Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > RAIMON DE MIRAVAL > EDIZIONE > Cel qui de chantar s’entremet,

Cel qui de chantar s’entremet,

Bdt 406,19
Mss.: A 47, C 79, D 96, E 41, I 71, K 56, N 223, a2 321, b2 27.
Metrica: a8, b7’, c7’, d8, e8, f10’, g10’. Sei coblas unissonans di sette versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a: -et; b, c: -aire; d, e: -ars; f, g: -aia.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 163, Topsfield, 1971, p.161.

  • letto 495 volte

Edizioni

  • letto 308 volte

Topsfield

I.
Cel qui de chantar s’entremet,                                  
si d’avinen o sap faire,                                        
no s’en deu ies puois estraire                                  
per amor ni per nuills afars;                                   
c’aitals usanss’ es besestars.                                   
Qe pieitz o fai totz om, que s’en estraia,                      
pois o comens, qe cel que no·is n’assaia.                       
 
II.
E car ma dompna no·m tramet                                     
salutz ni ren don m’esclaire                                    
ni vol q’ieu ves liei repaire,                                  
no·m pot gair’abellir chantars,                                 
qe, s’ieu fos alegres ni clars,                                 
a chascun jorn saubra far chansson gaia                         
del ben qe·il vuoill e de lauzor veraia.                        
 
III.
Si m’a tengut en essaiet                                       
per saber si·l sui trichaire,                                  
ies per tant ves liei no·m vaire,                               
anz conosc q’ieu li sui plus cars;                             
c’aissi·s taing a dompna gardars,                              
q’essaiar deu celui on mieills s’apaia;                         
aqels destrics l’esmend puois qand s’eschaia!                   
 
IV.
Per so non vuoill que ja m’abet                                
lausengiers ni mals parlaire                                     
qe nuills autre dompnejaire                                     
de s’amor me puosc’ esser pars.                                 
E pois esseigna·m dompnejars                                   
qe prend’ en patz tot cant a midonz plaia;                      
qe fols es frutz qe per totz dans s’esmaia.                    
 
V.
Dieus confonda l’anel el det                                  
ab que la·m cujet forstraire                                   
cel q’en remas galiaire;                                       
e vos, dompna, cui es l’esgars,                                
voillatz qe·l mieus humils preiars                              
me fass’ ab vos venir en luoc qe jaia,                           
si cum fai drutz qe ten sidonz e baia.                          
 
VI.
Car, fe q’ieu dei Mon Pastoret,                                
no·m seri’ estiers vejaire                                       
que so pogues soffrir gaire;                                    
qe·l fuocs d’amor s’es tant espars                              
en mi c’ab pauc no·n sui totz ars,                              
e si per vos, amia, no·m balaia,                                 
non es dompna qe ja del cor lo·m traia.                         
 
VII.
Mantels, non etz de presset ni de saia,                        
mas de valor et de beutat veraia.                               
Mon Audiart sal Dieus e sa cort gaia,                         
q’el manten pretz totztemps, qui que·l dechaia.                 

  • letto 406 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/cel-qui-de-chantar-s%E2%80%99entremet