BdT 112,3
Mss.: Da 196 = Cercamon; f 43 = anonimo.
Metrica: a7' b8 b8 c7' d8 d8 a7' (Frank 741:1). Canso di 7 coblas unissonans di 7 versi, seguite da 2 tornadas di 3.
Edizioni: Bartsch - Koschwitz 1904, col. 51; Dejeanne 1905, p. 34; Jeanroy 1922, p. 26; Tortoreto 1981, p. 91; Wolf - Rosenstein 1983, p. 48; Rossi 2009, p. 142.
I.
Per fin’Amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis
qe dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.
III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no l'espira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira,
si·l plagues ni m’o consentis;
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era;
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera.
Alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai si ganre·m tira.
VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis:
ren als no m’en desespera.
Dieus! si poirai l’ora vezer,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Eu non, qar vas mi no·s vira.
VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejeira mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de plazer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
VI. qu'ieu] Qu'ieu
I.
Per fin’amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis:
que dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.
III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas Amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no la ‘spira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni m’o consentis,
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
que si ames mi amera;
alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai s’alor s’avira.
VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’ e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera:
Dieus! si poirai l’ora veder,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Be n’ai dreg mas trop mi tira.
VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de plazer,
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
I.
Per fin’amor m’esjauzira
tant quant fai chaut ni s’esfrezis;
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella cui mos cors dezira.
II.
Seinhors e dompnas gerpira
s'a lei plagues q'eu li servis;
e qi·m diria m’en partis
faria·m morir desera,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn, ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.
III.
Ges tant leu no l’enqesira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
anc res no fo no s’umelis
vas amor; mas ill n’es fera;
en domna non pot ren valer,
per riqessa ni per poder,
se joi d’amor no l'aspira.
IV.
Ja de sos pes no·m partira
s'il plagues ni m’o consentis,
o sol que d’aitant m’enrequis
que dixes qe ma domna era,
e del plus fos al seu placer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son diz m’enrequira.
V.
Entre joi remaing et ira
ades quant denan lei partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
qe si l'ames, mi amera;
mas eu no sai lo sieu voler;
mas ben pot ma domna saber
q’eu morrai si ganre·m tira.
VI.
Gencer en est mon no·s mira,
bell'e blancha plus c'us hermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera;
hai! si poirai l’ora veder
q’eu puosca pres de llei jacer!
eu non, qar vas mi no·s vira.
VII.
Toz mos talenz m’aëmplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e fora larcs, e donera,
e·m fera grazir e temer,
e mos enemics bas chader,
e tengra·l meu e·l garnira.
VIII.
E pot ben ma domna saber
que ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.
IX.
E si·m fezes tant de placer
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.
![]() |
1
Da: Per fin'amor m'esjauzire
f: Per fin'Amor m'esbaudira
2
Da: tant qant fai chant ni s'esfrezis
f: tant cant fay chaut ni reverdieis
3
Da: toz tems serai vas lei aclis
f: et estaray tos tems aclins
4
Da: mas non puosc saber enqera
f: mas non puesc saber anquera
5
Da: si poirai ab joi remaner
f: si poiras am joy remaner
6
Da: o·m voldra per seu retener
f: o·m volra per sieu retener
7
Da: cella cui mon cor dezira.
f: sella que mon cor dezira.
8
Da: Seignors e dompnas gerpira
f: Seinhors e domnas gequira
9
Da: s'a lei plagues q'eu li servis
f: si·l plagues qu'ieu a luy servis
10
Da: e qi·m diria m'en partis
f: e qui·m dezia m'en partis
11
Da: faria·m morir des era
f: faria morir alera
12
Da: q'en autra non ai mon esper
f: qu'en ren als non ay mon voler
13
Da: nouit ni jorn ni maitin ni ser
f: jorn ni nueh ni matin ni ser
14
Da: ni d'als mon cor no consira.
f: ni als mon cors non dezira.
15
Da: Ges tant leu no l'enqesira
f: Aitant leu non l'enquezira
16
Da: s'eu sabes tant leu s'afranquis
f: s'ieu sabes can grieu s'afranquis
17
Da: anc res no fo no s'umelis
f: can ren non fan non s'umilis
18
Da: vas Amor mas ill n'es fera
f: vas Amors mas ill n'es fera
19
Da: e domna non pot ren valer
f: mas en domna non pot pres aver
20
Da: per riqessa ni per poder
f: per riqueza ni per aver
21
Da: se joi d'amor no la 'spira.
f: si joi d'amors non l'espira.
22
Da: Ja de sos pes no·m partira
f: Ja de sos pes no·m partira
23
Da: si·l plagues ni m'o consentis
f: si·l plagues ni mi consentis
24
Da: o sol qui d'aitant m'enrequis
f: e sivals d'aitant m'enrequis
25
Da: qe dixes que ma domna era
f: que dieises que ma domna era
26
Da: e del plus fos al seu plaçez
f: e del plus fos al sieu plazer
27
Da: de la menzonja o del ver
f: de la mesonja o del ver
28
Da: c'ab sol son diz m'enrequira.
f: c'ap sol lo dig m'enrequira.
29
Da: Entre joi remaing et ira
f: Entre goi remant ez ira
30
Da: ades qant denan lei partis
f: ales cant de leis mi partis
31
Da: q'anc pois no la vi q'ela·m dis
f: qu'anc non la vi qu'ella en dis
32
Da: qe si ames mi amera
f: que si l'ames ill m'amera
33
Da: mas eu no sai lo seu voler
f: al re non sai del sieu voler
34
Da: mas ben pot ma domna saber
f: mas ben pot per vertat saber
35
Da: q'eu morrai si ganre·m tira.
f: qu'ieu moray s'alor s'avira.
36
Da: Genser en es mon no·s mira
f: Zenser domna el mont no·us mira
37
Da: bell' e blancha plus cus hermis
f: guai'e blanca coma ermis
38
Da: plus fresca que rosa ni lis
f: plus fresca que roza ni lis
39
Da: ren als no m'en desespera
f: ren als non m'en dezespera
40
Da: hai! si pourai l'ora veder
f: dieus! si poiray l'ora vezer
41
Da: q'eu puosca pres de·llei jaçer
f: qu'ieu josta leis puesca jazer
42
Da: eu non qar vas mi no·s vira.
f: ben ai dreg mas trop mi tira.
43
Da: Toz mos talenz m'aemplira
f: Totz mos talentz ademplira
44
Da: ma domna sol d'un bais m'aizis
f: ma domna sol un bays m'azis
45
Da: q'en guerreiera mos vezis
f: qu'ieu guerejera mos vezis
46
Da: e·n fora larcs e donera
f: e fora larc e donera
47
Da: e·m fera grazir e temer
f: e fera·m blandir e temer
48
Da: e mos enemics bas chader
f: e mos enemigs bas chazer
49
Da: e tengra·l meu e·l garnira.
f: e·m tengra miels e·n guarnira.
![]() |
![]() |
![]() |
P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt fai chant ni ses frezis. Toz tems se rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de zira. |
![]() |
S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu es qeu li seruis. Eqim diria men partis. Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n) esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni dals mon cor no consira. |
![]() |
G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t leu sa franquis. Anc res no fo nosume lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi damor nola spira. |
I a desos pes nom partira. Sil plagues nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus fos al seu plaçez delamenzonia odel uer. Cab sol son diz men requira. |
|
E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan lei partis. Qanc pois nolaui qelam dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber. Q(e)u morrai si gan rem tira. |
|
G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu no(n) qar uas mi nos uira. |
|
T oz mos talenz ma emplira. Mado(m)na sol dun bais maizis. Qen guerreiera mos uezis. En fora larcs edonera. Em fera |
|
grazir etemer. E mos enemics baschade(r). E tengral meu el garnira. |
|
E pot ben mado(m)na saber. Q(e) ia nulz hom demon poder. De meillor cor noill ser- uira. Esim fezes tant deplacer. Qem la isses pres de si iaser. Ja daquest mal non morira. |
P Er fin amor mes iauzire. Tant q(a)nt fai chant ni ses frezis. Toz tems se rai uas lei aclis. Mas no(n) puosc sa ber enqera. Si poirai ab ioi remaner. Om uoldra p(er) seu retener. Cella cui mon cor de zira. |
I. Per fin'amor m'esjauzire tant qant fai chant ni s'esfrezis, toz tems serai vas lei aclis, mas non puosc saber enqera si poirai ab joi remaner, o·m voldra per seu retener cella cui mon cor dezira. |
S eignors edo(m)pnas gerpira. Salei plagu es qeu li seruis. Eqim diria men partis. Fariam morir des era. Qen autra no(n) ai mo(n) esper. Nouit ni iorn ni maitin ni ser. Ni dals mon cor no consira. |
II. Seignors e dompnas gerpira, s'a lei plagues q'eu li servis, e qi·m diria m'en partis faria·m morir des era; q'en autra non ai mon esper nouit ni jorn ni maitin ni ser, ni d'als mon cor no consira. |
G es tant leu no len qes ira. Seu sabes ta(n)t leu sa franquis. Anc res no fo nosume lis. Vas amor mas ill nes fera. E do(m)na non pot ren ualer. P(er) riqessa ni p(er) poder. Se ioi damor nola spira. |
III. Ges tant leu no l'enqesira s'eu sabes tant leu s'afranquis; anc res no fo no s'umelis vas Amor, mas ill n'es fera; e domna non pot ren valer per riqessa ni per poder se joi d'amor no la 'spira. |
I a desos pes nom partira. Sil plagues nimo co(n)sentis. Osol q(e) daitant men re quis. Qe dixes q(e) mado(m)na era. Edel plus fos al seu plaçez delamenzonia odel uer. Cab sol son diz men requira. |
IV. Ja de sos pes no·m partira si·l plagues ni m'o consentis, o sol qui d'aitant m'enrequis qe dixes que ma domna era e del plus fos al seu plaçez de la menzonja o del ver c'ab sol son diz m'enrequira. |
E ntre ioi remai(n)g (et) ira. Ades q(a)nt denan lei partis. Qanc pois nolaui qelam dis. Qe si ames mi amera. Mas eu no sai lo seu uoler. Mas ben pot mado(m)na saber. Q(e)u morrai si gan rem tira. |
V. Entre joi remaing et ira ades qant denan lei partis, q'anc pois no la vi q'ela·m dis qe si ames mi amera; mas eu no sai lo seu voler, mas ben pot ma domna saber q'eu morrai si ganre·m tira. |
G encer en es mo(n) nos mira. Belle blancha plus cus hermis. Plus fresca q(e) rosa ne lis. Ren als nom(en) desespera. Hai si pourai lo ra ueder. Qeu puosca p(re)s dellei iacer. Eu no(n) qar uas mi nos uira. |
VI. Genser en es mon no·s mira, bell' e blancha plus cus hermis, plus fresca que rosa ni lis; ren als no m'en desespera: hai! si pourai l'ora veder q'eu puosca pres de·llei jaçer! Eu non, qar vas mi no·s vira. |
T oz mos talenz ma emplira. mado(m)na sol dun bais maizis. qen guerreiera mos uezis. Enfora larcs edonera. Em fera grazir etemer. Emos enemics baschade(r). etengral meu elgarnira. |
VII. Toz mos talenz m'aemplira ma domna, sol d'un bais m'aizis, q'en guerreiera mos vezis e·n fora larcs e donera, e·m fera grazir e temer e mos enemics bas chader e tengra·l meu e·l garnira. |
E pot ben mado(m)na saber. q(ue)ia nuls hom demon poder. De meillor cor noill ser uira. |
VIII. E pot ben ma domna saber qe ja nuls hom de mon poder de meillor cor no·ill servira. |
Esim fezes tant deplacer. qem la isses pres desi iaser. Ja daquest mal non morira. |
IX. E si·m fezes tant de plaçer qe·m laisses pres de si jaser ja d'aquest mal non morira. |
![]() |
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira. |
![]() |
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue) lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n) pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira. |
![]() |
Totz mos talantz ad emplira. ma do(m)na sol .i. bays mazis. quieu guere iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira. |
![]() |
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue) za ni p(er) auer. si yoi damors no(n) lespira. |
![]() |
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t me(n) requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira. |
![]() |
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n) partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira. |
![]() |
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira. |
I. |
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira. |
Per fin'Amor m'esbaudira tant cant fay chaut ni reverdieis, et estaray tos tems aclins, mas non puesc saber anquera si poiras am joy remaner, o·m volra per sieu retener, sella que mon cor dezira. |
II. |
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue) lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n) pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira. |
Entre goi remant ez ira ales cant de leis mi partis, qu'anc non la vi qu'ella en dis que si l'ames ill m'amera; al re non sai del sieu voler, mas ben pot per vertat saber qu'ieu moray s'alor s'avira. |
III. |
Totz mos talantz ad emplira. ma don(n)a sol .i. bays mazis. quieu guere iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira. |
Totz mos talentz ademplira ma domna, sol un bays m'azis, qu'ieu guerejera mos vezis, e fora larc e donera, e fera·m blandir e temer e mos enemigs bas chazer e·m tengra miels e·n guarnira. |
IV. |
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue) za ni p(er) auer. sei yoi damors no(n) lespira. |
Aitant leu non l'enquezira s'ieu sabes can grieu s'afranquis; can ren non fan non s'umilis vas Amors, mas ill n'es fera; mas en domna non pot pres aver per riqueza ni per aver, si joi d'amors non l'espira. |
V. |
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t me(n) requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira. |
Seinhors e domnas gequira si·l plagues qu'ieu a luy servis e sivals d'aitant m'enrequis; que dieises que ma domna era; e del plus fos al sieu plazer, de la mesonja o del ver, c'ap sol lo dig m'enrequira. |
VI. |
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n) partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira. |
Ja de sos pes no·m partira si·l plagues ni mi consentis, e qui·m dezia m'en partis faria morir alera, qu'en ren als non ay mon voler, jorn ni nueh ni matin ni ser, ni als mon cors non dezira. |
VII. |
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira. |
Zenser domna el mont no·us mira, guai'e blanca coma ermis, plus fresca que roza ni lis; ren als non m'en dezespera; dieus! si poiray l'ora vezer, qu'ieu josta leis puesca jazer! Ben ai dreg mas trop mi tira. |
Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000800f/f96.item