. P(er)o alei defol fin amador. Mauetz ades onpieitz me faitz plus bo. |
Las! Q'ieu non ai mi mezeis en poder, anz vau mon dan enqueren e cercan; e voill trop mais perdre e far mon dan ab vos, dompna, c'ab autra conquerer; canese cuich far en aqest dan mon pro e que savis en aqesta follor; pero, a lei de fol fin amador, m'avetz ades, on pieitz me faitz, plus bo. |
IV | |
No sai nuill oc p(er) qieu des uostre no. P(er)o souen tornon miei ris enplor. Et ieu cum folz ai ioi dema dolor. Edemamort qan uei uostra faisso. Col basalencs cab ioi sanet aucir. Q and el miraill si remiret esi ui. Tot atressi etz uos mi raills demi. Q ue maucietz qan uos uei nius remir. |
No sai nuill "oc" per q'ieu des vostre "no", pero soven tornon miei ris en plor; et ieu cum folz ai ioi de ma dolor e de ma mort, can vei vostra faisso. Co·l basalencs c'ab ioi s'anet aucir, qand el miraill si remiret eis vi, tot atressi etz vos miraills de mi, que m'aucietz quan vos vei ni·us remir. |
V | |
Euous encal qan uezetz morir. A bans ofaitz demi tot atressi. C um del enfan cab un maraboti. Fai hom del plor sebrar edepartir. Epois qand es tornatz enalegrier. Et hom lestrai so qeil donet eil tol. Et el adoncs plora efai maior dol. Dos aitans plus q(ue) non fetz daprimier. |
E vous en cal qan mi vezetz morir; abans o faitz de mi tot atressi cum de l'enfan c'ab un maraboti fai hom del plor sebrar e departir, e pois qand es tornatz en alegrier et hom l'estrai so qeil donet eil tol, et el adoncs plora e fai maior dol dos aitans plus que non fetz da primier. |
T | |
T iriaca ges uostre pretz non col. Demeil lurar cuoi ualetz mai q(ue) hier. |
Tiriaca, ges vostre pretz no col de meillurar, c'uoi valetz mai que hier. |
![]() |
Naimerics depiguillan.
S i cum lalbres que p(er) sobrecargar. E non es bon com sia trop senatz. Q(ue) a sazos non sega son talen. e si noia de chascun mesclamen. non es bo na sola luna meitatz. ben es deusn hom p(er) sobre saber. nescis enuai main tas uetz folleian. p(er) que seschai qom an enluec mesclan. Sen ab foldat quils sap gen retener. L as qieu non ai mi mezeis enpoder. anz uau mon dan enq(uer)en ecercan. euuoill trop mais p(er)dre efar mon dan. ab uos dompna cab autra con querer. canese cuig far enaquest dan mon pro. eq(ue) sauis enaquesta follor. pero alei de fol fin amador. Ma uetz ades onpieitz mi faitz plus bo. N on sai nuill hoc p(er) qieu des uostre no. pero souen tornon mei risenplor.
|
![]() |
et eu cum fols ai ioi dema dolor. e de
ma mort qand uei uostra faisso. col basalencs cab ioi sanet aucir. Qand el miraill se remiret eis ui. tot atres si etz ues mirails ami. Q(ue) maucietz qan uos uei nius remir. E nous encal qan mi uezetz morir. abanz ofaitz demi tot atressi. cu(m) del enfan cab un maraboti. Fai hom del plor sebrar edepartir. epuois qand es tornatz enalegrier. et hom lestrai so qeil donet eil tolo. et el adoncs plo ra efai maior dol. dos aitans plus que nofetz deprimier. T iriaca ies uostre pretz non col. de maillurar cuoi ualetz mais q(ue) hier. |
Naimerics depiguillan. |
Naimerics de Piguillan
|
I | |
S i cum lalbres que p(er) sobrecargar. fraing si mezeis epert son fruig e se. ai eu p(er)dut ma bella dompna e me. emas engeins se fraing p(er) sobra mar. p(er)o si tot sui apoderatz. anc iorn non fi mon dan adescien. anceis cuich far tot so que fatz ab sen. Mas er conosc q(ue) trop sobrail foudatz. |
Si cum l'albres que per sobrecargar, fraing si mezeis e pert son fruig e se, ai eu perdut ma bella dompna e me e mas engeins se fraing per sobramar. Pero, sitot sui apoderatz, anc iorn non fi mon dan ad escien; anceis cuich far tot so que fatz ab sen, mas er conosc que trop sobrail foudatz. |
II | |
E non es bon com sia trop senatz. Q(ue) a sazos non sega son talen. e si noia de chascun mesclamen. non es bo na sola luna meitatz. ben es deusn hom p(er) sobre saber. nescis enuai main tas uetz folleian. p(er) que seschai qom an enluec mesclan. Sen ab foldat quils sap gen retener. |
E non es bon c'om sia trop senatz que a sazos non sega son talen; e si no·i a de chascun mesclamen, non es bona sola l'una meitatz. Ben es devsn hom, per sobresaber, nescis, en vai maintas vetz folleian, per que s'eschai q'om an en luec mesclan sen ab foldat, quils sap gen retener. |
III | |
L as qieu non ai mi mezeis enpoder. anz uau mon dan enq(uer)en ecercan. euuoill trop mais p(er)dre efar mon dan. ab uos dompna cab autra con querer. canese cuig far enaquest dan mon pro. eq(ue) sauis enaquesta follor. pero alei de fol fin amador. Ma uetz ades onpieitz mi faitz plus bo. |
Las! Q'ieu non ai mi mezeis en poder, anz vau mon dan enqueren e cercan; eu vuoill trop mais perdre e far mon dan ab vos, dompna, c'ab autra conquerer; canese cuig en aquest dan mon pro e que savis en aquesta follor; pero, a lei de fol fin amador, m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo. |
IV | |
N on sai nuill hoc p(er) qieu des uostre no. pero souen tornon mei risenplor. et eu cum fols ai ioi dema dolor. e de ma mort qand uei uostra faisso. col basalencs cab ioi sanet aucir. Qand el miraill se remiret eis ui. tot atres si etz ues mirails ami. Q(ue) maucietz qan uos uei nius remir. |
Non sai nuill "hoc" per q'ieu des vostre "no", pero soven tornon mei ris en plor; et eu cum fols ai ioi de ma dolor e de ma mort, qand vei vostra faisso. Co·l basalensc c'ab ioi s'anet aucir, qand el miraill se remiret eis vi, tot atressi etz ves mirails a mi, que m'aucietz qan vos vei ni·us remir. |
V | |
E nous encal qan mi uezetz morir. abanz ofaitz demi tot atressi. cu(m) del enfan cab un maraboti. Fai hom del plor sebrar edepartir. epuois qand es tornatz enalegrier. et hom lestrai so qeil donet eil tolo. et el adoncs plo ra efai maior dol. dos aitans plus que nofetz deprimier. |
E nous en cal qan mi vezetz morir; abanz o faitz de mi tot atressi cum de l'enfan c'ab un maraboti fai hom del plor sebrar e departir, e puois qand es tornatz en alegrier et hom l'estrai so qeil donet eil tol, et el adoncs plora e fai maior dol dos aitans plus que no fetz de primier. |
T | |
T iriaca ies uostre pretz non col. de maillurar cuoi ualetz mais q(ue) hier. |
Tiriaca, ies vostre pretz non col de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. |
![]() |
Ay
S i cum larbres meirics de pe que per sobre cargar. gul' frang se meteys e pert so(n) frug e se. ai perduda ma belha donae me. e mon entier sen frag per sobra mar. pero si tot mi suj despoderatz. anc iorn no fi mo(n) dan ad escien. enans cug far tot so que fatz ab sen. mas ar conosc que trop sobral foudatz. E non es bo quom sia tan senatz . que a sazo no sega son talen. e si noi ha de quasqu mesclamen. no(n) es bona sola luna mitatz. quar bes deue hom per sobre saber. nescis en uai moutas uetz folhejan. per que seschai quom an enloc mes clan. sens ab foudatz q(ue) o sap retener(r). Las q(ui)eu non ai me mezeis en po der. ans uau mo mal enqueren e |
![]() |
ceriquan. e uuelh trop mais p(er)dre
e far mondan. ab uos dona que autra conquerer. qua des cug far ab aquest dan mon pro. e q(ue) saui(s) ab aquesta folhor. pero aley de fi fol amador. mauetz a des on piegz mi faigz plus bo. No sai nulh oc per q(ui)eu des uostre no. per que souen tornon mei ris en plor. (et) ieu cum folhs ai gaug de ma dolor. e de ma mort quan uey uostra faisso. quol bazales q(ua)b ioy sanet aucir. quant el miralh se remiret es uj. tot atressi etz uos miralh de mj. que maucietz qua(n) uos uei nius remir. A uos non cal quan me uezetz morir. abans o faitz de mj tot en aissi. cum del enfan quab un mo tabeti. fai hom del plor laissar e de partir. e pueys quant es tornatz en alegrier. (et) hom lestrai so quel donet el tol. mais nes iratz (et) ha miltans de dol. e plora mais que no fetz de premier. Reys castellas ges uostre pretz no col. de melhurar cuey ual pro mais que hier. |
Ay |
Aymerics de Pegullan
|
I | |
S i cum larbres meirics de pe que per sobre cargar. gul' frang se meteys e pert so(n) frug e se. ai perduda ma belha donae me. e mon entier sen frag per sobra mar. pero si tot mi suj despoderatz. anc iorn no fi mo(n) dan ad escien. enans cug far tot so que fatz ab sen. mas ar conosc que trop sobral foudatz. |
Si cum l'arbres que per sobrecargar, frang se meteys e pert son frug e se, ai perduda ma belha dona e me e mon entier sen frag, per sobramar. Pero, sitot mi suj despoderatz, anc iorn no mon dan ad escien; enans cug far tot so que fatz ab sen, mar ar conosc que trop sobra·l foudatz. |
II | |
E non es bo quom sia tan senatz . que a sazo no sega son talen. e si noi ha de quasqu mesclamen. no(n) es bona sola luna mitatz. quar bes deue hom per sobre saber. nescis en uai moutas uetz folhejan. per que seschai quom an enloc mes clan. sens ab foudatz q(ue) o sap retener(r). |
E non es bo qu'om sia tan senatz que a sazo no sega son talen; e si no·i a de quascu mesclamen, non es bona sola l'una mitatz. Quar be·s deve hom, per sobresaber, nescis, e·n vai moutas vertz folhejan, per que s'eschai qu'om an en loc mesclan sens ab foudatz, que o sap retener. |
III | |
Las q(ui)eu non ai me mezeis en po der. ans uau mo mal enqueren e ceriquan. e uuelh trop mais p(er)dre e far mondan. ab uos dona que autra conquerer. qua des cug far ab aquest dan mon pro. e q(ue) saui(s) ab aquesta folhor. pero aley de fi fol amador. mauetz a des on piegz mi faigz plus bo. |
Las! Qu'ieu non ai me mezeis en poder, ans vau mo man enqueren e ceriquan; e vuelh trop mais perdre e far mon dan ab vos, dona, que autra conquerer; qu'ades cug far ab aquest dan mon pro e que savis ab aquesta folhor; pero, a ley de fi fol amador, m'avetz a des, on piegz mi faigz, plus bo. |
IV | |
No sai nulh oc per q(ui)eu des uostre no. per que souen tornon mei ris en plor. (et) ieu cum folhs ai gaug de ma dolor. e de ma mort quan uey uostra faisso. quol bazales q(ua)b ioy sanet aucir. quant el miralh se remiret es uj. tot atressi etz uos miralh de mj. que maucietz qua(n) uos uei nius remir. |
No sai nulh "oc" per qu'ieu des vostre "no", per que soven tornon mei ris en plor; et ieu cum folhs ai gaug de ma dolor e de ma mort, quan vey vostra faisso. Quo·l bazalesc qu'ab ioy s'anet aucir, quant el miralh se remiret es vj, tot atressi etz vos miralh de mj, que m'aucietz quan vos vei ni·us remir. |
V | |
A uos non cal quan me uezetz morir. abans o faitz de mj tot en aissi. cum del enfan quab un mo tabeti. fai hom del plor laissar e de partir. e pueys quant es tornatz en alegrier. (et) hom lestrai so quel donet el tol. mais nes iratz (et) ha miltans de dol. e plora mais que no fetz de premier. |
A vos no·n cal quan me vezetz morir; abans o faitz de mj tot enaissi cum de l'enfan qu'ab un matabeti fai hom del plor laissar e departir, e pueys quant es tornatz en alegrier et hom l'estrai so que·l donet el tol, mais n'es iratz et ha mil tans de dol e plora mais que no fetz de premier. |
T | |
Reys castellas ges uostre pretz no col. de melhurar cuey ual pro mais que hier. |
Reys Castellas, ges vostre pretz no col de melhurar, c'uey val pro mais que hier. |
![]() |
Naimeric de pig .
S i cu(m) lalbres qui p(er) sobre cargar frai(n)g si mezeis ep(er)t son frug ese. hai eu p(er)dut ma bela don eme. E mo(n)s geiuz se frai(n)g p(er) sobramar. p(er)o si tot me soi apoderat. Anc ior(n) no si mon dan aescien. Anceis cuit far tot so qe faz absen. Mas er conosc q(ue) trop sobral foldaz. E no es bon co(m) sia trop senaz. Q(ue) asazos no(n) sega son talen. Esi noia deschascu mesclam(en). Non es bona sola luna meitaz. Q(ue) be es deuen om p(er) sobre sab(er). necis en ua mai(n)gtos uez foleian. P(er)q(ue) seschai co(m) an en luce mesclan. sen abfoldaz q(ui) osap sap sen retener. L ais q(e)u n(on) ai mi mezeis en poder. an uau mon dan enq(ue)ren ecerchan. E uoill trop mais p(er)dre efar mon dan ab uos. do(m)na cab alt(ra) (con)q(ue)rer. C anc se cuit far enaq(ue)st dan mon pro. Et q(ue) sauis en aq(ue)sta folor. p(er)o a lei d(e)fi( mi faiz plus be. N o sai null oc p(er) q(ie)udes uostre no. p(er)o so uen torno mei ris enplor. Et eu co(m) fols ai ior d(e)ma dolor. Ed(e)ma mort qan
|
![]() |
uei uostra faizo. Col besale(s)c. Cab ioi sa
ne auzir. Can elmiraill se remiret es ui. Tot autresi es uos miraillz ami. Qiu mau(c)iez can uos ueg ni os remir. E nous an cal qan mi uezez morir. ab anz ofaiz d(e)mi tot atrissi. Com del e(n) fan cabumarabu ti fai om del plor sebrar edepartir. E puois qan es tornaz en alegrer. Er om le strai so queill donet eill tol. Et [plora] ill adonc e fai maior dol. Mil aitanz plus que no fez de primer.
|
Naimeric de pig . |
Naimeric de Piguillan.
|
I | |
S i cu(m) lalbres qui p(er) sobre cargar frai(n)g si mezeis ep(er)t son frug ese. hai eu p(er)dut ma bela don eme. E mo(n)s geiuz se frai(n)g p(er) sobramar. p(er)o si tot me soi apoderat. Anc ior(n) no si mon dan aescien. Anceis cuit far tot so qe faz absen. Mas er conosc q(ue) trop sobral foldaz. |
Si cum l'albres qui per sobrecargar, fraing si mezeis e pert son frug e se, hai eu perdut ma bela don e me e mons geiuz se fraing, per sobramar. Pero, sitot me soi apoderat, anc iorn non fi mon dan a escien; anceis cuit far tot so qe faz ab sen, mas er conosc que trop sobra·l foldaz. |
II | |
E no es bon co(m) sia trop senaz. Q(ue) asazos no(n) sega son talen. Esi noia deschascu mesclam(en). Non es bona sola luna meitaz. Q(ue) be es deuen om p(er) sobre sab(er). necis en ua mai(n)gtos uez foleian. P(er)q(ue) seschai co(m) an en luce mesclan. sen abfoldaz q(ui) osap sap sen retener. |
E no es bon c'om sia trop senaz que a sazos non sega son talen; e si no·i a des chascu mesclamen, non es bona sola l'una meitaz. Que be es deven om, per sobresaber, necis, e·n maingtos vez foleian, per que s'eschai com an en luc e mesclan sen ab foldaz, qui o sap sap retener. |
III | |
L ais q(e)u n(on) ai mi mezeis en poder. an uau mon dan enq(ue)ren ecerchan. E uoill trop mais p(er)dre efar mon dan ab uos. do(m)na cab alt(ra) (con)q(ue)rer. C anc se cuit far enaq(ue)st dan mon pro. Et q(ue) sauis en aq(ue)sta folor. p(er)o a lei d(e)fi( mi faiz plus be. |
Lais! Q'eu non ai mi mezeis en poder, an vau mon dan enqueren e cerchan; e voill trop mais perdre e far mon dan ab vos, domna, c'ab altra conquerer; c'anc se cuit far en aquest dan mon pro e que savis en aquesta folor; pero, a lei de fi fin amador, m'avez ades, on pieiz mi faiz, plus be. |
IV | |
N o sai null oc p(er) q(ie)udes uostre no. p(er)o so uen torno mei ris enplor. Et eu co(m) fols ai ior d(e)ma dolor. Ed(e)ma mort qan uei uostra faizo. Col besale(s)c. Cab ioi sa ne auzir. Can elmiraill se remiret es ui. Tot autresi es uos miraillz ami. Qiu mau(c)iez can uos ueg ni os remir. |
No sai null "oc" per q'ieu des vostre "no", pero soven torno mei ris en plor; et eu com fols ai ior di ma dolor e di ma mort, qan vei vostra faizo. Co·l basalesc c'ab ioi s'anet auzir, can el miraill se remiret e·s vi, tot autresi es vos miraillz a mi, qiu m'auciez can vos veg ni·os remir. |
V | |
E nous an cal qan mi uezez morir. ab anz ofaiz d(e)mi tot atrissi. Com del e(n) fan cabumarabu ti fai om del plor sebrar edepartir. E puois qan es tornaz en alegrer. Er om le strai so queill donet eill tol. Et [plora] ill adonc e fai maior dol. Mil aitanz plus que no fez de primer. |
E nous an cal qan mi vezez morir; abanz o faiz di mi tot atreissi com de l'enfan c'ab u marabuti fai om del plor sebrar e departir, e puois qan es tornaz en alegrer et om l'estrai so queill donet eill tol, et ill adonc plora e fai maior dol plus que no fez de primer. |
![]() |
Naimerics de peguillan.
Si co(m) la(l)bre qe p(er) sobre(car)gar. Ais que non hai mi meteis en poder. Anz uau mon mal enqeren e serean. Et au ueill mais p(er)dre a far mon dan. Ab uos do(m)pna qabautra (con)qere. Qades cuitz far ab aqest dan mon pro E qe sauis ab aqesta folor. Pero alei de fol finamador. Mauez ades anpiez mi faitz plus bo. N on sai nul oc p(er)quei des uostre no. Pero souen torna mos ris en plor. Et eu c(um) fols hau gaug de ma dolor. E de ma mort qanuei uostra faisso. Col basalisc gab ioi sanet aucir. Qan el miraill se remiret es ui. Tot eissamen es uos miraillz ami. Qe mauciez qanuos uei nius remir. |
Naimerics de peguillan. | Naimerics de Peguillan. |
I | |
Si co(m) la(l)bre qe p(er) sobre(car)gar. | Si come l'albre qe per sobrecargar, |
II | |
III | |
Ais que non hai mi meteis en poder. Anz uau mon mal enqeren e serean. Et au ueill mais p(er)dre a far mon dan. Ab uos do(m)pna qabautra (con)qere. Qades cuitz far ab aqest dan mon pro E qe sauis ab aqesta folor. Pero alei de fol finamador. Mauez ades anpiez mi faitz plus bo. |
ais que non hai mi meteis en poder, anz vau mon mal enqeren e sercan; et au veill mais perdre e far mon dan ab vos, dompna, q'ab autra conqerer: q'ades cuitz far ab aqest dan mon pro e qe savis ab aqesta folor; pero, a lei de fol fin amador, m'avez ades, an pieiz mi faitz, pluis bo. |
IV | |
N on sai nul oc p(er)quei des uostre no. Pero souen torna mos ris en plor. Et eu c(um) fols hau gaug de ma dolor. E de ma mort qanuei uostra faisso. Col basalisc gab ioi sanet aucir. Qan el miraill se remiret es ui. Tot eissamen es uos miraillz ami. Qe mauciez qanuos uei nius remir. |
Non sai nul "oc" per q'uei des vostre "no", pero soven torna mos ris en plor; et eu cum fols hai gaug de ma dolor e de ma mort, qan vei vostra faisso. Co·l basalisc q'ab ioi s'anet aucir, qan el miraill se remiret e·s vi, tot eissament es vos miraillz a mi, qe m'auciez qan vos vei ni·us remir. |
![]() |
idem. |
![]() |
gar fraig si meteus ep(er)t son
fruizese. aieu p(er)duda mabel la dona eme. emo enter se(n) fra ch p(er)sobramar. p(er)o setut m(i) sui apoderaz. anc iorn n(o) fi mo(n)da(n) adescien. anz enant far tot so qefaz absen. mas ar conosc qe trop sobral foldiz.
Eno es bo co(m) sia trop senaz
|
![]() |
Nescisenua mai(n)tas uez foleian.
P(er)qe seschai co(m) an enloc mesclan. Sen ab foldiz qi sap gen retener. Las qeu n(on) ai mi metes enpoder. Anz uauc mo(n) mal engere(n) ecercha(n). P(er) queu uoill mais p(er)dre efar mo(n) da(n). A buos do(m)na cab altra (con)q(ue)rer. Car eu cuiz far abaqest da(n) mo(n) pri Eqe sauis abaqest folor. P(er)o alei d(e) fol fui amador. Mauez ades on prez mi fai p bo. No(n) sai nulz oc p(er) qeu desure n(o). P(er)(o)soue(n) torna mon ris enplor. Et eu co(m)fols al ioi d(e)ma dolor. E demamor(t) qa(n) mir uostra faizon. Col baselisc qab ioi sanet aucir. Can elmirail se remiret esui. Tot eissam es uos miraill ab mi. Qemauciez qa(n) uos uei nios remir E nous encal qa mi uedez morir. Abanz ofaiz de mi tot enaissi. Con del enfan qab un maraboti. Fai hom del plo laissar edepartir. Epois qan es tornaz enalegren. Et hom lestrai so quill donet eiltol. Et el adonc plore fai meior dol. M il aitan pl(us) qeno(n) fez depremer. |
idem. |
Idem.
|
I | |
I jssi co(m) larbres qi p(er)sobre car gar fraig si meteus ep(er)t son fruizese. aieu p(er)duda mabel la dona eme. emo enter se(n) fra ch p(er)sobramar. p(er)o setut m(i) sui apoderaz. anc iorn n(o) fi mo(n)da(n) adescien. anz enant far tot so qefaz absen. mas ar conosc qe trop sobral foldiz. |
Issi com l'arbres qi per sobrecargar, fraig si meteus e pert son fruiz e se, ai eu perduda ma bella dona e me e mo enter sen frach, per sobramar. Pero, setut mi sui apoderatz, anc iorn no fi mon dan ad escien; anz enant far tot so qe faz ab sen, mas ar conosc qe trop sobra·l foldiz. |
II | |
Eno es bo co(m) sia trop senaz Qeasazos nosegua son tala(n). Esi noia d(e) chascus mesclam(en). Nones bona sola luna meitaz Car be(n) deue hom p(er)sobre saber. Nescisenua mai(n)tas uez foleian. P(er)qe seschai co(m) an enloc mesclan. Sen ab foldiz qi sap gen retener. |
E no es bo c'om sia trop senaz qe a sazos no segua son talan; e si no·i a de chascus mesclamen, non es bona sola l'una meitaz. Car ben deve hom, per sobresaber, nescis, e·n va maintas vez foleian, per qe s'eschai c'om an en loc mesclan sen ab foldiz, qi sap gen retener. |
III | |
Las qeu n(on) ai mi metes enpoder. Anz uauc mo(n) mal engere(n) ecercha(n). P(er) queu uoill mais p(er)dre efar mo(n) da(n). A buos do(m)na cab altra (con)q(ue)rer. Car eu cuiz far abaqest da(n) mo(n) pri Eqe sauis abaqest folor. P(er)o alei d(e) fol fui amador. Mauez ades on prez mi fai p bo. |
Las! Qu'eu non ai mi metes en poder, anz vauc mon mal enqeren e cerchan; per qu'eu voill mais perdre e far mon dan ab vos, domna, c'ab altra conquerer; car eu cuiz far ab aqest dan mon pri e qe savis ab aqest folor; pero, a lei de fol fui amador, m'avez ades, in prez mi fai plus bo. |
IV | |
No(n) sai nulz oc p(er) qeu desure n(o). P(er)soue(n) torna mon ris enplor. Et eu co(m)fols al ioi d(e)ma dolor. E demamor(t) qa(n) mir uostra faizon. Col baselisc qab ioi sanet aucir. Can elmirail se remiret esui. Tot eissam es uos miraill ab mi. Qemauciez qa(n) uos uei nios remir |
Non sai nulz "oc" per q'eu des ure "no", pero soven torna mon ris en plor; et eu com fols al ioi de ma dolor e de ma mort, qan mir vostra faizon. Co·l baselisc q'ab ioi s'anet aucir, can el mirail se remiret e·s vi, tot eissam es vos miraill ab mi, qe m'auciez qan vos vei ni·os remir. |
V | |
E nous encal qa mi uedez morir. Abanz ofaiz de mi tot enaissi. Con del enfan qab un maraboti. Fai hom del plo laissar edepartir. Epois qan es tornaz enalegren. Et hom lestrai so quill donet eiltol. Et el adonc plore fai meior dol. M il aitan pl(us) qeno(n) fez depremer. |
E nous en cal qa mi vedez morir; abanz o faiz de mi tot enaissi con de l'enfan q'ab un maraboti fai hom del plo laissar e departir, e pois qan es tornatz en alegrer et hom l'estrai so quill donet eil tol, et el adonc plore fai meior dol mil aitan plus qe non fez de premer. |
![]() |
Naimerics de piguillan
S I con lalbres que p(er) sobre cargar. Fraing si mezeis epert son frug p(er) sobramar. P(er)o si tot men sui apoderatz. Anc iorn non fi i mon dan ab ensien. Anz encug far tot so quei fas ab sen. Mas er conosc que trop sobral fo udatz. E no(n) es bon com sia trop senatz. Q ue asason no(n) siega sono talen. Esi no(n) ia de chascu(n) mescl amen. No(n) es bona sola luna mitatz. Car ben deuen hom p(er) sobre saber. Nesis enuai main tas ues folleian. P(er) que ses chai com an locs mesclan. Sen ab foudat quil sap gen retener. Las queu no(n) ai mi mezeis empoder. Anz uau mon mal enqueren esercan. Et eu uoill mais p(er)dre efair mon dan. Ab uos domna cab aut ra co(n)querrer. Cades cug far ab aquest dan mon pro. Eque sauis ab questa follor. Pero allei de fol fin amador. Mauetz totz temps on pietz mi faitz plus bon. Non sai null hoc p(er) queu des uostre no(n). P(er)o souentorna mons ris en plor. Et eu com fo |
![]() |
/ se remiret esiu. Tot eissiame(n) es uos miraill.
ls ai gaug de ma dolor. Ede ma mort qua(n)t E nous en cal can mi uezes morir. Abanz of aitz de mi tot enaisi. Com de len fan cabun marabutin. Fai hom de plor laissar ede partir. Epois quant es tornatz enalegrier. Et hom lestrai so quel donet el tol. Et eladoncs plore fai maior dol. Dos aitanz plus que no(n) fetz de premier. T riaca ges uostre pretz no(n) col. De meilhurar cuei ual mais que ier. |
Naimerics de piguillan |
Naimerics de Piguillan.
|
I | |
S I con lalbres que p(er) sobre cargar. Fraing si mezeis epert son frug p(er) sobramar. P(er)o si tot men sui apoderatz. Anc iorn non fi i mon dan ab ensien. Anz encug far tot so quei fas ab sen. Mas er conosc que trop sobral fo udatz. |
Si com l'albres que per sobrecargar, fraing si mezeis e pert son frug, per sobramar. Pero, sitot men sui apoderatz, anc iorn non fi i mon dan ab ensien; anz en cug far tot so que i fas ab sen, mas er conosc que trop sobra·l foudatz. |
II | |
E no(n) es bon com sia trop senatz. Q ue asason no(n) siega sono talen. Esi no(n) ia de chascu(n) mescl amen. No(n) es bona sola luna mitatz. Car ben deuen hom p(er) sobre saber. Nesis enuai main tas ues folleian. P(er) que ses chai com an locs mesclan. Sen ab foudat quil sap gen retener. |
E non es bon c'om sia tro senatz, que a sason non siega son talen; e si non i a de chasun mesclamen, non es bona sola l'una mitatz. Car ben deven hom, per sobresaber, nesis, e·n vai maintas ves folleian, per que s'eschai c'om an locs mesclan sen ab foudat, quil sap gen retener. |
III | |
Las queu no(n) ai mi mezeis empoder. Anz uau mon mal enqueren esercan. Et eu uoill mais p(er)dre efair mon dan. Ab uos domna cab aut ra co(n)querrer. Cades cug far ab aquest dan mon pro. Eque sauis ab questa follor. Pero allei de fol fin amador. Mauetz totz temps on pietz mi faitz plus bon. |
Las! Qu'eu non ai mi mezeis em poder, anz vau mon mal enqueren e sercan; et eu voill mais perdre e fair mon dan ab vos, domna, c'ab autra conquerrer; c'ades cug far ab aquest dan mon pro e que savis ab questa follor, pero, al lei de fol fin amador, m'avetz torz temps, on pietz mi faitz, plus bon. |
IV | |
Non sai null hoc p(er) queu des uostre no(n). P(er)o souentorna mons ris en plor. Et eu com fo / se remiret esiu. Tot eissiame(n) es uos miraill. ls ai gaug de ma dolor. Ede ma mort qua(n)t mir uostra faisson. Col basalese cab ioi sa net ausir. Q uant el mirail / ami. Q ue mau sies quan nos uei nius remir. |
Non sai null "hoc" per qu'eu des vostre "non", pero soven torna mons ris en plor; et eu com fols ai gaug de ma dolor e de ma mort, quant mir vostra faisson. Co·l basalese c'ab ioi s'anet ausir, quant el mirail se remiret e·s vi, tot eissiamen es vos miraill a mi, que m'ausies quan nos vei ni·us remir. |
V | |
E nous en cal can mi uezes morir. Abanz of aitz de mi tot enaisi. Com de len fan cabun marabutin. Fai hom de plor laissar ede partir. Epois quant es tornatz enalegrier. Et hom lestrai so quel donet el tol. Et eladoncs plore fai maior dol. Dos aitanz plus que no(n) fetz de premier. |
E nous en cal can mi vezes morir; abanz o faitz de mi tot enaisi com de l'enfan c'ab un marabutin fai hom de plor laissar e departir, e pois quant es tornatz en alegrier et hom l'estrai so que·l donet el tol, et el adoncs plore fai maior dol dos aitanz plus que non fetz de premier. |
T | |
T riaca ges uostre pretz no(n) col. De meilhurar cuei ual mais que ier. |
Triaca, ges vostre pretz non col de meilhurar, c'uei val mais que ier. |
![]() |
Aimeric depeuilhan.
[S] I come lalbre que per sobrecargar. fr anh si mezeis epert son frug e se. ai hieu perdut ma bella dompne me. emos engenhs ses fruitz per sobramar. pero si tot me soi apoderatz. anc iorn non fis mon dan azessien. anseis cug far tot so que fauc absen. mar er conosc que trop sobral foudirz. [e] nones bo com sia trop senatz. que asa zos non segua son talen. e si noia de cascu mesclamen. nones bona sola luna meitatz. que besdeue hom per sobre saber. nessis enuai maintas ues folleian. perque seschai com an enluec mesclan. sen ab foudat qui u sap gen retener. [L] as quieu nonai mi mezeis enpoder. ans uauc mon dan enqueren esercan. e uoilh trop mais perdre e far mon dan. ab uos dona cabautra conquerer. cancse cug far enanq(ue)st dan mon pro. equesauis enaquesta follor. pero alei de fol fin amador. maues ades on plus mi faitz mal plus bo. |
![]() |
[n] on sai nuilh oc perquieu des uostre no.
pero souen tornon mei ris enplor. (et) hieu com fol ai ioi de ma dolor. e de ma mort quati uei uostra faisso. col balezi cap ioi sa net aussir. quant elmirailh se remiret es ui. tot autressi et uos mirailhs ami.. que mausizetz quan uos uei nius remir. [e] nous en qual quan mi uezetz morir. en ans ho faitz de me totz autressi. com de lenfan quabun maraboti. fai hom del plor sebrar edepartir. epueis quant es tornatz enalegrier. (et) hom lestrai so queilh doneti eilh tol. (et) el adonce plore fai maior dol. mil aitans plus que non fes de premier. |
Aimeric depeuilhan. |
Aimeric de Peguilhan.
|
I | |
[S] I come lalbre que per sobrecargar. fr anh si mezeis epert son frug e se. ai hieu perdut ma bella dompne me. emos engenhs ses fruitz per sobramar. pero si tot me soi apoderatz. anc iorn non fis mon dan azessien. anseis cug far tot so que fauc absen. mar er conosc que trop sobral foudirz. |
Si com l'albre que per sobrecargar, franh si mezeis e pert son frug e se, ai hieu perdut ma bella dompne e me e mos engenhs ses fruitz, per sobramar. Pero, sitot me soi apoderatz, anc iorn non fis mon dan az essien; anseis cug far tot so que fauc ab sen, mar er conosc que trop sobra·l foudirz. |
II | |
[e] nones bo com sia trop senatz. que asa zos non segua son talen. e si noia de cascu mesclamen. nones bona sola luna meitatz. que besdeue hom per sobre saber. nessis enuai maintas ues folleian. perque seschai com an enluec mesclan. sen ab foudat qui u sap gen retener. |
E non es bo c’om sia trop senatz Que a sazos non segua son talen; e si no∙i a de cascu mesclamen, non es bona sola l’una meitatz. Que bes deve hom per sobresaber, nessis, e∙n vai maintas ves folleian, perque s’eschai com an en luec mesclan sen ab foudat qui u sap gen retener. |
III | |
[L] as quieu nonai mi mezeis enpoder. ans uauc mon dan enqueren esercan. e uoilh trop mais perdre e far mon dan. ab uos dona cabautra conquerer. cancse cug far enanq(ue)st dan mon pro. equesauis enaquesta follor. pero alei de fol fin amador. maues ades on plus mi faitz mal plus bo. |
Las! Qu’ieu non ai mi mezeis en poder, ans vauc mon dan enqueren e sercan; e voilh trop mais perdre e far mon dan ab vos, dona, c’ab autra conquerer; c’anc se cug far en aquest dan mon pro e que savis en aquesta follor; pero, a lei de fol fin amador, m’aves ades, on plus mi faitz, mal plus bo. |
IV | |
[n] on sai nuilh oc perquieu des uostre no. pero souen tornon mei ris enplor. (et) hieu com fol ai ioi de ma dolor. e de ma mort quati uei uostra faisso. col balezi cap ioi sa net aussir. quant elmirailh se remiret es ui. tot autressi et uos mirailhs ami.. que mausizetz quan uos uei nius remir. |
Non sai nuilh “oc” per qu’ieu des vostre “no”, pero soven tornon mei ris en plor; et hieu com fol ai ioi de ma dolor e de ma mort, quati vei vostra faisso. Co∙l balezi cap ioi s’anet aussir, quant el mirailh se remiret e∙s vi, tot autressi et vos mirailhs a mi, que m’ausizet quan vos vei nius remir. |
V | |
[e] nous en qual quan mi uezetz morir. en ans ho faitz de me totz autressi. com de lenfan quabun maraboti. fai hom del plor sebrar edepartir. epueis quant es tornatz enalegrier. (et) hom lestrai so queilh doneti eilh tol. (et) el adonce plore fai maior dol. mil aitans plus que non fes de premier. |
E nous en qual quan mi vezetz morir; en ans ho faitz de me torz autressi com de l’enfan qu’ab un maraboti fai hom del plor sebrar e departir, e pueis quant es tornatz en alegrier et hom l’estrai so que ilh donet eilh tol, et el adonce plore fai maior dol mil aitans plus que non fes de premier. |
![]() |
Naimerics de piguillan.
S j con lalbres qe per sobre cargar. Fraing si mezeis epert son frug ese. Ai perduda ma bella do(m)ne me. Emon entier sen frag per sobra mar. Pero si tot men soi apoderatz. Anc iorn no(n) fi mon dan ab ensien. Anz en cug far tor so q(u)i fas absen. Mas er conosc que trop sobral foudaz. E non es bon com siatrop senatz. Que asason non siega son talen. Esi no(n)ia de chascu(n) mescla men. No(n) es bona sola luna mitatz. Car ben de uen hom per sobre saber. Nesis enuai maintas ues folleian. Per qe ses chai com an enlocs me sclan. Sen abfoudat quil sap gen retener. L as queu no(n) ai mi mezeis empoder. Anz uau mo(n) mal enqueren esercan. Et eu uoill mais perdre efair mo(n) dan. Ab uos domna cab autra conquerrer. Cades cug far ab aquest dan mo(n) pro. Eque fauis ab questa follor. Pero allei d(e) fol fin amador. Muetz totz temps on pietz mi faitz plus bon. N on sai nuil hoc per queu des uostre no(n). P(er)o souen torna mo(n)s ris emplor. Et eu com fols ai gaug de madolor. Ede ma mort qa(n)t mir uostra faison. Col basalesc cab ioi sanet ausir. Qant el mirail se remiret esui. Tot eissame(n) es uos mirail ami. Que mausi es qan uos o uei nius remir. E nous en cal qan mi uezes morir. Abanz o faitz de mi tot enaisi. Com de len fan cab un marabutui. Fa hom de plor laissar ede partir. Epuois qant es tornatz enalegrier. Et hom lestrai so quel donet el tol. Et el adoncs plo re fai maior dol. Dos ai tanz plus qe no(n) fez de premier. T iriaca ges uostre pretz no(n) col. De meillurar cu ei ual mais que ier. |
Naimerics de piguillan. |
Naimerics de Piguillan.
|
I | |
S j con lalbres qe per sobre cargar. Fraing si mezeis epert son frug ese. Ai perduda ma bella do(m)ne me. Emon entier sen frag per sobra mar. Pero si tot men soi apoderatz. Anc iorn no(n) fi mon dan ab ensien. Anz en cug far tor so q(u)i fas absen. Mas er conosc que trop sobral foudaz. |
Sj con l’albres qe per sobrecargar, fraing si mezeis e pert son frug e se, ai perduda ma bella domne me e mon entier sen frag, per sobramar. Pero, sitot men soi apodertz, anc iorn non fi mon dan ab ensien; anz en cug far tot so qui fas ab sen, mas er conosc que trop sobra∙l foudaz. |
II | |
E non es bon com siatrop senatz. Que asason non siega son talen. Esi no(n)ia de chascu(n) mescla men. No(n) es bona sola luna mitatz. Car ben de uen hom per sobre saber. Nesis enuai maintas ues folleian. Per qe ses chai com an enlocs me sclan. Sen abfoudat quil sap gen retener. |
E non es bon c’om sia trop senatz que a sason non siega son talen; e si no∙i a de chascun mesclamen, non es bona sola l’una mitatz. Car ben deven hom, per sobresaber, nesis, e∙n vai maintas ves folleian, per qe s’eschai c’om an en locs mesclan sen ab foudat, quil sap gen retener. |
III | |
L as queu no(n) ai mi mezeis empoder. Anz uau mo(n) mal enqueren esercan. Et eu uoill mais perdre efair mo(n) dan. Ab uos domna cab autra conquerrer. Cades cug far ab aquest dan mo(n) pro. Eque fauis ab questa follor. Pero allei d(e) fol fin amador. Muetz totz temps on pietz mi faitz plus bon. |
Las! Qu’eu non ai mi mezei em poder, anz vau mon mal enquere e sercan; et eu voill mais perdre e fair mon dan ab vos, domna, c’ab autra conquerer; c’ades cug far ab aquest dan mon pro e que favis ab questa follor; pero, al lei de fol fin amador, m’avetz totz temps, on pietz mi faitz, plus bo. |
IV | |
N on sai nuil hoc per queu des uostre no(n). P(er)o souen torna mo(n)s ris emplor. Et eu com fols ai gaug de madolor. Ede ma mort qa(n)t mir uostra faison. Col basalesc cab ioi sanet ausir. Qant el mirail se remiret esui. Tot eissame(n) es uos mirail ami. Que mausi es qan uos o uei nius remir. |
Non sai nuil “hoc” per q’ueu des vostre “non”, pero soven torna mons ris em plor; et eu com fols ai gaug de ma dolor e de ma mort, qant mir vostra faison. Co∙l basalesc c’ab ioi s’anet ausir, quant el mirail se remiret e·s vi, tot eissamen es vos mirail a mi, que m’ausies qan vos o vei ni∙us remir. |
V | |
E nous en cal qan mi uezes morir. Abanz o faitz de mi tot enaisi. Com de len fan cab un marabutui. Fa hom de plor laissar ede partir. Epuois qant es tornatz enalegrier. Et hom lestrai so quel donet el tol. Et el adoncs plo re fai maior dol. Dos ai tanz plus qe no(n) fez de premier. |
E nous en cal qan mi vezes morir; abanz o faitz de mi tot enaisi com de l’enfan c’ab un maraburui fa hom de plor laissar e departir, e puois qant es tornatz en alegrier et hom l’estrai so que∙l donet e∙l tol, et el adonc plore fai maior dol dos aitanz plus qe non fez de premier. |
T | |
T iriaca ges uostre pretz no(n) col. De meillurar cu ei ual mais que ier. |
Tiriaca, ges vostre pretz non col de meillurar, c’uei val mais que ier. |
![]() |
Aymeri de pegoilhan
S J con larbres qi pe(r) so bre cargar. frainh simezeis e pert son fruch e se. aissi ai ieu perdut madonn(a)e me. e monentier sen frach per sobramar. pero si tot me sui apoderatz. anc iorn non fis mo(n) dan aesci |
![]() |
en. anz me cug far tot qan
qe fatz absen. mas ar conosc qe trop sobral foudatz. M as non es bon qom sia trop se natz. mas asazon segahom sontalen. e sialuec no(n) faho(m) mesclamen. no(n) es bona sola luna meitatz. ben esdeuen hom per sobre saber. nescis enuai mantas ues folleian. per qe seschai qom an e(n)luec mesclan. sen e foudat qis uol ge(n) captener. L as qieu non ai mi mezeis en
N On sai null oc per qieu des |
![]() |
ai ioi de ma dolor. e de ma mort
qanuei uostra faisso. qol baza lesc qab ioi sanet auzir. qant el mirailh se remiret esui. tot en aissi es uos miralls ami. qe mauzises qan uos ue eus remir. E Nousencal qan mi uezes morir. enanz o fas de mi tot atresi. co(m) alenfan qab un maraboti. fai hom de plor desebrar e partir. e pueis qant es tornatz enale grier. ehom illestrai co qel do net el tol. adoncs plora e mena maior dol. M(il). aitan plus qe nonfes daprimier. |
Aymeri de pegoilhan |
Aymeri de Pegoilhan
|
I | |
S J con larbres qi pe(r) so bre cargar. frainh simezeis e pert son fruch e se. aissi ai ieu perdut madonn(a)e me. e monentier sen frach per sobramar. pero si tot me sui apoderatz. anc iorn non fis mo(n) dan aesci en. anz me cug far tot qan qe fatz absen. mas ar conosc qe trop sobral foudatz. |
Sj con l’albres qi per sobrecargar, frainh si mezeis e pert son fruch e se, aissi ai ieu perdut ma donna e me e mon entier sen frach, per sobramar. Pero, sitot me sui apoderatz, anc iorn non fis mon dan a escien; anz me cug far tot qan qe fatz ab sen, mas ar conosc qe trop sobra∙l foudatz. |
II | |
M as non es bon qom sia trop se natz. mas asazon segahom sontalen. e sialuec no(n) faho(m) mesclamen. no(n) es bona sola luna meitatz. ben esdeuen hom per sobre saber. nescis enuai mantas ues folleian. per qe seschai qom an e(n)luec mesclan. sen e foudat qis uol ge(n) captener. |
Mas non es bon q’om sia trop senatz Mas a sazon sega hom son talen; e si a luec non fa hom mesclamen, non es bona sola l’una meitatz. Ben es deven hom, per sobresaber, nescis, e∙n vai mantas ves folleian, per qe s’eschai q’om an el luec mesclan sen e foudat, qis vol gen captener. |
III | |
L as qieu non ai mi mezeis en poder. anz uau mo(n) dan e(n)qere(n) e sercan. e uueill trop mais pdre e far mon dan. ab uos donna qab autra conqerer. qar mi cuch far en aqest dan mon pro. e qe sauis en aqesta follor. pero a lei de foll fisn a mador. maues ades on pieg me fas plusbo. |
Las! Q’ieu non ai mi mezeis en poder, anz vau mon dan enqeren e sercan; e vueill trop mais perdre e far mon dan ab vos, donna, q’ab autra conqerer; Q’ar mi cuch far en aqest dan mon pro E qe savis en aqesta follor; pero, a lei , de foll fin amador m’aves ades, om pieg me fas, plus bo. |
IV | |
N On sai null oc per qieu des uostre no. pero souen to(r)no(n) miei ris enplor. ez ieu co(m) fols ai ioi de ma dolor. e de ma mort qanuei uostra faisso. qol baza lesc qab ioi sanet auzir. qant el mirailh se remiret esui. tot en aissi es uos miralls ami. qe mauzises qan uos ue eus remir. |
Non sai null “oc” per q’ieu des vostre “no”, pero soven tornon miei ris en plor; ez ieu com fols ai ioi de ma dolor e de ma mort, qan vei vostra faisso. Qo∙l bazalesc q’ab ioi s’anet aizir, qant el mirailh se remiret e∙s vi, tot enaissi es vos miralls a mi, qe m’auzises qan vos ve eus remir. |
V | |
E Nousencal qan mi uezes morir. enanz o fas de mi tot atresi. co(m) alenfan qab un maraboti. fai hom de plor desebrar e partir. e pueis qant es tornatz enale grier. ehom illestrai co qel do net el tol. adoncs plora e mena maior dol. M(il). aitan plus qe nonfes daprimier. |
E nous en cal qan mi vezes morir; enanz o fas de mi tot atresi com a l’enfan q’ab un maraboti fai hom de plor de sebrar e partir, e pueis qant es tornatz en alegrier e hom il l’estrai co qe∙l donet el tol, adoncs plora e mena maior dol mil aitan plus qe non fes da primier. |
![]() |
Nai meiric depe guilla(n).
S Jcon lalbres que per so bre cargar. Fraig si me teis epert son frugese. Aiper duda ma bella dompna eme. Emon entier sen frag per |
![]() |
sobra mar. Pero sitot men
soi apoderatz. Anc iorn non fi mon dan abesien. Amen cu g far tot so quen fat(z) ab sen. Masar conosc que trop so bral foudatz. E Non es bon com sia totz sena tz. Quesazos non siega son talen. Esinoia de chascun mesclamen. Non es bona sol launa mitaz. Car ben de uen hom per sobre saber. Nesis enua mantas uez folleian. Per que seschai com an en locs mesclan. Sen ab foudat quil sab gen retener. L As queu non ai mi meseis en |
![]() |
N on sai nuil hoc per quieu
des uostre nom. Pero souen torna monris en plor. Et ieu con fols ai gaug de ma dolor. E de mamort cant uir uo stra faisson. C on baz elesc cab ioi sanet ausir. Cant elmira il serremiret esui tot eissam es uos mirail ami. Que mau sizetz cant uos uei nius re mir.
E Nous encal cant miuezes mo
T iriada ges uostres pretz non |
Nai meiric depe guilla(n). |
Naimeric de Peguillan.
|
I | |
S Jcon lalbres que per so bre cargar. Fraig si me teis epert son frugese. Aiper duda ma bella dompna eme. Emon entier sen frag per sobra mar. Pero sitot men soi apoderatz. Anc iorn non si mon dan abesien. Amen cu g far tot so quen fat(z) ab sen. Masar conosc que trop so bral foudatz. |
Sj con l’albres que per sobrecargar, fraig si meteis e per son frug e se, ai perduda ma bella dompna e me e mon entier sen frag, per sobramar. Pero, sitot men soi apoderatz, anc iorn non fi mon dan ab esien; a men cug far tot so quen fatz ab sen, mas ar conosc que trop sobra∙l foudatz. |
II | |
E Non es bon com sia totz sena tz. Quesazos non siega son talen. Esinoia de chascun mesclamen. Non es bona sol launa mitaz. Car ben de uen hom per sobre saber. Nesis enua mantas uez folleian. Per que seschai com an en locs mesclan. Sen ab foudat quil sab gen retener. |
E non es bon c’om sia totz senatz que sazos non siega son talen; e si no∙i a de chascun mesclamen, non es bona solla una mitatz. Car ben deven hom, per sobresaber, nesis, en va mantas vez folleian, per que s’eschai c’om an en locs mesclan sen ab foudat, quil sab gen retener. |
III | |
L As queu non ai mi meseis en poder. Anc uauc momal e queren esercan. Et ieu uoil mais perdre farre mon da(n). Ab uos dompna cab autra co(n) querer. Cades cug far aba quest dan mon pro. Eque sauis aba questa folor. Pero alei d(e) fol fin amador. Maues tosteps on pietz mi fatz plus bon. |
Las! Qu’eu non ai mi meseis en poder, anc vauc mo mal equeren e sercan; et ieu voil mais perdre farre mon dan ab vos, dompna, c’ab autra conquerer; c’ades cug far ab aquest dan mon pro e que savis ab aquesta folor; pero, a lei de fol fin amador, m’aves tosteps, on pietz mi fatz, plus bon. |
IV | |
N on sai nuil hoc per quieu des uostre nom. Pero souen torna monris en plor. Et ieu con fols ai gaug de ma dolor. E de mamort cant uir uo stra faisson. C on baz elesc cab ioi sanet ausir. Cant elmira il serremiret esui tot eissam es uos mirail ami. Que mau sizetz cant uos uei nius re mir. |
Non sai nuil “hoc” per qu’ieu des vostre “nom”, pero soven torna mon ris en plor; et ieu con fols ai gaug de ma dolor e de ma mort, cant vir vostra faisson. Con bazelesc c’ab ioi s’anet ausir, cant el mirail se remiret e∙s vi, tot eissames vos mirail a mi, que m’ausizetz cant vos vei ni∙us remir. |
V | |
E Nous encal cant miuezes mo rir. Ab anz afaitz demi tot enaisi. Con delen fan cabun maraboti. Fai hom de plor la issar ede partir. Epueis cant es tornat en alegrier. Et hom lestrai so quel donet eltal. Et eladoncs plore faimaior dol. Dos aitanz plus que non fe depremier. |
E nous encal cant mi vezes morir; abanz a faitz de mi tot enaisi con de l’enfan c’ab un maraboti fai hom de plor laissar e departir, e pueis cant es tornat en alegrier et hom l’estrai so que∙l donet el tal, et el adoncs plore fai maior dol dos aitanz plus que non fe de premier. |
T | |
T iriada ges uostres pretz non cal. Demeillurar cui ei ual mais plus que ier. |
Tiriada, ges vostres pretz non cal De meillurar, cui ei val mais plus que ier. |
![]() |
Naimeric
S Icom larbres qe per sobre cargar Fraing se meteis (et) pert son fruit (et)se Ai eu perdut ma bella dona (et)me E mon enter se fraing p(er) sobramar Per o se tot me soi apoderatz Anc iorn no(n) fi mon dan a escien E nanz cuit far tot zo qant fatz ab sen Mais ar conosc qe trop sobral foldaz E non es ben com sia tot senatz Q e a sazon non sega son talen Et se noia de chascun mesclamen Non es bona sola luna mitatz
|
![]() |
Car ben deuen gom p(er) sobra saber
Nesis en uai mantas uez foleian Per qe seschai coman en lou mesclar Senzab foldaz qio sab gen retener Las qeu non ai mi meteis en pode Anz uau mon mal enqeren e cerqan E uoill trop mais perdre (et) fair mon dar Ab uos do(m)pna qab autra conq(e)rer Car eu cuit far ab aqest dan mon pro E qe sauis ab aqesta follor Per o aleide fin fol amador Mauet ades on piez mi fai plus bon No sai nul oc per qeu des uostre non Pero souen tornon mei ris en plor Et eu com fol ai gaug de ma dolor Et de ma mort qan mir uostra faizon Col baselesc qab ioi sanet a ocir Qant el mirail se remiret esui Tot autresi es uos miral ami Que mauciez qan uos uei ne os remi(r) Et nous encail qan mi uedez morir Abanz o fai de mi tot en aisi Com del enfant cab un marabo ti Fai om del plor laissar (et) departir Et pois qant es tornatz en alegrer Et hom lestrai zo qel donet el toll Et el adonc plora (et) fai maier doll Mil tant plus fort qe non fez de p(ri)me(r) Bel castelan ges uostre prez no(n) tol De mellurar qoi ual pro mais q(e) her |
Naimeric |
Naimeric
|
I | |
S Icom larbres qe per sobre cargar Fraing se meteis (et) pert son fruit (et)se Ai eu perdut ma bella dona (et)me E mon enter se fraing p(er) sobramar Per o se tot me soi apoderatz Anc iorn no(n) si mon dan a escien E nanz cuit far tot zo qant fatz ab sen Mais ar conosc qe trop sobral foldaz |
Si com l’arbres qe per sobrecargar, fraing se meteis et pert sono fruit et se, ai eu perdut ma bella dona et me e mon enter se fraing per sobramar. Pero, setot me soi apoderatz, anc iorn non fi mon dan e escien; enanz cuit far tor zo qant fatz ab sen, mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz. |
II | |
E non es ben com sia tot senatz Q e a sazon non sega son talen Et se noia de chascun mesclamen Non es bona sola luna mitatz Car ben deuen gom p(er) sobra saber Nesis en uai mantas uez foleian Per qe seschai coman en lou mesclar Senzab foldaz qio sab gen retener |
E non es ben c’om sia tot senatz qe a sazon non sega son talen; et se no∙i a de chascun mesclamen, non es bona sola l’una mitatz. Car ben deven hom, per sobrasaber, nesis, en vai mantas vez foleian, per qe s’eschai com an en lou mescar senz ab foldatz, qi o sab gen retener. |
III | |
Las qeu non ai mi meteis en pode Anz uau mon mal enqeren e cerqan E uoill trop mais perdre (et) fair mon dar Ab uos do(m)pna qab autra conq(e)rer Car eu cuit far ab aqest dan mon pro E qe sauis ab aqesta follor Per o aleide fin fol amador Mauet ades on piez mi fai plus bon |
Las! Q’eu non ai mi meteis en pode, anz vau mon mal enqeren e cerqan; e voill trop mais perdre et fair mon dar ab vos, dompna, q’ab autra conqerer; c’ar eu cuit far ab aqest dan mon pro e qe savis ab aqesta follor; pero, a lei de fin fol amador, m’avet ades, on piez mi fai, plus bon. |
IV | |
No sai nul oc per qeu des uostre non Pero souen tornon mei ris en plor Et eu com fol ai gaug de ma dolor Et de ma mort qan mir uostra faizon Col baselesc qab ioi sanet a ocir Qant el mirail se remiret esui Tot autresi es uos miral ami Que mauciez qan uos uei ne os remi(r) |
Non fai nul “oc” per q’eu des vostre “non”, pero soven tornon mei ris en plor; et eu com fol ai gaug de ma dolor e de ma mort, qan mir vostra faizon. Co∙l baselesc q’ab ioi s’anet a ocir, qant el miral se remiret e∙s vi, tot autresi es vos miral a mi, que m’auciez qan vos vei ne∙os remir. |
V | |
Et nous encail qan mi uedez morir Abanz o fai de mi tot en aisi Com del enfant cab un marabo ti Fai om del plor laissar (et) departir Et pois qant es tornatz en alegrer Et hom lestrai zo qel donet el toll Et el adonc plora (et) fai maier doll Mil tant plus fort qe non fez de p(ri)me(r) |
Et nous en cail qan mi vedez morir; abanz o fai de mi tot enaisi com de l’enfant c’ab un maraboti fai om del plor laissar et departir; et pois qant es tornatz en alegrer et hom l’estrai zo qe∙l donet e∙l toll, et el adonc plora et fai maier doll mil tant plus fort qe non fez de primer. |
T | |
Bel castelan ges uostre prez no(n) tol De mellurar qoi ual pro mais q(e) her |
Bel Castelan, ges vostre prez non tol de mellurar, q’oi val pro mais qe her. |
![]() |
Aimiricus.
A issi con larbre qi p(er) sobre cargaFrai(n)g si meteis e p(er)t son fruic e s Ai eu p(er)duda ma bella madona e mo(n) entere sen frac p(er) sobra m ar. |
![]() |
Po se eut me(n) sui apoderatz .
Anc iorn no fi mo(n) dan adessien. Anz encuic far tut so q(ue) fas absen. Masar conosc q(ue) trop sobra foldaz. Eno(n) es ben qe ho(m) sia trop se(i)naz. Qe asazos ne segual so talenz. E si noi a de chascun me sclamen. N e bona sola luna meitaz. C ar b(i)eu de uen ho(m) p(er)sobre saber. N essis eu ua mai(n)taz uez folian. P(er) q(ue) seschai con auen loc mes clan. S en afoldaz qil sap gen retener. L ais qiu no(n) ai mi meteis empoder. A nz uauc mo(n) mal qeren (et) chercan. P er q(e)u uoil mais p(er)dre (et)far mo(n) dan A buos do(n)na qab autra co(n)qerer. F ar eu ciuich far ab aqest dan mo(n) pro. E qe sauis ab aqesta folor. P(er) o alei de fol fui am ador. Mauez adeiz on peiz mi fai plus bon. No sai nulz hoc p(er)qen des uostre non. P(er) o souen torna mo(n) ris en plor E t eu co(m) folz ai ioi d(e) ma dolor. E d(e) ma mort q(u)an mir uostra faison. C ol baselisc cab ioi sanet aucire. Q an el mirail se remiret ese ui. T ot eissimen es uos mirail abme. Q e maucies qan uos uei mos remir. E uos no(n) cal can mi uedes morir. A banz ofaiz de mi tot en aissi. C on del enfan ab un ma raboti. F ai hom de plor laissar (et) departir. E puis qan et tornaz en alegrer. E t hom sestrai so q(e)il donet el tol.
|
![]() |
E t el adoc plor eifai maior .
Mil ai tesri plus qe no(n) des de primer. |
Aimiricus. |
Aimiricus.
|
I | |
A issi con larbre qi p(er) sobre carga Frai(n)g si meteis e p(er)t son fruic e s Ai eu p(er)duda ma bella madona e mo(n) entere sen frac p(er) sobra m ar. Po se eut me(n) sui apoderatz . Anc iorn no fi mo(n) dan adessien. Anz encuic far tut so q(ue) fas absen. Masar conosc q(ue) trop sobra foldaz. |
Aissi con l’arbre qi per sobrecarga, faing si meteis e pert son fruic e se, ai eu perduda ma bella madona e mon entere sen frac per sobramar. Po, se eut men sui apoderaz, anc iorn no fi mon dan ad essien; anz en cuic far tut so que fas ab sen, mas ar conosc que trop sobra foldaz. |
II | |
Eno(n) es ben qe ho(m) sia trop se(i)naz. Qe asazos ne segual so talenz. E si noi a de chascun me sclamen. N e bona sola luna meitaz. C ar b(i)eu de uen ho(m) p(er)sobre saber. N essis eu ua mai(n)taz uez folian. P(er) q(ue) seschai con auen loc mes clan. S en afoldaz qil sap gen retener. |
E non es ben qe hom sia tro seinaz qe a sazos ne segual so talenz; e si no∙i a de chascun mesclamen, ne bona sola l’una meitaz. Car bieu deven hom, per sobresaber, nessis, eu va maintaz vez folian, per que s’eschai con au en loc mesclan sen a foldaz, qil sap gen retener. |
III | |
L ais qiu no(n) ai mi meteis empoder. A nz uauc mo(n) mal qeren (et) chercan. P er q(e)u uoil mais p(er)dre (et)far mo(n) dan A buos do(n)na qab autra co(n)qerer. F ar eu ciuich far ab aqest dan mo(n) pro. E qe sauis ab aqesta folor. P(er) o alei de fol fui am ador. Mauez adeiz on peiz mi fai plus bon. |
Las! Q’iu non ai mi metese m poder, enz vauc mon mal qeren et chercan; per qeu voil mais perdre et far mon dan ab vos, donna, q’ab autra conqerer; far eu cuich far ab aqest dan mon pro e qe savis ab aqesta folor; pero, a lei de fol fui amador, m’avez adeiz, on peiz mi fai, plus bon. |
IV | |
No sai nulz hoc p(er)qen des uostre non. P(er) o souen torna mo(n) ris en plor E t eu co(m) folz ai ioi d(e) ma dolor. E d(e) ma mort q(u)an mir uostra faison. C ol baselisc cab ioi sanet aucire. Q an el mirail se remiret ese ui. T ot eissimen es uos mirail abme. Q e maucies qan uos uei mos remir. |
No sai nulz “hoc” perqen des vostre “non”, pero soven torna mon ris en plor; et eu com folz ai ioi de ma dolor e de ma mort, quan mir vostra faison. Co∙l baselisc c’ab ioi s’anet aucire, qan el mirail se remiret e se vi, tot eissimen es vos mirail ab me, qe m’aucies qan vos vei mos remir. |
V | |
E uos no(n) cal can mi uedes morir. A banz ofaiz de mi tot en aissi. C on del enfan ab un ma raboti. F ai hom de plor laissar (et) departir. E puis qan et tornaz en alegrer. E t hom sestrai so q(e)il donet el tol. E t el adoc plor eifai maior . Mil ai tesri plus qe no(n) des de primer. |
E vos no∙n cal can mi vedes morir; abanz o faiz de mi tot enaissi con de l’enfan ab un maraboti fai hom de plor laissar et departir, e puis qan et tornaz en alegrer et hom s’estrai so qeil donet el tol, et el adoc plor ei fai maior mil aitesri plus qe non des de primer. |
![]() |
ayrmic de pegulha.
S i com lalbre que p sobre cargar. franh si meteis e pert lo frug e se. ay yeu pdut ma bela done me. e mon entier sen frag p(er) sobramar. p(er)o si tot mi soi apoderatz. a(n)c iorn no fi mon dan ad essien. e non cug fai tot so que fas ab sen. mas er conosc. que trop |
![]() |
E no(n) es bo com sia trop senatz. q(ue) a
sazos na sega so(n) tale(n). car si noya de cas cus mesclame(n). no(n) es bona una sola mei pueial folditz. tatz. car be saue hom p(er) sobre sab(er). nessis e ua mantas uetz foleyan. p(er) que seschai com an locy mes clan. sen ab foldit q(ui) o sap retener. Lasquieu no(n) ai mi meteis en poder. ans ua umo mal enquere(n) e scan. euu elh trop maus p(er)dre e far mo(n) dan. ab uos dona q(ue) autra co(n)q(ue)rer. cades cug far ab aq(ue)st dan mo(n) pro. e q(ue) sauis ab aq(ue) sta folor. p(er)o a ley de fol fin amador. mauetz ades o(n) peytz mi faitz plus bo. N o say nulh oc p(er) q(ui)eu des uostre no. p(er) q(ue) soue(n) torno(n) miey ris en plor. (et) ueu co(m)z fola y guaug de ma dolor. e de ma mort can mir uostra faysos. col balaric cap ioi sanet auissir. ca(n)t el miralh se remiret es ui. tot atres si et uos miralh ami. q(ue) maussizetz can uos uey eus remir. A uos no(n) cal can me uezetz murir. abans o faitz de mi tot atressi. cum del efan cab un maraboti far hom laysar del plor e de partir. e pueis cant es tornatz e(n) alegrier. (et) hom lestray so q(ue)l donet el tol. (et) el adony plore fay m(a) ior dol. pus p. i. c. que no fey de premier. |
ayrmic de pegulha. |
Aymeric de Pegulha.
|
I | |
S i com lalbre que p sobre cargar. franh si meteis e pert lo frug e se. ay yeu pdut ma bela done me. e mon entier sen frag p(er) sobramar. p(er)o si tot mi soi apoderatz. a(n)c iorn no fi mon dan ad essien. e non cug fai tot so que fas ab sen. mas er conosc. que trop pueial folditz. |
Si com l’albre que p(er) sobrecargar, franh si meteis e pert lo frug e se, ay yeu p(er)dut ma bela done me e mon entier sen frag, per sobramar. Pero, sitot mi soi apoderatz, anc iorn no fi mon dan ad essien; e non cug fai tot so que fas ab sen, mas er conosc que trop pueial foldiz. |
II | |
E no(n) es bo com sia trop senatz. q(ue) a sazos na sega so(n) tale(n). car si noya de cas cus mesclame(n). no(n) es bona una sola mei tatz. car be saue hom p(er) sobre sab(er). nessis e ua mantas uetz foleyan. p(er) que seschai com an locy mes clan. sen ab foldit q(ui) o sap retener. |
E non es bo c’om sia trop senatz que a sazos na sega son talen; car si no∙y a de cascun mesclamen, non es bona una sola meitatz. Car be save hom, per sobresaber, nessis, e va mantas vetz foleyan, per que s’eschai com an locy mesclan sen ab foldit, qui o sap retener. |
III | |
Lasquieu no(n) ai mi meteis en poder. ans ua umo mal enquere(n) e scan. euu elh trop maus p(er)dre e far mo(n) dan. ab uos dona q(ue) autra co(n)q(ue)rer. cades cug far ab aq(ue)st dan mo(n) pro. e q(ue) sauis ab aq(ue)sta folor. p(er)o a ley de fol fin amador. mauetz ades o(n) peytz mi faitz plus bo |
Las! Qu'ieu non ai mi meteis en poder, ans va u mo mal enqueren e scan; e vuelh trop mays perdre e far mon dan ab vos, dona, que autra conquerer; c’ades cug far ab aquest dan mon pro e que savis ab aquesta folor; pero, a ley, de fol fin amador, m’avetz ades, on peytz mi faitz, plus bo. |
IV | |
N o say nulh oc p(er) q(ui)eu des uostre no. p(er) q(ue) soue(n) torno(n) miey ris en plor. (et) ueu co(m)z fola y guaug de ma dolor. e de ma mort can mir uostra faysos. col balaric cap ioi sanet auissir. ca(n)t el miralh se remiret es ui. tot atres si et uos miralh ami. q(ue) maussizetz can uos uey eus remir. |
No say nulh “oc” per qu’ieu des vostre “no”, per que soven tornon miey ris en plor; et veu comz fola y guaug de ma dolor e de ma mort, can mir vostra faysos. Co∙l balaric c’ap ioi s’anet auissir, cant el miralh se remiret e∙s vi, tot atressi et vos miralh a mi, que m’aussizetz can vos vey eus remir. |
V | |
A uos no(n) cal can me uezetz murir. abans o faitz de mi tot atressi. cum del efan cab un maraboti far hom laysar del plor e de partir. e pueis cant es tornatz e(n) alegrier. (et) hom lestray so q(ue)l donet el tol. (et) el adony plore fay m(a) ior dol. pus p. i. c. que no fey de premier. |
A vos no∙n cal can me vezetz murir; abans o faitz de mi tot atressi cum de l’efan c’ab un maraboti far hom laysar de plor e departir, e pueis cant es tornatz en alegrier et hom l’estray so que∙l donet e∙l tol. et el adony plore fay maior dol pus p.i.c. que no fey de premier. |
![]() |
Naimeric de pigugnan
S I com larbres qe per sobra cargar. Fraing si meteis (et) pert son fruit (et) se. Aieu perdut ma bella do(m)pna (et) me. E t mon enter se fraing per sobramar. P ero se tot me soi apoderaz. A nc ior non fi mon dan aescien. E nanz cuit far tot zo qant faz ab sen. M ais ar cognosc qe trop sobral foldaz. E t non es ben com sia tot senaz. Q e a sazon non sega son talen. E t se noia de chascun mesclamen. N on es bona sola luna mitaz. Q ar ben deuen hom per sobra saber. N esis en uai mantas uez foleian. P er qe seschai con an en lou mesclan. S enz ab foldaz qio sab gen retener. L as qeu non ai mi meteis en poder. A nz uau mon mal enqeren (et) cerqan. E t uoill trop mais perdre (et) far mon dan. A b uos do(m)pna qab autra (con)qerer. Q are u cuit far ab aqest dan mon pro. E t qe sauis ab aqesta folor. P ero a lei de fin fol amador. M auez ades on piez mi fai plus bon. N o sai nul oc per qeu des uostre non. P er o souen tornon mei ris en plor. E t eu com fol ai gauz de ma dolor. E t de ma mort qan mir uostra faizon. C ol basalesc qabioi sanet aucir. Q ant el miral se remiret es ui. T ot autresi es uos miral ami. E t maiciez qan uos uei neos remir. |
![]() |
E t nous encal qan mi uedez morir.
A b anz ofai de mi tot enaissi. C om del enfant cab un maraboti. F ai hom del plor laissar (et) departir. E t pois qant es tornaz en alegrer. E t om lestrai zo qell donet el toll. E t el adonc plora (et) fai maier doll. M il tant plus fort qe no fez de primer. B el castelan ges uostre prez non toll. D e meillurar qoi ual pro mais qeher. |
Naimeric de pigugnan |
Naimeric de Pigugnan
|
I | |
S I com larbres qe per sobra cargar. Fraing si meteis (et) pert son fruit (et) se. Aieu perdut ma bella do(m)pna (et) me. E t mon enter se fraing per sobramar. P ero se tot me soi apoderaz. A nc ior non si mon dan aescien. E nanz cuit far tot zo qant faz ab sen. M ais ar cognosc qe trop sobral foldaz |
Si com l’arbres qe per sobracargar, fraing si meteis et pert son fruit et se, ai eu perdut ma bella dompna et me et mon enter se fraing, per sobramar. Pero, setot me soi apoderatz, anc iorn non fi mon dan a escien; enanz cuit far tot zo qant faz ab sen, mais ar cognosc qe tro sobral foldaz. |
II | |
E t non es ben com sia tot senaz. Q e a sazon non sega son talen. E t se noia de chascun mesclamen. N on es bona sola luna mitaz. Q ar ben deuen hom per sobra saber. N esis en uai mantas uez foleian. P er qe seschai con an en lou mesclan. S enz ab foldaz qio sab gen retener. |
Et non es ben c’om sia tot senaz qe a sazon non sega son talen; et se no∙i a de chascun mesclamen, non es bona sola l’una mitaz. Qar ben deven hom, per sobrasaber, nesis, en vai mantas vez foleian, per qe s’eschai con an en lou mesclan senz ab foldaz, qi o sab gen retener. |
III | |
L as qeu non ai mi meteis en poder. A nz uau mon mal enqeren (et) cerqan. E t uoill trop mais perdre (et) far mon dan. A b uos do(m)pna qab autra (con)qerer. Q are u cuit far ab aqest dan mon pro. E t qe sauis ab aqesta folor. P ero a lei de fin fol amador. M auez ades on piez mi fai plus bon. |
Las! Q’eu non ai mi meteis en poder, anz vau mon mal enqeren et cerqan; et voill trop mai perdre et far mon dan ab vos, dompna, q’ab autra conqerer; qar eu cuit far ab aqest dan mon pro et qe savis ab aqesta folor: pero, a lei de fin fol amador, m’avez ades, on piez mi fai, plus bon. |
IV | |
N o sai nul oc per qeu des uostre non. P er o souen tornon mei ris en plor. E t eu com fol ai gauz de ma dolor. E t de ma mort qan mir uostra faizon. C ol basalesc qabioi sanet aucir. Q ant el miral se remiret es ui. T ot autresi es uos miral ami. E t maiciez qan uos uei neos remir. |
No sai nul “oc” per q’eu des vostre “non”, pero soven tornon mei ris en plor; et eu com fol ai gauz de ma dolor et de ma mort, qan mir vostra faizon. Co∙l basalesc q’ab ioi s’anet aucir, qant el miral se remiret e∙s vi, tot autresi es vos miral a mi, et m’auciez qan vos vei ne∙os remir. |
V | |
E t nous encal qan mi uedez morir. A b anz ofai de mi tot enaissi. C om del enfant cab un maraboti. F ai hom del plor laissar (et) departir. E t pois qant es tornaz en alegrer. E t om lestrai zo qell donet el toll. E t el adonc plora (et) fai maier doll. M il tant plus fort qe no fez de primer. |
Et nos en cal qan mi vedez morir; abanz o fai de mi tot enaissi com de l’enfant c’ab un maraboti fai hom del plor laissar et departir, et pois qant es tornaz en alegrer et om l’estrai zo qell donet el toll, et el adonc plora et ai maier doll mil tant plus fort qe no fez de primer. |
T | |
B el castelan ges uostre prez non toll. D e meillurar qoi ual pro mais qeher. |
Bel Castelan, ges vostre prez non toll de meillurar, q’oi val pro mais qe her. |
![]() |
Si con larbres qe p(er) sobre cargar. fraing si metens e pert son frug ese ai p(er)dut ma bella domna e me. e mon enten son fraig. p(er) sobra mar p(er)o si tot sono apoderatz. anc iorn non fiz mon dan adescien. anz en cug tot qant en faz absen. mar ar conosc qe trop sobrail foudatz |
![]() |
E non es bon com sia truep senatz. qe a saizon non sega son. talen car si noi a de chascu n mesclamen. non es bona sola. luna meitatz. car ben deuen. hom p(er) sobre saber. nescis en uai maintas uetz folleian. p(er) qe seschai con an en loc mesclan senab foudaat qil sab gent retener. |
![]() |
Las qeu non ai me mezeisen poder. anz uauc mon mal enqeren cer can e uol trop mais p(er)dre efaire mon dan. ab uos donna qe autra. conqerer. canc sen cug far ab aqest dan mon pron. eqesauis. ab aqesta follor. p(er)o a lei de fol fin amador. mauetz ades on. piegz mi faifz plus bon. |
![]() |
Non sai nul hoc p(er) qeu des lo uostre non p(er)o so uen tornan. meis ris enplor. el sieu com fols ai gaug de ma dolor cant. ieu remir uostra gaia faizon. col baicelis cab ioi sanez aucir. cant el mirail. si remiret es ui. tot atressi es uos miralse mi qe maucietz cant uos uei ni uos remir. |
![]() |
A uos non cal mi uezetz morir. abanz o fais. de me tot atressi com del enfan cab un maraboti. fa on laissar. de plor e de partir e pois cant es. tornatz el lalegrier (et) om lestrai zo qildonet eil tol. (et) el adonc plora efai maier dol plus p(er) un cent non fes de primeir. |
I
|
|
Si con larbres qe p(er) sobre cargar. fraing si metens e pert son frug ese ai p(er)dut ma bella domna e me. e mon enten son fraig. p(er) sobra mar p(er)o si tot sono apoderatz. anc iorn non fiz mon dan adescien. anz en cug tot qant en faz absen. mar ar conosc qe trop sobrail foudatz |
Si con larbres qe per sobrecargar, fraing si metens e pert son frug e se, ai perdut ma bella domna e me e mon enter son fraig, per sobramar. Pero, sitot men son apoderatz, anc iorn non fiz mon dan ad escien: anz en cug far tot qant en faz ab sen, mar ar conosc qe trop sobra il foudatz. |
II | |
E non es bon com sia truep senatz. qe a saizon non sega son. talen car si noi a de chascu n mesclamen. non es bona sola. luna meitatz. car ben deuen. hom p(er) sobre saber. nescis en uai maintas uetz folleian. p(er) qe seschai con an en loc mesclan senab foudaat qil sab gent retener. |
E non es bon c’om sia truep senatz qe a saizon non sega son talen; car si no·i a de chascu mesclamen, non es bona sola l’una meitatz. Car ben deven hom, per sobresaber, nescis, e∙n vai maintas vetz folleian, per qe s’eschai c’on an en loc mesclan sen ab foudat, q’il sab retener. |
III | |
Las qeu non ai me mezeisen poder. anz uauc mon mal enqeren cer can e uol trop mais p(er)dre efaire mon dan. ab uos donna qe autra. conqerer. canc sen cug far ab aqest dan mon pron. eqesauis. ab aqesta follor. p(er)o a lei de fol fin amador. mauetz ades on. piegz mi faifz plus bon. |
Las! Q’eu non ai me mezeis en poder, anz vauc mon mal enqeren cercan; e vol trop mais perdre e faire mon dan ab vos, donna, qe autra conqerer; c’anc sen cug far ab aqest dan mon pron e qe savis ab aqesta follor; pero, a lei de fol fin amador, m’avetz ades, on piegz mi faigz, plus bo. |
IV | |
Non sai nul hoc p(er) qeu des lo uostre non p(er)o so uen tornan. meis ris enplor. el sieu com fols ai gaug de ma dolor cant. ieu remir uostra gaia faizon. col baicelis cab ioi sanez aucir. cant el mirail. si remiret es ui. tot atressi es uos miralse mi qe maucietz cant uos uei ni uos remir. |
Non sai nul hoc per q’eu des vostre “non”, pero soven tornan meis ris en plor; el s’ieu com fols ai gaug de ma dolor cant ieu remir vostra gaia faizon. Col baicelis c’ab ioi s’anez aucir, cant el mirail se rem e·s vi, tot atressi es vos miralse mi, qe m’aucietz cant vos vei ni vos remir. |
V | |
A uos non cal mi uezetz morir. abanz o fais. de me tot atressi com del enfan cab un maraboti. fa on laissar. de plor e de partir e pois cant es. tornatz el lalegrier (et) om lestrai zo qildonet eil tol. (et) el adonc plora efai maier dol plus p(er) un cent non fes de primeir. |
A vos non cal mi vezetz morir; abanz o fais de me tot atressi com de l’enfan c’ab un maraboti fa on laissar de plor e departir, e pois cant es tornatz en l’alegrier et om l'esrai zo q’il donet eil tol, et el adonc plora e fai maier dol plus per un cent qe non fes de primeir. |
![]() |
Versi d'una Canz(on)e d'Amerigs di Peguillan.
Si com lalbres que per sobre cargar Franh si mezeus e pert son fruit, e se. Ai ieu perdut ma bella dona me. E moi engensi ses fraig per sobramar. |
Versi d'una Canz(on)e d'Amerigs di Peguillan. |
Versi d’una canzone d’Ameirigs di Peguillan.
|
I | |
Si com lalbres que per sobre cargar Franh si mezeus e pert son fruit, e se. Ai ieu perdut ma bella dona me. E moi engensi ses fraig per sobramar. |
Si com l’albres que per sobrecargar, franh si mezeus e pert son fruit e se, ai ieu perdut ma bella dona me e moi engensi ses fraig per sobramar. |
![]() |
Naimerig de pegugnan. [a] issi com larbres qe per sobre cargar. Frain se me teis (et) perd son fruit (et) se. Ai eu perdut ma bella do(m)na (et) me. E mon enter se fraing per sobr amar. Pero se tot me son apoderatz. Anc iorn no(n) fi mon dan ad esien. Mais ar conosc qe trop sobral foldaz. |
![]() |
[e] non es ben qom sia tot asennaz. Qe a sazon non sega son ta len. E se noia de qascun mesclamen. No(n) es bona sola luna mitaz. Qar ben deuen hom per sobre saber. Nesis en uai ma(n) tas uez foleian. Perqe seschai com aia en loc mesclan. Sens ab foldaz qil sab gen retener. |
![]() |
[l] as qeu non ai mi meteis en poder. Ans uau mon mal enqeren e cercan. E uail trop mais perdre e far mon dan mon pro. E qe sauis ab qesta folor. Pero alei de fin fol ama dor. Maues ades on pieg mi fa plus bo(n). |
![]() |
[n] on sai nul hoc per qeu uostre no(n). Pero souen tornon mei ris en plor. Et eu com fol ai gaus de ma dolore. Ede ma mort qan mir uostra faison. Col basalesc qal ioie sanet a acire. Qant el mirail se remireg es ui tot autressi es uos mirail a mi. Qe mauciez qan uos uei neus remir. |
![]() |
[e] nous en cal qan mi uedez morir. Abanz o fai de mi tot en aisi. Com del enfant qab un maraboiti. Fai hom del plor laissar (et) departit. E pois qant es tornaz en allegrer. E hom lestrai so qel donet el toill. Et el adonc plora (et) fai maior doill. Mil aitant plus qe non fes de primer. |
![]() |
[r] es castellan ges uostre pres non cal. De mellurar qui uol pro mais qe er. |
Naimerig de pegugnan. |
Naimerig de Pegugnan.
|
I | |
[a] issi com larbres qe per sobre cargar. Frain se me teis (et) perd son fruit (et) se. Ai eu perdut ma bella do(m)na (et) me. E mon enter se fraing per sobr amar. Pero se tot me son apoderatz. Anc iorn no(n) fi mon dan ad esien. Mais ar conosc qe trop sobral foldaz. |
Aissi com l’arbres qe per sobrecargar, frain se meteis et perd son fruit et se, ai perdut ma bella domna et me e mon enter sen fraing, per sobramar. Pero, setot me son apoderatz, anc iorn non fi mon dan ad esien; mais ar conosc qe trop sobra∙l foldaz. |
II | |
[e] non es ben qom sia tot asennaz. Qe a sazon non sega son ta len. E se noia de qascun mesclamen. No(n) es bona sola luna mitaz. Qar ben deuen hom per sobre saber. Nesis en uai ma(n) tas uez foleian. Perqe seschai com aia en loc mesclan. Sens ab foldaz qil sab gen retener. |
E non es ben q’om sia tot asennaz qe a sazon non sega son talen; e se no∙i a de quascun mesclamen, non es bona sola l’una mitaz. Qar ben deven hom, per sobresaber, nesis, e∙n vai mantas vez foleian, per qe s’eschai c’om aia en loc mesclan sens ab foldaz, qil sab gen retener. |
III | |
[l] as qeu non ai mi meteis en poder. Ans uau mon mal enqeren e cercan. E uail trop mais perdre e far mon dan mon pro. E qe sauis ab qesta folor. Pero alei de fin fol ama dor. Maues ades on pieg mi fa plus bo(n). |
Las! Q’eu non ai mi meteis en poder, ans vau mon mal enqeren e cercan; e vail trop mais perdre e far mon dan mon pro e qe savis ab qesta folor; pero, a lei de fin fol amador, m’aves ades, on pieg mi fa plus bon. |
IV | |
[n] on sai nul hoc per qeu uostre no(n). Pero souen tornon mei ris en plor. Et eu com fol ai gaus de ma dolore. Ede ma mort qan mir uostra faison. Col basalesc qal ioie sanet a acire. Qant el mirail se remireg es ui tot autressi es uos mirail a mi. Qe mauciez qan uos uei neus remir. |
Non sai nul “hoc” per q’eu des vostre “non”, pero soven tornon mei ris en plor; et eu com fol ai gaus de ma dolor e de ma mort, qan mir vostra faison. Co∙l basalesc q’al ioie s’anet a acire, qant el mirail se remireg e∙s vi, tot autressi es vos mirail a mi, qe m’auciez qan vos vei ne∙us remir. |
V | |
[e] nous en cal qan mi uedez morir. Abanz o fai de mi tot en aisi. Com del enfant qab un maraboiti. Fai hom del plor laissar (et) departit. E pois qant es tornaz en allegrer. E hom lestrai so qel donet el toill. Et el adonc plora (et) fai maior doill. Mil aitant plus qe non fes de primer. |
E nous en cal qan mi vedez morir; abanz o fai de mi tot enaisi com de l’enfant q’ab un marabotti fai hom del plor laissar et departir, e pois qant es tornaz en allegrer e hom l’estrai so qe∙l donet e∙l toill, et el adonc plora et fai maior doill mil aitant plus qe non fes de primer. |
T | |
[r] es castellan ges uostre pres non cal. De mellurar qui uol pro mais qe er. |
Res Castellan, ges vostre press non cal de mellurar, q’ui vol pro mais qe er. |
![]() |
amieric depegulla Si co(m) lalbre q(ue) p(er) sobre cargar. Frainh si mezeis epert son frug ese - ai ieu p(er) dut ma bella domn (et) me - (et)mon entier sen frainh p(er) sobramar - pero si tot misoi apoderatz - anc ior(n) no(n) fis mon dan ad encien - ansen cug far tot so q(ue) fauc ab sin - mas er conosc q(ue) trop sobral foudatz. |
![]() |
Eno(n) es bon comsia trop sennatz - que assaz os no(n) saega sontalen - essi no(n) y a(n) decascu(n) mesclamen - no(n) es bona sola luna mitatz - car bon es hom trop sobre saber - nescis en uai mantas ues folleian - p(er) ques sesquai co(m) an aloicy mesclan - sen ab fol bat quil sap gent retener - |
![]() |
las quieu mez eis no(n) ai mi empoder - ans uau mo mal enquere eser can - p(er) quieu uuelh mai perdre efar mo(n) dan - ab uos do(m)na cabautra co(n)q(ue)rer - car ieu cug far ab aq(ue)st dan mo(n) pron - eque sauis aba questa follor - pero alliei de fol fuy aim ador - mauetz ades hon piatz mi faitz pus bo - |
![]() |
No(n) sai nul oc p(er) quieu des uostre no(n) - pero suen torna mo(n) ris em plor - et ieu co(m) foll ai ioy de ma dolor - ede ma mort can mir uostras faisso - cols baisalics cab ior sa net auzire - ca(n)t ol mirail se remiret es ui - tot eissame(n) es uos mirals ami - q(ue) mauzyetz can uos uei nius remir - |
![]() |
Anous en cal can mi uezet morir. Abans ofaitz demi tot enaissi. co(m) alefan cab un marapori. Fai hom del plor laissar e de partir - epuois ca(n)t es tornat en alegrier - et hom lestrai so quel la dat el tol - et el ado(n)ys plor efai maier dol - mil aitan plus que no(n) dar de premier |
amieric depegulla |
Amieric de Pegulla.
|
I | |
Si co(m) lalbre q(ue) p(er) sobre cargar. Frainh si mezeis epert son frug ese - ai ieu p(er) dut ma bella domn (et) me - (et)mon entier sen frainh p(er) sobramar - pero si tot misoi apoderatz - anc ior(n) no(n) fis mon dan ad encien - ansen cug far tot so q(ue) fauc ab sin - mas er conosc q(ue) trop sobral foudatz. |
Si com l’albre que per sobrecargar, frainh si mezeis e pert son frug e se, ai ieu perdut ma bella domn et me et mon entier sen frainh per sobramar. Pero, sitot mi soi apoderatz, anc iorn non fis mon dan ad encien; ans en cug far tot so que fauc ab sin, mas er conosc que trop sobra·l foudatz. |
II | |
Eno(n) es bon comsia trop sennatz - que assaz os no(n) saega sontalen - essi no(n) y a(n) decascu(n) mesclamen - no(n) es bona sola luna mitatz - car bon es hom trop sobre saber - nescis en uai mantas ues folleian - p(er) ques sesquai co(m) an aloicy mesclan - sen ab fol bat quil sap gent retener - |
E non es bon c’om sia trop sennatz que as sazos non saega son talen; es si non y an de cascun mesclamen, non es bona sola l’una mitatz. Car bon es hom, par trop sobresaber, nescis, e∙n vai mantas ves folleian, per que s’esquai c’om an a loic y mesclan sen ab fol quil sap gent retener. |
III | |
las quieu mez eis no(n) ai mi empoder - ans uau mo mal enquere eser can - p(er) quieu uuelh mai perdre efar mo(n) dan - ab uos do(m)na cabautra co(n)q(ue)rer - car ieu cug far ab aq(ue)st dan mo(n) pron - eque sauis aba questa follor - pero alliei de fol fuy aim ador - mauetz ades hon piatz mi faitz pus bo - |
Las! Qu’ieu mez eis non ai mi em poder, ans vau mo mal enquere e sercan; per qu’ieu vuelh mai perdre e far mon dan ab vos, domna, c’ab autra conquerer; car ieu cug far ab aquest dan mon pron e que savis ab aquesta follor: pero, al liei de fol fuy aimador, m’avetz ades, hon piatz mi faitz, pus bo. |
IV | |
No(n) sai nul oc p(er) quieu des uostre no(n) - pero suen torna mo(n) ris em plor - et ieu co(m) foll ai ioy de ma dolor - ede ma mort can mir uostras faisso - cols baisalics cab ior sa net auzire - ca(n)t ol mirail se remiret es ui - tot eissame(n) es uos mirals ami - q(ue) mauzyetz can uos uei nius remir - |
Non sai nul “oc” per qu’ieu des vostra “non”, pero soven torna mon ris em plor; et ieu com foll ai ioy de ma dolor e de ma mort, can mir vostras faisso. Co∙ls baisalics c’ab ior s’anet auzire, canto ol mirail se remiret e∙s vi, tot eissamen es vos mirals a mi, que mauzyetz can vos vei ni∙us remir. |
V | |
Anous en cal can mi uezet morir. Abans ofaitz demi tot enaissi. co(m) alefan cab un marapori. Fai hom del plor laissar e de partir - epuois ca(n)t es tornat en alegrier - et hom lestrai so quel la dat el tol - et el ado(n)ys plor efai maier dol - mil aitan plus que no(n) dar de premier |
A nous en cal can mi vezet morir; abans o faitz de mi tot enaissi com a l’efan c’ab un marapori fai hom del plor laissar e departir, e puois cant es tornat en alegrier et hom l’estrai so que∙l la dat e·l tol, et el adonys plor e fai maier dol mil aitan plus que non dar de premier. |
![]() |
" Si com lalbre, que per sobre cargar, " Franh si mezeus, e pert son fruit, e se, " Ai ieu perdut ma bella done e me, " E mos engenhs ses fraitz per sobramar. |
" Si com lalbre, que per sobre cargar, " Franh si mezeus, e pert son fruit, e se, " Ai ieu perdut ma bella done e me, " E mos engenhs ses fraitz per sobramar. |
Si com l’albre, que per sobrecargar,
franh si mezeus e pert son fruit, e se, ai ieu perdut ma bella done e me e mos engenhs ses fraitz, per sobramar. |
Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232/0275
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419241r/f176.item.r=1592.langFR
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f245.item.r=856.langFR
[4] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-alfa.r.4.4.pdf
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f112.item.r=Chansonnier.langFR
[6] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f103.item.r=chansonnier.langFR
[7] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f214.item.r=chansonnier.langFR
[8] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f114.item.r=chansonnier.langFR
[9] http://bibliotecaestense.beniculturali.it/info/img/mss/i-mo-beu-gamma.n.8.4.11-13.pdf
[10] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Barb.lat.4087/0009
[11] https://archive.org/details/bub_gb_pEVRr2UYi8sC/page/n115/mode/2up