Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > CERCAMON > EDIZIONE > Per fin'amor m'esjauzira

Per fin'amor m'esjauzira

BdT 112,3

Mss.: Da 196 = Cercamon; f 43 = anonimo.

Metrica: a7' b8 b8 c7' d8 d8 a7' (Frank 741:1). Canso di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.

Edizioni: Bartsch - Koschwitz 1904, col. 51; Dejeanne 1905, p. 34; Jeanroy 1922, p. 26; Tortoreto 1981, p. 91; Wolf - Rosenstein 1983, p. 48; Rossi 2009, p. 142.

  • letto 4409 volte

Edizioni

  • letto 942 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
Testo Rossi 2009 
 
Per fin’Amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.

 
Testo Tortoreto 1981 
 
Per fin’amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.

 
Testo Wolf - Rosenstein 1983 
 
Per fin’amor m’esjauzira
tant quant fai chaut ni s’esfrezis;
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.

 
II.
 
 
 
 
 
14
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis
qe dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.

 
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis:
que dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.

 
Seinhors e dompnas gerpira
s'a lei plagues q'eu li servis;
e qi·m diria m’en partis
faria·m morir desera,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn, ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

 
III.
 
 
 
 
 
21
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no l'espira.

 
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas Amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no la ‘spira.

 
Ges tant leu no l’enqesira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
anc res no fo no s’umelis
vas amor; mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqessa ni per poder,
se joi d’amor no l'aspira.

 
IV.
 
 
 
 
 
28
Ja de sos pes no·m partira,
si·l plagues ni m’o consentis;
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era;
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

 
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni m’o consentis,
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira

 
Ja de sos pes no·m partira
s'il plagues ni m’o consentis,
o sol que d’aitant m’enrequis
que dixes qe ma domna era,
e del plus fos al seu placer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son diz m’enrequira.

 
V.
 
 
 
 
 
35
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera.
Alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai si ganre·m tira.

 
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
que si ames mi amera;
alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai s’alor s’avira.

 
Entre joi remaing et ira
ades quant denan lei partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera;
mas eu no sai lo sieu voler;
mas ben pot ma domna saber
q’eu morrai si ganre·m tira.

 
VI.
 
 
 
 
 
42
Gencer en es mon no·s mira,
guai’e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis:
ren als no m’en desespera.
Dieus! si poirai l’ora vezer,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Eu non, qar vas mi no·s vira.

 
Gencer en es mon no·s mira,
guai’ e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera:
Dieus! si poirai l’ora veder,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Be n’ai dreg mas trop mi tira.

 
Gencer en est mon no·s mira,
bell'e blancha plus c'us hermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera;
hai! si poirai l’ora veder
q’eu puosca pres de llei jacer!
eu non, qar vas mi no·s vira.

 
VII.
 
 
 
 
 
49
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejeira mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.

 
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.

 
Toz mos talenz m’aëmplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e fora larcs, e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader,
e tengra·l meu e·l garnira.

 
VIII.
 
52
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

 
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

 
E pot ben ma domna saber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

 
IX.
 
55
E si·m fezes tant de plazer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.

 
LE si·m fezes tant de plazer,
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.

 
E si·m fezes tant de placer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.

 
  • letto 598 volte

Rossi

I.
Per fin’Amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.

II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis
qe dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.

III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no l'espira.

IV.
Ja de sos pes no·m partira,
si·l plagues ni m’o consentis;
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era;
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera.
Alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai si ganre·m tira.

VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis:
ren als no m’en desespera.
Dieus! si poirai l’ora vezer,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Eu non, qar vas mi no·s vira.

VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejeira mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.

VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

IX.
E si·m fezes tant de plazer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.

VI. qu'ieu] Qu'ieu
 

  • letto 959 volte

Tortoreto

I.
Per fin’amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.

II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis:
que dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.

III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas Amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no la ‘spira.

IV.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni m’o consentis,
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
que si ames mi amera;
alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai s’alor s’avira.

VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’ e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera:
Dieus! si poirai l’ora veder,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Be n’ai dreg mas trop mi tira.

VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.

VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

IX.
E si·m fezes tant de plazer,
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
 

  • letto 660 volte

Wolf - Rosenstein

I.
Per fin’amor m’esjauzira
tant quant fai chaut ni s’esfrezis;
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.

II.
Seinhors e dompnas gerpira
s'a lei plagues q'eu li servis;
e qi·m diria m’en partis
faria·m morir desera,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn, ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

III.
Ges tant leu no l’enqesira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
anc res no fo no s’umelis
vas amor; mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqessa ni per poder,
se joi d’amor no l'aspira.

IV.
Ja de sos pes no·m partira
s'il plagues ni m’o consentis,
o sol que d’aitant m’enrequis
que dixes qe ma domna era,
e del plus fos al seu placer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son diz m’enrequira.

V.
Entre joi remaing et ira
ades quant denan lei partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera;
mas eu no sai lo sieu voler;
mas ben pot ma domna saber
q’eu morrai si ganre·m tira.

VI.
Gencer en est mon no·s mira,
bell'e blancha plus c'us hermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera;
hai! si poirai l’ora veder
q’eu puosca pres de llei jacer!
eu non, qar vas mi no·s vira.

VII.
Toz mos talenz m’aëmplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e fora larcs, e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader,
e tengra·l meu e·l garnira.

VIII.
E pot ben ma domna saber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

IX.
E si·m fezes tant de placer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
 

  • letto 642 volte

Collazione

Untitled%2023.png

1

 
Da: Per fin'amor m'esjauzire
f: Per fin'Amor m'esbaudira
 
2
 
Da: tant qant fai chant ni s'esfrezis
f: tant cant fay chaut ni reverdieis
 
3
 
Da: toz tems serai vas lei aclis
f: et estaray tos tems aclins
 
4
 
Da: mas non puosc saber enqera
f: mas non puesc saber anquera
 
5
 
Da: si poirai ab joi remaner
f: si poiras am joy remaner
 
6
 
Da: o·m voldra per seu retener 
f: o·m volra per sieu retener
 
7
 
Da: cella cui mon cor dezira.
f: sella que mon cor dezira.
 
8
 
Da: Seignors e dompnas gerpira
f: Seinhors e domnas gequira
 
9
 
Da: s'a lei plagues q'eu li servis
f: si·l plagues qu'ieu a luy servis
 
10
 
Da: e qi·m diria m'en partis
f: e qui·m dezia m'en partis
 
11
 
Da: faria·m morir des era
f: faria morir alera
 
12
 
Da: q'en autra non ai mon esper
f: qu'en ren als non ay mon voler
 
13
 
Da: nouit ni jorn ni maitin ni ser
f: jorn ni nueh ni matin ni ser
 
14
 
Da: ni d'als mon cor no consira.
f: ni als mon cors non dezira.
 
 
15
 
Da: Ges tant leu no l'enqesira
f: Aitant leu non l'enquezira
 
16
 
Da: s'eu sabes tant leu s'afranquis
f: s'ieu sabes can grieu s'afranquis
 
17
 
Da: anc res no fo no s'umelis 
f: can ren non fan non s'u​milis
 
18
 
Da: vas Amor mas ill n'es fera
f: vas Amors mas ill n'es fera
 
19
 
Da: e domna non pot ren valer 
f: mas en domna non pot pres aver
 
20
 
Da: per riqessa ni per poder 
f: per riqueza ni per aver
 
21
 
Da: se joi d'amor no la 'spira.
f: si joi d'amors non l'espira.
 
22
 
Da: Ja de sos pes no·m partira 
f: Ja de sos pes no·m partira
 
23
 
Da: si·l plagues ni m'o consentis
f: si·l plagues ni mi consentis
 
24
 
Da: o sol qui d'aitant m'enrequis
f:  e sivals d'aitant m'enrequis
 
25
 
Da: qe dixes que ma domna era
f: que dieises que ma domna era
 
26
 
Da: e del plus fos al seu plaçez
f: e del plus fos al sieu plazer
 
27
 
Da: de la menzonja o del ver
f: de la mesonja o del ver
 
28
 
Da: c'ab sol son diz m'enrequira.
f: c'ap sol lo dig m'enrequira.
 
29
 
Da: Entre joi remaing et ira
f: Entre goi remant ez ira
 
30
 
Da: ades qant denan lei partis
f: ales cant de leis mi partis
 
31
 
Da: q'anc pois no la vi q'ela·m dis
f: qu'anc non la vi qu'ella en dis
 
32
 
Da: qe si ames mi amera
f: que si l'ames ill m'amera
 
33
 
Da: mas eu no sai lo seu voler
f: al re non sai del sieu voler
 
34
 
Da: mas ben pot ma domna saber
f: mas ben pot per vertat saber
 
35
 
Da: q'eu morrai si ganre·m tira.
f: qu'ieu moray s'alor s'avira.
 
36
 
Da: Genser en es mon no·s mira
f: Zenser domna el mont no·us mira
 
37
 
Da: bell' e blancha plus cus hermis
f: guai'e blanca coma ermis
 
38
 
Da: plus fresca que rosa ni lis
f: plus fresca que roza ni lis
 
39
 
Da: ren als no m'en desespera
f: ren als non m'en dezespera
 
40
 
Da: hai! si pourai l'ora veder
f: dieus! si poiray l'ora vezer
 
41
 
Da: q'eu puosca pres de·llei jaçer
f: qu'ieu josta leis puesca jazer
 
42
 
Da: eu non qar vas mi no·s vira.
f: ben ai dreg mas trop mi tira.
 
43
 
Da: Toz mos talenz m'aemplira 
f: Totz mos talentz ademplira
 
44
 
Da: ma domna sol d'un bais m'aizis
f: ma domna sol un bays m'azis
 
45
 
Da: q'en guerreiera mos vezis
f: qu'ieu guerejera mos vezis
 
46
 
Da: e·n fora larcs e donera
f: e fora larc e donera
 
47
 
Da: e·m fera grazir e temer
f: e fera·m blandir e temer
 
48
 
Da: e mos enemics bas chader
f: e mos ​enemigs bas chazer
 
49
 
Da: e tengra·l meu e·l garnira. 
f: e·m tengra miels e·n guarnira.

  • letto 865 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 3902 volte

CANZONIERE Dᵃ

  • letto 4511 volte

Riproduzione fotografica

Untitled%2021.jpg
Untitled%2022.jpg
  • letto 477 volte

Edizione diplomatica

 P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt
     fai chant ni ses frezis. Toz tems se
 rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa
 ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om
 uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de
 zira.
 S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu
     es qeu li seruis. Eqim diria men partis.
 Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n)
 esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni
 dals mon cor no consira.
 G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t
     leu sa franquis. Anc res no fo nosume
 lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non
 pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi
 damor nola spira.
 I a desos pes nom partira. Sil plagues
   nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re
 quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus
 fos al seu plaçez delamenzonia odel uer.
  Cab sol son diz men requira.
 E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan
     lei partis. Qanc pois nolaui qelam
 dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai
 lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber.
 Q(e)u morrai si gan rem tira.
 G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha
      plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne
 lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo
 ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu
 no(n) qar uas mi nos uira. 
 T oz mos talenz ma emplira. Mado(m)na
    sol dun bais maizis. Qen guerreiera
 mos uezis. En fora larcs edonera. Em fera
 grazir etemer. E mos enemics baschade(r). 
 E tengral meu el garnira.
 E pot ben mado(m)na saber. Q(e) ia nulz hom
    demon poder. De meillor cor noill ser-
 uira. Esim fezes tant deplacer. Qem la
 isses pres de si iaser. Ja daquest mal non
 morira.
  • letto 3723 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt
      fai chant ni ses frezis. Toz tems se
  rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa
  ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om
  uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de
  zira.
  I. 
  Per fin'amor m'esjauzire
  tant qant fai chant ni s'esfrezis,
  toz tems serai vas lei aclis,
  mas non puosc saber enqera
  si poirai ab joi remaner, 
  o·m voldra per seu retener 
  cella cui mon cor dezira.
  S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu
      es qeu li seruis. Eqim diria men partis.
  Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n)
  esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni
  dals mon cor no consira.
  II.
  Seignors e dompnas gerpira, 
  s'a lei plagues q'eu li servis, 
  e qi·m diria m'en partis
  faria·m morir des era; 
  q'en autra non ai mon esper 
  nouit ni jorn ni maitin ni ser, 
  ni d'als mon cor no consira.
  G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t
      leu sa franquis. Anc res no fo nosume
  lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non
  pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi
  damor nola spira.
  III.
  Ges tant leu no l'enqesira 
  s'eu sabes tant leu s'afranquis; 
  anc res no fo no s'umelis 
  vas Amor, mas ill n'es fera; 
  e domna non pot ren valer 
  per riqessa ni per poder 
  se joi d'amor no la 'spira.
  I a desos pes nom partira. Sil plagues
    nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re
  quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus
  fos al seu plaçez delamenzonia odel uer.
  Cab sol son diz men requira.
  IV.
  
Ja de sos pes no·m partira 
  si·l plagues ni m'o consentis, 
  o sol qui d'aitant m'enrequis 
  qe dixes que ma domna era
  e del plus fos al seu plaçez
  de la menzonja o del ver
  c'ab sol son diz m'enrequira.
  E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan
      lei partis. Qanc pois nolaui qelam
  dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai
  lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber.
  Q(e)u morrai si gan rem tira.
  V.
  Entre joi remaing et ira 
  ades qant denan lei partis, 
  q'anc pois no la vi q'ela·m dis
  qe si ames mi amera; 
  mas eu no sai lo seu voler, 
  mas ben pot ma domna saber
  q'eu morrai si ganre·m tira.
  G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha
       plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne
  lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo
  ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu
  no(n) qar uas mi nos uira. 
  VI.
  Genser en es mon no·s mira,
  bell' e blancha plus cus hermis, 
  plus fresca que rosa ni lis;
​  ren als no m'en desespera:
  hai! si pourai l'ora veder 
  q'eu puosca pres de·llei jaçer!
  Eu non, qar vas mi no·s vira.
  T oz mos talenz ma emplira. mado(m)na
     sol dun bais maizis. qen guerreiera
  mos uezis. Enfora larcs edonera. Em fera
  grazir etemer. Emos enemics baschade(r).
  etengral meu elgarnira.
  VII.
  Toz mos talenz m'aemplira 
  ma domna, sol d'un bais m'aizis, 
  q'en guerreiera mos vezis
  e·n fora larcs e donera,
​  e·m fera grazir e temer
​  e mos enemics bas chader
  e tengra·l meu e·l garnira. 
  E pot ben mado(m)na saber. q(ue)ia nuls hom
     demon poder. De meillor cor noill ser
  uira. 
  VIII.
  E pot ben ma domna saber 
  qe ja nuls hom de mon poder
​  de meillor cor no·ill servira.
  Esim fezes tant deplacer. qem la
  isses pres desi iaser. Ja daquest mal non
  morira.
  IX.
  E si·m fezes tant de plaçer 
  qe·m laisses pres de si jaser 
  ja d'aquest mal non morira.
  • letto 791 volte

CANZONIERE f

  • letto 1026 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
  • letto 606 volte

Edizione diplomatica

Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et
estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy
remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue)
lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n)
pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Totz mos talantz ad emplira. ma do(m)na sol .i. bays mazis. quieu guere
iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos
​enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su
​milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue)
za ni p(er) auer. si yoi damors no(n) lespira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t me(n)
requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson
ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n)
partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh
ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira.
Chansonnier_proven%C3%A7al_%28Chansonnie
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca
q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui
eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira.
  • letto 670 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

I.
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et
estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy
remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira.
Per fin'Amor m'esbaudira
tant cant fay chaut ni reverdieis,
et estaray tos tems aclins,
mas non puesc saber anquera
si poiras am joy remaner,
o·m volra per sieu retener,
sella que mon cor dezira.
II.
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue)
lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n)
pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira.
Entre goi remant ez ira
ales cant de leis mi partis,
qu'anc non la vi qu'ella en dis
que si l'ames ill m'amera;
al re non sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
qu'ieu moray s'alor s'avira.
III.
Totz mos talantz ad emplira. ma don(n)a sol .i. bays mazis. quieu guere
iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos
​enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira.
Totz mos talentz ademplira
ma domna, sol un bays m'azis,
qu'ieu guerejera mos vezis,
e fora larc e donera,
e fera·m blandir e temer
e mos ​enemigs bas chazer
e·m tengra miels e·n guarnira.
IV.
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su
​milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue)
za ni p(er) auer. sei yoi damors no(n) lespira.
Aitant leu non l'enquezira
s'ieu sabes can grieu s'afranquis;
can ren non fan non s'u​milis
vas Amors, mas ill n'es fera;
mas en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
si joi d'amors non l'espira.
V.
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t  me(n)
requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson
ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira.
Seinhors e domnas gequira
si·l plagues qu'ieu a luy servis
e sivals d'aitant m'enrequis;
que dieises que ma domna era;
e del plus fos al sieu plazer,
de la mesonja o del ver,
c'ap sol lo dig m'enrequira.
VI.
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n)
partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh
ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni mi consentis,
e qui·m dezia m'en partis
faria morir alera,
qu'en ren als non ay mon voler,
jorn ni nueh ni matin ni ser,
ni als mon cors non dezira.
VII.
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca
q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui
eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira.
Zenser domna el mont no·us mira,
guai'e blanca coma ermis,
plus fresca que roza ni lis;
ren als non m'en dezespera;
dieus! si poiray l'ora vezer,
qu'ieu josta leis puesca jazer!
Ben ai dreg mas trop mi tira.
  • letto 952 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/finamor-mesjauzira

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f/f96.item