Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MARCABRU > EDIZIONE > Bel m'es quan la rana chanta > Tradizione manoscritta

Tradizione manoscritta

  • letto 3514 volte

CANZONIERE C

  • letto 2150 volte

Edizione diplomatica

[c. 172vB]  
B Elh mes Marcabru
​     quan la rana chanta. el
     sucx pueja per la rusca.
     per quel flors el fuelhs
​  el brusca. el frug reuiu e la pla(n)-
  ta. el rossinhol cride clama. sa 
  par qua per ioy conquiza. plens
  dorguelh quar el no sen. freg ni
  gel ni glatz ni biza.

  N on aus so que matalanta. 
  dir duna gent ques ai cuscha.
  qui maluestatz franh e frusca.
  quentre mil no(n) truep q(ua)ranta.

[c. 173rA]

 
  daquelhs que proeza ama.
  quen un castelh lan assiza. e
  trazon li ben ab cen. peiriers
​  felhs que lan reuiza.
 


  N on uuelh far paraula lonja.
  preza es la francha cauza. e
  non troba fin ni pauza. si nos
  met reclusomonja. oc e quas
​  cus la desrama. e las dens li
  franh el briza. e nol truep mas 
  un paren. de portugual tro en fri-


  D ucx er reys senes  mes   za.
  sonja. lan primier la boca clau
  sa. quelhs fan de pauc fag gra(n)
  nauza. quar donar lur fai uer-
  gonha. tant tem quecx q(ue) falha
​  trama. per quen lur cort no(n) es
  iuza. copa ni enap dargen. ma(n)
  telh uair ni penauairia.


  M aritz qui lautruy con grata.
  pot ben saber quel sieus pescha.
  emostra quon hom li mescha.
  e quabeys son fust lo bata. (et) elh
  fai tort si sen clama. que ben es
  egual deuiza. quar qui car com
  pra car uen. a segon laley de pi


  D aissi nays lauols bara      za.
  ta. dels ricx uius qui dieus des
  cresca. no si  lauzenja plata. sel
  qui la mainada fama. cist uiest
  la blancha camiza. efai son se
  nhor ualen. ni de sidons a sagui


  A legrez folh en q(ua)l guiza. za.
  cujas far dauol ualen. ni de go
  nelha camiza.
  • letto 2673 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

 

  • letto 495 volte

CANZONIERE M

  • letto 590 volte

Edizione diplomatica

[c. 141vA]


    Raimbaud dore(n)ia
  B  El mes qa(n)lirana
     cha(n)ta. el sucs pueia
     p(er)larusca. p(er) q(e)l flors
     el fueilhs el busca.
  el frugz reuiu ela pla(n)ta. el ro-
  sinhols c(ri)dæ brama. sa par qa
  p(er) ioi co(n)qisa. ples dorgueilh
  qar il no sen. freg ni gell ni
  glaz ni bisa.



  N On aus ço qe matale(n)ta. dir du-
    na gen qes fa chusca. cui mal-
    uestatz pren e frusca. q(ue)ntre m.
    no(n) trueb. xl. de cells cui p(ro)eza
    ama. q(ue)n un chastell lan azisa.
    e trazon iben a cen. peires cill
    qila(n)reuisa.
[c. 141vB]


  P Res es le castells el sala. mais
    q(e)nlator ela trilha. e(n) cui iois
    e merauilha. so(n) iuiat a pena
    mala. qus qecs crida fuec e fla(m)-
    ma. uiainz esia prisa. dogolem 
    ioi e iouen. e p(ro)eça sia aucisa.


  S Einher ben hia grantala. si
    mor ses fill o ses filha. rete(n)gam
    p(er) merauilha. lo bec olo(n)gla o
    lala. qar de pauc albreis gra(n)tz 
    rama. qa(n)lo(n)ga pugn ies mesa.
    p(er) qieu nesper enaten. lo frut
    aprop lasemisa.


  N On uueilh far paraula lonia.
    preza es li fra(n)cha causa. e no(n)
    troba fin ni pauza. si nos met
    reclusao mo(n)ia. e pos chascus la 
    derama. e lasdenz li frainh e
    briça. ieu no(n) itrueb mas pare(n).
    de portogal tro enfriza.


  D Uc e rei senes menssoia. llan pri
    p(ri)mier la boca clausa. qill fan
    de pauc fag gran nauza. qar
    donars lur fai u(er)goinha. tan
    tem qecs q(e) faillal trama. per
    qen lurs cortz no(n) es uisa. copa
[c. 142rA]


    ni enap dargen. ma(n)tells ua-
    irs ni pena griza.



  M Oilheratz qautrui con grata.
    ben posaber qel sieu pescha. e
    mostra co(m) hom li mescha.qab
    eis lo sieu fust lo bata. eauran
    tort si sen clama. q(e) drech e ra-
    ços deuiza. car deu (com)prar qi
    car uen. a segon lalei de piza.


  D Aissi nais lauols barata. ric
    cui mortz e dieus descresa. qus
    non fai conseilh nitresca. no(n)
    sia lauzenia plata. cell qe la
    maluaza fama. cest uest la 
    blancha camiza. e fai so(n) sein
    hor sufren. e ten si dons asa
    giza.


  A Legretz folls en qal giza. cuias
    far dauol ualen. ni d(e) gonel
    la camisa.


  A  Ntz cos pos leuan cazen. qal 
     gonella qal camiza.
    
  • letto 512 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [2]

 

  • letto 505 volte

CANZONIERE R

  • letto 541 volte

Edizione diplomatica

[c. 29vB]

 
 

                                                                Alegret
  B El mes can la rayna canta. el suc pueya per

  la rusca. aysi quel flor el fuelh e la busca. el frug re-

  uieu p(er) la plana. el rossinhol cride brama. sa par ca

  de ioy co(n)quiza. ples derguelh car ilh no sent. glas ni

                                              N ous aus so que matalanta
                                              dir duna gen ques fa cusca.
                                              cuy maluestat fra(n) e frusca. q(ue)n
  Uent ni freg ni biza.             trels mil no(n) truep. xl. del cal
  del que pretz ama. q(ue)n Un castel lan assiza. e trazo(n) li
  ab peyriers. sels que la(n) de fors assiza. 
 

                                                              P res del castel
en la sala. fors de la tor e(n) lartilha. on ioys e iouens
essibla. son iutiatz a pena mala. cus quecx crida foc e
 
[c. 30rA]
 
 

  flamma Uia ins e sia priza. degolem ioy e ioue(n). e p(ro)eza sia au-
  siza. A senhors mot es grans tala. si mor ses filh e ses
  filha. rete(n)gam p(er) m(er)auilha. lo bec el ongla el ala. car de pauc
  arbres gran rama. can bona ponhies meza. p(er) quieu nesp
  en aten. la flor a prop la remiza.
 

                                                                   N o faray paraula lo(n)-
ia. p(er) res de la franca chauza. q(ue) no pot guerir ni auza. si
nos rent recluzo mo(n)ia. car us cascus la desrama. el fer elas
dens li briza. q(ui)eu nol sai mas un pare(n)t. de portagal tro e(n)-
friza. 
 

            D uc e rey senes messo(n)ia. lan premier la boca cla-
  uza. que de pauc fag fa gran nauza (et) honor es lur U(er)gonha
  tan tem q(ue)cx q(ue)l falha trama. q(ue) ia lur cort no(n) er uiza. co-
  pas ni enaps darge(n). mantel Uar ni pena griza.
 

                                                                                                     M aritz
  q(ue) lautruy co(n) grata. be(n) pot saber q(ue)l sieu pesca. e mostra
  so com li mesca. e cuelh lo fust do(n) se bata. e fara tort si se(n)
  clama. caysi es razon deuiza. que qui car compra car Uen
  sego(n) la razo(n) de piza. 
 

                                      D aqui nays lauol barata. lauol Ui-
  eus cuy mortz descrescha. cus no fay condug ni trescha. noy
  sia lauzenia plata. sel q(ue) sa maynada flama. e Uiest la
  blanca camia. e fay so senhor sufren. don ten si dons a sa gui-
  za. D alegret sol p(er) guiza. Uols far de nessi Uale(n). e de
  gonela camia.
  • letto 662 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [3]
 

  • letto 859 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 627 volte

Edizione diplomatica

[c. 363]
 
 

                      Alegret
  Bel mes quant la raina chanta el fuecs pueia p(er)
  larusca. p(er) qe flors efueilla busca. el frugz reuiu. en
  la planta. el rossiniols cride brama. sa par qa d(e) ioi conqiza
  plen dorgueil. car el nosen. neu ni gel ni freig ni biza.
 

  Non aug zo qi  matalenta. dir duna gen. qes sCorrezione interlineare a partire da -san cuscha. qe
  maluestat frang e fruscha. qenteCorrezione interlinearels mil non trop qaTrascrizione interlineare per mano del correttoretanta da
  q(e)ls qe p(ro)eza ama qen un chastel. lan assiza. e foron be mila ce(n)
  cil qi lan dentor creisa.
 

Pres el chastels e la sala. mas can la tor es antilla.


    [c. 364]
 
 

  e iois eTrascrizione interlineare per mano del correttore iouenz sailla. son uiriatz a penna mala qus q(e)cs crida foc
  eflama. uia dinz e sia piTrascrizione interlineare per mano del correttoreza. degollem. ioi e iouen. e p(ro)za sia
  auciza.
 

  Ai segnor con es granz tala. si morsenz fill o senz filla. reteigna(m)
  p(er) merauillia. lo bec o longla o lala. q(e) de pauc aures gran rama.
  q(e)n bona pugna es miza. p(er) qe nesp(er)enaten.laflor ap(re)s la ceniza.
 

  Non uoil far paraula. longua p(re)za es la francha causae non troba fin ni pausaTrascrizione interlineare per mano del correttore sis met.
  enrecluzogna. chascus la fier. ede rama. e las denz li frang o briza
  e noi troba mais un paren de portegaltro en
  friza.
 

  Ben crei senes mensonga. lhan primer la bocha clauTrascrizione interlineare per mano del correttoreza. qil fan
  de pauc fag gran nauza car donar lur fai uergogna. tantem qecs qeil latrama. per q en lur cort non es uizaTrascrizione interlineare per mano del correttore copa ni enaps   dargen manteluairs ni penagriza.
 

  Maritz q(e) lautrui con grata. pot ben saber. q(e)l seus pesca e mostra
  qe hom li mesca. (et) ab eis so fust lo bata. e fai i tort si sen clama.
  q(e) ben egal d(e) uiza. q(a)t qi car compra car uen. ar sego(n) la lei d(e) piza.
 

  Di qi nais lauol barata. ric uiu morz q(e) deus descresca. cus no(n)
  fai soltaz. ni resca. no sia la segna plata. cel qi sCorrezione interlineare a partire da -fa mais na de fama
  cest uest la blanca camiza. efCorrezione interlineare a partire da -sai son segnor sufren ete(n)sidonz asaguiza.
 

  Alegret fols es en q(a)Trascrizione interlineare per mano del correttorel guiza. cuiasfar dauol ualen ni de gonela
  camiza.
  • letto 564 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 687 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-104

Links:
[1] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f412.image
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000427q/f306.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f72.item.zoom