I.
Ben aia·l cortes essiens,                                       
que tostemps m’aond’ enaissi                                     
qu’iratz chan e·m deport e·m ri                                 
et atressi quan sui jauzens;                                    
mas ara·m torn en balansa                                       
quan perc sa gran benanansa,                                    
adoncs say ieu mostrar de mon solatz                            
qu’ab semblan d’agradatge                                       
sai de perda gen cobrir mon dampnatge.                          
 
II.
Adoncs muri totz jauzimens                                      
e tornet Amors en decli,                                       
pus domna pres pels ni rossi;                                   
qu’assatz pot far d’autres prezens                              
drutz, e sera·l mais d’onransa                                  
totz avers d’autra semblansa.                                   
Falhimens es e vas domnas peccatz,                              
quan domna met uzatge                                           
que per aver trameta son messatge.                              
 
III.
Aras m’es cregutz marrimens —                                   
e moc per un avol desti —                                       
qu’ieu fui a las fons Sant-Marti,                             
on troban cosselh totas gens,                                   
qu’atretan vey que s’enansa                                     
colps de cayrelh cum de lansa;                                  
mas ieu conosc alcus paupres mercatz                            
que pro vetz d’agradatge                                        
prenc de l’autrui e lais lo mieu estatge.                       
 
IV.
Hueimais remanha·l falhimens                                    
ab selha que falh e·n s’aussi,                                  
qu’ieu sai de tal lo dreg trai                                  
on res no pot valer argens;                                     
mas pero non ai fiansa                                          
ges d’aver sa benanansa,                                        
qu’el gen parlar e·l avinen solatz                              
e·l amoros visatge                                              
cug que me son del cor verai messatge.                          
 
V.
Bona domna, tot m’es niens                                      
quan fas ni farai ni anc fi,                                    
si del ric thesaur no m’aizi,                                   
don anc nulhs hom non fon jauzens;                              
e no·us cal aver duptansa                                      
de mi, qu’ap leu d’apagansa,                                    
m’auretz del tot, tostemps al vostre latz,                      
e sera·m d’agradatge                                            
si be me faitz, e del mal non salvatge.