Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > RAIMON DE MIRAVAL

RAIMON DE MIRAVAL

A cura di Marica Priore

  • letto 2344 volte

EDIZIONE

  • letto 1022 volte

A Deu me coman, Bajona

BdT 406,1
Mss.: C 86,
 R 86.
Metrica: a7' b7 a7' b7 b8 a7' b7 a6'. Sei coblas singulars di otto versi, seguite da una tornada di quattro. 
Rime: a: -ona, -anta, -orna; b: -ut, -ier, -os, -ieu.
Edizioni precedenti: Witthoeft 1891, p. 48; L.T. Topsfield, 1971, p. 316.
  • letto 596 volte

Edizioni

  • letto 402 volte

Topsfield

I.
A Dieu me coman, Bajona,    
cal diable t’an tengut!     
Cant est sirventesc no·t sona,
ben t’en deus clamar perdut,  
qu’ieu t’agra dat caval maucut
ab sela de Carcassona         
et entressenh et escut        
de la cort de Narbona.        

II.
A Dieu me coman, Bajona,      
tan paupre·t vey a sobrier,   
mas vestit ab avol gona;      
mas ie·t trairai de pauprier  
ab un sirventesc que·t profier,
tal que cent don hom sermona,  
que·t valra mais que denier,   
ni que rauba fort bona.        

III.
Ins el Carcasses te planta,    
mas er no·t nomni·ls baros,    
c’obs n’i aurian caranta       
sirventes a dir los pros;      
car greu triar fay un ni dos   
mest corteza gent aitanta;     
e tu pren los guizardos        
e pueis d’aqui t’avanta.       

IV.
Passaras a Carcassona,         
iras a·N Peire Rotgier,        
e s’il be e gent no·t dona,    
ye·t doblarai ton loguier:     
e pueis iras a N’Olivier       
que·t dara rauba gordona       
de saun vairet leugier,        
o dels draps de Narbona.       

V.
Bajona, pauc te sojorna        
e vai t’en a·N Gent Esquieu,   
qu’el no·t fara cara morna     
c’om pus alegre no vieu;       
ans te dara caval brai Dieu,   
tal que ben cor e biorna,      
e vestimenta d’estieu          
ben estan et adorna.           

VI.
A·N Bertran de Saissac chanta  
sirventes e mais chansos,      
e di·l que no·s tenh’ az anta, 
car premier non l’ai somos;    
et ja de luy no·t partras blos,
c’un caval c’a col de ganta    
no·t don per amor de nos       
si dars non l’atalanta.        

VII.
A N’Aymeric vay t’en cochos    
que ta nessieira t’escanta     
per caval que·t sia bos        
ab cabestr’ et ab manta.      

  • letto 337 volte

Aissi cum es genser pascor

Bdt 406,2
Mss.: A 43, B 31, C 81, D 97, Dc 252, E 31, F 26, G 68, H 15, I 69, K 53, L 137, M 114, N 216, Q 55, R 85, U 93, V 45, a2 319, beta1 575, anon O 73.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e8, f7, g7, h7, i7. Sei coblas unissonans di nove versi, due tornadas di quattro e cinque versi.
            Rime: a, d, e: -ors; b, c: -ei; f, g: -ut; h, i: -ans.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.285.

  • letto 565 volte

Edizioni

  • letto 385 volte

Topsfield

I.
Aissi cum es genser pascors                                
de nuill autre temps chaut ni frei,                        
degr’ esser meiller vas domnei                              
per alegrar fis amadors;                                   
mas mal aion ogan sas flors                                
qe m’an tan de dan tengut                                  
q’en un sol jorn m’an tolgut                               
tot qant avi’ en dos ans                                    
conques ab mainz durs affans.                              
 
II.
Ma domna et eu et Amors                                   
eram pro d’un voler tuich trei,                            
tro c’aras ab lo dols aurei,                               
la ros’ e·l chanz e la verdors                              
ll’an remenbrat que sa valors                              
avia trop desendut                                         
 car volc so q’eu ai volgut.                                
Pero no·i ac plasers tanz,                                 
q’anc res fos mas sol demanz.                              
 
III.
Aquel m’era gaugz et honors,                               
mas no·ill plaz que plus lo m’autrei,                      
e puois midonz vol q’eu sordei,                            
be·m pot baissar car il m’a sors,                          
las, per qe no·ill dol ma dolors                           
puois aissi·m troba vencut?                               
Q’eu ai tant son prez cregut,                              
q’enanzat ai sos enans                                     
e destarzat toz sos danz.                                  
 
IV.
Un plait fan domnas q’es follors;                          
qant trobon amic qe·s mercei,                              
per assai li movon esfrei                                  
e·l destreingnon tro·s vir’ aillors;                        
e, qant an loingnat los meillors,                          
fals entendedor menut                                      
son per cabal receubut,                                    
don se chala·l cortes chanz                                
e·n sorz crims e fols mazanz.                              
 
V.
Eu non faz de totas clamors                                
ni m’es gen c’ab domnas gerrei,                            
ni ges lo mal qu’eu dir en dei                             
no lor es enois ni temors;                                 
mais s’ieu disia dels pejors,                              
tost seria conogut                                         
qals deu tornar en refut,                                  
que torz e pechaz es granz                                 
qan domn’ a prez per enianz.                                
 
VI.
C’ab leis q’es de toz bes sabors                           
ai cor c’a sa merce plaidei,                               
e ges per lo primer desrei,                                
don faz mainz sospirz e mainz plors,                       
no·m desesper del ric socors                               
c’ai lonjament atendut.                                    
E si·ll plaz q’ella m’ajut,                                
sobre toz leials amanz                                     
serai de joi benananz.                                     
 
VII.
Domna, per cui me venz amors,                              
cals que m’ai’ enanz agut,                                 
a vostr’ops ai retengut                                    
toz faiz de druz benestanz,                                
e Miraval e mos chanz.                                    
 
VIII.
Al rei d’Aragon vai de cors,                               
cansos, dire qe·l salut,                                   
e sai tant sobr’altre drut                                
qe·ls paucs prez faz semblar granz                         
e·ls rics faz valer dos tanz.                              
 
IX.
E car lai no m’a vegut,                                    
Mos Audiarz m’a tengut,                                   
qe·m tira plus q’adimanz                                   
ab diz et ab faiz prezanz.     

  • letto 373 volte

Aissi·m te amors franc

Bdt 406,3
Mss.: C 82.
Metrica: I. a6, b6’, c6, d6’, e6’, f6, g6, h6, i6, l6, m6, n6’; II. a6’, b6, c6, d6, e6, f6, g6, h6’, i6’, l6, m6, n6’. Due coblas unissonans di dodici versi.
            Rime: I. a, c: -anc; b, d, e, n: -ire; f, g, l, m: -an; II. a, h, i, m: -ire; b, c, f, g: -an; d, e: -ic; l, n: -anc.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p. 351 (dubbia).

  • letto 545 volte

Edizioni

  • letto 376 volte

Topsfield

I.
Aissi·m te amors franc                                     
qu’alor mon cor no·s vire,                                 
ans l’ai ferm et estanc                                    
qu’ades en suj dezire;                                     
et on plus fort m’albire                                   
lo maltrag ni l’afan,                                     
ieu requier merceyan                                       
a midons que no estric                                     
gaug ses voler enic                                        
per dig dezacordan                                         
de lauzengier truan,                                       
cui Dieus cas et azire!                                   
 
II.
Pus fort quan vos remire                                  
ai, mon cor deziran,                                       
dona, mo ferm talan                                        
de vos qu’ieu no vos dic;                                  
que pus qu’estrus m’afic,                                  
que estay esguardan                                        
sos huous que·lhs huelhs no bran                           
tro l’es semblans que·ls gire:                             
e doncs, pus ieu no·m vire,                                
ni del maltrag no·m planc,                                 
faitz me del be jauzire,                                   
qu’als non dezirei hanc.                                   

  • letto 327 volte

A penas sai don m’apreing

Bdt  406,7
Mss.: A 48, C 76, Cm 1v, D 100, E 33, G 69, I 68, K 53, L 108, M 116, N 215, Q 62, R 88, S 142, V 42bis, b2 28, beta2 1727.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7, g7, h7, i7, l7. Cinque coblas doblas di dieci versi e una tornada di due versi.
            Rime: I. e II.: -ing, -ir, III. IV.: -or, -es, V.-VI.: -al, -er.
Edizioni precedenti: Topsfield, 1971, p. 99, Richter 1976, pp. 396-397.

  • letto 467 volte

Edizioni

  • letto 336 volte

Topsfield

I.
A penas sai don m’apreing                                  
so q’en chantan m’auzetz dir;                              
cum pieitz trac e plus m’azir                              
mieills e mon chan esdeveing:                               
gardatz, qand er qi·m n’enseing,                           
s’i sabrai esdevenir                                       
ni ma bona dompna·m deing;                                  
que ies de saber no·m feing,                               
ni nuills hom no·i pot faillir                             
que de lieis aia soveing.                                   

II. 
Lo plus necis hom del reing                                
que lieis veia ni remir,                                   
deuri’ esser al partir                                      
savis e de bel capteing;                                    
e doncs ieu que l’am ses geing,                            
so sai be, m’en dei jauzir                                 
pois tant grans valors la seing                           
que nuill autr’amor non deing,                             
ni ses lieis non puosc garir                               
de la dolor que·m destreing.                               

III. 
Anc a nuill fin amador                                     
non cuig mais esdevengues,                                 
que de dompnas no·m ven bes,                               
ni blasmar no·m puosc de lor;                              
una·m tol lo joi d’aillor                                  
e del sieu no·m dona ies,                                  
ni d’autra no m’a sabor;                                   
pero per la so’amor                                        
sui plus gais e plus cortes,                               
e·n port a totas honor.                                    

IV. 
Ben sai que per sa ricor                                   
mi tol so c’anc no·m promes,                               
et ieu non sui tant apres                                  
qe miei prec m’aiont valor;                                
mas aisso fraing ma dolor,                                 
que lai si para merces                                     
on faillon tuich valedor,                                  
mas ill a tant de lauzor                                   
que ben l’er grazitz e pres                                
lo mals en luoc de doussor.                                

V. 
Tuich cist trobador egal,                                  
segon qu’ill ant de saber,                                 
lauzon dompnas a plazer,                                   
e non gardon cui ni cal;                                   
e qui trop plus que non val                                
lauza sidons, fai parer                                    
qu’escarn ditz e non ren al;                               
mas ieu n’ai chausida tal                                 
c’om no·n pot ren dir mas ver,                             
si doncs no·n dizia mal.                                   

VI. 
Dompna, ben cortes jornal                                  
fai lo jorn qi·us vai vezer,                               
 

  • letto 317 volte

Amors me fai chantar et esbaudir

Bdt 406,4
Mss.: A 49, C 77,  D 97, E 39, I 71, K 55, R 87, b2 21; str. Bona domna b1 6, kappa 65; questa stessa e Eu no voill ges anon J 14.
Metrica: a10, b10’, c10, d10’, e10, f10, g10’. Cinque coblas unissonans di sette versi, tre tornadas di tre versi.
            Rime: a, c: -ir; b, d: -ona; e, f: -at; g: -uas.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p. 173.

  • letto 467 volte

Edizioni

  • letto 314 volte

Topsfield

I.
Amors me fai chantar et esbaudir,                               
e·m tolh deport ab cossirier que·m dona,                        
e torna·m tot mon solatz en cossir;                             
que si non es ma chansos sobrebona                              
no·n dey esser aissi del tot blasmat:                           
pero si cug chantar a voluntat                                  
d’entendedors e de drutz e d’amiguas.                           
 
II.
Mas no vuelh ges a donas cossentir                              
so per qu’a dreg vey qu’om las ochaizona,                       
que tals n’i a que no volon auzir                               
el temps qu’om plus d’amar las arazona:                         
pueys quan jovens lur estrai sa beutat                          
prendo·l sordeys qu’avion soanat,                               
aissi cum fes lo Lombartz de las figuas.                       
 
III.
Bona domna no·s deu d’amar gequir;                              
e pus tan fai qu’az amor s’abandona,                            
no s’en cog trop ni massa non o tir,                            
quar meins en val totz faitz qu’il dessazona:                   
mas sa ha ben celar tota vertat,                               
que silh qu’en als li serion privat                            
ad ops d’amar li serion destriguas.                             

IV. 
Ges la belha qu’ieu plus am no s’albir                          
qu’en re l’ensenh ni·l casti ni·l despona,                      
qu’ilh sap tan gen laissar e far e dir                          
per que no·m cal que ren als hi apona:                          
e pus li platz que·m retenh’ a celat,                            
per tres razos don tug drut son amat                            
li serai bos, messatgiers, so li·m diguas.                      

V. 
S’ieu ja ren fauc don ma dona s’azir                            
no·lh perdon Dieus si elha m’o perdona,                        
quar no la vuelh gualiar ni trazir,                             
ni razonar so qu’elha malrazona;                                
tot m’es honors quant a lieys si’ onrat,                        
e grazisc tot so qu’a lieys ven a grat;                         
e vuelh aver guerras et enemiguas.                              

VI. 
Bona domna, on qu’aia domneiat,                                 
vuelh que tenguatz Miraval domeniat                            
e mas chansos en cap d’autras amigas.                           

VII. 
Si tot m’aves, Mais d’Amic, cor irat,                          
a vostr’ops ai Miraval si gardat,                              
que vos l’aves et eu n’ai enemigas.                             

VIII. 
Mantel, de sen, de pretz e de beutat                           
e de joven vos vei tan gen onrat,                               
que sai ne son mantas domnas enigas.                            

  • letto 289 volte

Anc non attendiei de chantar

Bdt 406,5
Mss.: C 85, R 87, V 47, beta1 111; str. Sabetz per que anon J 14.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e8, f8, g8, h8. Sei coblas unissonas di otto versi.
            Rime: a, d: -ar; b, c: -ors; f, h: -en.
Edizioni precedenti: Kolsen 1938, p. 148, Topsfield, 1971, p. 253.

  • letto 459 volte

Edizioni

  • letto 347 volte

Topsfield

I.
Anc non attendiei de chantar                               
neu ni gel ni fuelha ni flors;                             
mas quan vey que no·m val Amors                           
lai on me deuri’ ajudar,                                    
no·us meravelhetz, s’ieu m’en planh                        
ni·n sui de brau captenemen,                               
qu’ieu pretz meyns solatz e joven,                         
si·m fas mas chansos pres e lonh.                          

II. 
Mas no·m sai tan d’amors lonhar                            
qu’enquer non atenda socors                                     
de selha qu’entre las gensors                                   
esta de gran beutat ses par;                                    
per qu’en tenrai tot a gazanh                                   
l’afan e·l dezir e·l turmen,                                    
entro que m’ay’ esguardamen                                      
que de mi·s vuelha donar sonh.                                  

III. 
No vuel ges ma dona laissar,                                    
pus tant es fina sa valors                                      
que sobreval part las melhors,                                  
e·s sap far grazir et honrar,                                   
que non am, quar pus no·l sofranh                               
mas ben garde premeiramen                                       
que paus tot son entendemen                                     
en tal qu’en pretz de domney ponh.                              

IV. 
Sabetz per que deu domn’ amar                                    
tal cavalier que·l si’ honors?                                  
Per paor de mals parladors,                                     
qu’om non la·n puesc’ ochaizonar                                 
de so qu’az onrat pretz non tanh:                               
quar, pus en bon’amor s’enpren,                                 
nom pot nulhs hom far recrezen                                  
que vas autra part se vergonh.                                  

V. 
Quascus s’atend’ en son afar!                                    
Eu no m’azaut de jangladors,                                    
ans sui dels pus fis amadors                                    
e sai mout gen mon joy celar.                                   
Aqui on pro·m te, me remanh                                     
e no·n conosc galiamen,                                         
per que·m deu aver chauzimen                                    
silh per cui chan belhs digz e jonh.                            

VI. 
Pero, si·m vol gazardonar,                                      
mentre sos pretz es dels aussors,                               
par me que m’er majers honors                                   
per penre qu’a lieys per donar:                                 
qu’en loc de privat o d’estranh                                 
me pot tener a l’honramen                                       
o n’aura crim de manta gen,                                     
si tan fa que de si m’alonh. 
 

 

  • letto 324 volte

Anc trobars clus ni braus

Bdt  406,6
Mss.: A 45, C 82, D 99, E 44, I 70, K 54, M 110, N 219, R 14, V 48; str. No sai anon J 14.
Metrica: a6, b7, c5’, d6, e7, f5’, g7, h5’, i5. Sei coblas doblas di nove versi.
            Rime: a, b, d, e, g: -aus;  I. e II. c, f, h, i: -endre; III. e IV. c, f, h, i:  -ura; V. e VI. c, f, h, i: -ana.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p. 258.

  • letto 477 volte

Edizioni

  • letto 338 volte

Topsfield

I.
Anc trobars clus ni braus                                         
non dec aver pretz ni laus,                                       
pus fon faitz per vendre                                          
contra·ls sonetz suaus                                            
conhdetz, aissi cum ieu·ls paus,                                  
e leus ad aprendre,                                               
ab bels ditz clars e gen claus,                                   
que per far entendre                                              
non cal trop contendre.                                           

II. 
Car tan prenon cabaus                                             
donas entre·ls fis los faus,                                       
fan amor dissendre;                                               
mas non tanh qu’ieu las caus,                                     
ni de tot en tot no m’aus                                         
vas lur dan estendre,                                             
quar silh que·m ten en repaus                                     
me fa·ls tortz defendre                                           
qu’a mains drutz vei prendre.                                     

III. 
Tot quan vol midons vuelh,                                        
e tot quan li platz acuelh                                        
en patz ses rancura.                                             
Et s’ieu anc dis orguelh                                          
vas donas, aras m’en tuelh                                        
e·m torn a mezura:                                                
e drutz qu’es d’aital escuelh                                     
conquier joy qe·l dura                                            
si·n bon luec s’atura.                                            

IV. 
Qar l’am mais que non suelh,                                      
en trac piegz, e pus m’en duelh                                   
quar silh no·n pren cura.                                         
Pus alhors no·m destuelh,                                         
e josta lieys me despuelh                                         
nutz ses vestidura,                                               
aitan tenc de ric capduelh                                        
que bon’aventura                                                  
no·m pot far fraitura.                                            

V. 
No sai per quals mestiers                                         
amon donas cavaliers,                                             
s’amors me soana.                                                 
No·m vuelh gabar estiers,                                         
quar menhs en par vertadiers                                      
qui totz sos bes vana;                                            
per qu’eu vuelh plus voluntiers                                   
dir cortez’ufana                                                  
que vertat velana.                                                

VI. 
Los pejors lauzengiers                                            
tenc per midons plazentiers,                                      
e cel que·ls apana:                                               
e si·l menres portiers                                            
fos tan guays ni prezentiers                                      
qu’auzes vestir grana,                                            
tan fora rics sos loguiers                                        
qu’en tela renzana                                                
jagr’ en sa cabana.                                                

  • letto 345 volte

Er ab la forsa dels freys

Bdt 406,8
Mss.: A 45, C 85, Cm 1r, D 97, Dc 253, E 37, I 70, K 54, N 220, R 88, a2 320, beta1 1325, anon L 144, str. En amor a mainhtas leys H 48.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7, g8, h8. Sei coblas unissonans di otto versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a, c: - eys; b, d: -ui; e, f: -ays; g, h: -on.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.232.

  • letto 447 volte

Edizioni

  • letto 267 volte

Topsfield

I.
Er ab la forsa dels freys,                                
quan totz le muns trembl’ e bruj,                           
val mais solaz e domneys,                                  
e chans ab tot belh desduj,                                
qu’el temps quan fuelh’ e flors nays;                       
a seluy, qu’es pros e guays                                
contra l’us del temps e del mon,                           
bem par que bos cors l’en aon.                             

II. 
En amors a manhtas leys,                                   
e de manhtas partz aduj                                    
tortz e guerras e plaideys:                                
leu reven e leu defuy,                                     
leu s’apaya, leu s’irays,                                  
e qui d’aisso l’es verays,                                 
soven sospira de prion                                     
e manhs enuegz blan e rescon.                              

III. 
Anc mais ni tan no·m destreys,                             
mas er m’a trobat ab cuj                                   
mi mou paors et esfreys,                                   
e·m greug’ e·m pren e·m destrui;                            
et eu ges per tan no·m lays                                
que lai, don mi mou l’esglays,                             
non tenha mon cor deziron,                                 
on plus lo dezirs me cofon.                                

IV. 
La grans beutatz que pareys                                
en la belha cui homs sui,                                  
e·l rics pretz q’a totz jorns creys,                       
m’a tout domneyar d’autrui;                                
mas us dous esgartz m’atrays                                 
vas la belha, don jamais                                     
non temsera fam, freg ni son,                                
s’agues cor del dig que·m respon.                           

V. 
Pero, si tot s’es gabeys,                                    
mos bos respieitz me conduy,                                 
e si·m dizia sordeys,                                        
no vuelh tornar lai don fuy.                                 
Pus vengut es als assays,                                   
poder a que·m derc’ o·m bays,                                 
qu’ieu no·l fug, si·m ra o si·m ton,                         
ni ja no vuelh saber vas on.                                

VI. 
S’a Lombers corteja·l reys,                                 
tostemps mais er joys ab luy;                                
e, si tot s’es sobradreys,                                   
per un pretz li·n venran duy:                                
que la cortezi’ e·l guays                                     
de la belha N’Alazais,                                    
e·l fresca colors ab pel blon                                
fan tot lo segle jauzion.                                   

VII. 
Dona, tan vos suy verays                                 
que de totz cortes assays                                  
vuel qe Miravalh vos aon,                                   
mas non aus dir qals etz ni don.                            

VIII. 
Per Mon Audiart suy guays,                                 
que tota gens ad eslays                                      
prezon mais lo comte Raimon                            
de nulh autre comte del mon.      

  • letto 274 volte

Era m’agr’ ops que m’aizis

Bdt 406,9
Mss.: A 45, Cm 1r, D 95, Dc 253, E 39, I 72, K 56, N 220, R 86, a2 323, b2 23; Aimeric de Belenoi C 148, E 88.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7’, f7, g7, h7’. Sei coblas unissonans di otto versi e tre tornadas di quattro versi.
            Rime: a, b: -is; c, d: -ais; e, h: -enssa; f, g: -os.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 143, Topsfield, 1971, p.138.

  • letto 453 volte

Edizioni

  • letto 289 volte

Topsfield

I.
Era m’agr’ ops que m’aizis                                   
de tal chanson qe·m grazis                                  
la bella per cui soi gais;                                   
car no·n cuig ja nuills hom mais                            
sia d’adreich’entendenssa;                                 
tant los vei totz enveios                                  
c’a penas en conosc dos                                     
vas Joi ses cal que faillenssa.                             

II. 
Neis cels q’ieu tengra per fis                               
trop lausengiers e devis                                     
e poignon c’amors abais,                                     
don dompnas an tals esglais                                 
qe de veraia temenssa                                        
laisson mains faitz bels e bos,                              
que lor for’ honors e pros,                                  
si Jois trobes mantenenssa.                                 

III. 
E·n vauc enbroncs et enclis,                                 
c’ades tem de mos vezis                                      
qe·m digan so don m’irais;                                   
c’aissi·m venon tuich d’eslais                               
dire ma greu malsabenssa                                    
e so m’en tant enojos                                        
c’a pauc m’agron fait jelos,                                
si no·m sobres conoissensa.                                  

IV. 
Puois membra·m cum s’afortis                                 
dompna, cui bos pretz noiris,                                
lai on plus li sortz esmais.                                 
Ab sol q’ella no·is biais                                    
de sa bona chaptenenssa,                                     
no·ill pot dampnar fals ressos;                              
c’apres ve·il bona razos                                     
et es dreitz que·l vers o venssa.                            

V. 
Dompnas an lor dan enquis;                                 
qe l’una l’autr’ escarnis,                                    
que de mains janglars savais                                 
rizon e fan col e cais.                                     
Mas pauc val, a ma parvenssa,                                
solatz q’es d’avols sermos,                                  
si de plazers amoros                                         
non fenis e non comenssa.                                    

VII. 
Amiga, per vos languis,                                      
per vos muor, e si·m gueris,                            
totz temps vos serai verais                              
qe·l bes e l’onors e·l jais                                 
e·l sabers e la sciensa                                    
q’ieu ai, m’aven tot per vos,                               
e s’enqueras mielhs i fos,                                   
vostra fora·l mais valenssa!                                 

VIII. 
Mais d’Amic, ma conoissenssa                                
toilla·m Dieus, si·m part de vos                          
Miraval ni mas chansos;                                   
qe·l vostre tortz vuoill qe·m venssa.                      

IX. 
Mantels, vostra beutatz genssa                            
e vostre pretz es tant bos                                 
que dels malvatz e dels pros                               
n’avetz laus e benvolenssa.                                

X. 
Pastoretz, gran malvolenssa                               
avetz de mainz rics baros,                                 
car los faitz totz estar jos                               
e pojatz vostra valenssa.                                  

  • letto 322 volte

Aras no m’en puosc plus tardar

Bdt 406,10
Mss.: A 206, D 137,
Metrica: a8, b7’, c8, d8, e7’, f8, g8. Quattro coblas unissonans di sette versi.
            Rime: a, c: -ar; b, e: -aire; d: -ou; f, g: -it; II. f: -et.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.313.

  • letto 458 volte

Edizioni

  • letto 321 volte

Topsfield

I.
Aras no m’en puosc plus tardar                                  
d’un novel sirventes faire,                                     
e qecs s’enprenda al cantar,                                    
si tot l’aur’ es fresca ni·s plou;                               
car sai en nostre repaire                                       
son drut e marit envazit,                                       
mas de lor hi a plus ferit.                                     

II. 
Q’a Graignolet auzi comtar                                     
aisso, q’es greu a retraire,                                    
c’us cavalliers venc dompnejar                                  
ab la moiller d’En Castelnou:                                 
mas lui non abellic gaire,                                      
e, car lai intret ses convet,                                   
li a·l cap faillat e partit.                                    

III. 
Aqel colp degran esqivar                                        
totz drutz e totz dompnejaire:                                  
que no·is taing ges qe per parlar,                              
si·l drutz autra gerra no·il mou,                               
qe·n leu·l maritz fust ni caire,                                
mas privat en menatz e·n crit,                                  
c’aissi·s devon vengar marit.                                   

IV. 
Mas eu no·m vuoill far entestar,                                
q’ieu sui tant fis dompnejaire                                 
e sai ma dompna tant honrar,                                    
que si mos seigner ditz que plou                                
eu dic q’aital temps deu faire,                                 
c’a midonz auria faillit                                        
si·n ren desdizia·l marit.                                      

  • letto 325 volte

Er avem N’Ait de Borbo

Bdt 406,10a
Mss.: A 115, N 219.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7, g7, h7, i7. Due coblas di nove versi.
            Rime: a, b: -o; c, d: -an; e, f, g: -ais; h, i: -os.
Edizioni precedenti: Suchier, 1883, p. 322, Topsfield, 1971, p.370 (dubbia).

  • letto 463 volte

Edizioni

  • letto 284 volte

Topsfield

I.
Er avem N’Ait de Borbo,                                      
N’Uc Garnier e·N Paraco,                                    
e N’Olivier e·N Johan                                        
e Gibot que mania tan;                                        
pero d’En Hugo sui gais                                      
si·s viu sai ab nos ni·s pais,                                 
q’a lui no·n dol ni·s n’irais                                  
si·l datz faisols ab ugnos                                     
senes autras bandizos.                                         
 
II.
Mas aquist autre gloto                                         
volon lo meillor bocho                                        
e seir’ el cap de l’escan,                                      
e c’om lor meta denan                                         
aisso q’es plus ni val mais;                                  
mas N’Uc no·n demanda mais                                   
sol c’om la vacha li lais,                                    
ni·n fai semblan trist iros                                   
cum vei far estz corrocos.                                     

  • letto 327 volte

Bajona, per sirventes

Bdt 406,11
Mss.: C 86, R 86.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7’, g7, h7’, i7, l7. Quattro coblas unissonans di dieci versi e una tornada di sei versi.
            Rime: a, c: -es; b, d: -os; e, g: -en; f, h: -ona; i, l: -ar.
            Mots tornats: f: Bajona.
Edizioni precedenti: Witthoeft, 1891, p.49, Topsfield, 1971, p. 321.

  • letto 492 volte

Edizioni

  • letto 327 volte

Topsfield

I.
Bajona, per sirventes                                          
sai be qu’iest vengutz mest nos,                                
et ab aquest seran tres,                                        
qu’ieu vo·n avia fatz dos,                                      
dont mant aur et mant argen                                     
avetz guazanhat, Bajona!                                       
E mant uzat garnimen                                            
e d’avol raub’ e de bona;                                        
aras, cant res no vo·n par,                                     
cujatz vo·n renovelar.                                          

II. 
Car sai passes Barsaunes                                       
entre·ls Catalans joios,                                       
Serdanha ni Girones,                                          
say que vengues a rescos;                                       
car s’anassetz a prezen,                                        
ben agratz rossin, Bajona!                                     
Mas venguetz com a sirven                                       
aisi com sel que lairona,                                       
doncx pessatz del retornar,                                     
que sai no·us podetz selar.                                     
 
III.
Nostre reis Aragones                                           
que val mais de totz los pros,                                 
vuelh renovelh vostr’arnes,                                     
e diguatz m’als companhos                                       
que·l sieu gai captenemen                                       
volgra say vezer, Bajona!                                      
Qu’entre nos fug lo Joven                                      
et us ricx no s’abandona,                                       
per qu’ieu am mais domnejar                                     
que mo mal senhor forsar.                                       

IV.
Si ja mais es tant cortes                                       
que veyatz lo rei N’Anfos,                                     
calmatz li cinc cens merces                                     
qu’en una de sas maios                                          
vos des calque bailimen;                                        
e s’eratz portiers, Bajona!                                    
pogratz penre venjamen                                          
dels colps qu’e vostra persona                                  
aitans prezes a l’intrar,                                       
tant qu’era·us fan ranquejar.                                   
 
V.
Als Catalans diguatz gen                                       
non lur enuege, Bajona!                                        
Que·l domnei plus avinen,                                       
aitan quan mar revirona,                                        
podon a Lombers trobar                                         
ab N’Alazais, e·l plus car.                                    
 

  • letto 352 volte

Be m’agrada·l bels tems d’estiu

Bdt 406,13
Mss.: A 48, C 78, D 98, Dc 253, E 32, F 25, G 67, I 68, K 53, L 107, M 112, N 215, P 32, Q 55, R 85, S 136, T 180, U 95, V 42, a2 313, b2 23.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e10, f10, g10, h10. Sei coblas unissonans di otto versi, due tornadas di quattro versi e una tornada di due versi.
            Rime: a, d: -iu; b, c, e, f: -ans; g, h: -ir.
Edizioni precedenti: Bartsch-Koschowitz, 1904, c. 167, Switten 1968-69, p. 434, Topsfield, 1971, p.129.

  • letto 430 volte

Edizioni

  • letto 328 volte

Topsfield

I.
Be m’agrada·l bels tems d’estiu                                 
e dels ausels m’agrada·l chanz;                                 
e·l fueilla m’agrad’ e·l verians                                 
e·ill prat vert mi son agradiu;                                 
e vos, domna, m’agradatz mil aitans,                            
et agrada·m qan fas vostres comans:                             
mas vos non platz que re·m deingnes grazir,                     
mas agrada·us car me muor de desir.                             
 
II.
Per un desir, domna, reviu,                                     
que m’es de totz desirs plus grans,                             
qar desir que·l rics benestas                                   
vostre cors desiran m’aiziu,                                    
qe mos desirs si dobles en baisans:                             
e puois tan be·us desir ses totz engans,                        
ja no·m laises al deserier aussir,                              
qe desiran deu om d’amor jausir.                                
 
III.
Tot jausir d’autr’amor esquiu,                                  
mas de vos a jausir m’enanz,                                    
qu’ieu jau los bes e sel los dans                               
de vos que·m faitz jausen pensiu;                               
tan soi jausenz de vos que nuills afans                         
no·m tol jauzir, que·l vostres bels semblans                    
m’esjausis tan que·l jorn que vos remir                         
non puosc estar ses gaug vas on que·m vir.                      

IV. 
Mas alques an virat mon briu                                    
lausengier que viro·ls amans,                                   
e viron las domnas presanz                                      
e manz jais viron en chaitiu.                                   
E si·us viras, domna, per malparlans,                           
vostre rics pretz tem que s’en vir truans,                      
per que·s viron plazer en escarnir                              
e gran lausors s’en vir’ en gran maldir.                         
 
V.
Mas eu dic que, si tostems viu,                                 
tostemps dirai vostres comans;                                  
e se·m dises “vai” o “non ans”,                                 
als vostres bels ditz m’omeliu,                                 
sol no·m digatz que remaingna·l demans,                         
qe totz mos ditz enpassari’ enans                                
que per nuill dig, domna, pogues partir                         
lo cor ni·ls ditz, ni·ls faitz de vos servir.                   
 
VI.
Per servir en ric seingnoriu                                   
es bons servire benanans;                                       
per qu’eu·s voill servir totz mos ans,                          
et anc servidor menz antiu                                      
non ac la bell’ a cui servi Tristans,                           
anz vos farai de bels servisis tans,                            
tro mos servirs me fass’ en grat venir                           
o vos digatz, “mon servidor azir”.                              
 
VII.
De grat desir, domna, qu’ie·us jausis, ans                      
qe·s vir per ditz mos servirs en soans,                         
que servire, ditz on, qu’a dreiç se vir                         
qui son desir ab gaug no·i vol grazir.                          
 
VIII.
Leial, be·m platz de Mon Estiu l’enans,                       
mas de midons es sa valors tan grans                            
q’ieu e totz om li devem obezir                                 
per qu’ieu no·i voill ges Miraval mentir.                      
 
IX.
Mon Audiart am e pretz e dezir,                                
e tenrai lo tostemps, qui qe·m n’azir.                          

  • letto 447 volte

Bel m’es q’ieu chant e coindei

Bdt 406,12
Mss.: A 43, C 74, Cm 1v, D 95, E 34, F 25, H 15, I 69, K 54, L 106, M 111, N 217, P 31, Q 62, R 85, S 138, U 95, V 46, a2 318, f 40, str. Ben vol q’om gen la cortei alpha 3 4.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7’, g7’, h7, i7. Sette coblas unissonans di nove versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a, d: -ei; b, c: -ais; e, h, i: -ut; f, g: -aire.
Edizioni precedenti: Andraud, 1902, p. 156, Topsfield, 1971, p.301, Richter 1976, p. 403.

  • letto 507 volte

Edizioni

  • letto 377 volte

Topsfield

I.
Bel m’es q’ieu chant e coindei                                  
pois l’aur’ es dous’ e·l temps gais,                              
e per vergiers e per plais                                      
aug lo retint e·l gabei                                         
que fant l’auzeillet menut                                      
entrel vert e·l blanc e·l vaire;                                
adoncs se deuri’ atraire                                         
cel qe vol c’amors l’ajut                                       
vas chaptenenssa de drut.                                       
 
II.
Eu non sui drutz mas dompnei,                                   
ni non tem pena ni fais,                                        
ni·m rancur leu ni m’irais,                                     
ni per orguoill no m’esfrei;                                    
pero temenssa·m fai mut,                                        
c’a la bella de bon aire                                        
non aus mostrar ni retraire                                     
mon cor qu·ill tenc rescondut,                                  
pois aic son pretz conogut.                                     
 
III.
Ses preiar e ses autrei                                         
sui intratz en greu pantais                                     
cum pogues semblar verais                                       
si sa gran valor desplei,                                       
q’enqer non a pretz agut                                        
dompna c’anc nasqes de maire                                    
qe contra·l sieu valgues gaire;                                 
e si·n sai maint car tengut                                     
que·l sieus a·l meillor vencut.                                

IV.
Ben vol q’om gen la cortei,                                     
e platz li solatz e jais,                                       
e no·ill agrad’ om savais                                        
que s’en desgui ni fadei.                                       
Mas li pro son ben vengut,                                      
cui mostra tant bel vejaire,                                   
si qe chascus n’es lauzaire                                     
qan son d’enan lieis mogut,                                     
plus qe s’eron siei vendut.                                     
 
V.
Ja non cre c’ab lieis parei                                     
beutatz d’autra dompna mais,                                    
que flors de rosier qan nais                                    
non es plus fresca de lei,                                      
cors ben fait e gen cregut,                                      
boch’ et oills del mon esclaire;                                 
c’anc Beutatz plus no·i saup faire,                            
se·i mes tota sa vertut                                         
qe res no·il n’es remasut.                                      
 
VI.
Ja ma dompna no·is malei                                        
s’ieu a sa merce m’eslais,                                      
q’ieu non ai cor qe·m abais                                     
ni vas bass’amor desrei,                                        
c’ades ai del mieills volgut                                    
defors e dins mon repaire;                                      
e de lieis non sui gabaire,                                     
que plus no·i ai entendut                                       
mas gen m’acuoill’ e·m salut.                                    
 
VII.
Chanssos, vai me dir al rei                                     
cui jois guid’ e vest e pais,                                    
q’en lui non a ren biais,                                       
c’aital cum ieu vuoill lo vei;                                  
ab que cobre Montagut                                         
e Carcasson’ el repaire,                                        
pois er de pretz emperaire,                                     
e doptaran son escut                                            
sai Frances e lai Masmut.                                     
 
VIII.
Dompn’ ades m’avetz valgut                                       
tant que per vos sui chantaire;                                 
e no·n cuiei chanson faire                                      
tro·l fieu vos agues rendut                                     
de Miraval q’ai perdut.                                        
 
IX.
Mas lo reis m’a covengut                                        
que·l cobrarai anz de gaire,                                    
e Mos Audiartz Belcaire:                                     
puois poiran dompnas e drut                                     
tornar el joi q’ant perdut.                                     

 

  • letto 319 volte

Ben aia·l cortes essiens

Bdt 406,14
Mss.: C 84, R 88.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f7’, g10, h6’, i10’ Cinque coblas unissonans di nove versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -i; e, f: -ansa; g: -atz; h, i: -atge.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 299, Topsfield, 1971, p.107.

  • letto 415 volte

Edizioni

  • letto 280 volte

Topsfield

I.
Ben aia·l cortes essiens,                                       
que tostemps m’aond’ enaissi                                     
qu’iratz chan e·m deport e·m ri                                 
et atressi quan sui jauzens;                                    
mas ara·m torn en balansa                                       
quan perc sa gran benanansa,                                    
adoncs say ieu mostrar de mon solatz                            
qu’ab semblan d’agradatge                                       
sai de perda gen cobrir mon dampnatge.                          
 
II.
Adoncs muri totz jauzimens                                      
e tornet Amors en decli,                                       
pus domna pres pels ni rossi;                                   
qu’assatz pot far d’autres prezens                              
drutz, e sera·l mais d’onransa                                  
totz avers d’autra semblansa.                                   
Falhimens es e vas domnas peccatz,                              
quan domna met uzatge                                           
que per aver trameta son messatge.                              
 
III.
Aras m’es cregutz marrimens —                                   
e moc per un avol desti —                                       
qu’ieu fui a las fons Sant-Marti,                             
on troban cosselh totas gens,                                   
qu’atretan vey que s’enansa                                     
colps de cayrelh cum de lansa;                                  
mas ieu conosc alcus paupres mercatz                            
que pro vetz d’agradatge                                        
prenc de l’autrui e lais lo mieu estatge.                       
 
IV.
Hueimais remanha·l falhimens                                    
ab selha que falh e·n s’aussi,                                  
qu’ieu sai de tal lo dreg trai                                  
on res no pot valer argens;                                     
mas pero non ai fiansa                                          
ges d’aver sa benanansa,                                        
qu’el gen parlar e·l avinen solatz                              
e·l amoros visatge                                              
cug que me son del cor verai messatge.                          
 
V.
Bona domna, tot m’es niens                                      
quan fas ni farai ni anc fi,                                    
si del ric thesaur no m’aizi,                                   
don anc nulhs hom non fon jauzens;                              
e no·us cal aver duptansa                                      
de mi, qu’ap leu d’apagansa,                                    
m’auretz del tot, tostemps al vostre latz,                      
e sera·m d’agradatge                                            
si be me faitz, e del mal non salvatge.                         
 

  • letto 338 volte

Ben aia·l messagiers

Bdt 406,15
Mss.: A 44, C 82, D 98, Dc 252, E 42, H 16, I 68, K 52, M 116, N 218, R 95, a2 317m b2 21, beta1 739
Metrica: a6, b6, c6, d6, e8, f8, g10, h10. Sei coblas unissonans di otto versi e due tornadas di due versi.
            Rime: a, d, e: -iers; b, c, f: -es; g, h: -or.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.107.

  • letto 438 volte

Edizioni

  • letto 325 volte

Topsfield

I.
Ben aia·l messagiers                                            
e cill que lo·m trames,                                         
a cui ren mil merces,                                           
si ja·m torn’ alegriers:                                         
pero de mos mals cossiriers                                     
c’ai aguz, sui tan sobrepres                                    
c’a penas crei qe domna per amor                                
m’aia bon cor ni·m voilla fas honor.                            

II. 
C’ab mainz adreiz mestiers                                      
avia joi conques                                                
tal q’eu cre qe·m taisses                                       
si de lai fos entiers,                                          
qe massa ricx ni trop sobriers                                  
ni cugera que m’i nogues,                                       
q’eu esgardei domna de tal valor                                
qe de beutat fos bass’ e de ricor.                              

III. 
Tal qe ja lausengiers                                           
no s’en entremezes,                                             
qe mainz enois n’ai pres                                        
mentr’ era druz leugiers;                                        
c’adoncs cuiava c’us empiers                                    
no·m tengues sa domn’ en defes,                                  
qe maintas ves m’es tornat a follor                             
e maintas vez en joi et en dousor.                              

IV. 
Per so m’era deriers                                            
de toz los autres mes,                                          
qe mon loc no·m tolgues                                         
Rolanz ni Oliviers,                                           
ni ges Orestains ni Ogiers                                    
no cuiera qe s’i mezes;                                         
mas mi ten om per tan bon chausidor                             
qe so q’eu voill ten chascus per meillor.                       

V. 
Ben cuidei fos estiers                                          
ma domna qe non es,                                             
qe toztemps li tengues                                          
s’esbaudimenz premiers;                                         
sos fols cuiars es mensongiers                                 
e consec la sa mala fes;                                        
de son pauc prez li faza Deus menor,                           
qe mon ferm cor m’a tornat en error.                            
 
VI.
Qe·ill fui al prim destriers                                    
et apres palafres,                                              
mas er creis tant l’arnes                                       
qe trop peza·l dobliers;                                        
e puois ades baissa·l logiers                                   
e·m sembla que l’afanz cregues,                                
no m’aura mais ab si per servidor                               
e lais me Deus mon meills trobar aillor.                       
 
VII.
Domna qe torn’ en blasme sa lausor                               
no pot aver de Miraval la tor.                                 
 
VIII.
Mon Audiart sal Deus e sa honor,                              
qe toz lo monz val mais per sa valor.                           

  • letto 314 volte

Ben sai que per aventura

  
Bdt 406,15a
Mss.: A 46, C 78, D 96, E 41, I 71, K 55, N 222, R 88, V 47, b2 25, str. Drutz, qui soven se rancura anon J 14.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f7’, g10, h6’, i10’ Cinque coblas unissonans di nove versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -i; e, f: -ansa; g: -atz; h, i: -atge.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 299, Topsfield, 1971, p.107.

  • letto 432 volte

Edizioni

  • letto 305 volte

Topsfield

I.
Ben sai que per aventura                                       
m’es venguda·il razos q’ieu ai;                                
que chans d’auzel ni verdura                                 
ni flors d’abril ni ros’ en mai                                
no m’agr’ ogan tornat en jai,                                   
si d’Amor, que tot’ira vens,                               
no·m vengues alcus gauzimens,                                 
per qe·il dei tot mon joi grazir.                            

II. 
Tot lo maltraich e l’endura                                    
e·l lonc desirier e l’esmai                                    
conosc qu’eras m’adrechura                                     
cill que m’a donat maint esglai.                              
Que val amors, s’om mal no·n trai?                           
Que la jelosi’ e·l turmens,                                     
q’ieu n’aic, e·l angoiss’ e·l talens                           
mi fant doblamen esgauzir.                                    
 
III.
Drutz, qui soven se rancura                                   
e tot enquer cant sidonz fai,                                 
si conquier amor, no·il dura;                                 
car non sap co·is ve ni co·is vai;                             
que dompna promet et estrai                                   
e ditz mainz plazers avenens                                  
per tal q’entre las bonas gens                                
vuoill’ om totz sos pretz enantir.                              
 
IV.
S’autr’entendeire s’atura,                                     
preian midonz que l’am ni·l bai,                               
tort i fai e desmesura,                                       
mentre que de m’amor s’apai,                                  
qu’il ne fai lo, so que s’eschai,                             
don ieu li rend merces cinc cens,                              
e pois mieus es totz l’onramens,                              
cui cal, si·l fols s’i vol aunir?                             
 
V.
A totz iorns creis e meillura                                
e si val tant que non pot mai                                  
la bella que m’asegura                                         
de s’amor, on non faillirai.                                   
Lonc temps m’a tengut en assai                              
e s’ie·n crezes sos malvolens                                  
per so qu’eras sai q’es niens,                                 
be·m pogr’ a tort de liei partir.                               
 
VI.
Dompn’, ieu sui d’aital natura                                   
q’en la sazon, qe mieills m’estai,                             
sui ves tota creatura                                          
plus francs, e·n ves vos o serai;                              
c’on plus mi tenretz coind’ e gai,                             
vos puosc far mil vers sagramens                              
q’ie·us serai plus obediens                                   
e·us en volrai mil tans servir.                               
 
VII.
Mais d’Amic, pretz vos es e sens,                             
si voletz mos enantimens;                                     
c’anc Miravals no·us volc faillir.                            
 
VIII.
Mantel, qui partis engalmens                                  
vostres adreitz chaptenemens,                                 
cent dompnas en pogra garnir.                                  
 
IX.
Pastoret, vostres malvolens,                                  
on que sion, vuoill far sabens                                
q’ieu non am ren qe vos azir.                                  

  • letto 316 volte

Bertran, si fossetz tant gignos

Bdt 406,16
Mss.: A 183, D 148, I 157, K 143.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e8, f8, g10, h10. Otto coblas doblas di otto versi.
            Rime: I. e II.: a, b, g, h: -os; c, d: -ar; e, f: -al. III. e IV.: a, d: -os; b, c, g, h: -or; e, f: -on. V. e VI.: a, d: -it; b, c, g, h: -atz; e, f: -iers.
Edizioni precedenti: Monaci, 1889, c. 85, Chambers, 1970, p. 46, Topsfield, 1971, p. 372 (dubbia), Harvey-Paterson, 2010, p. 1105.

  • letto 527 volte

Edizioni

  • letto 333 volte

Topsfield

I.
Bertran, si fossetz tant gignos                                
que saubessetz lo mieils triar                                 
d’aisso qez eu·s vuoill demandar,                               
tenssons fora ben de nos dos;                                  
digatz cal ant plus pretz cabal,                                
li Lombart o li Provensal,                                      
cals razonatz ni tenetz per plus pros                           
per mieils faire gerra, conduich ni dos.                        

II. 
Raimon, d’estas doas razos                                     
qe·m partetz la cals mieiller par,                              
l’una pren, l’autra lais estar;                                 
lombartz vuoill esser ad estros                                 
car de Proenssa no me cal,                                     
per q’ieu chausisc sai car mais val                            
Lombardia, on trob cavalliers bos,                            
francs e cortes, e·m platz lor messios.                        
 
III.
Bertran, al mieu entendemen                                   
chausit avetz la sordeior;                                     
trop son plus ric gerrejador                                    
li Proenssal e plus valen                                       
per gerra e per mession;                                       
tolon la terra a·N Symon                                      
e·il demandon la mort a lor seignor                            
et al comte cuich que rendra s’onor.                           
 
IV.
Raimon, trop lor datz d’onramen,                               
q’a Belcaire en lor honor                                      
lor fetz Symons tant de paor                                   
e si eron dos tans de gen,                                     
enapres a gran mespreison                                     
renderon li sa garnison,                                        
per q’en totz faitz sont li Lombart meilllor                    
e plus honrat e mieils combatedor.                              
 
V.
Bertran, a doble vos envit                                     
de la tenzon que razonatz,                                      
que lai es proes’ e barnatz                                     
mantengutz, largues’ e convit,                                   
lai donon cavals e destriers                                    
e fant rics conduitz e pleniers,                                
en Lombardia podetz ben, si·us platz,                            
morir de fam si deniers non portatz.                           
 
VI.
Raimon, fort avetz joc marrit,                                 
que, qand es perdutz l’envidatz,                                
sai son plus donador assatz:                                    
e·il Lombart son mais issernit                                
qu’il dan cavals, draps e deniers,                              
e·ls tenc d’armas plus fazendiers                               
qe·ls Proensals que vos tant me lauzatz,                        
e sai es hom plus soven convidatz.                              
 
VII.
Bertran, de tot avetz gran tort,                               
que lai a trobadors prezans                                     
que sabont far e vers e chans,                                  
tenssos, sirventes e descort;                                   
e lai son las dompnas de pretz,                                 
que l’una cuich q’en val ben detz                               
de Lombardas, mas qe sont femnas grans                         
c’a penas neis sabon far bels semblans.                         
 
VIII.
Raimon, aissi non a conort                                     
q’ieu ja vos en sia contrastans,                                
car li Lombart d’aitals bobans                                 
no·is plazon ni d’aital deport,                                 
car vos mezeus, si vos voletz,                                  
atresi conoisser devetz,                                        
que de las dompnas nais lo grans engans                         
c’alz maritz fant noirir autrui enfans.                         

  • letto 360 volte

Quar etz de pretz al sim

Bdt 406,16a
Mss.: C 82.
Metrica: a6, b6’, c6, d6’, e6, f6’, g6, h6’, i6, l6’, m6, n6’. Quattro coblas doblas di dodici versi.           
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.50.

  • letto 425 volte

Edizioni

  • letto 301 volte

Topsfield

I.
Quar etz de pretz al sim                                       
en la plus alta cima,                                          
e de valor al prim                                             
que part las valens prima;                                    
abdos son senes crim                                          
que Beutatz vos escrima;                                     
vas vos mon cor aym                                           
que ren tan non s’ayma,                                        
que tan vos dezir prim,                                        
prima men, que m’aprima;                                        
no faria hom tan prim                                           
fil prim ab prima lima.                                        
 
II.
E mon cor port la lima                                         
ab que mos cars motz lim,                                      
e·ls fatz en cara rima                                         
quar de car loc los rim;                                      
latz lo cor m’es lagrima                                       
que sus del cor lagrim,                                         
que midons no m’estima                                        
et ieu, las, la estim,                                         
que mos mals no s’ayma                                         
et ieu sos bes aym;                                            
e retrac sus en yma                                            
e no vuelh dire ym.                                           
 
III.
Li entendedor vil,                                             
on vils sabers s’avila,                                        
diran que fort sotil                                           
de motz far s’asotila,                                         
e qu’ieu trop vuelh dir d’il                                    
e de prima e d’ila;                                            
mas tan fermat m’apil                                           
on ferms sabers s’apila,                                        
que non tem dezapil                                             
que·ls nescis dezapila,                                        
tant ai ferm cor el fil                                         
on ferms sabers s’afila.                                        
 
IV.
Mas afilat s’afila                                             
el dezafilat fil,                                               
mos cors d’amar se guila                                       
lieys, que non pren en guil:                                  
mos bos digz non esvila                                         
ni eu non los dic en vil;                                      
e quar tan gen gentila                                         
gent ab son cors gentil,                                        
mos bos motz non esquila                                        
per lieys don muer ses quil;                                  
e quar gen senhorila                                           
tenc car son senhoril.                                       

  • letto 312 volte

Selh, cui joys tanh ni chantar sap

Bdt 406,18
Mss.: A 48, C 80, D 96, E 31, I 70, K 55, L 145, M 115, R 86, V 43, f 67, beta1 459, tra le poesie di Peirol, ma col nome dell’autore N 79.
Metrica: a8, b7’, c7’, d8, e8, f7’, g7’, h10. Sei coblas capcaudadas di otto versi.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 155, Topsfield, 1971, p.238.

  • letto 493 volte

Edizioni

  • letto 304 volte

Topsfield

I.
Selh, cui joys tanh ni chantar sap                              
e sos belhs ditz vos despendre,                                 
a tal dona·ls fass’ entendre                                     
qu’onratz li sia·l dons e·l pros;                               
qu’assatz deu valer cortes nos                                  
dezavinen drudairia,                                            
e s’ieu domnei a fadia,                                         
sivals ades enquier en luec gentil.                             
 
II.
Leial domna, franch’ ez umil,                                    
vuelh mais servir et atendre,                                   
que d’autra guizardon prendre,                                  
cui soven agues ops perdos.                                    
Aital, ses bruig e ses tensos,                                  
guaya, de belha paria,                                          
corteza, ses vilania,                                          
l’ai chauzida, ses fencha e ses gap.                           
 
III.
E si tot ab lieys non acap                                     
lo joy que·m fa·l cor ensendre,                                
per so no n’es mos gauchz mendre,                              
pos de mi no mou l’ochaizos,                                   
qu’ieu no·m n’azir ni·n sui clamos;                            
mas qui·ls dreitz d’Amor seguia,                             
ben sai que razos seria,                                       
s’ieu la tenh car, qu’elha no·m tengues vil.                   
 
IV.
Plazer li deu, quar entre mil                                  
donas vuelc a sa cort tendre,                                  
e si·m laissa mais dessendre,                                  
no·n parra sos captenhs tan bos;                               
que ja van dizen a rescos                                     
qu’ieu non sec la dreita via;                                  
mas per dig d’autra que sia                                    
non puesc creire qu’en lieys m’amor mescap.                    
 
V.
S’ieu de midons aic ren d’arrap,                                
no·ilh vuelh tort ni dreg contendre,                            
c’adobatz li sui del rendre,                                    
mas juntas e de genolhos,                                       
pero, s’ilh plagues que fos dos,                                
molt feira gran cortezia,                                       
e s’a lieys non platz, estia,                                   
qu’eu·n sui batutz plus fort c’ab un vergil!                    

VI. 
Menar me pot ab un prim fil                                     
e·l sieu mezeis tort car vendre,                                
qu’ieu no·m vuelh a lieys defendre,                             
si tot m’en era poderos:                                        
que tant sui sieus per qu’es razos                              
que s’elha en ren falhia,                                       
que·il colpa deu esser mia,                                     
et es ben dreg qe·m torne sus el cap.                           
 
VII.
Dona, Bezers ni Aragos                                        
ad ops d’amar no·us valria                                      
tan cum Miravals faria,                                        
si franchamen tenetz guarnit lo cap.                            
 
VIII.
Si·m vol mal neguns dels baros                                  
per Mon Audiart, lur sia!                                      
Que tan val sa senhoria                                         
ja per negu no·m partrai de son trap.                          
 
IX.
Quar es tan sos pretz cars e bos,                               
ab N’Alazais vuelh paria,                                      
e serai sieus tota via                                          
apres selha que no vol qu’om en gap.                            

  • letto 385 volte

Cel qui de chantar s’entremet,

Bdt 406,19
Mss.: A 47, C 79, D 96, E 41, I 71, K 56, N 223, a2 321, b2 27.
Metrica: a8, b7’, c7’, d8, e8, f10’, g10’. Sei coblas unissonans di sette versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a: -et; b, c: -aire; d, e: -ars; f, g: -aia.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 163, Topsfield, 1971, p.161.

  • letto 486 volte

Edizioni

  • letto 302 volte

Topsfield

I.
Cel qui de chantar s’entremet,                                  
si d’avinen o sap faire,                                        
no s’en deu ies puois estraire                                  
per amor ni per nuills afars;                                   
c’aitals usanss’ es besestars.                                   
Qe pieitz o fai totz om, que s’en estraia,                      
pois o comens, qe cel que no·is n’assaia.                       
 
II.
E car ma dompna no·m tramet                                     
salutz ni ren don m’esclaire                                    
ni vol q’ieu ves liei repaire,                                  
no·m pot gair’abellir chantars,                                 
qe, s’ieu fos alegres ni clars,                                 
a chascun jorn saubra far chansson gaia                         
del ben qe·il vuoill e de lauzor veraia.                        
 
III.
Si m’a tengut en essaiet                                       
per saber si·l sui trichaire,                                  
ies per tant ves liei no·m vaire,                               
anz conosc q’ieu li sui plus cars;                             
c’aissi·s taing a dompna gardars,                              
q’essaiar deu celui on mieills s’apaia;                         
aqels destrics l’esmend puois qand s’eschaia!                   
 
IV.
Per so non vuoill que ja m’abet                                
lausengiers ni mals parlaire                                     
qe nuills autre dompnejaire                                     
de s’amor me puosc’ esser pars.                                 
E pois esseigna·m dompnejars                                   
qe prend’ en patz tot cant a midonz plaia;                      
qe fols es frutz qe per totz dans s’esmaia.                    
 
V.
Dieus confonda l’anel el det                                  
ab que la·m cujet forstraire                                   
cel q’en remas galiaire;                                       
e vos, dompna, cui es l’esgars,                                
voillatz qe·l mieus humils preiars                              
me fass’ ab vos venir en luoc qe jaia,                           
si cum fai drutz qe ten sidonz e baia.                          
 
VI.
Car, fe q’ieu dei Mon Pastoret,                                
no·m seri’ estiers vejaire                                       
que so pogues soffrir gaire;                                    
qe·l fuocs d’amor s’es tant espars                              
en mi c’ab pauc no·n sui totz ars,                              
e si per vos, amia, no·m balaia,                                 
non es dompna qe ja del cor lo·m traia.                         
 
VII.
Mantels, non etz de presset ni de saia,                        
mas de valor et de beutat veraia.                               
Mon Audiart sal Dieus e sa cort gaia,                         
q’el manten pretz totztemps, qui que·l dechaia.                 

  • letto 398 volte

Cel que no vol auzir chanssos

Bdt 406,20
Mss.: A 44, C 75, Cm 1r, D 97, Dc 253, E 32, G 68, I 69, K 54, M 111, N 217, P 32, Q 62, R 86, S 140, T 181, V 40, b2 22, alpha 28630.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e8, f8, g8, h8. Cinque coblas unissonans di otto versi, una tornada di quattro versi e una tornada di due versi.
            Rime: a, d: -os; b, c: -ar; e, f: -ues; g, h: -ing.
Edizioni precedenti: Topsfield, 1971, p.264, Richter, 1976, pp. 400-402.

  • letto 467 volte

Edizioni

  • letto 300 volte

Topsfield

I.
Cel que no vol auzir chanssos                                   
de nostra compaignia·is gar,                                    
q’eu chan per mon cors alegrar                                  
e per solatz dels compaignos,                                   
e plus, per so q’esdevengues                                    
en chansson c’a midonz plagues;                                 
c’autra voluntatz no·m destreing                                
de solatz ni de bel capteing.                                   
 
II.
De la bella, don sui cochos,                                    
desir lo tener e·l baisar,                                      
e·l jazer e·l plus conquistar,                                  
et apres, mangas e cordos,                                      
e del plus qe·il clames merces;                                 
que jamais no serai conques                                     
per joia ni per entresseing,                                   
si so q’ieu plus vuoill non ateing.                            
 
III.
Pauc val qui non es enveios,                                   
e qui non desira·l plus car                                    
e qui no s’entremet d’amar,                                    
greu pot esser gaillartz ni pros;                              
que d’amor ven gaugz e ven bes,                                
e per amor es hom cortes,                                      
et amors dona l’art e·l geing                                 
per que bos pretz troba manteing.                              
 
IV.
Ben es savis a lei de tos                                       
qui drut blasma de follejar;                                   
c’om, des qe·is vol amesurar,                                   
non es puois adreich amoros,                                    
mas cel q’en sap far necies,                                    
aquel sap d’amor tot qant n’es:                                 
eu no·n sai trop ni no m’en feing,                             
ni ja no vuoill c’om m’en esseing.                             
 
V.
Ben aia qui prim fetz jelos,                                   
qe tant cortes mestier saup far;                                
qe jelosia·m fai gardar                                        
de mals parliers e d’enojos,                                   
e de jelosi’ ai apres                                           
so don mi eis tenc en defes                                     
ad ops d’una, c’autra non deing,                                
neis de cortejar m’en esteing.                                  
 
VI.
E val mais bella tracios                                       
don ja hom non perda son par,                                   
c’autrui benananss’ envejar.                                     
Qan Dieus en vol ajostar dos,                                  
de dompna vuoill qe·il aon fes                                  
e que ja no·il en sobre ies,                                    
per que m’enquier’ on vau don veing,                             
pus del tot al sieu plazer teing.                               
 
VII.
N’Audiartz, de vos ai apres                                    
so don a totas sui cortes:                                      
mas d’una chan e d’una·m feing,                                 
e d’aqella Miraval teing.                                      
 
VIII.
E trobaretz greu qi·us n’esseing                                
d’amar, pus eu de vos n’apreing.                               

  • letto 338 volte

Chansoneta farai, Vencut

Bdt 406,21
Mss.: C 84, R 88.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e10’, f10’, g10’, h10’. Sei coblas doblas di otto versi e una tornada di due versi.
            Rime: I. e II.: a, c: -ut; b, d: -hos; e, f, g, h: -ona. III. IV.: a, c: -os; b, d: -an; e, f, g, h: -uda. V. e VI.: a, c: -an; b, d: -art; e, f, g, h: -endre.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1940, p. 144, Topsfield, 1971, p.112.

  • letto 570 volte

Edizioni

  • letto 330 volte

Topsfield

I.
Chansoneta farai, Vencut,                                     
pus vos m’a rendut Rossilhos,                                 
e sapchatz que nos em cregut,                                  
pus no vim vostres companhos,                                  
d’un drut novelh, don tota gens ressona                        
que midons es a semblan de leona;                               
ar sai que·s tocan las peiras d’Alzona,                        
pus premiers pot intrar selh que mais dona.                     
 
II.
E, si tot m’en ai joy avut,                                     
er en vuel esser mons e blos,                                   
quar no vuelh ab nom de cornut                                  
aver l’emperi dels grifos;                                      
autra n’am ieu que mais mi guazardona                           
sos gens parlars, que s’autra m’abandona,                       
qu’enjanatz es qui fals’amor razona,                           
e domna falh que·s recre per anona.                            

III. 
Mas, s’ieu saupes qu’ilh fos leos,                              
ieu l’agr’ avut caval ferran,                                   
pus de lieys non es poderos                                    
homs, si non es d’aital semblan;                               
avol soudad’ a midons resseubuda,                                
quar per aver s’es de bon pretz moguda,                        
que, s’ieu saupes per aver fos venguda,                        
ma soudada ne pogr’ aver avuda.                                 
 
IV.
E fera·l d’autres guiardos                                     
que·l pogran valer atrestan,                                   
mas no s’azauta de chansos,                                    
ans se va de mi rancuran,                                      
que ditz que trop la vuelh levar en bruda,                     
e no vol esser tan luenh mentauguda;                           
e valgra·l mais en perdos fos ma druda,                        
que sa falsa beutat agues venduda.                             
 
V.
A·N Baut deforas la coman                                     
que jamais no·i vuelh aver part,                                
e non hi conosc autre dan                                      
mas quar en fis Mon Audiart:                                    
ai! fals escutz, tan leu vos laissatz fendre                   
qu’om de part vos non auza colp atendre,                       
et ai vos o ben en cor a car vendre;                            
s’ie·us pugei aut, bas vos farai dissendre.                     
 
VI.
Ai las! E co muer deziran                                      
per la bella que ses mal art                                   
es, e tan fina ses enjan                                       
qu’anc non amet volpil bastart;                                
e, si·l sieu cors volgues el mieu entendre,                     
totz autres joys fora·n contra·l mieu mendre,                   
e ja d’un bais, si·l me volgues estendre,                       
no m’en feira tirar ni escoyssendre.                           
 
VII.
Chanso, vai t’en a Mon Plus Lial rendre,                      
e diguas li qu’ieu sai dona a vendre.                          

  • letto 397 volte

Chans, quan non es qui l’entenda

Bdt 406,22
Mss.: C 79, E 43, R 87, V 42.
Metrica: a7’, b5, c7, d7’, e7, f7, g10, h10. Sei coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a, d: -enda; b, c: -er; e, f: -itz; g, h: -os.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1938c, p. 151, Topsfield, 1971, p.198.

  • letto 536 volte

Edizioni

  • letto 284 volte

Topsfield

I.
Chans, quan non es qui l’entenda,                               
no pot ren valer,                                               
e pus luec ai e lezer                                           
que mon bel solatz despenda,                                    
ses gap si’ un pauc auzitz;                                      
quar totz ditz es mielhs grazitz,                               
quant a la fi pauz’ om ben las razos,                            
per qu’ieu vuel far entendre mas chansos.                       
 
II.
Vas fin’amor fatz esmenda                                       
tot al sieu plazer,                                             
e s’anc passiei son voler,                                      
chantan vais autra fazenda,                                    
a lieys, que de pretz es guitz                                  
me sui juratz e plevitz                                         
sos homs litges, marves, de ginolhos,                           
ab cor leyal e de totz enjans blos.                             
 
III.
Dregz es que selui mal prenda                                  
que trop vol saber                                             
so que plus li deu doler,                                      
e drutz, qu’ab sidons contenda,                                
non es lonjamen jauzitz.                                       
Quar si dona fai ni ditz,                                      
per eys son pretz, plazer ni joy als pros,                      
enujos par, qui d’aquo·l mou tensos.                           
 
IV.
Non tang qu’ieu midons reprenda                                
ni cove per ver,                                               
ni ja Dieus no·m do poder                                      
qu’encontra lieys mi defenda;                                  
pero si be·m fauc chauzitz                                     
d’aitan sui agelositz                                          
qu’el sieu solatz es tan plazens e bos                          
qu’a sol mos ops en volgr’ aver per dos.                        

V. 
Merce·lh clam qu’el plus m’atenda                               
si cum fetz parer,                                             
don estau en bon esper;                                        
mas tem que·lh bela·m car venda                                
lo marabetin marriz,                                           
que·m det un’ abetairitz,                                       
aissi cum fetz lo Sarrazis al tos,                             
don pueys l’aucis autre plus ergulhos.                          
 
VI.
Dona, merces vos dissenda                                      
al cor d’un vezer                                              
que·us mostre lo mieu temer,                                   
e vulhatz qu’a mi s’estenda                                    
del vostre joy l’esperitz,                                     
don mos gaugz si’acomplitz;                                    
quar be sabetz qu’ieu no vuelh als de vos                       
mas que·l fis aurs sobredauratz me fos.                         
 
VII.
Si·m faitz pauc, aquelh petitz                                 
vos er de ma part grazitz,                                    
e si·m faitz trop, vostr’ er atressi·l pros,                    
quar Miraval e mon cor tenc de vos.                           

  • letto 415 volte

Contr’amor vau durs et enbroncs

Bdt 406,23
Mss.: A 47, B 32, C 81, Cm 1r, D 100, Dc 253, E 34, F 26, I 70, K 55, M 115, N 224, R 87, S 137, V 44, d 338, beta1 610, str. Ab fals digz J 14.
Metrica: a8, b8, c8, d7’, e8, f8, g7’. Sei coblas unissonans di sette versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a: -oncs; b, c: -as; d, g: -enda; e, f: -urs.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.294.

  • letto 461 volte

Edizioni

  • letto 309 volte

Topsfield

I.
Contr’amor vau durs et enbroncs                                 
per que mos chans es trop loindas,                             
q’ieu non sui tant leugiers ni vas                             
qe ja longamen atenda                                           
so don non posc esser segurs;                                   
que de dompna, pois ment sos jurs,                              
non sap drutz en qe s’enprenda.                                 
 
II.
E de qe·m dei alegrar doncs                                     
s’ab lieis, on es pretz sobeiras,                               
non puosc trobar ditz seguras                                  
ni ai poder qe·l car venda,                                      
si·m fai tortz ni semblans escurs?                              
Q’el mon non es rocha ni murs                                   
que contra liei mi deffenda.                                   
 
III.
Ab fals digz et ab termes loncs                                 
fant dompnas de cortes vilas,                                   
c’us non es tant francs ni humas                                
qe·l coratge no·ill n’ensenda                                   
qand autre pren los sieus endurs;                               
mas ieu no·n fatz tant grans rancurs                            
ni pois mort non qier esmenda.                                 
 
IV.
Ara mentre q’es l’ombr’ els joncs                               
e lo temps es clars e doussas,                                 
devon dompnas ben far certas                                   
celz qe·il plai q’en lieis s’entenda;                          
e s’ieu n’ai ditz mainz motz tafurs,                           
merces que fraing mainz fortz aturs                             
prec que ma dompna mi renda.                                   

V. 
Si cum la ros’ entre mil troncs                                 
es genser flors qe d’autres gras,                               
entre fals lausengiers trafas                                   
estai midonz en sa tenda,                                       
c’us no·il ten dan d’aquestz perjurs;                           
gen comensset ab bos agurs                                      
pretz que per lor non dissenda.                                

VI. 
Venganssa de colps ni d’estoncs                                
non es d’amor ni de sas mas,                                   
c’ab bels digz avinens e plas                                   
taing que pros dompna contenda;                                
que, pos trop tenss’ ab braus digz durs,                         
non es sos pretz tant cars ni purs                             
c’om alques no la reprenda.                                    
 
VII.
Dompna·m don Dieus que defenda                                
de Miraval las tors e·ls murs,                                 
pois vostre talans es tant durs                                 
que no·us platz q’encar lo·us renda.

  • letto 373 volte

D’Amor es totz mos cossiriers

Bdt 406,24
Mss.: C 84, R 88.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f7’, g10, h6’, i10’ Cinque coblas unissonans di nove versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -i; e, f: -ansa; g: -atz; h, i: -atge.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 299, Topsfield, 1971, p.107.

  • letto 392 volte

Edizioni

  • letto 304 volte

Topsfield

I.
D’Amor es totz mos cossiriers                                  
per q’ieu no cossir mas d’Amor;                               
e diran li mal parlador                                        
que d’als deu pessar cavaliers.                                
Mas ieu dic que no fai mia,                                    
que d’Amor mou, qui qu’o dia,                                 
so que val mais a foudat e a sen,                               
e tot quant hom fai per Amor es gen.                           

II. 
Amors a tans de bos mestiers                                   
qu’a totz faitz benestans secor                                 
q’ieu no vey nulh bon servidor                                 
que no·n cug esser parsoniers,                                 
qu’en luec bos pretz no s’abria                                
leu, si non ve per amia,                                       
pueys dizon tug quant hom fai falhimen                          
bem par d’aquest qu’en donas non enten.                        
 
III.
Dona no pot aver estiers,                                       
si non ama, pretz e valor;                                     
qu’atressi qom li amador                                        
an mais de totz bos aips sobriers,                              
selha que trop no s’en tria                                    
en val mais qui la·n castia,                                   
adoncs fai mal si mielhs no s’i enpren                         
mas creire deu adreg castiamen.                                

IV. 
E s’ieu sui tengutz per parliers,                              
quar a dona ni a senhor                                        
non deu cossentir dezonor                                       
neguns sos fizels cosselliers,                                  
non laissarai q’ieu non dia —                                  
q’ieu tostemps non contradia —                                 
so que faran domnas contra joven                               
ni·m semblara de mal captenemen.                               
 
V.
E ja d’aquestz drutz messongiers                               
que cuion aver gran lauzor,                                    
ni dona que s’aten a lor,                                      
uns per so no·m sia guerriers;                                 
qu’enemics ni enemia                                           
no·m notz lo pretz d’una fia,                                  
sol que m’aja ma dona ferm talen                               
e meinhs d’erguelh e mais de chauzimen.                        

VI. 
De gaug li fora plazentiers                                    
mas trop mi ten en gran error;                                 
pero per semblan del melhor                                    
n’ai ieu joguat cinc ans entiers,                              
mas una dona mendia                                            
falsa, que Dieus la maldia,                                   
mes entre nos aquest destorbamen                                
don mainhtas vetz n’ai pueys plorat greumen.                    
 
VII.
Mais d’Amic, Dieus benezia                                   
qui vol que·m siatz amia,                                      
e s’ie·us ai fag plazer ni onramen,                            
enquer si·us platz o farai per un cen.                         
 
VIII.
Mantelh, qui aital n’abria,                                    
ben er cregutz quals qu’o dia,                                  
qu’anc no·l conques per aur ni per argen,                       
mas per valor e per pretz e per sen.                            
 
IX.
Pastoret, no·us laissetz mia                                   
si Dieus vos don joy d’amia,                                   
qu’a ma dona no mostretz cum l’es gen                           
si Miravalh sap tener franchamen.                              
 
X.
Chansoneta, ves midons vai corren,                             
qu’ilh mante pretz e reman en joven.

  • letto 274 volte

Dels quatre mestiers valens

Bdt 406,25
Mss.: C 78, R 87, V 40, beta2 1146.
Metrica: a7, b7, c7, d4, e8, f10, g10, h8, i8. Sei coblas unissonans di nove versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a, c: -ens; b: -etz; d, e: -ors; f, g: -ars; h, i: -os.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.118.

  • letto 474 volte

Edizioni

  • letto 279 volte

Topsfield

I.
Dels quatre mestiers valens                                    
per que cavallier an pretz                                    
es bel solatz avinens                                           
us dels melhors,                                                
e sel que mielhs acuelh Amors;                                
per qu’ieu m’esfors estiers et ab chantars                      
com pels cortes fos grazitz mos afars;                          
c’om malazautz, si tot s’es pros,                              
non es gair’ ad obs d’amar bos.                                 
 
II.
Per donas desconoisens,                                        
que per un’autra·n son detz,                                   
s’es d’alques camjatz mos sens,                                 
car las pluzors                                                 
no sabon entendre lauzors;                                      
per q’ieu no vuelh mos bels ditz plazens cars                   
pauzar davan a lurs nessis cujars,                              
pus plazers non es cabalos;                                     
ans me vir vas autras razos.                                    
 
III.
Dirai vos de mos talens                                        
don ai estat mutz e quetz;                                     
mentre fui lur be volens                                        
m’o tolc paors.                                                 
Gardatz, s’es ben domneis errors,                               
c’us mal apres, non conogutz, avars,                            
otracujatz parliers de fols parlars                             
es aculhitz enans que nos,                                      
e vol n’aver cascuna dos!                                      
 
IV.
No vuelh esser conoissens                                      
dels enjans que tug sabetz,                                    
don dizon donas que mens                                       
n’es ma valors                                                 
e dels autres conoisedors;                                     
pero nulhs homs que·ls conogues tan clars                       
no·ls agra mais tan gen cubertz ni pars,                        
car tostemps es hom nelechos                                    
vas selh que conois adziros.                                    
 
V.
Si m’an menat malamens                                         
donas, e faitz lurs devetz,                                    
remazutz m’es essiens,                                          
chans et amors,                                                
voluntatz, arditz e temors,                                    
humilitatz e sofrirs e selars,                                 
parlar per obs, e cant m’es obs calars;                         
aitals soi, francx et amoros,                                   
quar volc ma dona q’aitals fos.                                
 
VI.
Ab aitals captenemens,                                          
com auziretz si·us voletz,                                     
la say don sos cors es  gens                                    
e sa valors                                                   
fin’ et ab pauc de preyadors,                                  
jove, lial, cara ses totz trichars,                             
gai’ e plazens, c’a penas nulhs lauzars                          
pot sos ricx pretz ni sas faisos                                
nomnar ni cointar en chansos.                                   
 
VII.
Per aquesta soi a las autras pus cars;                          
si per merce·l vol plazer mos preiars,                          
mon cor li ren e·ls huils amdos,                                
e Miraval e mas chansos.                                       
 
VIII.
Lials, si·m falh amors e domnejars,                            
ieu ai chauzit de senhors part mos pars                         
Mon Audiart, que m’es tam bos                                  
q’ie·n soi fis als autres baros.                                

  • letto 383 volte

De trobar ai tot saber

Bdt 406,26
Mss.: V 42bis.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e10, f7, g10, h10. Cinque coblas unissonans di nove versi.
            Rime: a, d: -er; b, c: -ein; e, f: -utz; g, h: -es.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 169, Topsfield, 1971, p.94.

  • letto 475 volte

Edizioni

  • letto 328 volte

Topsfield

I.
De trobar ai tot saber                                         
e de chantar votz e gein                                       
tal que ja hom no·m n’essein;                                   
say dir enuig e plaser.                                         
Vers es que·m so d’aitan reconogutz                             
qu’anc no fuy tan esperdutz                                    
que de solatz ajudar no·m saubes,                              
don ren del tot midons laus e merces.                           
 
II.
Car per leis jau a poder                                       
e faz e dic e aprein                                           
tan qu’entrels adreigs covein                                  
e·m faz a donas voler.                                         
Pero no·m val negus dels mieus valgutz                         
mas sol a lui qui m’adutz                                      
aitan d’onor qu’eu aver la poges,                              
car il m’a tot, c’autra no·m deina ges.                        
 
III.
Car si n’ai mon bel parer                                      
vist d’autras, c’una non dein                                  
don trob er onrat mantein,                                     
mas d’aitan m’en desesper                                      
qu’eser no vuil per midons mantengutz,                         
ab que sai fos meinscresutz.                                   
No ges! Per tal qe per leis so cortes                          
e·m platz lur pretz deforas e lur bes.                         
 
IV.
Qui de sa beutat ditz ver,                                     
tan bela dona no·s sein,                                       
e ja Dieus no·m salv ni·m sein,                               
s’ieu anc la pogui veser.                                      
Per zo·m son eu del tot a leis vendutz,                        
qu’estiers no datz ni rendutz,                                 
e si pogues, huymais fera merces                               
c’ab bel semblan a tot mon captal pres.                         
 
V.
Tan sab ma dona valer                                          
c’un’ al sieu laus non atein,                                   
c’antan de bon esdevein                                       
li mandet Deus retener.                                       
Ai, sol amics fos per leis car tengutz                         
e si tam be fos cresutz                                        
.......................................                        
.......................................  

  • letto 423 volte

Enquer non a guaire

Bdt 406,27
Mss.: C 83, H 56.
Metrica: a5’, b5’, c8, d5’, e5’, f8, g5’, h5’, i8, l5’, m5’, n8, o8, p8, q8, r8, s7’, t7. Tre coblas unissonans di diciotto versi e una tornada di sei versi.
            Rime: a, b, d, e, g, h, l, m, s: -aire; c, f, i, n, o, p, q, r, t: -an
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 304, Topsfield, 1971, p.156.

  • letto 527 volte

Edizioni

  • letto 322 volte

Topsfield

I.
Enquer non a guaire                                            
que m’era vejaire                                              
que ja no m’alegres d’oguan                                     
tan que fos chantaire;                                          
mas no·m puesc mais traire                                      
qu’ieu no·m complanh’en un nou chan,                           
quar li ramelh vaire                                          
e l’auzelh qu’aug braire,                                      
van quasqus mon cor conortan                                   
del mal que·m fai traire                                       
midons, la belhaire                                           
del mon, per qu’ieu muer deziran.                              
Ailas! tan amoros semblan                                      
mi mostret al primier deman;                                   
mas aras ilh m’o va comjan                                     
quan s’i degra mielhs trair’ enan,                              
et ieu cum leyals amaire                                        
clam merce e dur l’afan.                                        
 
II.
Si·lh sui di bon aire,                                         
francs e merceyaire,                                           
e no vuelh conoisser mon dan,                                  
per que·m vol estraire                                         
lo ben que·m sol faire                                         
ni·m va son belh solatz lunhan?                                
Qu’ieu no·m puosc atraire                                       
vas autre repaire,                                              
qu’ela·m fetz tornar en soan                                    
tal don sui peccaire.                                          
Donc si·m vol desfaire,                                        
guardatz si non l’er malestan;                                 
qu’ieu no·l serai guerriers per tan,                           
mas tostemps m’en irai claman                                  
e planherai lo joi d’antan                                     
qu’ai perdut per lo sieu dous man.                             
Pero no·m pot hom retraire                                      
qu’anc sai ni lai fes enguan.                                   
 
III.
Messatgier belh fraire,                                        
per l’arma ton paire,                                          
a ma domna vai dir chantan                                     
qu’ieu no·lh sui trichaire                                     
fals drutz ni bauzaire                                         
que m’an vas tropas partz viran,                               
mas bos suffertaire                                            
e non gualiaire                                                
que per be fag no·m vau vanan,                                
qu’aissi quo·l moix laire                                      
son quetz e celaire                                             
qu’om no vuelh sapcha mon talan.                                
Passat son cinc mes et dui an                                   
qu’elha·m retenc a son coman                                    
mais ben leu non o fetz baizan.                                 
Mas ara dic rizen gaban                                         
qu’ops l’es que vas me s’esclaire                               
o que del tot me desman.                                       
 
IV.
Lial, Miravalh e mon chan                                    
tenh de Mon Mantelh derenan                                   
e sospir quar no·l sui denan,                                   
tant ai del vezer gran talan.                                  
Pero non triguara guaire                                       
qu’a Mon Audiart no·m n’an.   

  • letto 353 volte

Entre dos volers sui pensius

Bdt 406,28
Mss.: A 43, B 30, C 81, D 98, Dc 252, E 42, H 16, I 69, K 53, M 113, N 216, R 85, T 181, U 92, V 44, a2 316, f 67, anon L 136, S 213.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7, f7, g10, h10. Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a, d: -ius; b, c: -ais; e, f: -o; g, h: -ens.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.224.

  • letto 476 volte

Edizioni

  • letto 288 volte

Topsfield

I.
Entre dos volers sui pensius                                   
qe·l cors me ditz q’ieu non chant mais                         
et Amors no vol que m’en lais                                 
mentre qu’el segl’ estarai vius:                               
de laissar agr’ ieu razo                                        
qe mais non fezes chansso,                                     
mas per so chant car amors e jovens                             
restaura tot qant tol mesur’ e sens.                             
 
II.
E s’anc nuill jorn fui esforcius                                
d’esser adreitz, cortes e gais,                                 
eras coven que m’i eslais                                       
ab ditz et ab faitz agradius,                                   
q’en tal dompn’ ai sospeisso                                    
qe·l sieu ric, car guizerdo                                    
non pot servir nuills hom desavinens,                           
si tot s’es rics e poderos e gens.                             
 
III.
Ab aitals honratz seignorius                                   
ai eu estat totz temps verais,                                 
c’afans ni pena ni esglais                                     
ni nuills maltraitz no m’es esqius;                            
per que dien a lairo                                           
c’anc d’amor non fich mon pro;                                 
menton, q’ahutz n’ai bes e gauzimens                           
e n’ai sofertz dans e galiamens.                               
 
IV.
Per bona dompna sui antius                                     
qand ja fai ren don sos pretz bais.                            
E car una dompneta·m trais,                                    
tornarai m’en vilans mesclius?                                 
Non! C’a lieis sabria bo                                       
si la tornav’ en resso;                                         
c’a las avols non ten dan faillimens                            
e prezo·is mais per gabs e per contens.                        
 
V.
De cui qe·is vol baisse sos brius                               
puois l’honors midonz mont’ e nais,                              
c’aissi cum la rosa e·l glais                                 
gensson qan repaira l’estius,                                  
ma dompn’ a tot l’an sazo,                                      
qu’il sap genssar sa faisso                                     
ab bels semblans et ab coindes parvens                          
don creis sos pretz e sos captenemens.                          

VI. 
Per lieis am fontanas e rius,                                   
bos e vergiers e plans e plais,                                 
las dompnas e·ls pros e·ls savais,                              
e·ls savis e·ls fols e·ls badius                                
de la francha regio                                            
don ill es e de viro;                                          
que tant es lai viratz mos pessamens,                          
qe mais non cuig sia terra ni gens.                            
 
VII.
N’Alazais de Boisanso                                         
fai son pretz meillor de bo,                                    
e perda Dieu qui l’er desavinens,                             
pos tant gen sec sos bels comenssamens.                         
 
VIII.
Novel amor mi somo                                             
qu’ie·l serva de tal razo:                                     
c’a Miraval sia totz establimens                               
dels bes d’Amor e dels verais covens.                          

  • letto 359 volte

Forniers, per mos enseignamens

Bdt 406,29
Mss.: A 206, D 137.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e4, f4, g4, h4, i4, l3’. Cinque coblas unissonans di dieci versi e una tornada di sei versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -utz; e, f, g, h, i: -atz; l: -aire.
Edizioni precedenti: Witthoeft, 1891, p. 50, Topsfield, 1971, p.325.

  • letto 448 volte

Edizioni

  • letto 311 volte

Topsfield

I.
Forniers, per mos enseignamens,                               
auch dir, q’etz sai a mi vengutz;                              
e pois Dieus fai per vos vertutz                              
qe·us voletz partir dels sirvens,                              
be·is taing assatz                                              
que aprendatz                                                  
cum vos formatz                                                
entre·ls prezatz                                               
e que siatz                                                   
bos chantaire.                                                 

II. 
Ops vos er tot primieiramens                                    
c’oblidetz lanss’ e dartz agutz;                                 
ospitals e monges tondutz                                       
e totz homes obediens                                           
asseguratz                                                     
que no·ls prendatz;                                            
jazers els blatz                                                
si’ oblidatz                                                    
ab mains pechatz                                                
que fai laire.                                                  
 
III.
Los laitz deschausitz sagramens                                 
qe faziatz, qand eratz nutz                                     
delonc lo taulier remasutz,                                     
e los vilans motz recrezens,                                    
amics, laissatz,                                                
qe no·ls fassatz                                                
ni no·ls digatz;                                               
que grans pechatz                                              
es, so sapchatz,                                              
a retraire.                                                    
 
IV.
Ancar non sai vas cal dels vens                                
iretz, tro que siatz mogutz,                                   
mas ben vuoill qe·m portetz salutz                             
a·N Raimon Drut q’es tant valens;                             
que s’i anatz,                                                 
segurs siatz                                                  
q’encavalgatz                                                 
vos en partatz,                                                
anz qe iscatz                                                 
del repaire.                                                  
 
V.
E si·us enqier dels vostres sens,                              
amics, non estetz esperdutz,                                   
digatz q’a Lombers etz ahutz                                   
a N’Alazais q’es tant plazens,                                 
qe sa beutatz                                                 
fai·ls fols e·ls fatz                                          
tornar senatz,                                                  
e·ls plus menbratz                                              
outracujatz                                                    
de vejaire.                                                     
 
VI.
Joglars siatz                                                  
e meitadatz                                                    
sens ab foudatz;                                                
c’om trop senatz                                                
entre·ls prezatz                                               
non val gaire.                                                 
 
VII.
Los pros lauzatz,                                              
e dels malvatz                                                 
non retengatz                                                 
lor amistatz,                                                   
qe pieitz prendatz                                              
c’us trichaire.                                                 

  • letto 403 volte

Grans mestiers m’es razonamens

                                                     
Bdt 406,30
Mss.: A 206, D 137, H 42, To 1.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f7’, g10, h6’, i10’. Cinque coblas unissonans di nove versi e una tornada di tre versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -i; e, f: -anssa; g: -atz; h, i: -atge.
Edizioni precedenti: Andraud, 1902, p. 143, Topsfield, 1971, p. 330, Riquer, 1972.

  • letto 480 volte

Edizioni

  • letto 321 volte

Topsfield

I.
Grans mestiers m’es razonamens                                 
qu’ieu a Mataplana envi,                                      
pois N’Ugetz m’a mes el cami                                  
de dire motz braus e cozens.                                   
E car m’a ses desfianssa                                       
cantat sol per devinanssa                                      
d’aisso don eu non sui gair’ encolpatz,                         
mas trop n’a pres gran gatge                                    
segon q’ieu ai faich petit de follatge.                         
 
II.
Anc trobars no·m fon desplazens,                                
ni chan ni solatz non desfi,                                   
ni moiller non longiei de mi                                   
per conseill de menudas gens;                                  
q’ieu non ai d’als esperanssa                                  
mas d’amor et alegranssa,                                      
et en dompnei ai mes tans bels percatz                         
e tant cortes usatge,                                          
qe·il drut de sai m’en porton seignoratge.                     
 
III.
Ja nuills Catalans avinens                                     
no·s taing per aisso m’atahi,                                   
que cavalliers q’en pretz se fi                                
deu laissar, so·ns mostra jovens,                              
moiller que pren per enfanssa;                                 
mas si sa dompna l’enanssa                                    
tant qe·l prenda, estre deu estacatz                           
d’un certan homenatge,                                         
qe ja nuill temps non seg’ autre viatge.                        
 
IV.
Ja·l reproviers non l’er garens                                 
a N’Huget qe·m dis en lati;                                    
que de lui dizon siei vezi                                     
q’en aisso es desconoissens,                                   
qe per amor de Na Sanssa                                      
estai, c’aillors no·is bobanssa;                                
e puois q’el vol estre totz moilleratz,                        
ja no·i aiam dampnatge                                         
nos autre drut que seguem dreich viatge.                       
 
V.
La dompna q’es bell’ e plazens                                  
lais Dieus venir lai on hom ri,                                
et el nostr’alberc atressi                                      
nos don cortejadors plazens                                     
ab moiller qe·ns fass’ honranssa;                               
et ieu non ai d’als fianssa,                                   
mas dels bels digz ab avinen solatz                             
e l’amoros visatge                                             
qe son dels huoils al cor privat messatge.                     
 
VI.
Na Sanssa, dompna, prec vos qe castiatz                       
N’Uget de dir follatge,                                        
q’ieu·m lais per vos que plus fort no l’engatge.  

  • letto 363 volte

Lonc temps ai agutz cossiriers

                                              
Bdt 406,31
Mss.: A 49, C 77, D 99, E 35, I 70, K 54, L 145, R 88, V 43, str. Vers es q’en autres cavalliers H 48.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f8, g8, h7’. Sei coblas unissonans di otto versi e tre tornadas di quattro versi.
            Rime: a, d: -iers; b, c: - ars; e, h: -atge; f, g: -ors.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 173, Topsfield, 1971, p.217.

  • letto 538 volte

Edizioni

  • letto 348 volte

Topsfield

I.
Lonc temps ai agutz cossiriers                                  
de maintas guisas et afars                                      
c’anc mos solatz ni mos chantars                                
no·n mermet ni mos alegriers,                                   
mas ar a·i camiat usatge;                                      
aissi m’a desviat Amors                                       
c’a penas chans ni temps ni flors                               
mi pot donar alegratge.                                        
 
II.
Si d’Amor mi ven destorbiers                                  
no m’en taing clams ni rancurars;                               
qe denan era mieus l’esgars,                                   
et ieu de totz mos desiriers                                    
ai seguit lo plus salvatge;                                    
que vas tal domn’ ai mos precs sors                              
que·l joi, que marves preir’ aillors,                            
aten de lieis ses tot gatge.                                    
 
III.
E conosc que fatz que leugiers;                                
mas beutatz, don nais sobramars,                                
e·l gens acuillirs e l’onrars                                  
e·l rics pretz, q’es a totz sobriers,                           
m’ant mes en aqest viatge,                                      
don ieu mezeis sai q’es follors;                                
mas foudatz vai entr’amadors                                    
per sen, e sens per follatge.                                   
 
IV.
Vers es q’en autres cavalliers                                  
pot chausir e q’ieu no·il sui pars,                             
tant es sos pretz valens e cars.                                
Mas tant a d’avinens mestiers                                   
c’obs es q’el sieu seignoratge                                  
ai’ un dels adreitz trobadors,                                  
que sapch’ enanssar sas lauzors                                 
e·il serva de bon coratge.                                     
 
V.
Molt li servirai voluntiers                                    
e s’a liei non platz mos preiars,                              
ja no·s cuide qu’il si’ avars                                   
en faitz ni en digz plazentiers:                                
q’al sieu menoret messatge                                      
volria far plus grans honors                                    
c’a un dels plus rics mos seignors                              
non fes tant per homenatge.                                     
 
VI.
Dompna, la doussors dels vergiers                              
es ara vengud’ e·l temps clars,                                 
don totz lo mons es vertz e vars                                
e paront las flors els roziers.                                 
Oimas devon far barnatge                                        
cellas q’ant leials pregadors,                                  
encontra·ls fals castiadors                                   
demostrar lor vassalatge.                                       
 
VII.
Chanson, ton premier viatge                                     
faras vas N’Alazais de cors;                                   
car se puois vols anar aillors,                                 
plus en seras d’agradatge.                                      
 
VIII.
Dompn’, el vostre seignoratge                                     
s’es mes Miravals e m’amors                                    
e no·us i cal plus gardadors                                    
mas un cordon per guiatge.                                     
 
IX.
Mantel, s’ieu ai fag folatge,                                 
car ai chauzit en las gensors                                   
en cela, que mais vol Valors,                                 
a tort en penrai dompnatge.                                     

  • letto 399 volte

Puois de mon chantar disetz

Bdt 406,33
Mss.: A 49, D 99, E 37, I 70, K 55, anon L 145.
Metrica: a7, b7, c7, d7’, e7, f7, g10, h10’. Cinque coblas unissonans di otto versi.
            Rime: a: -etzi; b, c, d: -er; e, f: -ai; g, h: -es.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1941, p. 67, Topsfield, 1971, p.85.

  • letto 452 volte

Edizioni

  • letto 303 volte

Topsfield

I.
Puois de mon chantar disetz                                     
que·us agradas a sobrier,                                       
un nou son gai e legier                                        
aujatz ab que·s poiran feingner                                 
seill que son adreg e gai;                                     
car de mi mezeis non sai                                       
si·m po valer ab midons alegrajes,                             
pois no m’i val fes ni covens ni gatges.                        
 
II.
E vos que non entendetz                                        
d’Amor ni n’es costumier,                                     
no·m teingnatz per ufanier                                     
si·m planc, car me volc esteingner                             
la dolors c’al cor mi jai;                                     
car nuls hom, per re qu’esai,                                   
no po saber dels amans lor usatges,                             
s’Amors no·l vens e sos rics poderatges.                       
 
III.
Domna, vos que conoissetz                                       
qu’ie·us am de fin cor entier,                                  
jes per dich de lausengier                                      
no·m deves de vos enpeingner;                                   
que tort fai qui·l sieu dechai,                                
e sel que de mi·us retrai                                      
ren que destrics me sia ni dampnatges,                         
vos deu esser enojos e salvatges.                              
 
IV.
Bona domna, si temetz                                          
que non aiatz cavallier                                        
en mi tal co·us a mestier,                                      
d’aitan vos deves destreingner                                  
per lo bon voler qu’ie·us ai                                   
qu’ancaras m’atendatz mai                                       
que jes aillors no·s vir vostre coratges,                       
c’al mens vos er honratz mos homenatges.                        
 
V.
Que·s fara vostre rics pretz                                   
e la beutatz que·us sofier                                     
ni·l cortes dig plasentier,                                    
s’a lui no·us laissatz ateingner                               
que·us ama de cor verai                                        
e vas autra part no·s trai?                                     
Qu’el mon non es proesa ni paratges                            
que no·l baisses nonsens e cors volatges.                      

  • letto 350 volte

Pueis onguan no·m valc estius

                                                          
Bdt 406,34
Mss.: A 46, C 80, D 97, Dc 253, E 38, I 67, K 52, M 114, N 221, R 87, U 93, V 48.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e10, f7, g10, h10. Sei coblas unissonans di otto versi, una tornada di quattro versi e due tornadas di due versi.
            Rime: a: -ius; b, c: -itz; d: -eu; e, f: -atz; g, h: -ens.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1941, p. 71, Topsfield, 1971, p.191.
                                                                   

  • letto 378 volte

Edizioni

  • letto 347 volte

Topsfield

I.
Pueis onguan no·m valc estius                                  
ni·l dous tems vertz ni floritz,                               
ben cove que si’ auzitz                                         
mos chantars ar ab la neu;                                     
quar cel que pregu’ e non es escoutatz,                         
deu camjar luec e solatz                                       
e guardar tems et oras avinens                                 
e folejar, quan ve que no·ill val sens.                        
 
II.
Ben conosc que drutz mesclius,                                 
fels, engres e deschausitz,                                    
es mais amatz e grazitz                                        
que nos leial, don m’es greu.                                  
E quar ho dic, serai·n ocaizonatz;                             
mas tans n’i a d’enguanatz                                     
que, si m’en sors peleja ni contens,                           
be·m meravill, si·ll nostra partz no vens.                     
 
III.
Sabetz per qe·m torn esquius                                   
contra las enguanairitz?                                       
Quar de midons soi faiditz                                     
e non sai tort mas lo seu.                                     
Et en aiso tem n’esser encolpatz                                
que·l tortz sieus sembla vertatz,                              
c’als sieus bels digz lo mieus dregz par niens;                 
tant es gaillartz sos bels razonamens!                          
 
IV.
Ja de vos no·m partrai vius;                                   
quar sai que tota gens ditz                                   
que·l vostre pretz es complitz                                 
e·ill genser es desotz Deu.                                   
Per tal qu’en fos humils vostra beutatz,                       
volgra·n fos meins la meitatz;                                 
pueis fora meiller vostre mandamens                            
que de nuill’autr’ e vostre cors plus gens.                     
 
V.
Dona, no sui tant autius                                       
qu’encaras, totz escarnitz,                                     
lo coven, qe·m fo mentitz,                                     
no tengues de vos a feu.                                       
Totz acordiers m’en seria onratz;                              
mas no vueill que pueis digatz                                 
mieus es lo tortz, quan venra·l partimens,                     
c’a las autras en penri’ espavens.                               
 
VI.
Pero leials senhorius                                           
lai, ont es plus afortitz,                                      
deu esser miels obezitz,                                        
c’om hi trop merce plus leu.                                    
E si ben soi d’amor apoderatz,                                 
no·n dei esser malmenatz;                                      
quar per dreg er vostres lo faillimens                         
que res d’aitan no·us pot esser guirens.                       
 
VII.
Pastoret, vos, qu’es del conseill privatz,                    
a Mon Audiart diguatz                                         
que lai, on es cortezia e sens,                                
deu meillurar guaillardi’ e jovens.                             
 
VIII.
Mantel, vos es lo meiller guarnimens                          
e·l plus onratz, c’anc formes nuilla gens.                      
 
IX.
Bels Mais d’Amic, si be·us m’es malvolens,                     
de Miraval es vostre·l mandamens.                              

  • letto 325 volte

Qui bona chansso cossira

Bdt 406,35
Mss.: C 85, R 86.
Metrica: a7’, b7’, c7’, d7’, e7’, f7’, g7’, h7’. Cinque coblas doblas di otto versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: I. e II.: a, c, f, g: -ira; b, d, e, h: -aire; III. e IV.: a, c, f, g: -era; b, d, e, h: -ura; V.: a, c, f, g: -atge; b, d, e, h: -anha.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 310, Topsfield, 1971, p.75.                                                          

  • letto 522 volte

Edizioni

  • letto 299 volte

Topsfield

I.
Qui bona chansso cossira                                       
non deu tarzar del retraire,                                   
mas ieu, las, que sui ples d’ira,                              
cum la poirai bona faire?                                      
Pero no m’es a vejaire,                                        
si tot joys d’amor me tira,                                    
c’om qu’el mieu pensat s’albira,                               
fes avol son ni mot vaire.                                      

II. 
Quar ben conosc qu’ieu falhira,                                
ges enqueras non a guaire,                                     
que mon bon esper mentira                                      
tant era fals e trichaire;                                     
mas eras me sen peccaire                                       
per joy d’amor que m’espira,                                   
que d’enjan a far se vira                                      
mos cors, e sui fis amaire.                                    
 
III.
Per un joy que m’alezera                                       
estau en bon’aventura;                                         
e quar a totz jorns esmera                                     
la belh’ on mos cors s’atura,                                  
e si tot me desmezura,                                          
ges de lieys no parc m’espera;                                  
ans combat ab queirs de cera                                    
bastimens de peira dura.                                       
 
IV.
Tant es bona, fin’ e vera,                                      
franc’ e de gentil natura                                       
que Dieus, quan lieys fe, no fera                             
mais tam belha creatura,                                       
ni no·n fa d’aital figura,                                     
ni tan no s’i alezera;                                         
quar la nueg, on pus s’asera,                                  
resplandis la cambr’ escura.                                    
 
V.
Manhtas vetz ai en pessatge,                                   
tan m’es de belha companha,                                    
qu’ieu li disses mon coratge,                                  
tro que m’albir que remanha,                                   
quar tem qu’elha·m fos estranha                                
e que dobles mon dampnatge:                                    
pero s’ieu prec per folhatge,                                  
ma dona res no·n gazanha.                                      
 
VI.
Cabaretz, Dieus me contranha                                 
si non avetz dous estatge                                      
e trop pus ric senhoraige                                      
que l’emperi d’Alamanha.                                       

  • letto 328 volte

Res contr’Amor non es guirens

Bdt 406,36
Mss.: C 84, R 88, V 46.
Metrica: a8, b7’, c7’, d8, e7, f7, g8, h8. Sei coblas unissonans di otto versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -ura; e, f: -ius; g, h: -ir.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 181, Topsfield, 1971, p.89.

  • letto 417 volte

Edizioni

  • letto 309 volte

Topsfield

I.
Res contr’Amor non es guirens                                  
lai on sos poders s’atura;                                      
que no vol autra mesura                                         
mas c’om sega totz sos talens;                                  
c’aitals es sos seynorius!                                     
E quals que s’en fass’ esquius,                                 
a sa merce l’es obs venir,                                     
si doncs no·s vol d’amor gequir.                               
 
II.
Per qu’es als malvatz espavens                                 
seguir d’amor l’aventura,                                      
e qi de bon pretz a cura,                                      
per domneiar es pus valens                                     
e pus francs e pus autius,                                     
e·n vol hom nomenatius                                         
esser de dar e de servir                                       
e d’ardimen e de garnir.                                       
 
III.
Qu’ieu n’aurai estat lonjamens                                  
leyals amics, ses falsura                                       
per tal qui·m desassegura                                      
hon pus li so obediens;                                        
e, si tot m’en fein braidius,                                  
il conoix be que ja vius                                       
no·m poiria de leis partir                                     
per dan que·m n’aveyn’ a sofrir.                                
 
IV.
Tant m’es lo contraditz cozens                                 
c’a pauc no muer de rancura;                                  
mas tan n’ai fach long’endura                                   
Que mais no s’i tain venjamens                                  
mas ab bels ditz agradius,                                      
e ja negus mals mesclius                                       
non dira tan que ja·m n’air                                    
ni·n tolla·ls bes que n’ai fait dir.                           
 
V.
Bela domna, doussa, plasens,                                   
franc’ e de gentil natura,                                      
gencer d’autra criatura,                                        
quo no·us pren de me chausimens?                                
Qu’el cor m’art com us calius                              
e son plus glassatz que rius,                                   
e no·m fazatz aman languir,                                    
pus del tot no·m voletz ausir.                                 
 
VI.
Era, mentre que·l tems es gens                                 
e la fuelha fresca dura,                                       
ans que repaire·l freidura                                      
me n’agr’ ops cals que jausimens;                                
qe d’amor va leu sos brius,                                    
e pus hom pas’ us estius                                         
ses pagamens o ses jausir,                                      
tot lo pot lausengiers delir.                                    

  • letto 336 volte

S’a dreg fos chantars grazitz

 
Bdt 406,37
Mss.: C 83, R 87.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7, f7, g7, h7, i7. Sei coblas unissonans di nove versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a: -itz; b, c: -en; d, e: -als; f, g: -ors; h, i: -ans.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 187, Topsfield, 1971, p.124.

  • letto 411 volte

Edizioni

  • letto 298 volte

Topsfield

I.
S’a dreg fos chantars grazitz,                                 
ben chantera pus soven;                                        
mas vejair’ es a la gen                                          
que totz trobars si’ enguals,                                   
per qu’ieu no·i seria sals,                                    
qu’ie·n vuelh grat de las melhors,                              
s’entre·ls desconoissedors                                       
e domnas de mals talans                                         
sovendejava mos chans.                                          

II. 
Qu’ieu sai so que quasqus ditz                                  
al plus celat parlamen,                                         
quan per lur descauzimen                                        
fan creir’ a domnas manhs mals                                   
e donan los cosselhs fals                                       
que no sofran trobadors                                         
so don gen se sierv Amors;                                    
qu’a selhui tanh mielhs demans                                  
que mais a d’aips benestans.                                    
 
III.
S’es larcs, cortes et arditz                                    
e sap servir d’avinen,                                          
sos chans qual dona·l defen?                                   
Vers es que trobars ses als                                     
non es proeza cabals                                            
ni sol us mestiers valors;                                      
pero corteza lauzors,                                          
bendigz et onratz bobans                                       
es de totz bos pretz enans.                                     
 
IV.
D’aisso·m tenh per enrequitz                                   
quar la belh’ en cui m’enten                                    
conoys qui·lh ditz ver o·lh men,                               
per que·l sui del tot leyals;                                  
qu’amix leugiers ni venals                                      
non pren d’onrat luec secors.                                   
Doncs pus tan me platz l’onors,                                 
em patz dey suffrir los dans,                                   
que·l pros m’en semble plus grans.                              

V. 
Si·m fas ieu qu’als pus falhitz                                 
son de belh captenemen                                          
e·n parl’ essenhadamen                                           
ab mos enemix mortals,                                          
qu’a penas conoisso quals                                       
de lor en tenc per pejors;                                      
e non es tan greus dolors                                      
a drut, ni pus durs afans                                       
d’onrar lauzengiers truans.                                     
 
VI.
Domna, vos m’etz del tot guitz,                                 
qu’ieu non ai foldat ni sen                                    
mas al vostre mandamen.                                        
Tan m’es lo dezirs corals                                      
q’us ans me sembla jornals;                                    
si·m fai loncs atens paors                                     
e si·m par mos chans folhors,                                  
qu’en domney ses totz enguans                                   
es greus termes de tres ans.                                    
 
VII.
Mais d’Amic, d’autras ricors,                                   
que·us semblarian majors,                                       
vos val Miravalh dos tans,                                     
quar l’avetz ses totz engans.                                   
 
VIII.
N’Audiartz, totas valors                                      
daura domneys et amors,                                         
e no·us segra mais balans,                                      
pus a vos platz que s’enans.                                    

  • letto 326 volte

S’ieu en chantar soven

Bdt 406,38
Mss.: A 45, B 31, C 78, Cm 1r, D 95, E 38, I 68, K 53, N 219, R 85, b1 6, kappa 66.
Metrica: a6, b6, c6, d6, e6, f6, g6, h6, i8, l8. Sei coblas unissonans di dieci versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a, b: -en; c, f: -ers; d, e: -os; g, h: -an; i, l: -atz.
 Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.150.

  • letto 473 volte

Edizioni

  • letto 340 volte

Topsfield

I.
S’ieu en chantar soven                                         
no m’atur ni m’aten,                                           
no·n cuidetz que sabers                                        
m’en failla, ni razos                                          
ni talans amoros,                                               
que·l plus de mos volers                                        
es en joi et en chan,                                           
e de razo ai tan                                               
que chantar en poiri’ asatz,                                   
mas tot quan sai non vueill sapchatz.                          
 
II.
C’amat ai lonjamen                                             
tal don’ ad essien                                             
c’anc servirs ni plazers                                       
no mi poc esser bos,                                           
ni preiars ni chansos                                          
ni celars ni temers,                                           
qu’ieu no·i trobes enguan;                                     
et ieu, sofren mon dan,                                         
saup l’enguanar totz enguanatz                                  
e remaner ab liei en patz.                                      
 
III.
Qu’estiers no·m fora gen,                                      
pueis del sieu faillimen                                       
era vis lo parers,                                             
qu’ieu l’enserques sos pros                                    
entro que d’ambedos                                            
fos pres enguals lezers;                                        
que s’ill fes son talan                                         
ieu mi vau percasan,                                           
et es plus adreitz lo mercatz                                  
que si·m partis de lieis iratz.                                
 
IV.
Drutz que de sidons pren                                       
nuill autre venjamen                                           
no sap que s’es jazers,                                        
que maldigz e tensos                                           
faun d’ensenhat janglos,                                        
e pueis non es tot vers                                         
quan dona fai semblan                                          
qu’ill vol que la deman                                        
tals que ja no·ill sera privatz                                
e si s’en tenra per paguatz.                                   
 
V.
Que quant ieu mi prezen                                        
en loc de chauzimen                                            
non es mos capteners                                            
lauzengiers ni ginhos;                                          
ans plus temens c’us tos                                        
soi lai on es poders.                                           
E don mi Dieus aitan                                         
trobar dona prezan                                             
que·l guizardos m’en si’ onratz,                                
quan serai per lieis trebaillatz.                              
 
VI.
Tot quant es de joven                                           
e de ric pretz valen                                            
te la Marquez’ aders                                          
de Menerba sai jos,                                           
si c’a pauc entre nos                                          
no pueja sos valers;                                           
e sospir quar no·l sui denan,                               
qu’enemiguas en blan,                                          
e pueis de lai no·m n’eschai gratz                             
no·m n’atanh sai enemistatz.                                   
 
Mais d’Amic, on qu’ieu m’an,                                   
vos es caps de mon chan                                         
e de Miraval poestatz,                                        
mas no vueill que l’anel perdatz.                               

  • letto 419 volte

Si·m fos de mon chantar parven

Bdt 406,39
Mss.: C 84, R 88.
Metrica: a8, b7’, c7’, d8, e8, f8, g8, h8. Cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi.
            Rime: a, d: -en; b, c: -ura; e, h: -ar; f, g: -ir.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1938c, p. 155, Topsfield, 1971, p.80.

  • letto 464 volte

Edizioni

  • letto 299 volte

Topsfield

I.
Si·m fos de mon chantar parven                                 
c’a ma dona·n prezes cura,                                    
ja no·i gardera mezura                                         
mas al pus que pogra soven;                                    
mas, car no·m denha escotar,                                    
m’a fag de tot solatz giquir,                                   
per qu’ieu sai qu’es vers so c’aug dir                          
qu’enueja·s om de bel chantar.                                  

II. 
Mielhs fora c’al comensamen                                    
m’agues gitat d’aventura,                                      
del solas qu’era·m pejura,                                     
que·m demostret dous e plazen.                                 
D’aitan fai semblan de joglar                                  
que canta, tro que·s fai grazir,                               
e cant hom plus lo vol auzir,                                   
el s’en gec e fay s’en preyar.                                 
 
III.
E pus ma dona no·m cossen                                      
aquo don sos pretz melhura,                                    
yeu soi sel que no·s n’atura                                   
que l’am fort part son mandamen;                                
mas ab temor et ab selar,                                       
ab lauzor et ab enantir,                                        
et ab onrar et ab grazir                                        
la cugey preyan gazanhar.                                      
 
IV.
Aras cuiaran maldizen                                          
qu’en loc d’autra cobertura                                    
fassa de midons rancura,                                       
et qu’ieu ame seladamen,                                       
Car me sabon ginhos d’amar.                                     
mas ja d’aiso no·ls cal cobrir,                                 
qu’ilh non a de m’amor dezir                                   
ni ieu non l’am tant com suelh far.                             
 
V.
En loc d’enemic malvolen                                        
m’aura·l genser criatura,                                       
c’anc Dieus formes de natura,                                 
e que mielhs en bon pretz s’enten.                             
Ies sas beutatz no·us sai comtar                                
ni·l solatz ni·l gent aculhir;                                 
que·l mielhs es del mon, cui que tir;                          
mas trop vol s’amor tener car!                                 
 
VI.
E pus ma dona·s ten tan car                                    
c’autre ni me no vol sofrir,                                   
atressi·m vuelh ieu car tenir                                   
que lieis et autras desempar.                                  

  • letto 309 volte

Si tot s’es ma domn’ esquiva

Bdt 406,40
Mss.: A 50, C 76, D 100, I 72, K 56, R 85, a2 315.
Metrica: a7’, b7, c7, d7, e7, f7, g7, h7’. Sei coblas capcaudadas di otto versi e due tornadas di quattro versi.
            Rime: a, h: -iva, -ama; b, h: -an; c, d: -as; e, f: -es.
Edizioni precedenti: Bartsch, 1855, p. 72, Bartsch-Koschwitz, 1904, c. 165, Topsfiels, 1971, p. 167.

  • letto 493 volte

Edizioni

  • letto 292 volte

Topsfield

I.
Si tot s’es ma domn’ esquiva                                    
ni·m mostr’ orguoill ni soan,                                    
ges del sieu servir no·m las;                                   
anz, car eu vas leis no pas,                                    
li trametrai, lai on es,                                       
chanson faita de merces;                                       
car per solaz e per chan                                       
creis amors e brot’ e rama.                                    
 
II.
Dinz el cor me nais la flama                                   
q’eis per la boch’ en chantan,                                  
don domnas e druz abras.                                       
E·l sonet son dolz e bas,                                      
coind’ e leugier e cortes,                                      
per qe de grat son apres:                                      
qe tals amera tiran                                             
qe per mos bels diz s’abriva.                                  
 
III.
Per la lengua recaliva                                          
so don eu ai pres lo dan                                       
tan, per pou no·n veing al vas;                                
c’als fals feingnedors escas                                    
enseing so c’a lor es bes                                       
qan me degr’esser promes;                                      
si feira, s’eu saubes, tan                                     
com fai acel que non ama.                                      
 
IV.
Mas fin’amors m’en liama,                                      
q’en mi non a pont d’enjan,                                    
ni falsitat non a mas;                                         
c’ab tal domna son remas,                                       
q’anc no faillic ni mespres                                    
ni non amet dos ni tres;                                       
per q’eu autra non deman,                                      
ni farai ja tan com viva.                                      
 
V.
Mas car crezet gent badiva                                      
qe s’anes de mi lonjan,                                         
qe m’an levat en tal clas                                       
c’a pauc de joi no m’an ras,                                    
ma domna no saup qe·s fes                                       
qan sofferc qu’om li·m tolgues,                                 
que tal perdera lauzan                                        
que per autra no·s reclama.                                    
 
VI.
Mas lo dessirers m’aflama                                      
e·s vai chascun jorn doblan                                    
tant qe·m poja sobre·l nas;                                    
cala, fols! Trop en diras?                                     
No farai, q’anc no fo res!                                     
Ma domn’, e ma bona fes                                         
me valgues e·l temps d’antan                                   
qe·m siaz d’alques aissiva!                                    
 
VII.
S’a Mon Audiart plagues,                                       
tornar volgr’ e mon paes                                         
.......................................                         
vas leis que tot las m’abriva.                                  
 
Ben l’en deu penre merces,                                     
q’anc no·ill fi que·il desplagues                              
nulla re petit ni gran,                                        
qu’ins e mon cor non escriva.                                  
                                                        

  • letto 417 volte

Tal chansoneta faray

Bdt 406,41
Mss.: A 44, D 99, I 72, K 57, N 218, a2 314.
Metrica: a7, b5, c6, d6, e6, f6, g6’, h6, i6, l6.’ Sei coblas doblas di dieci versi e due tornadas di tre versi.
            Rime: I. e II.: a, d, e, h: -ay; b, c, f, i: -ier; g, l: -ia. III. e IV.: a, d, e, h: -an; b, c, f, i: -elh; g, l: -ia; V. e VI.: a, d, e, h: -iu; b, c, f, i: -eys; g, l: -ia.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 314, Topsfield, 1971, p.246.

  • letto 474 volte

Edizioni

  • letto 309 volte

Topsfield

 
I.                                                                      
Tal chansoneta faray                                           
ab sonet leugier                                               
qu’en luec de messatgier                                       
a midons trametray,                                            
que·l dira mon esmay                                           
e tot mon cossirier;                                           
qu’estiers noca·l sabria,                                      
que nulh amic non say                                          
que de mon dezirier                                            
no volgues ma follia.                                          
 
II.
Son belh cors, cortes e gay,                                    
m’an fayt lauzengier                                           
estranh, que·m son guerrier                                    
ses tort qu’ieu non lur ai.                                    
Peccat fai quar mi tray,                                       
qu’ieu l’am de cor entier                                      
e senes tricharia:                                             
doncx per que la perdray,                                      
pus ieu d’autra non quier                                      
amistat ni paria?                                              
 
III.
A la mia fe, lauzan                                            
si la prec la·m tuelh,                                         
quar ilh n’a mais d’erguelh                                     
e mi ten en soan.                                               
Et yeu sofrisc mon dan,                                         
ja celar non o vuelh,                                          
may lieys platz que s’en ria,                                   
qu’autra tan benestan                                          
non viron mais mey huelh,                                      
ni non cre qu’el mon sia.                                      
 
IV.
S’az autruy fai belh semblan,                                  
a mi eis la acuelh,                                            
que so don plus ni duelh                                       
say suffrir merceyan.                                           
Si m’agues bon talan                                            
si cum me dezacuelh,                                           
vejatz s’ieu graziria!                                         
Qu’on plus en trac d’afan,                                      
suy de melhor escuelh                                          
e grazisc la fadia.                                            
 
V.
Be say per que pert son briu                                    
Amors e dompneys;                                              
quar tan s’i fan gabeys                                         
dompneyador esquiu,                                             
que quascus jur’ e pliu                                         
que no vol esser reys,                                         
s’a celar l’avenia.                                            
Dompna, ieu no·us castiu,                                      
mas qui d’aytan s’i feys                                       
totas vos en chastia.                                          
 
VI.
Quar per vos sola reviu                                        
joys, e nays e creys                                            
qu’en las autras pareys                                         
tot quant faitz d’agradiu;                                     
e membre·us del caitiu                                         
qu’en las vostras merceys                                      
s’aten la nueyt e·l dia,                                       
que del ric senhoriu,                                          
on anc hom non ateys,                                           
me suy mes en bailia.                                           
 
VII.
Que de vos tenc, so·us pliu,                                    
Miraval, mi mezeys                                            
e mon chan, si·us plazia.                                      
 
VIII.
Leyalmens so vos pliu,                                          
s’ieu agues tant co·l reys,                                     
tot fora de m’amia.                                             

  • letto 292 volte

Tals vai mon chan enqueren

Bdt 406,42
Mss.: A 48, C 83, D 98, Dc 253, E 37, H 16, I 71, K 55, Q 55, R 86, V 44, beta1 663.
Metrica: a7, b7, c7, d7, e7’, f7’, g7, h7. Sei coblas unissonans di otto versi e tre tornadas di quattro versi.
            Rime: a, d: -en; b, c: -ays; e, f: -ia; g, h: -anh.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1939, p. 193, Topsfield, 1971, p.203.

  • letto 417 volte

Edizioni

  • letto 323 volte

Topsfield

I.
Tals vai mon chan enqueren,                                     
per so qu’en s’emble plus guays,                                
que d’autra part s’en irays                                    
quan au mos digz e·ls enten;                                   
tals n’i a per gelozia,                                        
e drut que no segon via                                        
que a bon’amor s’atanh,                                        
conosc que meinhs son estranh.                                 
 
II.
Eu no chan per autre sen                                       
mas per so qu’amors no bays,                                   
e que domnas valhan mais                                       
per lo mieu essenhamen;                                        
ieu non dic que domn’ estia                                     
que non am quoras que sia,                                     
mas genser l’es s’ilh sofranh                                  
que si·n fai malvays guazanh.                                  
 
III.
Que ja per chastiamen                                          
neguna son miels non lays;                                      
pus conoys quals es savays                                      
o quals es pros issamen,                                        
quals es fis ni quals gualia,                                   
e s’adoncs so miels non tria,                                   
Dieus li do so don se planh                                     
dona, pus sa valor franh.                                       
 
IV.
Pus ma dona m’a coven                                          
qu’autr’amic non am ni bays,                                   
ja Dieus no·m sia verays                                      
si ja per nulh’autra·lh men;                                   
qu’ab lieys ai tot quan volia                                  
d’amor e de drudairia,                                         
ni menor joy ni plus manh                                      
no vuelh, s’ab lieys mi remanh.                                
 
V.
Greu pot aver jauzimen                                         
adrech d’amor drutz biays                                      
qui er se det et huey s’estrays;                               
mas qui ben sier et aten,                                      
e sap celar sa folhia,                                         
e jau los bes e·ls embria,                                      
ab que·ls tortz sidons aplanh,                                  
joy pot aver si quo·s tanh.                                    
 
VI.
Qui vol solatz avinen,                                         
ves Na Guillelma s’eslays,                                    
on pretz e beutatz e jays                                      
s’es pauzatz sobre joven;                                      
per que·l tramet per paria                                     
ma chanso, que la chastia,                                     
e, s’ilha·s fier en l’aranh,                                    
prenda l’aur e lays l’estanh.                                   
 
VII.
De midons tenh em bailia                                       
Miravalh, mas tota via                                        
vuelh la comtessa gazanh,                                      
e tot son dampnatge planh.                                      
 
VIII.
Ves N’Audiart, on qu’ieu sia,                                  
port aitan de senhoria,                                        
qu’ab sos amics m’acompanh                                    
e sos enemics estranh.                                          

  • letto 356 volte

Tostems enseing e mostri al mieu dan

 
Bdt 406,43
Mss.: N 216.
Metrica: a10, b10, c10, d10, e10, f10, g10, h10. Una cobla di otto versi.
            Rime: a, c: -an; b, d: -el; e, f: -es; g, h: -on.
Edizioni precedenti: Romania, p. 397, Andraud, 1902, Topsfield, 1971, p. 339, Rossi, 2009, p. 192.                                                         

  • letto 540 volte

Edizioni

  • letto 297 volte

Topsfield

Tostems enseing e mostri al mieu dan                           
so ad autre ab que·m mou puis revel;                           
qu’eu ai mostrat a·N Villelmin aitan                          
qu’uimais li par que ses mi se capdel,                         
e fai de mi chanssos e sirventes                               
ab caitius motz mal pausatz e mal mes,                         
l’un curt e fals, l’autre fraich e redon:                      
ben par, qant el las fetz, qu’avia son.                         

  • letto 305 volte

Tot quan fatz de be ni dic

Bdt 406,44
Mss.: C 84, R 88.
Metrica: a8, b8, c8, d8, e7’, f7’, g10, h6’, i10’ Cinque coblas unissonans di nove versi.
            Rime: a, d: -ens; b, c: -i; e, f: -ansa; g: -atz; h, i: -atge.
Edizioni precedenti: Kolsen, 1937a, p. 299, Topsfield, 1971, p.107.

  • letto 450 volte

Edizioni

  • letto 314 volte

Topsfield

 I. 
Tot quan fatz de be ni dic                                     
cove que ma dona prenda,                                       
pus de me no vol plus renda                                     
mas qu’ieu per ley me castic                                   
de tot aquo qu’a benestar non tanha;                           
e manda·m far so don pretz mi remanha                          
qu’estiers no fa hom son talen                                  
si no·s guarda de falhimen.                                     
 
II.
Per q’ieu justa ley m’abric                                    
quar no falh en re qu’enprenda,                                
ni a poder que dissenda                                        
per se ni per enemic;                                          
per so·m ten pres cum soudadier d’Espanha,                     
que qora·s vol m’emprenh en la mesclanha,                      
a tot lo sieu voler ai sen                                     
e non am nulh son malvolen.                                    
 
III.
Pus per lieys d’autras m’esdic,                                
aitan li qier per esmenda                                      
que·l belh joven non despenda                                  
tro que·m restaure·l destric,                                   
qu’al sieu sofranh tot quant a mi sofranha;                    
e si·m fa mal, ja non er qui m’en planha,                      
qu’ieu eys m’ai anat enqueren,                                 
qu’encontra lieys non truep guiren.                            
 
IV.
Quascuna vuelh n’ay’ un pic,                                    
qu’estiers no·m platz lur carvenda                              
tan qan midons las defenda,                                     
que per ren als no m’en gic;                                    
e, si no fos qu’a sos ops mi guazanha,                         
tan lunhera de midons ma companha                              
que·ls bes grazira solamen                                     
e dels mals preira venjamen.                                   
 
V.
Anc hom tan no lur servic                                      
qe tan pauc de grat n’atenda;                                 
d’aisso tanh q’ieu la reprenda,                                
qu’ie·n sai tal que s’en jauzic                                
q’eras m’estai per eys son tort estranha;                       
mas ja no vuelh que domneys per me·s franha,                    
qu’ades no·i trob’ om chauzimen                                  
e suffert ai tan longamen.                                      
 
VI.
Dreg a mon belh Mai d’Amic                                    
t’en vai, chansos, qu’ilh t’entenda,                            
e si tan fai que t’aprenda,                                    
ben tenh mon chantar per ric;                                   
qe re qu’ilh pretz no·s bayssa ni·s gavanha,                    
que·l sieus lauzars daur’ e·l blasmars estanha;                  
tan sap e conoys et enten                                       
qu’ades val mais la part qu’ilh pren.                           
 
VII.
Mon Audiart sal Dieus e sa companha,                         
mas la belha que de s’amor m’estranha                          
fa mal quar Miravalh non pren,                                
pus a las autras lo defen.                                      

  • letto 352 volte

Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu

BdT 406,45
Mss.: 
C 384v (anon.) solo le prime tre coblas, E 36 (Raimon de Miraval). 
Metrica: a10, b10’, c10, d10’, e08, f10, g10, h10, i10. Cinque coblas unissonans di nove versi ciascuna.  
Rime: a, c: -iu, b, d: -ia, e, h, i: -or, f, g: -an. 
Mots tornats: vv.9, 27: amor.  
Edizione precedente: L.T. Topsfield, 1971, p. 355.
  • letto 627 volte

Testo e traduzione

Ed.: Priore 2020 [1]

  I
 
  Trop 
aun chauzit mei hueill en luec onriu  
  per que no·m planh si·s ploron en fadia,  
  e·l cor e·l sen faun que fols e que brius 
  quar atendon tan rica senhoria  
  com cel qui ser a ric senhor                
  don no consec neus amoros semblan;  
  per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan,  
  bona dona, e si dic gran folor, 
  qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor.
 
I miei occhi hanno molto scorto in questo luogo distinto, per questo non mi lamento se essi piangono nella vana attesa, e il cuore e il buon senso mi rendono un triste pazzo perché attendono a lungo una nobile signora come colui che serve a un ricco signore, il quale non si dedica ancora all’aspetto amoroso; perché così io dopo me ne andrò da voi lontano, buona donna, così direi che non può essere una grande pazzia, tanto l’amore mi è sincero. 
 
     II
  Mala fui anc cel jorn tant esforsius                
  c’a vos retrai l’amor qu’encar m’abruia,  
  aqui meteis establis Montesquiu,  
  un fort castel qu’es caps de cortezia,  
  et anc no fo guerra pejor 
  que nueit e jorn me faitz estar veillan.               Consi·us pogues sivals plazer d’aitan    
  com m’era vis que fezes ans de cel jorn  
  que mala·us dic celadamen mon cor. 
 
Io fui arrabbiato quel giorno tanto violento perché si ritrasse dall’amore che già mi fece scappare in questo luogo in cui lo stesso Montesquiu fortificò un solido castello, il quale è un atto di cortesia, che ancora non feci guerra peggiore tanto che di notte e di giorno mi faceva restare sveglio. Così voi poteste almeno piacere da tanto in modo che ancora mi vedesse che divenga prima di quel giorno che il male parli segretamente al mio cuore. 
 
   III
  No·m meravill si·m faitz estar pensiu  
  la vostra grans beutatz, ma bel’amia,       
  qu’entre·ls meillors e·s meils d’amor gentius 
  vos eleion tug per la gensor que sia·l 
  cors ben fait ab gran valor,  
  hueils e boca plazens ses tot enguan,  
  blancas mas cabeill saur benestan,                 
  de sos bels pes no·m tanh dir la blancor  
  quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tant d’amor.
 
Non mi meraviglia se la vostra gran bellezza mi rende pensieroso, mia bella amica, che tra i migliori e il meglio degli amori nobili, vi eleggiamo del tutto come la più gentile, che esista il cuore ben fatto per il gran valore, gli occhi e la bocca piacciono senza troppo inganno, i biondi ed eleganti capelli sono ormai bianchi, del suo bel peso non mi conviene parlare, perché mai vide il candore, né Dio mi diede tanto amore. 
 
   IV 
  D’estre d’amor, dona, mort mais que viu 
  vos clam merce: no voillatz que m’ausia 
  la fin’amor que m’art plus d’un caliu             
  per vos qu’ieu am e dezir nueit e dia.  
  Aib sol un bais de secor  
  seri’eu gais e d’amor benanan  
  plus que no fo per s’amia Tristan 
  ni nuill autre plus fin amador,                      
  quar part totas es ma dona meillor. 
 
Quanto alla natura dell’amore, oh donna, il morto più che il vivo vi chiede pietà: non voglia che la fin’amor mi uccida, che mi bruci più di un fuoco per voi che amo e desidero notte e giorno. Per un solo bacio di soccorso io sono felice e allegro d’amore più di quanto non lo fu Tristano per la sua amante, né più di nessun altro amante cortese, perché più di tutte la mia donna è migliore. 
 
  V
 
  A! Car no fui 
del vostre parentiu  
  per tal que·us vis e·us baizes tota via!  
  C’aisi for ieu d’est maltrait en fieu 
  de ben amar qu’estiers sai qu’es folia;              c’ades me dobla·l mal en plor  
  car no·m aus vezer vos qui·m datz ben e dan.  
  Ni·us aus servir com deu far fin aman 
  tal temor ai que·ill, fals lauzenjador, 
  pero si·us platz vos siatz contra lor.  
 
Ah! Io non appartenevo alla vostra famiglia poiché così io vi veda e vi baci per tutta la vita!  Perché in questo modo a parte me che dal ben amare ho sofferto nel feudo, che diversamente so che è una pazzia; perché sempre si moltiplica il male nel pianto che non mi fa vedere voi che mi date il bene e il male, né mi fa servirvi come dovrebbe fare un gentile amante. Ho una tale paura per loro, i falsi maldicenti, pertanto se per voi è un piacere siate contro di loro.
 
  • letto 510 volte

Commento

 
Il periodo della produzione poetica di Raimon de Miraval si sviluppa tra il 1180 e il 1213. Tale attività poetica si trova, dunque, in un arco temporale considerato il più florido della lirica provenzale, che comprende autori come Folquet de Marselha o Peire Vidal. Questo periodo si connota non solo per le abilità che caratterizzano ogni poeta, ma soprattutto per il tentativo di approcciarsi in maniera differente alla tecnica compositiva delle loro opere[1]. Raimon de Miraval si afferma come un autore di un’ampia produzione poetica di cui fanno parte numerose canzoni che esauriscono il loro significato nell’elogio della donna amata. Si produce così una centralità di questo tema che differenzia Raimon de Miraval da altri autori: cantare in lode alla dama era soltanto una delle tante tematiche dei valori cortesi inserite nella lirica trobadorica[2].
Il trovatore era co-signore del castello di Miraval, ma la ricchezza del suo lignaggio aveva perso la sua importanza nel corso del XII secolo. La sua vida, ritrovata nei canzonieri B, I e K (mss. Paris, Bibliothèque nationale, fr. 1592, Paris, Bibliothèque National, fr. 854 e Paris, Bibliothèque nationale, fr. 12473), infatti, lo descrive come un «povero cavaliere», spiegando la necessità di sostare presso ricchi signori, i cui legami sono stati provati. Della sua opera omnia fanno parte trentasette canzoni, cinque sirventesi, uno scambio di coblas e una tenzone. Tra questi componimenti, ventidue canzoni sono state tradite nei mss. Accompagnati con la melodia. Tali canzonieri sono R (Parigi, Bibliothèque nationale, fr. 22543) e (Milano, Biblioteca Ambrosiana, R. 21)[3]. Probabilmente, come afferma Switten, i componimenti accompagnati dalla melodia erano quelli più «popolari» tra i contemporanei del trovatore. Questo criterio escluderebbe, dunque, Trop aun chauzit mei hueill en luoc onriu dalle canzoni più importanti dell’opera di Miraval. Questa canzone è composta da cinque coblas da nove versi ciascuna. Le sue condizioni di trasmissione sembrerebbero confermare la scarsa fama che si presuppone avessero i componimenti di Miraval che sono pervenuti senza accompagnamento musicale. Il testo è stato tramandato attraverso due canzonieri: C (Parigi, Bibliothèque nationale, fr. 856) ed E (Parigi, Bibliothèque nationale fr. 1749), ma soltanto in quest’ultimo il componimento si mostra nella sua interezza. Nel canzoniere C, Trop aun chazit è mutilo delle ultime due coblas e, inoltre, non si presenta come un componimento di Raimon del Miraval, ma scritto da anonimo.

Da tale punto di vista, si potrebbe affermare che la “forma” della canzone si trova in una posizione strutturalmente minoritaria rispetto alla maggior parte delle canzoni di Miraval. Partendo dalla versificazione potremmo notare come Trop aun chauzit si colloca tra le sole nove canzoni composte da coblas di nove versi. Raimon de Miraval predilige simmetria e parallelismo costruendo componimenti da otto versi per cobla. Allo stesso tempo, possiamo notare come nel testo preso in esame anche la scelta nel metro non è sufficientemente comune. Infatti, la presenza di coblas che possiedono unicamente decasyllabe e octosyllabe si rivela solamente con le canzoni Be m’agrada·l bels temps d’estiu (BdT 406,13) e Chansoneta farai vencut (BdT 406,21) e la tenzone Bertran, si fossetz tan gignos (BdT 406,16)[4]. D'altra parte, nei componimenti appena citati, si presenta un maggiore uso dei versi da otto sillabe. Ciò non avviene in Trop aun chauzit: l’octosyllabe è solo uno per cobla.

 

1-2.
L’esordio viene caratterizzato dalla presenza del senso della vista. Il poeta descrive un’immagine in cui si pone fisicamente lontano dalla donna amata. Allo stesso tempo, il sentimento viene reso esplicito e intenso. Lo sguardo è fisso, in attesa; gli occhi piangono a causa dello sguardo che a lungo si sofferma. Tale esordio centra un elemento importante della poetica di Raimon de Miraval: la dama è sempre vista dal punto di vista del poeta, non è un personaggio completamente caratterizzato. Anche in questo senso, si rileva l’atteggiamento di lontananza. Infatti, il poeta è più intento a parlare di lei, che a farla parlare[5].
3.
Sono presenti due termini centrali della produzione di Miraval: sen e fols. Evidente è il paradosso che viene messo in risalto perché il buon giudizio è una delle cause della follia (d’amore, da intendersi). Sen, in realtà, ha due sviluppi differenti: se legato a figure storiche o alla donna amata, assume il senso di un valore positivo, contrapposto alla follia; ma in altri contesti, come in questo caso, assume l’accezione paradossale di cui viene vestito[6]. Da un punto di vista lessicale e semantico, la canzone non si discosta dal resto dei componimenti. Switten individua i sostantivi e gli aggettivi più utilizzati da Raimon de Miraval. Tale vocabolario si riferisce in particolar modo ai valori e alle qualità proprie della fin’amor, ma anche a termini dispregiativi che contrappongono il bene dell’amore e dei pregi cortesi con il male. Nel testo è possibile individuare tra i termini e le qualità positive sen (v. 3), la variante di cortes, cortezia  (v. 13), valor (v. 23), ben (vv. 23 e 40), gais (v. 33), e l’aggettivo fin (vv. 30, 35 e 43). Tra i termini di accezione negativa, invece, si riscontrano mal, sostantivo adoperato nella canzone con diverse varianti (vv. 10, 18, 39 e 41), engan (v. 24), dan (v. 42) e fals (v. 44). Tali locuzioni sono solo tipiche del linguaggio della poesia d’amore trobadorica, ma sono anche proprie di Miraval stesso[7].
 Que fols e que brius: endiadi.
4-6.
Secondo i canzonieri E e C nell’incipit del quinto verso è tramandato quar. In tal caso, si rileva un’anafora. Per dare un senso maggiore al testo, conviene prendere in considerazione l’emendatio inserito da Topsfield, nella sua edizione critica (cfr. apparato della prima cobla), evidenziando come il vincolo di servitù instaurato con la dama venga messo a paragone con quello tra il servo e il suo signore. Il senso del paragone continua nel sesto. Il padrone non ha mai provato un sentimento d’amore. Si lascia intendere come la donna amata dal poeta non corrisponda il suo sentimento. Si può notare come tale figura retorica inizia nell’ultimo verso del fronte e si conclude nel primo verso della sirma, confermando come l’unico octosyllabe sia l’elemento di congiunzione tra le due parti della cobla, posto perfettamente al centro.
7-8.
In questi versi vengono ribaditi alcuni concetti presenti all’inizio dell’esordio: il poeta si fa sempre più lontano e tale lontananza, sempre più marcata, alimenta la follia. La lontananza non è più solamente figurata, ma è anche fisica. il trovatore predilige delle strutture simmetriche. Tale principio è rispettato anche nel componimento analizzato. Lo schema rimario di Trop aun chauzit è il seguente: abba cddcc.  Fronte e sirma si dimostrano essere alquanto simmetrici[8]. Particolare attenzione va posta al quinto verso delle coblas. Come specificato precedentemente, è l’unico verso composta da otto sillabe. Posto perfettamente al centro, esso divide in due parti ogni singola cobla, formate invece da decasyllabe. Il quinto verso è dunque il punto di collegamento, la chiave, che unifica una strofa, la cui disparità renderebbe la canzone dotata di uno schema asimmetrico. Raimon de Miraval, dunque, utilizza quel verso aggiuntivo. Distinguibile per mezzo del metro differente, per dividere la cobla in parti simmetriche tra loro stesse, per il numero di versi adoperati. A loro volta, i gruppi di rime nelle due parti formano una simmetria interna che rispetta lo stile di Miraval. M.L. Switten parla di una divisione tra fronte e sirma nei componimenti, ponendo però attenzione sulle canzoni composte da otto versi per cobla. In quel caso il fattore di divisione delle due parti risiede nella sintassi e non solo nello schema rimario[9]. Anche l’utilizzo del metro aiuta a individuare velocemente la divisione interna: nella già citata Be m’agrada, ad esempio, lo schema metrico raggruppa i versi da otto sillabe nel fronte e i versi da dieci sillabe nella sirma (a08, b08, c08, d08, e10, f10, g10, h10)[10]. Nel nostro caso, la metrica è altrettanto visibile, ma differente.
9.
L’esordio si conclude con il termine amor, parola che ritorna nella stessa canzone.
10-11.
In questa cobla si intensificano i sentimenti negativi. L’inversione a inizio del decimo rigo, mette in risalto il termine mala, variante di mal, che spesso viene adoperato in contesti differenti. Spesso viene associato e contrapposto al bene; altre volte, il male è legato a un comportamento sbagliato che viola l’etica cortese. In questo caso è associato alla donna amata che, ricordando la cobla precedente, è lontana. Il male associato alla dama rende esplicito il senso del testo perché viene fatta una colpa alla donna che è distante[11].
12-13.
Riferimento al signore e al castello di Montesquiu.
19-22.
Dopo la rappresentazione, tramite connotazioni negative, della dama, la terza cobla in antitesi descrive i valori positivi della donna. Il poeta parla inizialmente della sua bellezza. Successivamente si focalizza sulle virtù: meils d’amor gentius. Ritorna il termine amore.
23-27.
Strettamente legato al concetto d’amore è il sostantivo valor: il valore, come afferma Switten “è applicato più alla dama che all’amante […] rafforza la necessità di distinguere moralmente”. Valor si lega indissolubilmente al termine amor non solo dal punto di vista semantico, ma anche fonetico. La desinenza –or, d’altronde si presenta in tutto il componimento in finale di verso. In particolar modo, in questa cobla, si rafforza l’assonanza anche all’interno del verso (vedi gensor al verso 22 e cors che introduce il verso 23), mettendo in risalto il significato che il poeta vuole esprimere[12].
23-26.
La bellezza che Raimon de Miraval vuole esprimere non è solamente quella legata ai valori, ma è anche quella fisica. Anche la descrizione visiva si rafforza in fine del verso 26 con l’utilizzo del termine blancor.
27.
L’apoteosi del senso di bellezza viene raggiunto nel finale della cobla, con la divinizzazione del sentimento.
33.
Gais è un altro lemma fondamentale. Insieme al termine joi, più che invocare un ideale etico, vuole riflettere una condizione sia fisica e sia mentale legata all’ambito della cortesia. Infatti, il sentimento di felicità è presente nella stessa cobla in cui l’amore viene definito fin (in riferimento a quell’amore che viene definito cortese. Allo stesso tempo, nel verso 33, è presente benanan: tale parola è attestata spesso in Miraval per esprimere un sentimento di felicità o piacere[13].
34-36.
In chiusura della quarta cobla, si assiste al paragone tra il sentimento d’amore dell’io poetico e il sentimento d’amore di Tristano. L’io poetico paragona l’amore provato per la sua donna, a quello che l’eroe del romanzo provava per la sua amata, Isotta. La tradizione tristaniana è vasta e complessa. Le due versioni più conosciute in francese antico sono il Tristan di Béroul, inserito nel gruppo della “versione comune” e il Tristan di Thomas inserito nel gruppo della “versione cortese”. Nel confronto tra romanzi e letteratura trobadorica, la versione di Thomas è quella che si presta maggiormente e facilmente. Non a caso tale versione è detta anche “lirica”[14]. Thomas favorisce infatti i tratti cortesi invece degli elementi epici che caratterizzano il romanzo di Béroul. In questo senso, possiamo notare come la fin‘amor sia l’elemento di unificazione che spiegherebbe l’avvicinamento di una particolare tradizione di romanzi con la lirica non solo trobadorica ma anche trovierica. Chrétien de Troyes, infatti, in una sua canzone, D‘Amors qui m‘a tolu a moi, nomina il personaggio Tristano, anche se in questo caso si ipotizza possa essere un senhal riferito a Raimbaut d’Aurenga, affibbiato originariamente dal trovatore Bernart de Ventadorn[15]. Nel caso di Raimon de Miraval non si tratta di un senhal, ma di un riferimento a quella tradizione romanzesca e mitica, che non è utilizzato solamente da quei trovatori cronologicamente posti nei “tempi d’oro” della poesia occitanica, ma anche da coloro che sono appartenenti alle prime generazioni. Cercamon, ad esempio, con Ab lo pascor/ m’es bel qu’eu chan (BdT 112,1a), si dimostra essere uno dei primi poeti che conoscono le vicende dei romanzi[16]. Dunque, la diffusione alla menzione dell’amore di Tristano e Isotta è molto vasta. Miraval stesso non si limita a paragonarsi all’eroe in Trop aun chauzit, ma anche in Be m’agrada (sesta cobla). La similitudine è posta in un’accezione analoga, ma con alcune lievi differenze. Nel primo caso, i sentimenti dell’io poetico sono più intensi di quelli di Tristano. Egli e più felice. Questa felicità è legata principalmente al fatto che la donna di cui il poeta è innamorato sia migliore della donna amata da Tristano. Nel secondo caso il poeta fa riferimento a un patto d’amore, a una promessa di servitù e di obbedienza alla donna amata, così come aveva fatto Tristano[17].
40-42.
Il termine ben entra in contrapposizione con dan. Spesso fa riferimento al bene che il poeta può dare o ricevere. Associato ad altre qualità, può offrire vantaggi e ricompense[18].
44.
Fals lauzenjador: i maldicenti, sono delle figure, molto usate nella lirica trobadorica, messi spesso in contrapposizione alla figura dell’eroe-amante.
 
[1] C. Di Girolamo, I trovatori, Bollati Boringhieri, Torino, 1989, p. 198.
[2] M.L. Meneghetti, Il pubblico dei trovatori. Ricezione e riuso dei testi lirici cortesi fino al XIV secolo, Einaudi, Torino, 1984, p. 180.
[3] M.L. Switten, The cansos of Raimon de Miraval: A study of poems and melodies, The Medieval Academy of America, Cambridge, Massachussets, 1985, p. 2.
[4] Idem, p. 44.
[5] M.L. Switten, op. cit., p. 76.
[6] Idem, p. 74.
[7] Idem, pp. 69-75.
[8] Idem, pp. 45-46.
[9] Idem, p. 55.
[10] L. Topsfield, Les poesies du trobadour Raimon de Miraval, Nizet, Parigi, 1971, pp. 129-134.
[11] M.L. Switten, op. cit.,  p. 75.
[12] Idem, p. 73.
[13] Idem, p. 71-78.
[14] Thomas, Tristano e Isotta, F. Gambino (a cura di), Mucchi Editore, Modena, 2014, pp. 6-7.
[15] cfr. C. Di Girolamo, op.cit., p. 134. M. Delbouille, Les senhals littéraires désignantRaimbaut d’Orange et la chronologie de ce témonhages, in «Cultura Neolatina», 17 (1957). L. Rossi, Chrétien de Troyes e i trovatori: Tristan, Linaure, Carestia, in «Vox Romanica», 46 (1987). Idem, Carestia, Tristan, les troubadours et le modéle de saint Paul: encore su D’Amors qui m’a tolu a moi (RS 1664), in Covergences médiévales. Epopée, lyrique roman, N. Henrand, P. Moreno, M. Thiry-Stassin (a cura di), De Boek, 2001.
[16] Cercamon, Oeuvre poétique, L. Rossi (a cura di), Honoré, champion, Paris, 2009, pp. 79-92. Cfr. Anche nota 38 di Idem, Il trovatore Cercamon,  V. Tortoreto (a cura di), S.T.E.M, Modena, 1981, p. 149. Tortoreto, in questo caso, non ritiene che il componimento faccia riferimento alla tradizione tristaniana. Infatti traduce et ai·n encor lo cor tristan in “e ne ho ancora il cuore rattristato”, evidenziando il termine tristan come un semplice aggettivo.
[17] L.T. Topsfield, op. cit., p. 126.
[18] M.L. Switten, op. cit., p. 73.
  • letto 414 volte

Testo critico

Discussione testuale: la canzone è stata tramandata dal ms. E e dal ms. C, che riporta solo le prime tre coblas. Per tale ragione la scelta del ms. di base ricade necessariamente su E.  
 
I.         
Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu  
per que no·m planh si·s ploron en fadia,  
e·l cor e·l sen faun que fols e que brius 
quar atendon tan rica senhoria  
com cel qui ser a ric senhor                
don no consec neus amoros semblan;  
per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan,  
bona dona, e si dic gran folor, 
qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor.  
 
2: no·m] no C; 5: com] emendatio di L.T. Topsfield, 1971, quar C E. 
 
1: mei] mey C, hueill] huelh C; onriu] honriu C; 2: planh] planc C, ploron] ploro C; 3: faun] fan C; 5: cel] selh C, ser] serf C; 6: consec] cossec C; 8: dona] dompna C, folor] folhor C. 
 
II.        
Mala fui anc cel jorn tant esforsius                
c’a vos retrai l’amor qu’encar m’abruia,  
aqui meteis establis Montesquiu,  
un fort castel qu’es caps de cortezia,  
et anc no fo guerra pejor 
que nueit e jorn me faitz estar veillan,.               
Consi·us pogues sivals plazer d’aitan    
com m’era vis que fezes ans de cel jorn  
que mala·us dic celadamen mon cor. 
 
10: esforsius] esfossius C; 11: c’a] quan C; 17: m’era] era C. 
 
10: fui] fuy C, cel] selh C, tant] tan C. 11: retrai] retrays C, qu’encar] qu’enquer C, m’abruia] m’abria C; 12: meteis] meteus C, establis] establiz C, Montesquiu] Montesquius C; 13: un] ·I· C, castel] castelh C. 15: nueit] nueyt C, veillan] vellan C; 16: consi·us] quossi·us C, sivals] sevals C; 17: com] cum C, fezes] fes C, cel] sel C, jorn] jor C. 
 
III.     
No·m meravill si·m faitz estar pensiu  
la vostra grans beutatz, ma bel’amia,       
qu’entre·ls meillors e·s meils d’amor gentius 
vos eleion tug per la gensor que sia·l 
cors ben fait ab gran valor,  
hueils e boca plazens ses tot enguan,  
blancas mas cabeill saur benestan,                 
de sos bels pes no·m tanh dir la blancor  
quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tant d’amor. 
 
22: eleion] legen C, sia·l] sia C; 25: mas] fina C, saur] sa saurs C; 26: pes no·m] no·ms C. 
 
19: meravill] meravilh C, pensiu] pessius C; 20: bel’amia] bell’amia C; 21: meillors] melhors C, e·s] e·ls C, gentius] entius C; 22: tug] totz C; 24: hueils] huels C, enguan] engan C; 26: bels] belhs C, dir] dire C; 27: tant] tan C. 

 

IV.
D’estre d’amor, dona, mort mais que viu 
vos clam merce: no voillatz que m’ausia 
la fin’amor que m’art plus d’un caliu             
per vos qu’ieu am e dezir nueit e dia.  
Aib sol un bais de secor  
seri’eu gais e d’amor benanan  
plus que no fo per s’amia Tristan 
ni nuill autre plus fin amador,                      
quar part totas es ma dona meillor. 

 

V.     
A! Car no fui del vostre parentiu  
per tal que·us vis e·us baizes tota via!  
C’aisi for ieu d’est maltrait en fieu 
de ben amar qu’estiers sai qu’es folia;                
c’ades me dobla·l mal en plor  
car no·m aus vezer vos qui·m datz ben e dan.  
Ni·us aus servir com deu far fin aman 
tal temor ai que·ill, fals lauzenjador, 
pero si·us platz vos siatz contra lor.               
  • letto 467 volte

Edizioni

  • letto 364 volte

Topsfield

I.
Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu
Per que no-m planh si-s ploron en fadia,
E-l cor e-l sen faun que fols e que brius
Quar atendon tan rica senhoria
Com cel qui ser a ric senhor
Don no consec neus amoros semblan;
Per qu'ieu, si puesc, m'irai de vos lonhan,
Bona dona, e si dic gran folor,
Qu'esser no pot, tan m'es corals l'amor.

II.
Mala fui anc cel jorn tant esforsius
C'a vos retrai l'amor qu'encar m'abria,
Aqui meteis establis Montesquiu,
Un fort castel qu'es caps de cortezia,
Et anc no fo guerra pejor
Que nueit e jorn me faitz estar veillan
Consi-us pogues sivals plazer d'aitan
Com m'era vis que fes ans de cel jor
Que mala-us dis celadamen mon cor.

III.
No-m meravill si-m fai estar pensiu
La vostra grans beutatz, ma bel'amia,
Qu'entre-ls meillors e-ls meils d'amor gentius
Vos legon tug per la gensor que sia,
Lo cors ben fait ab gran valor,
Hueils e boca plazens ses tot enguan,
Blancas mas e cabeill saur benestan,
De sos bels pes no-m tanh dir la blancor
Quar anc no-ls vi ni-m fes Dieus tant d'amor.

IV.
D'estre d'amor, dona, morta mais que vius
Vos clam merce: no voillatz quem'ausia 
La fin'amor que m'art plus d'un caliu
Per vos qu'ieu am e dezir nueit e dia.
Car ab sol un bais de secor
Seri'eu gais e d'amor benanan
Plus que no fo per s'amia Tristan
Ni anc nuill autre plus fin amador,
Quar part totas es ma dona meillor.

V. 
A! car no fui del vostre parentiu
Per tal que-us vis e-us baizes tota via!
C'aisi fora ieu d'est maltrait en fieu
De ben amar qu'estiers sai qu'es folia;
C'ades me dobla-l mals en plor
Car no-us aus vezer qui-m datz ben e dan
Ni-us aus servir com deu far fin aman
Tal temor ai que-ill fals lauzenjador...
Per si-us platz vos siatz contre lor.

  • letto 277 volte

Collazione

 
 
 
  Ordine delle 
coblas: 
  C: I, II, III. 
  E: I, II, III, IV, V. 
 
 
  I, 1 
  v. 1 
 
  C
  
E 
  Trop an chauzit mey huelh en luec honriu 
  Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu 
 
  I, 2 
  v. 2 
 
  C 
  E 
  per que no planc si·s ploro en fadia,  
  per que no·m planh si·s ploron en fadia, 
 
  I, 3 
  v. 3 
 
  C 
  E 
  e·l cor e·l sen fan que folhs e que brius 
  e·l cor e·l sen faun que fols e que brius 
 
  I, 4 
  v. 4 
 
  C 
  E 
  quar atendon tan rica senhoria  
  quar atendon tan rica senhoria  
 
  I, 5 
  v. 5 
 
  C 
  E 
  quar selh qui serf a ric senhor  
  quar cel qui ser a ric senhor 
 
  I, 6 
  v. 6 
 
  C 
  E 
  don no cossec neus amoros semblan; 
  don no consec neus amoros semblan;  
 
  I, 7 
  v. 7
 
  C 
  E 
  per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan, 
  per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan, 
 
  I, 8 
  v. 8
 
  C 
  E 
  bona dompna, e si dic gran folhor,  
  bona dona, e si dic gran folor, 
 
  I, 9 
  v. 9
 
  C 
  E 
  qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor.  
  qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor. 
 
  II, 1
  v. 10 
 
  C 
  E 
  Mala fuy anc selh jorn tan esfossius 
  Mala fui anc cel jorn tant esforsius 
 
  II, 2 
  v. 11 
 
  C 
  E 
  quan vos retrays l’amor qu’enquer m’abria,  
  c’a vos retrai l’amor qu’encar m’abruia, 
 
  II, 3 
  v. 12 
 
  C 
  E 
  aqui meteus establitz Montesquius, 
  aqui meteis establis Montesquiu,   
 
  II, 4 
  v. 13 
 
  C 
  E 
  ·I· fort castelh qu’es caps de cortezia,  
  un fort castel qu’es caps de cortezia, 
 
  II, 5 
  v. 14 
 
  C 
  E 
  et anc no fo guerra pejor 
  et anc no fo guerra pejor 
 
  II, 6 
  v. 15
 
  C 
  E 
  que nueyt e jorn me faitz estar vellan  
  que nueit e jorn me faitz estar veillan 
 
  II, 7 
  v. 16 
 
  C 
  E 
  quossi·us pogues sevals plazer d’aitan  
  consi·us pogues sivals plazer d’aitan    
 
  II, 8 
  v. 17 
 
  C 
  E 
  cum era vis que fes ans de sel jor  
  com m’era vis que fezes ans de cel jorn  
 
  II, 9 
  v. 18 
 
  C 
  E 
  que mala·us dis celadamen mon cor.  
  que mala·us dic celadamen mon cor. 
 
  III, 1 
  v. 19 
 
  C 
  E 
  No·m meravilh si·m faitz estar pessius  
  No·m meravill si·m faitz estar pensiu  
 
  III, 2 
  v. 20 
 
  C 
  E 
  la vostra grans beutatz, ma bell’amia,  
  la vostra grans beutatz, ma bel’amia, 
 
  III, 3 
  v. 21 
 
  C 
  E 
  qu’entre·ls melhors e·ls miels d’amor entius 
  qu’entre·ls meillors e·s meils d’amor gentius 
 
  III, 4 
  v. 22 
 
  C 
  E 
  vos legen totz per la gensor que sia  
  vos eleion tug per la gensor que sia·l,  
 
  III, 5 
  v. 23 
 
  C 
  E 
  lo cors ben fait ab gran valor  
  cors ben fait ab gran valor,  
 
  III, 6 
  v. 24 
 
  C 
  E 
  huels e boca plazens ses tot engan,  
  hueils e boca plazens ses tot enguan,  
 
  III, 7 
  v. 25 
 
  C 
  E 
  blancas fina cabelhs sa saurs benestan,  
  blancas mas cabeill saur benestan,  
 
  III, 8 
  v. 26 
 
  C 
  E 
  de sos belhs no·ms tanh dire la blancor  
  de sos bels pes no·m tanh dir la blancor 
 
  III, 9 
  v. 27 
 
  C 
  E 
  quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tan d’amor. 
  quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tant d’amor. 
 
  IV, 1 
  v. 28 
 
  C 
  E 
 
  D’estre d’amor, dona, mort mais que viu 
 
  IV, 2 
  v. 29 
 
  C 
  E 
 
  vos clam merce: no voillatz que m’ausia 
 
  IV, 3 
  v. 30 
 
  C 
  E 
 
  la fin’amor que m’art plus d’un caliu 
 
  IV, 4 
  v. 31 
 
  C 
  E 
 
  per vos qu’ieu am e dezir nueit e dia.  
 
  IV, 5 
  v. 32 
 
  C 
  E 
 
  Aib sol un bais de secor  
 
  IV, 6 
  v. 33 
 
  C 
  E 
 
  seri’eu gais e d’amor benanan  
 
  IV, 7 
  v. 34 
 
  C 
  E 
 
  plus que no fo per s’amia Tristan 
 
  IV, 8 
  v. 35 
 
  C 
  E 
 
  ni nuill autre plus fin amador, 
 
  IV, 9 
  v. 36 
 
  C 
  E 
 
  quar part totas es ma dona meillor. 
 
  V, 1 
  v. 37 
 
  C 
  E 
 
  A! Car no fui del vostre parentiu  
 
  V, 2 
  v. 38 
 
  C 
  E 
 
  per tal que·us vis e·us baizes tota via!  
 
  V, 3 
  v. 39  
 
  C 
  E 
 
  C’aisi for ieu d’est maltrait en fieu 
 
  V, 4 
  v. 40 
 
  C 
  E 
 
  de ben amar qu’estiers sai qu’es folia;  
 
  V, 5 
  v. 41 
 
  C 
  E 
 
  c’ades me dobla·l mal en plor  
 
  V, 6 
  v. 42 
 
  C 
  E 
 
  car no·m aus vezer vos qui·m datz ben e dan.  
 
  V, 7 
  v. 43 
 
  C 
  E 
 
  Ni·us aus servir com deu far fin aman 
 
  V, 8 
  v. 44 
 
  C 
  E 
 
  tal temor ai que·ill fals lauzenjador…  
 
  V, 9 
  v. 45 
 
  C 
  E 
 
  pero si·us platz vos siatz contra lor. 
 
 
 

 

  • letto 377 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 467 volte

CANZONIERE C

  • letto 379 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 259 volte

Edizione diplomatica

 
Trop 
an chauzit mey huelh 
en luec honriu. per q(ue) 
no planc sis ploro en 
  fadia. el cor el sen fan q(ue) folhs 
  e que brius. quar atendon tan 
  rica senhoria. quar selh q(ui) serf 
 
  a ric senhor. don no cossec neus 
  amoros semblan. per quieu si 
  puesc mirai de uos lonhan. bo 
  na dompna e si dic gran folhor.  
  quesser
 no pot tan mes corals la 

  Mala fuy anc selh iorn   mor 
  tan esfossius. quan uos retrays 
  lamor quen quer ma bria, aq(ui) 
  meteus establitz mont esquius. 
  ·I· fort castelh ques caps de cor 
  tezia. (et) anc no fo guerra peior. 
  que nueyt e iorn me faitz estar 
  uellan. quossius pogues seuals 
  plazer daitan. cum erauis que  
  fes ans de sel ior. que malaus 
  dis celadamen mon cor. 

  Nom merauilh sim faitz estar 
  pessius. la vostra grans beutatz 
  ma bella mia. quen trels melh 
  ors els miels damor entius. 
  uos legen totz per la gensor q(ue) 
  sia. lo cors ben fait ab gran ua 
  lor. huels e boca plazens ses tot 
  engan. blancas fina cabelhs sa  
  saurs ben estan. de sos belhs  
  noms tanh dire la blancor. q(ua)r 
  anc nols ui nim fes dieus tan 
  damor. 
  • letto 317 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I  I
 
 Trop 
  an chauzit mey huelh 
  en luec honriu. per q(ue) 
  no planc sis ploro en 
  fadia. el cor el sen fan q(ue) folhs 
  e que brius. quar atendon tan  
  rica
 senhoria. quar selh q(ui) serf      
  a ric senhor. don no cossec neus  
  amoros semblan. per quieu si  
  puesc mirai de uos lonhan. bo 
  na dompna e si dic gran folhor.  
 quesser no pot tan mes corals la 

 

  Trop an chauzit mey huelh en luec honriu 
  per que no planc si·s ploro en fadia,  
  e·l cor e·l sen fan que folhs e que brius  
  quar atendon tan rica senhoria  
  quar selh qui serf a ric senhor  
  don no cossec neus amoros semblan;  
  per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan,  
  bona dompna, e si dic gran folhor, 
  qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor.
  II   II
 
  
  M
ala 
fuy anc selh iorn   mor 
  tan esfossius. quan uos retrays 
  lamor quen quer ma bria, aq(ui) 
  meteus establitz mont esquius. 
  ·I· fort castelh ques caps de cor 
  tezia. (et) anc no fo guerra peior. 
  que nueyt e iorn me faitz estar 
  uellan. quossius pogues seuals 
  plazer daitan. cum erauis que  
  fes ans de sel ior. que malaus 
  dis celadamen mon cor. 

 

  Mala fuy anc selh jorn tan esfossius  
  quan vos retrays l’amor qu’enquer m’abria,  
  aqui meteus establitz Montesquius, 
  ·I· fort castelh qu’es caps de cortezia,  
  et anc no fo guerra pejor 
  que nueyt e jorn me faitz estar vellan  
  quossi·us pogues sevals plazer d’aitan  
  cum era vis que fes ans de sel jor  
  que mala·us dis celadamen mon cor. 
  III   III
  
  
  Nom merauilh sim faitz estar 
  pessius. la vostra grans beutatz 
  ma bella mia. quen trels melh 
  ors els miels damor entius. 
  uos legen totz per la gensor q(ue) 
  sia. lo cors ben fait ab gran ua 
  lor. huels e boca plazens ses tot 
  engan. blancas fina cabelhs sa  
  saurs ben estan. de sos belhs  
  noms tanh dire la blancor. q(ua)r 
  anc nols ui nim fes dieus tan 
  damor.

 

  No·m meravilh si·m faitz estar pessius  
  la vostra grans beutatz, ma bell’amia,  
  qu’entre·ls melhors e·ls miels d’amor entius 
  vos legen totz per la gensor que sia, 
  lo cors ben fait ab gran valor,  
  huels e boca plazens ses tot engan,  
  blancas fina cabelhs sa saurs benestan,  
  de sos belhs no·ms tanh dire la blancor  
  quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tan d’amor.
  • letto 288 volte

CANZONIERE E

  • letto 347 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 300 volte

Edizione diplomatica

Raimon demiraual 

  Trop aun chauzit mei hueill enluec on 
  riu. perque nom planh sis ploron en 
  fadia. elcor elsen faun que fols eque brius. 
  quar atendon tan rica senhoria. quar cel 
  qui ser aric senhor. don no conser neus a 
  moros semblan. perquieu si puesc mirai de 
  uos lonhan. bona dona esi dic gran folor. 
 quesser nopot tan mes corals lamor. 

  Mala fui anc cel iorn tant esforsius. cauos 
  retrai lamor quencar mabruia. aqui meteis 
  establis mont esquiu. un fort castel ques 
  caps decortezia. (et) anc no fo guerra peior. 
  que nueit eiorn me faitz estar ueillan. 
  consius pogues siuals plazer daitan. com 
  merauis que fezes ans decel iorn. q(ue) ma 
  laus dic celadamen moncor. 

  Nom merauill sim faitz estar pensiu. la 
  uostra grans beutatz ma belamia. quen  
  trels meillors es meils damor. gentius 
  uos eleion tug per lagensor. que sialcors 
  ben fait abgran ualor. hueils eboca pla 
  zens sestor enguan. blancas mas cabe 
  ill saur benestan. de sos bels pes nom 
  tanh dir lablancor. quar anc nols ui 
  nim fes dieus tant damor.

  Destre damor dona mort mais que uiu. 
  uos clam merce no uoillatz que mausia 
  lafinamor que mart plus dun caliu. 
  per uos quieu am edezir nueit edia. aibsol  
  un bais de secor. serieu grais edamor be 
  nanan. plus que nofo per samia tris 
  tan. ni nuill autre plus fin amador. 
 
 
  quar
 part totas es madona meillor.  
  A car no fui del uostre parentiu, per tal 
  queus uis eus baizes totauia. carsi forieu 
  dest maltrait enfieu. deben amar questi 
  ers sai ques folia. cades me doblal mal en 
  plor. car no(m) aus uezer uos quim datz ben 
  edan. nius aus seruir com deu far finama(n) 
  tal temor ai queill fals lauzeniador. pero si 
  us platz uos siatz contra lor. 
 
  • letto 337 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Raimon demiraual    Raimon de Miraval 
  I   I
  
  Trop aun chauzit mei hueill enluec on 
  riu. perque nom planh sis ploron en 
  fadia. elcor elsen faun que fols eque brius. 
  quar atendon tan rica senhoria. quar cel 
  qui ser aric senhor. don no conser neus a 
  moros semblan. perquieu si puesc mirai de 
  uos lonhan. bona dona esi dic gran folor. 
 quesser nopot tan mes corals lamor. 
 
 
  Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu  
  per que no·m planh si·s ploron en fadia,  
  e·l cor e·l sen faun que fols e que brius 
  quar atendon tan rica senhoria  
  quar cel qui ser a ric senhor 
  don no consec neus amoros semblan;  
  per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan,  
  bona dona, e si dic gran folor, 
  qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor. 
 
  II   II
  
  Mala fui anc cel iorn tant esforsius. cauos 
  retrai lamor quencar mabruia. aqui meteis 
  establis mont esquiu. un fort castel ques 
  caps decortezia. (et) anc no fo guerra peior. 
  que nueit eiorn me faitz estar ueillan. 
  consius pogues siuals plazer daitan. com 
  merauis que fezes ans decel iorn. q(ue) ma 
​  laus dic celadamen moncor. 
 
 
  Mala fui 
anc cel jorn tant esforsius  
  c’a vos retrai l’amor qu’encar m’abruia,  
  aqui meteis establis Montesquiu,  
  un fort castel qu’es caps de cortezia,  
  et anc no fo guerra pejor 
  que nueit e jorn me faitz estar veillan 
  consi·us pogues sivals plazer d’aitan    
  com m’era vis que fezes ans de cel jorn  
  que mala·us dic celadamen mon cor. 
 
  III   III
  Nom merauill sim faitz estar pensiu. la 
  uostra grans beutatz ma belamia. quen  
  trels meillors es meils damor. gentius 
  uos eleion tug per lagensor. que sialcors 
  ben fait abgran ualor. hueils eboca pla 
  zens sestor enguan. blancas mas cabe 
  ill saur benestan. de sos bels pes nom 
  tanh dir lablancor. quar anc nols ui 
​  nim fes dieus tant damor.
 
 
  No
·m meravill si·m faitz estar pensiu  
  la vostra grans beutatz, ma bel’amia,  
  qu’entre·ls meillors e·s meils d’amor gentius 
  vos eleion tug per la gensor que sia·l 
  cors ben fait ab gran valor,  
  hueils e boca plazens ses tot enguan,  
  blancas mas cabeill saur benestan,  
  de sos bels pes no·m tanh dir la blancor  
  quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tant d’amor.
 
  IV   IV
 
  D
estre 
damor dona mort mais que uiu. 
  uos clam merce no uoillatz que mausia 
  lafinamor que mart plus dun caliu. 
  per uos quieu am edezir nueit edia. aibsol  
  un bais de secor. serieu grais edamor be 
  nanan. plus que nofo per samia tris 
  tan. ni nuill autre plus fin amador.
  quar
 part totas es madona meillor.
 
 
  D
’estre d’amor, dona, mort mais que viu 
  vos clam merce: no voillatz que m’ausia 
  la fin’amor que m’art plus d’un caliu 
  per vos qu’ieu am e dezir nueit e dia.  
  Aib sol un bais de secor  
  seri’eu gais e d’amor benanan  
  plus que no fo per s’amia Tristan 
  ni nuill autre plus fin amador, 
  quar part totas es ma dona meillor.
 
  V   V
  A car no fui del uostre parentiu, per tal 
  queus uis eus baizes totauia. carsi forieu 
  dest maltrait enfieu. deben amar questi 
  ers sai ques folia. cades me doblal mal en 
  plor. car no(m) aus uezer uos quim datz ben 
  edan. nius aus seruir com deu far finama(n) 
  tal temor ai queill fals lauzeniador. pero si 
  us platz uos siatz contra lor. 
 
  A! Car no fui del vostre parentiu  
  per tal que·us vis e·us baizes tota via!  
  C’aisi for ieu d’est maltrait en fieu 
  de ben amar qu’estiers sai qu’es folia;  
  c’ades me dobla·l mal en plor  
  car no·m aus vezer vos qui·m datz ben e dan.  
  Ni·us aus servir com deu far fin aman 
  tal temor ai que·ill fals lauzenjador…  
  pero si·us platz vos siatz contra lor. 
 
  • letto 303 volte

Tuich cill que vant demandan

Bdt 406,14
Mss.: C 75, R 86, V 41.
Metrica: a7, b7’, c7’, d7, e10’, f10’, g8, h8. Sei coblas unissonans di otto versi due tornadas di quattro versi e due tornadas di due versi.
            Rime: a, c: -an; b, d: -ais; e, f: -als; g, h: -os.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.144.                                                           

  • letto 465 volte

Edizioni

  • letto 337 volte

Topsfield

I.
Tuich cill que vant demandan                                   
si chantarai ogan mais,                                        
vuoill qe sapchon per que chan                                 
o per cal razon m’en lays.                                     
Non es mos chans tant venals                                    
c’a totz sia comunals;                                         
q’en aquel temps vuoil faire ma chansso                        
qan mieills m’estai d’amor e de razo.                          
 
II.
E so m’en tarzatz ogan,                                        
car sonetz d’auzel no·m pais,                                  
ni fresca flors de vergan                                      
lo consir del cor no·m trais,                                  
que m’es tant durs e corals                                     
c’a pauc seria mortals,                                        
don nuilla res no·m pot dar gariso,                            
si ma dompna no·m vol far hoc del no.                          
 
III.
Pels tortz que las dompnas fan                                  
torna dompneis en abais,                                        
que tant li mostron d’engan                                     
per que·l plus fis drutz s’irais;                               
trobar en pot hom de tals —                                     
mas ieu non dirai ies cals —                                   
cui servit ai e volgra·n guizerdo                              
e preira·n ben esmend’ en luoc de do.                           
 
IV.
Pois tot cant ma dompna·m man                                   
m’es aissi delieitz e jais                                      
obezir de bon talan,                                            
c’anc son mandamen non frais,                                   
gardatz si·m degr’esser sals,                                   
q’en patz n’ai sofertz mains mals —                             
neus del sieu dan pogr’aver fait mon pro,                       
mas anc no·m plac res q’a lieis non fos bo.                     
 
V.
Q’ieu·l vau tot iorn reprosan,                                  
car on mieills li sui verais                                   
ella·m ment e·m vai trichan,                                   
ar ai ben dich qe savais,                                      
qu’il es fina e leials                                        
et ieu, messongiers e fals.                                    
Perdrai la doncs si totz temps li perdo?                       
Eu oc, c’ab mal deu hom vensser fello.                          
 
VI.
Mas li dangier son trop gran                                    
mas mentir en ai pel cais;                                     
c’on plus en vauc cossiran                                     
no·n conosc q’en re·s biais:                                    
be·n puosc doncs dir mas non als,                               
car sa beutatz naturals                                         
e·l gens parlars l’a mes’ en tal resso                           
c’om qu’ill vol mal non troba compaigno.                        
 
VII.
Mais d’Amic, los bes e·ls mals                                 
degr’ om partir comunals,                                        
mas vos n’avetz lo gaug e·l pretz e·l pro,                      
et ieu no n’ai mais ir’ e cor fello.                            
 
VIII.
Mantel, plus qu’enperials                                      
es, qu’en vos non a ren fals,                                   
or ni tessel ni fonda ni peno,                                  
ni mais ni meins no·i cove per razo.                            
 
IX.
Mon Pastoret vei sobre totz baro                               
de dompnejar e d’armas e de do.                                
 
X.
Mon Audiart, si·m fos aitals cum fo,                           
amer’ ieu mais qu’ome desotz lo tro.                             

  • letto 365 volte

Un sonet m’es belh qu’espanda

Bdt 406,47
Mss.: C 80, E 43, R 87, V 41.
Metrica: a7’, b7, c7’, d7, e7, f5, g7, h7, i7’. Sei coblas unissonans di nove versi, due tornadas di quattro versi e una tornada di un verso.
            Rime: a, c, i: -anda; b, d, e: -ir; f: -ays; g, h: -os.
Edizione precedente: Topsfield, 1971, p.279.

  • letto 522 volte

Edizioni

  • letto 314 volte

Topsfield

I.
Un sonet m’es belh qu’espanda                                   
per ma dona esbaudir,                                           
si cum selh que no demanda                                      
so que plus volgra jauzir:                                      
mas d’aitan no·m puesc suffrir                                  
que no·lh mostr’ hueimays,                                       
sivals temens ab chansos,                                       
cum suy d’enansar coitos                                        
selh joy don ylh m’atruanda.                                   
 
II.
Pechat fai qui m’atruanda,                                      
que res mas lieys non dezir;                                   
e qui mon afar demanda,                                         
pot d’autras domnas auzir                                       
cum n’i a manhtas en azir                                       
quar ieu no·m biays,                                            
e lur estauc ergulhos,                                          
e vuel mais remaner blos                                        
ses amor qu’autra·m reblanda.                                   
 
III.
Lieys sola·m platz que reblanda,                                
qu’a dreitz en puesc grans laus dir;                          
e, qui de lieys mi demanda,                                     
no·n puesc ben dizen mentir;                                    
quar mielhs qu’om savis cossir                                  
fai totz sos assays,                                            
e totz sos faitz belhs e bos,                                  
pueys a d’avinens faissos                                       
tan cum Beutatz en guaranda.                                  
 
IV.
Soven me mostr’ en guaranda                                     
lo cors, que·m fai abelhir                                     
sas grans beutatz, e·m demanda                                  
que fas, quan no la remir;                                     
d’aqui movo·l gran sospir,                                     
e·l volers m’en nays                                            
que·m fai languir amoros:                                      
per qu’ieu la prec ad estros                                   
m’acuelha, si no·m desmanda.                                   
 
V.
Per Crist, s’aquesta·m desmanda,                              
no y a plus mais del murir,                                     
que de tot autra demanda                                       
m’a fag s’amistat partir;                                      
si·s vol, lo sieu pot delir,                                   
cum selh que Dieu trays;                                      
mas pauc li val tracios,                                       
qu’anc sa par non cre que fos,                                 
ni gensor non pais vianda.                                     
 
VI.
Ben sabetz ab qual vianda,                                     
bela domna, puesc guerir,                                      
qu’ieu so·l folhs qui·lh say demanda,                          
si m’o voletz aculhir:                                         
e pus mi·us plac enrequir,                                      
no vulhatz qu’abays,                                            
que·l mieus mals es dans a vos,                                 
e totz mos bes vos es pros,                                     
tan com sobre me s’espanda.                                    
 
VII.
Et ie·us sui verays,                                            
quar me meteys tenc de vos,                                     
e totz mos faitz bels e bos                                    
e Miravalh de comanda.                                        
 
VIII.
Reyals senher guays,                                           
Mos Audiartz, cars e bos,                                     
eu domney, fe que dei vos,                                     
la gensor qu’el mon se randa.                                  

IX. 
E no·m desman si no·m manda!                                   
                                                           

  • letto 359 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/raimon-de-miraval-0

Links:
[1] https://letteraturaeuropea.let.uniroma1.it/?q=laboratorio/testo-critico-62